The appropriation of open space is a common and organic process that is constantly taking place in the contemporary South African city. The tabula rasa approach of Apartheid and modernist planning had little consideration for these natural spatial patterns. This dissertation argues for a democratic approach to architecture and space-making in the contemporary South African city, one that embraces diversity, multifunctionality, and the eventuality of incremental development. Drawing from theories such as Control of Complexity (Habraken 1987), Space as Ritual (van Rensburg & da Costa 2008), and Safe-to-Fail (Ahern 2011), the research explores the possibilities of designing for emergent and adaptable space as a tool for enablement in the context of Mamelodi. The inherited Apartheid spatial legacy of Mamelodi has led to the prevalence of monofunctional, medium density development that has limited economic opportunity and encouraged pendulum migration in search of employment. This presents the opportunity to introduce new scales of urbanity to the context, whilst still being sensitive and encouraging existing spatial functions and patterns. / Mini Dissertation MArch(Prof)--University of Pretoria, 2018. / Architecture / MArch(Prof) / Unrestricted

The spatial legacy in South Africa has resulted in fragmented urban environments and development in peri-urban areas, such as Mamelodi, is often implemented with a top-down approach. The focus of development tends to be on connecting these hinterlands to the cities with affordable transportation and trying to satisfy needs for basic services and amenities as quickly as possible. This has resulted in the implementation of solutions that are not place specific but instead tend to be generic models implemented on a large scale. The danger therein lies that projects implemented might not be appropriate to communities and could become dysfunctional and underutilised. Part of the process of developing a solution should be the acknowledgement of the everyday in a specific community; the way in which space is produced, appropriated and the everyday rituals. The intention of this dissertation is to re-conceptualise what an art centre could be in the context of Mamelodi West, the historic centre of Mamelodi. Through an understanding of the everyday, what is generally considered a mono-functional program is re-imagined as a diverse intervention integrated into everyday life and ritual. The dissertation proposes one possible means of connecting isolated communities using the commonality of the need for both individual and collective expression of identity to cultivate gemeinschaft; address misconceptions of the value of the Arts and propose a way in which the spatial legacy can be redressed. / Dissertation (MArch (Prof))--University of Pretoria, 2020. / Architecture / MArch (Prof) / Unrestricted

This report will seek to identify the various factors that both enable and impede colonias and non-border colonias from developing. What processes determine the improvement of conditions in informal homestead subdivisions? Upon completing a number of interviews and extensive research, the conclusion can be reached that the various issues in policy implementation experienced with border colonias can help to inform the development of improved policies that will benefit both border and non-border colonias. / text

No description available.

Transformations play a central role in Model Based Software Engineering. Similar to the development of other types of software, a transformation's specification and implementation does not necessarily remain static over the course of a project's lifetime; the transformation may develop incrementally and evolve. The goal of this thesis is to propose metrics that can be used to characterize the evolution of model transformations. To perform an initial demonstration of the metrics, this thesis considers an incrementally defined model transformation task. The transformation is implemented using two model transformation languages, a textual language and a graphical language, and metrics are extracted from the historical artifacts. The thesis defines a set of change metrics based on an abstract syntax difference model. Language feature metrics are also defined for both transformation languages. A process for extracting model-based change metrics and language metrics from the abstract syntax of the transformation languages is introduced. The applicability of the metrics in characterizing changes is demonstrated using exploratory clustering analysis on a transformation task. We show how, for this transformation task using both languages, metrics derived from the difference model result in clusters that reflect characteristics of individual changes, in contrast to clusters obtained with language metrics. / Thesis (Master, Computing) -- Queen's University, 2012-09-28 10:47:10.999

The quality of a product depends on the quality of the underlying process is a well known fact. Software development organizations have been struggling to decrease their cost, increase their ROI, reduce time-to-market, and enhance the quality of their products. This all depends upon the improvement in the processes they are following inside their organizations. A number of software process improvement models exist in market, e.g., CMMI, SPICE and Automotive SPICE. But before an organization can improve its development and management processes, it is very important to know whether it is following the right processes. There exist a number of software development process models, mainly categorized into Traditional and Agile, which provide the step-by-step guidance to develop and manage the software projects.The current thesis presents a study of software process improvement models in automotive industry, their weaknesses and strengths and presents a comparison of how do they relate to each other. This thesis also explores some software development models which are more famous in automotive industry, and the applicability of process improvement models in conjunction with the Agile software development models. A case study was performed at an automotive software supplier organization to investigate the experience of combining Agile practices with organization’s company-tailored software development model that was incorporating Automotive SPICE standards.

Le langage UML est devenu un standard de fait, y compris pour le développement de systèmes critiques. Néanmoins, les outils actuels apportent peu d'aide pour exploiter et vérifier les modèles proposés, surtout en cours de développement. Cette thèse se concentre sur l'aide à la construction d'architectures en UML durant les phases d'analyse et de conception de systèmes réactifs. Elle vise à développer un cadre théorique et pragmatique pour mettre en œuvre une approche incrémentale. Ce cadre fournit un outil permettant de vérifier les architectures durant leur modélisation. Les architectures sont modélisées par des diagrammes UML de structures composites alors que les composants primitifs sont présentés par une combinaison de diagrammes de machines d'états et de diagramme d'activités. Ce travail offre les moyens de vérifier d'une part si une nouvelle architecture est un raffinement, une extension ou un incrément de celle définie durant les étapes précédentes, et d'autre part si un composant est compatible avec un environnement ou s'il est substituable par un autre. L'analyse des architectures impose de leur donner une sémantique formelle. Concernant les composants primitifs, nous leur associons une sémantique en LTS (Labelled Transition Systems) ce qui nous a conduit à définir une procédure de transformation automatique de machines d'états et diagrammes d'activités en LTS. Concernant les composants composites, nous leur associons un LTS en transformant un diagramme de structure composite en une spécification Exp.Open, puis en générant la fusion des LTS grâce à la boîte à outils CADP. Dans un second temps, nous avons mis en œuvre des techniques de vérifications de relations de conformité de LTS que sont les préordres de raffinement, d'extension, et d'incrément. Nous avons également défini et implanté une relation de compatibilité et de substituabilité. L'ensemble de ces techniques de construction incrémentale se positionne selon deux axes. L'axe vertical représente le niveau d'abstraction. L'évolution d'une architecture peut se faire sur cet axe dans deux sens : i) par des techniques de raffinement dans le sens descendant et ii) par des techniques d'abstraction dans le sens ascendant. L'axe horizontal représente le niveau de couverture des exigences. L'évolution d'une architecture peut se faire sur cet axe selon deux sens : i) par des techniques d'extension et ii) par des techniques de restriction. Ces travaux ont été réalisés de façon théorique et pratique : ils ont donné lieu au développement d'un outil dédié à la construction incrémentale de modèles UML, appelé IDCM (Incremental Development of Conforming Models), regroupant la transformation de modèles et la mise en œuvre de l'ensemble des relations incrémentales. Ceci a été validé sur diverses études de cas. / UML is becoming a de facto standard, including for development of dependable systems. However, current tools offer little help to take benefit of proposed models and to verify them, especially during development phases. This thesis focuses on supporting construction of UML architectures of reactive systems. It aims at developing a theoretic and pragmatic framework to implement the incremental approach. The framework provides tools to verify the coherenceof architectures during the modelling phase. Architectures are modelled by UML diagram of composite structures while primitive components are represented by a combination of state machine diagram and activity diagram. This work provides a means to verify in one hand if a new architecture is a refinement, an extension or an increment of those defined in the previous steps, and in another hand, if a component is compatible with an environment or if it is substitutableby another.In order to analyse UML architectures, we must give them a formal semantics. We associated primitive components with LTS (Labelled Transition Systems) which led us to define a procedure for automatic transformation of state machines and activities diagrams into LTS. We associated composite components with LTS by transforming a diagram of composite structure into Exp.Open specification, then by generating LTS fusion with the toolbox CADP. We have implemented verification techniques of conformance relations on LTS such as the preorders: refinement, extension, and increment. We also defined and implemented compatibility relation and substitutability relation. All these incremental construction techniques are positioned along two axes. The vertical axis represents the level of bstraction.The development of an architecture following this axis in two directions: i) refinement techniques in the downward direction and ii) abstraction techniques in the upward direction. The horizontal axis represents the coverage level of requirements. The development of architectures can be realized following this axis in two directions : i) extension direction and ii) restrictiondirection.This work has been carried out in theory and practice : it has led to the development of a dedicated tool for incremental construction of UML models, called IDCM (Incremental Development of Conforming Models), grouping the transformation of models and the implementation of a set of incremental relations. This has been validated on various case studies.

Context In the last centuries, we have been generating and building infrastructure at a faster pace than ever before. Simultaneously the costs for labor and construction sectors as road and house building is increasing. This provides room for autonomous machines. The development of infrastructure is accomplished through highly efficient and productive construction machinery that progressively modernizes to form the society. In order to increase the pace of development, both cars and industry are getting more and more automated. Volvo Construction Equipment is exploring the autonomous vehicle space. The new machines complement and perfect the human work with efficiency, reliability, and durability. There is however, a question of trust between the human workers and the autonomous machines, I will in this thesis investigate methods on how to develop trust through communication systems with autonomous machines.   Objectives To create recommendations and solutions for products that build trust between human and automated machines on a construction site.   Method Outcome is reached through a case study exploration with validated learning, meaning that it will incorporate learnings through prototype iterations.   Results The result evaluates how trust could be developed between humans and autonomous machinery at a construction site and how communication methods between these parties could be implemented while maintaining high levels of efficiency and safety.   Conclusion Findings in this thesis indicates that trust is developed over time with reliable systems that provide colleagues with updated information available at any time. The results can be introduced in both today’s and tomorrow’s construction sites at various levels of advanced technology. / Sammanhang De senaste hundra åren har vi gett upphov till att bygga infrastruktur i en snabbare takt än någonsin tidigare. Samtidigt ökar kostnaderna för både arbetskraft och byggsektorer som väg- och bostadsbyggnader. Denna situation ger utrymme för autonoma maskiner. Utvecklingen av infrastruktur sker genom effektiva och produktiva konstruktionsmaskiner som successivt moderniseras för att forma samhället. För att öka utvecklingstakten moderniseras både bilar och industri för att möta en mer automatiserad vardag.  Volvo Construction Equipment undersöker det autonoma fordonsutrymmet för nästa generations maskiner. Automationen kompletterar de nya maskinerna och fulländar det mänskliga arbetet med effektivitet, tillförlitlighet och hållbarhet.   Det finns dock en fråga om relationen mellan mänskliga arbetare och autonoma maskiner, jag kommer i denna avhandling undersöka metoder för hur man kan utveckla tillit genom kommunikationssystem mellan arbetare och autonoma maskiner.   Mål Att skapa rekommendationer och lösningar för produkter som bygger tillit mellan mänskliga och automatiserade maskiner på en byggarbetsplats.   Metod Resultatet uppnås genom användandet av fallstudie forskning kombinerat med validerande lärande. Detta innebär lärdomar med hjälp av en iterativ process utav prototyper som testas och valideras.   Resultat Resultatet utvärderar hur förtroende kan utvecklas mellan människor och autonoma maskiner på en byggarbetsplats. Hur kommunikationsmetoder mellan dessa parter skulle kunna genomföras samtidigt som hög effektivitet och säkerhet upprätthålls .   Slutsats Lärandet i denna avhandling tyder på att förtroendet utvecklas över tid med tillförlitliga system som ger medarbetare uppdaterad nödvändig information tillgänglig när som helst. Resultaten kan införas i både dagens och framtidens anläggningsplatser på olika nivåer av avancerad teknik. / <p>Vissa delar är borttagan på grund av konfidentialitet.</p> / ME310 Design Innovation at Stanford University

Cloud computing represents a fundamental change in the way organizations acquire technological resources (e.g., hardware, development and execution environments, applications); where, instead of buying them, they acquire remote access to them in the form of cloud services supplied through the Internet. Among the main characteristics of cloud computing is the allocation of resources in an agile and elastic way, reserved or released depending on the demand of the users or applications, enabling the payment model based on consumption metrics. The development of cloud applications mostly follows an incremental approach, where the incremental delivery of functionalities to the client changes - or reconfigures - successively the current architecture of the application. Cloud providers have their own standards for both implementation technologies and service management mechanisms, requiring solutions that facilitate: building, integrating and deploying portable services; interoperability between services deployed across different cloud providers; and continuity In the execution of the application while its architecture is reconfigured product of the integration of the successive increments. The principles of the model-driven development approach, the architectural style service-oriented architectures, and the dynamic reconfiguration play an important role in this context. The hypothesis of this doctoral thesis is that model-driven development methods provide cloud service developers with abstraction and automation mechanisms for the systematic application of the principles of model engineering during the design, implementation, and incremental deployment of cloud services, facilitating the dynamic reconfiguration of the service-oriented architecture of cloud applications. The main objective of this doctoral thesis is therefore to define and validate empirically DIARy, a method of dynamic and incremental reconfiguration of service-oriented architectures for cloud applications. This method will allow specifying the architectural integration of the increment with the current cloud application, and with this information to automate the derivation of implementation artifacts that facilitate the integration and dynamic reconfiguration of the service architecture of the cloud application. This dynamic reconfiguration is achieved by running reconfiguration artifacts that not only deploy / un-deploy increment's services and orchestration services between services of the increment with the services of the current cloud application; but also, they change the links between services at runtime. A software infrastructure that supports the activities of the proposed method has also been designed and implemented. The software infrastructure includes the following components: i) a set of DSLs, with their respective graphical editors, that allow to describe aspects related to the architectural integration, implementation and provisioning of increments in cloud environments; ii) transformations that generate platform-specific implementation and provisioning models; (iii) transformations that generate artifacts that implement integration logic and orchestration of services, and scripts of provisioning, deployment, and dynamic reconfiguration for different cloud vendors. This doctoral thesis contributes to the field of service-oriented architectures and in particular to the dynamic reconfiguration of cloud services architectures in an iterative and incremental development context. The main contribution is a well-defined method, based on the principles of model-driven development, which makes it easy to raise the level of abstraction and automate, through transformations, the generation of artifacts that perform the dynamic reconfiguration of cloud applications. / La computación cloud representa un cambio fundamental en la manera en la que las organizaciones adquieren recursos tecnológicos (p. ej., hardware, entornos de desarrollo y ejecución, aplicaciones); en donde, en lugar de comprarlos adquieren acceso remoto a ellos en forma de servicios cloud suministrados a través de Internet. Entre las principales características de la computación cloud está la asignación de recursos de manera ágil y elástica, reservados o liberados dependiendo de la demanda de los usuarios o aplicaciones, posibilitando el modelo de pago basado en métricas de consumo. El desarrollo de aplicaciones cloud sigue mayoritariamente un enfoque incremental, en donde la entrega incremental de funcionalidades al cliente cambia - o reconfigura - sucesivamente la arquitectura actual de la aplicación. Los proveedores cloud tienen sus propios estándares tanto para las tecnologías de implementación como para los mecanismos de gestión de servicios, requiriéndose soluciones que faciliten: la construcción, integración y despliegue de servicios portables; la interoperabilidad entre servicios desplegados en diferentes proveedores cloud; y la continuidad en la ejecución de la aplicación mientras su arquitectura es reconfigurada producto de la integración de los sucesivos incrementos. Los principios del enfoque de desarrollo dirigido por modelos, del estilo arquitectónico de arquitecturas orientadas a servicios y de la reconfiguración dinámica cumplen un papel importante en este contexto. La hipótesis de esta tesis doctoral es que los métodos de desarrollo dirigido por modelos brindan a los desarrolladores de servicios cloud mecanismos de abstracción y automatización para la aplicación sistemática de los principios de la ingeniería de modelos durante el diseño, implementación y despliegue incremental de servicios cloud, facilitando la reconfiguración dinámica de la arquitectura orientada a servicios de las aplicaciones cloud. El objetivo principal de esta tesis doctoral es por tanto definir y validar empíricamente DIARy, un método de reconfiguración dinámica e incremental de arquitecturas orientadas a servicios. Este método permitirá especificar la integración arquitectónica del incremento con la aplicación cloud actual, y con esta información automatizar la derivación de los artefactos de implementación que faciliten la integración y reconfiguración dinámica de la arquitectura de servicios de la aplicación cloud. Esta reconfiguración dinámica se consigue al ejecutar los artefactos de reconfiguración que no solo despliegan/repliegan los servicios del incremento y servicios de orquestación entre los servicios del incremento con los servicios de la aplicación cloud actual; sino también, cambian en tiempo de ejecución los enlaces entre servicios. También se ha diseñado e implementado una infraestructura software que soporta las actividades del método propuesto e incluye los siguientes componentes: i) un conjunto de DSLs, con sus respectivos editores gráficos, que permiten describir aspectos relacionados a la integración arquitectónica, implementación y aprovisionamiento de incrementos en entornos cloud; ii) transformaciones que generan modelos de implementación y aprovisionamiento; iii) transformaciones que generan artefactos que implementan la lógica de integración y orquestación de servicios, y scripts de aprovisionamiento, despliegue y reconfiguración dinámica específicos para distintos proveedores cloud. Esta tesis doctoral contribuye al campo de las arquitecturas orientadas a servicios y en particular a la reconfiguración dinámica de arquitecturas de servicios cloud en contextos de desarrollo iterativo e incremental. El principal aporte es un método bien definido, basado en los principios del desarrollo dirigido por modelos, que facilita elevar el nivel de abstracción y automatizar por medio de transformaciones la generación de artefactos que real / La computació cloud representa un canvi fonamental en la manera en què les organitzacions adquirixen recursos tecnològics (ej., maquinari, entorns de desplegament i execució, aplicacions) ; on, en compte de comprar-los adquirixen accés remot a ells en forma de servicis cloud subministrats a través d'Internet. Entre les principals característiques de la computació cloud els recursos cloud són assignats de manera àgil i elàstica, reservats o alliberats depenent de la demanda dels usuaris o aplicacions, possibilitant el model de pagament basat en mètriques de consum. El desenrotllament d'aplicacions cloud seguix majoritàriament un enfocament incremental, on l'entrega incremental de funcionalitats al client canvia - o reconfigura - successivament l'arquitectura actual de l'aplicació. Els proveïdors cloud tenen els seus propis estàndards tant per a les tecnologies d'implementació com per als mecanismes de gestió de servicis, requerint-se solucions que faciliten: la construcció, integració i desplegament de servicis portables; la interoperabilitat entre servicis desplegats en diferents proveïdors cloud; i la continuïtat en l'execució de l'aplicació mentres la seua arquitectura és reconfigurada producte de la integració dels successius increments. Els principis de l'enfocament de desenrotllament dirigit per models, de l'estil arquitectònic d'arquitectures orientades a servicis i de la reconfiguració dinàmica complixen un paper important en este context. La hipòtesi d'esta tesi doctoral és que els mètodes de desenrotllament dirigit per models brinden als desenvolupadors de servicis cloud mecanismes d'abstracció i automatització per a l'aplicació sistemàtica dels principis de l'enginyeria de models durant el disseny, implementació i desplegament incremental de servicis cloud, facilitant la reconfiguració dinàmica de l'arquitectura orientada a servicis de les aplicacions cloud. L'objectiu principal d'esta tesi doctoral és per tant de definir i validar empí-ricamente DIARy, un mètode de reconfiguració dinàmica i incremental d'arquitectures orientades a servicis per a aplicacions cloud. Este mètode permetrà especificar la integració arquitectònica de l'increment amb l'aplicació cloud actual, i amb esta informació automatitzar la derivació dels artefactes d'implementació que faciliten la integració i reconfiguració dinàmica de l'arquitectura de servicis de l'aplicació cloud. Esta reconfi-guración dinàmica s'aconseguix a l'executar els artefactes de reconfiguració que no sols despleguen/repleguen els servicis de l'increment i servicis d'orquestració entre els servicis de l'increment amb els servicis de l'aplicació cloud actual; sinó també, canvien en temps d'execució els enllaços entre servicis. També s'ha dissenyat i implementat una infraestructura programari que suporta les activitats del mètode proposat i inclou els següents components: i) un conjunt de DSLs, amb els seus respectius editors gràfics, que permeten descriure aspectes relacionats a la integració arquitectònica, implementació i aprovisionament en entorns cloud dels increments; ii) transformacions que generen models d'implementació i aprovisionament específics de la plataforma a partir dels models d'integració d'alt nivell; iii) transformacions que generen artefactes que implementen la lògica d'integració i orquestració de servicis, i scripts d'aprovisionament, desplegament i reconfiguració dinàmica específics per a distints proveïdors cloud. Esta tesi doctoral contribuïx al camp de les arquitectures orientades a servicis i en particular a la reconfiguració dinàmica d'arquitectures de servicis cloud en contextos de desenrotllament iteratiu i incremental. La principal aportació és un mètode ben definit, basat en els principis del desenrotllament dirigit per models, que facilita elevar el nivell d'abstracció i automatitzar per mitjà de transformacions la generació d'artefactes que r / Zuñiga Prieto, MÁ. (2017). Reconfiguración Dinámica e Incremental de Arquitecturas de Servicios Cloud Dirigida por Modelos [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86288