Stippvisite in einer hochmodernen Schule anlässlich des „Tages der offenen Tür“ am 2. März 2016, wo wissbegierige Schüler der Ludwig-Richter-Schule Lotzdorf und ihre Gäste die Möglichkeit wahrnahmen, ihren Wissensdrang und Experimentierwillen auf den unterschiedlichsten Gebieten und an den verschiedensten Objekten selbständig auszuprobieren. So auch an dem Torso eines menschlichen Körpers, der mit Wissbegier mit all seinen Innereien auseinandergenommen und wieder zusammengesetzt wurde. Dabei stellten Schüler dann fest, dass „die Galle noch vergessen wurde und herumlag...“ - auf dem Schultisch. Die hochmoderne Ausstattung der Unterrichtsräume mit Computern, Arbeits- und Unterrichtsmaterialien bis hin zu interaktiven Tafeln (Whiteboards), großen berührungssensitiven Computerbildschirmen, auf denen man zur Bereicherung des Unterrichts digital schreiben, surfen, projizieren, mailen und auch Audios und Videos einfach abspielen kann, zeigt eine Schule auf höchstem Niveau.

Der Beitrag untersucht die Verwendung der französischen Kriegskostenentschädigung für die Ausmalung der Albrechtsburg Meissen mit Monumentalmalerei. Welche Institutionen waren beteiligt? Wohin wurde das Geld außerdem noch verteilt? In Sachsen regelte schon früher als in anderen Ländern des Deutschen Reiches ein Kunstfond die Förderung heimischer Künstler und die Ausgestaltung öffentlicher Gebäude.

This dissertation argues that Russia’s confrontation with modernity generated a series of sociocultural paradigm crises that gave rise to a modernist grotesque aesthetic tradition, uniting over forty years of artistic production into a coherent literary movement. While close reading the work of Fyodor Sologub (The Petty Demon [Мелкий бес]), Andrei Bely (Petersburg [Петербург]), Evgenii Zamyatin (At World’s End [На куличках]), and Velimir Khlebnikov (“The Crane” [Журавль]), I argue that prerevolutionary modernist writers utilized grotesque modes of representation to depict a world where the former cornerstones of pre-modern Russian identity are fracturing under the pressures of modernity. In contrast to extant scholarship, I argue the 1917 Revolution is not a fundamental break in Russia’s experience of the crisis of modernity, but an extension, and an exacerbation of it. Though discourses of Russian identity formation will be rapidly recodified around the Soviet project, the same underlying grotesque aesthetic devices used by pre-revolutionary authors are taken up by a new generation of Soviet-era modernists. Mikhail Zoshchenko’s parody in Michel Sinyagin (Мишель Синягин) elicits skepticism about yesterday’s unenlightened masses becoming today’s new Tolstoys. Andrei Platonov’s anomalous depictions of the Russian periphery in his Juvenile Sea (Ювенильное море) are still inhabited by monsters, too far from Soviet nodes of power to be assimilated into the national ideological project. And Konstantin Vaginov (in the novel Goat Song [Козлиная песнь]) and Evgenii Shvarts (in the play The Shadow [Тень]) capture the prevalence of superfluous intellectuals with ruptured psyches, frustrated by their unsuccessful attempts to adapt to the new Soviet reality.

[ES] El objetivo principal de esta investigación es estudiar el jardín de la Casa-Estudio Benlliure para intentar identificar su configuración original, y caracterizar esta configuración desde la perspectiva de la arquitectura del paisaje. El jardín de la Casa-Estudio Benlliure, construido entre 1896 y 1920, es un espacio de interés notable ubicado en el barrio del Carmen de Valencia. Este jardín se adecua plenamente a la definición y caracterización de los jardines históricos que se recoge en la Carta de Florencia, puesto que se trata de un paisaje cultural, en este caso un jardín privado de dimensiones reducidas, que ha sido moldeado por el ser humano y ha perdurado a lo largo del tiempo, adquiriendo una significación social, histórica y artística relevante, dado que pertenece a la residencia y estudio del pintor valenciano José Benlliure Gil (1856-1937) y su familia. A pesar de las diversas publicaciones y estudios dedicados a la Casa-Estudio Benlliure, hasta la fecha actual no se ha realizado ninguna investigación exhaustiva sobre su jardín, que se convierte en un tema de estudio inexplorado. La singularidad de este jardín como uno de los raros ejemplos de jardines burgueses en la ciudad subraya aún más su relevancia en el ámbito de la investigación. Además, su condición de jardín creado por un artista permite explorar la interrelación entre el propio jardín y la obra de José Benlliure. Cabe destacar que el jardín forma parte integrante del con-junto museístico, propiedad del Ayuntamiento de Valencia que comprende la casa y el estudio del pintor, convirtiéndose así en un espacio accesible al público. La investigación realizada sobre el jardín de la Casa-Estudio Benlliure arranca con el análisis de su evolución histórica y su estado actual, junto con la evaluación de la información disponible sobre el diseño original. Esta información nos permitirá realizar un análisis comparativo del estado actual y del estado original del jardín en tiempos de los Benlliure. A continuación, se estudian los referentes para su caracterización, tanto en el campo de la teoría y práctica del diseño del jardín privado en el paisajismo, como en el arte pictórico de finales del siglo XIX y principios del siglo XX, para establecer comparativas con el jardín objeto de estudio. Por último, se realiza una evaluación final e identificación de sus elementos caracterizadores, de la que emerge una interpretación del jardín Benlliure como palimpsesto. El análisis y caracterización realizados desde la perspectiva de la arquitectura del paisaje pueden ser la base para su reconocimiento como Jardín Singular por parte de la administración, y un primer paso por una futura restitución del jardín de la Casa-Museo Benlliure en el contexto actual de una Casa-Museo, permitiendo plantear el futuro del actual jardín desde unas bases fundamentadas en el conocimiento de su pasado. / [CA] L'objectiu principal d'aquesta investigació és estudiar el jardí de la Casa-Estudi Benlliure per intentar identificar-ne la seva configuració original, i caracteritzar aquesta configuració des de la perspectiva de l'arquitectura del paisatge. El jardí de la Casa-Estudi Benlliure, construït entre 1896 i 1920, és un espai d'interès notable ubicat en el barri del Carme de València. Aquest jardí s'adequa plenament a la definició i caracterització dels jardins històrics que es recull a la Carta de Florència, ja que es tracta d¿un paisatge cultural, en aquest cas un jardí privat de dimensions reduïdes, que ha estat modelat per l'ésser humà i ha perdurat al llarg del temps, adquirint una significació social, històrica i artística rellevant, atès que pertany a la residència i estudi del pintor valencià José Benlliure Gil (1856-1937) i la seva família. Malgrat les diverses publicacions i estudis dedicats a la Casa-Estudi Benlliure, fins a la data actual no s'ha realitzat cap investigació exhaustiva sobre el seu jardí, que esdevé un tema d'estudi inexplorat. La singularitat d'aquest jardí com a un dels rars exemples de jardins burgesos a la ciutat subratlla encara més la seva rellevància en l'àmbit de la investigació. A més, la seva condició de jardí creat per un artista permet explorar la interrelació entre el propi jardí i l'obra de José Benlliure. Val a remarcar que el jardí forma part integrant del conjunt museístic, propietat de l'Ajuntament de València que comprèn la casa i l'estudi del pintor, convertint-se així en un espai accessible al públic. La investigació realitzada sobre el jardí de la Casa-Estudi Benlliure arrenca amb l'anàlisi de la seva evolució històrica i del seu estat actual, juntament amb l'avaluació de la informació disponible sobre el disseny original. Aquesta informació ens permetrà fer una anàlisi comparativa de l'estat actual i de l'estat original del jardí en temps dels Benlliure. A continuació, s'estudien els referents per a la seva caracterització, tant al camp de la teoria i pràctica del disseny del jardí privat al paisatgisme, com a l'art pictòric de finals del segle XIX i principis del segle XX, per establir comparatives amb el jardí objecte d¿estudi. Finalment, es realitza una avaluació final i identificació dels seus elements caracteritzadors, de la qual emergeix una interpretació del jardí Benlliure com a palimpsest. L'anàlisi i caracterització realitzats des de la perspectiva de l'arquitectura del paisatge poden ser la base pel seu reconeixement com a Jardí Singular per part de l'administració, i un primer pas per una futura restitució del jardí de la Casa-Museu Benlliure en el context actual d'una Casa-Museu, permetent plantejar el futur de l'actual jardí des d'unes bases fonamentades en el coneixement del seu passat. / [EN] The main objective of this research is to study the garden of the Benlliure House-Studio to try to identify its original configuration and characterize this configuration from the perspective of landscape architecture. The garden of the Benlliure House-Studio, built between 1896 and 1920, is a space of notable interest located in the Carmen neighbourhood of Valen-cia. This garden fully complies with the definition and characterization of historical gardens included in the Charter of Florence, since it is a cultural landscape, in this case a small private garden, which has been shaped by humans. and has endured over time, acquiring a relevant social, historical, and artistic significance, given that it belongs to the residence and studio of the Valencian painter José Benlliure Gil (1856-1937) and his family. Despite the various publications and studies dedicated to the Benlliure House Study, no exhaustive research has been carried out on its garden, which has become an unexplored topic of study. The uniqueness of this garden as one of the rare examples of bourgeois gardens in the city further underlines its relevance in the field of research. Furthermore, its condition as a garden created by an artist allows us to explore the interrelationship between the garden itself and the work of José Benlliure. It should be noted that the garden is an integral part of the museum complex, property of the Valencia City Council, which includes the painter's house and studio, thus becoming a space accessible to the public. The research carried out on the garden of the Benlliure House Studio begins with the analysis of its historical evolution and its current state, together with the evaluation of the information available about the original design. This information will allow us to carry out a comparative analysis of the current state and the original state of the garden in the times of the Benlliure family. Next, the references are studied for their characterization, both in the field of theory and practice of private garden design in landscaping and in the pictorial art of the late 19th century and early 20th century, to establish comparisons with the garden under study. Finally, a final evaluation and identification of its characterizing elements is carried out, from which an interpretation of the Benlliure garden as a palimpsest emerges. The analysis and characterization carried out from the perspective of landscape architecture can be the basis for its recognition as a Singular Garden by the administration and a first step towards future restitution of the garden of the Benlliure House-Museum in the context of current nature of a House-Museum, allowing us to propose the future of the current garden from bases based on the knowledge of its past. / Quintana Seguí, E. (2024). El jardí de la Casa-Estudi Benlliure. Anàlisi i caracterització des de l'arquitectura del paisatge [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206097

A vegetation survey was conducted on the newly acquired farm portions of the farm Doornrandje 386 JR, which are being incorporated into Gauteng Department of Agriculture and Rural Development’s protected area expansion. This study provides an ecological basis for establishing an efficient management programme for the area. From a TWINSPAN classification, refined by Braun-Blanquet procedures, five plant communities were identified. A classification and description of the major plant communities is presented. Descriptions of the plant communities include characteristic species, as well as prominent and less conspicuous species of the tree, shrub, herb and grass strata. Floristic analyses of the vegetation and a biodiversity comparison of the different plant communities found on the farm are also undertaken. This study proves that the extended land incorporated into the Reserve contributes to the biological diversity of the study area. / Environmental Sciences / M. Sc. (Environmental Science)

A vegetation survey was conducted on the newly acquired farm portions of the farm Doornrandje 386 JR, which are being incorporated into Gauteng Department of Agriculture and Rural Development’s protected area expansion. This study provides an ecological basis for establishing an efficient management programme for the area. From a TWINSPAN classification, refined by Braun-Blanquet procedures, five plant communities were identified. A classification and description of the major plant communities is presented. Descriptions of the plant communities include characteristic species, as well as prominent and less conspicuous species of the tree, shrub, herb and grass strata. Floristic analyses of the vegetation and a biodiversity comparison of the different plant communities found on the farm are also undertaken. This study proves that the extended land incorporated into the Reserve contributes to the biological diversity of the study area. / Environmental Sciences / M. Sc. (Environmental Science)

The vegetation of the Nooitgedacht section of the Loskop Dam Nature Reserve resembles Bankenveld vegetation and differs from the other areas of the reserve. This study was undertaken to identify, classify, and describe the plant communities present on this section, and to determine their veld condition. The Braun-Blanquet approach was followed to classify the different plant communities. A total number of 170 sample plots (100m2) were placed in all homogeneous vegetation units in a randomly stratified basis. The Ecological Index Method (EIM) was used to determine the veld condition. Data were collected using the steppoint method and incorporated into the GRAZE model from where the veld condition was calculated. A minimum of 400 step points were surveyed in each community with more points in the larger communities. Plant community data was analysed using the JUICE software program. A total of 11 plant communities were identified. The overall veld condition score indicates the vegetation to be in a good condition, resulting in a high grazing capacity. / Environmental Sciences / M. Sc. (Nature Conservation)

The vegetation of the Nooitgedacht section of the Loskop Dam Nature Reserve resembles Bankenveld vegetation and differs from the other areas of the reserve. This study was undertaken to identify, classify, and describe the plant communities present on this section, and to determine their veld condition. The Braun-Blanquet approach was followed to classify the different plant communities. A total number of 170 sample plots (100m2) were placed in all homogeneous vegetation units in a randomly stratified basis. The Ecological Index Method (EIM) was used to determine the veld condition. Data were collected using the steppoint method and incorporated into the GRAZE model from where the veld condition was calculated. A minimum of 400 step points were surveyed in each community with more points in the larger communities. Plant community data was analysed using the JUICE software program. A total of 11 plant communities were identified. The overall veld condition score indicates the vegetation to be in a good condition, resulting in a high grazing capacity. / Environmental Sciences / M. Sc. (Nature Conservation)