Esta tesis doctoral recoge un trabajo etnográfico en torno a la práctica asistencial en dos espacios concretos, como son los servicios de urgencias y los de emergencias en Tarragona. Con un fin, conocer como se construye la ética asistencial y analizar los problemas éticos; así como otras cuestiones que se derivan de la práctica que pueden ser consideradas dentro del amplio mundo de la bioética. Se han utilizado como principales técnicas de investigación cualitativa la entrevista en profundidad, el grupo focal y las narrativas en un grupo de 16 enfermeras, 6 médicos y un paciente. La investigación se centra en las experiencias de los profesionales sanitarios que intervienen en la misma y especialmente de enfermeras y enfermeros, de las cuales se exploran los diferentes modos de articulación de las prácticas desde una perspectiva ética, para conocer la racionalidad dominante en los procesos de toma de decisiones éticas en situaciones de cuidados, cuando la persona se encuentra en una situación de urgencia o emergencia. Podemos concluir, que la asistencia sanitaria actual, en estas situaciones, responde al modelo médico hegemónico, pero existen voces que pueden legitimar dentro del sistema nuevas posibilidades de entender y practicar una medicina y una enfermería donde se reconozcan todas las dimensiones de la personas sin considerarlos cuerpos fragmentados.La tesis se concluye con propuestas de nuevas líneas de investigación, con el fin de desarrollarlas y poder introducir así cambios en las relaciones asistenciales, tanto a nivel interprofesional, como entre profesionales y personas que hacen uso de los servicios sanitarios, que permitan adaptarse a las nuevas tendencias, tanto socio-culturales, jurídicas, éticas o humanísticas. / This dissertation takes an ethnographic work around care practice in two specific areas, such as emergency departments and emergency ambulance in Tarragona. With an end, know how to build the ethics of care and analyze ethical issues as well as other issues arising from the practice that can be considered within the broader world of bioethics.Were used as the main techniques of qualitative research depth interviews, focus group and narratives in a group of 16 nurses, 6 doctors and a patient. The research focuses on the experiences of health professionals involved in it and especially nurses, of which explores different modes of articulation of the practices from an ethical perspective, to know the dominant rationality in the process of ethical decisions in care situations where the person is in an urgent situation or emergency. We conclude that the current health care in these situations, responds to the dominant medical model, but there are voices within the system can legitimize new possibilities of understanding and practice medicine and nursing which recognize all dimensions of the people without considering fragmented bodies.The thesis concludes with proposals for new lines of investigation, in order to develop and to allow changes in relationships and care, both within the trade, as between professionals and people who use health services, which can adapt to the new trends, both socio-cultural, legal, ethical and humanistic. Keywords: Care, Ethics, Bioethics, Nursing and Anthropology

Los primeros tres capítulos de la tesis proporcionan una introducción a los temas defísica discutidos en la tesis. La tesis empieza con las nociones básicas sobre rayos cósmicos (capítulo 1),describiendo los resultados de la joven rama de investigación de astrofísica conocidacon el nombre de "Gamma-ray Astronomy" (capitulo 2), y finalmente enfocando ladiscusión en los objetos astrofísicos sobre que la tesis se centra: los núcleos activos degalaxias (capitulo 3). La tesis sigue con tres capítulos que discuten las técnicas experimentales para elestudio de los rayos gamma.La técnicas de detección de rayos gamma, y los distintos tipos de detectores, sonanalizados primero (capitulo 4), prestando una atención especial a la explicación de latécnica de detección conocida como "IACT". Los telescopios MAGIC (capitulo 5) y susubsecuente cadena de análisis de datos (capitulo 6) son el tema de los siguientes capítulos, siendo los datos experimentales de la tesis tomados con precisamente estedetector (en el marco de trabajo de la colaboración MAGIC). Los dos capítulos siguientes relatan los resultados astrofísicos obtenidos durante la miinvestigación doctoral.Las medidas del flujo de rayos gammas en la banda "VHE" (muy alta energía) desdetres famosos objetos astrofísicos (extra-galácticos), Markarian 421 y Markarian 501, enel marco de las mas completas campañas multifrecuencias realizadas en esto objetos (capitulo 7), y Messier 87, durante una fase muy activa en la banda de energía gamma(capitulo 8). Finalmente dos apéndices describen las dos mas relevantes tareas técnicas en queestuve involucrado durante mi doctorado. La primera es el desarrollo de una nueva técnica de análisis por los datos de MAGIC,técnica que usa el tiempo de llegada de las señales ademas de su intensidad (apéndiceA). La segunda es el desarrollo del software de adquisición de datos para el telescopioMAGIC-II (apéndice B), el segundo telescopio del sistema de detección conocido ahoracomo: 'MAGIC Florian Goebel Telescopes'. / The first three chapters of this thesis provide an introduction to the relevant physics topics discussed, starting from the basic notions and open questions about the Cosmic Rays (chapter 1), going through the achievements of the young branch of Astrophysics known as gamma-ray Astronomy (chapter 2), and focusing finally on the astrophysicalobjects which are the subject of this thesis: the Active Galactic Nuclei (chapter 3). We propose then three chapters that discuss the experimental approach to the subject.The gamma-ray detection techniques and the type of detectors are first discussed(chapter 4), paying special attention to the explanation of the IACT technique.The MAGIC telescope(-s) (chapter 5) and its data analysis procedure (chapter 6) arethen discussed in detail, since the astrophysical measurements shown on this thesis areobtained in this framework. The next two chapters report on the physics results obtained in the course of my research. The measurement of the VHE gamma-ray flux of three famous extragalactic sources,namely Markarian 421 and Markarian 501, in the context of the up to date mostcomplete multiwavelength campaigns ever organized on this type of objects (chapter 7),and Messier 87 during an important flaring activity (chapter 8). Finally, two appendices describe the most relevant technical developments to which Iwas committed during my PhD.The first is the development of a novel method for the analysis of the MAGIC telescopedata which makes use of the time information in the Cherenkov images (appendix A).The second is the development of the data acquisition software for MAGIC-II (appendix B), the second telescope of the 'MAGIC Florian Goebel Telescopes' array.

Per constrènyer models cosmològics mitjançant el creixement de les fluctuacions a gran escala de la matèria és cabdal entendre com les galàxies que observem tracen el camp de densitat de tot el conjunt de matèria. La relació entre el camp de densitat de matèria i el de galàxies s'acostuma a aproximar amb una expansió de segon ordre de la funció anomenada bias. La llibertat en els paràmetres d'aquesta funció redueix la informació cosmològica que es pot extreure de les observacions. En aquesta tesi estudiem dos mètodes per determinar els paràmetres del bias independentment del creixement. L'anàlisi es basa en la distribució de matèria de la gran simulació MICE Grand Challenge. Als halos, identificats en aquesta simulació, se'ls associen galàxies. El primer mètode consisteix en mesurar directament els paràmetres del bias d'estadístiques de tercer ordre de les distribucions d'halos i de matèria. El segon en predir-los a partir de l'abundància d'halos en funció de la seva massa (concepte al qual ens referirem com a funció de massa). Les nostres estimacions del bias amb estadístiques de tercer ordre es basen en les autocorrelacions i correlacions creuades de tres punts dels camps de densitat d'halos i de matèria, en l'espai de configuració tridimensional. Usant les autocorrelacion de tres punts i un model local i quadràtic del bias trobem una sobreestimació del $\sim20\%$ en el paràmetre lineal del bias respecte a la referència provinent de correlacions de dos punts. Aquesta desviació es pot deure a ignorar contribucions no locals i d'ordre superior a la funció bias, així com sistemàtics en les mesures. L'efecte d'aquestes inexactituds en les estimacions del bias en les mesures del creixement són comparables amb els errors en les nostres mesures, procedents de la variància de la mostra i del soroll. També presentem un nou mètode per mesurar el creixement que no requereix un model per a la correlació de tres punts de la matèria fosca. Els resultats d'ambdós enfocaments estan en acord amb les prediccions. Combinant les autocorrelacions i les correlacions creuades de tres punts, per una banda podem mesurar el bias lineal sense ser afectats per termes quadràtics (locals o no locals) en les funcions del bias, i de l'altra podem aïllar aquests termes i comparar-los amb les prediccions. Les nostres mesures de bias lineal a partir d'aquestes combinacions són molt consistents amb el bias lineal de referència. La comparació de les contribucions no lineals amb les prediccions revelen una forta dependència de les mesures amb desviacions significatives de les prediccions, inclús a escales molt grans.  El nostre segon enfoc per obtenir els paràmetres de bias són prediccions derivades de la funció de massa a través de l'aproximació de "peak-background !split". Trobem desviacions significatives del 5-10% entre aquestes prediccions i la referència a partir de les estadístiques de dos punts. Aquestes desviacions poden ser explicades només en part a partir dels sistemàtics que afecten les prediccions de bias, provinent del "binning" de la funció de massa d'halos, l'estimació de l'error de la funció de massa i la parametrització de la funció de massa a partir de la qual se'n deriven les prediccions de bias.  Estudiant la funció de massa trobem relacions entre diferents parametritzacions de la funció de massa. A més, trobem que el mètode estàndard de Jack-Knife sobreestima la covariança d'error de la funció de massa en el rang de baixa massa. Expliquem aquestes desviacions i presentem un nou i estimador de covariança millorat. / For constraining cosmological models via the growth of large-scale matter fluctuations it is important to understand how the observed galaxies trace the full matter density field. The relation between the density fields of matter and galaxies is often approximated by a second- order expansion of a so-called bias function. The freedom of the parameters in the bias function weakens cosmological constraints from observations. In this thesis we study two methods for determining the bias parameters independently from the growth. Our analysis is based on the matter field from the large MICE Grand Challenge simulation. Haloes, identified in this simulation, are associated with galaxies. The first method is to measure the bias parameters directly from third-order statistics of the halo and matter distributions. The second method is to predict them from the abundance of haloes as a function of halo mass (hereafter referred to as mass function). Our bias estimations from third-order statistics are based on three-point auto- and cross- correlations of halo and matter density fields in three dimensional configuration space. Using three-point auto-correlations and a local quadratic bias model we find a ∼ 20% overestimation of the linear bias parameter with respect to the reference from two-point correlations. This deviation can originate from ignoring non-local and higher-order contributions to the bias function, as well as from systematics in the measurements. The effect of such inaccuracies in the bias estimations on growth measurements are comparable with errors in our measurements, coming from sampling variance and noise. We also present a new method for measuring the growth which does not require a model for the dark matter three-point correlation. Results from both approaches are in good agreement with predictions. By combining three-point auto- and cross-correlations one can either measure the linear bias without being affected by quadratic (local or non-local) terms in the bias functions or one can isolate such terms and compare them to predictions. Our linear bias measurements from such combinations are in very good agreement with the reference linear bias. The comparison of the non-local contributions with predictions reveals a strong scale dependence of the measurements with significant deviations from the predictions, even at very large scales. Our second approach for obtaining the bias parameters are predictions derived from the mass function via the peak-background split approach. We find significant 5−10% deviations between these predictions and the reference from two-point clustering. These deviations can only partly be explained with systematics affecting the bias predictions, coming from the halo mass function binning, the mass function error estimation and the mass function parameterisation from which the bias predictions are derived. Studying the mass function we find unifying relations between different mass function parameterisation. Furthermore, we find that the standard Jack-Knife method overestimates the mass function error covariance in the low mass range. We explain these deviations and present a new improved covariance estimator.

Se trata de un trabajo que, si bien se puede adscribir al ámbito de estudio de la traducción audiovisual, no está exento de una clara orientación interdisciplinaria. El objetivo principal del mismo consistía en investigar, desde una dominante perspectiva descriptivista, el modo en el que ciertos pasajes humorísticos extraídos de la conocida serie de animación Los Simpson habían trasvasado la barrera no sólo interlingüística (inglés / español), sino también intercultural. Tras una necesaria primera fase de reflexión teórica y de la propuesta de una taxonomía de elementos capaces de dotar de humor al texto audiovisual, se procedió a la aplicación de los diferentes conceptos tratados (muy en particular de determinados postulados del Principio de Relevancia) al corpus seleccionado, con objeto de detectar aquellos elementos que dotaban de humor a los distintos segmentos examinados y observar cómo se había llevado a cabo su traducción. En líneas generales, tras esta fase analítica fue posible llegar a distintas conclusiones referentes a la traducibilidad del humor en textos audiovisuales, cuantificar el volumen de elementos humorísticos en cada versión y cifrar el porcentaje de humor que permanece y que se pierde como consecuencia de la actuación traductora, obtener una radiografía general del humor en este tipo de textos y, finalmente, confeccionar una lista de tendencias de traducción (entendidas como posibles normas) del humor en textos audiovisuales.

La incorporació de la participació del públic a les institucions museístiques a través de las xarxes socials es pot entendre com una evolució de l’experiència cultural. En aquest supòsit, la present tesi doctoral es proposa l’objectiu d’esbrinar si les institucions de patrimoni digital podrien ser un exponent de l’ús de la cultura 2.0 atenent l’objectiu d’abastar públics llunyans i convertir-los en assidus analitzant les comunitats d’internautes procedents de diferents països: El Museu d’Art Modern i Contemporani de Trento i Rovereto (Mart), el Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, el Victoria & Albert Museum de Londres i l’Indianapolis Museum of Art (IMA) d’Indianàpolis. A través de l’estudi realitzat s’han pogut detectar també algunes pautes per apropar les estratègies adoptades per l’esfera institucional, en relació als nous mitjans socials, a les necessitats actuals del públic. / La incorporación de la participación del público en las instituciones museísticas a través de las redes sociales se puede entender como una evolución de la experiencia cultural. En este supuesto la presente tesis doctoral se propone el objetivo de averiguar si las instituciones de patrimonio digital podrían ser un exponente del uso de la cultura 2.0 atendiendo el objetivo de alcanzar públicos lejanos y convertirlos en asiduos analizando las comunidades de internautas de cuatro instituciones procedentes de diferentes países: el Museo de Arte Moderno y Contemporáneo de Trento e Rovereto (Mart), el Museo Thyssen-Bornemisza de Madrid, el Victoria & Albert Museum de Londres y el Indianapolis Museum of Art (IMA) de Indianápolis. A través del estudio realizado se han podido detectar también algunas pautas para acercar las estrategias adoptadas por la esfera institucional, en relación a los nuevos medios sociales, a las necesidades actuales del público. / The inclusion of audience participation in museums through social networks can be seen as an evolution of cultural experience. In this case this doctoral thesis intends to find out if digital heritage institutions could be an exponent of the participative culture in order to reach distant audiences and turn them into regulars analyzing the virtual communities of four institutions from different countries: the Museum of Modern and Contemporary Art of Trento and Rovereto (Mart), the Thyssen-Bornemisza Museum of Madrid, the Victoria & Albert Museum of London and the Indianapolis Museum of Art (IMA) of Indianapolis. The study detected also some guidelines to get the strategies adopted by the institutional sphere, regarding the new social media, close to the current audience’s needs.

La present tesi se centra en l'estudi dels processos d'acomodació de les famílies davant les necessitats de criança que presenten els seu fills entre 3 i 5 anys amb problemes en el desenvolupament a l'hora de crear i mantenir unes rutines diàries familiars que siguin significatives pels seus membres. Els motius que ens porten a plantejar-nos aquesta tesi els podem resumir en dos. En primer lloc, esperem contribuir modestament des de la nostra realitat al cos de coneixement científic sobre com les famílies s'adapten a les noves necessitats del seu fill amb DID. En segon lloc, considerem que aquest coneixement pot tenir implicacions per a la pràctica professional a dos nivells. A un nivell més general, permetrà dissenyar programes i ajuts per a les famílies que tenen un infant amb discapacitat i, a un nivell més concret, aportarà als professionals reflexions i eines que els permetin apropar-se a la vida diària de les famílies i, en conseqüència, elaborar programes d'intervenció adients a la situació de cada família i coherents amb les seves necessitats reals. El treball s'organitza en tres grans parts. En la primera part es plantegem els elements teòrics que sustenten la recerca. Aquesta part persegueix un doble objectiu: d'una banda, justificar la importància de centrar-nos en el procés d'adaptació de les famílies a la discapacitat del fill a partir de la construcció i el manteniment de les rutines diàries i, de l'altra, desgranar aquells conceptes claus de la vida de les famílies que ens permeten conèixer i comprendre com s'adapten a les noves necessitats.La segona part se centra en el treball de camp realitzat, en l'estudi i en la discussió dels resultats obtinguts. Consta de tres capítols. En el primer es presenta l'estudi que consisteix en la identificació i comprensió dels processos d'acomodació que duen a terme 18 famílies catalanes amb un fill amb problemes en el desenvolupament per tal de crear i mantenir unes rutines diàries que siguin sostenibles amb el seu nínxol ecocultural. Per realitzar-lo hem optat per l'estudi de casos múltiples com a mètode.La tercera i última part de la tesi es dedica a les conclusions que, segons la nostra opinió, es desprenen del treball de camp realitzat en relació al marc teòric presentat. Aquest últim punt es completa amb la presentació d'algunes de les limitacions de l'estudi realitzat i la descripció de noves propostes de recerca. / La presente tesis se centra en el estudio de los procesos de acomodación que llevan a cabo las familias debido a las necesidades de crianza y educación que presentan sus hijos de entre 3 y 5 años con problemas en el desarrollo a la hora de crear y mantener unas rutinas diarias que sean significativas para sus miembros. Los motivos que nos han llevado a plantear esta tesis se puede resumir en dos. En primer lugar, esperemos contribuir modestamente y desde nuestra realidad al cuerpo científico sobre como las familias se adaptan a las nuevas necesidades de su hijo con problemas en el desarrollo. En segundo lugar, consideramos que este conocimiento puede tener implicaciones para la práctica profesional a dos niveles. A un nivel más general, permitirá diseñar programas y ayudas para las familias con hijos con discapacidad, y a un nivel más concreto, aportará a los profesionales reflexiones y herramientas que les permitan acercarse a la vida diaria de las familias y, en consecuencia, elaborar programas de intervención más adecuados a la situación de cada familia y coherentes con sus necesidades reales. El trabajo se organiza en tres partes. En la primera parte se plantean los elementos teóricos que sustentan el estudio. Esta parte persigue un doble objetivo: por una parte, justificar la importancia de centrarnos en el proceso de adaptación de las familia a la discapacidad de su hijo a partir de la construcción y el mantenimiento de unas rutinas diarias familiares y, por la otra, describir los conceptos claves de la vida de las familias que nos permiten conocer y comprender como se adaptan a las nuevas necesidades. La segunda parte se centra en el trabajo de campo realizado, en los resultados, y en la discusión de estos resultados. Consta de tres capítulos. En el primero es presenta el estudio que consiste en la identificación y la comprensión de los procesos de acomodación que llevan a cabo 18 familias catalanas con un hijo con problemas en el desarrollo con la finalidad de crear y mantener unas rutinas familiares que sean sostenibles con su entorno ecocultural. Para realizarlo hemos optado por el estudio de casos múltiple como método. La tercera y última parte de la tesis se dedica a las conclusiones que, según nuestra opinión, se derivan del trabajo de campo realizado en relación con el marco teórico presentado. Este último punto se completa con la presentación de algunas de las limitaciones del estudio realizado y la descripción de nuevas propuestas de investigación. / The thesis focuses on the study of the accommodation processes that are doing the families who have a child with disabilities due to their educational and care needs in order to create and sustain significant dairy routines. There are two reasons that move us to realize this study. First, we hope to contribute modestly from our reality to the scientific knowledge about family adaptation. Second, we considerer that this knowledge could have practical implication at two levels. From a general level, it allows to design programs and to support the families with a child with developmental disabilities. From a concrete level, it provides reflexions and tools that permit to meet the daily family life and, in consequences, to elaborate interventional programs/working proposal more realistic and coherent with their real needs. The present document is organized in three parts. In the first part we expose theoretical framework aspects that sustain the study. The objective is double. First, justify the importance of focus on the sustainability of the family daily routines in order to study the family adaptation. Second, describe the key concepts of the family life that let us know and understand how they adapt to the new needs. The second part is focused on the field work, results and the discussions of that. It's composing of three chapters. The study consist on the identification and the understanding of the accommodations processes that are doing 18 families with a child with developmental problems in order to create a sustainability family daily routines. We have adopted the "multiples cases study" as a method. The last part presents the conclusions of the study according to the theoretical framework. Furthermore, we present the limits of the present study and we suggest and describe some new further researches.

1.IntroduccióEs coneix per paraoxonasa (PON) un grup d'enzims d'una família gènica que en els mamífers té almenys tres membres codificats pels gens PON1, PON2 i PON3. El més conegut d'aquests productes gènics és PON1, al qual la majoria d'autors es refereixen amb el nom de "paraoxonasa", tot i que en funció del substrat que s'utilitzi per a la seva determinació aquest enzim també es pot anomenar "arilesterasa". El paper fisiològic de la PON1 encara no és ben conegut. En sèrum, aquest enzim es troba estretament associat a les HDL i és probable que aquesta associació sigui, en part, responsable del paper protector que les HDL exerceixen sobre la peroxidació de les LDL; ja que la PON1 és capaç de degradar els lipoperòxids formats a la LDL. Existeixen diversos llocs polimòrfics al gen PON1, dels quals els més estudiats són: els polimorfismes en posició 55 (PON155) i en posició 192 (PON1192). Aquests polimorfismes poden influir en la concentració i l'activitat de la PON1 i, segons alguns autors, també podrien afectar a la seva capacitat de protegir la LDL de l'oxidació. Considerant que aquest fenomen sembla ser un fet clau en el desenvolupament de l'arteriosclerosi, diversos autors ha estudiat la relació entre la PON1 i la malaltia cardiovascular. Els resultats d'aquests treballs no han estat concloents.La síntesi de La PON1 sembla ser quasi exclusivament hepàtica. Actualment no es coneix si la PON1 té alguna funció específica dins dels hepatòcits o només es sintetitza i emmagatzema en ells per ser associada a les HDL i secretada a la circulació. Tampoc se sap si la PON1 té alguna funció en la fisiopatologia de les malalties hepàtiques.En resum: d'una banda, els estudis realitzats per la comunitat científica per avaluar la relació de la PON1 amb les malalties cardiovasculars presentaven resultats contradictoris, d'una altra, hi havia una manca d'informació sobre els nivells d'activitat paraoxonasa en la malaltia hepàtica. Per aquests motius, el nostre grup de recerca es va interessar per l'estudi de la PON1 en la malaltia cardiovascular i també en la malaltia hepàtica crònica.2. ObjectiusEstudi 1: · Valorar si els polimorfismes PON155 i PON1192 de l'enzim PN1 o la seva expressió fenotípica estan associats a la incidència d'infart de miocardi en una població mediterrània.Estudi 2: · Investigar la relació entre l'activitat PON1 en microsomes hepàtics, la peroxidació lipídica i el progrés de la malaltia en rates amb cirrosi hepàtica induïda per CCl4.Estudi 3: · Investigar la relació entre l'activitat PON1 en sèrum i el grau de lesió hepàtica en pacients amb malaltia hepàtica crònica.· Investigar la influència de la variabilitat genètica de PON1 en la seva activitat en el sèrum d'aquests pacients.· Investigar l'eficàcia de la mesura de l'activitat PON1 en sèrum, sola o en combinació amb els tests bioquímica habituals, en la valoració de la malaltia hepàtica crònica.3. Resultats i discussióEstudi 1: Paraoxonase Gln-Arg (192) and Leu-Met (55) gene polymorphisms and enzyme activity in a population with a low rate of coronary heart disease. Clinical Biochemistry 2002; 35: 197-203.Estudi 2: Hepatic paraoxonase activity alterations and free radical production in rats with experimental cirrhosis. Metabolism 2001; 50: 997-1000.Estudi 3: Serum paraoxonase activity: a new additional test for the improved evaluation of chronic liver damage. Clinical Chemistry 2002; 48: 261-268. / 1. IntroductionParaoxonase (PON) is an ester hidrolase that catalyzes the hydrolysis of some xenobiotics, such as organophosforates, unsaturated aliphatic esters, aromatic carboxylic esters, and possibly, carbamates. The PON gene family contains, in mammals, at least tree members, PON1, PON2 and PON3. The most known of these gene products is PON1, called "paraoxonase" or "arilesterase" depending on the substrate used to measure its activity.PON1 is known to be tightly bound with HDL in serum, and some studies suggest that this association contributes to the protection conferred by HDL against LDL oxidation, since PON1 is capable to hydrolyze lipid peroxides located in oxidized LDL. There are some polymorphisms in PON1 gene, the most known being Gln/Arg substitution at position 192 and Met/Leu substitution at position 55. These polymorphisms are known to influence the activity and concentration of PON1. Some authors have associated these polymorphisms with PON1's ability to protect against LDL oxidation. LDL oxidation plays a key role in arteriosclerosis and, some studies have investigated the relation between PON1 protein, polymorphisms and these disease. The results had been inconclusive.The liver plays a key role in the synthesis of serum PON1. PON1 gene expression has been observed only in the liver, and in vitro biochemical studies indicate properties shared by hepatic and serum PON1 what supports the hypothesis of a common identity for both enzymes. The possible function of PON1 in liver diseases is not known. 2. AimsFirst study: to assess whether PON1 polymorphisms at positions 55 and 192 or their phenotypic expression are associated with the incidence of myocardial infarction in a Mediterranean population.Second study: to investigate the relationship between PON1 activity in hepatic microsomes, lipid peroxidation and hepatic damage progression in rats with CCl4 induced cirrhosis.Third study: to investigate a) the relationship between serum PON1 activity and the degree of hepatic damage in patients with chronic liver disease; b) the influence of genetic variability on serum PON1 activity in these patients and; c) the efficacy of serum PON1 activity measurement, alone and in combination with the standard liver function tests, in the assessment of liver damage.3. Results and discussionFirst study: Paraoxonase Gln-Arg (192) and Leu-Met (55) gene polymorphisms and enzyme activity in a population with a low rate of coronary heart disease. Clinical Biochemistry 2002; 35: 197-203.Second study: Hepatic paraoxonase activity alterations and free radical production in rats with experimental cirrhosis. Metabolism 2001; 50: 997-1000.Third study: Serum paraoxonase activity: a new additional test for the improved evaluation of chronic liver damage. Clinical Chemistry 2002; 48: 261-268.

Cuando se habla de cultura corporativa generalmente ésta es confundida con "filosofía", "Ideología" e incluso "identidad" de empresa, se menciona siempre como un concepto intangible, representado en la psique de los individuos de la empresa pero, físicamente intangible. La revisión bibliográfica al respecto, nos ha ayudado a descubrir lo que consideramos un vacío en la investigación cultural de las organizaciones: la mayoría de los autores que hablan de cultura corporativa centran su atención en el cambio cultural basándose para ello, casi siempre en la Auditoría Cultural desarrollada por Schein .En nuestra investigación pretendemos dar a la cultura corporativa carácter de tangibilidad para ello consideramos necesario creer que ésta puede ser medida o clasificada. Con respecto a su clasificación hemos encontrado ya una tipología de la cultura corporativa y un desglose de los elementos que la componen. Con respecto a la medición del tiempo que se invierte en cultura, de todos los autores revisados son pocos los que tratan este tema: Tom Peters menciona que un 97% de las horas hombre de trabajo se pierden en juntas, afirmación con la que diferimos puesto que nos parece una cifra exagerada y los mismos Deal y Kennedy que literalmente afirman: "The unwriten rules of personal communication (let's call them "howdy" rituals) occupy an amazing amount of company time".Con esta investigación, pretendemos abordar el tema de la cultura corporativa como un concepto clasificable y medible. Puesto que los elementos que componen la cultura corporativa son varios (mitos, leyendas, valores, héroes, ritos y rituales, etc.) hemos decidido tomar solo uno de ellos para cumplir con nuestro objetivo, así, hemos decidido basar nuestra investigación en los Ritos y Rituales de una organización. Con ello, como ya hemos indicado anteriormente, pretendemos comprobar que la cultura corporativa puede ser clasificada y más aún, medida en términos numéricos gracias a sus elementos, en este caso, y como ya lo hemos mencionado, utilizaremos para ello los Ritos y Rituales. / The Rites and Rituals in the Corporate Culture of Wal Mart Supercenter. Study of case for the measurement of the Corporate Culture through the Rites and Rituals observed in Wal Mart Supercenter not. 2346 in Mexico When is spoken of corporate culture generally this is confused with "philosophy", "Ideology" and including "identity" of business, is mentioned always as an inon material concept, represented only in the psique of the individuals of the business. The bibliographical revision to the respect, has helped us to discover what we consider an empty one in the cultural investigation of the organizations: the majority of the authors that speak of corporate culture center its attention in the cultural change being based for it, almost always in the Auditoría Cultural developed by Schein .. In our investigation we intend to give to the corporate culture material character for it we consider necessary to believe that this can be measured or classified. With regard to its classification we have found already a tipology of the corporate culture and the elements that compose it. With regard to the measurement of the time that is invested in culture, of all the authors revised are few the ones that treat this theme: Tom Peters mentions that a 97% of the job man hours are lost in meetings, affirmation with the one that differ since a figure seems exaggerated and the same Deal and Kennedy that literally affirm: "The unwriten rules of personal communication (let' s call Rituals) occupy go amazing amount of company time". With this investigation, we intend to undertake the theme of the corporate culture as a medible concept. The elements that compose the corporate culture are various (myths, legends, values, heroes, rites and rituals, etc.) we have determined to take alone one of them for complying with ours objective, thus, we have determined to base our investigation in the Rites and Rituals of an organization. With it, as already we have indicated previously, we intend to verify that the corporate culture can be classified and more still, measurement in numerical terms thanks to its elements, in this case, and as already we have mentioned it, we will utilize for it the Rites and Rituals.

No description available.

El Medi Intergalàctic permet una caracterització de propietats bàsiques de l'univers tals com paràmetres fonamentals del model cosmològic, el creixement de pertorbacions primordials de densitat i formació de galàxies. Aquesta caracterització s'assoleix mitjançant l'absorció de la llum per part del Medi Intergalàctic a l'espectre d'espectres d'objectes llunyans i lluminosos. Tot això ens motiva considerar dos aspectes del Medi Intergalàctic: primerament utilitzarem simulacions numèriques i models teòric per comprendre les complexitats de la evolució no lineal del medi intergalàctic. D'altra banda l'ús d'un extens catàleg de sistemes d'absorció en espectres quasars proveïdes pel sondeig astronòmic anomenat Bariònic Oscillation Spectroscopic Survey (BOSS). Per una part cal entendre tots els processos complexos que ocorren al medi intergalàctic, per això és necessari l'ús de simulacions hidrodinàmiques que permeten el seu modelat. S'ha procedit a extraure l'espectre de potències de la fracció transmesa a través de l'hidrogen atòmic d'un gran nombre de simulacions cosmològiques. Aquest espectre de potencies s'ha descrit acuradament amb una model teòric, el qual amb pocs paràmetres és capaç de ajustar les dades i permet fer prediccions i comparacions. En particular paràmetre de biaix que determina l'amplitud de l'espectre de potencies del bosc Lyα i distorsió deguda al redshift han segut fetes per a nombroses simulacions amb diferents cosmologies i propietats físiques. Per l'altra part el catàleg de dades de BOSS que disposa de més de trenta-mil sistemes d'alta absorció, o sistemes Lyα esmorteïts (DLAs, sigles en anglès), permet l'estudi detallat d'aquests. Els DLAs són denses reserves de gas clau per a la formació de galàxies i permeten traçar propietats cosmològiques. Aleshores s'ha procedit a fer un nou estudi en que es mesuren diverses amplades equivalents dels les línies d'absorció d'elements pesats associats al DLA. S'han combinat diverses línies a un nou paràmetre que s'anomenat “força metàl·lica”, la qual cosa permet obtenir informació d'una combinació de la dispersió de velocitats i metal·licitat per DLAs. Amb aquest mètode s'ha realitzat una classificació d'aquestos segons el nou paràmetre, que permet vore l'espectre conjunt per diferents poblacions, i així les seues propietats mitjanes. S'ha estudiat la evolució de la ”força metàl·lica” amb el redshift, que permetria una comparació amb models i simulacions. Finalment es podrà utilitzar per estudiar la variació del factor de biaix dels DLAs depenent de la nova parametrització. / The Intergalactic Medium (IGM), by means the Lyα absorption in quasar spectra ( this is called Lyα forest), is a unique tool allowing the study of the large scales of the universe, which in this way constrains several cosmological, the growth factor of the structure. Moreover the IGM also plays primordial role in galaxy formation. Understanding the physics of the IGM and the way non-linear processes affect the observed Lyα forest, hydrodynamical simulations are necessary because the non linear evolution of the physics cannot be treated in any analytic framework. At the same time, a large number of observations, which have been obtained from the Barionic Oscilation Spectrographic survey (BOSS) to be used in thesis allow studding in unprecedented large number of Lyα forest from quasar spectra, allowing to achieve major breakthroughs. In the 2nd chapter of this thesis we describe the methodology that we developed to extract the power spectrum from the transmission flux of the Hydrodynamical simulations. Using a set of simulations provided by various collaborators we study the effects of various simulation characteristics, such as resolution, box size, particles, and cell division, to see how they might affect the extracted power spectrum. Then we proceed to develop a model to fit the power spectrum of each of the simulations and in this way see the effects of different simulation and physical properties on the predictions from the power spectrum. Once the model fit has been obtained, the non linear power spectrum of the transmission can be related on the matter power spectrum, which on the form of its biased relation with the matter power spectrum contains the cosmological information. This relation is measured by the bias and redshift distortions that can be directly measured from simulations, making predictions for these values that could be later tested with the observations. In the 3rd chapter we use the data from the large catalogue of Damped Lyα systems (DLAs) provided by BOSS. These DLAs, broad regions of completely absorbed flux in the spectra of about 10% of the high redshift objects, the quasars. The DLAs are a large repository of neutral hydrogen, that is why they absorb all the flux that corresponds to their redshift. Since there is so much Neutral Hydrogen the absorption is damped, meaning that wavelength close to the one of the DLA also get absorbed, forming characteristic Lorenz wings that are sensitive to the column density of Hydrogen of the DLA. DLAs are interesting objects that are expected to be very relevant for galaxy formation, and also because they trace the large structure, therefore also being relevant for cosmology. They are, similarly to IGM of which they form part, a bridge between the large cosmological framework and the galaxies that populate the universe. The BOSS survey has allowed us for the first time have a set of thousands of DLAs. Given this amount of data and the interest of the DLAs, we developed a new method and a new parameterization to study the DLAs in the framework of large surveys such as BOSS. First we constructed a method to measure the equivalent width of several metal absorption lines associated with each DLA, even if individually they are not detected because they can not be observed due to the noise and resolution of the spectrum. The equivalent width are combined in a newly defined parameter called Metal Strength, which is a an optimal combination of the equivalent width of the metals measured for a DLA. This classification can then have many applications to measure the mean stack, mean bias and mean redshift evolution with respect this new parameter. The Metal Strength is therefore used to analyse the evolution and characteristics of the various populations of DLAs.