No description available.

El risc com a concepte operatiu ha esdevingut en l'entorn global un concepte creixentment transversal. La seva visibilitat s'ha incrementat enormement per la circulació comunicativa dels discursos que li donen forma i significat. Més enllà del rol reconegut dels mitjans de comunicació, el caràcter constitutiu de la comunicació travessa les lògiques institucionals, científiques i ciutadanes. Aquest treball planteja, més enllà de les lògiques pràctiques i instrumentals, la comunicació social del risc com els processos en els quals la circulació de discursos participa en la seva definició, i les comunitats de comunicació e risc com un concepte a explorar. A mode de estudi de cas analitza la irrupció del canvi climàtic i la seva influència sobre els riscos nuclear i químic en l'entorn de la Unió Europea remarcant les potencialitats de la comunicació de risc com a disciplina pràctica reformulada a partir d'un enfocament pròpiament comunicatiu. / El riesgo como concepto operativo se ha convertido en el entorno global en un concepto crecientemente transversal. Su visibilidad ha incrementado enormemente a través de la circulación comunicativa de discursos que le dan forma y significado. Más allá del rol reconocido de los medios de comunicación, el carácter constitutivo de la comunicación atraviesa las lógicas institucionales, científicas y ciudadanas. Este trabajo plantea, más allá de su lógica práctica e instrumental, la comunicación social del riesgo como aquellos procesos en los cuales este es definido a través de la circulación de discursos, y las comunidades de comunicación de riesgo como un objeto a explorar. Como estudio de caso analiza la irrupción de cambio climático y su influencia sobre los riesgos nuclear y químico en el entorno de la Unión Europea, remarcando las potencialidades de la comunicación de riesgo como disciplina práctica reformulada a partir de un enfoque propiamente comunicativo. / Risk as an operational concept has become a cross-cutting concept into a global environment. Its visibility has greatly increased through the movement of communicative discourses that shapes it and gives meaning to it. Beyond the acknowledged role of the media, the constitutive nature of communication goes over the institutional, scientific and citizen logics. This research argues, beyond its practical and instrumental logics, the social communication of risk as those processes which it is defined by the circulation of discourses among risk communication communities as an object to explore. As a case study, it examines the emergence of climate change and its influence on nuclear and chemical risks in the European Union, highlighting the potentialities of risk communication as a practical discipline reformulated from a communicative approach.

Pràctiques de consum ritual al curs inferior de l'Ebre (segles VII-VI ane). Comensalitat, ideologia i canvi social.En aquest treball s'aprofundeix en l'estudi de les pràctiques relacionals que expliquen el funcionament social de les comunitats del primer ferro al curs inferior de l'Ebre (650-550 ane). Es parteix de la idea que en les societats de petita escala, els rituals de comensalitat constitueixen un dels escenaris on les estratègies ideològiques es materialitzen habitualment d'una manera més emfatitzada, ja que a través del banquet s'articulen aspectes socio-econòmics fonamentals com la gestió dels recursos alimentaris, la generació i l'emmagatzematge d'excedents, l'articulació dels sistemes d'intercanvi i el consum i/o exhibició dels béns de prestigi.Per tal d'avançar en aquesta línia d'investigació, s'efectua un estudi detallat dels repertoris (vasos ceràmics, elements metàl·lics, instrumental litúrgic) i es duu a terme un anàlisi aprofundit d'aquells contextos (domèstics i funeraris) que han proporcionat les evidències més clarament relacionades amb els usos rituals de la beguda i els aliments. / Ritual consumption practices in the lower Ebro bassin (s. VII-VI BC). Commensality, ideology and social change.The aim of this work is to study the relational practices that explain the social functioning of the lower Ebro basin communities during the first Iron Age (650-550 BC). Our starting point is that, in small-scale societies, commensality rituals are one of the contexts where the ideological strategies are usually materialized in a more emphasized form, because feasting articulates important socio-economic aspects such as managing food resources, the generation and storage of surpluses, the articulation of systems of exchange and the consumption and/or display of the prestige goods.In order to advance in this line of research, we made a detailed study of the material assemblages (ceramic vessels, metallic elements and liturgical instruments) and performed an in depth analysis of those contexts (consumption spaces, storage spaces and certain graves) which have provided evidences associated with the ritual uses of food and drink.

Aquesta tesi està dedicada al disseny d'algorismes de mineria de dades per fluxos de dades que evolucionen en el temps i per l'extracció d'arbres freqüents tancats. Primer ens ocupem de cadascuna d'aquestes tasques per separat i, a continuació, ens ocupem d'elles conjuntament, desenvolupant mètodes de classificació de fluxos de dades que contenen elements que són arbres. En el model de flux de dades, les dades arriben a gran velocitat, i els algorismes que els han de processar tenen limitacions estrictes de temps i espai. En la primera part d'aquesta tesi proposem i mostrem un marc per desenvolupar algorismes que aprenen de forma adaptativa dels fluxos de dades que canvien en el temps. Els nostres mètodes es basen en l'ús de mòduls detectors de canvi i estimadors en els llocs correctes. Proposem ADWIN, un algorisme de finestra lliscant adaptativa, per la detecció de canvi i manteniment d'estadístiques actualitzades, i proposem utilitzar-lo com a caixa negra substituint els comptadors en algorismes inicialment no dissenyats per a dades que varien en el temps. Com ADWIN té garanties teòriques de funcionament, això obre la possibilitat d'ampliar aquestes garanties als algorismes d'aprenentatge i de mineria de dades que l'usin. Provem la nostre metodologia amb diversos mètodes d'aprenentatge com el Naïve Bayes, partició, arbres de decisió i conjunt de classificadors. Construïm un marc experimental per fer mineria amb fluxos de dades que varien en el temps, basat en el programari MOA, similar al programari WEKA, de manera que sigui fàcil pels investigadors de realitzar-hi proves experimentals. Els arbres són grafs acíclics connectats i són estudiats com vincles en molts casos. En la segona part d'aquesta tesi, descrivim un estudi formal dels arbres des del punt de vista de mineria de dades basada en tancats. A més, presentem algorismes eficients per fer tests de subarbres i per fer mineria d'arbres freqüents tancats ordenats i no ordenats. S'inclou una anàlisi de l'extracció de regles d'associació de confiança plena dels conjunts d'arbres tancats, on hem trobat un fenomen interessant: les regles que la seva contrapart proposicional és no trivial, són sempre certes en els arbres a causa de la seva peculiar combinatòria. I finalment, usant aquests resultats en fluxos de dades evolutius i la mineria d'arbres tancats freqüents, hem presentat algorismes d'alt rendiment per fer mineria d'arbres freqüents tancats de manera adaptativa en fluxos de dades que evolucionen en el temps. Introduïm una metodologia general per identificar patrons tancats en un flux de dades, utilitzant la Teoria de Reticles de Galois. Usant aquesta metodologia, desenvolupem un algorisme incremental, un basat en finestra lliscant, i finalment un que troba arbres freqüents tancats de manera adaptativa en fluxos de dades. Finalment usem aquests mètodes per a desenvolupar mètodes de classificació per a fluxos de dades d'arbres. / This thesis is devoted to the design of data mining algorithms for evolving data streams and for the extraction of closed frequent trees. First, we deal with each of these tasks separately, and then we deal with them together, developing classification methods for data streams containing items that are trees. In the data stream model, data arrive at high speed, and the algorithms that must process them have very strict constraints of space and time. In the first part of this thesis we propose and illustrate a framework for developing algorithms that can adaptively learn from data streams that change over time. Our methods are based on using change detectors and estimator modules at the right places. We propose an adaptive sliding window algorithm ADWIN for detecting change and keeping updated statistics from a data stream, and use it as a black-box in place or counters or accumulators in algorithms initially not designed for drifting data. Since ADWIN has rigorous performance guarantees, this opens the possibility of extending such guarantees to learning and mining algorithms. We test our methodology with several learning methods as Naïve Bayes, clustering, decision trees and ensemble methods. We build an experimental framework for data stream mining with concept drift, based on the MOA framework, similar to WEKA, so that it will be easy for researchers to run experimental data stream benchmarks. Trees are connected acyclic graphs and they are studied as link-based structures in many cases. In the second part of this thesis, we describe a rather formal study of trees from the point of view of closure-based mining. Moreover, we present efficient algorithms for subtree testing and for mining ordered and unordered frequent closed trees. We include an analysis of the extraction of association rules of full confidence out of the closed sets of trees, and we have found there an interesting phenomenon: rules whose propositional counterpart is nontrivial are, however, always implicitly true in trees due to the peculiar combinatorics of the structures. And finally, using these results on evolving data streams mining and closed frequent tree mining, we present high performance algorithms for mining closed unlabeled rooted trees adaptively from data streams that change over time. We introduce a general methodology to identify closed patterns in a data stream, using Galois Lattice Theory. Using this methodology, we then develop an incremental one, a sliding-window based one, and finally one that mines closed trees adaptively from data streams. We use these methods to develop classification methods for tree data streams.

Las organizaciones bancarias están sujetas durante los últimos años a profundos cambios en su entorno (política de fusiones, adquisiciones, Mercado Común, globalización) y en la propia organización interna (cambio de perfil de empleado, visión estratégica enfocada al negocio, compromiso corporativo) lo que origina la necesidad de una adaptación continua para adecuarse a la nueva realidad empresarial. El objetivo de esta Tesis Doctoral persigue tres aspectos muy definidos:· Búsqueda de la relación entre los resultados objetivos de la Organización medidos a través de parámetros tradicionales de obtención de resultados (Dirección por objetivos) en contraste con la valoración y desarrollo de competencias (Dirección por valores).· Por otro lado la constatación de las tesis iniciales planteadas por McClelland (1973) sobre la Universalidad de las competencias, en la que exponía que los niveles de cumplimiento no están relacionados con parámetros clásicos de medición como la edad, el sexo, la procedencia o el nivel de estudios.· Describir las relaciones existentes entre el Modelo de las competencias esenciales y los valores corporativos de una organización bancaria. Para ello se ha seguido el siguiente proceso:Primeramente describiremos el entorno y la organización de nuestro estudio, a través de la Teoría General de Sistemas. Posteriormente se realiza un análisis de los servicios, como el entorno organizativo y productivo en el que llevan a cabo su actividad los bancos. Para ello, comparamos el funcionamiento de las organizaciones productoras en relación a las organizaciones de servicios.Finalmente, se describen las organizaciones bancarias, creando nexos de unión con los servicios y la Teoría General de Sistemas, explicando el entorno cambiante que rodea a estas organizaciones, las diferencias entre cajas, bancos y cooperativas de crédito, las características de los servicios bancarios y la cultura interna que prevalece en estas organizaciones. En la segunda parte, estudiamos la cultura organizacional y su cambio, desde una perspectiva descriptiva. Se describen los diferentes tipos de cambio y las corrientes que han estudiado su evolución con objeto de asentar los modelos que luego utilizaremos en el análisis empírico, así como los resultados que de ello se obtienen. La parte tercera está dedicada a la investigación empírica. Analizamos los métodos y herramientas utilizados, para pasar, posteriormente, a describir los resultados de nuestra investigación. Planteamos una discusión sobre las interpretaciones de nuestros resultados, analizando los condicionantes que pueden provocar sesgos y las líneas más interesantes de investigaciones futuras que se abren a raíz de esta Tesis Doctoral. / "The competences like tool for the cultural change in a banking organization"The banking organizations are subject during the last years to deep changes in their surroundings (political of fusions, acquisitions, European Market) and in the own internal organization (change of employee profile, focused strategic vision to the business, ethics, corporative commitment) what originates the necessity of a continuous adaptation to adapt itself to the new enterprise reality. The objective of this Doctoral Thesis persecutes three defined aspects: · Search of the relation between the objective results of the Organization measured through traditional parameters of obtaining of results (Objectives Direction -OD) in contrast to the valuation and development of competitions (Values Direction-VD). · On the other hand the establishment of initial theses raised by McClelland (1973) on the Universalidad of the competitions, in which it exposed that the fulfillment levels are not related to classic parameters of measurement like the age, sex, the origin or the level of studies. · To describe to the existing relations between the Model of the essential competitions and the corporative values of a banking organization. Also, the nexuses of union between high levels of competitions and the fulfillment of commercial objectives settle down. Therefore, by means of this thesis it is tried to establish the relations of the competitions with the labor performance of the employees, as well as to analyze the model like a tool of enormous value for the alignment with the strategy of the organization and the corporative values that take implicit the vision of the company.

Aquest estudi mostra la presència i pes dels processos i qualitats grupals mediadors de les innovacions professionals. S'argumenta que la recerca sobre processos grupals i innovació requereix un control de la freqüència d'interacció i una distinció qualitativa i quantitativa de la interacció social pròpiament grupal que separa un agregat d'un grup. A partir de la teoria psicològica del col·lectiu (Mara Fuentes 1993, Artur V Petrovsky 1979, L. I. Umansky 1978) es defineix la grupalitat i es transforma l'entrevista qualitativa en una escala psicomètrica anomenada Nivell de Desenvolupament grupal (NDG). Partint d'una revisió sobre grups, canvi i innovació es proposa les variables Qualitats Grupals Innovadores (QGI) per distingir la grupalitat de la grupalitat innovadora. S'estudien comparativament 36 departaments de centres educatius en un nivell d'anàlisi grupal. Els departament innovadors estan realitzant un canvi fonamental en les seves pràctiques professionals. Els resultats indiquen els llindars de grupalitat (mitja = 69 sobre 100), de qualitats grupals innovadores (mitja = 73 sobre 100)i les seves dimensions més rellevants que són mediadores favorables en una innovació recreadora, autoiniciada i radical. En els grups innovadors la presència de membres amb actituds creatives (definida com obertura al canvi) és més elevada que en els no innovadors. El comportament d'ambdues variables permet sustentar la diferència entre ambdós fenòmens: la presència de grupalitat en una agregat d'individus i les qualitats que els grupals han de tenir per a ser facilitadors d'una innovació substantiva. Es descriuen qualitativament les fases d'aquest tipus d'innovació, els seus processos psicosocials, els comportaments més rellevants en cada una de les fases i les seves dimensions grupals claus que permetran al grup adaptar-se als processos esmentats. L'estudi ha estat publicat en castellà el 1997: Perfiles de grupalidad de unidades laborales de organizaciones burocráticas profesionales, Revista de Psicologia Social, 13, 2, pp. 269-277; l'any 2001: Grupos mediadores de la innovación profesional, Revista de Psicologia Social, 16, 2, pp. 177-192; i també el 2001: Cambios en la actividad grupal de las fases de una innovación profesional, Revista de Psicologia: Organizaçoes e Trabalho, 1, pp. 107-141. Brasil. / "GROUP CONTEXT AND CREATIVE ATTITUDES IN INNOVATION PROCESS". TEXT:This study shows the importance of group qualities mediating in professional innovations. It is argued that research on group processes and innovation requires checking interaction frequency and both qualitative and quantitative distinction in group social interaction that take away an agregate from a group. Groupality i s defined following psychological theory of collective and a qualitative interview is transformed into a psychometric scale also called "group development level" (NDG). As a result of a review of the literature on groups, change and innovation, the "innovative group qualities" (CGI) is proposed. 36 departaments from educational centers are studied with a comparative procedure at a group level. The innovative depaartaments are making a funbdamental change in their professional practices. Results show group influence as mediating in innovation. Results point out thresold of groupality (mean = 69 of 100), thresold of innovative group qualities (mean = 73 of 100) and their relevant dimensions advantageously mediating in a tipe of innovation qualified as recreator, autoinitiated and radical. Individual creative attitudes defined as openning to change is higher in innovative groups than non innovative. Variables behaviour soustain both phenomenon distinction: presence of groupality in an aggregate of individuals and the group qualities to favour change and innovation. Phases on this type of innnovation was qualitatively described, their psychosocial processes, their outstanding behaviours and key group dimensions allowing the group how to adapt to this process. Study have been published in spanish in 1997: Perfiles de grupalidad de unidades laborales de organizaciones burocráticas profesionales, Revista de Psicologia Social, 13, 2, pp. 269-277; in 2001: Grupos mediadores de la innovación profesional, Revista de Psicologia Social, 16, 2, pp. 177-192; and in 2001: Cambios en la actividad grupal de las fases de una innovación profesional, Revista de Psicologia: Organizaçoes e Trabalho, 1, pp. 107-141. Brasil.KEYWORDS: - groupality, innovative group qualities, group work, innovation, attitudes change, group dynamic. / RESUMEN DE LA TESIS:CONTEXTO GRUPAL Y ACTITUDES CREATIVAS EN EL PROCESOS DE INNOVACIÓNEste estudio muestra la presencia y el peso de los procesos y las cualidades grupales que median en las innovaciones profesionales. Se argumenta que la investigación sobre procesos grupales e innovación requiere un control sobre la frecuencia de interacción y una distinción cualitativa y cuantitativa de la interacción social propiamente grupal que separa un agregado de un grupo. A partir de la teoría psicológica del colectivo (Mara Fuentes 1993, Artur V Petrovsky 1979, L. I. Umansky 1978) se define la grupalidad y se transforma la entrevista cualitativa en una escala psicométrica llamada también Nivel de Desarrollo Grupal (NDG). Partiendo de una revisión sobre grupos, cambio e innovación se propone la variable Cualidades Grupales Innovadoras (CGI) para distinguir la grupalidad de la grupalidad innovadora. Se estudian comparativamente 36 departamentos de centros educativos en un nivel de análisis grupal. Los departamentos innovadores están realizando un cambio fundamental en sus prácticas profesionales. Los resultados indican los umbrales de grupalidad (media = 69 sobre 100), de cualidades grupales innovadoras (media = 73 sobre 100) y sus dimensiones más relevantes que median favorablemente en una innovación recreadora, autoiniciada y radical. En los grupos innovadores la presencia de miembros con actitudes creativas (definida como apertura al cambio) es más elevada. El comportamiento de ambas variables permite sustentar la diferencia entre ambos fenómenos: la presencia de grupalidad en un agregado de individuos y las cualidades que los grupos deben tener para ser facilitadores de una innovación sustantiva. Se describen cualitativamente las fases de este tipo de innovación, sus procesos psicosociales, los comportamientos más relevantes en cada una de ellas y sus dimensiones grupales claves que permiten al grupo adaptarse a tales procesos. El estudio ha sido publicado en castellano en 1997: Perfiles de grupalidad de unidades laborales de organizaciones burocráticas profesionales, Revista de Psicologia Social, 13, 2, pp. 269-277; en el año 2001: Grupos mediadores de la innovación profesional, Revista de Psicologia Social, 16, 2, pp. 177-192; y en 2001: Cambios en la actividad grupal de las fases de una innovación profesional, Revista de Psicologia: Organizaçoes e Trabalho, 1, pp. 107-141. Brasil.PALABRAS CLAVE: grupalidad, cualidades grupales innovadoras, grupos de tarea, innovación, cambio de actitudes, dinámica de grupo.

La tesi s'ha centrat en l'estudi del parlar salat, un subdialecte del català central que es caracteritza per una sola isoglossa morfològica: l'ús de l'article derivat del demostratiu llatí IPSE (es, sa). Aquesta varietat ha estat poc estudiada i no té un abast gaire definit. En aquesta recerca, s'ha fixat l'abast actual de l'article salat i se n'ha ofert una visió actualitzada.Tradicionalment, el parlar salat s'ha situat en una estreta franja del litoral de Girona, entre Blanes i Begur, i, després, aïlladament, a Cadaqués, on es manté amb més vigència. Els estudis que hi ha hagut fins ara no han establert els límits geogràfics del fenomen de manera precisa. En aquest treball s'han estudiat les trenta-dues localitats del nord-est de Catalunya on Antoni Maria Alcover va constatar-hi l'ús de l'article salat fa uns cent anys per comprovar-ne la seva situació actual. Alcover és l'estudiós que ha fet una llista més exhaustiva de poblacions que han salat, tant pobles de costa com d'interior.Actualment, es tenen indicis que el tret que defineix i dóna nom a la varietat es troba en un procés de recessió acusat i de pèrdua, ja que només l'utilitzen persones ancianes i, en general, de l'àmbit de la pesca. La tesi, doncs, se centra en l'estudi d'un procés de desdialectalització.La tesi concreta l'estat actual del parlar salat a la Costa Brava. També fixa la cronologia del canvi de l'article derivat d'IPSE al nord-est de Catalunya (és a dir, en quin moment s'ha substituït per l'article literari: el, la) i descriu els factors que han propiciat aquesta substitució (els canvis socials per la irrupció del turisme, la manca de prestigi, etc.).En aquest treball es verifica que el tret que caracteritza i defineix el parlar salat va començar a caure en desús en els anys cinquanta del segle passat i que, avui dia, pràcticament ja s'ha extingit. L'article salat només es manté en parlants de Cadaqués, encara que en aquesta localitat actualment també s'ha deixat de transmetre generacionalment, de manera que els més joves ja no l'usen.En definitiva, en la tesi, es replanteja l'actual divisió dialectal de la llengua catalana ja que es verifica que el subdialecte estudiat no existeix. El tret que permetia definir la varietat del parlar salat ja no es manté. A més, s'ha demostrat que, sense l'article salat, no hi ha cap altra característica local que permeti diferenciar el parlar estudiat de les varietats limítrofes.Secundàriament, en aquest treball, també es descriu l'estat actual d'ús de l'article salat a les localitats valencianes de Tàrbena i la Vall de Gallinera, on tradicionalmente s'ha emprat aquesta forma, ja que van ser llocs repoblats per mallorquins el segle XVII. A més, s'analitza la distribució entre l'article derivat d'IPSE i el derivat d'ILLE en el balear, que és el dialecte que manté amb més vitalitat el primer element. S'hipotetiza que hi comença a haver un canvi a favor de l'article salat i es fa un sondeig d'aquest procés. / This thesis focuses on the study of "parlar salat", which is a subdialect of the oriental Catalan. It is described by an only isogloss: the "article salat" (es, sa), which is from the derivative element of the Latin demonstrative IPSE. This variety, which has been little studied, has a little clear-cut reach. Different authors say it appears on the coast of Girona, between Blanes and Begur, and, isolatedly, in Cadaqués, the only village with speakers of different ages who use it (Veny 2003: 173). Although the studies do not establish the geographical limits of the phenomenon exactly, it is obvious that the feature that describes and gives noun the variety is in an accused process of recession and loss, because the only speakers in most places (apart from Cadaqués) are old people (in general, fishermen).This thesis specifies the current state of "parlar salat". It also fixes the chronology of the change of the "article salat" (the moment it is substituted by the literary article: el, la) and it describes the factors that have propitiated this situation (migration, tourism, standard language, etc.). "Parlar salat" is an example of death of dialect in Catalan, because the feature that characterizes started to disappear in the fifties of the last century and, nowadays, practically, it is extinguished (only there are some speakers in Cadaqués; however, all of them were born after 1983). Therefore, it is necessary to reconsider the current dialectal division of Catalan.

En aquest estudi s’analitza l’evolució diacrònica dels verbs metre i posar. Més concretament, se’n defineix l’estructura semàntica i els processos de gramaticalització més importants que han experimentat. La investigació tracta un tema nou en la recerca sobre la sintaxi i la semàntica històrica del català i ofereix una resposta a una singularitat d’aquesta llengua dins la major part de les llengües romàniques: el verb metre, ben viu durant el període medieval, experimenta una davallada sobtada des de començaments del segle XV. Alhora, el verb posar, amb uns usos fins aleshores més restringits, comença a assumir-ne els significats. Aquesta tendència no coincideix amb l’observada en llengües veïnes en les quals perviu actualment el verb metre. L’estudi es fonamenta en les dades obtingudes d’un corpus informatitzat, el CIMTAC, que incorpora textos del català antic, modern i contemporani. A l’hora d’estudiar el canvi lingüístic s’han fet servir teories actuals que ofereixen una bona resposta als fenòmens observats. En aquest sentit, s’ha adoptat un marc teòric pres de la Lingüística Cognitiva i de la Gramàtica de Construccions; en concret, s’ha aplicat la Teoria de la Inferència Invitada (Traugott i Dasher 2002; Traugott 2012) i els conceptes de subjectivació (Traugott i Dasher 2002) i intersubjectivació (Narrog 2012; Nuyts 2001; 2005). Així mateix, s’han tingut presents els diferents estudis sobre gramaticalització (Traugott i Trousdale 2013; Lehman 1995, Haspelmath 1998; 2004; Garachana 2015; 2017) i l’auxiliarització dels verbs (Heine 1993; Langacker 1995). Podem sintetitzar les aportacions concretes d’aquesta recerca en les següents: a) Els verbs de moviment bàsics com ara metre i posar, seguint la tendència ja estudiada per Montserrat (2007) amb venir i arribar, són la font conceptual per a la gènesi de perífrasis verbals que expressen nocions aspectuals (com ara el canvi d’estat o la incoativitat), més abstractes i esquemàtiques. b) El triomf de posar sobre metre potser s’ha d’explicar atenent a les restriccions semàntiques i pragmàtiques que pesaven sobre el segon. En un futur caldrà esbrinar la influència que hi pogueren tenir altres sinònims (sobretot, ficar). c) La combinació de les eines teòriques de la Semàntica Cognitiva i la Pragmàtica amb l’anàlisi de l’ús lingüístic reflectit en els corpus textuals digitalitzats és una via d’estudi del canvi lingüístic de molt de rendiment.

La evolución de Lj latina hacia el fonema /x/ del español actual ha sido descrita con gran detalle en la bibliografía especializada en diacronía. Sin embargo, en ella no se aportan razones fonéticas que permitan entender el porqué de este cambio. Por este motivo, en el presente trabajo se ha acudido a las obras de Lindblom, Ohala o Blevins (entre otros), quienes defienden que el estudio de la variación fonética sincrónica permite una extrapolación a los datos antiguos y, por lo tanto, una aproximación y posible explicación de los procesos históricos. Así pues, con el objetivo de dar cuenta tanto de las razones del cambio como de su difusión, se ha partido del análisis fonético experimental del habla y de los datos obtenidos del estudio dialectal de /l/ y /ʎ/. Los resultados obtenidos permiten comprender cómo pudo producirse la evolución que ha llevado a la aparición del fonema /x/. / There has been plenty of papers which offered a description of the historical change from Lj in Latin to /x/ in current Spanish but most of them lack an explanation of its inner reasons. As a consequence, this investigation follows the theories held by authors like Lindblom, Ohala or Blevins, who suggest that the analysis of sinchronic phonetic variation may explain the nature of diachronic sound change. In order to account for the palatalization of the lateral sound in the last stages of Latin due to the arising of the glide and its evolution to /x/, we used empirical data from experimental phonetics and from dialectal studies. The combination of both makes possible to understand that the palatalization processes are attributable to inherent driving forces of the Spanish phonological system.

En aquest estudi volem aportar arguments a favor de la hipòtesi que, en una llengua com el català, existeix una categoria semàntica referida al marcatge, en el discurs, de la font de la informació enunciada pel locutor. Aquesta categoria la denominem evidencialitat, d’acord amb una línia de recerca sobre el tema (desenvolupada especialment des dels anys 80 del segle XX), i considerem que es realitza amb mitjans diversos i no sols amb sistemes gramaticals. Es tracta d’una aportació, doncs, que contribueix a ampliar el debat sostingut per investigadors com Cornillie, Dendale o Squartini (entre molts altres) que defensen una concepció àmplia de l’evidencialitat com a categoria semàntica, i d’altres com Aikhenvald que argumenten a favor d’una definició més restrictiva del concepte. Amb aquest estudi aportem una visió nova al debat; en primer lloc, perquè es tracta d’un estudi diacrònic i, doncs, no només volem identificar uns marcadors evidencials en sincronia, sinó també les tendències que els generen en diacronia. En segon lloc, perquè es tracta d’un acostament al fet lingüístic basat en l’ús, ja que fonamentem la nostra anàlisi en les dades que obtenim d’un corpus informatitzat (el CIMTAC, amb textos del català antic, modern i contemporani). I, en tercer lloc, perquè a l’hora d’explicar el canvi lingüístic, adoptem un marc teòric pres de la Lingüística Cognitiva i de la Gramàtica de Construccions basada en l’ús; en concret, ens referim a la Teoria de la Inferència Invitada (Traugott 2012) i al concepte de construccionalització (Traugott i Trousdale 2013). Més en específicament, per aconseguir aquest objectiu, hem dissenyat un estudi en el qual combinem la reflexió teòrica sobre el concepte d’evidencialitat amb l’anàlisi de construccions concretes amb valor evidencial. Les construccions estudiades deriven de l’anàlisi d’un catàleg de verbs de percepció, coneixement i dicció –i locucions derivades– que són bons candidats per a codificar l’evidencialitat; aquests verbs són dir, entendre, oir, parèixer, semblar, sentir, témer, veure i la perífrasi [voler Vinf].