• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 12
  • 8
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 23
  • 23
  • 23
  • 23
  • 23
  • 23
  • 19
  • 15
  • 7
  • 4
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
21

El "Kitab al-'Amal Bi-al-'Asturlab"(Llibre de l'ús de l'astrolabi) d'Ibn al-Samh. Edició, traducció i estudi

Viladrich i Grau, Mercè 01 December 1984 (has links)
A les pàgines que segueixen trobareu l'estudi d'una obra d'un astrònom andalusí conegut per Ibn al-Samh, que va morir l'any 1035. L'obra és un tractat sobre l'ús de l'astrolabi, un instrument astrònomic basat en la projecció estereogràfica de l'esfera celest que fou teorizat pel savi Ptolomeu d'Alexandria i desenvolupat pels científics àrabs a Orient i a Occident. He preparat l'edició del text àrab, l'he traduït al català i he mirat de fer entenedor el seu contingut. Però això ha suposat un cert temps de treball previ i destaco aquí aquest fet perquè no és casual que aquesta tesi tracti sobre l'astrolabi, ni que sigui llegida avui a Barcelona. El seu orígen es troba al curs del Dr. Juli Samsó sobre Història de la Ciència a la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquí vam començar a analitzar els textos sobre construcción i ús de l'astrolabi del Manuscrit 225 del "Scriptorium" de Ripoll, avui a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i d'altres textos hispànics sobre aquest instrument, en llengües llatina i romanç castellà, coneguts bé a la Marca Hispànica bé a Castella entre els segles X i XIII. Vam aprendre a valorar l'importància que tingué l'astrolabi i la seva divulgació amb el coneixement de la ciència àrab al món cristià medieval car era l'objecte de les primeres traduccions de textos científics de l'àrab al llatí que podem conèixer perquè es van conservar al Monestir de Ripoll. Fruit d'aquest treball va ésser la Memòria de llicenciatura que varem presentar junt amb el meu company, amic estimat, Ramón Martí. Va ser aleshores quan vaig començar a estudiar la llengua àrab i més endavant el Dr. Samsó em va suggerir l'interès de començar a llegir el tractat d'Ibn al-Samh, objectiu d'aquest estudi. Ja he dit abans que no és casual que aquesta tesi es llegeixi a Barcelona car aquesta ciutat és, a hores d'ara, la seu d'una escola d'historiadors de la ciència que inicià J.M. Millàs i que ha tingut continuïtat a l'entorn del Departament de Llengua Àrab i Islam de la Universitat de Barcelona. La Història de l'Astronomia ha estat un dels aspectes que ha rebut més atenció per part dels seus membres, de manera que hom disposa de molta bibliografia especialitzada sense la qual no hauria estat possible l'estudi que vaig proposar-me.
22

Estudi i edició crítica de les consuetes del Dijous Sant (núm. 19, 27, 38 i 42), del Divendres Sant (núm. 20, 28, 39 i 43), del Davallament de la Creu (núm. 21, 41 i 49) i de la Resurrecció (núm. 22) del Manuscrit Llabrés (Ms. 1139 de la

Kovács, Lenke 03 January 2013 (has links)
L’objectiu fonamental de la present tesi doctoral és l’estudi i l’edició crítica de les quatre Passions contingudes en el molt important repertori dramàtic mallorquí de finals del segle XVI, conegut com a Manuscrit Llabrés (Ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya). Aquestes quatre Passions escèniques, cadascuna de les quals conté una representació pel Dijous Sant i el Divendres Sant, constitueixen l’eix vertebrador al voltant del qual s’agrupen les altres peces del manuscrit. Les quatre Passions, que ens proposem d’editar i analitzar en la present tesi doctoral, són compostes per les peces dinou (Consueta del Ditious Sanct, folis 73ra-75ra), vint (Consueta del Divendres Sant, folis 75ra-76rb), vint-i-u (Cobles del Devallement de la Creu, folis 76va-77vb) i vint-i-dos (Consueta de la Resurectió de Jesucrist Nostre Senyor, folis 78ra-80vb); per les peces vint-i-set (Consueta del Ditious Sant, folis 103ra-106vb) i vint-i-vuit (Consueta del Divendres Sant, folis 107ra-109rb); per les peces trenta-vuit (Consueta del Ditious Sant, folis 162ra-167vb), trenta-nou (Consueta del Divendres Sant, folis 168ra-170vb) i quaranta-u (Consueta del Devallament, folis 175ra-176vb) i per les peces quaranta-dos (Representatió per lo Ditious de çena, folis 177ra-185va), quaranta-tres (Consueta del Divendres Sant, folis 186ra-188vb) i quaranta-nou (Representatió del Devallament de la Creu, foli 234ra). A banda d’establir el text degudament anotat de les dotze consuetes o obres dramàtiques del cicle de la Passió del Manuscrit Llabrés, totes menys la núm. 21 inèdites, procedirem a l’anàlisi lingüística de les peces editades, endegarem l’estudi de les seves fonts textuals i les situarem en la tradició passionística teatral catalana i europea, tot captant-ne l’originalitat i la significació. / This thesis has as its main objective the study and critical edition of the four passion plays included in the very important dramatic Majorcan play codex (end of the sixteenth century), known as the Llabrés Manuscript (Ms. 1139 of the Biblioteca de Catalunya). These four passion plays, each of which contains a play for Maundy Thursday and Good Friday, can be considered the central pivot for the other plays included in the manuscript either for prefiguring some scene of the Passion of Christ or for illustrating some aspect of the history of Redemption. The four passion plays, edited and analysed in the present thesis, and formed by the plays nº 19 (Consueta del Ditious Sanct, folios 73ra-75ra), nº 20 (Consueta del Divendres Sant, folios 75ra-76rb), nº 21 (Cobles del Devallement de la Creu, folios 76va-77vb) and nº 22 (Consueta de la Resurectió de Jesucrist Nostre Senyor, folios 78ra-80vb); the plays nº 27 (Consueta del Ditious Sant, folios 103ra-106vb) and nº 28 (Consueta del Divendres Sant, folios 107ra-109rb); the plays nº 38 (Consueta del Ditious Sant, folios 162ra-167vb), nº 39 (Consueta del Divendres Sant, folios 168ra-170vb) and nº 41 (Consueta del Devallament, folios 175ra-176vb) and the plays nº 42 (Representatió per lo Ditious de çena, folios 177ra-185va), nº 43 (Consueta del Divendres Sant, folios 186ra-188vb) and nº 49 (Representatió del Devallament de la Creu, folio 234ra). Apart from establishing the text of the twelve consuetes or plays of the Passion cycle of the Llabrés Manuscript, all except for nº 21 unpublished, we offer the linguistic analysis of the plays, we examine their textual sources and we situate them in the Catalan and European tradition of passion plays, taking into account their originality and significance.
23

El testimonio literario de Max Aub sobre los campos de concentración en Francia (1940-1942)

Nos, Eloísa, 1974- 18 May 2001 (has links)
Esta tesis doctoral profundiza en el testimonio literario escrito por Max Aub sobre su experiencia en los campos de concentración de Francia entre 1940 y 1942 como modelo de memoria de una experiencia histórica concreta de significación universal e intercultural plasmada a través de la literatura, y para ello acude a los planteamientos de la Literatura Comparada y la tradición de la literatura concentracionaria, pero en un marco particular como es el exilio republicano español como experiencia que se encuentra en la base de este testimonio.El énfasis de su metodología es en la escritura, yendo de la experiencia a su configuración, explorando las estrategias discursivas de la ficción movilizadas por esta literatura. Parte de su carácter testimonial como narración de unos hechos reales vividos por el propio sujeto-histórico que los relata. Por esta razón, esta aproximación desborda los límites de un estudio literario en sentido estricto, al reconocer las implicaciones sociales y morales de una literatura que presenta acontecimientos históricos con una marcada carga ética, por caracterizarlos la injusticia y la violencia. Las aportaciones de este estudio son tanto a la biografía de Max Aub como a su obra. La experiencia de Max Aub en Francia es el único periodo de su vida que aún tiene puntos por concretar y ampliar, y nos consta que de hecho es el objeto de estudio de diferentes investigadores en un esfuerzo colectivo por desvelarlo. Aunque este no sea el objeto de un estudio de orientación literaria, aporta algunas conclusiones y orientaciones para la puntualización de algunas fechas erróneas en la literatura existente gracias a la consulta directa y contrastada de los apuntes originales del autor y las primeras copias mecanografiadas de sus diarios completos. Asimismo, desvela nuevos datos sobre la experiencia de Aub en los campos con el descubrimiento de diferentes textos sin intenciones literarias escritos por el autor al llegar a México, algunos para sus intervenciones en diferentes actos contra el terror nazifascista.En segundo lugar, recupera algunos testimonios literarios sobre los campos de concentración que permanecían inéditos entre los manuscritos del "Archivo Max" Aub de la Biblioteca Cosío Villegas del Colegio de México, en México DF, como es el caso de "La guerra es lo mejor", "Realidad del sueño", y "Entremés de Djelfa", y otros aparecidos en publicaciones periódicas pero desconocidos para la crítica hasta hoy. Otra de las aportaciones fundamentales ha sido la comparación con testimonios interculturales.

Page generated in 0.0661 seconds