This PhD Thesis contributes to the domain of Educational Technologies, and more specifically to the Learning Design (LD) research field, which focuses on supporting teachers in the creation of effective computer-supported learning activities considering the needs of their educational contexts. Research in LD has provided a myriad of tools and methods. Yet, existing tools lack collaboration support for communities of teachers engaged in learning (co-)design. Moreover, scope of tools is varied in terms of representations used, pedagogical approaches supported, and design phases targeted (from conceptualization to authoring and implementation). This diversity of tools contrasts with lack of articulation of their synergies to offer meaningful, manageable and integrated LD ecosystems for teachers and communities of teachers. This Thesis is framed in this problem area. Its guiding research question is: How can community platform management mechanisms support teachers in integrated learning design ecosystems? This question is addressed by more specific investigation towards addressing four specific research objectives. The first objective is explorative, focused on understanding needs for management mechanisms in LD community platforms. The resulting contribution includes participation in building and evaluating LD community platforms (LdShake, Learning design Sharing and co-edition, and ILDE, Integrated Learning Design Environment) in the context of Spanish and European projects, and the identification of needs tackled in the following three research objectives. The second objective deals with enabling flexible management of learning (co-)design processes that involve use of several LD tools. The associated contribution is a model and implementation for LD Workflows, which shape orchestrated uses of selected LD tools that can be applied to LD Projects. The third objective focuses on supporting management of multiple learning design versions in scenarios of reuse and co-design. The contribution is a model and visualization strategy based on a family tree metaphor. The fourth objective concerns the need for interoperability between co-(design) tools and platforms, and in particular focuses on design patterns as structured LD representations of special interest because they collect repeatable good teaching practices. The contribution is a pattern ontology for computationally representing a pattern language (working case of design patterns in Computer-Supported Collaborative Learning) and a derived model together with an architecture for interoperable management of patterns across LD tooling. Contributions have been implemented in LdShake and ILDE community platforms, showing feasibility, enabling proofof-concept in significant scenarios and user studies involving teachers. / Las contribuciones de esta Tesis Doctoral se enmarcan en el ámbito de las Tecnologías Educativas, y más concretamente en el campo de investigación del Diseño de Aprendizaje (LD acrónimo en inglés). Este campo se centra en dar apoyo a los profesores en la creación de actividades educativas apoyadas por ordenador teniendo en consideración sus contextos educativos. La investigación en el campo de LD ha proporcionado gran cantidad de herramientas y métodos. Sin embargo, estas herramientas todavía carecen de mecanismos que posibiliten la colaboración en comunidades de profesores involucradas en el (co-)diseño de aprendizaje. Además, el alcance de las herramientas es muy variado en cuanto a las representaciones utilizadas, los enfoques pedagógicos utilizados, y fases de diseño a las que van dirigidas (desde la conceptualización, hasta la autoría y hasta la implementación). Esta diversidad de herramientas contrasta con la falta de articulación de sus sinergias para ofrecer ecosistemas LD significativos, manejables e integrados para profesores y comunidades de profesores. Esta problemática motiva la investigación realizada en esta Tesis. La pregunta de investigación que la guía es: ¿Cómo pueden apoyar los mecanismos de gestión de plataformas comunitarias dar soporte en ecosistemas de diseño de aprendizaje integrado? Esta cuestión se aborda en la investigación más concreta de cuatro objetivos específicos. El primer objetivo es exploratorio, se centra en la comprensión de las necesidades de mecanismos de gestión en plataformas para comunidades en LD. La contribución resultante incluye la participación en la implementación y evaluación de las plataformas para comunidades en LD (LdShake, acrónimo en inglés de Learning design Sharing and co-edition, e ILDE, acrónimo en inglés de Integrated Learning Design Environment) en el contexto de proyectos españoles y europeos, así como la identificación de las necesidades abordadas en los tres siguientes objetivos de la investigación. El segundo objetivo busca permitir una gestión flexible de los procesos de (co-)diseño de aprendizaje que implique el uso de varias herramientas de LD. La contribución asociada es un modelo e implementación de los flujos de trabajo de LD (LD Workflows en inglés). Los LD Workflows se definen para permitir la representación de las herramientas de LD seleccionadas que se pueden aplicar a proyectos de LD (LD Projects, en inglés). El tercer objetivo se centra en el apoyo a la gestión de múltiples versiones de diseño de aprendizaje en escenarios de reutilización y (co-)diseño. La contribución es un modelo y una visualización basada en una metáfora del árbol familiar (family tree, en inglés). El cuarto objetivo trata la necesidad de interoperabilidad entre herramientas de (co-)diseño y plataformas de LD, y en particular, se centra en los patrones de diseño como representaciones LD estructuradas de especial interés ya que recogen buenas prácticas docentes repetibles. La contribución es una ontología de patrones que representa computacionalmente un lenguaje de patrones (centrándose en los patrones de CSCL, del inglés:Computer-Supported Collaborative Learning) y un modelo derivado junto con una arquitectura para la gestión interoperable de patrones a través de herramientas de LD. Las contribuciones se han implementado en las plataformas de comunidades de LD LdShake e ILDE mostrando su viabilidad, ofreciendo la prueba de conceptos en escenarios significativos y estudios con profesores en entornos reales.

Aquest treball de recerca investiga la formació en valors ètics dels professionals de les TIC amb l’objectiu de destacar un marc educatiu on portar a terme el procés d’aprenentatge dins de les escoles d’enginyeria. Aquest marc educatiu s’estudia a través de tres eixos principals: quin paper juga l’ètica dins del context de les TIC; quines implicacions morals té l’ètica professional; quins són els requeriments educatius essencials necessaris per tal que els professionals de les TIC puguin desenvolupar un perfil ètic adequat. Conseqüentment, les principals contribucions d’aquest treball són dues. En primer lloc, detectar les implicacions morals de la tecnologia i com aquestes configuren i influencien l’exercici pràctic diari del professional de les TIC. En segon lloc, proveir els estudiants de les escoles d’enginyeria d’una ètica professional, la qual és implementada mitjançant un conjunt de recursos metodològics i pedagògics, per tal d’ensenyar-los a treballar d’acord amb els valors socials conjunturals, els quals són la base per a un ensenyament ètic adient. Els enfocaments de recerca sobre els quals basem aquest estudi són tres: l’hermenèutica, l’ètica discursiva i l’ètica de la virtut, aplicades a l’àmbit de l’ètica professional. Aquests mitjans busquen suscitar i representar els diferents punts de vista i experiències dels estudiants quan s’enfronten a dilemes morals. Per això, aquests plantejaments de recerca, conjuntament amb les eines d’aprenentatge corresponents permeten als estudiants augmentar la seva consciència respecte les qüestions ètiques relacionades amb la seva construcció moral, alhora que desenvolupen l’expertesa tècnica pròpia de la titulació d’enginyeria. Així doncs, la proposta presentada proporciona un marc de treball que consta d’un conjunt educatiu de recursos basats en eines d’aprenentatge que permeten la reflexió de qüestions ètiques i l’assoliment d’un ensenyament centrat en la millora pràctica de l’estudiant d’enginyeria. Els resultats d’aquest estudi culminen amb les conclusions següents: 1. La necessitat d’emfatitzar que el comportament ètic és sempre necessari en l’exercici d’una professió social com l’enginyeria, però no només quan les coses van malament. 2. La incorporació d’una dimensió ètica que ens permeti analitzar les accions, les conseqüències i les responsabilitats respecte a la relació existent entre la tecnologia i la professió de l’enginyeria tenint en compte el context social on es desplega. 3. La cerca d’una ètica amb característiques pròpies implementada a través de mètodes, eines d’aprenentatge i recursos tecnològics. Tot això amb la mirada posada a realitzar bones pràctiques que potenciïn la sensibilitat ètica entre els estudiants d’enginyeria. Basant-nos en els resultats anteriors, el professorat i l’alumnat dels graus d’enginyeria, on les tecnologies de les TIC tenen un paper rellevant i de lideratge, haurien de ser capaços d’avaluar com aborden l’ensenyament i l’aprenentatge ètic professional, si apunten per promoure una professió de qualitat i d’un evident vincle social, basada en una plena consciència de l’ètica dins de l’actual món professional de les TIC. / This study investigates the training in ethical values of ICT professionals with a view to highlighting an educative framework from which to carry out the learning process within engineering schools. This educative framework is explored through the following central points: what is the role of ethics within the context of ICT; what moral implications professional ethics has; what are the essential educative requirements that ICT professionals need to develop an appropriate ethical profile Consequently, the study’s principal contributions are twofold. On one hand, identifying moral involved with technology and how these shape the daily practical exercise in the scope of ICT professionals. On the other hand, providing the students of engineering schools with professional ethics by means of a set of methodological and pedagogical resources, in order to train students to work in accord with the relevant social values on which suitable ethics instruction is based. The research approaches employed in this study are three: the hermeneutic approach, the discursive ethics and the virtue ethics, applied within the field of professional ethics. These methods seek to elicit and represent the different perspectives and experiences of the students when facing ethical dilemmas. Thus, this research work approaches jointly the corresponding set of learning tools that allow students to raise their awareness regarding the ethical issues related to their moral construction, at the same time as they develop the technical expertise typical of an engineering degree. So this proposal provides a framework that consists of a set of educational resources based on learning tools that allow the deliberation of ethical issues, and the fulfilment of a training process aimed at the experiential improvement of the student of engineering. The study’s findings culminate in the following remarks: 1. The necessity of emphasizing that ethical behaviour is always appropriate in the exercise of a social profession such as engineering, not only when things goes wrong. 2. The incorporation of an ethical dimension that allows us to analyse the actions, outcomes and responsibilities with regard to the existing relationship between technology and the engineering profession taking into account the social context in which it is deployed. 3. The search for an ethics with typical features implemented through appropriate methods, learning tools, and technological resources. All of this with the aim of achieving good practice which strengthens ethical sensitivity among the students of engineering. Based on the preceding results, teaching staff and the student body of engineering degrees, where ICT technologies have an prominent and leading role, should be able to evaluate how they approach ethical professional training and learning, if they aim to promote a profession of quality and of clear social connectivity, based on a full awareness of the ethics within the current ICT professional world.

Aquesta tesi doctoral s’emmarca dins l’àrea d’estudi de l’educació, i posa el seu èmfasi en dos contextos determinats: l’educació formal, l’escola, i l’educació no formal, concretament l’educació en el lleure que es desenvolupa des dels centres d’esplai. El nexe d’unió entre ambdós àmbits gira al voltant de les competències bàsiques. D’aquesta manera, es pretén estudiar la relació entre les competències desenvolupades en els esplais amb les vuit competències bàsiques establertes a l’etapa d’Educació Primària a Catalunya, tot intentant esbrinar si la participació activa en un centre d’esplai per part dels infants afavoreix l’assoliment d’aquestes competències bàsiques. Es planteja una revisió teòrica sobre el concepte general de competència, així com de les vuit competències bàsiques de l’escola. D’altra banda, es desenvolupa el marc teòric sobre l’educació en el lleure en general i l’àmbit de l’esplai en particular. Pel que fa a la metodologia d’estudi, es conjuguen tècniques quantitatives, qüestionaris, amb d’altres de qualitatives com són les entrevistes i les observacions. Les dades recollides i analitzades condueixen a concloure que a l’esplai es desenvolupen totes les competències bàsiques escolars, amb major o menor intensitat, i no només aquelles tradicionalment descrites per la literatura sobre l’educació en el lleure, com poden ser la competència d’autonomia i iniciativa personal o la social i ciutadana. Les competències bàsiques es treballen a l’esplai sempre d’una manera pràctica i aplicada a la quotidianitat dels infants, partint de l’element lúdic i la pròpia vivència com a eixos vertebradors, i el monitor com a referent imprescindible i model per als infants

Aquesta tesi doctoral és fruit d’una recerca que des d’un enfocament ecològic qualitatiu d’investigació etnogràfica centrada a l’aula, explora d’una banda els avantatges del treball interdisciplinari de les assignatures d’anglès i música, i d’altra banda com incideix en la motivació de l’alumnat la creació d’un rap en anglès. Primerament es presenta un breu repàs al marc teòric, referent a l’ensenyament de l’anglès, l’ensenyament de la música, la relació entre la música i la llengua, i la motivació. Es relaciona la motivació amb els conceptes d’emoció, interès i creativitat i a partir d’aquests conceptes es creen unes categories apriorístiques que permeten l’anàlisi de les dades. Seguidament s’explica la proposta didàctica portada a terme en una aula de 6è de primària i es procedeix a l’anàlisi de les dades a partir dels diferents instruments de recollida i de les diverses perspectives dels integrants en el projecte. / This thesis presents a piece of ethnographic classroom-based qualitative research from an ecological perspective. The aim was, on one hand, to explore the potential of an interdisciplinary (English and Music) project and, on the other, the effect of creating their own English rap on pupils’ motivation. The theoretical framework examines current thinking on foreign language acquisition, music learning, and the relationship between music, language and motivation. The research relates motivation to other concepts such as emotion, interest and creativity, out of which aprioristic categories are established for use in the analysis. The work includes a description of the project, carried out in a Year 6 Primary school classroom, and an analysis of the data obtained. This data was gathered by using a range of different instruments which include the observations, from the varying perspectives, of the participants in the project.

Aquesta recerca analitza la capacitat que tenen els estudiants de mestre per posar en pràctica els seus aprenentatges referents a les teories d’ensenyament i aprenentatge de les ciències basades en la modelització (EACBM). Per assolir aquest objectiu: (i) s’ha dissenyat i implementat un programa de formació inicial de mestres d’educació primària basat en l’EACBM; (ii) s’han comparat 71 unitats didàctiques realitzades abans, durant i al final del programa de formació. L’anàlisi de dades ha suposat la creació d’un nou instrument d’anàlisi que pren com a referència la interactivitat, aprofundint en els processos d’ensenyament-aprenentatge al llarg dels temps, sense deixar de fer referència a aquells aspectes específics del contingut. Els resultats indiquen millores referents a l’exploració dels models inicials de l’alumnat així com a la planificació d’activitats per recollida de dades/evidències. També s’identifiquen limitacions específiques referents a l’adquisició de coneixements referents a EACBM i es suggereixen aspectes de millora per a la formació docent. / This study explores preservice teachers’ challenges to achieve the required skills to put Model-Centred Instruction (MCI) into practice. To this end: (i) specific MCI for preservice primary university courses has been designed and performed; (ii) a total amount of 71 lesson plan designs done prior; through and at the end of instruction have been compared. A new instrument for data analysis has been established. This instrument pretends to deepen the teaching-learning process through time while making reference to specific aspects of the content and taking the join activity as a reference. Findings indicate significant pedagogical gains related to the exploration of students’ prior models and the collection of data/evidence within inquiry activities. Specific constraints for the adequate acquisition of MCI have been identified. Based on these results, areas of focus to improve teacher education have been suggested.

No description available.

El objetivo general de este trabajo es explorar, analizar y describir los factores y elementos que intervienen en la transferencia del aprendizaje a las tareas laborales cotidianas como consecuencia de haber asistido a un curso de formación relacionado con el trabajo. Este trabajo explora y analiza el concepto de transferencia del aprendizaje desde diferentes enfoques teóricos e indaga sobre los factores que intervienen en este proceso a través de cuatro estudios realizados en dos contextos de formación para el trabajo y el empleo: dos en el contexto de formación profesional para empleo y otros dos el contexto de formación permanente del profesorado universitario. En la primera parte se presenta una aproximación teórica al concepto de transferencia del aprendizaje desde la psicología y la pedagogía y desde la perspectiva del desarrollo de recursos humanos. En la segunda parte se exponen cuatro estudiossobre transferencia del aprendizaje en contextos de formación para el trabajo y el empleo basados en una metodología empírico-analítica de investigación. Estos estudios, si bien son independientes entre sí, todos abordan la cuestión de la transferencia del aprendizaje y se asientan en una metodología de investigación empírico-analítica. / The work presents fourre search studies about the transfer of learning in job-related training contexts. The overall objective of these studies is to explore, analyze and describe the factors and elements in volved in the transfer of learning back to work after participants have attended a training course related to the ir work. The work explores and analyzes the concept of transfer of learning from different theor etical approaches and explores the factors in volved in this process through four studies in two contexts of job-related training: two studies were conducted in Subsystem professional training for employment context and other two studies were conducted in the context of academic teacher training in higher education institutions. The first part presents a conceptual literature review of the transfer of learning concept from a psychology and pedagogy approach and human resource development approach. These cond part presents four studies on transfer of learning in the context of job-related training. These studies, although they are independent of one another, all address theis sue of the transfer of learning and are based on an empirical-analytic research methodology.

La investigadora assumirà el doble rol de investigadora i formadora per a poder analitzar internament els processos que s'esdevenen en els àmbits pràctics de formació docent per a la innovació curricular en les etapes educatives de Educació Infantil i Primària i dins de plataformes formatives previstes pels Plans de Formació Permanent del Professorat del Departament d'Ensenyament de la Generalitat (en concret articulades pel SEDEC i per l'ICE-URV).Es tenen en compte les modalitats formatives 'curs' i 'formació en centre' o assessorament en centre per a aprofundir en llurs potencialitats particulars: una investigació com a estudi de cas múltiple de caràcter instrumental. La intencionalitat de l'estudi és 'analitzar en profunditat 3 processos de formació (un assessorament en centre i dos cursos) centrats en una innovació curricular en l'àrea de la 'lectura i l'escriptura constructivista' per a establir valoracions sobre el tipus o grau Desenvolupament Professional (de professors i de formadora) que s'ha arribat a construir i proposar condicions, accions, i estratègies de millora.Com a objectius concrets més rellevants:(a) Comprendre significativament, des del punt de vista de la formadora com a subjecte docent, - què passa en el desenvolupament d'accions formatives de diversa modalitat que pretenen ajudar a desenvolupar una innovació.- com s'aprèn, quin tipus d'aprenentatge es dóna i qui són els protagonistes que interaccionen en els aprenentatges. (b) Indagar en els elements del procés de formació que poden influir en:- l'acollida positiva de la proposta innovadora,- la comprensió i interès entorn el seu marc conceptual, - la incidència i aplicació en les aules,- el canvi d'actituds coherent amb la innovació, - l'assumpció de concepcions sobre el paper del professor com a educador i aprenent, investigador i reflexiu en contextos de canvi com l'actual. (c) Establir algun tipus de connexió entre experiències de formació: saber més sobre la forma com es desenvolupen i s'institucionalitzen els canvis.(d) Descriure i valorar elements de la metodologia de l'estudi que hagin suposat major potencial d'aprenentatge i aprenentatge per a l'acció de formadora.D'aquests objectius es desprèn la necessitat d'indagar, entre d'altres, en els àmbits teòrics de:- El programa d'investigació sobre el 'pensament del professor' - La construcció de coneixement en contextos de formació professional: la relació entre teoria i pràctica i la comprensió de les diverses 'subcultures' i formes de Desenvolupament professional- El paper de la persona formadora com a guia en la construcció del "nou" coneixement - La narrativitat com a recurs d'aprenentatge metacognitiu, històric, i social - Els components de la innovació curricular sobre lectura i escriptura - L'avaluació d'accions de formació permanent - La potencialitat de les modalitats de formació: cursos i projectes de centre en el marc del Pla de Formació Permanent del Professorat (1997)- Els itineraris formatius i les necessitats dels professors: estadis informatiu, formatiu i autoformatiu Quant a estratègies concretes que es desenvolupen, cal observar que es recopilen dades des de diferents protagonistes: - Formadora: escriu diaris de totes les sessions- Observadors en els cursos: realitzen informes descriptius i/o diaris de cada sessió - Professors/es realitzen: - avaluacions inicials sobre conceptes i estratègies curriculars - qüestionaris inicials sobre cultura innovadora - mostres dels treballs realitzats a classe- valoracions finals estàndar determinades pels serveis (SEDEC i ICE-URV)- autoinformes 'oberts' - Entrevistes a l'equip directiu del centre de la 'Formació en centre'- Entrevistes als observadors- Registres tecnològics: gravacions en cassette de bona part de les sessions A partir de l'estudi, s'aporten elements que poden contribuir a una 'Didàctica de la Formació Permanent' en tant que es posen en evidència components del 'pensament de la docència' com a gestió social dels aprenentatges docents per part de la formadora i elements que afavoreixen la construcció i superació per part dels professors del trànsit entre una metodologia i altra: des de la perspectiva d'aquest 'acompanyament', se'n destaquen elements com la narrativitat, els processos d'investigació-acció, el suport emocional davant un alt grau d'incertesa pel canvi, la comprensió de les diverses 'subcultures' que cohabiten en els centres educatiu; tot, tenint en compte les potencialitats d'ambdues modalitats formatives analitzades. / La investigadora assumirà el doble rol de investigadora i formadora per a poder analitzar internament els processos que s'esdevenen en els àmbits pràctics de formació docent per a la innovació curricular en les etapes educatives de Educació Infantil i Primària i dins de plataformes formatives previstes pels Plans de Formació Permanent del Professorat del Departament d'Ensenyament de la Generalitat (en concret articulades pel SEDEC i per l'ICE-URV).Es tenen en compte les modalitats formatives 'curs' i 'formació en centre' o assessorament en centre per a aprofundir en llurs potencialitats particulars: una investigació com a estudi de cas múltiple de caràcter instrumental. La intencionalitat de l'estudi és 'analitzar en profunditat 3 processos de formació (un assessorament en centre i dos cursos) centrats en una innovació curricular en l'àrea de la 'lectura i l'escriptura constructivista' per a establir valoracions sobre el tipus o grau de Desenvolupament Professional (de professors i de formadora) que s'ha arribat a construir i proposar condicions, accions, i estratègies de millora.Com a objectius concrets més rellevants:(a) Comprendre significativament, des del punt de vista de la formadora com a subjecte docent, - què passa en el desenvolupament d'accions formatives de diversa modalitat que pretenen ajudar a desenvolupar una innovació.- com s'aprèn, quin tipus d'aprenentatge es dóna i qui són els protagonistes que interaccionen en els aprenentatges. (b) Indagar en els elements del procés de formació que poden influir en: l'acollida positiva de la proposta innovadora, la comprensió i interès entorn el seu marc conceptual,  la incidència i aplicació en les aules, el canvi d'actituds coherent amb la innovació,  l'assumpció de concepcions sobre el paper del professor com a educador i aprenent, investigador i reflexiu en contextos de canvi com l'actual. (c) Establir algun tipus de connexió entre experiències de formació: saber més sobre la forma com es desenvolupen i s'institucionalitzen els canvis.(d) Descriure i valorar elements de la metodologia de l'estudi que hagin suposat major potencial d'aprenentatge i aprenentatge per a l'acció de formadora.D'aquests objectius es desprèn la necessitat d'indagar, entre d'altres, en els àmbits teòrics de: El programa d'investigació sobre el 'pensament del professor'  La construcció de coneixement en contextos de formació professional: la relació entre teoria i pràctica i la comprensió de les diverses 'subcultures' i formes de Desenvolupament professional El paper de la persona formadora com a guia en la construcció del "nou" coneixement  La narrativitat com a recurs d'aprenentatge metacognitiu, històric, i social  Els components de la innovació curricular sobre lectura i escriptura  L'avaluació d'accions de formació permanent  La potencialitat de les modalitats de formació: cursos i projectes de centre en el marc del Pla de Formació Permanent del Professorat (1997) Els itineraris formatius i les necessitats dels professors: estadis informatiu, formatiu i autoformatiu Quant a estratègies concretes que es desenvolupen, cal observar que es recopilen dades des de diferents protagonistes: - Formadora: escriu diaris de totes les sessions- Observadors en els cursos: realitzen informes descriptius i/o diaris de cada sessió - Professors/es realitzen:  avaluacions inicials sobre conceptes i estratègies curriculars  qüestionaris inicials sobre cultura innovadora  mostres dels treballs realitzats a classe valoracions finals estàndar determinades pels serveis (SEDEC i ICE-URV) autoinformes 'oberts'  Entrevistes a l'equip directiu del centre de la 'Formació en centre' Entrevistes als observadors Registres tecnològics: gravacions en cassette de bona part de les sessions A partir de l'estudi, s'aporten elements que poden contribuir a una 'Didàctica de la Formació Permanent' en tant que es posen en evidència components del 'pensament de la docència' com a gestió social dels aprenentatges docents per part de la formadora i elements que afavoreixen la construcció i superació per part dels professors del trànsit entre una metodologia i altra: des de la perspectiva d'aquest 'acompanyament', se'n destaquen elements com la narrativitat, els processos d'investigació-acció, el suport emocional davant un alt grau d'incertesa pel canvi, la comprensió de les diverses 'subcultures' que cohabiten en els centres educatiu; tot, tenint en compte les potencialitats d'ambdues modalitats formatives analitzades. / The action researcher will assume both roles one as a researcher as well as a teacher educator to analyse the inner processes that appear in the educational practice for the curriculum innovation in Elementary and Primary Education and in 'Teacher training Projects' of Catalan Department of Education taken by SEDEC (a Service for teaching Catalan in schools) and by ICE-URV (the department of teacher training of the University of Tarragona).Two formative views are taken into account, one as a course, and the other as a training assessment inside the school itself in order to develop a research in terms instrumental study of multiple cases. The purpose of the study is to analyse three teacher training processes (two courses and one school training assessment) based on a new curriculum about constructivist reading and writing to evaluate the teachers' professional development (as well as the researcher's herself) and to promote strategies and improving conditions.More specific outstanding objectives are:(a) To understand (from the researcher-teacher's point of view): - the development process of different research actions which aim to help an innovation - the learning process , types of learning, practitioners and interaction.(b)To investigate the elements of the learning process which have an influence on: - a positive reception of the innovative proposal - conceptual understanding and interest - impact and classroom application - a change of attitude according to the innovation process. - an acceptance of the teacher's role as educator and learner, researcher and reflective in present innovative processes.(c) To establish links between different training experiences, their development and institutionalisation.(d) To describe and assess methodological elements of the study which mean an improvement in learning and in the teacher educator's own learning.From these objectives there is a theoretic investigation about:- The research programme about the "teacher's thoughts".- Knowledge construction in a professional education context: the connection between theory and practice and the comprehension of different "subcultures" and ways of professional development.- The educator's role as a guide in "new" knowledge construction.- "Narrative" as a metacognitive, historic, social learning resort.- The elements of the curriculum innovation which refer to reading and writing.- The evaluation of the teacher education process.- The potential of different ways of teacher training: courses and school projects regarding the institutional planning for teacher education of 1997.- The different education ways and the teachers' needs: by means of three steps, information, training and self-training.Regarding the specific strategies employed, an amount of information has been summarized by the practitioners:- The educator, she writes reports every session.- The observers of the courses, they write descriptive reports every session.- The teachers, they do: - initial tests about curriculum and strategies. - initial questionnaires about innovation. - samples of classwork. - final evaluation (determined by SEDEC and ICE-URV). - open self-reports.- Interviews with the school headmaster.- Interviews with the observers.- Tape recording of most sessions.The study provides new elements to elaborate a didactic method for "teacher education" as well as other elements which participate in the "teaching process"; in the educator's view as a social management of education achievement, and in the teachers' as the elements which help to assume the change from one methodology to another. Some elements are particularly relevant: narrative, action-research procedures, emotional support regarding the hesitation for changing, comprehension of the different "subcultures" which live together in schools; all of them, regarding the potential of both education modalities which have been analysed.

Estudi post - test descriptiu realitzat a l'entorn d'una escola d’educació especial de nens i joves amb Paràlisi Cerebral (PC), que aporta una valuosa informació sobre la integració de la musicoteràpia (MT) en l'equip interdisciplinari per al tractament de persones amb PC. L'objectiu de l'estudi es centra en tres hipòtesis: Hi han diferències de qualitat de participació en MT segons l'afectació global (H1), hi ha diferències segons l'edat (H2), i hi ha diferències en la percepció de les diverses disciplines sobre la funcionalitat de la MT (H3). Els subjectes d'estudi són els alumnes amb PC (N=71) i els professionals (N=25) de l'escola, establint dues categories d'estudi: segons l'afectació global (PC Moderada n=36 i PC Greu n=35) i segons l'edat (nens 6-12 anys n=36 i joves >13 anys n=35), desenvolupant dos programes d'intervenció: MT-1 (4 mesos de MT en grups de 8, N=71), i a continuació MT-2 (8-12 mesos de MT, n=50). L'avaluació d'aquests programes es va realitzar sobre 14 conceptes en les àrees d'actitud, cognitiva, social, física i emocional segons les observacions dels professionals, que han servit per definir la jerarquia d'objectius en MT. De les proves estadístiques no-paramètriques per a les mostres independents (Mann-Whitney) i les relacionades (Wilcoxon) es desprèn els següents resultats per a cada hipòtesi: H1, els subjectes amb PC Greu responen millor a MT-1, i amb PC Moderada progressen més en MT-2; H2, hi ha diferències entre nens i joves, i H3, hi ha diferències entre disciplines professionals i unanimitat en valorar la 'participació' com a objectiu prioritari de la MT, coincidint en la seva naturalesa complementària. Com a conclusió es confirmen les tres hipòtesis. Per als professionals, la intervenció de MT en nens i joves amb PC s'ha de basar en la participació activa, independentment del nivell d'afectació global. / Estudio post-test descriptivo realizado en el entorno de una escuela especial de niños y jóvenes con Parálisis Cerebral (PC), que aporta una valiosa información sobre la integración de la musicoterapia (MT) en el equipo interdisciplinar para el tratamiento de personas con PC. El objetivo del estudio se centra en tres hipótesis: Existen diferencias de calidad de participación en MT según la afectación global (H1), existen diferencias según la edad (H2), y existen diferencias en la percepción de las distintas disciplinas sobre la funcionalidad de la MT (H3). Los sujetos de estudio son los alumnos con PC (N=71) y los profesionales (N=25) de la escuela, estableciéndose dos categorías de estudio: según la afectación global (PC Moderada n=36 y PC Grave n=35) y según la edad ( niños 6-12 años n=36 y jóvenes >13 años n=35), desarrollándose dos programas de intervención: MT-1 (4 meses de MT en grupos de 8, N=71); y a continuación MT-2 (8–12 meses de MT, n=50). La evaluación de dichos programas se realizó sobre 14 conceptos en las áreas de actitud, cognitiva, social, física y emocional según las observaciones de los profesionales, que han servido para definir la jerarquía de objetivos en MT. De las pruebas estadísticas no-paramétricas para las muestras independientes (Mann-Whitney) y las relacionadas (Wilcoxon) se desprenden los siguientes resultados para cada hipótesis: H1, los sujetos con PC Grave respondieron mejor en MT-1, y con PC Moderada progresaron más en MT-2; H2, hay diferencias entre niños y jóvenes; y H3, hay diferencias entre disciplinas profesionales y unanimidad al valorar la ‘participación’ como objetivo prioritario de la MT, coincidiendo en su naturaleza complementaria. Como conclusión se confirman las tres hipótesis. Para los profesionales, la intervención de MT en niños y jóvenes con PC debe basarse en la participación activa, independientemente del nivel de afectación global / This descriptive, post-test study, carried out in a special school for children and youth with cerebral palsy (CP), provides valuable information about the integration of music therapy (MT) in the interdisciplinary team that treats people with CP. The study focuses on three assumptions: There are differences in the quality of participation in MT according to global impairment (H1) and according to age (H2), and there are differences between the various disciplines regarding the function of MT (H3). The subjects are students with CP (N=71) and rehabilitation professionals (N=25) at the school. The study considers two categories: global impairment (Moderate CP n=36 and Severe CP n=35) and age (children 6-12 years n=36 and youth > 13 years n=35). Global impairment is evaluated Two intervention programmes are applied: MT-1 (weekly sessions of MT for 4 months in groups of 8, N=71), followed by MT-2 (weekly sessions of MT for 8-12 months, n=50). Evaluation of these programmes was performed on 14 concepts regarding attitude and cognitive, social, physical and emotional aspects according to the observations of professionals. The results help define the recommended hierarchy of objectives in MT. Non-parametric statistical tests for independent samples (Mann-Whitney) and related samples (Wilcoxon) show the following results for each hypothesis: H1, subjects with Severe CP responded better in MT-1 and those with Moderate CP progressed more in MT-2; H2, few differences between children and youth; and H3, few differences between disciplines, unanimity in assessing the 'participation' as a priority objective of MT, and agreement regarding MT’s complementary nature. In conclusion, the study accepts the three hypotheses. For rehabilitation professionals, MT intervention in children and youth with CP should be based on active participation, regardless of level of global impairment

La tesi doctoral “El treball educatiu a la primera infància: la programació com a millora de la pràctica professional” analitza i reflexiona sobre “qui, com, quan i per a què” es planifica la tasca educativa al primer cicle de l’educació infantil. Una de les tasques habituals de qualsevol educador i implícita, des del punt de vista professional, és programar. La manera de fer-ho depèn de molts factors diferents entre els que destaquen, les orientacions de l’administració educativa, el projecte educatiu del centre, els acords de l’equip educatiu, la formació rebuda, les característiques i les conviccions personals entre d’altres. Al llarg de la investigació s’analitza el que pensen els professionals que hi treballen, quins models utilitzen, quines dificultats es troben, que els aniria bé per realitzar amb més facilitat la seva tasca planificadora, en definitiva... es fa una anàlisi de l’actual situació. Per finalitzar s’analitzen eines i recursos per optimitzar la seva tasca, i una nova proposta per programar. / The doctoral thesis“El treball educatiu a la primera infància: la programació com a millora de la pràctica professional” (Education in early infancy: programming as a means of improving professional practice) analyzes and reflects on “who, how when and why” education is planned during the first cycle of infant education. One of the common and implicit tasks of any educator, from a professional perspective, is programming. The way in which this is carried out depends on many different factors, in particular the guidelines of the educational administration, the educational project implemented at the school, the agreements between members of the teaching team, the training received, and personal characteristics and convictions, among others. The research analyzes the opinions of professionals, which models they use, which difficulties they face, what would make their planning easier; in short the current situation is subjected to a thorough analysis. The thesis concludes by analysing which tools and resources would optimize their work and makes a new proposal for carrying out programming.