Aquesta tesi doctoral estudia les produccions literàries de dos escriptors interconnectats, Henry Miller i Lawrence Durrell, tot posant especial atenció a les seves obres sobre el món grec, i la influència de la cultura hel•lènica sobre ambdós autors a través d’alguns escriptors grecs moderns. La meva tesi demostra que el contacte dels esmentats autors amb el món hel•lènic i amb determinats escriptors grecs de la primera meitat del segle vint va influenciar als primers considerablement, impregnant moltes de les seves obres. El terme “hel•lènic”, en la tesi, s’utilitza en el sentit que li dóna Kavafis, entenent la cultura grega com un continu. És a dir, l’herència cultural del poble grec com a grup que comparteix la llengua grega i un conjunt de valors. Aquesta connexió es manifesta en tres àrees principals de confluència entre Durrell i Miller i els autors grecs que s’aborden: l’assimilació que els primers en fan de les produccions d’aquests autors grecs, les estretes afinitats intel•lectuals i estètiques entre tots ells, i la influència decisiva del país que els va aplegar. Miller i Durrell van jugar un paper realment molt important en la difusió internacional d’alguns escriptors grecs moderns que encara no ha estat suficientment estudiat. Les seves relacions personals i literàries amb certs membres de la “Generació grega dels anys 30” marcaren una empremta en les seves obres i el seu discurs. Conseqüentment, aquesta tesi doctoral també explora l’àmplia correspondència entre Durrell i Miller i alhora, el seu intercanvi epistolar amb alguns d’aquests intel•lectuals grecs. Aquest darrer aspecte ha comportat realizar recerca en diversos arxius que compten amb col•leccions relacionades amb Durrell, Miller, Seferis i Sikelianos. Aquesta tasca ha permès l’estudi d’una extensa compilació de documents inèdits. / Esta tesis analiza las producciones literarias de dos escritores interconectados, Henry Miller y Lawrence Durrell, poniendo una atención especial en sus obras sobre el mundo griego, y la influencia que la cultura helénica tuvo sobre ambos autores a través de algunos escritores griegos modernos. Mi tesis demuestra que el contacto de Miller y Durrell con el Mundo Helénico y con determinados escritores griegos de la primera mitad del siglo veinte les influyó considerablemente e impregnó muchas de sus obras. El término ‘Helénico’ se utiliza aquí en el sentido que le da Kavafis, entendiéndose la cultura griega como un continuo. Es decir, la herencia cultural del pueblo griego como grupo que comparte la lengua griega y un conjunto de valores. Esta conexión se manifiesta en tres áreas principales de confluencia entre Durrell y Miller y los autores griegos que se abordan: la asimilación que los primeros hacen de las producciones de estos últimos, las estrechas afinidades intelectuales y estéticas entre todos ellos, y la influencia decisiva del país que los reunió. Miller y Durrell jugaron un papel realmente muy importante en la difusión internacional de algunos escritores griegos modernos que todavía no ha sido suficientemente estudiado. Sus relaciones personales y literarias con ciertos miembros de la “Generación griega de los años 30” marcaron una huella en sus obras y en su discurso. Consecuentemente, esta tesis doctoral también explora la amplia correspondencia entre Durrell y Miller y al mismo tiempo, su intercambio epistolar con algunos de estos intelectuales griegos. Este último aspecto ha comportado realizar investigación en distintos archivos que cuentan con colecciones relacionadas con Durrell, Miller, Seferis y Sikelianos. Esta tarea ha permitido el estudio de una extensa compilación de documentos inéditos. / This dissertation analyzes the literary productions of two interconnected writers, Henry Miller and Lawrence Durrell, while paying special attention to their works on the Greek world, and the influence that the Hellenic culture had on both authors through some modern Greek writers. This thesis demonstrates that Miller’s and Durrell’s contact with the Hellenic World and with certain Greek writers of the first half of the twentieth century strongly influenced them and permeated many of their works. Here, the term ‘Hellenic’ is employed as used by Cavafy, meaning the Greek culture as a continuum. That is to say, the cultural heritage of the Greek people as a group sharing the Greek language and a common set of values. This connection is found in three main areas of confluence among Durrell and Miller and the Greek authors that are here studied: the formers’ assimilation of the latter’s productions, the close intellectual and aesthetic affinities among all of them, and the decisive influence of the country that brought them together. Miller and Durrell played indeed an important role in spreading the knowledge of some modern Greek writers at an international level which still had not been sufficiently studied. Their personal and literary relationships with some of the members of the Greek “Generation of the 30s” pervaded their productions and philosophical discourses. Consequently, this dissertation also examines Durrell’s and Miller’s long mutual correspondence and their exchange of letters with some of these Greek intellectuals. This last aspect has involved working in several archives with collections related to Durrell, Miller, Seferis, and Sikelianos, which has resulted in the study of an extensive compilation of unpublished documents.

Un estudi quasi-experimental inicial va buscar explorar si els materials audiovisuals subtitulats amb la L1 o amb la L2 són més rendibles per a l'aprenentatge del llenguatge informal i col•loquial de l'anglès com llengua estrangera. Per a dur a terme l’experiment, 49 participants van ser dividits aleatòriament en dos grups; un dels quals va rebre el material subtitulat en anglès i l’altre en espanyol. El nivel de comprensió auditiva i coneixement de vocabulari informal van ser avaluades abans i després de veure episodis subtitulats (en L1 i L2) de la sèrie Friends durant 7 setmanes. Un segon estudi va mesurar la retenció a curt termini de vocabulari col•loquial, després d'haver vist els episodis subtitulat al llarg de 7 setmanes (13 episodis en total). Les anàlisis revelen que a curt termini no hi ha prevalença d'una condició de subtítols sobre l'altra. El tercer estudi explora la retenció del llenguatge col•loquial i informal dels estudiants després d'haver estat exposats 14 setmanes a episodis subtítols de Friends. Els resultats mostren la tendència de millora del grup, però també mostren una gran variació entre els resultats individuals. El quart estudi va avaluar la producció oral d'expressions col•loquials dels subjectes, així com la fluïdesa en la parla, l'espontaneïtat, la capacitat d'improvisar i de tenir una conversa natural. Això indica altes correlacions entre les puntuacions dels alumnes del tercer estudi i de les seves produccions orals en el quart estudi. Per tant, els estudiants que van obtenir una puntuació alta en la prova final són capaços d'expressar-se usant les expressions col•loquials en tasques orals . / Esta investigación analiza si el uso de materiales audiovisuales subtitulados con la lengua materna (L1) o la lengua extranjera (L2) mejora el aprendizaje de lenguaje informal y coloquial y fomenta la destreza oral. En un estudio cuasi-experimental inicial buscó explorar si los materiales audiovisuales subtitulados con la L1 o con la L2 son más eficientes para el aprendizaje del lenguaje informal y coloquial del inglés como lengua extranjera. Para ello, 49 participantes fueron divididos aleatoriamente en dos grupos: en uno se les administró el material subtitulado en inglés y al otro en español. El nivel de comprensión auditiva y conocimiento previo de vocabulario informal fue analizado antes y después de ver episodios subtitulados en las dos lenguas de la serie Friends durante 7 semanas. En un segundo estudio midió la retención a corto plazo de vocabulario coloquial después de haber visto los episodio subtitulados a lo largo de 7 semanas (13 episodios en total). Los análisis revelan que a corto plazo no hay prevalencia de una condición de subtítulos sobre la otra. El tercer estudio explora la retención del lenguaje coloquial e informal de los estudiantes después de exponerlos durante 14 semanas a episodios subtítulos en lengua Inglesa (L2) de Friends. Los resultados muestran la tendencia a mejorar del grupo en general, pero también muestran una gran variación entre los resultados individuales. El cuarto estudio evaluó la producción oral de expresiones coloquiales, así como su fluidez en el habla, la espontaneidad, la capacidad de improvisación y de tener una conversación natural. Los resultados nos revelan una alta correlación entre las puntuaciones de los alumnos del tercer estudio y de sus producciones orales en el cuarto estudio. Esto indica, por lo tanto, que los estudiantes que obtuvieron una puntuación alta en la prueba final son capaces de expresarse usando las expresiones coloquiales aprendidas. / This research investigates the extent to which the use of subtitled and captioned audiovisual materials enhance informal and colloquial language learning and foster oral production. An initial quasi-experimental study sought to explore whether the L1/standard subtitled or L2/captioned audiovisuals are more profitable for EFL informal and colloquial language learning and recall. 49 participants were randomly divided into two subtitle groups: English sound + Spanish subtitles and English sound + English subtitles. Participants' lexical comprehension and recall were tested before and after they were exposed to subtitled episodes from the TV series Friends over a long-term period of 7 weeks. The data analyses reveal that the English subtitles benefit the acquisition of colloquial lexical items more than Spanish subtitles. A second study measured learners' short-term retention of colloquial and idiomatic vocabulary after they watched each subtitled/captioned episode from the sitcom Friends along the 7-week period (13 episodes in total). The results show that students' scores tended to increase in both subtitle groups, however there is no prevalence of one subtitle condition over the other. Study 3 explores students' retention of colloquial and informal language after a 14-week exposure time to captioned episodes from Friends. The analyses reveal the group tendency of increasing significantly their scores after being exposed to captioned television series, but also a big variance among learners' individual scores, as low- and high-level students responded differently to the treatment. Study 4 evaluated participants' oral production of informal and colloquial expressions in role-play activities and their speech fluency, spontaneity, ability to improvise well and sound naturally. High correlations are found between learners' scores from Study 3 and their oral productions from Study 4, hence students who scored high in their post- test will be able to express themselves using the colloquial expressions and informal lexical items in the oral task.

Aquest estudi explora i problematitza el viatge de traducció de Simone de Beauvoir a Turquia a través de les dades textuals i paratextuals dels anys 50 endavant, amb una perspectiva conscient de gènere. La primera problemàtica està relacionada amb la (in)visibilitat de Beauvoir i la seva obra dins de l'espai cultural de Turquia. Si bé l'obra de Beauvoir havia estat àmpliament traduïda i llegida des de la dècada de 1960, no existien crítiques publicades de les seves traduccions. La segona problemàtica té a veure amb la seva parcial (i dolenta) representació. Com Beauvoir va ser introduïda per primera vegada a l'espai cultural de Turquia pels mateixos mediadors culturals (masculins) que van introduir Sartre en la intel·lectualitat turca, especialment en els anys 60 i 70, el seu nom es va associar amb el de Sartre i l'existencialisme, fins als anys 80 quan Beauvoir va ser finalment abordada per les feministes turques. La tercera problemàtica està, de fet, relacionada amb la segona, i és el retard en la recepció del vessant feminista de Beauvoir en el sistema cultural de Turquia. Per contextualitzar els resultats, s'argumenta que aquests materials paratextuals i textuals que van tenir un paper significatiu en la “reescriptura” de Beauvoir i la seva obra a Turquia ens donen diverses pistes sobre les postures culturals, socials, patriarcals, i ideològiques respecte “la qüestió de dona”, a l'espai cultural de Turquia. / Este estudio explora y problematiza el viaje de traducción de Simone de Beauvoir en Turquía a través de los datos textuales y paratextuales de los años 50 en adelante, con una perspectiva consciente de género. La primera problemática está relacionada con la (in)visibilidad de Beauvoir y su obra dentro del espacio cultural de Turquía. Si bien la obra de Beauvoir había sido ampliamente traducida y leída desde la década de 1960, no existían críticas publicadas de sus traducciones. La segunda problemática tiene que ver con su parcial (y mala) representación. Como Beauvoir fue introducida por primera vez en el espacio cultural de Turquía por los mismos mediadores culturales (masculinos) que introdujeron Sartre en la intelectualidad turca, especialmente en los años 60 y 70, su nombre se asoció con el de Sartre y el existencialismo, hasta los años 80 cuando Beauvoir fue finalmente abordada por las feministas turcas. La tercera problemática está, de hecho, relacionada con la segunda, y es el retraso en la recepción de la vertiente feminista de Beauvoir en el sistema cultural de Turquía. Para contextualizar los resultados, se argumenta que estos materiales paratextuales y textuales que tuvieron un papel significativo en la “reescritura” de Beauvoir y su obra en Turquía nos dan varias pistas sobre las posturas culturales, sociales, patriarcales, e ideológicas respecto “la cuestión de mujer”, en el espacio cultural de Turquía. / This study explores and problematizes the translational journey of Simone de Beauvoir into Turkey through the paratextual and textual data beginning from the 1950s onwards, with a gender-conscious perspective. The first problematic is related to the (in)visibility of Beauvoir and her work within the Turkish cultural space. While Beauvoir’s oeuvre has been extensively translated and read since the 1960s, no reviewers have commented on any translation at all. The second problematic has to do with her partial (mis)representation. As Beauvoir was first introduced into the Turkish cultural climate by the same (male) mediators who introduced Sartre to the Turkish intelligentsia, especially in the 1960s and 1970s, her name was associated with that of Sartre and existentialism, until the 1980s when Beauvoir was finally approached by Turkish feminists. The third problematic is in fact related with the second one, and it is the time lag in the reception of Beauvoir’s feminist side in the Turkish cultural system. To see the big picture and to contextualize the results, it is argued that these paratextual and textual materials which played a significant role in the rewriting of Beauvoir and her work in Turkey give us clues about cultural, social, patriarchal, and ideological stances on “the woman question” within the Turkish cultural space.

La tasca principal d'aquest projecte d'investigació empírica és explorar el procés de revisió en la traducció de la interfície de tres pogramas de programari desenvolupats per Siemens PLM Software Inc Centrarem la nostra atenció especialment en el paper dels revisors locals de l'idioma espanyol com una de els actors principals de les versions localitzades. L'equip format per traductors de plantilla i de revisors locals s'ha convertit en un tema d'interès per als investigadors, els professors de llengua i els professionals de la traducció. La revisió de la traducció és cada vegada més rellevant en l'ambient de la localització de programari. Les principals preguntes de recerca en aquest projecte són: La versió en espanyol és una fidel traducció del text escrit en anglès? Per què alguns clients mexicans prefereixen utilitzar les aplicacions de programari en idioma anglès? Per avaluar si la traducció i la funcionalitat de la interfície de les tres aplicacions eren apropiades, es va realitzar una extensa anàlisi lingüístic de seixanta segments de text extrets de les tres aplicacions traduïdes i revisades per traductors interns i revisors locals, respectivament. En segon lloc, un selecte grup de clients i usuaris de parla hispana de les aplicacions de Siemens completi un qüestionari d'avaluació electrònica. I per entendre millor les preferències d'idioma dels clients mexicans, es va realitzar una anàlisi lingüístic d'una sèrie d'informes de problemes presentats pels usuaris de les aplicacions durant sis mesos. L'anàlisi de les dades indica que els errors de traducció i el llenguatge es van corregir durant l'etapa de revisió. Les proves dels instruments de l'enquesta suggereix que la versió localitzada de la interfície d'usuari es llegeix amb fluïdesa i naturalitat. No obstant això, es va trobar que la principal diferència estadística entre la font i el text de destinació en el nombre dels errors funcionals. Per aquesta raó, alguns usuaris de parla hispana en realitat canviar a la versió en anglès dels productes de programari. I, finalment, l'evidència dels informes de problemes suggereix que el nombre d'Informe de problemes és baix durant el període de temps determinat i que no hi ha cap crítica per qüestions funcionals. / La tarea principal de este proyecto de investigación empírica es explorar el proceso de revisión en la traducción de la interfaz de tres pogramas de software desarrollados por Siemens PLM Software Inc. Centraremos nuestra atención en el papel de los revisores locales del idioma español como una de los actores principales de las versiones localizadas. El equipo formado por traductores de plantilla y de revisores locales se ha convertido en un tema de interés para los investigadores, los profesores de idioma y los profesionales de la traducción. La revisión de la traducción es cada vez más relevante en el ambiente de la localización de software. Las principales preguntas de investigación: ¿La versión en español es una fiel traducción del texto escrito en inglés? ¿Por qué algunos clientes mexicanos prefieren utilizar las aplicaciones de software en idioma inglés? Para evaluar si la traducción y la funcionalidad de la interfaz de las tres aplicaciones eran apropiadas, se realizó un extenso análisis linguístico de sesenta segmentos de texto extraídos de las tres aplicaciones traducidas y revisadas por traductores internos y revisores locales, respectivamente. En segundo lugar, un selecto grupo de clientes y usuarios de habla hispana de las aplicaciones completó un cuestionario electrónico. Y se realizó un análisis linguístico de una serie de informes de problemas presentados por los usuarios de las aplicaciones durante seis meses. El análisis demuestra que los errores de traducción y el lenguaje se corrigieron durante la etapa de revisión. Los resultados de la encuesta sugieren que la versión localizada de la interfaz se lee fluida y naturalmente. Sin embargo, se determinó que la principal diferencia estadística entre el texto de partida y el texto de llegada es el número de errores funcionales. Por esta razón, algunos usuarios de habla hispana prefieren utilizar la versión en inglés de los productos de software. Y, finalmente, el análisis de los informes de problemas linguísticos indica que el número fue bajo durante el periodo de tiempo determinado y que no hubo ninguna crítica por cuestiones funcionales. / The main task of this empirical research project is to explore the Spanish translation revision/review process of three software solutions developed by Siemens PLM Software Inc. We will focus our attention especially on the role of Spanish in-country reviewers or revisers as one of the main agents for localized output. The in-house translator and in-country reviewer team is emerging as a concept of interest to researchers, l and translation practitioners. Translation revision efforts are becoming increasingly more relevant in a software localization scenario. The main research questions in this project are: Does the Spanish version communicate what the English does? Why do some Mexican customers prefer to use the English-language software applications? To evaluate the language appropriateness and functionality of the user interface of the PLM software products in the Spanish-localized versions, we conducted a detailed language evaluation of sixty UI segments translated and revised by in-house translators and in-country reviewers respectively. The data analysis indicates that translation and language errors were corrected during the revision stage. Furthermore, an electronic assessment questionnaire was completed by a select group of Siemens PLM software Spanish-speaking customers. The evidence from the survey instruments suggests that the localized version of the user interface reads fluently and naturally. However, the main statistical difference between the source and the target text was found in the number of functional errors. For this reason, some Spanish-speaking end-users actually switch to the English version of the software solutions. And finally, to further understand the Mexican customers’ language preference, we collected and analyzed a number of problem reports submitted by our application users during a six-month period. The evidence from the problem reports suggests that the number of PRs is low for that particular time frame and that there is no indication of any functional issues. The research findings should have important implications for the practice of software translation revision and for raising awareness that localization is a team effort involving more players than just translators and revisers.

Els últims vint anys han estat testimonis d'un interès sense precedents en la literatura distòpica per als adolescents. Durant la dècada de 1980 i principis de 1990 el camp interdisciplinari d'estudis de la memòria va començar a guanyar un reconeixement més generalitzat. Dins d'aquesta eclèctica àrea d’investigació, els estudis sobre el trauma es va convertir en un dels punts d'enfocament. D'altra banda, des de principis del decenni de 1990, hi ha hagut un augment en el nombre de llibres per a nens sobre el trauma. No obstant això, fins ara, hi ha hagut poca recerca acadèmica en els conceptes de trauma i memòria en la literatura distòpica per als adolescents. L'objectiu principal d'aquesta tesi és analitzar com el passat, la memòria i el trauma es reflecteixen en els recents textos distòpics destinats als adolescents. La tesi examina novel•les d'escriptores americanes i britàniques: Lois Lowry, Doris Lessing, Ursula K. Li Guin i Allie Condie. Amb l'ús de les teories del camp dels estudis de memòria, aquesta tesi traça com en aquestes novel•les la memòria, el passat i la història són utilitzats pels règims repressius per reforçar el statu quo. La tesi explora també l'ambigua funció de la memòria, que pot ser no només una eina d'opressió, sinó que també d'alliberament. D'altra banda, aquesta tesi se centra en la representació de trauma en distopies per a adolescents. / En los últimos veinte años hemos asistido a un auge sin precedentes del interés por la literatura juvenil distópica. A finales de los ochenta y principios de los noventa el campo multidisciplinario de los Estudios sobre la Memoria comenzó a gozar de un reconocimiento generalizado. Dentro de este campo de investigación tan ecléctico los estudios sobre el trauma se convirtieron en uno de los aspectos que más atención ha recibido. Por otro lado, desde principios de los noventa el número de libros sobre trauma dirigidos a un público juvenil ha ido en aumento. Sin embargo, los estudios académicos sobre los conceptos de trauma y memoria en la literatura juvenil distópica son todavía escasos. El principal objetivo que se marca esta tesis es analizar cómo se reflejan el pasado, la memoria y el trauma en obras distópicas juveniles de reciente publicación. La tesis analiza una serie de novelas de autores estadounidenses y británicos como son Lois Lowry, Doris Lessing, Ursula K. Le Guin y Allie Condie. Mediante teorías procedentes de los estudios sobre la memoria, en este trabajo se perfila el modo en que los regímenes represivos utilizan el pasado y la historia para fortalecer el estatus quo. Se analiza también la función ambigua de la memoria, que puede ser no solo opresiva sino también liberadora. Por otra parte, la presente tesis centra su atención en la representación del trauma en distopías juveniles. / The last twenty years have witnessed an unprecedented interest in dystopian literature for young adults. During the late 1980s and early 1990s the interdisciplinary field of memory studies began to gain a more widespread recognition. Within this eclectic area of research, trauma became one of the most significant points of focus. Moreover, since the early 1990s, there has been an increase in the publication of children’s books on trauma. However, to date, there has been little scholarly research into the concepts of trauma and memory in dystopian literature for young adults. The main aim of this dissertation is to analyse how the past, memory and trauma are reflected in recent young adult dystopian writing. The thesis examines a selection of novels by American and British writers: Lois Lowry, Doris Lessing, Ursula K. Le Guin and Allie Condie. With the use of theories from the field of memory studies, the thesis traces how, in these novels, memory, the past and history are used by repressive regimes to strengthen the status quo. Moreover, the function of memory is ambiguous as it can be oppressive - but also liberating. The complexities of this process are examined together with the representation of trauma in young adult dystopias.

El treball de la tesi és un estudi sobre el procés d'inserció laboral a Catalunya d'un grup de titulats universitaris amb discapacitat. D'acord amb la percepció dels titulats participants, hem identificat uns aspectes considerats com a facilitadors i uns altres, com a obstacularitzadors que intervenen en l'esmentat procés Per a la recollida de les dades hem organitzat el treball en dues part. En la primera part, vam crear un qüestionari adhoc amb dues escales de mesura originals que, després d’haver seguit del procés estadístic corresponent, han demostrat que són vàlides, fiables i predictores l'una de l'altra. Aquestes dues escales mesuren el nivel en el qual la formació universitària rebuda ha contribuït a desenvolupar les competències genèriques i en quina mesura els suports aportats per la universitat han ajudat el desenvolupament de les mateixes. En la segona part, vam recollir la informació a través d'entrevistes en profunditat dels següents grups de participants: titulats universitaris amb discapacitat, professionals de la inserció laboral i representants d’empreses. Finalment, i, a partir de les conclusions, explicitem unes propostes de millora. / El trabajo de la tesis es un estudio sobre el proceso de inserción laboral de un grupo de titulados universitarios con discapacidad en el mercado laboral de Cataluña. De acuerdo con la percepción de los titulados participantes, hemos identificado unos aspectos considerados como facilitadores y unos otros vistos como obstacularitzadores que intervienen en dicho proceso. Para la recogida de los datos hemos organizado el trabajo en dos partes. En la primera parte, creamos un cuestionario ad hoc que contiene dos escalas de medida originales que, tras seguir el proceso estadístico correspondiente, han demostrado que son válidas, fiables y predecibles la una de la otra. Estas dos escalas miden el nivel en que la formación universitaria recibida ha contribuido a desarrollar las competencias genéricas y en qué medida los apoyos aportados por la universidad ha ayudado en el desarrollo de las mismas. En la segunda parte, recogimos la información, con entrevistas en profundidad a los siguientes grupos de participantes: titulados universitarios con discapacidad, profesionales de la inserción laboral y representantes de empresas. Finalmente, y, a partir de las conclusiones, explicitamos unas propuestas de mejora. / This thesis work is a study about the integration to an ordinary labour market process of a graduate students group with disability in Catalonia. According to the participants perception, we identified the easy and the difficult aspects that take part on it. To pick up all the information, we organised this work in two parts. In the first part, we created an ad hoc questionnaire that contains two scales that, after passing a statistic process, demostrated that they were valid, reliable and related to each other. With these scales we measured the level in which the university studies helped students to be competent, and in which measure supports helped them. In the second part, we picked up information with interviews to different groups: graduate students group with disability, experts about labour integration and companies. Finally, based on the conclusions, we explained suggestions in order to progress.

David William Foster afirmava sobre La batalla de Xile: "Batalla és més la història del poble xilè i l'impacte en la consciència nacional dels esdeveniments dels setanta" que una història del govern de Salvador Allende. Des de la recerca de la memòria històrica i la consciència històrica en el Xile dels anys àlgids de la Guerra freda, veurem quines van ser les estratègies de cada sector social i econòmic involucrat, així com el marc teòric que llavors justificava la particular construcció ideològica de cadascun d'ells, tot això com una manera particular de construir memòria en el període que va des de 1970 a 1973. Per a això utilitzarem la metodologia de la història visual en la seva vessant particular per al cinema, així com l'anàlisi social a partir de fonts gràfiques. Des d'allà, seguint a La batalla de Xile i l'equip de producció, abordarem diversos conceptes que formen al cap ia la fi l'esquelet de l'argumentació d'aquesta investigació, és a dir, consciència i memòria històrica en la producció de La batalla de Xile. Aquests conceptes responen al cap ia la fi a la matèria mateixa de la història, és a dir, al fet que és una font, a la memòria, i al particular objecte de la història en cada procés històric. / David William Foster afirmaba sobre La batalla de Chile: “Batalla es más la historia del pueblo chileno y el impacto en la conciencia nacional de los eventos de los setenta” que una historia del gobierno de Salvador Allende. Desde la búsqueda de l amemoria históricay la consciencia histórica en el Chile de los años álgidos de la Guerra fría, veremos cuáles fueron las estrategias de cada sector social y económico involucrado, así como el marco teórico que entonces justificaba la particular construcción ideológica de cada uno de ellos, todo ello como un modo particular de construir memoria en el periodo que va desde 1970 a 1973. Para ello utilizaremos la metodología de la historia visual en su vertiente particular para el cine, así como el análisis social a partir de fuentes gráficas. Desde allí, siguiendo a La batalla de Chile y al equipo de producción, abordaremos diversos conceptos que forman al fin y al cabo el esqueleto de la argumentación de esta investigación, a saber, conciencia y memoria histórica en la producción de La batalla de Chile. Dichos conceptos responden al fin y al cabo a la materia misma de la historia, es decir, a que es una fuente, a la memoria, y al particular objeto de la historia en cada proceso histórico. / David William Foster said about The Battle of Chile: "Battle is the story of the Chilean people and the impact on the national consciousness of the events of the seventies" a history of the government of Salvador Allende. Since the search for the historical memory and historical consciousness in Chile in the peak years of the Cold War, we will see what were the strategies involved every social and economic sector, as well as the theoretical framework that then justified the particular ideological construction of each of them, all as a particular mode of memory built in the period from 1970 to 1973. We will use the methodology of visual story in his film particularly for slope and social analysis using graphic fonts. From there, following the Battle of Chile and the production team, we will discuss various concepts that form the end of the skeleton of the argument of this research, namely consciousness and historical memory in the production of The Battle of Chile. These concepts respond to after all the very stuff of history, namely that it is a source, memory, and the particular object of history in each historical process.

En aquest estudi es presenta un esquema de l'evolució històrica dels antecedents protohistòrics i romans de l'actual ciutat de Tortosa, i la seva relació amb el territori que l'envolta, en un marc cronològic marcat per canvis profunds, com és el període previ a la Segona Guerra Púnica, els primers segles de dominació romana, i la integració plena de la ciutat i la seva regió en el món romà, que es consolida en temps d'August. Per a la realització de l'estudi s'han emprat diverses fonts d'informació, entre les quals destaquen les dades procedents de les intervencions arqueològiques que s'han efectuat en els darrers anys. Entre aquestes cal fer una menció especial a les procedents de les excavacions arqueològiques dutes a terme a la mateixa ciutat de Tortosa, on s'han efectuat importants avenços en el coneixement de l'ocupació protohistòrica del turó de la Suda, i de la topografia romana d'època altimperial. / En este estudio se presenta un esquema de la evolución histórica de los antecedentes protohistóricos y romanos de la actual ciudad de Tortosa, y su relación con el territorio que la rodea, en un marco cronológico marcado por cambios profundos, como es el periodo previo a la Segunda Guerra Púnica, los primeros siglos de dominación romana, y la integración de la ciudad y su región en el mundo romano, que se consolida en tiempos de Augusto. Para la realización del estudio se han empleado varias fuentes de información, entre las que destacan los datos procedentes de las intervenciones arqueológicas realizadas en los últimos años. Entre éstas cabe destacar las procedentes de las excavaciones llevadas a cabo en la misma ciudad de Tortosa, donde se han efectuado importantes avances en el conocimiento de la ocupación protohistórica de la colina de la Zuda, y de la topografía romana de época altoimperial. / This study presents an outline of the historical background of the city of Tortosa in protohistoric and Roman times, and its relationship with the surrounding territory, in a chronological framework marked by profound changes, which is the period prior to the Second Punic War, the first centuries of Roman rule, and the full integration of the city and its region in the Roman world, consolidated in the August era. For the realization of the study several sources of information have been used, including data form the excavations that have been made in recent years. These include those from the archaeological excavations carried out in the city of Tortosa, where significant progress has been made in the understanding of the protohistoric occupation of the Suda hill, and the topography of the city in Early Roman times.

La present Tesi Doctoral versa sobre l’estudi de la interacció entre hominins i carnívors durant el Pleistocé. L’objectiu principal de la recerca és utilitzar aquesta interacció per a entendre i recuperar arqueològicament el comportament humà modern i complex. En aquest sentit, les diferents formes d’interacció que els humans varen desenvolupar en el passat amb els grans carnívors és analitzada mitjançant diferents enfocs i mètodes. Tot això, presentat com a una Tesi per compendi d’articles científics publicats, proporciona una visió general de la complexa relació entre hominins i carnívors durant el Pleistocé, així com una proposta metodològica per a recuperar arqueològicament el comportament humà. Les formes d’interacció analitzades, ja sigui mitjançant una aproximació experimental, actualita o arqueològica són: a) l’alternança en l’ús de les coves com a hàbitat; b) la cacera de carnívors; c) l’ús dels carnívors coma recurs àmpli; d) els hominins coma víctimes d’atacs de carnívor i e) la domesticació, així com les consequències que cada forma d’interacció implica (p.ex., accès primàri o secundàri a les carcasses animals o els hominins com a pressa dels carnívors). A nivell històric, la Tesi Doctoral aporta una visió original sobre l’evolució de la interacció entre hominins i carnívors del PaleolíticMitjà al Superior, així comla idea de com de complexe i constant és aquesta interacció i el que implica en l’evolució humana. Els diferents materials arqueològics analitzats per a la present investigació provenen de diferents jaciments de l’Europa Occidental (Espanya, França, Bèlgica, Alemanya i Grècia). / La presente Tesis Doctoral versa sobre el estudio de la interacción entre homininos y carnívoros durante el Pleistoceno. El objetivo principal de la investigación es usar dicha interacción para comprender y recuperar arqueológicamente el comportamiento humano moderno y complejo. En este sentido, las diferentes formas de interacción que los humanos desarrollaron en el pasado con los grandes carnívoros es analizada a través de distintos enfoques ymétodos. Todo ello, presentado como una Tesis por compendio de artículos científicos publicados, proporciona una visión general de la compleja relación entre homininos y carnívoros durante el Pleistoceno, así como una propuesta metodológica para recuperar arqueológicamente el comportamiento humano. Las formas de interacción analizadas, ya sea mediante una aproximación experimental, actualista o arqueológica son: a) la alternancia en el uso de las cuevas como hábitat; b) la caza de carnívoros; c) el uso de los carnívoros como recurso amplio; d) los homininos como víctimas de los ataques de carnívoro y e) la domesticación, así como las consecuencias que cada forma de interacción implica (p.ej., acceso primario o secundario a las carcasas animales o los homininos como presa de los carnívoros). A nivel histórico, la presente Tesis Doctoral aporta una visión original sobre la evolución de la interacción entre homininos y carnívoros del Paleolítico Medio al Superior, así como la idea de cuán compleja es esta constante relación y lo que implica en la evolución humana. Los diferentes materiales arqueológicos analizados para esta investigación proceden de diferentes yacimientos de Europa Occidental (España, Francia, Bélgica, Alemania y Grecia). / The aim of this Doctoral Thesis is to study the interaction between hominins and carnivores during the Pleistocene. The main research objective is to use this interaction to understand and recover modern and complex behavior from archaeological data. In this sense, several forms of past hominin-carnivore interaction are approached from different scopes and using different methods. This is presented as a Dissertation consisting of published scientific papers, to provide a general vision of the complex relation developed between hominins and carnivores during the Pleistocene. A further aim is to build a methodological framework for recovering human behavior from the archaeological record. The forms of interaction analyzed, using experimental, actualistic, and archaeological approaches, are: a) alternate use of caves; b) carnivore hunting; c) carnivores as a resource for hominins; d) hominins as victims of carnivore attacks; and e) domestication, and all consequences this form of interaction generates (e.g., primary or secondary access to animal carcasses, or hominins as carnivore prey). From a historical standpoint, this Dissertation provides an original vision of the evolution of the interaction between hominins and carnivores from the Middle to the Upper Paleolithic, and develops the idea of how complex and important this interaction is concerning human evolution. The different archaeological materials analyzed for the present research were discovered at different sites in Western Europe (Spain, France, Belgium, Germany, and Greece).

Aquesta tesi doctoral pretén proporcionar criteris per a realitzar intervencions de conservació-restauració (o preparació) en restes òssies plistocenes, sobre les quals es realitzen estudis des d'una doble perspectiva: l'arqueològica i la paleontològica. Dins d'aquests dos camps, hi ha diversos estudis que poden veure's beneficiats en major o menor mesura en funció del tipus i el nivell de restauració que s'apliqui als fòssils (grau de neteja, de reconstrucció, etc). El treball es basa en la restauració de fòssils d’Homo antecessor procedents del nivell TD6 de Gran Dolina (Sierra de Atapuerca, Burgos). Aquests fòssils presenten problemes comuns a molts altres jaciments, especialment de mitjà càrstic: el sediment amb freqüència és compacte i està fortament adherit a la superfície òssia. En conseqüència, part del treball consisteix a esmenar fractures d'excavació i a “acabar d'excavar” els fòssils al laboratori. La Conservació i Restauració té els seus propis principis i mètodes. Les intervencions es basen en el coneixement tant dels fòssils com de les tècniques i productes de restauració. A més, sempre es dissenyen a partir del diagnòstic de les alteracions i dels objectius fixats abans de la intervenció. En aquesta tesi, es proposa que els requeriments dels diferents estudis realitzats sobre fòssils han de servir com a pautes per a fixar els objectius i els graus d'intervenció. Queda molt treball de recerca per desenvolupar, ja que encara cal incrementar el encara insuficient corpus sobre restauració de restes òssies, sobre les tècniques i els criteris específics d'actuació. En aquesta tesi s'inclouen algunes publicacions les quals tenen per objectiu començar a cobrir aquest buit. / Esta tesis doctoral pretende proporcionar criterios para realizar intervenciones de conservación-restauración (o preparación) en restos óseos pleistocenos, sobre los cuales se realizan estudios desde una doble perspectiva, la arqueológica y la paleontológica. Dentro de estos dos campos, hay diversos estudios que pueden verse beneficiados en mayor o menor medida en función del tipo y del nivel de restauración que se aplique a los fósiles (grado de limpieza, de reconstrucción, etc). El trabajo se basa en la restauración de fósiles de Homo antecessor procedentes del nivel TD6 de Gran Dolina (Sierra de Atapuerca, Burgos). Estos fósiles presentan problemas comunes a otros muchos yacimientos, especialmente de medio kárstico: el sedimento con frecuencia es compacto y está fuertemente adherido a la superficie ósea. En consecuencia, parte del trabajo consiste en subsanar fracturas de excavación y en “terminar de excavar” los fósiles en el laboratorio. La Conservación y Restauración tiene sus propios principios y métodos. Las intervenciones se basan en el conocimiento tanto de los fósiles como de las técnicas y productos de restauración. Además, siempre se diseñan a partir del diagnóstico de las alteraciones y de unos los objetivos fijados antes de la intervención. En esta tesis se propone que los requerimientos de los distintos estudios realizados sobre fósiles, pueden servir como como pautas para fijar los objetivos y los grados de intervención. Queda mucho trabajo de investigación por desarrollar, ya que aún hay que incrementar el aún insuficiente el corpus sobre restauración de restos óseos, sobre las técnicas y los criterios específicos de actuación. En esta tesis se incluyen algunas publicaciones cuyo objetivo es empezar a cubrir este hueco. / This doctoral thesis aims to provide criteria for conservation-restoration interventions (or preparation) of Pleistocene bones, which may be studied from either archaeological or paleontological perspective. Within these two fields, there are several studies that can benefit to a greater or lesser extent depending on the type and level of treatment of the fossil (degree of cleaning, reconstruction, etc.). The work is based on the preparation of Homo antecessor fossils from TD6 unit of Gran Dolina (Atapuerca, Burgos). These fossils have common problems to many other sites, particularly other karstic sites: the sediment is frequently compact and strongly adhered to the bone surface. Consequently, part of the preparation work involves adheriing fragments and `finishing digging´ in the laboratory. Conservation is a discipline that has its own principles and methods. Treatments are based on knowledge of either the fossils and the products and techniques for conservation. Treatments are always designed after the diagnosis of alterations and considering the objectives before the intervention. This thesis proposes that the requirements of the different studies of fossils can serve as guidelines for setting objectives and degrees of intervention. There is much research to develop in order to increase the still insufficient corpus on conservation or preparation of bones, both on the techniques and also on specific criteria. This thesis it includes some publications aimed to start to cover this gap.