• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 72
  • 42
  • 12
  • 3
  • 1
  • Tagged with
  • 130
  • 130
  • 130
  • 76
  • 63
  • 45
  • 22
  • 21
  • 10
  • 9
  • 9
  • 9
  • 9
  • 8
  • 8
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Anàlisi dels espais d'ús públic en el món ibèric

Monrós Gonzàlez, Meritxell 15 November 2012 (has links)
Els estudis sobre cultura ibèrica han estat molt intensos en els darrers trenta anys. Malgrat l’abundant informació generada, els espais d’ús públic han estat i continuen sent els grans absents en els treballs d’investigació. La manca de recerca en aquest àmbit ens va empènyer a realitzar una investigació aprofundida en l’anàlisi de les funcionalitats i usos que poden tenir els espais públics. Les activitats identificades han estat diverses i emmarcades dins dels àmbits social, econòmic i ritual. De manera que amb l’estudi que presentem estudis d’aspectes concrets, com ara la gestió de l’espai públic, les activitats domèstiques i lúdiques, activitat econòmiques i les activitats rituals. Les conclusions assolides indiquen que els espais públics esdevenen espais multifuncionals i podem afirmar que és un espai essencial dins de la societat ibèrica ja que és el punt de reunió, de comunicació, d’expressió, d’intercanvi... és l’espai de la comunitat. The studies about the Iberian culture carried out in the past thirty years have been quite intensive and have generated an important amount of information. However, the lack of analyses of the public spaces has been a constant in all these studies. The scarcity of research on this issue encouraged me to perform an intense research on the analysis of the uses and functions that public spaces may have. I have identified a huge number of activities related to the social, economical and ritual aspects. I have focused my research in some specific issues such as the administration of public spaces, domestic, economical and ritual activities. Public spaces become multifunctional areas, according to the special needs of the Iberian populations. I may assure that they are played an essential role in the Iberian culture, as they are a meeting point and an exchange spot. They happen to be the spaces of the community.
2

Els orígens de la recerca arqueològica a la Vall d'Aro (Baix Empordà): de l'excursionisme científic a la consolidació de l'arqueologia franquista

Aicart i Hereu, Francesc 10 October 2013 (has links)
Aquesta tesi analitza des de la perspectiva de la història de l'arqueologia, l'evolució de la recerca arqueològica en un territori concret, la vall d'Aro, en el nord-est de Catalunya, des de la dècada dels setanta del segle XIX- amb l’esclat de l’excursionisme científic i cultural i els primers passos de l’arqueologia institucional- fins a la consolidació de l’estructura arqueològica del règim franquista, a mitjans de la dècada dels cinquanta del segle XX, i el seu encaix en l'evolució de l'arqueologia com a disciplina a Catalunya i Espanya en cadascun dels períodes estudiats dins l'àmbit temporal de la tesi. Així mateix, es fa una especial incidència en els personatges i fets més rellevants, a partir de les dades obtingudes en la recerca documental en diferents fons arxivístics, hemerogràfics i col•leccions particulars. El treball es complementa amb la transcripció íntegra de més de cent vint cartes This thesis analyses from an archaeological and historical perspective, the archaeological research of a specific area, la vall d’Aro, situated in Northeast Catalonia, from the 1870s -when the scientific and cultural hiking and the first steps of institutional archaeology appeared- until the consolidation of the structural archaeology of the Francoist system, in the mid-1950s, and their adaptation to the archaeological development as a discipline in Catalonia and Spain on each of the studied eras between the temporal period of the thesis. In doing so, the most important characters and facts are focused on, taking evidence on the obtained data from the documental research in different file sources, hemerographics and particular collectives. This work is complemented with the whole transcription of more than one hundred and twenty letters
3

Micromorfologia de las facias sedimentarias de la Sierra de Atapuerca y del Nivel J del Abric Romaní. Implicaciones Geoarqueológicas y paleoetnográficas.

Vallverdú Poch, Josep 20 March 2002 (has links)
This thesis is based on the micromorphological analysis of thin section of sediments from the Sierra de Atapuerca (Burgos Spain) and from Abric Romaní (Capellades, Barcelona, España). The micromorphological observation is completed with other data and with the acquired knowledge during the fieldwork, and from the interdisciplinary works of the researchers working on the projects from the Sierra de Atapuerca and Abric Romaní.The geoarchaoelogical and palaeoetnographical approach to the sedimentological record has been developed from to points of view:The distinction between sedimentary processes and anthropic sedimentary processes in the formation of archaeological levelsThe paleoenvironmental analysis and interpretation of the sedimentary record of the stratigraphic sequencesThe formation processes analysis needs a high knowledge of other disciplines. Geosciences have are more important in the analytical research of the sedimentary record. For the analyses of Quaternary caves and rock shelters deposits the biological sedimentary processes seem to offer a greater resolution to develop a better interpretation of the stratigraphic sequences. In this way, we call pedosedimentary processes to the articulation of the analysis on the transport origin and on the postdepositional transformation of sediments that we observe in the thin sections. This observation is held on disciplines such as palepedology and sedimentary petrography. The description of the thin sections is presented as a microfacies classification, which pretends to systematize the analyses data from microfacies in order to classify and hierarchies. When this classification has achieved a systematic value, that can include statically explicative model of the pedosedimentary processes, we establish the dynamic interpretation, hypothetical deductive, that refine the classification itself and take part in the argumentation of the interpretation. A great deal of this work of this Thesis is dedicates to the analysis of microfacies that has as a result the elaboration of three classifications.This Thesis presents the results of the natural pedosedimentary processes and its environmental interpretation of the glacial periods in the Romani shelter and Sierra de Atapuerca sites, and of interglacial periods of the sedimentary record of the Sierra de Atapuerca. Finally, one of the most important results is that the anthropic sedimentary processes are mechanism-processes, and defined conceptually by sedimentary dispersion due to circulation and covering and translation of sediments.Key words: Micromorphology, pedosedimentary processes, Pleistocene, Archaeology, sedimentary infillings at caves and rock-shelters. RESUMAquesta tesis doctoral tracta de l'analisi micromorfològica de làmines primes de sediments procedents de la Sierra de Atapuerca (Burgos, Espanya) i del nivell J de l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona, Espanya). L'observació micromorfològica es complementa amb les dades i els coneixements generats dins els projectes d'investigació de la Sierra de Atapuerca i l'Abric Romaní.La nostra aproximació geoarqueològica i paleoetnogràfica a l'estudi del registre sedimentari es desenvolupa mitjançant dos eixos d'investigació: 1, el de la distinció entre els processos naturals i els processos culturals en la formació del registre sedimentari dels nivells arqueològics 2, i el de l'anàlisi i la interpretació paleoambiental mitjançant el registre sedimentari de les seqüències estratigràfiquesL'anàlisi dels processos de formació necessita d'un ampli coneixement transdisciplinar. Pels processos sedimentaris naturals són les geociències les que aporten més pes durant l'anàlisi. En l'anàlisi de sediments del Quaternari, sembla que són els processos sedimentaris biològics els que ofereixen un resolució més important per tal d'assolir una més acurada interpretació de les seqüències estratigràfiques. En aquest sentit, parlem de processos edafosedimentaris per tal d'articular l'anàlisi sobre l'origen, el transport i les transformacions postdeposicionals dels sediments observats en làmina prima. Aquesta observació en làmina prima de poblacions de mostres sedimentaries s'obté mitjançant el principis i les adquisicions de geociències com la paleoedafologia i la petrografia sedimentària. La descripció de les làmines primes es formalitza mitjançant classificacions de microfàcies que intenten sistematitzar les dades de l'anàlisi de microfàcies per tal d'ordenar-les i jerarquitzar-les. Un cop aquesta classificació ha adquirit una valor sistemàtica, capaç d'articular petits models explicatius estàtics sobre els processos edafosedimentaris, passem a formular interpretacions dinàmiques, hipotètico- deductives, que refinen la mateixa classificació. Gran part del nostre treball d'investigació és dedicat a l'anàlisi de les microfàcies i té com a resultat l'elaboració de tres classificacions de microfàcies.Aquesta tesi doctoral conté resultats sobre l'anàlisi dels processos sedimentaris naturals i la seva interpretació ambiental durant els períodes glacials, de mal comparar, a la Sierra de Atapuerca i a l'Abric Romaní; i durant els interglacials a la Sierra de Atapuerca. Els processos sedimentaris antròpics estan singularitzats en mecanismes-processos i definits conceptulament mitjançant activitats com la dispersió per circulació, el recocobriment i el desplaçament de sediments.Mots clau. Micromorfologia, processos edafosedimentaris, Pleistocè, Arqueologia, reompliments sedimentaris de coves i de peu d'abric ÉCette thèse doctorale s'agi de l'analyse micromorphologique des lames minces des sédiments de la Sierra de Atapuerca (Burgos, Espagne) et de l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona, Espagne). La micromorphologie des facies sédimentaires est complétée avec les données et les connaissances acquises pendant les travails de terrain dans ces sites, et les travails interdisciplinaires des chercheurs des projets de recherche à l'Abric Romaní et à la Sierra de Atapuerca.L'approche géoarchéologique et paléoethnographique du titre de la thèse attire l'attention sur deux axes de notre recherche:1, celui de la distinction analytique parmi les processus sédimentaires des couches archéologiques des processus sédimentaires naturels des processus anthropiques2, et celui de l'analyse et la interprétation paléoenvironnementale au moyen de l'enregistrement sédimentaire des séquences stratigraphiquesL'analyse des processus de formation a besoin d'un larges connaissances transdisciplinaires. Notamment par les processus sédimentaires naturels sont les géosciences les plus invoques a l'heure de la mis à pont des analyses, De l'analyse des sédiments quaternaires de grotte et abris, semble que sont les processus sédimentaires biologiques ceux qui offrent une finesse à l'interprétation des séquences stratigraphiques. En ce sens, nous utilisons le terme processus pédosédimentaires à fin de maîtriser l'analyse de l'origine, de la mise en place et des transformations des sédiments à l'échelle de la lame mince. Cette observation en lame mince des échantillons sédimentaires s'appuie sur les concepts de base et acquis de la palepédologie et de la pétrographie sédimentaire. La description des lames minces se formalise au moyen des classifications de microfacies à fin de les ordonner et hiérarchiser. Une fois cette classification est capable d'avoir une valeur systématique, utilisable pour expliquer petits modèles statiques sur les processus pédosédimentaires, on formule des interprétations dynamiques, hypothétique-déductives, qui finissent par améliorer la même classification de microfacies et attirer des interprétations.La grande partie du travail de la thèse est dédié a l'analyse des microfacies et il a comme résultat l'élaboration de trois classifications de microfacies liés aux sujet de recherche.Cette thèse doctorale contient résultats sur la définition des processus sédimentaires naturels, de mal à comparer, pendant les périodes de sédimentation glaciaire à l'Abric Romani et à la Sierra de Atapuerca ; et les processus de sédimentation pendant les périodes interglaciaires à la Sierra de Atapuerca. Les processus sédimentaires culturels ou anthropiques sont décrits et interprétés au moyen des mécanismes de la dispersion, couverture et déplacement des sédiments.Mots clé. Micromorphologie, processus pédosédimentaires, Pléistocene, archéologie, remplissages sédimentaires de grottes et abris sous roche. RESÚMENEsta tesis doctoral trata del análisis micromorfológico de láminas delgadas de sedimentos procedentes de la Sierra de Atapuerca (Burgos, España) y del Abric Romaní (Capellades, Barcelona, España). La observación micromorfológica está complementada con abundantes datos y el conocimiento adquirido en el campo, y en los trabajos interdisciplinarios de los investigadores generados dentro de los proyectos de investigación de la Sierra de Atapuerca y del Abric Romaní.Nuestra aproximación geoarqueológica y paleoetnográfica al estudio del registro sedimentario ha sido desarrollado en dos ejes de investigación:1, el de la distinción entre los procesos sedimentarios naturales y los procesos sedimentarios antrópicos en la formación de los niveles arqueológicos2, y el del análisis y la interpretación paleoambiental del registro sedimentario de las secuencias estratigráficasEl análisis de los procesos de formación necesita de un ámplio conocimiento interdisciplinar. Para los procesos sedimentarios naturales son las geociencias las que aportan más peso en la investigación analítica del registro sedimentario. En el análisis de los sedimentos de cuevas y abrigo del Cuaternario parece que són los procesos sedimentarios biológicos los que ofrecen más resolución para desarrollar una interpretación más fina de las secuencias estratigráficas. En este sentido, denominamos procesos edafosedimentarios a la articulación de los análisis sobre el origen el transporte y las transformaciones postdeposicionales de los sedimentos observados en lámina delgada. Esta observación se apoya en disciplinas como la paleoedafología y la petrografía sedimentaria. La descripción de las láminas delgadas está presentada en forma de clasificación de microfacies que intenta sistematizar los datos del análisis de las microfacies para su ordenación y jerarquización. Una vez que esta clasificación ha adquirido un valor sistemático, capaz de engoblar modelos estáticos explicativos de los procesos edafosedimentarios, establecemos interpretaciones dinámicas, hipotéticas deductivas, que refinan la clasificación misma y intervienen en la argumentación de nuestras interpretaciones.Gran parte del trabajo de investigación presentado en esta tesis doctoral está dedicada a el análisis de microfacies y tiene como resultado la elaboración de tres clasificaciones.Esta tesis doctoral presenta resultados sobre procesos edafosedimentarios naturales y su interpretación ambiental de períodos glaciales del Pleistoceno ibérico, de mal a comparar, pertenecientes al Abric Romaní y Atapuerca; y de períodos interglaciares del registro sedimentario de la Sierra de Atapuerca. Los procesos sedimentarios antrópicos estan singularizados en mecanismos-procesos, y definidos conceptualmente por actividades de dispersión por circulación, el recubrimiento y el traslado de sedimentos.Palabras clave. Micromorfología, procesos edafosedimentarios, Pleistoceno, Arqueología, rellenos sedimentarios de cuevas y abrigos
4

L'estudi dels processos de formació dels sediments arqueòlogics i dels paleosòls a partir de l'analisi dels fitòlits , els minerals i altres microrestes

Cabanes i Cruelles, Dan 6 February 2009 (has links)
L'estudi dels processos de formació és una peça clau per entendre el significat de les restes arqueològiques recuperades. En aquesta tesi s'aborda el problema dels processos de formació a partir dels fitòlits, la mineralogia (IR-FT) i les altres microrestes. A partir d'aquesta aproximació s'han pogut determinar els agents responsables dels processos de formació, s'han diferenciat els límits i avantatges en aquest camp i, finalment, s'han definit una sèrie d'aspectes metodològics necessaris per entendre la formació d'un jaciment a través dels fitòlits. Els jaciments estudiats (La Gorja d'Olduvai, El Abric Romaní, El Mirador i Tel Dor) formen part d'una escala on els diferents graus d'antropització permeten distingir els processos culturals dels naturals, però també ens aporten dades d'alta resolució d'esdeveniments de curta durada, així com ens ajuden a comprendre els processos tafonòmics que poden sofrir els fitòlits. El estudio de los procesos de formación es una pieza clave para entender el significado de los restos arqueológicos recuperados. En esta tesis se aborda el problema de los procesos de formación a partir de los fitolitos, la mineralogía (IR-FT) y los otro microrestos. A partir de esta aproximación se ha podido determinar los agentes responsables de los procesos de formación, se han diferenciado los límites y ventajas en este campo y, finalmente, se han definido una serie de aspectos metodológicos necesarios para entender la formación de un yacimiento a través de los fitolitos.Los yacimientos estudiados (La Garganta de Olduvai, El Abric Romaní, El Mirador y Tel Dor) forman parte de una escala donde los diferentes grados de antropización permiten diferenciar los procesos culturales de los naturales, pero también nos aportan datos de alta resolución de eventos de corta durada, así como nos ayudan a comprender los procesos tafonómicos que pueden sufrir los fitolitos. The study of site formation processes is a key point to understand the meaning of the recovered archaeological remains. In this thesis we approach to the subject of the archaeological formation processes through the phytolith analyses, the mineralogy (FTIR) and, other micro-remains. Using this approach we have determined the agents responsible of the formation processes, the limitations and advantages have been differentiated, and, finally, we have defined a set of methodological aspects necessary to understand the formation of archaeological sites through the phytolith analyses.The studied sites (Olduvai Gorge, Abric Romaní, El Mirador and Tel Dor) form part of a scale where the different degrees of human impacts allow us to differentiate the natural and cultural formation processes. In addition, we have obtained high resolution data of short-term events, and also it has been possible to understand the taphomomic processes that phytoliths may experience.
5

Tecnocomplejos del pleistoceno en la cuenca media-baja del tajo. El yacimiento vendimia en la penillanura del salor, zona y afluente integrados

Mejías Del Cosso, Dolores 3 September 2010 (has links)
El déficit existente de estudios historiográficos sobre el Pleistoceno en el contexto de la Cuenca Media-Baja del Tajo unido al auge de intervenciones arqueológicas que se viene desarrollando en la actualidad, nos llevaron a plantear un proyecto de investigación que ayudara al conocimiento de este periodo y en este contexto geográfico. Puesto que el registro arqueológico concerniente al Pleistoceno es básicamente lítico, los estudios se fundamentan en torno a los campos íntimamente ligados a éste, partiendo desde una fase constructiva y descriptiva de la tecnología lítica a través de un sistema de análisis, el Sistema Lógico Analítico y que nos conducirá a la fase explicativa propuesta. Este proyecto de investigación se centra en uno de los primeros yacimientos excavados al aire libre, Yacimiento Vendimia y que se relaciona con unos contextos geomorfológicos distintos de los planteados hasta el S. XX. Este enclave denominado Complejo Cacereño, solventa el déficit de información con un registro paleoecológico más completo y un programa de dataciones radiométricas, permitiendo hacer una valoración desde una perspectiva paleoeconómica sobre los diferentes modelos de ocupación y su evolución tecnológica a lo largo del Pleistoceno. Así mismo, estos datos pueden aportar información al conocimiento de la funcionalidad y las posibles cronologías de aquellos otros hallazgos en puntos diversos de la provincia de Cáceres y que fueron recuperados en su mayoría a través de prospecciones. The shortfall of historiographical studies on the Pleistocene in the context of the Cuenca Media-Baja del Tajo together with the archaeological interventions boom that is happening at present, led us to propose a research project to help the understanding of this period and in this geographical context. As the archaeological record concerning the Pleistocene is mainly lithic these studies are based on the fields closely related to it, starting from a descriptive and constructive phase of the lithic technology through a system of analysis, the Analytical Logical System which will lead us to the proposed explanatory phase. This research project focuses on one of the first sites excavated outdoors, the Vendimia Site, and which is related to geomorphological contexts other than those raised in the zoth century. This enclave called Complejo Cacereño, solves the information gap with a more complete paleoecological record and a program of radiometric dating, enabling us to make an assessment from a paleoeconomic perspective on different models of occupation and its technological development throughout the Pleistocene. Also, these data can contribute to the knowledge of the functionality and possible chronologies of those other findings at different sites in the province of Cáceres which were mostly recovered through drilling.
6

Entre el consum i l'afecte. La interacció entre els animals i les comunitats protohistòriques de la plana occidental catalana (segles VII - IV a.C)

Nieto Espinet, Ariadna 9 July 2012 (has links)
La disciplina arqueofaunística ha permès a extreure tot un seguit de dades a partir de l'estudi de les restes òssies animals procedents de diversos jaciments protohistòrics de la plana occidental catalana. La gestió dels resultats a comportat la caracterització de: els models de producció ramadera de les espècies domèstiques; els patrons en les activitats cinegètiques; les pautes de consum alimentari de base animal i les pràctiques de caràcter no subsistencial, posant un especial èmfasi en els conjunts procedents de la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues). Malgrat que aquest jaciment és el que ha fornit un corpus més important de dades, el present estudi ha ofert una visió diacrònica tant a nivell espacial com cronològic. A través de la seva inclusió en un projecte molt més ampli (HUM2006-06384: Las transformaciones sociales a través de los espacios de la vida y la muerte en el noroeste del Mediterráneo durante el III y I milenios ANE), centrat en l'origen i formació de les societats complexes a la zona, els resultats han aportat noves dades i indicadors que han permès perfilar i implementar el model d'evolució socioeconòmica proposat per a la zona de la plana occidental catalana, des del Bronze final fins a l'ibèric Ple La disciplina arqueofaunística ha permitido extraer diversos datos a partir del estudio de los restos oseos animales procedentes de diversos yacimientos protohistóricos de la plana occidental catalana. La gestión de los resultados a comportado la caracterización de: los modelos de producción ganadera de las especies domésticas; los patrones de en las actividades cinegéticas; los patrones de consumo alimentario de base animal; y las practicas de carácter no subsistencial, poniendo un especial énfasis en los conjuntos procedentes de la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues). Aun que este yacimiento haya proporcionado un corpus mas importante de datos, el presente estudio ha ofrecido una visión diacrónica a nivel espacial y cronológica. A través de su inclusión en un proyecto mucho mas amplio (HUM2006-06384: Las transformaciones sociales a través de los espacios de la vida y la muerte en el noroeste del Mediterráneo durante el III y I milenios ANE), centrado en el origen y formación de las sociedades complejas a la zona, los resultados han aportado nuevos datos e indicadores que han permitido perfilar y implementar el modelo de evolución socioeconómica propuesto para la zona de la plana occidental catalana, des el Bronce final hasta el ibérico Pleno. The archaeozoological discipline has allowed to extract different data from the study of animal bone remains proceeding from different sites of the western plain of Catalonia. The treatement of the results made possible the characterization of : i) livestock production models of domestic species, ii) the patterns of hunting activities, iii) the patterns of meat supplying and consumption, iv) non-subsistence practices, with special emphasis on the sets from the Fortress dels Vilars (Arbeca, Garrigues). Although this site has provided a most important corpus of data, this study has offered a diachronic spatial and chronological perspective. Taking part of a much broader project ((HUM2006-06384: Las transformaciones sociales a través de los espacios de la vida y la muerte en el noroeste del Mediterráneo durante el III y I milenios ANE) focused on the origin and formation of complex societies in the area, the results provided new data and evidence that have precised and completed the socio-economic development pattern proposed for the western plain of Catalonia, from the Bronze Age to the Iberian Period.
7

Cocinar, comer y beber en la Iberia Protohistórica: espacios y contextualización de los actos alimentarios en el mundo ibérico septentrional (ss.VI-II a.n.e.)

Camañes Villagrasa, Mª Pilar 13 December 2012 (has links)
El proceso de consumo, conformado por actividades como el almacenaje, la elaboración de alimentos o la ingesta de los mismos, constituye un elemento identitario y con una gran importancia en la gestión de la cotidianidad. El objetivo de nuestro trabajo ha sido aproximarnos al modo en que este proceso de consumo se idéntica en el registro arqueológico, su importancia y estructuración dentro de la cultura ibérica. El estudio se ha abordado a partir del análisis de diversos yacimientos del área catalana (norte, centro-sud y occidental) que se han considerado representativos, por su ubicación, gestión o función. La composición del escenario, los conjuntos de equipamientos y artefactos, conllevarán la caracterización de cada espacio y con ello, el conocimiento de las acciones que se realizaban en su interior. Todo ello para finalizar con la comprensión de cuál es la configuración, si la hay, de este proceso de manera global, la existencia de zonas especializas en algunas de estas actividades y la distribución de otras entre sus casas. Tal análisis nos ha permitido acercarnos un poco más al proceso de consumo en el mundo ibérico, dentro de la esfera de lo cotidiano, de aquello que repetimos día a día, que lo observamos a nuestro alrededor desde que nacemos y que sin embargo, pasa desapercibido como un hecho natural. The process consumption, which is comprised of activities like storage, the food processing or the intake food, is an identity element and with a big importance in the management daily activities. The aim of this thesis has been to approach the manner in which this process is identified in the archeological record, its structuring within the Iberian culture. This research has been addressed on the basis of the analysis several archeological sites in the area of Catalonia (north, center-south and west). These settlements have been chosen on the basis of their geographical, functional and structural characteristics. The composition’s context, equipments and artifacts, will lead to characterization each space and the knowledge of the action developed inside. All this to end with understanding the configuration of this process within each settlement, the existence of areas specialize to some of these activities and its distribution in the different homes. This analysis has allowed us to approximate to process consumption in the Iberian culture, within the everyday sphere; it is what we repeat each day.
8

Evolució del poblament i el paisatge a la Cessetània occidental durant el 1r mil·leni aC

Canela Gràcia, Joan 24 November 2014 (has links)
La recerca desenvolupada en aquesta tesi s’ha centrat en l’evolució del poblament i el paisatge protohistòric en la Cessetània occidental. L’àmbit territorial es correspon grosso modo amb les comarques de l’Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà i Tarragonès. L’estudi del poblament s’inicia en el bronze final (1150-650 aC), on s’observa una generalització de l’hàbitat a l’aire lliure en cabanes. Es tracta d’assentaments molt reduïts ocupats per petits nuclis familiars. Tot i això, la freqüentació de coves encara és important. En el primer ferro (650-550 aC) té lloc un gran canvi, amb l’aparició dels primers assentaments protourbans que disposen d’estructures complexes (muralles) i edificacions de planta ortogonal, amb l’emergència de les comunitats locals. Aquesta evolució del poblament sembla haver-se produït en l’àrea litoral, però en els sectors més interiors podrien haver tingut un desenvolupament més tardà. Durant el període ibèric, concretament en l’ibèric ple (450-200 aC) és quan es constata la jerarquització definitiva del poblament protohistòric en diferents ordres, un dels elements que indicaria l’aparició del protoestat. Els nuclis de poblament més important serien els assentaments de primer i segon ordre, grans centres urbans assumiren un rol de capitalitat respecte el seu entorn immediat i hauríem desenvolupat certes funcions administratives. L’assentament protohistòric de Tarragona hauria exercit de nucli de primer ordre i com a capital de la Cessetània. Per sota existirien els nuclis de tercer ordre, assentaments urbans de dimensions menors, i els nuclis de quart ordre de naturalesa rural. En l’ibèric final es produirà el progressiu desmantellament del model de poblament ibèric, que serà definitiu a l’entorn del 100 aC amb la construcció d’una ciutat ortogonal de tradició itàlica (Tàrraco). La investigación desarrollada en esta tesis se ha centrado en la evolución del poblamiento y el paisaje protohistórico en la Cessetania occidental. El ámbito territorial corresponde grosso modo a las comarcas del Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà y Tarragonès. El estudio del poblamiento se inicia en el Bronce Final (1159-650 a.C.), donde se observa una generalización del hábitat al aire libre en cabañas. Se trata de asentamientos muy reducidos ocupados por pequeños núcleos familiares. Pero ello no significa un abandono del hábitat en cuevas, que siguen siendo frecuentadas. En el Primer Hierro (650-550 a.C.) tiene lugar un gran cambio, con la aparición de los primeros asentamientos protourbanos que disponen de estructuras complejas (murallas) y edificaciones de planta ortogonal, con la emergencia de las comunidades locales. Esta evolución del poblamiento parece haberse producido en el área litoral, pero en los sectores más interiores podrían haber tenido un desarrollo más tardío. Durante el período ibérico, concretamente en el ibérico pleno (450-200 a.C.) es cuando se constata la jerarquización definitiva del poblamiento protohistórico en diferentes órdenes, uno de los aspectos que indicaría la aparición del protoestado. Los núcleos de poblamiento más importante serian los asentamientos de primer y segundo orden, grandes centros urbanos que asumirían un rol de capitalidad respecto a su entorno inmediato y habrían desarrollado ciertas funciones administrativas. El asentamiento protohistórico de Tarragona habría ejercido como núcleo de primer orden y como capital de la Cessetania. Por debajo existirían núcleos de tercer orden, asentamientos urbanos de dimensiones menores y núcleos de cuarto orden rurales. En el ibérico final se producirá el progresivo desmantelamiento del modelo de poblamiento ibérico, que será definitivo en torno al 100 a.C . con la construcción de una ciudad ortogonal de tradición itálica (Tarraco). The research carried out in this thesis focuses on settlement organisation and environment evolution in western Cessetania. The study area coincides with current territories of Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà and Tarragonès (present province of Tarragona). The first period analyzed in this study is the Late Bronze Age (1150-650 BC). Settlements, mainly in open air, are made up of small groups of huts inhabited by family groups, although several caves continued to be frequented. During the Early Iron Age (650-550 BC) a major change occurs, when the first protourban sites with complex structures (ramparts) and orthogonal planning appear, indicating the emergence of local communities. This settlement evolution is clear for the littoral area, but inland it may have occurred later. During the Late Iron Age (particularly between 450-200 BC) protohistorical settlement pattern is definitely hierarchic, organized in four orders or levels (one of the features defining a protostate). The most important sites (1st and 2nd order) have an urban character, play the role of capitals of their hinterland and have administrative functions. Protohistorical settlement of Tarragona is one of them, the capital of the Cessetania territory. At a lower level exists a number of smaller sites, the 3rd order settlements, ,and finally (4th order), the rural sites. At the end of the Late Iron Age (200-50 BC) protohistorical settlement organisation will be progressively dismantled until its definitely disappearance c. 100 BC, when a big orthogonal city (Tarraco) will be built based on Italic tradition.
9

Remontajes de restos faunísticos y relaciones entre áreas domésticas en los niveles k, l y m del abric romaní (capellades, barcelona, españa)

Fernández Laso, Mª Cristina 16 March 2010 (has links)
En esta Tesis doctoral los niveles K, L y M del yacimiento de Paleolítico medio Abric Romaní (Capellades, Barcelona, España), datados entre los 52 y 54 ka., son analizados microespacialmente mediante la aplicación del método arqueoestratigráfico (Surfer® 8, ESRI ArcGIS® 9.2) en los restos faunísticos, con el objetivo de identificar los períodos de frecuentación del abrigo. Esto junto con el análisis paleontológico, zooarqueológico, tafonómico y la inclusión de los remontajes faunísticos como método permite, entre otros, reconocer las estrategias de subsistencia en relación con los recursos cárnicos desarrolladas por los grupos de neandertales, la identificación de unidades espaciales mínimas, posibles áreas de actividad o áreas domésticas, donde llevan a cabo la mayor parte de sus acciones cotidianas y diarias, y las relaciones temporales que se han podido establecer entre las mismas. Esto nos aporta información sobre los patrones de comportamiento de los grupos neandertales, su capacidad cognitiva y su grado de complejidad ecosocial, lo que permite, entre otros, su comparación con los humanos anatómicamente modernos.
10

Conjunts ceràmics dels segles II-I AC a Tarragona: producció, comerç i consum a la Tàrraco Republicana

Díaz García, Moisés 14 December 2012 (has links)
Aquest treball pretén apropar-se a la realitat de la història de Tàrraco des de l’arribada dels romans en el transcurs de la Segona Guerra Púnica fins a l’inici del principat d’August, a través de l’estudi dels contextos ceràmics. Hem tractat de recollir el major nombre possible de conjunts de vaixella ben contextualitzats estratigràficament, per poder arribar a establir, a partir de l’instrumentum domesticum, com era la dinàmica comercial de la ciutat als segles II i I aC, els hàbits de consum de la seva població, la seva evolució, i alhora establir la tipologia dels conjunts ceràmics que defineixen els diferents períodes dintre d’aquesta cronologia. Per al nostre objectiu, hem incorporat i revisat els estudis sobre contextos significatius del període tardorepublicà a Tàrraco, hem revisat els contextos derivats d’intervencions d’urgència, recollits inicialment a les memòries d’excavació, i també hem aportat contextos d’excavacions recents en les que hem intervingut de manera directa, en tot o part del procés d’excavació, inventari i classificació del material, i realització de la memòria. Finalment, el relacionar aquests conjunts ceràmics amb el seu context arqueo-estratigràfic i cronològic, és una dada que ens serveix per conèixer millor l’evolució de la ciutat de Tàrraco, des de la fundació del praesidium militar a la part alta a finals del segle III aC, tot controlant un oppidum ibèric que dominava la zona portuària, fins a la creació d’una nova ciutat de tipologia romana, que va ser la capital de la Hispània Citerior. This dissertation aims to approach the historical reality of Tarraco from the arrival of the Romans during the Second Punic War until the beginning of the princedom of Augustus using the study of ceramic contexts., We have tried to collect the greatest number of ceramic groups stratigraphically well-contextualized in order to be able to define, as of instrumentum domesticum, the commercial dynamism of the city during the second and first centuries BC, the consumption habits of the population, its evolution and, at the same time, to establish the typology of the ceramic groups that define the different periods within this time-frame. With this purpose, we have incorporated and reviewed the studies of meaningful contexts dated on the late-republic period in Tarraco. We have revised the contexts derived from emergency interventions too, which are to be found in their corresponding memories of digging, and we have added the ceramic contexts of recent interventions in which we have contributed directly, either wholly or in part of the excavation process, the inventory and classification of the material, or making the memory. Finally, relating these ceramic groups to their archaeological and stratigraphical context and their chronology provides us with a better understanding of the evolution of the city of Tarraco, from the foundation of the military praesidium in the highest part of the city at the end of the third century BC, controlling the Iberian oppidum that dominated the harbour, until the creation of a new city, typologically Roman, which was the capital of Hispania Citerior. El presente trabajo tiene por objeto acercarse a la realidad histórica de Tarraco desde la llegada de los romanos, en el transcurso de la Segunda Guerra Púnica, hasta el inicio del principado de Augusto, a través del estudio de los contextos cerámicos. Hemos tratado de reunir el mayor número posible de conjuntos de vajilla bien contextualizados estratigráficamente, para poder llegar a definir, a partir del instrumentum domesticum, la dinámica comercial de la ciudad durante los siglos II y I a.C., los hábitos de consumo de su población, su evolución, y además establecer la tipología de los conjuntos cerámicos que definen los diferentes períodos de este lapsus temporal. Para conseguir nuestro objetivo, hemos incorporado y revisado estudios sobre contextos significativos del período tardo-republicano en Tarraco, hemos revisado los contextos derivados de intervenciones de urgencia, reunidos inicialmente en las memorias de excavación, y también hemos aportado contextos de intervenciones recientes en las que hemos intervenido de manera directa, en todo o en parte del proceso de excavación, inventariado y clasificación del material, y/o realización de la memoria. Finalmente, el relacionar estos conjuntos cerámicos con su contexto arqueo-estratigráfico y cronológico, es un dato indicativo que nos sirve para conocer mejor la evolución de la ciudad de Tarraco, desde la fundación del praesidium militar de la parte alta a finales del siglo III a.C., controlando el oppidum ibérico que dominaba la zona portuaria, hasta la creación de una nueva ciudad de tipología romana, que fue la capital de la Hispania Citerior. Le présent travail il a par objet se rapprocher à la réalité historique de Tarraco depuis l'arrivée des romains, au cours de la Deuxième Guerre punique, jusqu'au début du principat d'Auguste, à travers l'étude des contextes céramiques. Nous avons agi de réunir le majeur nombre possible des ensembles de vaisselle bien contextualisés stratigraphiquement, pour pouvoir arriver à définir, à partir de l'instrumentum domesticum, la dynamique commerciale de la ville pendant les siècles II et I avant J.-C., les habits de consommation de sa population, son évolution, et puis établir la typologie des ensembles cerámiquess que définissent les différentes périodes de ce lapsus temporel. Pour réussir notre but, nous avons incorporé et révisées études sur des contextes significatifs des siècles II et I avant J.-C. en Tarraco, nous avons révisé les contextes dérivés d'interventions d'urgence, réunis initialement dans les mémoires d'excavation, et nous avons aussi apporté des contextes d'interventions récentes dans lesquelles nous sommes intervenus de façon directe, en tout ou en partie du procès d'excavation. Enfin, pouvez lier ces ensembles céramiques avec son contexte archéo-estratigraphique et chronologique, c’est une donnée indicatif que nous sert pour connaître mieux l'évolution de la ville de Tarraco, depuis la fondation du praesidium militaire de la part superiére à la fin du siècle III avant J.-C., en contrôlant l'oppidum ibérique que dominé la zone portuaire, jusqu'à la création d'une nouvelle ville de typologie romaine, que sera la capitale de l'Hispania Citerior. Il presente lavoro proprone di avvicinare alla realtà storica di Tarraco, dall’arrivo dei romani nella seconda guerra punica, fino l'inizio del principato di Augusto, attraverso lo studio dei contesti ceramici. Abbiamo cercato di raccogliere il maggior numero possibile di vasellame stratigraficamente ben contestualizzato in modo da essere in grado di definire, a partire dall’instrumentum domesticum, le dinamiche commerciali della città durante il II e I sec. a.C., le abitudini di consumo della popolazione, la sua evoluzione, ed anche per stabilire la tipologia del vasellame che definisce i diversi periodi di questo lasso temporale. Per raggiungere l’obbiettivo, abbiamo incluso e visionato gli studi sui contesti più significativi del periodo tardo-repubblicano a Tarraco e rivisto il materiale derivante dagli scavi d’emergenza, inizialmente raccolti nei diari di scavo, ed inoltre fornito contesti di recenti interventi nei quali abbiamo potuto partecipare in modo diretto, del tutto o in parte nel processo di scavo, inventariando e classificando il materiale, sino alla stesura della relazione finale. Infine, il confronto dell’insieme del vasellame con il suo contesto archeo-stratigrafico e cronologico, ha delineato dati indicativi che ci servono per conoscere meglio l’evoluzione di Tarraco, dalla fondazione del praesidium militare nella parte alta della città della fine del III sec. a.C., controllando l’oppidum iberico che invece dominava la zona portuaria, fino la creazione di una nuova città di tipo romano, che sarà la capitale dell’Hispania Citerior.

Page generated in 0.0724 seconds