El punt de partida de la recerca és la constatació que Espanya s'ha configurat com a país receptor d'immigració, aquest fet ha suposat l'arribada d'una nova població, portadora de llengües i cultures diferents, la immigrant. La seva presència ens confronta amb el repte d'acollir i d'incloure l'alteritat. Aquesta tasca on es fa més visible i es planteja amb més urgència és a les escoles.La presència del nou alumnat provoca desajustaments en la dinàmica dels centres, tensions i angoixes entre els pares i els professionals. A tot això cal afegir-hi les disfuncions entre els discursos oficials i les pràctiques.Aquesta problemàtica incipient en els Centres Privats Concertats té dimensions específiques que fan que l'estudi del fenomen en aquest àmbit sigui especialment interessant. L'escola com a lloc de tensió, de crisi, de conflicte, per tant com a oportunitat de canvi, és el territori que aquesta recerca ha volgut explorar. Entenent que una crisi es converteix en un desastre només quan responem amb judicis preestablerts (prejudicis).Des d'aquesta òptica proposem noves mirades sobre:- L'escola, l'entenem com a territori de Xocs Culturals.- El conflicte, veiem la necessitat de superar la lectura reduccionalista de la Pedagogia, que l'associa a manca de disciplina, proposem la construcció d'una nova cultura i una nova sensibilitat que l'entengui com a possibilitat de diàleg i de construcció de ponts interculturals.- El canvi, proposem un nou concepte, més complex que superi la visió clàssica que l'entén com una forma de desenvolupament ample i lineal, substituint-la per una imatge rizomàtica que es desenvolupa en múltiples direccions i amb intensitats diverses. Ens interessen les continuïtats, els espais intermitjos, lo marginal pot ser un factor de transformació de lo instituït. El mètode d'anàlisi de casos en ha permès establir una aproximació tipològica a les diferents respostes en relació al canvi, posant de manifest les intensitats i les direccions diverses en que s'afronta el problema. Evidenciant línies de claror i ombres, interessants per detectar futures problemàtiques. / The starting point of the research is the situation in which Spain finds itself as a destination country for immigrants. This fact has entailed the arrival of a new population - the immigrant population - which has brought different languages and cultures. Its presence confronts us with the challenge of welcoming and including otherness. Where this task is most visible and is raised as an issue most urgently is in schools.The presence of the new pupils causes mismatches in the dynamics of the schools, tension and anxiety among parents and professionals. On top of all this we have to add the dichotomy between official rhetoric and practice.This incipient problem in Concerted Private Schools has specific dimensions which make the study of the phenomenon in this area particularly interesting. School as a place of tension, crisis, conflict and therefore as an opportunity for change, is the territory which this research aims to explore, considering that a crisis becomes a disaster only when we respond with preconceived judgements (prejudices).From this standpoint, we propose new outlooks on:- School, which we consider to be territory of Culture Shocks.- Conflict, where we see the need to overcome the reductionalist view of Pedagogy, which links it to lack of discipline. We propose the construction of a new culture and a new sensibility which regards it as a possibility for dialogue and for building bridges between cultures.- Change, for which we propose a new and more complex concept which overcomes the classic view that sees it as a wide, lineal development, replacing it with a rhizomatous image developing in numerous directions and with varying intensity. We are concerned with continuities, intermediate spaces; what is marginal may be a transforming factor of what is established. The case-study methodology has enabled us to establish a typological approach to the different responses to change, bringing to light the different intensities and directions from which the problem is approached, revealing lines of light and shade which are interesting with a view to detecting future problems.

Aquesta tesi s'ha desenvolupat en el marc d'un projecte europeu anomenat CLIMOOR; en aquest projecte s'ha utilitzat una nova aproximació metodològica per perllongar el període de sequera i augmentar la temperatura en ecosistemes arbustius. El CLIMOOR s'ha dut a terme en 4 països europeus (Regne Unit, Dinamarca, Holanda i Espanya) que es distribueixen al llarg d'un gradient natural en els factors climàtics que s'estudien (precipitació i temperatura). Els objectius concrets d'aquesta tesi van ser: 1) Descriure les característiques ecofisiològiques de dues espècies arbustives mediterrànies Erica multiflora i Globularia alypum, identificant els períodes d'estrès ambiental i les seves causes, 2) estudiar els efectes que podrien tenir en el futur condicions més seques o més càlides sobre l'ecofisiologia d'aquestes dues espècies mediterrànies, 3) comparar els efectes que aquests canvis climàtics podrien tenir sobre les espècies principals de 4 ecosistemes arbustius europeus. Durant els dos-tres anys d'estudi es van mesurar estacionalment diferents variables ecofisiològiques instantànies, com són el potencial hídric, l'intercanvi de gasos i la fluorescència de la clorofil·la a. També es van mesurar variables més integradores, com ara l'asimetria foliar, la concentració foliar de N y C, així com els seus isòtops estables, el creixement, la floració o la producció de biomassa aèria. Alguns dels resultats obtinguts són: (1) En les condicions climàtiques actuals, G. alypum és capaç d'aprofitar millor els períodes amb alta disponibilitat d'aigua de manera que mostra un millor rendiment fotosintètic i un més alt guany de carboni, la qual cosa es tradueix en un creixement anual major. (2) L'augment en la sequera va fer disminuir les tasses d'intercanvi de gasos d'E. multiflora i la producció de biomassa aèria en les dues espècies. També va retardar la majoria dels estadis fenològics de la floració d'aquestes dues espècies, reduint la producció de flors funcionals però augmentant la seva longevitat. (3) L'augment en la temperatura va incrementar l'eficiència fotoquímica potencial màxima en ambdues espècies, sobretot a la tardor i a l'hivern, la qual cosa indica que condicions més càlides en el futur podrien alleugerir les limitacions en el rendiment fotosintètic d'aquestes espècies degudes a les baixes temperatures. L'augment experimental en la temperatura també va incrementar la producció de biomassa aèria d'E. multiflora, però no de G. alypum. En canvi, va modificar la fenologia de la floració de G. alypum, però no d'E. multiflora. (4) Les tasses fotosintètiques van seguir el gradient latitudinal en la disponibilitat d'aigua. La reducció experimental de la precipitació va fer disminuir l'intercanvi de gasos en les espècies principals dels quatre països estudiats. No obstant això, les plantes al tractament de sequera van mostrar tasses fotosintètiques més elevades que les plantes control per a una mateixa quantitat de pluja acumulada durant els mesos anteriors a les mesures, es a dir, van mostrar una més gran eficiència fotosintètica en l'ús de l'aigua. (5) Les plantes al tractament de sequera van presentar eficiències fotoquímiques potencials més altes a migdia. (6) En general, la magnitud de la resposta a l'escalfament i a la sequera va ser diferent segons les condicions del lloc d'estudi (els llocs freds i humits, com són els del Nord d'Europa, van ser més sensibles a l'escalfament, mentre que l'ecosistema mediterrani estudiat, més càlid i més sec, va ser més sensible a la sequera), de l'estació de l'any (els processos estudiats van ser més sensibles a l'escalfament a l'hivern que a l'estiu) i de l'espècie. Les diferents respostes a la sequera i a l'augment en la temperatura de les dues espècies mediterrànies E. multiflora i G. alypum suggereix que en el futur podria haver un canvi en les seves abundàncies relatives. A més a més, els ajustos fenològics observats podrien alterar les seves interaccions amb altres organismes (per ex. polinitzadors). Tot això, podria conduir a un canvi en la composició d'espècies i en l'estructura d'aquests ecosistemes en resposta als canvis en la precipitació i en la temperatura que s'esperen per a les properes dècades.

Si tuviéramos que hacer una primera aproximación al objetivo último de la tesis que presentamos a continuación, diríamos que en esencia trata de la gestión del cambio en las organizaciones. En la actualidad, la mayoría de expertos coinciden en señalar que nos hallamos ante una serie de factores que exigen una adaptación continua de las organizaciones a un entorno cambiante. De entre aquellos factores destacamos: el cambio tecnológico, la universalización de los mercados, la aceleración de los procesos de cambio social, y la creciente influencia y poder en el proceso de toma de decisiones de ciertos grupos ajenos a la vida interna de la organización -accionistas, clientes.-De lo expuesto en el párrafo anterior se deduce una evidencia: el decurso de las organizaciones de los años 90 debe estar necesariamente inspirado por un conjunto de actitudes facilitadoras del cambio si desean obtener cotas de alta competitividad. Sin embargo, la mayoría de los programas que intentan promover el cambio organizacional, de uno o de otro modo, conllevan la aparición de resistencias a los cambios que pretenden. De lo que se deduce que el impacto de los individuos sobre los procesos de cambio es enorme, de ahí que diversos autores afirmen que "no existe cambio de ningún tipo si no cambian las personas involucradas en él".Si a esta consideración añadimos la necesidad que en la actualidad manifiestan las organizaciones de diseñar modelos que permitan gestionar los cambios de un modo eficaz y eficiente, nos hallamos ante el objetivo que nos ha movido a desarrollar la presente tesis. Para ello, no tan sólo nos hemos limitado al planteamiento expositivo de nuestro modelo explicativo del cambio a nivel individual, sino que hemos tratado de corroborar las hipótesis en las que se sustenta a partir del diseño de la investigación.La presente tesis se configura a partir de tres grandes partes que confluyen en unas conclusiones finales. La primera parte, titulada "Organizaciones y Cambio" se compone de dos capítulos: "Una perspectiva introductoria del fenómeno organizacional en clave de cambio" y "El cambio organizacional". En el primer capítulo se presentan los diferentes componentes constitutivos de la organización, así como los procesos de cambio a los que cada uno de aquellos se hallan sometidos. En el capítulo segundo introduciremos el tema del cambio organizacional, analizando sus distintos niveles y tipos, así como algunas de las razones más comunes por las que los sujetos y grupos se oponen a los cambios.La segunda parte, titulada "Modelo explicativo del cambio organizacional", contiene igualmente dos capítulos: "Planteamiento de un nuevo modelo explicativo del cambio", y "Desarrollo metodológico. En el primero se revisan los distintos modelos de cambio organizacional, para pasar a continuación a describir el planteado por nosotros, del que se analizan de una manera pormenorizada, las variables que lo componen, tanto a modo nominal como operativo. Por su parte, el segundo capítulo describe los aspectos metodológicos más relevantes de nuestra investigación.En la tercera parte ("Análisis de resultados") se especifican los resultados alcanzados en relación a las hipótesis previamente establecidas, para concluir en la cuarta parte con las "Conclusiones" más relevantes.Finalmente exponemos la bibliografía mencionada a lo largo de la tesis. Hemos intentado llevar a cabo un riguroso proceso de selección de fuentes bibliográficas basado en criterios de pertinencia temática y actualidad, dada la abundancia documental referida a los ámbitos a los que se aproxima el presente trabajo.

Aquesta tesi és un treball pioner en el camp de la Demografia catalana i de les telenovel·les de producció pròpia perquè posa en relació dos camps d'investigació, el de la Demografia i el de les telenovel·les a Catalunya. L'objectiu final és analitzar de quina forma es representen els canvis demogràfics dels anys noranta en dues telenovel·les catalanes -Poble Nou i els cent primers capítols d'El Cor de la Ciutat- des de la perspectiva de gènere.La hipòtesi de la recerca és que les telenovel·les són formes de cultura popular que representen comportaments demogràfics. Els productors i guionistes beuen de la realitat per construir-les i seleccionen determinades actituds en matèria sociodemogràfica i cultural, de manera que normalitzen i democratitzen esdeveniments emergents amb una funció moralitzadora de la societat i creant uns referents comuns sobre aquests comportaments, en els quals els ingredients d'identitat catalana sempre estan presents.La primera part de la tesi és el marc teòric, on faig una exploració dels treballs acadèmics que han tractat el gènere telenovel·la arreu del món. Començo per fer una història de l'origen d'aquest gènere de ficció en forma de fulletons per entregues, passant per la radionovel·la i, finalment, arribant a les telenovel·les. Estudio els diferents tipus de produccions segons l'origen per arribar a la conclusió que tots els productes d'aquesta mena tenen trets locals, però parlen de temes universals: els de l'esfera privada de les relacions personals. També es repassen les metodologies més destacades que han estudiat les telenovel·les, es especial atenció a les aproximacions des de la perspectiva de gènere. El capítol més innovador d'aquesta primera part de la tesi és el que tracta el canvi demogràfic en relació a les telenovel·les, aquí explico com darrerament la Demografia ha incorporat els estudis dels missatges emesos a través dels mitjans de comunicació, especialment les telenovel·les, com a possibles elements difusors de noves idees, tecnologies i comportaments demogràfics. En aquest sentit, destaco els treballs dels demogràfs Vilmar Faria i Joseph Potter a Brasil. Acabo la primera part de la tesi amb la proposta metodològica pel cas d'estudi català, una metodologia qualitativa dissenyada ad hoc que compta amb dos nivells d'anàlisi: l'anàlisi del context de producció de les telenovel·les a Catalunya i l'anàlisi demogràfica des de la perspectiva de gènere del text.A la segona part de la tesi trobem els resultats de l'anàlisi del context de les telenovel·les catalanes. Concretament es tracten els aspectes de la seva gènesi (antecedents i origen, característiques, evolució del gènere, els temes que tracten i la seva funció com a transmissores de valors); aspectes sobre la producció (objectius dels productors i estratègies de programació); i les qüestions relatives al consum i impacte social de les telenovel·les catalanes, a través de les publicacions en premsa i dels estudis fets per investigadors socials.Finalment, a la tercera part de la tesi estan els resultats de l'anàlisi del text. En aquest cas em fixo en la forma com es representen l'emancipació familiar dels joves, la formació i ruptura d'unions i famílies, la maternitat i paternitat, els mètodes anticonceptius, l'avortament, la salut sexual i reproductiva i la sexualitat. / This thesis is a pioneer research in the field of catalan Demography and catalan telenovelas. The aim og the thesis is to analize in which way demographic changes in the nineties are represented in two catalan telenovelas - Poble Nou and the first hundred chapters of El Cor de la Ciutat- with a gender perspective.The hypothesis of the research is that telenovelas are popular cultural productions that represent demographic behaviours. Producers and scriptwriters take from reality to build them and select choosen demographic and cultural conducts, so they normalize and democratize emerging events with a moralizing purposes above society and build some commom references about those events, in which catalan identity is alwalys present.The first part of the thesis is the Theorical Frame. This is an exploration about academic research relate to telenovelas around the world. I start with the birth of this genre as melodramatic novels by chapters, radio soap opera and, finally, television soap opera. I study the differents kinds in the world: soap, culebrons, telenovelas and fulletons -the catalan soap opera. The conclusion is that all telenovelas have local characteristics but have the same interest: the private esphere and personal relationships. More over, I study the main methodologys that have analized telenovelas, with special attention to gender perspectives analysis. Perhaps, the most interesting chapter of this part is one about Demographic change and Telenovelas, where I explain how, in the last years, Demography has introduced the study of mass media, and telenovelas, to explain the difussion of new ideas relate to sociodemographic changes. In this way, I emphasize Vilmar Faria and Joseph Potter's work in Brasil. I finish the first part of the thesis with the explanation of the qualitative methodology that I have built ad hoc to analize catalana telenovelas, this methodology has two levels of analysis: the study of the frame of production in the catalan telenovelas and the demographic and gender analysis of the text.In the second part of the thesis there are the results from the study of the frame of production. I treat the birth of the genre in Catalonia, the characteristics of catalan telenovelas, the evolution of the genre, their topics, and telenovelas as principles' transmission; also I explain some questions about production (the aim of producers and broadcasting strategies); finally, my interest is about audience and social impact of telenovelas in Catalonia.The third part of the thesis shows the results of the demographic and gender analysis of the text. My aim is to analyze how are represented emancipation, unions, rupture of unions, motherhood, fatherhood, sexuality, abortion, contraceptives, and sexual and reproductive health in Poble Nou and El Cor de la Ciutat.

La tesis analitza el procés de canvi organitzatiu que viu Unió Democràtica de Catalunya des del seu pacte amb Convergència Democràtica de Catalunya (1978) fins el moment en que ambdós partits es constitueixen en una Federació de partits (2001). La principal hipòtesi de partida sosté que la influència de l'aliança es determinant per a entendre els diferents processos d'evolució organitzativa d'UDC. La revisió de la literatura sobre el canvi organitzatiu en els partits polítics permet elaborar un marc analític basat en el model de Panebianco (Modelos de partido, Alianza Ed. 1990). Aquest marc proposa diverses rutes capaces d'explicar el fenomen que centra l'atenció de la recerca: el canvi organitzatiu (entès en termes de relacions de poder) en partits dins d'aliances polítiques. La contrastació de les hipòtesis es realitza a partir de tècniques de process tracing. Els resultats permeten falsar diversos postulats excessivament deterministes de l'obra de Panebianco i, alhora, suggerir per a futures investigacions la validesa de les rutes del canvi organitzatiu que s'han proposat. / This thesis analyzes the organizational change of Unió Democràtica de Catalunya since its alliance with Convergència Democràtica de Catalunya (1978) up to the moment when both parties become united in a Federation of parties (2001). The main hypothesis is that the influence of the alliance is the most important factor to understand the organizational evolution of UDC. An analytical framework is developed with the literature on organizational change in political parties and Panebianco's work (Political Parties. Organization and Power, Cambridge Univ. Press). This framework proposes some paths to explain the main phenomenon of the research: the organizational change (in terms of power) in political parties within political alliances. The verification of the hypothesis is carried out with process tracing techniques. Finally, the results throw considerable doubts with some hypothesis of Panebianco's model. And, at the same time, suggests some party organizational change paths for future investigations. / La tesis analiza el proceso de cambio organizativo que vive Unió Democràtica de Catalunya desde su pacto con Convergència Democràtica de Catalunya (1978) hasta el momento en que ambos partidos se constituyen en una federación de partidos (2001). La principal hipótesis de partida sostiene que la influencia de la alianza es determinante para entender los distintos procesos de evolución organizativa de UDC. La revisión de la literatura sobre el cambio organizativo en los partidos políticos permite elaborar un marco analítico basado en el modelo de Panebianco (Modelos de partido, Alianza ed. 1990). Este marco propone diversas rutas capaces de explicar el fenómeno que centra la atención de la investigación: el cambio organizativo (entendido en términos de relaciones de poder) en los partidos políticos inmersos en alianzas políticas. La contrastación de las hipótesis se realiza a partir de técnicas de process tracing. Los resultados permiten falsar varios postulados excesivamente deterministas de la obra de Panebianco y, a su vez, sugerir para futuras investigaciones la validez de las rutas del cambio organizativo propuestas.

Los objetivos de esta tesis se podrian resumir en tres grandes apartados. Primero, establecer vías validad de descripción de los planes de estudios que permitan reconocer los rasgos particulares y diferenciadores, lo cual proporcionaria alguna base de comparación entre planes. Este primer objetivo se aborda a partir del establecimiento de unos indicadores configurados en ejes polarizados, las características que estudian los indicadores dependen de: las decisiones tomadas por agentes del contexto, las decisiones que toma el centro que impartirá el plan de estudios concreto y finalmente, las decisiones que toma cada uno de los profesores y profesoras que deberán implementar el plan en su desarrollo cotidiano. Segundo, identificar el abanico de factores que pueden haber tenido alguna incidencia en la forma concreta en que se ha llevado a cabo el proceso de reforma. Y, tercero, relacionar las caracteristicas concretas el proceso y la direccion especifica que toma la influencia de los diferentes factores con los resultados obtenidos, esto es, los planes de estudio. Para abordar estos dos objetivos se ha adoptado una perspectiva de estudio de organizaciones des de la optica del poder. Los factores que se han contemplado como activos en la conformación de los planes de estudio son: los agentes de contexto(colegios profesionales, Estado, disciplina cientifica,etc), la cultura de la organización, la historia y estructura de la organización, y el proceso concreto de decisión de plan de estudios.

El canvi energètic succeït a mitjans del segle XX, en el procés de substitució dels dendrocombustibles pels combustibles fòssils, és un dels factors determinants en relació al fenomen de l'abandonament del sector primari, amb la consegüent desaparició de masos agrosilvoramaders o bé la seva reconversió cap al sector terciari. Al llarg de la segona meitat del segle XX, l'evolució dels sectors productius, marcada pel pas d'un sector primari històric a un procés de terciarització, ha desembocat en un canvi en el paisatge i les formes de vida mostrant repercussions en els sistemes ecològics i socioeconòmics. La crisi del sector primari es tradueix en un canvi socioecològic i en una transformació en la composició i estructura del paisatge, on s'observa una tendència a l'aforestació en detriment dels usos i les cobertes del sòl relacionades les activitats socioeconòmiques tradicionals. Aquest fenomen no és exclusiu del massís del Montseny, sinó que s'ha produït de manera generalitzada en l'àmbit de les muntanyes catalanes i de la Mediterrània. A través de la visió interdisciplinària de la socioecologia i en el context de l'anàlisi de les manifestacions del canvi global, aquesta recerca realitza una aproximació a la història ambiental de la vall de Santa Fe, un dels indrets més significatius del Montseny, per tal de comprendre i quantificar la transformació del paisatge al llarg d'un període recent de cinquanta anys, comprès entre 1956 i 2006. Més enllà, s'ha assajat en les implicacions funcionals del procés d'aforestació en l'escolament hídric superficial. En aquest context, els objectius de la tesi són, en primer lloc, descriure i analitzar els processos de canvi socioecològic produïts a la vall de Santa Fe a través de la història ambiental; quantificar, a través de l'anàlisi cartogràfica, el canvi d'usos i cobertes del sòl en el període 1956-2006 com una de les manifestacions del canvi global a l'àrea d'estudi; avaluar la transformació del paisatge a nivell de composició i configuració mitjançant el càlcul d'índexs paisatgístics; i, per últim, modelitzar els canvis hidrològics emprant el model de simulació de creixement forestal GOTILWA+. / Energetic change occurred in the middle of the XXth Century due to the replacement process of dendrofuels by fossil fuels is one of the main factors in relation with primary sector abandonment. As a consequence, masos (Catalan traditional farmhouses supported by agricultural, forestry and livestock activities) were abandoned or restructured into tertiary sector. Throughout the second half of the XXth Century, the evolution of the productive sectors has been characterized by a historic primary sector shift to tertiary sector, which has lead to a change in landscape as well as in life style, showing repercussions on ecological and socio-economic systems. Primary sector crisis has lead to a socio-ecological change and a transformation in landscape composition and structure, where a trend towards afforestation can be observed to the detriment of those land uses and land covers related with socioeconomic traditional activities. This process is not exclusive for Montseny massif but also has been observed generally in Catalan and Mediterranean mountain areas. Under interdisciplinary vision of socio-ecology and in the context of global change analysis, this research approaches to environmental history of the valley, one of the main representative places in the Montseny mountains, in order to understand, besides to quantify, the landscape transformation throughout a recent period of fifty years comprised between 1956 and 2006. Furthermore, functional implications of the afforestation process for water runoff have been tested. In this context, main goals of the research are, first of all, to describe and to analyze socio¬ecological change processes occurred in Santa Fe valley along environmental history; to quantify, through cartographic analysis, land use and land cover change in the period 1956-2006 as one of the main signs of global change at the study site; to evaluate landscape transformation at the level of composition and configuration by means of landscape metrics and indices assessment; and, finally, to model hydrological changes using the forest growth simulation model GOTILWA+.

En esta tesis doctoral se propone profundizar en la relación entre cambio tecnológico y cualificaciones en el entorno específico de la industria manufacturera española. La tesis se organiza a partir de un capítulo inicial en que se repasa la literatura teórica y empírica existente sobre el tema. A partir de este repaso se definen algunos aspectos que deberían ser desarrollados más profundamente. En concreto, se propone avanzar en la línea de una visión desde el lado de la demanda del mercado de trabajo, construyendo un modelo teórico de carácter estructural y dinámico.En el segundo capítulo de la tesis, se desarrolla un modelo teórico basado en la aportación inicial de la profesora Flynn y su modelo del ciclo de Vida de las Cualificaciones. Este modelo se dinamiza a partir de incluir cuestiones relacionadas con los procesos de aprendizaje asociados a la construcción de la cualificación de los trabajadores. La principal conclusión de este modelo teórico es que las necesidades de cualificación de las empresas y, por consiguiente, la respuesta que deberá dar el sistema educativo, están mediatizadas por las estrategias de producto y de proceso que prioricen las empresas.El tercer capítulo de la tesis se centra en un análisis empírico de la especialización productiva de la manufactura española en los últimos 20 años. La conclusión que se deriva del cálculo de una serie de indicadores es que ésta especialización se centra en productos de baja calidad y bajo valor añadido.Finalmente, el cuarto capítulo mide a partir de técnicas econométricas el impacto directo del cambio tecnológico sobre los salarios de los trabajadores. Se utiliza una base de datos muy novedosa a partir del cruce de la Encuesta Industrial y la encuesta de Estructura Salarial. Los resultados muestran un impacto del cambio tecnológico en el corto plazo negativo sobre los salarios. Este impacto se mantiene indistintamente del tipo de trabajador y del sector productivo considerado. / In this doctoral thesis I propose to analyze the relationship between technological change and skills in the framework of the Spanish manufacturing industry. The first chapter deals with both the theoretical and empirical literature available so far. From this point I defend that some issues should be developed more deeply. Specifically, I propose to advance in a path where the demand side is stressed, building an structural and dynamic theoretical model.In the second chapter, I develop a theoretical model build upon the seminal work of professor Flynn known as Skills Life Cycle model. I introduce dynamic aspects in it through the inclusion of the process of learning, closely related to the concept of skill. The main conclusion of this theoretical model is that firm skill necessities, and subsequently, what the educational system should do, depends on the product and process firms strategy.The third chapter focuses on the empirical analysis of the productive specialization of the Spanish manufacturing industry over the last 20 years. My main conclusion is that we can observe a clear process of concentration on the low-quality, low-value added segment of the market.Finally, the last chapter measures, using econometric techniques, the technological change impact on the worker wages. I use a very new data base, created as a merging of the Encuesta Industrial and the Encuesta de Estructura Salarial. My results show that this impact is negative, regardless of the kind of worker or sector considered.

Aquesta tesi analitza els impactes recents del canvi global sobre els boscos de l’Espanya peninsular basant-se en la informació de les parcel·les dels dos darrers inventaris forestals nacionals (IFN2 i IFN3). Es tenen en compte, a la vegada, els efectes complementaris del clima, l’estructura del bosc i altres factors locals. Un estudi d’aquestes característiques –a escala regional amb un important gradient climàtic, en clima mediterrani (on l’aigua és un dels principals factors limitants) i on, d’acord amb les projeccions dels model climàtics, el canvi climàtic pot ser especialment acusat en el futur– fa que aquesta aproximació sigui especialment rellevant per les implicacions que podria tenir en les funcions i serveis ecosistèmics que ofereixen els boscos. Per mitjà de models estadístics apropiats hem analitzar els efectes sobre els estocs i el balanç de carboni (C), els canvis demogràfics i els canvis en la distribució geogràfica de les espècies arbòries. Els principals resultats són: 1) La riquesa estructural és el principal predictor de l’estoc de C per hectàrea amb els valors més elevats en els rodals amb major riquesa estructural. Les variables climàtiques tenen principalment efectes indirectes sobre l’estoc a través de la riquesa estructural i tenen un efecte predictiu directe baix quan es tenen en compte totes les variables predictores a la vegada; 2) Els bosc no pertorbats de l’Espanya peninsular estan acumulant C a una taxa de 1.4 Mg C ha-1 any-1. Les variables estructurals són els principals determinants del creixement del bosc i dels canvis en l’estoc de C. La disponibilitat d’aigua està positivament relacionada amb el creixement i la taxa d’acumulació de C. L’escalfament recent ha reduït el creixement i la taxa d’acumulació de C especialment en les zones més humides; 3) Les elevades taxes de regeneració dels planifolis es pot explicar per la seva major habilitat per mantenir un elevat banc de plançons degut a la seva tolerància a l’ombra. L’abundància de plançons de coníferes i de planifolis està principalment determinat per l’estructura forestal, mentre que els efectes directes de les pertorbacions i el clima han estat més modestos. No s’ha detectat cap efecte de l’escalfament recent i; 4) La majoria d’espècies arbòries de l’Espanya peninsular s’han mogut muntanya amunt capa zones més fresques. Ara bé la major part dels patrons observats, inclosos alguns canvis geogràfics inesperats, s’expliquen per l’estructura forestal. Les principals conclusions són: 1) Els nostres resultats suggereixen que per aconseguir un major estoc de C és necessari promoure una major riquesa estructural gestionant els boscos com a masses irregulars afavorint els planifolis per damunt de les coníferes. 2) L’efecte negatiu de l’escalfament en la taxa d’acumulació de C desapareix si només es tenen en compte els boscos gestionats, emfatitzant el potencial que pot tenir la gestió forestal per mitigar l’efecte negatiu del canvi climàtic; 3) La resposta diferencial de les coníferes i els planifolis al tancament de capçades suggereix un probable increment dels primes a expenses de les segones. Aquesta transició pot tenir lloc més d’hora en els rodals on la dinàmica de tancament de les capçades és més ràpida i; 4) L’abandonament de la gestió forestal i les pertorbacions (p.e., focs) de les darreres dècades ha dut a l’expansió dels planifolis a expenses de les coníferes, degut a la seva major habilitat per fer front als factors biòtics com la competència. No és gens clar que aquesta tendència pugui mantenir-se en el futur degut a l’increment de l’aridesa de les projeccions dels models climàtics, tenint en compte la major habilitat de les coníferes per fer front als esdeveniment climàtics extrems. / This Ph D Thesis analyzes the recent impact of global change on forests of Peninsular Spain using the information of the two last national forest inventories (IFN2 and IFN3). It takes into account at the same time the complementary effects of climate, forest structure and other local factors. A study of such characteristics –at a regional scale, with an important climatic gradient, in a Mediterranean climate (where water is one of the main limiting factors) and where, according to the predictions of climatic models, climatic change may be especially important in the future– makes that this approach is especially relevant for the implications that these changes may have on ecosystem services offered by forests. By means of appropriate statistical models I have analyzed the effects of these impacts on stocks and carbon (C) balance, demographic changes and geographical changes in the distribution of tree species. The main results are: 1) The structural richness is the main predictor of stand tree C stock with larger C stocks in structurally richer stands. Climate variables have mainly an indirect effect through structural richness but a smaller direct predictive ability when all predictors are considered.; 2) Undisturbed forests in Peninsular Spain are accumulating C at a rate of 1.4 Mg C ha-1 yr-1. The forest structural variables are the main determinants of forest growth and C stock change. Water availability was positively related to growth and C accumulation. Recent warming has reduced growth rate and C accumulation, especially in wet areas; 3) The higher values of regeneration rate of broadleaves can be explained because of their ability to maintain a higher sapling bank due to their higher shadetolerance. Sapling abundance and regeneration rate were mainly determined by stand structure, both in conifers and broadleaves, whereas the direct effects of disturbances and climate were relative small and there was no detectable effect of recent warming and; 4) The geographic distribution of most tree species in peninsular Spain has moved upwards towards cooler environments. We also show that most of the observed patterns, including some counterintuitive geographic shifts, are explained by forest structure. The main conclusions are: 1) To achieve a greater standing C stock, our results suggest the need for promoting high structural richness by managing for uneven-aged stands and favoring broadleaf over conifer species; 2) Interestingly, the negative effect of warming on forest C accumulation disappears if only managed stands are considered, emphasizing the potential of forest management to mitigate the effects of climate change; 3) The differential response of conifers and broadleaves to canopy closure suggests a likely increment of broadleaves at the expense of conifers. This transition could occur earlier in stands with faster canopy closure dynamics and; 4) Changes in forest management practices (i.e., forest abandonment) and disturbances (e.g., fires) during the last decades have leaded to the expansion of broadleaves over conifers, due to their greater ability to cope with biotic factors such as competition. It is unclear whether this trend will continue under the greater aridness projected by climate models, considering the greater ability of conifers to cope with extreme drought events.

La relació de la població local amb el riu ha sofert profundes transformacions al llarg del segle XX, cosa que, inevitablement, ha influït en la percepció i significació que aquesta població anava donant a l'Ebre. A principis de segle, el riu era un recurs molt aprofitat: via de comunicació, font de matèries primeres, d'energia hidràulica, d'aigua per a reg i consum domèstic i, fins i tot, escenari de celebracions i actes lúdics. Existien una sèrie d'oficis que implicaven una important ocupació del medi fluvial: llaüters, raiers, barquers, pescadors i guardes del canal (o "canaleros") compartien un mateix espai, amb interessos de vegades contraposats. Aquesta intensa vida al voltant del riu per força havia de generar una rica sociabilitat i convertir l'Ebre en un dels principals llocs on es desenvolupaven les relacions personals. Més tard, tota una sèrie de factors, que culminen cap allà a la dècada dels 60 del segle XX, releguen l'Ebre a l'oblit: la decadència de la navegació; la desaparició de la pesca per al consum, la dels cistellers i dels canyissers; l'arribada de l'aigua corrent a les cases... És, senzillament, com si el riu no existís; durant vint o trenta anys els riberencs "viuen d'esquena al riu". Gairebé no se'n parla, perquè no té els efectes beneficiosos que hem descrit abans però tampoc en té de negatius ja que, amb la construcció dels pantans, es redueixen dràsticament les riuades. D'altra banda, el procés porta aparellada també una desvalorització i un menyspreu de l'Ebre, basats en el sorgiment de la consciència de contaminació i de deteriorament del medi. A la dècada dels 90, el riu torna a prendre valor, però és un valor diferent: ara és un recurs turístic. El Pla de Navegabilitat, amb poca acceptació entre la població local i resultats discutibles, iniciarà aquesta tendència, que s'anirà consolidant per diferents camins. Es tracta d'una mirada més activa sobre l'Ebre que es troba fonamentada en el potencial lúdic i paisatgístic del medi fluvial, i que servirà per a construir l'embrió de la nova identitat ebrenca.Però l'autèntica recuperació de la importància perduda no tindrà lloc fins a l'any 2000, amb l'inici de les mobilitzacions contràries al PHN. Les Terres de l'Ebre viuen una resposta sense precedents que recuperarà velles imatges del riu, algunes d'elles reformulades, però que també en farà sorgir de noves. En aquesta darrera etapa, els postulats teòrics, de caire ecologista, es fusionen amb antigues idees sobre el paper del riu Ebre i donen lloc a una nova construcció social de l'Ebre en la qual es combinen vells i nous símbols: els ebrencs s'han adonat que el riu que els volien "prendre" és l'element bàsic de la seva identitat. Des d'ara, l'Ebre recupera la seva centralitat.El resultat ha estat una mirada més respectuosa sobre el riu per part dels autòctons, que ara és percebut com una riquesa que cal preservar i transmetre a les generacions futures. Els coneixements directes del medi, procedents de la interacció i de la transmissió oral, van sent substituïts pels que procedeixen d'una representació més àmplia i fonamentada en textos científics, ja que el context ecologista global afavoreix aquest tipus de concepció del riu. Si per als avantpassats el riu constituïa un modus vivendi, per als ebrencs actuals el riu no és un recurs per a explotar sinó per a conservar. / The relation between the local population and the river has suffered deep transformations along the 20th century, which, unavoidably, it has influenced on the perception and signification that this population kept on giving in the Ebre.At the beginning of century, the river was a useful resource: communication route, source of raw materials, of hydraulic energy, of water for irrigation and domestic use and, even, place of celebrations and ludic ceremonies. There were some professions that implied an important occupation of the fluvial environment: "llaüters", "raiers", "barquers", fishermen and canal guards (or "canaleros"). They shared a same space and their interests were sometimes opposed. This intense activity in the river inevitably generated a rich sociability and converted the Ebre into one of the main places where the personal relations were developed.Later, some factors, that culminate in the 60's of the 20th century, caused the Ebre's forget: the navigation decadence; the fishing disappearance, that of the basket makers and of the "canyissers"; the introduction of the running water in home... The river did not exist; for twenty or thirty years the "riberencs turn away from the river". People do not speak about the river: it does not have beneficial effects but either it does not have negatives (the reservoirs constructions have reduced drastically the floods). On the other hand, the process involves also an undervalue and a contempt of the Ebre, based on the coming of the pollution consciousness and of environment ruin. In the 90's the river takes value again. It is a different value: now it is a touristic resource. The "Pla de Navegabilitat" is unsuccessful and their results are debatable, but it will begin this trend, which will be consolidated by different ways. It is a look more active about the Ebre that it is founded in the ludic and landscape potential of the fluvial environment and that will be useful to constructing the germ of the new "ebrenca" identity.The authentic revival of the lost importance will take place in the year 2000 during the mobilizations against the PHN. The "Terres de l'Ebre" experienced an answer without precedents that will retrieve old images of the river, some of them reformulated, but it will also take place the appearance of new images. In this last stage, the theoretical postulates, of environmental look, mixed with ancient ideas about the Ebre's role. Old symbols and new symbols cause a new social construction of the Ebre: the "ebrencs" have noticed that the river is the basic element of its identity. The Ebre retrieves its centrality.The result has been a more respectful look about the river by the native population, which now it is see like a good that must be preserved and transmitted to the future generations. The direct knowledge of the environment, coming from the interaction and of the oral transmission, is substituted for those that proceed of a more extense representation founded in scientific texts. The global environmental context favours this sort of river's conception. For the ancestors the river was a modus vivendi; for the contemporary "ebrencs" the river is not a resource to explode but to preserve.