Masonry spires are a typical part of church architecture. Since it is rare that masonry is used as a load-bearing material in the western world today, it is important to maintain and increase the knowledge of modelling masonry structures both from a maintenance point of view and to build new masonry structures. The purpose of this master thesis is to look at and evaluate some different methods to model masonry spires exposed to common loads such as gravity, settlement and wind. The spire of the Salisbury Cathedral is used as a template regarding geometry and mechanical properties for the modelling methods. Two modelling methods are used in the master’s thesis. The first one is the limit analysis method applied to masonry. It is used to calculate a critical thickness for the masonry of the spire for a severe wind load. The second method is the Finite Element Method (FEM). The commercial finite element software Abaqus is used to create the model and the discretization used with the FE modelling is the macro-modelling approach. Concrete Damage Plasticity (CDP) in Abaqus is used as the material model and adapted to masonry. The finite element model consists of the spire itself along with the supporting structure beneath it down to the piers. Four different simulations (jobs) are run with varying wind direction and two of them have settling piers. The results from the finite element simulations indicate that the membrane stresses in the spire faces for the various jobs were not significantly different from one another. One of the jobs with settling piers could not be completed because the tensile stresses in the arches reached the tensile strength capacity of the material. The other simulation with a settlement that did complete did not have any significant difference in stress compared with the simulations without settlements. While the arches and the piers underwent plastic straining the spire itself did not. The stress levels there remained in the linear range for all the completed simulations. The finite element results also agree with the limit analysis. These findings call into question some of the modelling choices. The inclusion of the structure beneath the spire in the finite element model, as a way to study the effect of settlements, did not give more insight into the spire’s behaviour. Furthermore, the method to implement settlements was too inaccurate and another approach should be used to study the effect of settlements on the state of spires. Further work needs to be done on that topic. Improvements can also be made regarding how CDP was adapted for masonry. / Murade tornspiror är en vanlig takkonstruktion inom kyrkoarkitekturen. Eftersom det numera är sällsynt att murverk fungerar som lastbärande material i västvärlden, är det viktigt att upprätthålla och utöka kunskapen om murverkskonstruktioner för både underhåll och nybyggnation. Syftet med denna masteruppsats är att betrakta och utvärdera några olika modelleringsmetoder för murade tornspiror som är utsatta för några typiska laster såsom egentyngd, sättningar och vind. Katedralen i Salisbury används som en modelleringsmall i uppsatsen med avseende på katedralens geometri och materialegenskaper. Två modelleringsmetoder används i uppsatsen. Den första är gränsanalys tillämpad på murverkskonstruktioner. Den används för att beräkna en kritisk tjocklek för tornspiran under en stor vindlast. Den andra metoden är Finita Elementmetoden (FEM). Den kommersiella finita elementprogramvaran Abaqus används för finita elementanalysen och diskretiseringen som används för murverket i finita elementmodellen är makromodellering. Concrete Damage Plasticity (CDP) i Abaqus används som materialmodell och anpassas för murverk. Finita elementmodellen består utav själva tornspiran inklusive de bärande delarna under spiran och ned till pelarna. Fyra olika simuleringar ("jobb") körs med vindlast som angriper från olika riktningar och två av simuleringarna har pelare som sätter sig. Resultaten från simuleringarna visar att membranspänningarna i tornspirans väggar, för de olika jobben, inte skilde sig i någon betydelig grad från varandra. Ett av jobben med pelare som satte sig kunde inte köras klart eftersom dragspänningarna i valvbågarna överskred draghållfastheten på murverket i modellen. Den andra simuleringen med sättningar som kördes klart uppvisade inte några avsevärda skillnader i spänningar i tornspiran jämfört med simuleringarna utan sättningar. Medan plastiska töjningar uppkom i både valvbågarna och pelarna i modellen, uppkom de inte i tornspiran. Spänningsnivåerna i tornspiran var inom det linjära intervallet för alla simuleringar. Resultaten från finita elementanalysen stämde överens med resultaten från gränsanalysen. Analysresultaten ifrågasätter vissa av modelleringsvalen. Att inkludera de bärande delarna under tornspiran i finita elementmodellen, för att undersöka effekten av sättningar, gav inte en större insikt i hur sättningar påverkar tornspiran. Dessutom, var metoden för att tillämpa sättningar för oprecis och en annan metod borde användas. Mer arbete måste utföras vad gäller det ämnet. Sättet att tillämpa CDP för murverk kan också förbättras.

This thesis analyses four different aspects of devotional life at one of England's largest and wealthiest medieval cathedrals between the years 1092 and 1235. Each of these is associated with the remembrance of the dead. It is an area of religious practice that was subject to momentous change over the course of the period. These changes would have a profound effect on the organization of Christian worship for centuries to come. The thesis assesses how contrasting approaches to the practice of remembrance were able to enhance and shape the composition of the church, and explores what they reveal about the distinctive fellowship of a secular cathedral.

Syfte med uppsatsen har varit att undersöka färgens och gestikens påverkan på altarskåpets iscensättning av berättelserna och därmed även budskapet. Uppsatsen har ett bildsemiotiskt perspektiv som en utgångspunkt. Materialet för undersökningen är ett flandriskt altarskåp från Skånela kyrka som finns idag i Uppsala domkyrka. Skåpet är tillägnat Joakim och Sankta Anna. Undersökningen har avgränsats till att enbart analysera de sex skulpterade scenerna i korpusen. Analyserna har utförts genom en formell beskrivning och diskussion med hjälp av Lena Liepes lågikonografiska analys och med Norbert Ottos trestegsmetod för gestfunktioner. Lena Liepes metod och teori används som underlag för undersökningen. Undersökningen ansluter till Virginia Nixons forskningsarbete om Jesu mormor i kyrkokonsten. Det har konstaterats att färg- och gestikanalyserna möjliggör en nyanserad tolkning. Undersökningen har visat att färgen och gestiken är ett påverkningsmedel i syfte att leda betraktaren mot ett dolt budskap i bilden. Och att det finns en koppling mellan Skånelaskåpets budskap och den medeltida kvinnofientlighet som var rådande då. Annaskåpet innehåller budskap som präglas av den dåvarande barn- och kvinnosyner. / Purpose of this essay has been to examine the color's and gesticulation's impact on the altarpiece staging of the stories and thus the message. The essay has a semiotic perspective as a starting point. The material for the study is a flemish altarpiece from Skånela church that exists today in Uppsala Cathedral. The altarpiece is dedicated to Joachim and St. Anne. The study has been limited to only analyze the six sculptured scenes in the corpus. The analyzes have been performed through a formal description and discussion by Lena Liepes low iconographycal analysis and with Norbert Otto's three-step approach for gesture features. Lena Liepe's method and theory was used as a basis for the investigation. The study connects to Virginia Nixon's research on Jesus' grandmother in church art. It was found that the color and gesticulation analyzes enables a nuanced interpretation. The investigation has shown that the color and gestures are an actuation in order to lead the viewer towards a hidden message in the picture. And that there is a link between Skånela altarpiece's messages and the medieval misogyny that prevailed then. Anne-altarpiece contains messages that are characterized by the contemporary child and female visions.

Each of the three parts of the present thesis treats one aspect of researching Antonio Caldara's masses written in Prague. Chapter One maps the current state of research and relevant basic sources on the Czech territory. Chapter Two focuses on a detailed description and following collations of Caldara's seven masses, quite exceptionally obtained from the musical collection of the Knights of the Cross with the Red Star, with other concordant sources. Examples of watermarks and manuscripts can be found in the Attachment. The partial analysis of selected masses described in Chapter Three serves as a complement to the research of sources. Much attention is given to the macro-structural division of mass compositions in relation to the liturgy.

Cette réflexion historico-sociale sur la vie musicale liégeoise est élaborée en cinq grands volets. Son schéma structurel sapparente à un jeu de zoom, alternativement ouvert sur la musique disséminée dans la ville, resserré sur les églises liégeoises et sur lagencement liturgico-musical qui y prévaut et enfin largement redéployé sur le mouvement des musiciens dans lEmpire et la ville de Rome. Un dictionnaire biographique des musiciens actifs à la cathédrale Saint-Lambert de Liège entre 1580 et 1650 et/ou au service dErnest et de Ferdinand, doublé dun catalogue des uvres des compositeurs actifs à Liège et à la cour des princes-évêque constitue une annexe importante au travail. Les « ruptures sonores » créant lévènement dans le quotidien bruité de la ville ont fait lobjet dune analyse dans la première partie de létude en vue de souligner le rôle actif de la musique et du son. Il sest agi de déterminer si la mobilisation des agents sonores en des moments donnés participait à une redéfinition, même temporaire, de la configuration urbaine. Le « bruit » a été envisagé comme un instrument entre les mains des différents agents qui, tour à tour investissent des lieux-clé de leur présence et les transforment en « lieux sonores ». Le fonctionnement institutionnel de la maîtrise de Saint-Lambert a été déterminé dans la seconde partie de la thèse. Le dépouillement de fonds darchives a mis à jour des données de référence rendant désormais possibles des comparaisons avec dautres chapitres canoniaux. Les procédures de recrutement, la polyvalence des détenteurs de charges à responsabilités musicales, la place laissée à linnovation, les modalités déchange avec les autres institutions de la ville et la circulation du répertoire ont été successivement examinées. Envisager le positionnement de lEglise liégeoise au sein du mouvement de la Réforme catholique permet dapprocher la musique sous un nouvel angle. Lapproche liturgique exposée dans le troisième volet du travail offre des clés de lecture pour lanalyse, tels le positionnement des musiciens face aux révisions liturgiques entreprises alors et limpact de laffirmation du culte liégeois sur le rayonnement des compositeurs. Elle savère indispensable à la compréhension du répertoire manuscrit compilé à la cathédrale. Dans les deux dernières parties de la thèse, les mouvements des musiciens dans lEmpire et en Italie ont été envisagés. En suivant le prince dans ses déplacements entre les différents évêchés dont il a la charge, on peut saisir quelques traces de son usage privé de la musique. A lanalyse traditionnelle focalisée sur le protecteur amateur de musique, a été substituée une étude centrée sur lopportunité pour les musiciens du cumul de dignités de leur mécène dans lEmpire. Il sest agi de déterminer comment la personne du prince et les relations familiales de celui-ci peuvent faire office de « tremplin », son cumul de dignités devenir un facteur démulation. Le dernier volet du travail a enfin permis de mesurer lactualité du voyage formatif à Rome, den étudier les modalités et dexaminer léventuel soutien des institutions liégeoises à un tel perfectionnement musical. La reconstitution de la carrière de quelques personnalités actives dans lUrbs a mis en évidence les stratégies individuelles et la mise à profit par les musiciens des échanges entre les confraternités germaniques, Santa Maria dellAnima et Campo Santo Teutonico.

This thesis focuses on the challenges posed by the refugees from the Great Lakes Region to the ministry of the Anglican Cathedral of the Holy Nativity in Pietermaritzburg, South Africa. It intends to inform the Christian world in general and specifically the Anglican Cathedral of the Holy Nativity of the current refugee situation and its causes. Furthermore, this study shows that understanding the refugees' livelihood strategies is a prerequisite to improved interventions. Using the Sustainable Livelihood Framework, this study describes some of the positive and negative outcomes from the mechanisms and strategies developed by refugees in order to stabilize and enhance their situation. Looking at the livelihood challenges faced by the Great Lakes Region refugees, this study shows how UNHCR (United Nations High Commission for Refugees) has been in a weak position to challenge the policies of its funders and host governments even when those policies fail to respond adequately to refugee problems. / Thesis (M.Th.)-University of KwaZulu-Natal, Pietermaritzburg, 2007.

L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per això s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, més concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentació generada per l'esmentada institució benèfica. El primer llibre de comptes conservat és de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final també ha estat fixada per la documentació, perquè a partir d'aquest moment deixem de trobar constància escrita del pagament dels mals usos i de la prestació d'homenatges.La importància dels mals usos, és a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana és una qüestió fora de discussió. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigència els dos alçaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hipòtesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual és la raó de les guerres remences de finals del segle XV. Com és sabut van quedar resoltes amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes.Malgrat la importància que els historiadors han concedit a l'existència dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemàtics sobre la seva aplicació a la pràctica. Per això, l'objectiu d'aquesta tesi és estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que és representativa, sense cap mena de dubte, del que succeïa en la diòcesi gironina. A més a més, cal assenyalar que l'estudi comprèn un període de temps que inclou circumstàncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catàstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remença.Com és sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempció de persones (mitjançant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forçades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstàncies), la intèstia i l'eixòrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'àrsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugúcia (exigida a les dones considerades adúlteres). Els remences confirmaven la seva dependència d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits.Aquesta tesi consta de deu capítols a més d'una introducció (o primer capítol) i d'unes conclusions. El segon capítol és dedicat a la descripció de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importància del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a més a més de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la institució tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Gironès, La Selva, l'Alt i el Baix Empordà i el Pla de l'Estany. En el quart capítol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conèixer el nombre de persones que eren pròpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien.A continuació segueixen els quatre capítols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anàlisi va ocasionar l'elaboració dels tres darrers. En el capítol cinquè s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergamí. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la institució. El capítol següent és dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forçades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els capítols setè i vuitè, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntàries com les involuntàries. El resultat obtingut és que entre 1331 i 1458, la institució va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de només 105 intèsties i eixòrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intèsties, fins el 1458 per 68 eixòrquies i fins el 1406 per 14 intèsties i/o eixòrquies. Els capítols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinença a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer capítol analitza el compliment de la sentència dictada pel rei Alfons el Magnànim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remença els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se. / The aim of ths thesis is to study the real functioning of the mediaeval Catalan servitude. To accomplish this purpose, the servile homages and the bad customs' payments received and applied by the Almoina of the Cathedral of Girona from his remences (servile persons) are studied in depth. Theses homages had place along XIV and XV centuries and, more precisely, among 1331 and 1458, dates fixed by the documentation generated by that charitable institution, as the first account book preserved is from 1331. In these accounts books the Almoina's provosts consigned all its incomes and all its expenses. The final date has also been fixed by the documentation, because from that year on we don't have any more written evidences of bad customs' payments and of homages. The importance of the bad customs -that is to say, those payments that the remences had to pay just because they were serfs- in the mediaeval Catalonia is a question out of argument. Most historians - such as Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- attribute to the bad customs, to the servile homage and to its continued demand both remença uprisings against the feudal lordships from 1462 on. According to these hypotheses, the fight to suppress the bad customs and to achieve the individual freedom is the reason of the remença wars at the end of the 15th century. How it is well known, the Sentència Arbitral de Guadalupe, pronounced by the king Ferran II, suppressed definitively the servitude in Catalonia. In spite of the importance that historians have granted to the bad customs and, especially, to the lack of freedom of the remences, there are not studies about its real application. That's why it was so important to study -not theoretically but with real data- all the bad customs and all the servile homages applied and received by one only lordship: the Almoina of the Cathedral of Girona, whose remences participated actively in both wars and that is representative, with no doubt, of what happened in the diocese of Gerona. Besides, it is necessary to point out that the study includes a period of time that contains circumstances such important as the Black Death and the rest of 14th and 15th centuries' catastrophes until the first remença war.How it is known, the Catalan remences were subjected to six bad customs: the redemption of persons (through which they achieved their personal freedom), the firma d'espoli forçada (payment in return for the lord's guarantee of nuptial agreements over dowry and marriage portion), the intèstia (the lord's right to a substantial part of the movables left by a peasant householder who died intestate), the eixòrquia (a levy in the event of death without direct legitimate heirs), the àrsia (a fine resulting from the deliberate or accidental burning of a peasant's house or other property) and the cugúcia (the confiscation of a portion of a peasant's property by reason of his wife's adultery). The remences confirmed their lordship' dependence in a servile homage or dominium recognitionis that they had to do when were required.This thesis is organized in ten chapters, an introduction (or first chapter) and the conclusions. The second chapter is devoted to the description of the sources used, among those highlight the annual accounts books of the provosts besides the parchments. The third chapter studies the Almoina institution, which had properties in the current regions of Gironès, Selva, Alt and Baix Empordà and Pla de l'Estany. In the fourth chapter, data problems are analyzed; problems that came when trying to know the exact amount of people, or the exact number of persons bounded to the Almoina and from which manses they came.The next four chapters constitute the main part of the thesis. In turn, its analysis brought the need of writing the three last ones. In the fifth chapter I study all the servile homages received by the Almoina between 1300 and 1457, those that appear in the account books as well as the ones preserved in parchment. In total, we have data of 1258 homages or dominium recognitionis received by the institution. The following chapter is devoted to the study of the firmes d'espoli forçades and to the 424 payments collected by the Almoina by this concept, between 1331 and 1452. In the seventh and eighth chapters , I analyze the bad customs required to the exits of the lordship, the volunteers as well as the involuntary ones. The obtained result is that among 1331 and 1458, the institution granted the freedom to 557 persons; surprisingly, most of them bounded again to another lordship. The amount of these exits contrasts with the payment to the same lordship during these same dates, for only 105 intèsties and eixòrquies. In other words, until 1445 the provost charged by 23 intèsties, until 1458 by 68 eixòrquies and until 1406 by 14 intèsties and/or eixòrquies Chapters 9 and 10 are about the meaning and the limitations that entailed the bad customs, as features of the belonging to the servitude, over the persons who were bounded to a lordship. Finally, the last chapter analyzes the fulfillment of the sentence dictated by the king Alfons el Magnànim in 1457, where suspended the servitude in Catalonia. There is no doubt that few years before the first remença war the servile homages and the bad customs were not required any more.

Lorsque cette province quitta l’orbite française après une capitulation des troupes royales devant les armées impériales de Charles-Quint, la question de la représentation du territoire fut posée immédiatement. Les Etats de Tournai-Tournaisis naquirent de ce besoin en s’émancipant progressivement tant du Magistrat de Tournai que de l’office de bailliage dont ils reprirent certaines prérogatives. Bénéficiaires d’octrois des souverains espagnols, les Etats s’organisèrent autour de leur assemblée régulièrement convoquée à partir de 1556. Ils étaient présidés de droit par l’évêque ou son délégué. / When this province left the French orbit after a capitulation of the royal troops to the imperial armies of Charles V, the question of the representation to the territory was laid immediately. States Tournai-Tournaisis born of this need gradually emancipating both Magistrate Tournai as office bailiwick they regained some prerogatives. Award recipients of the Spanish sovereigns, States organized around their meeting duly convened from 1556. They were presided over by the Bishop of law or his delegate.

The Christian church has been an inherent part of human continuity for more than thousand years. The external appearance of the Christian church has always reflected societal transformations as well as turning points in history. Moreover, it has become an integral part of our existence both in space and time. Nowadays, we frequently hear that the crisis of European society is in effect an identity crisis, an inability to ask about where we are heading and what the meaning of life is. The reduction of time givenness to the already limited scope of our own physical existence destroys the ability in a man to ask questions and find answers to them, or even enquire about the meaning and essence of things. The carefree, dispersed husk blown by the wind may seem to be free and independent; however, it has also stopped trying to actively find paths for future generations. One of the fundamental attributes of an architect should be a strong aptitude for synthetic thinking, which includes multiple knowledge of social cognition, i.e. in the currentness of present experience as well as in time. This knowledge should ideally help to identify the core of problem, and to define the general rules applicable, regardless of changes in social demand, trends or taste. This dissertation, concerned with the “change” of the Christian church, ought to provide a compact, effective platform based on a synthesis of all analytical findings in the areas of architecture, liturgy, history, and theology. This platform can be applied in architectural practice, education (both architectural and theological), pastorage, and other wide, well-researched social discourses on the current form of the Christian sacred space, its basis and likely future development. The emphasis should be put on individual interpretation of a target group rather than dogmatic interpretation of dramatic revelations. Therefore, the first half of the dissertation will analyse the theological and symbolic basis, and historic transformations. Whilst, the second half will depict the current approach to the creation of sacred space in both newly built churches and the ongoing conversions of existing spaces. In conclusion, the dissertation will debate the future direction of sacred space in post-Christian Europe.

common articles of daily use, the goldsmith's works had additional meanings and functions, and - - monarch's court. Its aim is to distinguish two types of the goldsmith's works associated with Charles IV: those based can be proved by signs or inscriptions found directly on the works, or by other written sources. If there's a lack of written altar at the time of Charles IV as a specific kind of goldsmith's work, whose use interconnects the and Vienna, the catalog includes a number of solitary goldsmith's works spread across European church treasuries a liquary Bust of St. Sigismund in Plock. Two women's crowns are also included, the the Środa Treasure. From the total of thirty here described goldsmith's works placed abroad,