Aquesta tesi analitza l'aprenentatge de coneixement especialitzat a partir d'una proposta teoricometodològica, de base lingüística i conceptual, centrada en l'àmbit del dret de família català. L'anàlisi empírica se centra en l'estudi de les definicions d'estudiants universitaris sobre nou conceptes concrets al llarg de dos tests amb les mateixes definicions: un test a l'inici del període d'instrucció explícita i un altre al final. L'objectiu principal és determinar si es produeix increment i precisió de coneixement en els tres mesos d'instrucció explícita de l'assignatura. L'anàlisi de les dades confirma que es produeix una estabilització del coneixement més que no pas un increment. Aquesta estabilització s'ha de relacionar directament amb el període considerat i amb el fet que el coneixement previ (no especialitzat) dels conceptes sembla estar fortament arrelat en els estudiants i, per tant, en un període tan breu d'instrucció explícita és difícil d'assolir el canvi conceptual a la manera dels especialistes. / This Doctoral Dissertation deals with specialized knowledge acquisition having a theoretical and methodological orientation of a linguistic and conceptual nature. Empirical analysis is devoted to Catalan Family Law and, more precisely, to the definitions provided by university students regarding 9 concepts throughout two tests with the same definitions. The first test is given at the beginning of the period of explicit instruction and the second at the end.The main goal is to determine whether increase and precision of knowledge is achieved or not after the three months of explicit instruction. Data analysis tells that there is knowledge stabilization rather than knowledge increasing. This stabilization can be put down to the considered period, together with the fact that previous knowledge of concepts seem to be firmly rooted in students, which leads to state that conceptual change (i.e., that of specialists) is difficult to attain within such brief period of instruction.

This thesis investigates several macroeconomic aspects of labor markets. First chapter finds that in the US more educated individuals experience lower and less volatile unemployment due to a lower hazard rate of losing a job. A theoretical model with initial on-the-job training illustrates that accumulation of match-specific human capital can explain this empirical pattern. Second chapter develops a theoretical model with state-dependent wage setting. The model predicts that higher wage bargaining costs lead to higher and more volatile unemployment, consistent with some cross-country empirical evidence. Third chapter proposes a method to indirectly measure job-embodied technical change by using data on job tenure. The results show that job-embodied technical change has increased substantially since the midnineties. / Aquesta tesi investiga diversos aspectes dels mercats de treball. El primer capítol troba que, als Estats Units, els individus amb un nivell d'educació més elevat experimenten un nivell de desocupació més baix i menys volàtil, degut a una menor probabilitat de perdre el lloc de treball. Un model teòric que incorpora formació inicial al lloc de treball il·lustra que l'acumulació de capital humà específic pot explicar aquesta regularitat empírica. El segon capítol desenvolupa un model teòric amb un mecanisme de fixació de salaris que depèn de l'estat de l'economia. El model prediu que uns costos de negociació salarial més elevats comporten un nivell de desocupació més elevat i més volàtil, de forma consistent amb l'evidència empírica entre països. El tercer capítol proposa un mètode per mesurar, de forma indirecta, el canvi tecnològic incorporat als llocs de treball, mitjançant l'ús de dades sobre l'antiguitat al lloc de treball. Els resultats mostren que el canvi tecnològic incorporat als llocs de treball ha augmentat considerablement des de mitjans dels anys noranta.

Durant l'envelliment es dónen canvis estructurals i funcionals al cervell, especialment a l'escorça prefrontal, un dels substractes anatòmics responsables del control atencional. Aquest es va mesurar emprant tècniques neuropsicològioques i neurofuncionals durant l'execució de tasques de canvi amb senyals implícites (tipus WCST). 80 subjectes majors sans es varen dividir segons la seva edat i el seu nivell de control cognitiu. El baix control cognitiu (però no l'edat) s'associà a un augment dels costos residuals de resposta, en paral.lel amb una major amplitud del component P2 davant els senyals. L'edad avançada, en conjunt amb un baix nivell de control s'associà a un increment dels costos locals de resposta durant el canvi de tasca, paral.lelament amb l'augment de les ones lentes durant la fase de senyalització. Mantenir dues tasques en memòria es més difícil per als subectes amb baix control, reflexat per una reducció en l'amplitud de les ones lentes fronto-parietals

Este trabajo fue motivado por el creciente número de crisis financieras internacionales que se habían producido durante la última década (1995-2005) y por la ausencia de un modelo de referencia que pudiera explicar dichos fenómenos. El hecho básico es que estos son consecuencia de decisiones tomadas por agentes económicos. Cualquier decisión no sólo está basada en unos criterios estrictamente económicos sino que incorpora aspectos institucionales.Este trabajo ha tenido como propósito realizar un estudio sobre la incidencia de las instituciones (en el sentido definido por Douglass North) durante la resolución y gestión de una crisis financiera de origen cambiario. Este estudio se inscribe dentro de una corriente de investigaciones en del campo de la Economía Política de las crisis financieras y pretende ser una aportación que permita ampliar el conocimiento actual adentrándose en el terreno institucional y en la toma de decisiones.El análisis ha consistido en un estudio de caso con las siguientes premisas: tres momentos históricos distintos, y por tanto unas instituciones distintas, tanto a nivel mundial (existencia de tres órdenes distintos) como a nivel interno; tres regímenes de tipo de cambio distintos, aunque compartan como característica principal un grado de fijación considerable; y que han sido sacudidos por tres crisis financieras diferentes. Esas características comunes conducían a circunscribir la investigación a un determinado territorio. La elección recayó sobre un país "eternamente fascinante": Argentina.La conclusión principal es que el Sistema Monetario Internacional ha funcionado relativamente bien cuando todos los actores se atenían las mismas instituciones informales. Si se daba este requisito, las sucesivas crisis se superaban elaborando nuevas instituciones formales u organizaciones y el enforcement no era necesario. En el caso contrario, la creación de nuevas instituciones formales u organizaciones no tenían efecto alguno y toda la presión del mundo no frenaba la crisis, a lo sumo, la retardaba con los consecuentes efectos negativos sobre la economía real. Por tanto, las instituciones informales son un elemento fundamental en su influencia sobre los regimenes de tipo de cambio.

Aquesta tesi se situa en una perspectiva de l'Educació Ambiental adreçada a la Sostenibilitat i com a nucli catalitzador d'una Educació per al Canvi.Amb la investigació que es presenta es pretén, a més, contribuir a reduir el buit existent entre el marc teòric de l'Educació Ambiental i la seva transposició didàctica en la formació inicial del professorat, i al mateix temps poder fer aportacions significatives en el camp dels enfocaments pedagògics i estratègies metodològiques d'aquest àmbit de l'educació.En primer lloc, es presenta una anàlisi del marc teòric que ha informat el desenvolupament de l'Educació Ambiental, la seva reorientació i reconceptualització en la dècada dels anys noranta, i s'exposen el debat i les tendències actuals. A continuació es presenta l'anàlisi del nivell d'incorporació de l'Educació Ambiental, així com dels factors que en limiten o dificulten una plena integració, tant a nivell de l'etapa d'educació primària, com en la formació inicial del professorat.Es porta també a terme una revisió i una anàlisi exhaustiva de l'estat actual de la investigació en Educació Ambiental, a nivell nacional i internacional, i a partir d'ella es revela el dèficit que existeix, particularment, en la investigació educativa en Educació Ambiental en la formació inicial del professorat, i sobretot en el camp dels enfocaments pedagògics i estratègies metodològiques.El propòsit concret de la investigació se centra en: (i) analitzar l'impacte d'un enfocament metodològic (metodologia triaxial) aplicat en un curs d'Educació Ambiental en formació inicial del professorat; (ii) explorar el procés de formació en Educació Ambiental des del propi pensament dels estudiants.Aquest propòsit general ha portat la definició dels objectius d'investigació següents: (a) dissenyar i aplicar un enfocament metodològic triaxial en la formació en Educació Ambiental del professorat; (b) dissenyar i aplicar els instruments que promouen el procés de reflexió, individual i col·lectiu, en els estudiants; (c) explorar el procés de formació en Educació Ambiental des del pensament dels estudiants i a través dels instruments utilitzats per a la reflexió; (d) valorar la metodologia triaxial en la formació en Educació Ambiental de futurs i futures mestres d'Educació Primària.Cal destacar que la metodologia triaxial elaborada i aplicada es basa en la integració de tres eixos processals: procés d'investigació, procés de reflexió i procés de treball cooperatiu, i és consistent amb el model teòric que s'exposa i es defensa en la investigació (el capítol 5 tracta, concretament, del disseny, estructuració i desenvolupament del curs fonamentat en aquesta metodologia)La investigació se situa en el paradigma interpretatiu d'investigació educativa i en una metodologia d'anàlisi qualitativa. La mostra l'ha constituïda un grup classe, 42 estudiants, del 3r curs dels estudis de Magisteri, curs 1998/99, de la Universitat de Girona. Els instruments d'anàlisi han estat els instruments de reflexió, individual i col·lectiva, utilitzats en el curs.Destaquem l'ús d'un diari de grup, especialment dissenyat i estructurat per a promoure la reflexió col·lectiva, com l'aportació més rellevant en relació als instruments per a la reflexió. El diari de grup ha estat l'instrument vertebrador de la metodologia d'anàlisi qualitativa, i, tal com s'ha aplicat en aquesta investigació, s'ha validat com a un instrument nuclear i eficaç per a la reflexió de grup, i per explorar i analitzar el procés de formació en Educació Ambiental i de la formació professional general del grup d'estudiants.La resta d'instruments han estat, bàsicament, qüestionaris individuals, en diferents moments del curs; els documents produïts pels estudiants (propostes didàctiques en Educació Ambiental) i la memòria de la investigadora. La triangulació s'ha realitzat a través de tots els instruments. En la investigació es presenta, de manera detallada, com s'ha dut a terme el procés d'anàlisi de cadascun dels instruments i els resultats extrets.L'anàlisi dels resultats ha permès dibuixar l'evolució del pensament dels estudiants al llarg del curs i realitzar una anàlisi holística i multidimensional del seu procés de formació en Educació Ambiental. S'ha produït un canvi substancial en relació a la comprensió i assumpció dels components de l'Educació Ambiental: rellevància, holisme, educació crítica, educació en valors, capacitat de responsabilitat, d'acció i d'atendre diferents punts de vista i perspectives. Al llarg del curs i del procés hi ha una clara potenciació de qualitats dinàmiques.Al mateix temps, l'anàlisi revela la interdependència real i efectiva dels tres processos que configuren la metodologia triaxial i la seva clara influència en la formació en Educació Ambiental del grup d'estudiants i en la construcció dels seus models didàctics.En la investigació es conclou, entre altres aspectes, que l'enfocament metodològic, basat en un procés triaxial, aplicat en la formació inicial del grup de futurs i futures mestres, ha resultat de gran eficàcia i rellevància en la seva formació en Educació Ambiental i, també, en la seva formació com a professionals investigadors, crítico- reflexius, amb capacitat d'innovació i amb un grau més alt d' "empowerment". Cal dir que la metodologia triaxial es revela amb altes possibilitats de transferència i adaptabilitat a altres estudis. La transferibilitat d'aquesta metodologia serà objecte de seguiment investigatiu amb el propòsit de trobar les orientacions pedagògiques més adequades a cada àmbit i situació, ja que pot oferir aportacions valuoses en el camp de l'Ambientalització Curricular dels estudis universitaris. / This thesis looks from the perspective of Environmental Education aimed at Sustainability and as a catalyst essence of Education for Change.It is also aimed, as a result of the research presented, at contributing to reducing the gap between the theoretical framework of Environmental Education and its didactic transposition to initial teacher training, as well as making significant contributions in the field of pedagogical approaches and methodological strategies in this field of education.Firstly, an analysis of the theoretical framework that has informed the development of Environmental Education is presented, as well as its reorientation and reconceptualisation during the 1990s, and current trends are debated.An analysis is then presented of the degree of incorporation of Environmental Education, as well as the factors that limit or make difficult its full integration, both at primary education level and in initial training of teachers.A revision and exhaustive analysis is also carried out of the current state of research into Environmental Education in Spain and internationally. Based on this, the deficit that exists particularly in the field of educational research in Environmental Education in initial teacher training is shown, especially in the field of pedagogical approaches and methodological strategies.The specific aim of the research is focused on (i) analysing the impact of a methodological focus (triaxial methodology) applied to an Environmental Education course in initial teacher training, and (ii) exploring the Environmental Education training process from the students' point of view.This general aim has led to the following research objectives being defined: (a) to design and apply a triaxial methodological focus in Environmental Education teacher training, (b) to design and apply the instruments that encourage the process of individual and collective reflection in students, (c) to explore the Environmental Education training process from the students' point of view and by means of the instruments used for reflection, and (d) to evaluate triaxial methodology in Environmental Education training for future Primary Education teachers.Interestingly, the triaxial methodology prepared and applied is based on the integration of three procedural axes - the research process, the reflection process and the co-operative work process - and is consistent with the theoretical model that is exposed and defended in the research (chapter 5 deals in particular with the design, structuring and development of the course based on this methodology).Research takes place within the interpretative paradigm of educational research and using a methodology of qualitative analysis. The sample consisted of a class group of 42 students in their third year of teacher training at the University of Girona. The analytical tools were the individual and collective reflection instruments used on the course.Worthy of special mention is the use of a group diary, especially designed and structured to encourage collective reflection as the most important contribution in terms of instruments for reflection. The group diary was the backbone instrument of the qualitative analysis methodology, and in the manner in which it was applied in this research, it has been shown to be valid as a nuclear and efficient instrument for group reflection, and for exploring and analysing the training process in Environmental Education and the general professional training of the group of students. The other instruments were basically individual questionnaires at different points on the course - the documents produced by the students (didactic proposals in Environmental Education) and the researcher's report. Triangulation took place using all the instruments. How the analysis process was carried out with each of the instruments and the results extracted are presented in detail in the research. Analysis of the results has enabled the evolution of the students' thought to be noted over the duration of the course and a holistic and multi-dimensional analysis to be made of their Environmental Education training process, i.e. its relevance, holism, critical education, education in values, capacity for responsibility, action and dealing with different points of view and perspectives. There is a clear empowering of dynamic qualities throughout the course. At the same time, the analysis shows the real and effective interdependence between the three processes comprising the triaxial methodology and the clear influence on Environmental Education training by the student group and on the construction of their didactic models. The research concludes, among other points, that the methodological focus, based on a triaxial process, applied to the initial training of a group of future teachers, has been highly efficient and important in their Environmental Education training and also in their training as critical/reflexive research professionals, with the ability to innovate and with a very high level of empowerment. It should be noted that triaxial methodology is shown with other opportunities for transfer and adaptability to other studies. The transferability of this methodology will be the objective of follow-up research with the aim of finding the pedagogical orientations that are most suitable to each field and situation, as it can make valuable contributions in the field of orienting university studies towards sustainability.

La tesis "Interficies de las Comunidades Virtuales", tiene el doble objetivo de explorar dos conceptos nuevos que surgen a partir de las conexiones en red: las interficies como lugar de comunicación entre dos o más personas conectadas a través de Internet, y las comunidades virtuales, como espacio virtual donde las relaciones de estas personas se hacen efectivas. La investigación se desarrolla en dos frentes: uno teórico, que busca explorar todo lo relacionado con el nuevo concepto de las interficies, y otro experimental, que se integra en dos Comunidades Virtuales: la Red y las Escuelas de Informática y Ciudadanía, y propone estrategias de acción para la consolidación de estas comunidades en la red.Desde la perspectiva científica y tecnológica, la tesis profundiza en el conjunto de instrumentos básicos de los nuevos medios digitales, como una forma de conocer el estado actual, el desarrollo, los problemas y las posibles potencialidades de los media. De esta forma, se detectaron las teorías científicas que afectan y determinan los media, y los aparatos técnicos más relevantes para el óptimo funcionamiento de los sistemas interactivos. El análisis incluye un estudio sobre la recuperación científica y tecnológica que se efectúa hoy, partiendo de la base que todo nuevo medio recupera algo de una fase anterior, y vuelve obsoleto parte de algo que ya se está utilizando. Finalmente, se presentan las posibles modificaciones o cambios que surgen, cuando estos sistemas se llevan más allá de sus límites.La tesis propone una aplicabilidad de los aspectos teóricos de las interficies en la práctica, a partir de la implantación de los principios relacionadas con los sistemas interactivos en comunidades específicas, como parte de un proceso de concientización en la necesidad de reconocer en las nuevas tecnologías, fuentes de apropiación de conocimiento y herramientas que permitirán reforzar y afianzar las identidades locales y particulares de cada grupo social.Se afirma, por tanto, que el acceso democrático a la información y la educación son retos interesantes para impulsar la culturas, como una concepción necesaria para la configuración de proyectos estratégicos de integración, que puedan llegar a convertir a las diferentes comunidades en un modelo de consolidación cultural, integrando para ello, los diversos actores y las variadas circunstancias que afectan los procesos sociales. Este acceso democrático a las nuevas tecnologías puede romper el aislamiento, la marginalidad y la falta de conocimiento del otro.La práctica de la tesis se realiza en los siguientes frentes:- Desarrollo de experiencias de aprendizaje, cursos y talleres sobre nuevos medios dirigidos a 480 docentes de la ciudad de Manizales, a través de programas auspiciados por la Alcaldía Municipal, y a las comunidades y grupos sociales locales y latinoamericanos. - Diseño de Módulos de Capacitación en nuevas tecnologías y trabajo colaborativo.- Conformación de la Comunidad Virtual de la Red de Promotores Culturales de América Latina y El Caribe -LA RED- ( http://www.redlat.org/), que integra 27 núcleos de 32 países.- Conformación de las páginas Web de las Escuelas de Informática y Ciudadanía del Programa Manizales, Eje del Conocimiento, impulsado por la Alcaldía de Manizales. La tesis es, por tanto, un análisis sistemático y riguroso de la evolución de las interficies que recoge las diversas teorías que, sobre el tema, se han propuesto desde diversos campos del conocimiento. Con base en este análisis, la tesis realiza un acercamiento a las comunidades reales, en contextos latinoamericanos y de periferia; proporciona modelos de aprendizaje de las nuevas tecnologías que servirán de herramientas para la construcción de comunidades de intercambio de información y gestión del conocimiento; y propone convertir Internet en un soporte del conocimiento que permita conservar, transmitir y trascender las culturas de los grupos sociales latinoamericanos.

Tesis por compendio / [ES] Las grandes presas, así como los diques de protección, son infraestructuras críticas cuyo fallo puede conllevar importantes consecuencias económicas y sociales. Tradicionalmente, la gestión del riesgo y la definición de estrategias de adaptación en la toma de decisiones han asumido la invariabilidad de las condiciones climáticas, incluida la persistencia de patrones históricos de variabilidad natural y la frecuencia de eventos extremos. Sin embargo, se espera que el cambio climático afecte de forma importante a los sistemas hídricos y comprometa la seguridad de las presas, lo que puede acarrear posibles impactos negativos en términos de costes económicos, sociales y ambientales. Los propietarios y operadores de presas deben por tanto adaptar sus estrategias de gestión y adaptación a medio y largo plazo a los nuevos escenarios climáticos. En la presente tesis se ha desarrollado una metodología integral para incorporar los impactos del cambio climático en la gestión de la seguridad de presas y en el apoyo a la toma de decisiones. El objetivo es plantear estrategias de adaptación que incorporen la variabilidad de los futuros riesgos, así como la incertidumbre asociada a los nuevos escenarios climáticos. El impacto del cambio climático en la seguridad de presas se ha estructurado utilizando modelos de riesgo y mediante una revisión bibliográfica interdisciplinaria sobre sus potenciales efectos. Esto ha permitido establecer un enfoque dependiente del tiempo que incorpore la evolución futura del riesgo, para lo cual se ha definido un nuevo indicador que evalúa cuantitativamente la eficiencia a largo plazo de las medidas de reducción de riesgo. Además, para integrar la incertidumbre de los escenarios futuros en la toma de decisiones, la metodología propone una estrategia robusta que permite establecer secuencias optimizadas de implementación de medidas correctoras para la adaptación al cambio climático. A pesar de las dificultades para asignar probabilidades a eventos específicos, esta metodología permite un análisis sistemático y objetivo, reduciendo considerablemente la subjetividad. Esta metodología se ha aplicado al caso real de una presa española susceptible a los efectos del cambio climático. El análisis se centra en el escenario hidrológico, donde las avenidas son la principal carga a la que está sometida la presa. Respecto de análisis previos de la presa, los resultados obtenidos proporcionan nueva y valiosa información sobre la evolución de los riesgos futuros y sobre cómo abordarlos. En general, se espera un aumento del riesgo con el tiempo; esto ha llevado a plantear nuevas medidas de adaptación que no están justificadas en la situación actual. Esta es la primera aplicación documentada de un análisis exhaustivo de los impactos del cambio climático sobre el riesgo de rotura de una presa que sirve como marco de referencia para la definición de estrategias de adaptación a largo plazo y la evaluación de su eficiencia. / [CAT] Les grans preses, així com els dics de protecció, són infraestructures crítiques que si fallen poden produir importants conseqüències econòmiques i socials. Tradicionalment, la gestió del risc i la definició d'estratègies d'adaptació en la presa de decisions han assumit la invariabilitat de les condicions climàtiques, inclosa la persistència de patrons històrics de variabilitat natural i la probabilitat d'esdeveniments extrems. No obstant això, s'espera que el canvi climàtic afecte de manera important als sistemes hídrics i comprometi la seguretat de les preses, la qual cosa pot implicar possibles impactes negatius en termes de costos econòmics, socials i ambientals. Els propietaris i operadors de preses deuen per tant adaptar les seues estratègies de gestió i adaptació a mitjà i llarg termini als nous escenaris climàtics. En la present tesi s'ha desenvolupat una metodologia integral per a incorporar els impactes del canvi climàtic en la gestió de la seguretat de preses i en el suport a la presa de decisions. L'objectiu és plantejar estratègies d'adaptació que incorporen la variabilitat dels futurs riscos, així com la incertesa associada als nous escenaris climàtics. L'impacte del canvi climàtic en la seguretat de preses s'ha estructurat utilitzant models de risc i mitjançant una revisió bibliogràfica interdisciplinària sobre els seus potencials efectes. Això ha permès establir un enfocament dependent del temps que incorpori l'evolució futura del risc, per a això s'ha definit un nou indicador que avalua quantitativament l'eficiència a llarg termini de les mesures de reducció de risc. A més, per a integrar la incertesa dels escenaris futurs en la presa de decisions, la metodologia proposa una estratègia robusta que permet establir seqüències optimitzades d'implementació de mesures correctores per a l'adaptació al canvi climàtic. A pesar de les dificultats per a assignar probabilitats a esdeveniments específics, esta metodologia permet una anàlisi sistemàtica i objectiva, reduint considerablement la subjectivitat. Aquesta metodologia s'ha aplicat al cas real d'una presa espanyola susceptible a l'efecte del canvi climàtic. L'anàlisi se centra en l'escenari hidrològic, on les avingudes són la principal càrrega a la qual està sotmesa la presa. Respecte d'anàlisis prèvies de la presa, els resultats obtinguts proporcionen nova i valuosa informació sobre l'evolució dels riscos futurs i sobre com abordar-los. En general, s'espera un augment del risc amb el temps; això ha portat a plantejar noves mesures d'adaptació que no estarien justificades en la situació actual. Aquesta és la primera aplicació documentada d'una anàlisi exhaustiva dels impactes del canvi climàtic sobre el risc de trencament d'una presa que serveix com a marc de referència per a la definició d'estratègies d'adaptació a llarg termini i l'avaluació de la seua eficiencia. / [EN] Large dams as well as protective dikes and levees are critical infrastructures whose failure has major economic and social consequences. Risk assessment approaches and decision-making strategies have traditionally assumed the stationarity of climatic conditions, including the persistence of historical patterns of natural variability and the likelihood of extreme events. However, climate change has a major impact on the world's water systems and is endangering dam safety, leading to potentially damaging impacts in terms of economic, social and environmental costs. Owners and operators of dams must adapt their mid- and long-term management and adaptation strategies to new climate scenarios. This thesis proposes a comprehensive approach to incorporate climate change impacts on dam safety management and decision-making support. The goal is to design adaptation strategies that incorporate the non-stationarity of future risks as well as the uncertainties associated with new climate scenarios. Based on an interdisciplinary review of the state-of-the-art research on its potential effects, the global impact of climate change on dam safety is structured using risk models. This allows a time-dependent approach to be established to consider the potential evolution of risk with time. Consequently, a new indicator is defined to support the quantitative assessment of the long-term efficiency of risk reduction measures. Additionally, in order to integrate the uncertainty of future scenarios, the approach is enhanced with a robust decision-making strategy that helps establish the consensus sequence of measures to be implemented for climate change adaptation. Despite the difficulties to allocate probabilities to specific events, such framework allows for a systematic and objective analysis, reducing considerably the subjectivity. Such a methodology is applied to a real case study of a Spanish dam subjected to the effects of climate change. The analysis focus on hydrological scenarios, where floods are the main load to which the dam is subjected. The results provide valuable new information with respect to the previously existing analysis of the dam regarding the evolution of future risks and how to cope with it. In general, risks are expected to increase with time and, as a result, new adaptation measures that are not justifiable for the present situation are recommended. This is the first documented application of a comprehensive analysis of climate change impacts on dam failure risk and serves as a reference benchmark for the definition of long-term adaptation strategies and the evaluation of their efficiency. / Fluixá Sanmartín, J. (2020). Adaptation strategies of dam safety management to new climate change scenarios informed by risk indicators [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/157634 / Compendio

[ES] La presente investigación es un aporte a la comprensión del abordaje del cambio climático local en Costa Rica, desde un posicionamiento que da un rol fundamental a la participación ciudadana y a la gobernanza climática. El estudio se justifica en la medida que el país definió una Estrategia Nacional de Cambio Climático para el año 2020, en la cual los municipios en análisis han sido parte de la primera experiencia que ha tenido el país de trabajar el tema de cambio climático a nivel local y además con enfoque participativo, implicando a gobiernos locales y diferentes actores sociales (sociedad civil). En este contexto, resultaba de interés analizar si han existido políticas y mecanismos de incentivos para los gobiernos locales y sociedad civil, así como, cuáles son los factores determinantes para fortalecer capacidades locales en el tema de cambio climático y, finalmente, si este tipo de iniciativas contribuyen al desarrollo sostenible local. Este estudio busca, por tanto, contribuir a la sistematización de experiencias de desarrollo local, en particular las relacionadas con procesos de planificación y gestión participativa, en la temática de cambio climático en el nivel local. Para ello se ha llevado a cabo el análisis de tres estudios de caso de municipios de Costa Rica que han emprendido el reto de incorporar en sus agendas locales el tema de cambio climático, con un enfoque participativo, integrando las dimensiones socioambientales, culturales, políticas y económicas. La investigación y análisis de las dimensiones relevantes en los estudios de caso, ha generado un modelo metodológico para iniciativas locales de cambio climático, que integra la perspectiva técnica y la participativa en la construcción de un sistema de indicadores locales que aporten nuevos conocimientos a los procesos de desarrollo local, y contribuyan con un marco de referencia para otras experiencias en el ámbito nacional o internacional. / [CA] La present investigació és una aportació a la comprensió de l'abordatge del canvi climàtic local a Costa Rica, des d'un posicionament que dona un rol fonamental a la participació ciutadana i a la governança climàtica. L'estudi es justifica en la mesura que el país va definir una Estratègia Nacional de Canvi Climàtic per a l'any 2020, en la qual els municipis d'anàlisi han sigut part de la primera experiència que ha tingut el país de treballar el tema de canvi climàtic a nivell local i a més amb enfocament participatiu, implicant governs locals i diferents actors socials (societat civil). En aquest context, resultava d'interés analitzar si han existit polítiques i mecanismes d'incentius per als governs locals i societat civil, així com, quins són els factors determinants per a enfortir capacitats locals en el tema de canvi climàtic, i, finalment, si aquest tipus d'iniciatives contribueixen al desenvolupament sostenible local. Aquest estudi busca, per tant, contribuir a la sistematització d'experiències de desenvolupament local, en particular les relacionades amb processos de planificació i gestió participativa, en la temàtica de canvi climàtic en el nivell local. Per a això s'han dut a terme l'anàlisi de tres estudis de cas de municipis de Costa Rica que han emprés el repte d'incorporar en les seues agendes locals el tema de canvi climàtic, amb un enfocament participatiu, integrant les dimensions socioambientales, culturals, polítiques i econòmiques. La investigació i anàlisi de les dimensions rellevants en els estudis de cas, ha generat un model metodològic per a iniciatives locals de canvi climàtic, que integra la perspectiva tècnica i la participativa en la construcció d'un sistema d'indicadors locals que aporten nous coneixements als processos de desenvolupament local, i contribuïsquen amb un marc de referència per a altres experiències en l'àmbit nacional o internacional. / [EN] This research is a contribution to understanding the approach to local climate change in Costa Rica, from a positioning that gives a fundamental role to citizen participation and climate governance. The study is justified to the extent that the country defined a National Climate Change Strategy for 2020, in which the municipalities under analysis have been part of the country's first experience of working on climate change at the local level and also with a participatory approach, involving local governments and different social actors (civil society). In this context, it is of interest to examine whether there have been policies and incentive mechanisms for local governments and civil society, as well as what are the determining factors for strengthening local capacities in the issue of climate change, and, finally, if such initiatives contribute to local sustainable development. This study therefore seeks to contribute to the systematization of local development experiences, in particular those related to participatory planning and management processes, in the theme of climate change at the local level. To this end, the analysis of three case studies of municipalities in Costa Rica that have undertaken the challenge of incorporating the issue of climate change into their local agendas, with a participatory approach, integrating the socio-environmental, cultural, political and economic dimensions. The research and analysis of the relevant dimensions in these case studies have generated a methodological model for local climate change initiatives, which integrates the technical and participatory perspective in the construction of a system of indicators to provide new knowledge to local development processes, and contribute to a framework of reference for other experiences at the national or international level. / Valerio Hernández, V. (2020). Estrategias locales de lucha contra el cambio climático con enfoque participativo: estudio de casos de la experiencia en Costa Rica, 2011-2018 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/160886

[ES] El municipio de Serra se asienta en la vertiente meridional de la Sierra Calderona. El término municipal ocupa una superficie de 5.730 hectáreas de las cuales, el 95 % de su territorio se encuentra dentro del ámbito del Parque Natural de la Sierra Calderona y el 85% del territorio corresponde a Suelo Forestal. La estructura económica del municipio ha tenido, desde 1960, al sector de la construcción como eje principal de la economía, quedando el subsector forestal, como actividad residual. Esto ha provocado un flujo de mano de obra desde el sector primario hacia otros más productivos, teniendo como consecuencia un crecimiento desordenado de la masa forestal, provocando un deterioro del paisaje. Esto ha aumentado considerablemente el riesgo de incendios y plagas y amenaza en definitiva el patrimonio forestal del Parque Natural de la Sierra Calderona. Siguiendo las directrices marcadas por las prioridades de la UE en desarrollo rural se ha puesto en marcha un proyecto de investigación dirigido hacia la creación de empleo local mediante el fomento de actividades sostenibles cuyos resultados se reinviertan en la sociedad local generando una economía circular que constituya la base del desarrollo socio económico local. El proyecto consiste en el aprovechamiento energético sostenible de la biomasa forestal, agrícola y de jardinería y su reconversión a un combustible sólido (pélet) empleado en la calefacción de edificios públicos y por otra parte, comercializando el excedente de pélet, con esto se pretende un ahorro económico energético y de gestión del residuo y un beneficio que podrá ser empleado directamente en la creación de empleo local. El proyecto contribuye además a la protección y mejora de los montes de Serra. La presente Tesis trata de estudiar si un adecuado modelo de gestión de la biomasa en zonas de la interfaz urbano forestal de municipios, como Serra, incluidos en el Parque Natural de la Sierra Calderona puede tener efectos directos positivos en la prevención de incendios forestales y la lucha contra el cambio climático, la Tesis estudia además si estos modelos de gestión pueden ser económica y medioambientalmente sostenibles y su capacidad para contribuir a mejorar el desarrollo socioeconómico de estas poblaciones, fijando su población y ofreciendo un verdadero desarrollo rural basado en el aprovechamiento racional de sus recursos naturales. / [CA] El municipi de Serra s'assenta en el vessant meridional de la Serra Calderona. El terme municipal ocupa una superfície de 5.730 hectàrees de les quals, el 95 % del seu territori es troba dins de l'àmbit del Parc Natural de la Serra Calderona i el 85% del territori correspon a Sòl Forestal. L'estructura econòmica del municipi ha tingut, des de 1960, al sector de la construcció com a eix principal de l'economia, quedant el subsector forestal, com a activitat residual. Açò ha provocat un flux de mà d'obra des del sector primari cap a uns altres més productius, tenint com a conseqüència un creixement desordenat de la massa forestal, provocant una deterioració del paisatge. Açò ha augmentat considerablement el risc d'incendis i plagues i amenaça en definitiva el patrimoni forestal del Parc Natural de la Serra Calderona. Seguint les directrius marcades per les prioritats de la UE en desenvolupament rural s'ha engegat un projecte de recerca dirigit cap a la creació d'ocupació local mitjançant el foment d'activitats sostenibles els resultats de les quals es reinverteixen a la societat local generant una economia circular que constituïsca la base del desenvolupe soci econòmic local. El projecte consisteix en l'aprofitament energètic sostenible de la biomassa forestal, agrícola i de jardineria i la seua reconversió a un combustible sòlid (pélet) emprat en la calefacció d'edificis públics i d'altra banda, comercialitzant l'excedent de pélet, amb açò es pretén un estalvi econòmic energètic i de gestió del residu i un benefici que podrà ser emprat directament en la creació d'ocupació local. El projecte contribueix a més a la protecció i millora de les muntanyes de Serra. La present Tesi tracta d'estudiar si un adequat model de gestió de la biomassa en zones de la interfície urbà forestal de municipis, com Serra, inclosos en el Parc Natural de la Serra Calderona pot tenir efectes directes positius en la prevenció d'incendis forestals i la lluita contra el canvi climàtic, la Tesi estudia a més si aquests models de gestió poden ser econòmica i mediambientalment sostenibles i la seua capacitat per a contribuir a millorar el desenvolupament socioeconòmic d'aquestes poblacions, fixant la seua població i oferint un vertader desenvolupament rural basat en l'aprofitament racional dels seus recursos naturals. / [EN] The municipality of Serra sits on the southern slope of the Sierra Calderona mountains. The municipality occupies an area of 5,730 hectares of which, 95% of its territory is within the Sierra Calderona Natural Park and 85% of the territory corresponds to forest land. The economic structure of the municipality has had, since 1960, the construction sector as the main axis of the economy, leaving the forestry sub-sector as a residual activity. This has caused a labor flow from the primary sector to more productive ones, resulting in a disorderly growth of the forest mass, causing a deterioration of the landscape. This has considerably increased the risk of fire and pests and ultimately threatens the forest heritage of the Sierra Calderona Natural Park. Following the guidelines set by the EU priorities for rural development, a research project aimed at the creation of local jobs has been launched through the promotion of sustainable activities whose results are reinvested in the Local society generating a circular economy that constitutes the basis of the local socio-economic development. The project consists of the sustainable energetic use of forest, agricultural and garden biomass and its conversion to a solid fuel (wood pélet) used in the heating of public buildings and on the other hand, marketing the surplus of this wood pélet, this aims to a saving of energy bills and waste management costs and brings a benefit that can be used directly in the creation of local employment. The project also contributes to the protection and improvement of the Serra Mountains. This thesis aims to study whether an adequate model of management of biomass in the municipal urban forest interface, such as Serra, included in the Natural Park of the Sierra Calderona can have direct positive effects on the prevention of forest fires and the fight against climate change, the thesis also studies whether these management models can be economically and environmentally sustainable and their ability to contribute to improving the socioeconomic development of these populations, setting their Population and offering a true rural development based on the rational use of their natural resources. / Mayans Díaz, JJ. (2021). Gestión integral de la biomasa en la interfaz urbano-forestal, en ámbito supramunicipal y sus efectos en la lucha contra el cambio climático, Red Natura 2000 y prevención de incendios forestales [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/166094

[ES] La gestión de los recursos hídricos es de vital importancia para la comprensión de las sequias a largo plazo. En la actualidad, se presentan problemas debido a la disponibilidad y manejo del recurso hídrico. Además, el cambio climático afecta de manera negativa las variables climáticas y la disponibilidad del recurso hídrico. El tomar decisiones en base a información confiable y precisa conlleva un arduo trabajo y es necesario contar con diferentes herramientas que permitan llegar a la gestión de los recursos hídricos. La modelización de las variables climáticas es parte fundamental para determinar la disponibilidad del recurso hídrico. Las más importantes son la precipitación y temperatura o precipitación y evapotranspiración. Los modelos estocásticos se encuentran en un proceso de evolución que permiten reducir la escala de análisis. En esta investigación se ha abordado la modelación de variables climáticas con detalle diario. Se ha planteado una metodología para la generación de series sintéticas de precipitación y temperatura mediante modelización estocástica continua multivariada a escala diaria. Esta metodología también incorpora la corrección del sesgo para precipitación y temperatura de los escenarios de cambio climático con detalle diario. Los resultados de la presente tesis indican que los modelos estocásticos multivariados pueden representar las condiciones espaciales y temporales de las diferentes variables climáticas (precipitación y temperatura). Además, se plantea una metodología para la determinación de la evapotranspiración en función de los datos climáticos disponibles. Por otro lado, los modelos estocásticos multivariados permiten la corrección del sesgo con resultados diarios, mensuales y anuales más realistas que otros métodos de corrección de sesgo. Estos modelos climáticos son una herramienta para pronosticar eventos o escenarios futuros que permiten tomar mejores decisiones de manera anticipada. Estos modelos se programaron en el entorno de MatLab con el objetivo de aplicarlos a diferentes zonas de estudio de manera eficiente y automatizada. Los análisis realizados en la presente tesis se realizaron para la cuenca del Júcar con un buen desempeño para las condiciones de la cuenca. / [CA] La gestió dels recursos hídrics és de vital importància per a la comprensió de les sequeres a llarg termini. En l'actualitat, es presenten problemes a causa de la disponibilitat i maneig del recurs hídric. A més, el canvi climàtic afecta de manera negativa les variables climàtiques i la disponibilitat del recurs hídric. El prendre decisions sobre la base informació de confiança i precisa comporta un ardu treball i és necessari comptar amb diferents eines que permeten arribar a la gestió dels recursos hídrics. La modelització de les variables climàtiques és part fonamental per a determinar la disponibilitat del recurs hídric. Les més importants són la precipitació i temperatura o precipitació i evapotranspiració. Els models estocàstics es troben en un procés d'evolució que permet la incorporació de més detalls reduint l'escala d'anàlisi. En aquesta investigació s'ha abordat el modelatge de variables climàtiques amb detall diari. S'ha plantejat una metodologia per a la generació de sèries sintètiques de precipitació i temperatura mitjançant modelització estocàstica contínua multivariada a escala diària. Aquesta metodologia també incorpora la correcció del biaix per a precipitació i temperatura dels escenaris de canvi climàtic amb detall diari. Els resultats de la present tesi indiquen que els models estocàstics multivariats poden representar les condicions espacials i temporals de les diferents variables climàtiques (precipitació i temperatura). A més es planteja una metodologia per a la determinació de l'evapotranspiració en funció de les dades climàtiques disponibles. D'altra banda, els models estocàstics multivariats permeten la correcció del biaix amb resultats diaris, mensuals i anuals més realistes que altres mètodes de correcció de biaix. Aquests models climàtics són una eina per a pronosticar esdeveniments o escenaris futurs que permeten prendre millors decisions de manera anticipada. Aquests models es van programar a l'entorn de Matlab amb l'objectiu d'aplicar-los a diferents zones d'estudi de manera eficient i automatitzada. Les anàlisis realitzades en la present tesi es van realitzar per a la conca del Xúquer amb un bon acompliment per a les condicions de la conca. / [EN] Management of the water resources is important for understanding long-term droughts. Currently, there are problems due to the availability and management of water resources. Furthermore, climate change negatively affecting climate variables and the availability of water resources. Making decisions based on reliable and accurate information involves hard work and it is necessary to have different tools to achieve the management of water resources. The modeling of the climatic variables is a fundamental part to determine the availability of the water resource. The most important are precipitation and temperature or precipitation and evapotranspiration. Stochastic models are in a process of evolution that allows the incorporation of more details by reducing the scale of analysis. In this research, the modeling of climatic variables has been approached in daily detail. A methodology has been proposed for the generation of synthetic series of precipitation and temperature by means of multivariate continuous stochastic modeling on a daily scale. This methodology also incorporates the bias correction for precipitation and temperature of the climate change scenarios with daily detail. The results of this thesis indicate that multivariate stochastic models can represent the spatial and temporal conditions of the different climatic variables (precipitation and temperature). In addition, a methodology is proposed for the determination of evapotranspiration based on the available climatic data. On the other hand, multivariate stochastic models allow bias correction with more realistic daily, monthly and annual results than other bias correction methods. These climate models are a tool to forecast future events or scenarios that allow better decisions to be made in advance. These models were programmed in the MatLab software with the aim of applying them to different study areas in an efficient and automatically. The work in this thesis was carried out for the Júcar basin with a good performance for the conditions of the basin / Hernández Bedolla, J. (2022). Análisis estocástico de datos climáticos como predictor para la gestión anticipada de sequías en recursos hídricos [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182095