Aquesta tesi proposa una teoria que dóna compte de la variació interlingüística al nivell lèxic. La present proposta parteix d’una versió forta de la hipòtesi de Hale i Keyser, segons la qual els processos de lexicalització estan dirigits per principis sintàctics. Sostinc que la variació al nivell lèxic s’ha d’analitzar com la variació al nivell oracional, unificant la sintaxi-l(èxica) i la sintaxi-o(racional) per mitjà de la teoria de la ciclicitat basada en la noció de fase. La fase s’interpreta com l’estadi derivacional a què tenen accés les interfícies i com el domini de lexicalització. Des d’aquest punt de vista, la diferència en l’especificació dels trets-f dels nuclis funcionals determina què és una fase i què no ho és en una determinada llengua, de la qual cosa es deriva l’emergència de la variació lingüísticamalgrat la uniformitat de la sintaxi. A partir d’aquest marc teòric, proposo una solució unificada per tal de donar compte de la variació interlingüística de certs patrons de lexicalització, com ara l’expressió del trajecte, la manera i la possessió. La teoria que desenvolupo recolza en una teoria sintàctica de l’estructura argumental que pren en consideració el paper que tenen els elements no relacionals (és a dir, les arrels) en el model. Proposo que la sintaxi opera amb les posicions de les arrels que estan subespecificades en termes semàntics i fonològics i que estan definides com a nuclis que no projecten (és a dir, que no forneixen cap etiqueta), les quals per principis sintàctics generals només poden ocórrer al capdavall de l’estructura, la posició de primer ajuntament de cada (sub)derivació. També proposo que els nuclis de fase estableixen dominis de lexicalització que habiliten operacions morfològiques com ara la percolació de trets o la inserció de vocabulari com dues maneres diferents per interpretar fonològicament les representacions sintàctiques. Pel que fa als casos que estudio, en primer lloc m’ocupo de l’expressió del trajecte en les llengües romàniques i germàniques. Proposo una estructura simplificada del SP en què trets com ara els de fitació emergeixen de manera configuracional i no per mitjà d’una projecció funcional privativa. Així, argüeixo que el cas en el sistema d’adposicions és estructural i emergeix de la relació de concordança entre un SD i els trets-f d’una projecció funcional o nucli de fase, p. Sostinc que les expressions espacials en romànic són sempre locatives i que els trets-f dels nuclis de trajecte són defectius, de manera que els inhabilita per ser nuclis de fase i els situa en el domini de Sv. En segon lloc, tracto diversos casos d’elasticitat verbal que es poden observar en les llengües romàniques: l’existència d’objectes cognats, això és, els verbs intransitius de tipus inergatiu que seleccionen, en certes condicions especials, un complement directe; d’altra banda, es poden constatar certes construccions resultatives en romànic, en què un predicat secundari denota un canvi d’estat resultatiu. A fi d’explicar les construccions esmentades d’una manera unificada, proposo que en tots els casos hi participa una preposició de coincidència central que estableix una relació predicativa entre el complement i l’arrel verbal. En darrer lloc, estudio els verbs de mesura que es caracteritzen per tenir un complement, el sintagma de mesura, que o bé es comporta com un adjunt o bé com un argument. Proposo que això és degut a les propietats referencials d’aquest element quantificador. A més, hi afegeixo una altra propietat que mai no s’ha discutit abans: el comportament variable dels verbs de mesura respecte de la inacusativitat. Proposo que els verbs de mesura tinguin una estructura possessiva subjacent, que té com a nucli un predicat SER que selecciona una preposició de coincidència central, p. En les llengües romàniques el nucli de fase p no és defectiu i es pot incorporar a SER, de manera que la fase s’estén i transforma SER, una fase inacusativa i defectiva, en una fase transitiva i saturada, TENIR, que permet legitimar el cas acusatiu i fornir una posició per a l’argument extern. / This dissertation proposes an account for cross-linguistic variation at the lexical level. The proposal stems from a strong version of Hale and Keyser’s hypothesis according to which lexicalization processes are syntactically driven. I claim that variation at the lexical level should be analyzed as variation at the sentential level, by means of the unification of the l(exical) and s(entential)-syntax through the theory of ciclycity provided by Phase Theory. The phase is interpreted as a point of access of the interfaces to the derivation and as the domain for lexicalization. From this perspective, the difference in the specification of f -features in functional heads determines what is a phase and what is not in a particular language, so that the emergence of variation is derived despite the uniformity of syntax. With that framework in mind, I propose a unified solution to the variation across languages of certain lexicalization patterns, namely, the expression of path, manner and possession. The theory I develop builds on a syntactic theory of argument structure that takes into account the role that non-relational elements, namely, roots, have in the model. I propose that syntax operates with root positions that are semantically and phonologically underspecified and that are defined as non-projecting heads, i.e., non-labeling heads, which by general syntactic principles can only be present at the bottom, first merge position of every (sub)derivation. I propose that phase heads establish domains for lexicalization that allow us to consider morphological operations such as feature percolation or vocabulary insertion as two distinct ways for phonologically interpreting syntactic representations. As for the case studies, I first study the properties of path expressions in Romance and Germanic languages. I propose a simplified structure for PPs in which features such as boundedness arise configurationally, not through a specific functional projection. Then, I argue that case in the adpositional system is structural and emerges from the agreement relation between a DP and the f -features of the functional projection or phase head, p. I argue that spatial expressions in Romance are always locative and that there is defectivity in the content of f -features of path heads that makes them to be non-phase heads and to belong to the vP domain. Second, I deal with some cases of verbal elasticity attested in Romance languages: the existence of cognate objects, that is, unergative intransitive verbs that can take under certain restricted conditions a direct object; and the existence of resultative constructions in Romance where a secondary predicate is said to denote a resultative change of state. In order to account for these constructions in a unified way I propose that they all involve a preposition of central coincidence that establishes a predicative relation between the complement and the verbal root. Finally, I study Measure Verbs that are characterized by having a complement, a Measure Phrase, that behaves sometimes as an adjunct and sometimes as an argument. I propose that this is due mainly to the referential properties of this quantificational element. However, I add into the picture another property that has never been discussed before: the variable behavior of Measure Verbs with respect to unaccusativity. I propose that Measure Verbs have an underlying possessive structure that is headed by a BE predicate that selects a central coincidence preposition, p. The non-defective phase p head in Romance languages can incorporate into BE extending the phase and transforming BE, a defective unaccusative phase, into a non-defective transitive phase, HAVE, which is able to license accusative case and to allow for an external argument position.

La tesi que presentem té per objectiu l’estudi de diversos fenòmens que se situen en la frontera que separa la intransitivitat i la transitivitat. Ens centrem, en concret, en les alternances datiu/acusatiu, que ens condueixen, de retruc, a l’estudi de les construccions ditransitives i, particularment, de les construccions de doble objecte. Adoptem un enfocament interlingüístic: ens interessem principalment pel català, però no perdem de vista altres llengües romàniques com l’espanyol, el francès, l’asturià, l’italià, el portuguès i el romanès, i també una llengua tan allunyada com el basc. Dediquem el capítol 1 a introduir el projecte de recerca general en què s’emmarca aquesta tesi i a definir el marc teòric amb el qual treballarem. Així mateix, oferim una caracterització preliminar dels fenòmens de què ens ocuparem i justifiquem per què les respostes que busquem es troben en l’estudi d’aquella parcel·la de la gramàtica que marca el llindar entre les construccions intransitives inergatives i les construccions transitives. Al capítol 2 estudiem, en el marc de la ditransitivitat, les construccions de doble objecte en català, i alhora proposem una nova mirada a aquestes mateixes construccions de l’espanyol. Argumentem que el paral·lelisme que han establert alguns autors entre les ditransitives amb doblat de clític de l’espanyol i la construcció de doble objecte (CDO) de l’anglès, d’una banda, i les ditransitives sense doblat de clític i l’anomenada construcció preposicional (CP) o to-dative de l’anglès, de l’altra, no es pot sostenir. Més concretament, demostrem que les asimetries estructurals i semàntiques que es detecten en l’alternança dativa de l’anglès no es detecten pas, de forma contundent ni sistemàtica, quan comparem en espanyol una ditransitiva amb clític i una sense. Per això, concloem que el doblat de clític datiu no és pas una condició sine qua non per a la CDO de l’espanyol, ni tampoc del català. Al capítol 3 oferim una proposta per a una CDO romànica: més enllà del català i l’espanyol, tenim en compte el romanès, el portuguès (europeu i brasiler), el francès i l’italià. Des d’aquesta òptica panromànica, apostem per una definició eminentment semàntica de la CDO, amb poc pes per a les consideracions d’ordre estructural. Quant a l’anàlisi de la CDO, postulem que l’OD i l’OI es relacionen per mitjà d’un nucli aplicatiu baix, el qual pot ser fonològicament ple (i llavors tenim doblat de clític datiu) o també pot ser buit. Al capítol 4 analitzem la ditransitivitat i, més concretament, la CDO en basc: mostrem com les dades d’aquesta llengua reforcen la validesa del nostre plantejament general sobre la CDO, que alhora permet donar compte de les particularitats i de la variació dialectal que presenta l’èuscar en aquest punt. Finalment, el capítol 5 ens porta al punt de partida: les alternances datiu / acusatiu que presenten diversos verbs tant en l’àmbit romànic com en l’eusquera, com ara en català telefonar, contestar, robar, pagar, pegar o disparar, entre d’altres. En concret, assumim que un verb intransitiu inergatiu com telefonar (format per un verb lleuger i un nominal, com ara fer TELEFONADA) seguit d’un complement de persona correspon de fet a una estructura ditransitiva (fer TELEFONADA a algú). Així, en aquestes construccions ditransitives a l’ombra hi ha també un nucli aplicatiu, a les propietats del qual atribuïm la responsabilitat de la variació entre la codificació dativa i la codificació acusativa en el complement de persona (Li telefono, El telefono). Per acabar, constatem com aquesta variació entre dos tipus d’aplicatius és només el primer estadi d’un canvi sintàctic en procés que es caracteritza per una autèntica transitivització d’alguns d’aquests verbs, sovint acompanyada d’una explotació semàntica de l’alternança de cas. / The present dissertation aims to explore different phenomena at the border between intransivity and transitivity. More precisely, we focus on dative/accusative alternation, which leads us to study ditransitive structures and, in particular, double-object structures. We adopt a cross-linguistic approach: our main interest is Catalan, but we also consider other Romance languages, such as Spanish, French, Asturian, Italian, Portuguese and Romanian, as well as a language that is genealogically unrelated, Basque. In Chapter 1 we introduce the general lines of the research project this thesis belongs to, as well as the theoretical framework we use. Furthermore, we offer a preliminary characterization of the phenomena we intend to analyse and justify our assumption that we will find the answers we seek by studying that part of grammar that marks a threshold between unergative intransitive constructions and transitive constructions. In Chapter 2 we analyse, in the framework of ditransitivity, double-object constructions in Catalan, and, at the same time, we propose a new view of such constructions in Spanish. We argue that the parallelism that some authors have established between ditransitives with clitic doubling in Spanish (Andreu le dio una rosa a Anna) and the double object construction (DOC) (Andreu gave Anna a rose) in English, on the one hand, and between ditransitives without clitic doubling (Andreu dio una rosa a Anna) and so-called prepositional construction (Andreu gave a rose to Anna), on the other, does not hold true. More precisely, we show that structural and semantic asymmetries that are detected in the so-called dative alternation in English are not detected, either systematically or significantly, when one compares a ditransitive construction with a clitic to one without in Spanish. Therefore, we conclude that dative clitic doubling is not a sine qua non condition for the double object construction either in Spanish or in Catalan. In Chapter 3 we propose an analysis for DOC in Romance. Apart from Catalan and Spanish, we consider Romanian, Portuguese (both European and Brazilian), French and Italian. From this pan-Romance perspective we define the DOC essentially from the semantic point of view, paying less attention to structural considerations. We postulate that the DO and the IO are related by a low applicative that can be either phonologically overt (in this case there is clitic doubling with a dative clitic) or null. In Chapter 4 we analyse ditransitivity and, in particular, the DOC in Basque: we show that the data this language offers add weight to our proposed analysis of DOC, which, at the same time, allows us to account for the particularities of dialectal variation in Basque. Finally, in Chapter 5 we return to an examination of the various dative/accusative alternations that different Romance and Basque verbs present, such as Catalan verbs telefonar ‘call’, contester ‘answer’, robar ‘steal’, pagar ‘pay’, pegar ‘beat’ or disparar ‘shoot’. In particular, we assume that an unergative intransitive verb, such as telefonar ‘call’ (made up of a light verb and a nominal, as in fer TELEFONADA ‘make a phone call’), followed by a complement denoting person actually corresponds to a ditransitive structure (fer TELEFONADA a algú ‘make a phone call to someone’). Consequently, in such ditransitive structures there is a covert applicative head, the properties of which are responsible for the alternation between dative and accusative codification of the complement denoting person (Li telefono ‘I phone himDAT’, El telefono ‘I phone himACC’). Finally, we suggest that such variation between two types of applicatives is the first stage of an ongoing syntactic change that is characterized by the transitivization of some of these verbs, often combined with the semantic exploitation of case alternation.

Aquesta tesi doctoral s'ocupa de les operacions discursivocognitivesd'establiment de referents i de represa lèxica de la referència en textos escritsd'estudiants de secundària.Partim d'un corpus doble constituït per seqüències narratives produïdes, d'unabanda, per alumnes de quart curs d'E.S.O (aprenents) i, d'altra banda, per periodistescinematogràfics (experts), que ens proporcionen el corpus de control i, doncs, la base decomparació de les produccions dels aprenents.En primer lloc, hem analitzat els diversos tipus d'estructures nominals ipredicatives que vehiculen la introducció dels referents discursius. En segon lloc, enshem ocupat de la represa lèxica dels referents mitjançant la repetició i els diferents tipusde reiteració (sinonímia, hiperonímia-hiponímia i noms generals).L'objectiu darrer de la recerca ha estat delimitar els problemes de l'establiment idel manteniment lèxic de la referència en les produccions escrites dels aprenents,considerant que les dues operacions constitueixen un pilar fonamental sobre el qual esbasteix la coherència textual i, doncs, l'èxit o el fracàs de la comunicació.El treball s'estructura en set capítols. En el capítol d'introducció exposem eltema, el corpus d'investigació, les hipòtesis, els objectius, la metodologia i el marcteòric de la recerca, que, des d'una perspectiva eclèctica, assumeix els diversos modelsinterpretatius de l'anàfora que ens proporciona la pragmàtica, la lingüística textual i lalingüística cognitiva.En el capítol segon ens ocupem del concepte de referència des de l'òptica de lafilosofia del llenguatge, analitzem i discutim la dicotomia entre els modes referencialsde la dixi i de l'anàfora i, finalment, estudiem el concepte en el marc de la lingüísticatextual i de la gramàtica cognitiva.En el capítol tercer fem una aproximació a les diverses perspectivesinterpretatives de l'anàfora: la teoria generativa del lligam, la reinterpretacióneogriceana d'aquesta teoria i els diversos models discursius i cognitius, insistint en lateoria de Givón sobre la continuïtat dels tòpics i en la teoria de l'accessibilitat d'Ariel.En el capítol quart ens centrem en el concepte de cohesió textual de Halliday iHasan (Cohesion in English, 1976), dedicant una especial atenció a la repetició i a lareiteració com a mecanismes de represa lèxica discursivament i cognitivament diferents.Els capítols cinquè i sisè constitueixen el nucli central de l'estudi. En el cinquèanalitzem l'establiment de la referència i l'anàfora lèxica d'identitat referencial en lesseqüències narratives dels escriptors experts. El capítol sisè s'estructura de maneraparal·lela al capítol cinquè i analitza l'establiment i la represa lèxica de la referència enles produccions escrites dels aprenents. L'anàlisi s'efectua a partir de la comparació delsresultats obtinguts amb els que ens ha proporcionat l'anàlisi dels experts, tant des de laperspectiva qualitativa com des del punt de vista estadístic. En general, tant l'anàlisiqualitativa com la quantitativa revela que el comportament de la cohesió referencial enles produccions escrites dels aprenents és significativament diferent del que palesen elstextos dels experts.Finalment, en el capítol setè presentem les principals conclusions de la recerca iles possibles extensions d'aquest treball.Comptat i debatut, a través de l'anàlisi de la cohesió referencial, aquesta tesidoctoral aprofundeix en les condicions discursives que vehiculen l'establiment delsreferents textuals i la represa lèxica de la referència en les produccions d'escriptorsaprenents. Els resultats que obtenim a través de la comparació amb els usos dels expertspermeten diagnosticar els problemes de la cohesió referencial dels textos dels aprenentsi constitueixen una bona base per a efectuar en el futur propostes aplicades de resoluciódels problemes detectats per millorar la competència comunicativa escrita delsestudiants. / This dissertation is concerned with the cognitive operations of introduction ofdiscourse referents and their lexical retrieval in learners' written texts. Our research isbased on a corpus consisting of film summaries (i.e., narrative sequences of filmreviews) produced by secondary school students. In addition, a collection of similartexts written by film journalists (expert writers) is analysed; the experts' corpusprovides a ground to examine critically the learners' texts.The main aim of the research is to delimit those problems related to theintroduction and subsequent lexical retrieval of referents in the learners' writtennarrative sequences, assuming that the two discourse-cognitive operations are essentialto assure textual coherence and thus communicative success or failure.Firstly, the different nominal and predicative structures which make it possiblethe introduction of discourse referents are detected and analysed. Secondly, the lexicalretrieval of the referents previously introduced is examined in detail. A basic distinctionbetween repetition and reiteration (synonymy, hypernymy-hyponymy and generalnouns) as cognitively different devices of lexical cohesion is established. Repetitionconstitutes an anaphoric device which enhances the direct identification of referents,whereas reiteration implies the cognitive recategorisation of the referents and as adevice to avoid repetition makes the discourse more fluent.The results of the research are submitted to a qualitative and quantitativeanalysis which leads to characterise and classify the problems observed in the students'texts so that further applied research on how to improve their writing communicativeabilities can be conducted in the future.

Esta tesis propone un análisis unitario del acento nominal y verbal del castellano en el marco de la teoría de la optimidad.La asignación del acento del castellano es independiente de la cantidad o peso silábico, y por tanto el pie no marcado del castellano es el troqueo silábico, que consiste en dos sílabas de contenido indeterminado acentuadas a la izquierda.Las unidades nominales de la lengua se organizan en tres patrones acentuales, según la distancia existente entre el margen derecho de la sílaba acentuada y el margen derecho de la raíz. El patrón no marcado está integrado por las palabras en las que el margen derecho de la sílaba acentuada coincide con el de la raíz e incluye palabras llanas, ya sea acabadas en elemento terminal, como casa, o acabadas en vocal epentética, como madre, y palabras agudas acabadas en vocal o consonante acentuada, sin elemento terminal: canción, hindú, aquí, etc. Los otros dos patrones son el marcado y el ultramarcado, según medien una o dos sílabas entre el margen derecho de la sílaba acentuada y el de la raíz: el marcado contiene palabras llanas acabadas en consonante y esdrújulas acabadas en elemento terminal o vocal epentética: árbol, canon, témpera o lúgubre y el ultramarcado sólo contiene palabras esdrújulas, sin elemento terminal, como por ejemplo, régimen.En el caso de los patrones marcado y ultramarcado, la prominencia cero o nula de la vocal o las vocales átonas está léxicamente marcada, justificándose así plenamente los tres patrones acentuales, sin marcas léxicas para los casos no marcados, una sola para los marcados y dos para los ultramarcados.De la jerarquía de restricciones que propongo resulta un acento no marcado que coincide con la última sílaba de la raíz, y la restricción que da cuenta de ello sólo puede violarse a favor de la restricción de fidelidad, que vela por el cumplimiento de las marcas léxicas, la cual a su vez se obedece siempre y cuando el acento no sobrepase la barrera de tres sílabas, violando la restricción de alineación que exige que no medie más de una sílaba entre el margen derecho del pie y el de la palabra prosódica. El acento verbal se atiene a los mismos supuestos que el nominal: ventana de tres sílabas y pie trocaico insensible a la cantidad silábica.Las restricciones que afectan a paradigmas, los paradigmas óptimos, que velan por la uniformidad de éstos, constituyen la herramienta adecuada para analizar la conjugación verbal. Para las formas verbales propongo también restricciones de subparadigmas óptimos.La restricciones paradigmáticas propuestas neutralizan la de fidelidad en el caso de verbos formados por raíces marcadas, a la vez que evidencian el carácter eminentemente morfológico de la asignación del acento en la flexión verbal, que quedaría desvirtuado si se hubieran adjudicado marcas léxicas de prominencia a los morfemas flexivos verbales. / This dissertation offers an unified analysis of nominal and verbal Spanish stress in the framework of Optimality Theory.Stress assignation in Spanish is independent from the syllabic weight. The unmarked foot is the syllabic trochee, which consists of left-headed foot of two syllables with undetermined content.The nominal unities of the language are organized in three accentual patterns, depending on the distance between the right edge of the stressed syllable and the right edge of the root. The unmarked pattern is composed of words whose stressed syllable coincides at the right edge with the right edge of the root; it includes paroxytone words with a terminal element or an ephentetic vowel, as casa or madre, respectively, and oxytone words ending in a vowel or consonant with no terminal element, like canción, hindú, aquí. The other two patterns are the marked and the supermarked, depending on how many syllables there are between the right edge of the stressed syllable and the right edge of the root: one syllable for the marked pattern and two for the supermarked. The marked pattern is composed of paroxytones ending in a consonant and proparoxytones with a terminal element or epenthesis: árbol, canon, témpera or lúgubre. The supermarked pattern contains only proparoxytones without terminal element, like régimen.In the case of marked and supermarked patterns, the zero or null prominence of the unstressed vowel or vowels is lexicaly marked; the three accentuals patterns become thus fully justified: no lexical marks for the unmarked pattern, one mark for the marked, and two marks for the ultramarked roots.The hierarchy of constraints I propose, derive an unmarked stress that coincides with the last syllable of he root. The constraint that accounts for this fact can be violated only in order to satisfy the constraint that ensures faithfulness to the lexical marks. In its turn, this faithfulness constraint must be always obeyed, except when the stress exceeds the three syllables barrier, thus violating the constraint that requires the presence of no more than one syllable between the right edge of the foot and the right edge of the prosodic word.The verbal stress obeys the same principles of the nominal stress: three syllables window and a trochaic foot which is not quantity-sensitive.The constraints that evaluate entire inflectional paradigms by favoring paradigm uniformity (Optimal Paradigms) are the adequated tool to analyze the stress in verbal inflectional forms. I propose, for verbal forms, constraints in terms of optimal subparadigms.The proposed paradigmatic constraints neutralize the constraints that require faithfulness to lexically marked root verbs, and they reflect the eminently morphological character of the assignation of verbal stress, that would be misrepresented if the verbal inflectional morphemes had prominence lexical marks.

La presente tesis doctoral tiene como objetivo principal describir la traducción de los marcadores conversacionales del español al chino a partir de un corpus formado por las películas españolas La mala educación (2004) y Volver (2006), y sus respectivas versiones subtituladas a la lengua china. De este objetivo principal se desprende el objetivo secundario de analizar la omisión de estas unidades en el subtitulado, ya que los marcadores discursivos suelen ser uno de los principales elementos lingüísticos que se eliminan por las restricciones temporales y espaciales. En el primer capítulo, se presenta, de modo general, una revisión bibliográfica sobre la definición, la tipología y las características principales del subtitulado. El segundo capítulo se dedica, en primer lugar, a la evolución histórica y al estado actual de la subtitulación en las comunidades de China continental y Taiwán y, en segundo lugar, a las convenciones lingüísticas y técnicas del subtitulado en la lengua china. En el tercer capítulo se presenta un repaso de los estudios sobre las propiedades de los marcadores discursivos, con especial atención a los marcadores conversacionales, basándonos en el modelo de Martín Zorraquino y Portolés (1999) para la lengua española. De igual modo, también se incluye una revisión bibliográfica de los marcadores discursivos en chino. A esta tarea le sigue la revisión de los antecedentes teóricos sobre la traducción de los marcadores discursivos en la traducción en general y, sobre todo, en la traducción audiovisual y, en este caso, con especial interés en el subtitulado. El cuarto capítulo se dedica a describir la elaboración del corpus alineado y el método empleado para llevar a cabo el análisis. Se dedican los capítulos quinto, sexto, séptimo y octavo al análisis de los marcadores conversacionales que aparecen en el corpus, concretamente, los marcadores de modalidad epistémica, los marcadores de modalidad deóntica, los enfocadores de la alteridad y los marcadores metadiscursivos conversacionales. Los resultados de nuestro análisis ponen de manifiesto que las traducciones a las que se ha recurrido a la hora de trasladar los marcadores conversacionales no siempre corresponden a marcadores discursivos en la lengua china, sino también a construcciones sintagmáticas, expresiones no fijas, signos de puntuación, partículas modales de final de oración y partículas interrogativas. Por otro lado, a partir de los resultados del análisis se observa que en un 53,39% de los casos de omisión de los marcadores conversacionales, éstos han sido eliminados por las convenciones temporales y espaciales que rigen el subtitulado en chino, mientras un 46,61% de estos elementos han sido suprimidos a pesar de que había suficiente espacio y tiempo para incluir su traducción. Este dato indica que las restricciones temporales y espaciales no son la principal causa de omisión de dichos marcadores en el subtitulado. Además, se ha comprobado que los elementos paralingüísticos y visuales del original pueden ayudar a recuperar la pérdida de estos elementos en el subtitulado. En otros casos, el contexto verbal (la relación implícita en el contenido de los enunciados que intercambian los interlocutores) también puede ser útil para compensar la omisión de los marcadores conversacionales. / This thesis aims at describing the translation of Spanish conversational markers into Chinese based on a corpus of Spanish films, La mala educación (Bad Education) (2004) and Volver (Return) (2006), and their respective subtitled versions in Chinese. From this main objective follows the secondary objective of analysing the omission of these units in subtitling as discourse markers are often the major linguistic elements that are removed in the captions due to temporal and spatial constraints in subtitling. The first chapter contains a literature review on the definition, types and main characteristics of subtitling in general. The second chapter is devoted, firstly, to the historical development and current status of subtitling in communities like mainland China and Taiwan; and secondly, to the linguistic and technical conventions in subtitling in the Chinese language. The third chapter is dedicated to a review of studies on the properties of discourse markers with emphasis on conversational markers, based on the model of Martin and Portolés (1999) regarding the Spanish language. In the same way, a literature review of discourse markers in the Chinese language are presented. This is followed by a review of theoretical background on the translation of discourse markers in translation in general, especially in audiovisual translation and, in this case, with a focus on subtitles. The fourth chapter will describe the development of aligned corpus and the method used for this research. The fifth, sixth, seventh and eighth chapters are devoted to the analysis of conversational markers that appear in our corpus, namely: epistemic modality markers (marcadores de modalidad epistémica), deontic modality markers (marcadores de modalidad deóntica), otherness focusers (enfocadores de la alteridad) and conversational metadiscourse markers (marcadores metadiscursivos conversacionales). The corpus that we analysed shows that the translations that have been used when transferring the conversational markers do not always correspond to discourse markers in Chinese, neither do syntagmatic construction, random phrases, and even punctuations, modal particles or sentence-final interrogative particles. On the other hand, from the analysis we observe that in 53.39% of cases of conversational markers’ omission, these have been eliminated due to temporal and spatial conventions dictating Chinese subtitling, while in 46.61% of cases these elements have been deleted even though there was enough space and time to include their translation. This suggests that temporal and spatial constraints have not been the major cause of elision of these markers in subtitling. In addition, we found that paralinguistic and visual elements of the source material can help recover the loss of these elements in subtitling. In other cases, the implicit relationship in the content of the statements that interlocutors exchange may also be useful to compensate the elision of conversational markers.

No description available.

Cette thèse qui se situe dans la branche appliquée de la traductologie propose des procédures, des tâches et des critères pour l'évaluation - dans sa fonction sommative - de la compétence de traduction de l'étudiant dans le cadre de la didactique de la traduction dans la langue étrangère. Elle étudie l'évaluation en tant qu'objet de recherche des sciences de l'éducation, en explique l'évolution, les modèles et les notions-clés. Elle aborde l'évaluation en traduction, délimite trois domaines de l'évaluation en traduction - évaluation des traductions des textes littéraires et sacrés, évaluation dans l'activité professionnelle de la traduction, évaluation dans la didactique de la traduction - et dégage la spécificité de chacun de ces domaines ainsi que les apects qu'ils ont en commun. Elle définit les champs de la recherche de l'évaluation en traduction et plus précisémment les champs de la recherche de l'évaluation dans la didactique de la traduction. Elle présente un modèle de compétence de traduction sur lequel repose l'édifice didactique et analyse ce qui le caractérise dans le cas de la traduction dans la langue étrangère. Elle propose un modèle didactique de l'enseignement de la traduction dans la langue étrangère et donc présente une certaine conception de la didactique en général, les objectifs d'apprentissage correspondant à la traduction dans la langue étrangère ainsi que la méthologie à appliquer. Elle définit un modèle d'évaluation sommative en traduction dans la langue étrangère, qui comprend une approche théorique ainsi que des propositions pratiques concernant les objets de l'évaluation (produits, procédures, processus) ainsi que les outils de l'évaluation (tâches directes et tâches indirectes, critères de correction et de notation). Elle présente enfin, et analyse, 14 tâches d'évaluation sommative pour la didactique de la traduction dans la langue étrangère (espagnol-catalan / français) expérimentées avec des groupes d'étudiants de la Facultat de Traducció i d'Interpretació de l'Universitat Autònoma de Barcelona. / This thesis in the applied branch of Translation Studies presents procedures, tasks and criteria for the sommative evaluation of trainee translators' translation competence in the area of teaching translation into the foreign language The study begins with a review of research into evaluation in Educational Sciences and describes how it has developed, and the models and key-notions used. Evaluation in translation is analysed. Three different areas are defined: the evaluation of literary and sacred texts, the evaluation of professional translating and evaluation in translation teaching. The specificity of each area is delimited, as are those aspects they have in common. Research areas in translation evaluation are outlined, with special emphasis on research on evaluation in translation teaching. A translation competence model is proposed as a basis for the teaching programme and an analysis is made of the specific characteristics of translation competence for translation into the foreign language. A teaching model is designed for teaching translation into the foreign language that includes general teaching principles, learning objectives suitable for translation into the foreign language as well as a teaching methodology. A sommative evaluation model for translation into the foreign language is defined that includes a theoretical framework and practical proposals for the objects to be evaluated (products, procedures, and processes), as well as the evaluation instruments (direct and indirect tasks, correction and grading criteria). Finally, a proposal is made of 14 sommative evaluation tasks for translation into the foreign language (Spanish-Catalan/French). These tasks are evaluated after having been tried and tested by groups of students from the Facultat de Traducció i d'Interpretació de l'Universitat Autònoma de Barcelona.

Aquesta tesi versa sobre un tipus de construccions, que anomenarem construccions de suport (1), formades per un verb i un grup nominal amb un nom predicatiu que constitueixen semànticament un predicat complex:(1) a. fer una caminadab. donar un consell (a algú)c. tenir confiança (en algú/alguna cosa)El que caracteritza bàsicament els exemples de és que el verb, si bé constitueix sintàcticament el predicat, diríem que ha perdut part o la totalitat del seu significat habitual com a verb ple i que l'esdeveniment denotat és expressat més aviat per tot el sintagma verbal. El problemes que plantegen aquestes construccions són bàsicament els següents:- En primer lloc, la no correspondència entre el nucli sintàctic i el nucli semàntic planteja un problema d'anàlisi que va lligat a la prèvia detecció d'una construcció de suport per tal d'arribar a una interpretació correcta a nivell de l'oració. - Per una altra banda, la seva possible substitució per una forma lèxica (verb o còpula + adjectiu) genera, des del punt de vista contrastiu, diferències estructurals entre llengües que suposen un problema per a la traducció. - I finalment, la restringida commutabilitat dels seus elements fa necessària algun tipus de generalització sobre les restriccions de selecció lèxica especialment des del punt de vista de la generació. L'objectiu bàsic d'aquesta tesi és el d'oferir una representació interlingual que permet donar compte dels tres tipus de problemes plantejats. Quant a l'aspecte formal, la proposta d'anàlisi que presentem es basa en el model de descripció lingüística de Head-Driven Phrase Structure Grammar (Pollard i Sag, 1994) (HPSG) enriquit amb la proposta de tractament de la informació semàntica de The Generative Lexicon (GL) de Pustejovsky (1991, 1995). L'estructura bàsica de la representació semàntica d'un signe de la qual partim és com la següent:Quant al contingut de l'anàlisi partim del supòsit que els verbs de suport seleccionen nominalitzacions amb unes característiques semàntiques similars - més específiques - a les seves pròpies. Les restriccions semàntiques que els verbs de suport imposen sobre els seus complements són de naturalesa argumental i eventiva, i es vehiculen en la nostra proposta de representació a través de la quàlia, i més concretament a través de les propietats de prominència dintre d'aquesta estructura, en el sentit que un verb de suport requereix un nom predicatiu amb una estructura de quàlia que té les mateixes qualitats de prominència que les seves. Com a resultat de la unificació de quàlies entre la informació semàntica del verb i la del nom obtenim una representació semàntica en el nivell del sintagma verbal que és estructuralment idèntica a una forma lèxica equivalent. / This thesis deals with certain types of constructions, which we will refer to as light verb constructions. These are formed by a verb and a nominal group with a predicative noun, which semantically make a complex predicate, such as:(1) a. to take a walkb. to give advice (to someone)c. to have confidence (in someone/something)What basically characterize the examples given in (1), is that the verb, although it syntactically constitutes the predicate, has partly or completely lost its usual meaning as a full or complete verb, and that the denoted event therefore, is rather expressed by the whole verb phrase.The main problems created by these constructions are the following:-Firstly , the non-correspondence between the syntactic and the semantic nucleus creates an analysis problem. -Secondly, its possible substitution by a lexical form (verb or copula + adjective) generates, from a contrastive point of view, structural differences in languages, which imply problems in translation.-Finally, the fact that there are semantically-motivated restrictions on which verbs select which nominalizations in a support construction demands some sort of explanation.The main objective of this thesis is to supply an interlingual representation that could give an account of the three problems mentioned above. As for the formal aspect, the analysis proposal is based on the model of linguistic description of Head-Driven Phrase Structure Grammar (Pollard and Sag,1994) (HPSG), together with the proposal of processing of semantic information The Generative Lexicon (GL,) by Pustejovsky (1991, 1995).The basic structure of the semantic representation of a sign from which we start is as follows:As for the analysis content, we start from the assumption that light verbs select nominalizations with semantic characteristics similar - or more specific - to their own ones. The semantic restrictions that light verbs impose on their complements, are of an argumental and eventive nature. They are conveyed in our proposal through qualia, and more particularly through the prominence of properties inside this structure, in the sense that light verbs demand predicative nouns with a qualia structure with the same prominence qualities as theirs.As a result of the unifications of qualias between the semantic information of verb and noun, we can obtain a semantic representation at the level of verb phrase, which is structurally identical to an equivalent lexical form.

Ce travail consiste en une étude contrastive des adverbes composés de l'espagnol par rapport principalement au français mais aussi par rapport à d'autres langues européennes.Cette recherche s'inscrit dans le cadre du lexique-grammaire, basé sur les théories transformationnelles de Harris, mis en αuvre par Maurice Gross. Il s'inspire des propositions faites par Gaston Gross pour les questions relatives à la sémantique. Il est aussi tributaire de certaines propositions faites par I. Mel'ĉuk dans le cade de la théorie senstexte surtout en ce qui concerne la description du figement.Sous ces bases théoriques et méthodologiques, nous avons procédé d'une manière systématique au recensement de ces unités qui ont été incorporées dans le DELACs (Dictionnaire des Mots Composés de l'espagnol).La forme de base de ces adverbes ou adverbes généralisés, Prep det N Modif, nous a permis de définir les classes formelles au nombre de seize, en suivant le classement syntaxique proposé par Maurice Gross (1990). Leurs propriétés syntactico-sémantiques ont été établies et décrites dans des matrices binaires.Au delà de ce classement axé sur les structures, nous avons proposé différents types de regroupements sémantico-fonctionnel que nous avons présenté sous formes d'automates à états finis.Puis, une description des caractéristiques fondamentales de ces adverbes nous a permis de faire une comparaison des adverbes des deux langues. Cette étude contrastive s'est élargie à l'appui des adverbes d'autres langues comme le catalan, le portugais, l'italien, l'allemand et l'anglais qui disposent de dictionnaires semblables.Pour finir, nous avons envisagé plusieurs applications possibles des outils élaborés comme l'utilisation des tables dans des procédures automatiques de reconnaissance des adverbes, le recensement et la description des adverbes dans différents domaines spécialisés et quelques applications pédagogiques.Les tables présentant les propriétés spécifiques de chaque classe et l'index des adverbes constitue l'annexe qui termine le travail. / The purpose of this research is a contrastive study of mainly Spanish and French compound adverbs, as well as adverbs in other European languages.The theoretic and methodological framework is the Lexicon-Grammar, based on the principles of the transformational grammar of Zellig. S. Harris, developed by Maurice Gross. It is inspired by Gaston Gross'propositions for questions concerning semantics and by some propositions made by Mel'cuk within the SENSETEXT theory, especially for frozen description.Under this theoretic and methodological basis, we have undertaken the construction of an electronic dictionary of compound adverbs; this dictionary completes the DELACs (dictionary for compound words of Spanish).The basis form of these adverbs or generalised adverbs Prep det N Modif, has allowed us to define 16 formal classes, following the syntactic classification offered by Maurice Gross for French adverbs. Their syntactic and semantic properties have been established and described in binary matrixes.Further to this classification based on their internal structure, we have proposed different types of semantic-functional groups presented in terms of Finite State Transducers.Furthermore, the adverbs have been minutely described in order to compare their properties with those of French. This contrastive study has been enhanced with adverbs of other languages such as Catalan, Portuguese, Italian, German and English that have similar dictionaries.Finally, we have overviewed some possible applications of these instruments in lexicography (description of specific adverbs in specific fields), didactic and in natural language processing.The tables presenting the specific properties of each class and the index of the adverb studied may be found in the annex at the end of the study.

Una herramienta de base para la traducción automática de documentos es un sistema de diccionarios electrónicos provistos de toda la información necesaria, expresada de manera formalizada. La tesis aborda la descripción lingüística del adjetivo dentro de un diccionario electrónico del español con vistas a la traducción automática español-francés. Después de una primera introducción general sobre la categoría adjetiva, la segunda parte del trabajo consiste en la descripción sintáctico-semántica de diferentes clases de adjetivos predicativos de estados y propiedades. En el tercer capítulo, se presenta la tipología de significaciones gramaticales -establecida por I. Mel'cuk (1994- con el objetivo de ofrecer una descripción estructurada de los adjetivos que vehiculan significados quasi-gramaticales. Los mecanismos de derivación morfológica productiva en el caso de los adjetivos, tanto en lo que atañe a la derivación sintáctica como a la derivación semántica, se describen en el cuarto capítulo de la tesis. Por último, el quinto capítulo recoge los tres grandes grupos de adjetivos estudiados en los anteriores capítulos y plantea la conveniencia de recurrir a distintos mecanismos traductológicos para cada uno de ellos. / A basic tool for automatic translation is a system of electronic dictionaries which contain the required information in a formalized language. This PhD thesis focuses on the linguistic description of the adjectival category within a Spanish electronic dictionary developed for Spanish to French automatic translation. After an introductory section about the limits of this adjectival category, the second part of this work deals with the syntactic-semantic analysis of diverse classes of state and property predicates. In the third chapter, the typology of grammatical meanings, implemented by I. Mel'čuk (1994), is presented in order to propose a structured description of all those adjectives which convey quasi-grammatical meanings. Productive morphological derivation phenomena related with adjectives, concerning both the syntactic and the semantic derivation, are outlined in the fourth chapter of the thesis. Finally, the fifth chapter reviews the three main groups of described adjectives and raises the question of which type of translational mechanism is more apposite to each group.