• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 269
  • 95
  • 88
  • 45
  • 41
  • 40
  • 4
  • 2
  • Tagged with
  • 862
  • 286
  • 276
  • 266
  • 244
  • 235
  • 230
  • 226
  • 225
  • 171
  • 71
  • 63
  • 51
  • 50
  • 49
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
411

Evaluación del sistema de información de salud en el distrito de Kilombero, Tanzania

Font Sierra, Fidel Francisco 16 December 2002 (has links)
Introducción: Definir el término "Sistema de Información de Salud" es todo menos obvio sea cual sea la definición que se utilice. Sin embargo, es mucho más fácil apuntar el objetivo final de un sistema de información de salud que no está dirigido tanto a obtener información como a mejorar la acción/intervención. Aplicado al sector salud, podemos definir sistema de información de salud como un conjunto de componentes y procedimientos organizados con el objetivo de generar información que mejorará la gestión y la toma de decisiones de los cuidados de salud a todos los niveles del sistema de salud. La evaluación del sistema de información de salud del distrito de Kilombero en Tanzania priorizó los grupos de población más vulnerables es decir en el area materno-infantil.Objetivo:Apoyar al equipo técnico de salud de un distrito rural en el Africa sub-sahariana a desempeñar de forma eficiente su labor, facilitando indicadores que permitan determinar las prioridades de salud y establecer un plan de salud del distrito de los grupos más vulnerables de la población.Materiales y métodos:Cada uno de los estudios de campo que configuran esta tesis usó una metodología específica y previamente validada.1. En el estudio sobre la mortalidad materna se utilizó una adaptación del método de las hermanas (Sisterhood Method). Esta técnica está basada en un estudio de campo que consiste en interrogar a adultos en edad reproductiva a cerca de sus hermanas que llegaron a la edad reproductiva y entre ellas cuantas murieron durante el embarazo, el parto y en el puerperio.2. En el estudio sobre el manejo de casos clínicos de malaria en los servicios de atención primaria de salud, se utilizó una adaptación de la metodología del programa de medicamentos esenciales de la Organización Mundial de la Salud. Este estudio recoge una muestra consecutiva de todos los pacientes que fueron a consulta, la segunda semana de cada mes durante el periodo de un año, a las unidades de salud del distrito, se incluyó un promedio de cien pacientes por unidad de salud.3. En el estudio sobre el sistema de referencia de los pacientes pediátricos, se utilizaron dos estudios: uno retrospectivo, recogiendo información de los libros de registro, en particular los datos de todos los pacientes atendidos durante la primera semana de cada mes del año 1993 de todas las unidades de salud del gobierno en el distrito; y el otro estudio fué prospectivo entre agosto de 1994 y julio de 1995, donde se entrevistó con un cuestionario estandarizado a todas las madre que llevaron a sus hijos a la consulta externa del hospital de distrito y se recogió los siguientes datos: edad, sexo, diagnóstico, lugar de residencia, necesidad de ser ingresado en la sala de pediatría, si el niño había o no sido referido, por quién y cuándo.Resultados:1. En el estudio sobre mortalidad materna, 4.734 mujeres fueron entrevistadas. La tasa de fertilidad del distrito para el período 1979-1989 fue 5.8. Las muertes por causa materna se estimaron en un 19% del total. El riesgo de muerte por causa materna fue 0.026 (IC del 95%: 0.021-0.031). Las causas de muerte materna: sepsis (35%), hemorragias (17.5%) y ruptura uterina (12%)2. En el estudio sobre manejo de los casos clínicos con malaria se tomó en consideración 1.558 consultas. El 90% de las consultas duraron menos de 2 minutos. El diagnóstico de malaria fue registrado en el 41% de todas las consultas, sin embargo utilizando nuestra más estricta definición de malaria, el 25.5% de todos los apcientes que se consultaron en los servicios tenían malaria. El diagnóstico realizado en los servicios de salud tenía una sensibilidad del 70% y una especificidad del 69%. Sólo en el 65% de los casos, los medicamentos antimalaria estaban correctamente prescritos.3. En el estudio sobre el sistema de referencia de los pacientes pediátricos, en el estudio retrospectivo de los 5.030 casos pediátricos registrados, sólo 28 (0.6%) de estos niños fueron referidos a un nivel superior en el estudio prospectivo 7.989 niños menores de cinco años fueron atendidos en la consulta exdel hospital de distrito, de los cuales el 91% procedía de las inmediaciones del hospital. Encontramos 235 (2.9%) de niños referidos, de los cuales elel 71% fueron admitidos en la sala de pediatría del hospital. Las principales causas de referencia pediátrica fueron malaria y anemia.Discusión1. Una de cada 40 mujeres que alcanza la edad reproductiva morirá por una causa relacionada con su maternidad antes de la edad de los 50. Ese dato resultó ser dos veces inferior que los datos estimados por el gobierno tanzano para la región. Esto se puede deber a dos circunstancias, en primer lugar, la cobertura de los servicios materno infantiles en este distrito es una de las más altas del país y en segundo lugar, el hospital del distrito ha sido beneficiado por la ayuda internacional a través de la cooperación suiza y está considerado como uno de los mejores hospitales de referencia en la región. 2. Los diagnósticos de malaria realizados por los clínicos tanzanos fue de poca exactitud, particularmente en el grupo de edad menores de cinco años, de aquellos casos confirmados como malaria, un 30% salieron de la consulta sin recibir prescripción antimalaria. La falta de consenso a la hora de definir un caso de malaria ha sido una dificultad añadida para establecer los objetivos del estudio. Este escenario se complica aún más en zonas de alta transmisión donde se puede llegar a encontrar hasta un 60% de portadores asintomáticos. 3. Las tasas de referencia pediátrica en las zonas rurales de Tanzania son muy bajas, inferiores al 1% de los casos vistos en consulta. Las razones pueden ser varias, que los niños severamente enfermos no sean llevados a los servicios de salud, en segundo lugar que el personal de las unidades de salud no sea capaz de identificar aquellos casos que precisan referencia, finalmente sólo son referidos aquellos niños que tienen condiciones sociales y finacieras para viajar y ser atendidos en el nivel superior de salud. Este estudio encontró que el 90% de los pacientes que usan la consulta externa del hospital y el 75% de las admisiones proceden de un radio de 10 km del hospital dejando en entredicho la accesibilidad así como el buen funcionamiento del sistema de salud del distrito Conclusiones:En base a los estudios de campo y a los artículos publicados que son el eje central de esta tesis, las prioridades de salud y el plan de acción del distrito deben articularse de forma que respondan a las necesidades de salud de los grupos de población más vulnerables es decir; los niños menores de cinco años y las mujeres en edad reproductiva I. En el área de salud reproductiva:1. Las estimaciones de nuestro estudio basado en el "método de las hermanas" muestran una tasa de mortalidad materna de 448 muertes maternas por 100.000 nacidos vivos, la cual es significativamente alta, y que por lo tanto, la reducción de la mortalidad materna debe considerarse una prioridad a la hora de elaborar de la política y plan de salud del distrito.2. Utilizar "el método de las hermanas" para determinar mortalidad materna en países en vías de desarrollo, al ser muy costo- efectivo comparados con los costos del mantenimiento de un sistema de viligancia demográfica .Llamamiento internacional a las autoridades de salud3. Estos datos deben sensibilizar a todos responsables de salud (Ministerio, ONGs, y organismos e instituciones internacionales) de la magnitud del problema, ayudarles a tomar decisiones y movilizar recursos a nivel de distrito, regional, nacional e internacional para los programas de salud materna y maternidad saludable, si se desea alcanzar en el año 2015 la meta establecida por la Organización Mundial de la Salud, de menos de 60 muertes maternas por 100.000 nacidos vivos.II) En el área de salud infantil:4. El sistema oficial de salud en zonas de alta transmisión de malaria está sobrestimando la carga de morbilidad causada por esta enfermedad (41% de los casos registrados como malaria frente a 25.5% encontrados en nuestro estudio). 4.1. En nuestro estudio menos del 73% de los pacientes menores de cinco años con fiebre ó historia de fiebre recibieron tratamiento antimalárico y sólo en el 65% de los casos los tratamientos antimaláricos estaban correctamente prescritos. 4.2. El plan de salud del distrito debe considerar como prioritario el control de la malaria, éste podría ejercerse de una manera más eficaz a través de la formación y supervisión en el manejo de los casos y la disponibilidad y uso de instrumentos de diagnóstico en las unidades de salud distritales.5. El estudio muestra un bajo número de pacientes pediátricos referidos (0.6%), la tasa de referencia pediátrica es de 8 por mil anual de la población distrital, la carga de morbilidad de los pacientes referidos se concentró en dos patologías: malaria y/ ó anemia (70% de los casos). Los indicadores de nuestro estudio contrastan con la alta proporción (7-16%) de niños que son referidos por los trabajadores de salud entrenados por OMS/UNICEF en la estrategia "Atención Integrada de las Enfermedades Prevalentes de la Infancia" (AIEPI). 5.1. El 71% de las referencias pediátricos fueron ingresadas en el Hospital de distrito, lo cual implica un alto nivel de calidad y toma de decisión apropiada a la hora de referir casos. Llamamiento internacional a las autoridades de salud6. La detención precoz de casos de malaria y el tratamiento inmediato de los mismos como elementos esenciales de la estrategia para hacer retroceder la malaria y alcanzar la meta de reducir a la mitad la carga total de morbilidad causada por la malaria, en el año 2010,7. En nuestro estudio casi la mitad de los pacientes referidos tardó más de 48 horas en llegar al hospital. Estos resultados deben fomentar ó reabrir el debate en el seno de las autoridades de salud de la OMS/UNICEF a la hora de implementar las guías AIEPI por los técnicos de salud de los servicios rurales de los países en vías de desarrollo. 7.1. El estudio sugiere una revisión de la guía de AIEPI a fin de reducir el número de pacientes pediátricos referidos. Propone un plan de formación y seguimiento al personal de salud en la identificación y manejo de casos severos provocados por las afecciones prevalentes de la infancia, dotando de microscopios o técnicas rapidas de diagnóstico de malaria y disponiendo de tratamiento adecuado en las unidades rurales de salud, para así lograr el objetivo de la estrategia AIEPI, es decir reducir significativamente la morbilidad y mortalidad infantil causada por enfermedades/afecciones prevalentes de la infancia.
412

Estudi sobre les caigudes domiciliàries de la gent gran a Barcelona ciutat a partir de les trucades al servei públic d'urgències mèdiques 061

Gisbert Revilla, María Carmen 16 December 2005 (has links)
Es tracta d'un treball retrospectiu (primer quadrimestre del 2002) que analitza la prevalència de caigudes de la gent gran (a partir de 65 anys) a Barcelona que han sofert una caiguda no sincopal en els domicilis i han trucat al sistema de emergéncias mèdiques 061, per a sol·licitar ajuda i recurs majoritàriament d'ambulància.Els objectius generals de l'estudi són:1) Analitzar la freqüència de caigudes en la gent gran a Barcelona ciutat i2) Conèixer la qualitat de salut percebuda, en una mostra aleatória d'aquesta població, mitjançant la realització d'enquestes telefòniques, entre 12 i 18 mesos posteriors a la caiguda i esbrinar si la qualitat de salut percebuda de les persones que han caigut ha millorat o empitjorat. Les variables selecionades són: gènere, edat, districtes de Barcelona ciutat (10), franges horàries (8) dividides en franges de 3 hores, traumatismes assenyalats per localitzacions anatòmiques i tipus, destinacions hospitalàries de la ciutat, qui contesta l'enquesta, i les 5 preguntes de l'enquesta validada Euroqöl (mobilitat actual, cura personal, activitats quotidianes, dolor/malestar, ansietat/depressió) amb els seus 3 ítems de resposta per a cadascuna d'elles ( 1- no té problemes; 2- alguns problemes; 3- molts problemes).Les dades inicials estan recollides en el sistema operatiu MS-DOS, posteriorment a Excel-5 i Word-2000, s'han calculat algunes taxes i s'ha utilitzat el sistema SPSS 11,0 per a la realització de l'anàlisi estadística, estadístic "khi" per a variables qualitatives, comparar grups i la representativitat de les mostres i la prova de "t" de Sudent Fisher per a la conformitat de les mitjanes en les variables quantitatives. Per a tots ells el nivell de sisgnificació alfa és del 0,05. De l'anàlisi es pot concloure el següent: 1.- El nombre de dones és aproximadament tres vegades superior al dels hombes (si es calculen amb les taxes poblacionals de la ciutat, resulten només dues vegades superior). 2.- El 77,34% de les caigudes ocupen franges d'edat de 75 a 94 anys. La edat mitjana global de les caidas és de 81,9 anys (homes 80,1 anys i dones 82,5 anys), que supera o s'aproxima a l'esperança de vida de la ciutat en el 2002 que és en global de 79,1 anys, sent per als homes de 75,3 anys i per a les dones de 82,6 anys.3.- Els districtes predominants corresponen als districtes amb més població major i que són: 1º Eixample i 2º Sant Martí. 4.- Els períodes horaris de caigudes més freqüents són de 9 hores a 16 hores (43,09 %).5.- Els tipus de traumatismes més freqüents, d'entrada, són les contusions (56,8%), i els corresponents a l'extremitat inferior en una primera valoració (32,5%) i amb una distribució similar per als dos gèneres. 6.- Les destinacions predominants són: Hospital Cínic i Provincial i Hospital de Sant Pau, que corresponen als hospitals de referéncia dels barris predominants. 7.-Com que la mostra que contesta l'enquesta és representativa de la població estudiada, no es troben diferéncias significatives respecte al gènere, edat, tipus de patologia, localització anatòmica, districtes de la ciutat i destinacions hospitalàries de Barcelona. 8.- El gènere de les persones, el grup d'edat que pertany, la zona anatòmica afectada o el tipus de traumatismo no es pot demostrar que siguin determinants o influeixin en cap de les cinc variables estudiades de l'enquesta EuroQol sobre l'estat de salut actual percebut entre 12 a 18 mesos després de la caida: Mobilidat; Cura Personal; Activitats quotidianes; Dolor / Malestar i Ansiedat / Depressió. 9.- Finalment tampoc s'ha trobat relació entre el gènere, la zona anatòmica afectada o el tipus de traumatismo respecte al fet d'estar viu o mort entre 12 a 18 mesos després de la caida accidental. 10.- En aquest estudi, 1 de cada 3 persones amb més edat que l'esperança de vida, i que són atesos per un traumatismo domiciliari han mort entre els 12 i 18 mesos posteriors a la caiguda. Això significa que són un grup de risc fàcilment identificable per a intervencions específiques en la prevenció de caigudes i les seves conseqüèncias. La epidemiologia de les caidas cada dia té més rellevància, en part per l'augment de l'esperança de vida, bé significatiu en la ciutat de Barcelona, i per produir lesions, discapacitats i mort així com un alt cost sanitari i social. Les caigudes en la gent gran constituïxen un repte per a la sanitat pública del present i del futur; seria necessari analitzar i revisar les actuacions actuals i promoure les bases per a la seva prevenció que podrian sorgir d'actuacions coordinades donis dels equips sanitaris, socials, terapeutes, gestors en salut, etc,. / This is a retrospective work (first four months of 2002) that studies the prevalence of falls in older people (65 years or more) in Barcelona city, who had undergone non syncopal episodes at home, had called the medical emergency system (061) asking for help and had been transported to hospital in ambulance. The general objectives of the study are: 1) To study the frequency of falls in older people in Barcelona city and 2) To know the perceived health quality, in a random sample of this population, by means of telephone surveys, carried out between 12 and 18 months after the fall, to find out if the quality of present perceived health has a relation with the fall undergone. The selected variables are: sex, age, districts of Barcelona city (10), daytime ranges (8), traumatic events -indicated by anatomical locations and types-, hospital destinies in the city, person who answers the survey, and the 5 questions of the validated Euroqöl survey(present mobility, personal care, daily activities, pain/discomfort, anxiety/depression) with 3 answer items for each (1 no problems; 2 some problems; 3 many problems). The initial data are gathered in MSDOS system, later translated to Excel-5 and Word-2000, some ratios have been calculated and the system SPSS 11.0 has been used to carry out the statistical analysis, "khi" statistics has been used for qualitative variables, to compare groups and the representativeness of the samples and the Student Fisher "t" test for the conformity of the averages in the quantitative variables. For all of them, the level of significance alpha is 0,05. From the analysis, the following can be concluded: 1. - The number of women is approximately three times higher than the number of men (if they are calculated with population ratios of the city, are only twice higher). 2. - 77.34% of the falls occupy age ranges from 75 to 94 years. 3. - The predominant districts correspond to the districts with most older population, namely: 1st l'Eixample and 2nd Sant Martí.4. - The time period where falls are most frequent is from 9,00 am to 16,00 pm (43.09 %). 5.- The types of most frequent traumatic events are contusions (56,8%), and those corresponding to lower extremity on first valuation (32,5%), with similar distribution for both genders. 6. - The predominant destinies are: Clynical and Provincial Hospital and Hospital of Sant Pau, that correspond to the reference hospitals of the predominant districts. 7. - Because the pattern (in the answers to the Euroqol) is representative of the study population, we don't find significant differences with respect to sex, age, types of pathology, anatomical location, districts of the city and hospital destinies in Barcelona. 8. - The sex of the people, their group of age, the anatomical zone affected or the type of traumatic event cannot be demonstrated to be determining or to have an influence in none of the five variables studied by the EuroQol survey on perceived state of present health between 12 to 18 months after the fall: Mobility; Personal Care; Daily activities; Pain/Discomfort and Anxiety/Depression. 9. - Finally no relation has been found between gender, anatomical zone affected or the type of traumatism and being alive or dead between 12 to 18 months after the accidental fall.10. - In this study, 1 out of 3 people older than the life expectancy, and that are being taken care of because of a home fall, have died between 12 and 18 months after the fall. This means that they are a risk group that can be easily identifiable for specific interventions in the prevention of falls.Epidemiology of falls becomes progressively more relevant, partly because of the increase in life expectancy, very significant in the city of Barcelona. It is the cause of injuries, handicaps and death as well as a high sanitary and social cost. KEY WORDS: falls, elderly people, prevention, Barcelona population.
413

Evaluación de estrategias de control del paludismo

Alonso Fernández, Pedro Luis 01 January 1998 (has links)
DE LA TESIS:El paludismo o malaria, especialmente la causada por el "Plasmodium falciparum", continúa siendo una de las principales causas de morbilidad y mortalidad en amplias zonas del mundo. Se estima que anualmente se producen alrededor de 300 millones de casos clínicos y entre uno y tres millones de muertes. Si bien el grueso del problema se concentra en África, lo cierto es que hasta hace no demasiados años la malaria estuvo presente en buena parte del continente europeo, llegando a ser un grave problema de salud pública en amplias zonas de Centroeuropa, las Islas Británicas o la Europa mediterránea, que ha sido foco endémico de paludismo hasta la segunda mitad del siglo XX. En España, durante los primeros años de la década de los cuarenta, se registraron más de 500.000 casos y las muertes superaron las 5.000. A partir de los años cincuenta, la Organización Mundial de la Salud inició una campaña internacional de erradicación de la malaria, aunque los resultados en las zonas más afectadas (particularmente la zona del África subsahariana) son sumamente discretos, por lo que la situación actual de la malaria en esa parte no es substancialmente mejor de lo que era hace 30 años. Hoy en día, las estrategias de control de la malaria continúan dependiendo del tratamiento del caso presuntivo con un antipalúdico eficaz, mientras que apenas se incide en el capítulo de la prevención. En este punto, los ángulos de incidencia podrían ser diversos. Por un lado, se puede intentar eliminar el mosquito vector (ya sea en su fase larvaria, ya sea en su fase adulta) mediante insecticidas. También se pueden establecer barreras físicas para evitar el contacto entre el humano susceptible y el mosquito vector, como los mosquiteros. Por último el parásito puede ser atacado durante su estancia en el huésped mediante profilaxis o tratamiento mediante antipalúdicos. La aparición de una vacuna eficaz, que sería también una estrategia dirigida contra el parásito, es considerada por los entendidos como uno de los "Santos Griales" de la ciencia médica. Con este punto de partida, en la presente tesis nos hemos propuesto evaluar diversas estrategias de control de la malaria en el África subsahariana mediante una serie de estudios. En el primero de estos estudios hemos evaluado el impacto de las mosquiteras impregnadas de insecticida y su impacto sobre la morbilidad y la mortalidad en menores de 5 años. En el segundo estudio, hemos evaluado la seguridad, inmunogenicidad y eficacia en África de una vacuna peptídica contra la malaria, denominada "SPf66". Los resultados obtenidos constituyen la primera demostración de la viabilidad de inducir respuestas inmunes protectoras frente a la malaria en sujetos expuestos a su transmisión, y justifican el desarrollo y evaluación de dicha vacuna como posible herramienta para el control de la malaria.
414

Hepatitis B en instituciones penitenciarias. Estrategias para su prevención

Bayas Rodríguez, José María 21 December 1990 (has links)
Estudios realizados en diversos países han llegado a la conclusión de que las personas ingresadas en prisión deben ser consideradas como grupos de riesgo de infección por virus de la hepatitis B (VHB). El objetivo fundamental del presente trabajo ha sido investigar la utilidad de las campañas de vacunación anti-hepatitis B en la población reclusa, considerando: l. La inmunogenicidad de la vacuna, y 2. La factibilidad del propio programa (aceptación del cribaje serológico prevacunal y adeherencia al calendario vacunal establecido). Los objetivos adicionales fueron: 1º. Esclarecer si la permanencia en prisión constituye en sí misma un factor de riesgo de infección por los virus de la hepatitis B y D. 2º. Describir el papel que juegan determinadas características personales y otros factores de riesgo de los reclusos sobre la infección por VHB. 3º. Valorar la importancia relativa del consumo de drogas por vía parenteral (CDVP) sobre la infección por VHB y virus de la hepatitis Delta (VHD), y 4º. Interpretar el significado de la presencia aislada de anti-HBc y de anti-HBs, en el examen prevacunal.Previamente a la vacunación, se ha estudiado la prevalencia de marcadores del VHB (HBsAg, anti-HBc y anti-HBs) en 1742 reclusos varones de tres centros penitenciarios (CP) de Cataluña de diferentes características. Ello representa más del 98% de la población total de estos CP (reclusos presentes el día de inicio del estudio, más nuevos ingresos durante un periodo de 4, 5 y 6 meses). En los casos simultáneamente positivos para HBsAg y anti-HBc, se determinó además anti-HBc-IgM, HBeAg, anti-HBe y anti-HD. La presencia de marcadores se ha re1acionado con una serie de vbriab1es (demográficas, penitenciarias y factores de riesgo de infección), obtenidas mediante entrevista personal dirigida.Los reclusos ca1ificados como susceptibles a la infección por VHB (n=705, inc1uyendo 68 casos anti-HBs positivo aislado), fueron vacunados con vacuna recombinante antihepatitis B (20 microgramos, pauta de 0, 1 y 6 meses), practicándose extracciones postvacunales (6º y 9º mes del inicio), para determinar el título de anti-HBs alcanzado.En el examen prevacunal, el 63% de los reclusos presentaron algún marcador del VHB, el 7'1% HBsAg. Tanto el análisis simple como el estratificado (Mantel-Haenszel), mostró que el consumo de drogas por vía parenteral (COVP) era, en cada CP, el factor más fuertemente asociado a la infección por VHB, (para el conjunto de CP, CDVP seropositivos 83'6%, no CDVP seropositivos 41%, OR cruda 7'35, IC 95% 5'84+9'27). Los distintos patrones sero1ógicos de los seropositivos (excepto la prevalencia aislada de anti-HBs), fueron significativamente más comunes en el grupo drogadicto. El 53'9% de los reclusos portadores de HBsAg presentaron anticuerpos anti-HB (65'3% los CDVP vs. 26'7% los no CDVP, OR 5.17).Se consigue vacunar con 2 dosis a 2/3, y con 3 dosis a 1/3 de los reclusos susceptibles, obteniéndose tasas de seroconversión (80% al 9º mes) y títulos de anti-HBs moderadamente más bajos a los logrados en grupos de población sana. Son causa de peor respuesta la mayor edad, el CDVP y la infección por VIH. No inf1uye la presencia previa, aislada, de anti-HBs.La baja adherencia vacunal es fundamentalmente debida a la excarcelación del recluso antes de completar la pauta establecida de 0, l y 6 meses, proponiéndose para mejorar esta adherencia el empleo de pautas flexibles, y la de 0, 1 y 2 meses como pauta de referencia. La vacunación antihepatitis B de los reclusos permite actuar sobre grupos de población muy poco accesibles, de otro modo, a las redes sanitarias convencionales, protegiendo a estas personas dentro de la cárcel y fuera de ella.Se concluye además que el estilo de vida antes, o durante el encarcelamiento, especialmente el CDVP, es la principal causa de propagación de la infección por VHB y VHD, y que el mayor riesgo de los reclusos gitanos se relaciona probablemente con transmisión vertical y horizontal precoz en la infancia. / The fundamental purpose of this study was to investigate the usefulness of anti-hepatitis B vaccination campaigns in the prison population, considering: 1) the vaccine's immunogenicity and 2) the feasibility of the programme itself (acceptance of pre-vaccination serologic screening and compliance of the vaccination schedule).Prior to vaccination, the prevalence of hepatitis B virus (BBV) markers was studied in 1,742 male prisoners in 3 different types of prison centre (PC) in Catalonia. This number of prisoners represents over 98% of these PC's total population. Marker presence was related to a series of variables (demographic, prison and infection risk factors), obtained by means of personal guided interviews.In 63% of prisoners, some kind of HBV marker was detected, which was HBsAg in 7.1%. Parenteral drug consumption (POC) was the factor most strongly associated with BBV infection (raw OR 7.35, IC95% 5.84+9.27) .The different serologic patterns of the seropositive subjects (except the prevalence of anti-HBs alone), were more common in those practising PDC.It was possible to give two thirds of the prisoners 2 vaccine doses, and one-third 3 doses, obtaining seroconversion rates and anti-HBs titres moderately lower than those obtained in groups of healthy population. Advanced age, PDC and BIV infection cause a worse response. The prior presence of anti-HBs alone does not have any influence.Vaccination of prisoners against hepatitis B allows the conventional health networks to act on population groups that otherwise would be difficult to reach, thus protecting these people both inside and outside the prison. In order to improve vaccination schedule compliance, the use of flexible systems is suggested, 0, 1 and 2 months being the reference system.
415

Evaluación de las urgencias generadas por una población

Orozco López, Pilar 05 June 1989 (has links)
En la presente tesis se analizan cuáles son las características de las urgencias generadas por la población de Cambrils (Tarragona) durante el ano 1985.1) Material y métodos: Se extrajeron los datos del libro de registro del servicio de urgencias extrahospitalario (SOU) de Cambrils y los datos del libro de registro del servicio de urgencias del hospital Juan XXIII de Tarragona (casos remitidos desde el SOU Cambrils y/o residentes en Cambrils). Se analizaron las variables día, mes, hora, afiliación a la Seguridad Social, edad, sexo, domicilio, lugar de la visita, diagnóstico, tratamiento, destino final. Los datos fueron codificados para su procesamiento informático según un código creado a tal fin.2) Resultados: El estudio fue dividido en varios apartados:2.1. SOU Cambrils: Se atendieron 6891 casos con una frecuentación global de 525/1000. Los varones acudieron en mayor proporción y los menores de 5 años fueron los que presentaron la mayor frecuentación. La media diaria de casos en laborables fue de 15'6, en sábados de 21'9 y en festivos de 33'7, variando según la época del año. La máxima afluencia se observó a las 17 horas en laborables y sábados y a las 11-12, 18-20 horas en festivos. El horario de afluencia varió según la época del año, la edad del paciente y el motivo por el que acudía. Los diagnósticos más frecuentes fueron los traumáticos, los respiratorios, los digestivos y los infecciosos, pero analizado por enfermedades las más frecuentes fueron las heridas, amigdalitis, catarros y síndrome febril. Sin embargo se atendieron también un número importante de patologías graves para lo cual el centro no se encontró preparado. Los diagnósticos variaron según el mes, día de la semana, sexo, edad y horario. Los tratamientos más frecuentes fueron los antibióticos, las curas tópicas y los analgésicos. Las visitas domiciliarias supusieron un 5'5% y variaron según el mes, edad, y diagnóstico.2.2. Urgencias del Hospital Juan XXIII. Se atendieron 1311 casos, con una mayor afluencia en días laborables. Se observaron varios picos horarios. Los varones acudieron en mayor proporción así como los menores de 5 años. Los diagnósticos más frecuentes fueron los traumáticos, los digestivos, los respiratorios y los urogenitales, siendo la distribución por enfermedades diferente de la del SOU. El porcentaje de ingresos fue del 23.8%.2.3. Remitidos por el SOU al Hospital. Fueron remitidos el 7'6% de los casos, siendo menor en días festivos, en horario de mañana, en las mujeres, en los de menor edad, en los atendidos en el ambulatorio y en los que no constaba la cartilla de la Seguridad Social. El 23'3% no acudió a dicho hospital y el 11% tardó casi 2 horas en llegar. El motivo más frecuente fue el traumático, el digestivo, el cardiocirculatorio y el urogenital.2.4. Remitidos que no acudieron al hospital. No se observó diferencia con respecto a los que acudieron para ninguna variable excepto en la afiliación a la Seguridad Social.2.5. Acudieron espontáneamente al hospital. Se analizó según los horarios. Se encontró un predominio de varones, una diferente distribución según la edad y la patología. Comparándolo con los casos que fueron remitidos por el SOU, no se encontraron diferencias según las variables mes, día de la semana, sexo y destino final, mientras que los menores de 5 años y los procesos más banales fueron más frecuentes entre los espontáneos.3) Conclusiones: La población de Cambrils utilizó los servicios de urgencias en una proporción muy elevada, gran parte de los casos asistidos no eran tales urgencias, con lo cual consideramos que seria necesaria una campaña educativa. En los casos de urgencias reales, el SOU no estuvo preparado para atenderlas. Consideramos que el SOU realizó una buena criba de las urgencias a nivel primario y domiciliario. Con respecto a las urgencias hospitalarias, los casos que acudieron espontáneamente lo hicieron por preferencia. Por último seria aconsejable que el personal sanitario que trabaja en urgencias extrahospitalarias, debería estar formado en aquellas materias que son motivo de consulta frecuente en su zona. / In this Thesis we analysed the ambulatory and hospital emergencies generated by the population of Cambrils (Tarragona, Spain) during 1985.The structure of this study comprised the following items: day, month, schedule, sex, age, address, yes/no to concern to National Health Service, ambulatory/home visit, diagnosis, treatment and hospital income. Also we describe ambulatory (SOU Cambrils) emergencies, hospital (Hospital Juan XXIII, Tarragona) emergencies, the ambulatory emergencies sent to the hospital, emergencies sent that arrived to hospital or not, spontaneous emergencies to hospital and compared study between send and spontaneous hospital emergencies.
416

Avaluació d'una intervenció domiciliària en malalts amb insuficiència cardíaca

Morcillo Serra, César 24 March 2010 (has links)
Resum tesi: Avaluació d'una intervenció domiciliaria en malalts amb insuficiència cardíaca.INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS: Ens hem proposat avaluar les diferències en ingressos hospitalaris, visites al servei d'urgències, costos econòmics i la qualitat de vida, després d'una intervenció educativa a pacients amb insuficiència cardíaca (IC), en el domicili una setmana després de l'alta, realitzada per personal d'infermeria.MÈTODES: Els pacients ingressats per IC sistòlica en els serveis de cardiologia i medicina interna van ser distribuïts, mitjançant una taula de nombres aleatoris, en un grup que va rebre la intervenció educativa i altre grup control que va ser atès de forma convencional. RESULTATS: a) PRIMER TREBALL:Aquest treball recull el seguiment durant 6 mesos dels primers 70 pacients inclosos des del mes de juliol de l'any 2001 fins a novembre del 2002. Es van distribuir en dos grups; el grup de 34 pacients que va rebre la intervenció educativa, comparat amb el grup de 36 pacients que no la va rebre, va tenir en terme mitjà menys visites a urgències (0,21 vs. 1,33; p<0.001), menys ingressos hospitalaris (0,09 vs. 0,94; p<0.001) i amb un menor cost per individu (diferència ajustada: 1190,9 ; p<0,001). La salut percebuda va millorar de forma significativa en el grup d'intervenció. També es va observar una disminució significativa de la mortalitat (2 vs. 11; p <0.01).b) SEGON TREBALL:Aquest treball mostra els resultats del seguiment durant 24 mesos de 106 pacients. El grup de 42 pacients que va rebre la intervenció educativa, comparat amb el grup de 64 pacients que no la va rebre, va tenir en terme mitjà menys visites a urgències (0,68 vs. 2,00; p 0,000) i menys ingressos hospitalaris (0,68 vs. 1,71; p 0,000) que el grup control. L'anàlisi de les diferències de mortalitat va mostrar una reducció de la mateixa, però no de forma significativa (14 (46,67%) vs. 31 (55,36%); p 0,45). I amb un menor cost per individu ( 671,56 per persona vs. 2154,24; p 0,001) i una tendència a la milloria en la salut percebuda.c) TERCER TREBALL:Aquest treball ha avaluat la utilitat del qüestionari Minnesota Living With Heart Failure Questionnaire (MLWHFQ) en la qualitat de vida de pacients amb IC, comparant-lo amb el SF-36 i altres variables clíniques, i veure la seva sensibilitat al canvi davant una intervenció. Hem avaluat 99 pacients (70 varons i 29 dones), amb una mitjana d'edat de 78 anys. Hem trobat una correlació discordant entre la puntuació del MLWHFQ i SF-36 inicial (p 0,01, r = -0,41) i final (p 0,01, r = -0,45). També es correlaciona amb l'índex de Barthel (p 0,02, r = -0,23), classe funcional (p 0,01, r = 0,37) i nombre de fàrmacs (p 0,04, r = 0,2). El fet de rebre la intervenció disminueix la puntuació del MLWHFQ 34 punts (a menor puntuació millor qualitat de vida; p=0,0001), i augmenta la puntuació del SF-36, 17 punts el sumari físic i 16 el sumari mental (a major puntuació millor qualitat de vida; p=0,001). Les puntuacions del MLWHFQ inicial i final es relacionen amb el nombre d'ingressos en 6 mesos (r = 0,92 i r = 0,47 respectivament, p<0,002). CONCLUSIONS: Aquest senzill programa educatiu, basat en una única visita efectuada una setmana després de l'alta hospitalària en el domicili del pacient, disminueix el nombre d'ingressos hospitalaris, les visites al servei d'urgències i la mortalitat, i l'efecte es manté fins a 24 mesos després de la intervenció (excepte per la mortalitat). És una opció assistencial cost-efectiva i millora la QV en pacients amb IC sistòlica. El MLWHFQ és un instrument vàlid, doncs es correlaciona amb la classe funcional i amb el SF-36, i és sensible als canvis de salut ja que es correlaciona amb el pronòstic dels pacients. / "Implications of a single home-based educational intervention in heart failure patients"TEXT:OBJECTIVE AND METHODS: the objective of the project was to evaluate the effectiveness of a single home-based educational intervention for patients admitted with heart failure. Patients were randomly assigned to receive an intervention, by nursing staff, 1 week after discharge. Primary endpoints were readmissions, emergency department visits, deaths, costs and quality of life (QOL). For the evaluation of quality of life we have applied the Minnesota Living With Heart Failure Questionnaire (MLWHFQ) to compare with the SF-36 to evaluate the QOL in patients with heart failure (HF). Patients hospitalized with HF have been asked about their QOL before and 6 months after to receive a home-based educational intervention after hospital discharge.RESULTS: for this study there were 106 patients: 42 in the intervention group and 64 in the control group. During the 24-month follow-up, there were fewer mean emergency department visits in the intervention group than in the control group (0.68 vs. 2.00; p=0.000), fewer unplanned readmissions (0.68 vs. 1.71; p=0.000) and Costs ( 671.56 = USD974.63 = GBP598.42 per person vs. 2,154.24 = USD3,126.01 = GBP1,919.64; p=0.001). There was a trend towards fewer out-of-hospital deaths (14 (46.6%) vs. 31 (55.3%); p=0.45). The initial MLWHFQ score has a good correlation with SF-36 initial score (p 0,01, r = 0,41) and final score (p 0,01, r = 0,45), and with the Barthel score (p 0,02, r = -0,23), NYHA functional class (p 0,01, r = 0,37) and the number of pills (p 0,04, r = 0,2). During the follow-up, the MLWHFQ score of the intervention patients has abated 34 points (lower score = better QOL; p=0,0001). The initial and final MLWHFQ score has a good correlation with the number of readmissions (r = 0,92 and r = 0,47; respectively, p<0,002). CONCLUSION: Heart failure patients who receive a home-based educational intervention experience fewer emergency department visits and unplanned readmissions with lower healthcare costs. The MLWHFQ score has a good correlation with SF-36, other clinical features as the functional class and the prognosis of the patients. And can detect changes in QOL secondary an intervention.
417

Les malalties importades i la població immigrant Descripció i anàlisi de la situació a la zona Metropolitana nord de Barcelona (2002-2011)

Valerio Sallent, Lluís 03 April 2013 (has links)
La present tesi estudia i analitza dades sanitàries procedents de la població immigrant establerta a la zona Metropolitana Nord de la ciutat de Barcelona, majoritàriament de la comunitat resident a Santa Coloma de Gramenet i a Badalona, durant el període 2002-2011. Aquests 10 anys coincideixen amb el gran influx de població immigrant a Catalunya; abans ja havien tingut lloc migracions similars en quant en nombre de persones, però mai s’havia assistit a res de similar pel que fa a la varietat de l’origen dels nouvinguts. Per tant, i des del punt de vista epidemiològic, l’escenari en què han estat elaborats els articles que conformen la tesi és excepcional. A més, les dades poden posseir un interès suplementari pel fet d’haver estat recollides tant a nivell d’atenció primària (a la Unitat de Salut Internacional Metropolitana nord) com al tercer nivell hospitalari (a la Unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol) així com pel fet d’haver comparat poblacions d’immigrants segons criteris d’origen biogeogràfic. Donada l’extensió dels objectius de la tesi, aquesta es va haver de dividir en tres grans apartats que intenten respondre a les següents preguntes: a) ¿quines malalties importen els immigrants nouvinguts?, b) ¿quin és el paper dels immigrants viatgers que retornen als seus països per a visitar les seves famílies com vehiculadors de patologia importada? I, c) ¿quin és l’eventual l’impacte de les malalties endèmiques europees en la població immigrant? Pel que fa a la presència de malalties importades endèmiques tropicals entre els immigrants recentment establerts, es pot concloure que es tracta d’un conjunt de problemes de salut que no és ni gaire freqüent ni gaire rellevant pel que fa a les seves repercussions en Salut Pública amb la possible excepció d’aquelles malalties que presenten períodes de portador sa molt perllongats, aquest seria el cas de les hepatitis víriques cròniques i de la infecció chagàsica. En respecte al segon punt, la resposta és categòrica: els immigrants que visiten les seves famílies després de residir a Europa durant anys són una població que acumula un nombre rellevant i en augment de malalties importades endèmiques tropicals potencialment greus. I, a més, els immigrants adults són comparativament més vulnerables a certes malalties freqüents a Europa en relació a la població adulta autòcton; ho exemplifica clarament l’excés de casos de varicel·la descrit entre els immigrants. Per tant, els cribats d’algunes malalties com les hepatitis cròniques víriques i la infecció chagàsica en immigrants nouvinguts sans segons criteris d’origen biogeogràfic i de la presència d’antecedents personals de risc podria ser útil i pertinent. Les activitats preventives prèvies als desplaçaments internacionals haurien de ser redirigides cap al col·lectiu immigrant en tant que presenten molts factors de risc per a contraure i importar malalties endèmiques tropicals potencialment greus. Algunes poblacions d’immigrants adults presenten una evident vulnerabilitat a certes malalties infeccioses transmissibles freqüents a Europa i, per tant, s’hauria de considerar la implementació de mesures preventives específiques. / La presente tesis estudia y analiza datos sanitarios procedentes de la población inmigrante establecida en la zona Metropolitana Norte de la ciudad de Barcelona, mayoritariamente de la comunidad residente en los municipios de Santa Coloma de Gramenet y de Badalona, durante el período 2002-2011. Estos 10 años coinciden con la gran oleada de inmigración extranjera en Cataluña; antes ya habían tenido lugar migraciones similares en cuanto al número de personas, pero nunca se había asistido a nada similar en cuanto a la variedad del origen de los recién llegados. Por tanto, desde el punto de vista epidemiológico, el escenario del que proceden los datos descritos en los artículos que conforman la tesis es excepcional. Además, los datos pueden poseer un interés suplementario al haber sido recopilados tanto a nivel de atención primaria (en la Unidad de Salud Internacional Metropolitana Norte) como en el tercer nivel hospitalario (en la Unidad de Enfermedades Infecciosas del Hospital Germans Trias i Pujol) así como por haber comparado poblaciones de inmigrantes según criterios basados en su origen biogeográfico. Dada la extensión de los objetivos de la tesis, ésta tuvo que dividirse en tres grandes apartados que intentan responder a las preguntas siguientes: a) ¿qué enfermedades importan los inmigrantes recién llegados?, B) ¿cuál es el papel de los inmigrantes viajeros que retornan a sus países para visitar a sus familias como vehiculadores de patología importada? y, c) ¿cuál es la eventual el impacto de las enfermedades endémicas europeas en la población inmigrante? En cuanto a la presencia de enfermedades importadas endémicas tropicales entre los inmigrantes recientemente establecidos, se puede concluir que se trata de un conjunto de problemas de salud ni muy frecuentes ni muy relevantes en cuanto a sus repercusiones en Salud Pública con la posible excepción de aquellas enfermedades que presentan períodos de portador sano muy prolongados, este seria el caso de las hepatitis víricas crónicas y de la infección chagásica. En cuanto al segundo punto, la respuesta es categórica: los inmigrantes que visitan a sus familias después de residir en Europa durante años son una población que acumula un número relevante y en aumento de enfermedades importadas endémicas tropicales potencialmente graves. Y, además, los inmigrantes adultos son comparativamente más vulnerables a ciertas enfermedades europeas n comparación con la población adulta autóctona; ello lo ejemplifica el exceso de casos de varicela descrito entre los inmigrantes. Por tanto, los cribados de algunas enfermedades como las hepatitis crónicas víricas y la infección chagásica en inmigrantes recién llegados sanos según criterios basados en el origen biogeográfico y en la presencia de antecedentes personales de riesgo podría ser útil y pertinente. Las actividades preventivas previas a los desplazamientos internacionales deberían ser priorizadas, redirigidas, hacia el colectivo inmigrante en tanto que presentan muchos factores de riesgo para contraer e importar enfermedades endémicas tropicales potencialmente graves. Algunas poblaciones de inmigrantes adultos presentan una evidente vulnerabilidad a ciertas enfermedades infecciosas transmisibles frecuentes en Europa y, por lo tanto, debería considerarse la implementación de medidas preventivas específicas. / This thesis examines and analyzes a ten years-long (2002-2011) health data from the established immigrant population within the Metropolitan Area north of the city of Barcelona, mostly from Santa Coloma de Gramenet and Badalona cities. These 10 years coincide with one of the larger immigrant influx ever received in Catalonia; formerly, other immigration waves had already taken place in comparable numbers but, however, the country had never seen anything similar with respect to the variety of newcomer’s origins. Therefore, and from the epidemiological point of view, the scenario reflected by the articles comprised in this thesis could be considered as exceptional. Furthermore, the studies can display an additional interest since the data have been collected both at primary care (the North Metropolitan International Health Unit) and at hospital third-level (the Infectious Diseases Unit at the Hospital Germans Trias i Pujol) and as the compared populations have been defined on the basis of their biogeographical origin. The general objective of the thesis is really an extensive one. Thus, it was divided into three main sections that attempt to answer the questions of: a) ¿what are the imported diseases diagnosed in the newly arrived immigrants?, b) ¿what is the role of Visiting Friends and Relatives immigrant travelers as potential carriers of imported diseases? and, c) ¿is the immigrant population more vulnerable to endemic European diseases than autochthonous? Regarding the presence of endemic tropical diseases imported from the newly established immigrants we can conclude that they do not set a main health problem in terms of frequency or Public Health impact with the possible exception of those diseases that have prolonged periods of healthy carrier, such as chronic viral hepatitis or Chagas infection. Regarding the second point, the answer is emphatic: immigrants who visit their families after years of residing in Europe are a population that has a significant and growing number of imported endemic tropical diseases, some of them potentially serious. Adult immigrants are comparatively more vulnerable to certain European diseases than adult European-born adults, as the case excess of varicella among immigrants exemplifies. Therefore, the screening of some infectious diseases among newly arrived healthy immigrants on the basis of their biogeographical origin and the presence personal risk factors could be pertinent and relevant. Pre-travel preventive activities should be redirected towards the travelling immigrant population since on them concur many risk factors for contracting and import tropical endemic diseases, sometimes serious. Some specific immigrant adult populations have a superior vulnerability to common transmissible infectious diseases in Europe, offering preventive measures should be considered.
418

Νοσολογικό υπόδειγμα και ιατρική περίθαλψη στην Ελλάδα : η συσχέτιση της παράλληλης εξέλιξής τους

Νικολαΐδης, Γιώργος 23 April 2010 (has links)
- / -
419

Síndrome de fatiga crònica: factors associats a la presentació de la malaltia

Gimeno Pi, Iraida 04 September 2015 (has links)
La Síndrome de Fatiga Crònica (SFC) és una malaltia d’etiologia poc coneguda. S’ha descrit que situacions estressants viscudes podrien tenir relació amb la presentació de la patologia. OBJECTIU: explorar quins poden ser els factors associats a la presentació de la SFC. MÈTODE: es va realitzar un estudi observacional de casos i controls en el que es van incloure pacients diagnosticats de SFC segons criteris de Fukuda. Els controls es van aparellar amb els casos amb una raó 1:1. Els participants tenien edats compreses entre els 18 i els 75 anys i eren de la Província de Lleida. Se’ls passà una taula d’esdeveniments vitals estressants i també es van recollir aspectes sociodemogràfics, psicosocials i culturals, socioeconòmics i clínics per a fer una descripció més acurada de les persones afectades. La mesura de freqüència utilitzada va ser la prevalença i la d’associació, l’odds ràtio, ambdues acompanyades d’intervals de confiança de 95%. El nivell de significació acceptat va ser de p<0,05. RESULTATS: es van obtenir un total de 154 entrevistes (77 casos i 77 controls) on fins a un 57,1% de situacions de la taula d’esdeveniments vitals estressants van obtenir resultats estadísticament significatius. Es va evidenciar associació entre diversos factors i la presentació de la patologia, tals com l’embaràs, maltractaments tant per part de la parella com a la feina, trastorns d’alimentació, problemes econòmics i canvis dels hàbits de son. CONCLUSIONS: Existeixen esdeveniments que cal tenir en compte a l’hora de la recopilació d’informació relacionada amb els antecedents per a la SFC, fent un seguiment més exhaustiu de les persones que descriuen haver viscut aquests factors per a poder diagnosticar precoçment la malaltia. / El Síndrome de Fatiga Crónica (SFC) es una enfermedad de etiología poco conocida. Se ha descrito que situaciones estresantes vividas podrían tener relación con la presentación de la patología. OBJETIVO: explorar cuáles pueden ser los factores asociados a la presentación de la SFC.MÉTODO: se realizó un estudio observacional de casos y controles en el que se incluyeron pacientes diagnosticados de SFC según criterios de Fukuda. Los controles se emparejaron con los casos con una razón 1:1. Los participantes tenían edades comprendidas entre los 18 y los 75 años y eran de la Provincia de Lleida. Se les pasó una tabla de eventos vitales estresantes y también se recogieron aspectos sociodemográficos, psicosociales y culturales, socioeconómicos y clínicos para hacer una descripción más detallada de las personas afectadas. La medida de frecuencia utilizada fue la prevalencia y la de asociación, la odds ratio, ambas acompañadas de intervalos de confianza de 95%. El nivel de significación aceptado fue de p <0,05. RESULTADOS: se obtuvieron un total de 154 encuestas (77 casos y 77 controles) donde hasta un 57,1% de situaciones de la tabla de eventos vitales estresantes obtuvieron resultados estadísticamente significativos. Se evidenció asociación entre diversos factores y la presentación de la patología, tales como el embarazo, malos tratos tanto por parte de la pareja como en el trabajo, trastornos de alimentación, problemas económicos y cambios de los hábitos de sueño. CONCLUSIONES: Existen eventos que hay que tener en cuenta a la hora de la recopilación de información relacionada con los antecedentes para la SFC, haciendo un seguimiento más exhaustivo de las personas que describen haber vivido estos factores para poder diagnosticar precozmente la enfermedad. / Chronic Fatigue Syndrome (CFS) is a disease whose origins are little known. It has been reported that stressful life events could be related to the existence of the disease. AIM: To explore the factors which may be associated with the onset of CFS. METHODS: We carried out a case-control observational study which included patients diagnosed with CFS according to the Fukuda criteria. Controls were matched with cases on a 1:1 ratio. The participants were aged between 18 and 75 years and were from the province of Lleida. The participants were given a table of stressful life events and we also collected sociodemographic, psychosocial and cultural, socioeconomic and clinical data to make a more accurate description of the people affected. The frequency measurements used were prevalence and association, the odds ratio, both accompanied by 95% confidence intervals. The accepted level of significance was p <0.05. RESULTS: We obtained a total of 154 interviews (77 cases and 77 controls) where up to 57.1% of the stressful life events in the table obtained statistically significant results. We saw a link between various factors and the existence of the disease, such as pregnancy, abuse by both one’s partner and at work, eating disorders, financial problems and changes in sleep habits. CONCLUSIONS: There are events that must be taken into account when compiling background information related to the existence of CFS. We need to complete more comprehensive tracking of people who have experienced these events in order to diagnose the disease early.
420

Estresse, estressores e estratégias de enfrentamento de familiares de mulheres acometidas por câncer de mama

Nascimento, Ariana Nogueira do 02 June 2008 (has links)
Made available in DSpace on 2016-08-30T10:50:02Z (GMT). No. of bitstreams: 1 tese_2555_2006_ARIANA NOGUEIRA DO NASCIMENTO_DISSERTACAO.pdf: 821280 bytes, checksum: aa830525bd1a00b03b9ea1741cd53d7f (MD5) Previous issue date: 2008-06-02 / O adoecimento de um membro da família provoca alterações na sua dinâmica, e frente ao diagnóstico e ao tratamento do câncer de mama, ela enfrenta uma seqüência de tensões que interferem na unidade familiar. Visando compreender esse processo, realizou-se este estudo que teve como objetivos: caracterizar o familiar de mulheres acometidas por câncer de mama; avaliar os sintomas de estresse, segundo o nível, a freqüência e a intensidade; relacionar o nível de estresse do familiar com as variáveis da paciente (idade, estadiamento, tipo de tratamento e tempo de tratamento) e do próprio familiar (idade, sexo, cor/raça, estado civil, anos de estudo, procedência, religião, ocupação, grau de parentesco e experiência anterior de um membro acometido por câncer); descrever os estressores e identificar as estratégias de enfrentamento desses familiares. Trata-se de um estudo exploratório e descritivo, desenvolvido no Ambulatório Ilza Bianco - Hospital Santa Rita de Cássia, em especial no PREMMA, em Vitória-ES, de agosto a dezembro de 2007, com 200 familiares de mulheres acometidas por câncer de mama. Os instrumentos usados foram Inventário de caracterização da paciente e do familiar, Lista de Sintomas de Stress (LSS/VAS), Descrição dos Estressores e Inventário de Estratégias de Coping de Lazarus e Folkman. Para os dados quantitativos foi realizada a análise descritiva, através de cálculos percentuais, mediana, média e desvio-padrão, com o auxílio do programa SPSS versão 11.0, e aplicação dos testes Qui-quadrado e teste de Fisher para a verificação de relações estatísticas entre as variáveis da mulher, do familiar e o nível de estresse. Para análise dos dados qualitativos, foi utilizado a metodologia de Análise do Discurso do Sujeito Coletivo (DSC). Os resultados demonstraram que: as características dos familiares se assemelham ao perfil da clientela do serviço público de saúde; o nível de estresse foi médio/alto; e que houve uma relação, estatisticamente, significativa entre o nível de estresse e o tempo de tratamento da paciente, a raça/cor e experiência anterior do familiar. Os sintomas mais freqüentes e intensos foram encontrados na esfera cognitiva, comportamental e social e menos freqüentes e intensos, na esfera fisiológica. Os estressores foram a notícia do câncer de mama, o câncer como sentença de morte, o momento da cirurgia, os efeitos adversos da medicação quimioterápica, a incerteza do resultado do tratamento/cura, a convivência com o adoecimento do outro, a solidão do acompanhar e as condições de atendimento do serviço de saúde. As estratégias de enfrentamento mais utilizadas pelos familiares são as centradas no problema, e as menos utilizadas são as focadas na emoção, mostrando que eles estão em busca do re-equilíbrio. Concluiu-se que frente às dificuldades vivenciadas pela família diante do câncer, enfatiza-se a importância do envolvimento da família no processo de tratamento. O profissional de saúde tem o importante papel de compreender, e contextualizar a experiência de cada familiar e paciente e ajudá-los a reconhecer estratégias que amenizem o estresse e os estressores. / When a family member gets a disease, it provokes alterations in its dynamics, and front to the diagnosis and the treatment of the breast cancer, they face a sequence of tensions that intervene in the familiar unit. To understand this process, this study took place aiming to characterize the women’s with breast cancer families; assess the symptoms of their stress by the level, the frequency and intensity. Then, it was linked the level of stress with the variables of the patient (age, stage level, , type of treatment and length of treatment) and the family (age, sex, colour / race, marital status, educational background, origin, religion, occupation, degree of relationship and previous experience of a member affected by cancer). We also aim to describe the stressors and identify strategies for confronting these families. This is an exploratory-descriptive study, developed in the Ilza Bianco Ambulatory - Hospital Santa Rita de Cássia, in particular PREMMA in Vitoria-ES, between August and December 2007, with 200 women’s with breast cancer relatives.The instruments used were the Patient and Family Characterization Inventory, the List of Symptoms of Stress (LSS/VAS), Description of Stressors, and, Coping Strategies Inventory of Lazarus and Folkman. To find out the quantitative data it was used the descriptive analysis by listing percentage calculations, median, average and standard deviation. With the help of SPSS version 11.0, it was applied the Chi-Square Test and the Fisher Test for verifying statistics relations between the Women and Families´ variables and the level of stress. As for the Qualitative Data Analysis it was used the Collective Subject Speech Method. We draw conclusions from the results showed: the families’ characteristics are similar to the customers´ profile of the public health. The level of stress was medium/high and there was a statistically significant relationship between the level of stress and patient length of treatment as well as the race / colour and previous experience from a relative. The most frequent and intense symptoms were found within the cognitive, behavioural and social spheres and least frequent and intense within the physiological sphere. The stressors were the announcement of the breast cancer to the family, the cancer as a sentence of death, the surgery, the adverse effects of chemotherapy medication, the uncertainty of the treatment outcome / healing, the coexistence with the one’s illness, the loneliness caused by the one’s cancer, and conditions of the National Heath Service. Coping strategies used by family members are more focused on the problem and few strategies used are focused on emotion, showing that they are looking for re-balance their lives. Furthermore, it was concluded front to difficulties the families were being through, that is important to involve them in the treatment process. The health professional has also an important role in order to understand and contextualize the patient and each family member experience, as well as helping them to recognize strategies that decrease stress and stressors.

Page generated in 0.3144 seconds