Made available in DSpace on 2014-01-08T01:01:21Z (GMT). No. of bitstreams: 1 000453071-Texto+Completo-0.pdf: 1049026 bytes, checksum: c653f56f532c6c806c05ae4bd9bbde81 (MD5) Previous issue date: 2013 / Responsibility is the term connection between the thought of Emmanuel Levinas and Viktor Frankl, by which is consistent moral consciousness as a possible encounter with another human. Freedom and responsibility before any deliberate or intentional subject, in which the respondent by human indigence of another Master who reports to break the monism of a strong bio psyche and sociology, whose predominant aspect is the person in charge of any condition. Consciousness previous intelligibility while Bad conscience that does not close in a circularity of Even, putting into crisis selfhood and meaning to be found and updated in meetings and confrontation with the social meanings. Encounters through the traces inscribed in face epiphenomenon of the other's presence and Absent, the "He" that is the otherness that recognizes the other in its absolute say. Pronounceable say the flow of time in sensitivity brought to disinterestedness and input Others meeting as anarchical and dissymmetry, causing the other the trauma of what would be the obvious. Meaning of life post as liability prior to any free initiative of the subject, which collects on the Other traces of the third, the "He" look like infinitive - face that speaks to me, I want the clutter in your selfhood, and exposes the human to justice before the others, absolutely another. Confrontation with the responsibility of nakedness and misery of Others, which calls for the unity of the one- respondent, taking him hostage in unconditional replacement source of appeal arising from (Illeité) – “he-ity” and calls for replacement, give support to the less is more, the infinite in ethical language. / Responsabilidade é o termo de ligação entre o pensamento de Viktor Frankl e Emmanuel Levinas, pelo qual se coaduna a consciência moral como possibilidade de encontro com o outro humano. Consciência anterior à liberdade e a qualquer ato deliberado ou intencional do sujeito, em que o humano respondente pela indigência do outro, Mestre que reporta à quebra do monismo de um bio-psiquismo e sociologismo forte, cujo aspecto preponderante é a pessoa como responsável sobre toda a circunstância. Consciência anterior à inteligibilidade, enquanto Má consciência em que não se fecha numa circularidade do Mesmo, pondo em crise a egoidade e o sentido para sê-la encontrado e atualizado nos encontros e confronto com os sentidos sociais. Encontros por meio dos traços inscritos no rosto, epifenômeno da presença do outro e do Ausente, do “Ele” que é a alteridade que reconhece o outro em seu absoluto Dizer. Dizer pronunciável no fluxo do tempo de uma sensibilidade levada para o desinteresse e na entrada do Outrem como encontro anárquico e pela dissimetria, provocando no outro o trauma daquilo que seria a obviedade. Sentido da vida posto como responsabilidade anterior a qualquer iniciativa livre do sujeito, que diante do Outro recolhe os vestígios do terceiro, do “Ele” como infinição do olhar-rosto que fala ao eu, Desejo que o desordena em sua egoidade, e expõe o humano para justiça diante do outrem, absolutamente outro. Confronto com a responsabilidade diante da nudez e miséria de Outrem, que clama pela unicidade do um-respondente, tomando-o como refém na incondicional substituição nascente do apelo que surge da eleidade e conclama para a substituição, dar suporte ao que é mais no menos, do infinito na linguagem ética.

Made available in DSpace on 2014-08-20T13:20:48Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Angela_Marina_Macalossi_Dissertacao.pdf: 6477618 bytes, checksum: 2580133f9b6401ec5f9dfaba7342c21f (MD5) Previous issue date: 2012-03-30 / The research presented here concerns the matters ofanalysis and reading of pictures of a group of 26 artists whose artwork belong to the Municipal Photographic Library Ricardo Giovannini, at the city of Rio Grande, Rio Grande do Sul, Brazil. The pictures are part of the Inah Emil Martensen's Collection. The name of the collection is a tribute to one of the most distinguished persons of the cultural scene in Rio Grande at the 19th century. We will explain more about her relevance in this study. According to oral reports, we can infer that Inah Emil Martensen was a very important and activeperson in the artistic and cultural life of Rio Grande. Inah Emil Martensen acted as artist, influent woman, teacher, manager and event promoter. It was becauseof her relevance for the community that the Municipal Center of Culture was named after her, it is now called Municipal Center of Culture Inah Emil Martensen. In addition of a brief incursion into the universe of this emblematic figure in the history of Rio Grande, this research will examine more specifically the pictures of the 26 artists who were likely exhibiting in this municipality between 1940 and 1950. The photographs made this collection, once unknown,recognized and prominent among the community and the researchers. This study is about the subject of reading historical photographs, discussing documents as memory support and, consequently, as source of research / A pesquisa aqui apresentada diz respeito às questões de análise e leitura de imagens fotográficas de um grupo de 26 artistas pertencente à Fototeca Municipal Ricardo Giovannini na cidade do Rio Grande-RS, inseridas na coleção intitulada Inah Emil Martensen, em homenagem a uma das figuras mais representativas da cultura riograndina no século XIX que será abordada em segundo plano em nosso trabalho. Segundo relatosorais, pode-se deduzir que Inah Emil Martensen foi uma pessoa de grande participação e importância para a vida cultural e artística da cidade atuando como artista, mulher, professora, gestora e promotora de eventos. E foi justamente por conta de sua relevância para a sociedade da época que o Centro Municipal de Cultura Inah Emil Martensen homenageou-a adotando o seu nome. Além de uma rápida incursão no universo desta figura emblemática na história de Rio Grande, essa pesquisa debruçar-se-á mais especificamente sobre as fotos dos artistas que possivelmente estiveram apresentando-se neste município entre as décadas de 1940 e 1950, fazendo com que essa coleção, antes desconhecida ou não tratada como tal, possa ganhar destaque e reconhecimento da comunidade e dos pesquisadores. Este estudo cerca o tema de leitura de imagens fotográficas de natureza histórica, com a discussãosobre documentos como suporte de memória e, consequentemente, como fonte para pesquisa

Uppsatsen är en tematisk studie där vi analyserar karaktärerna i två verk av Astrid Lindgren, Pippi Långstrump (1945) och Emil i Lönneberga (1989). Syftet med uppsatsen är att undersöka normbrytning ur ett genusperspektiv samt hur dessa verk kan användas i ett didaktikärende. Vår metod grundar sig i en textanalys. Som framgår av vår analys har de utvalda barnböckerna många intressanta framställningar som kan diskuteras för att belysa ämnen som genus och normer. Eleverna ges möjlighet att förstå kvinnliga och manliga aspekter från olika synvinklar och utifrån det skapa sig en egen uppfattning. Detta kan även förstås som att eleverna lär sig att kritiskt granska litteratur men även andra områden i deras närhet.

Ein Bild von Schumacher stellt ein natürliches, hochgradig komplexes Ordnungsgebilde als Resultat eines dynamischen, komplexen Prozesses dar. Dieser läßt sich als ein sich selbst organisierender Prozess, als regelhaft beschreiben und erklären. Das fertige Bild zeigt aufgrund von Kooperation und Koordination der Elemente des offenen Produktionssystems und der Wechselwirkung von Zufall und Notwendigkeit, wozu Fluktuation und Symmetriebrüche gehören als Resultat seiner Selbstorganisation seinen optimalen stabilen Ordnungszustand. Das Konzept der Selbstorganisation in der Synergetik zeigt auf, dass die Strukturierungsprozesse in der Natur strengen Gesetzen folgen. Mit Hilfe dieses Konzepts lassen sich die Regeln der Bildgenese der informellen Malerei erklären. Damit distanziere ich mich von der konventionellen Bewertung der Informellen bzw. der Malerei Schumachers, welche die Bildentstehung allein aus dem vermeintlich absoluten Chaos und damit aus dem Unregelhaften der Psyche ableiten. Es zeigt sich daher, dass die konventionelle Kunsttheorie in ihrem Urteil über die Entstehung der informellen Malerei bezweifelt werden darf. In dem Faktum, dass dem Künstler ein bewusster Entscheidungsspielraum zugestanden wird, ist seine konstitutive Funktion als bewusst handelndes Subjekt klar herausgestellt. Schumacher ist kein willenloser Automat und der Malprozess funktioniert nicht wie der Ablauf eines Uhrwerks. Er ist auch nicht der Spielball des Zufalls. Vielmehr verdeutlicht sich im Handeln des Künstlers seine Verantwortlichkeit, indem er ein mitgestaltender Teil eines offenen dynamischen Systems ist. Deutlich wird zudem die Aktualität seiner Malerei und damit die der informellen Malerei insgesamt. Die Aktualität ist darin begründet, dass sie die Entstehungsprozesse von Strukturen in einer Art und Weise thematisiert, die neuesten wissenschaftlichen Erkenntnissen entspricht.

No description available.

The subject of love was chosen because of the current confusion over the nature, importance, and development of love. Although these topics are often discussed, the study of them seems never to be exhausted. The scope of the subject was too broad and the time for the study too short to investigate a number of theories of love. Therefore, the writer chose to study the concepts of love of the present-day psychiatrist. This decision led to the search for two contemporary psychiatrists who had published materials of importance on the topic. The subject was narrowed further when the search was begun for two men who represented two schools of psychology, existential and psychoanalytic. Viktor E, Frankl is an existentialist and Karl A. Menninger is a disciple of Freud. Both men are contemporary theorists and have written several books and articles on the subject. The basic assumptions in this thesis are: Love is an important value and not merely an illusion. Love may be understood, although there are neither reliable computers nor valid formulas for measuring "love quotient." An investigation of love from a psychological viewpoint can be valid. The comparison of the concepts of love as revealed in the writings of Frankl and of Menninger may aid in the understanding of the development of human love.

Uppsatsen jämför tre klassiska verk av Astrid Lindgren. Emil i Lönneberga (1963) handlar om en busig liten pojke, som bor på en bondgård, och hans till antalet många hyss. Madicken (1960) handlar om en flicka, boendes i ett överklasshem med tjänstefolk, som också är flitig på att hitta på olika hyss. Ronja rövardotter (1981) handlar om en rövarflickas äventyr i skogen. Syftet med uppsatsen är att göra en komparativ analys av de tre mammorna Alma, Kajsa och Lovis, och det genomförs genom att söka efter likheter och skillnader mellan de tre mammorna. Metoden som används är komparativ, vilket betyder att analysen är jämförande. Det som jämförs är mammornas egenskaper, handlingar och hur de beskrivs i berättelserna. Analysen kommer fram till att det finns klara likheter mellan mammorna i böckerna, men också att det finns skillnader i hur de porträtteras i de tre olika verken.

Syftet med uppsatsen är att ta reda på hur syskonrelationer framställs i två av Astrid Lindgrens böcker. Än lever Emil i Lönneberga (1967) och Madicken (1967). Vidare är syftet att undersöka hur pojkar respektive flickor skildras i dessa böcker. Med hjälp av en kvalitativ textanalys och en närläsning av böckerna har dessa analyserats utifrån Maria Nikolajevas (1998) redskap för en boks karaktärer. Nikolajevas abstrakta schema för vilka egenskaper som anses vara normativa för flickor respektive pojkar kommer även det att ligga till grund för analysen. Resultatet visar att de analyserade karaktärerna visade upp egenskaper som både är typiskt manliga/pojkiga respektive kvinnliga/flickiga.

No description available.

German-Spanish Intercultural Reflections in Travel Narrative by the Scientists E.A. Roßmäßler and J. Ezquerra del Bayo Abstract The present doctoral dissertation analyses the travel narrative by the German naturalist E.A. Roßmäßler Reise-Erinnerungen aus Spanien (1854) and the travel diary by the Spanish engineer J. Ezquerra del Bayo Viage científico y pintoresco por Alemania (1847) from an intercultural and comparative perspective. The main objective of this study has been to determine the degree of permanence of the Spanish and German stereotypes transmitted through written tradition in the German travel narrative about Spain and in the Spanish travel narrative about Germany in the first half of the 19th century. To this end, most of this research has been devoted to the enquiry about the origin of the stereotypes about Germany and Spain, which had existed throughout the centuries. Taking as the theoretical framework for this dissertation the notion of national stereotypes in related intercultural studies, we have analysed the presence or absence of some of the attributes stereotyped in the travel literature of the first half of the 19th century. Within the framework of travel narrative studies, considered as a literary genre, we have specifically focused on classifying the different publications according to a historical period, but also by taking into account their formal aspects, the text type, their structure and the motivations for undertaking a travel. Moreover, much attention has been paid to the topics dealt with, as well as the style and the tone used in the travel narrative under study. Starting from the premise that in this type of narrative the author and the narrator have the same identity or, at least, there is a mutual understanding between them, we have aimed to determine to what extent their biographical aspects such as the profession, social status, religion, age, origin, as well as the political ideology had impact on their intercultural perspective. Furthermore, we have looked into the different topics that are dealt with in this type of narrative, namely means of transport, travel routes, accommodation, weather, landscape, and people's physical appearance and personality, in order to find out if the authors of the narrative analysed adopted a more objective standpoint in their intercultural reflections, or, if they were equally influenced by the image and the 19th century's stereotypes about Germany and Spain. As a result of this analysis, it can be argued that despite a clear scientific motivation of the travel, as it is reflected by the objective descriptions in Ezquerra's and Roßmäßler's narrative, the spirit encouraging Roßmäßler was clearly romantic, while in the case of Ezquerra, it was customary. In this sense, the German naturalist addressed potential readers from the perspective of a hetero-stereotype created about Spain from the assumptions of Romanticism, while Ezquerra used a humorous, ironic, and in general, satiric tone, so common in the Spanish press and in the Spanish society at that time. The author used that tone to describe the German social reality adopting a truly personal concise style. / Reflexiones interculturales germano-españolas en los relatos de viaje de los científicos E.A. Roßmäßler y J. Ezquerra del Bayo Resumen La presente tesis doctoral analiza el relato de viaje del naturalista alemán E. A. Roßmäßler Reise-Erinnerungen aus Spanien (1854) y el diario de viaje del ingeniero español J. Ezquerra del Bayo Viage científico y pintoresco por Alemania (1847) desde una perspectiva intercultural y comparativa. Uno de los objetivos generales de este estudio ha sido determinar qué grado de pervivencia existe de los estereotipos españoles y alemanes transmitidos a través de la tradición escrita en los relatos de viaje de alemanes en España y de relatos de viaje de españoles en Alemania en la primera mitad del siglo XIX. Para ello hemos dedicado gran parte de nuestra investigación a conocer el origen de esos estereotipos preexistentes a lo largo de los siglos. Partiendo de la base teórica que incluye los estereotipos nacionales en los estudios sobre interculturalidad, hemos investigado la presencia o ausencia de algunos de esos atributos estereotipados en los relatos de viaje de la primera mitad del siglo XIX. Tomando como marco teórico las investigaciones relativas a la literatura de viajes como género literario, ha sido uno de nuestros objetivos específicos adscribir las diferentes obras tratadas a una época determinada atendiendo a los aspectos formales, como el tipo de texto, la estructura del mismo y el motivo del viaje. Así mismo hemos prestado atención al contenido de los temas tratados y al estilo o tono empleado en las obras objeto de estudio. Partiendo de la premisa de que en el relato de viaje el autor y el narrador están identificados o al menos existe una connivencia entre ellos, hemos querido determinar qué incidencia tienen y qué rol desempeñan los aspectos biográficos, como la profesión, el estatus social, la confesión religiosa, la edad o la procedencia geográfica, así como la ideología o inclinación políticas en la manera de mirar y asimilar la realidad desde una perspectiva intercultural. Nos hemos preguntado al analizar los diferentes temas que aparecen en este tipo de textos (medios de transporte, estado de los caminos, alojamientos, clima, paisaje, fisonomía y carácter), si en las obras objeto de estudio los autores participan de una mayor objetividad en sus reflexiones interculturales o si éstas están igualmente influidas por la imagen y los estereotipos vigentes en el siglo XIX tanto sobre Alemania como sobre España. Como resultado de nuestra investigación hemos podido constatar que aun teniendo en cuenta el carácter científico del motivo del viaje, que aparece en descripciones objetivas tanto por parte de Ezquerra como de Roßmäßler, el espíritu sin embargo que anima las descripciones de Roßmäßler es romántico, mientras que el que se desprende del relato de Ezquerra es costumbrista. En este sentido, el naturalista alemán se dirige al potencial lector desde el heteroestereotipo creado sobre España desde los supuestos del Romanticismo. Ezquerra, por su parte, demuestra en su relato conocer bien el tono jocoso, irónico, en general satírico, que era habitual en la prensa española de la época -y creemos que también de forma general en la sociedad- y se sirve de él para transmitir la realidad social alemana desde un personal laconismo. / Reflexions interculturals germano-espanyoles en els relats de viatge dels científics E. A. Roßmäßler i J. Ezquerra del Bayo Resum La present tesi doctoral analitza el relat de viatge del naturalista alemany E. A. Roßmäßler Reise-Erinnerungen aus Spanien i el diari de viatge de l'enginyer espanyol J. Ezquerra del Bayo Viage científic i pintoresc per Alemanya des d'una perspectiva intercultural. Un dels objectius generals d'aquest estudi ha estat determinar quin grau de pervivència existeix dels estereotips espanyols i alemanys transmesos a través de la tradició escrita en els relats de viatge d'alemanys a Espanya i de relats de viatge d'espanyols a Alemanya en la primera meitat del segle XIX. Per això hem dedicat gran part de la nostra investigació a conéixer l'origen d'aquests estereotips preexistents al llarg dels segles. Partint de la base teòrica que inclou els estereotips nacionals en els estudis sobre interculturalitat, hem investigat la presència o l'absència d'alguns d'aquests atributs estereotipats en els relats de viatge de la primera meitat del segle XIX. Prenent com a marc teòric les investigacions relatives a la literatura de viatges com a gènere literari, ha estat un dels nostres objectius específics adscriure les diferents obres tractades a una època determinada atenent els aspectes formals, com el tipus de text, l'estructura d'aquest i el motiu del viatge. Així mateix hem prestat atenció al contingut dels temes tractats i l'estil o to emprat en les obres objecte d'estudi. Partint de la premissa que en el relat de viatge l'autor i el narrador estan identificats o almenys hi ha una connivència entre ells, hem volgut determinar quina incidència tenen i quin rol juguen els aspectes biogràfics, com ara la professió, l'estatus social, la confessió religiosa, l'edat o la procedència geogràfica, així com la ideologia o la inclinació polítiques en la manera de mirar i assimilar la realitat des d'una perspectiva intercultural. Ens hem preguntat en analitzar els diferents temes que apareixen en aquest tipus de textos (mitjans de transport, estat dels camins, allotjaments, clima, paisatge, fesomia i caràcter), si en les obres objecte d'estudi els autors participen d'una major objectivitat en les seues reflexions interculturals o si aquestes estan igualment influïdes per la imatge i els estereotips vigents en el segle XIX tant sobre Alemanya com sobre Espanya. Com a resultat de la nostra investigació hem pogut constatar que, tot i tenint en compte el caràcter científic del motiu del viatge, que apareix en descripcions objectives tant per part d'Esquerra com de Roßmäßler, l'esperit, però, que anima les descripcions de Roßmäßler és romàntic, mentre que el que es desprén del relat d'Ezquerra és costumista. En aquest sentit, el naturalista alemany es dirigeix al potencial lector des de l'heteroestereotip creat sobre Espanya des dels supòsits del Romanticisme. Ezquerra, per la seua banda, demostra en el seu relat conéixer bé el to jocós, irònic, en general satíric, que era habitual en la premsa espanyola de l'època -i creiem que també de forma general en la societat- i se serveix d'aquest per transmetre la realitat social alemanya des d'un personal laconisme. / Gómez Perales, MJ. (2017). Reflexiones interculturales germano-españolas en los relatos de viaje de los científicos E. A. Rossmässler y J. Ezquerra del Bayo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86141