[ES] La presente tesis muestra una investigación inédita cuyo objetivo es exaltar la semiótica del paisaje y evidenciar cómo esta es empleada en la imagen fílmica. Como referente para nuestra investigación se ha escogido estudiar la obra mágico-realista del cineasta donostiarra Julio Medem. Para profundizar en la hipótesis, el corpus de esta investigación se ha centrado en el análisis de la película Vacas, que fue rodada en 1991 y llegó a la gran pantalla en febrero de 1992. De entre sus nueve largometrajes estrenados, hasta la fecha de la redacción de este documento, se ha escogido su ópera prima por ser aquella, que según nuestro criterio, aporta mayor protagonismo a la semiótica del paisaje. Antes de sumergirnos en la filmografía medemiana hemos realizado una exhaustiva presentación de la semiótica del paisaje, así como de una gramática del paisaje, además de referirnos al paisaje como una posible lengua materna, que puede reflejarse en la obra artística y literaria de los paisaje-parlantes. También hemos realizado un recorrido por la representación del paisaje en el cine y su evolución a través de la historia de este medio, como también hemos propuesto métodos para poder identificar posibles películas donde podemos encontrar ejercicios de semiótica del paisaje. Por último, hemos reflexionado sobre cómo el empleo de un territorio como escenario cinematográfico puede modificarlo a distintos niveles, tanto físicos, como culturales e identitarios. Para desarrollar nuestra investigación hemos considerado pertinente comentar y analizar el resto de la filmografía de Medem ¿incluyendo su documental, y algunos de sus cortometrajes y anuncios elaborados hasta 2018¿, que fueron ejecutadas siguiendo una fórmula similar, confiriendo relevancia al paisaje y hablando a través de él. Para un mayor entendimiento de su obra, y resultando una apoyatura esencial en el análisis de Vacas se han estudiado las deidades y los númenes presentes en la mitología vasca, puesto que existen numerosas referencias mitológicas en su obra, sobre todo, en sus producciones de la década de los 90. Como resultado de ciertos factores personales e intelectuales, surgió el proyecto propio TERRA. Paisaje valenciano en el Guadalquivir. Este proyecto fue iniciado por la autora en el 2019 y cuenta con una serie fotográfica, un fotolibro y un cortometraje. En TERRA la autora habla sobre la historia de su pueblo natal, Isla Mayor, en la provincia de Sevilla, concretamente en las Marismas del Guadalquivir. Isla Mayor nace en los años 50 cuando varias campañas arroceras habían dado frutos y creció hasta convertirse, actualmente, en la primera potencia arrocera a nivel europeo y la segunda a nivel mundial. Debido a la emigración por parte de cientos de familias valencianas para trabajar la tierra y transmitir sus conocimientos en el cultivo de la zona, como maestros arroceros, Isla Mayor es un pueblo con una cultura híbrida entre las tradiciones andaluzas y las valencianas. Este fue el punto de partida de un proyecto personal, en el cual el paisaje es el gran protagonista. En plena investigación de la filmografía medemiana, la autora se percata de las reminiscencias que encuentra en su obra propia, como es el caso de la semiótica del paisaje para contar la historia de su pueblo y trasmitir la complejidad de sus emociones en torno a él, así como un estilo fotográfico que recoge rasgos que se acercan al realismo mágico. En esta tesis encontramos un viaje de ida hacia la filmografía medemiana y la semiótica del paisaje que Medem nos ofrece en la mayoría de sus piezas; y un viaje de vuelta hacia TERRA, desde la distancia, el autoconocimiento, la madurez y a través de un mirada medemiana. / [CA] La present tesi mostra una investigació inèdita l'objectiu de la qual és exalçar la semiòtica del paisatge i evidenciar com aquesta és emprada en la imatge fílmica. Com a referent per a la nostra investigació s'ha escollit estudiar l'obra màgic-reialista del cineasta donostiarra Julio Medem. Per a aprofundir en la hipòtesi, el corpus d'aquesta investigació s'ha centrat en l'anàlisi de la pel·lícula Vacas, que va ser rodada en 1991 i va arribar a la gran pantalla al febrer de 1992. D'entre els seus nou llargmetratges estrenats, fins a la data de redacció d'aquest document, s'ha escollit la seua òpera prima per ser aquella que, segons el nostre criteri, aporta major protagonisme a la semiòtica del paisatge. Abans d'endinsar-nos en la filmografia medemiana, hem realitzat una exhaustiva presentació de la semiòtica del paisatge, així com d'una gramàtica del paisatge. També hem considerat el paisatge com una possible llengua materna, que pot reflectir-se en l'obra artística i literària dels paisatge-parlants. Així mateix, hem fet un recorregut per la representació del paisatge en el cinema i la seua evolució al llarg de la història d'aquest mitjà, proposant, a més, mètodes per a identificar possibles pel·lícules on puguem trobar exercicis de semiòtica del paisatge. Finalment, hem reflexionat sobre com l'ús d'un territori com a escenari cinematogràfic pot modificar-lo a diferents nivells, tant físics com culturals i identitaris. Per a desenvolupar la nostra investigació, hem considerat pertinent comentar i analitzar la resta de la filmografia de Medem ¿incloent el seu documental i alguns dels seus curtmetratges i anuncis fins a 2018¿, realitzats seguint una fórmula similar, conferint rellevància al paisatge i parlant a través d'ell. Per a una millor comprensió de la seua obra, i com a suport essencial en l'anàlisi de Vacas, s'han estudiat les deïtats i els númens presents en la mitologia basca, ja que existeixen nombroses referències mitològiques en la seua obra, especialment en les produccions de la dècada dels 90. Com a resultat de certs factors personals i intel·lectuals, va sorgir el projecte propi TERRA. Paisaje valenciano en el Guadalquivir [TERRA. Paisatge valencià en el Guadalquivir]. Aquest projecte va ser iniciat per l'autora en 2019 i inclou una sèrie fotogràfica, un fotollibre i un curtmetratge. En TERRA, l'autora parla sobre la història del seu poble natal, Isla Mayor, a la província de Sevilla, concretament a les Marismes del Guadalquivir. Isla Mayor naix als anys 50, quan diverses campanyes arrosseres havien donat fruits i creix fins a convertir-se, actualment, en la primera potència arrossera a nivell europeu i la segona a nivell mundial. A causa de l'emigració de centenars de famílies valencianes per a treballar la terra i transmetre els seus coneixements en el cultiu de la zona, com a mestres arrossers, Isla Mayor és un poble amb una cultura híbrida entre les tradicions andaluses i valencianes. Aquest va ser el punt de partida d'un projecte personal, en el qual el paisatge és el gran protagonista. En plena investigació de la filmografia medemiana, l'autora es percep de les reminiscències que troba en la seua pròpia obra, com és el cas de la semiòtica del paisatge per a contar la història del seu poble i transmetre la complexitat de les seues emocions envers aquest, així com un estil fotogràfic que arreplega trets que s'apropen al realisme màgic. En aquesta tesi trobem un viatge d'anada cap a la filmografia medemiana i la semiòtica del paisatge que Medem ens ofereix en la majoria de les seues peces; i un viatge de tornada cap a TERRA, des de la distància, l'autoconeixement, la maduresa i a través d'una mirada medemiana. / [EN] This thesis presents an original investigation aimed at highlighting the semiotics of landscape and demonstrating how it is employed in cinematic imagery. As a reference for our research, we have chosen to study the magic-realist work of Donostia-born filmmaker Julio Medem. To explore our hypothesis, the corpus of this research has focused on analyzing the film Vacas, which was filmed in 1991 and premiered in theaters in February 1992. Out of his nine feature films released up to the date of this document, we selected his debut film as it is, in our opinion, the one that places the greatest emphasis on the semiotics of landscape. Before delving into Medem's filmography, we conducted a thorough presentation of the semiotics of landscape, as well as a grammar of landscape. Additionally, we explored the concept of landscape as a possible native language that can be reflected in artistic and literary works of the "landscape-speakers." We also provided an overview of landscape representation in cinema and its evolution throughout the history of the medium, and we proposed methods to identify potential films featuring exercises in the semiotics of landscape. Finally, we reflected on how the use of a territory as a film setting can modify it on multiple levels, both physical, cultural, and identity-related. To develop our research, we found it appropriate to comment on and analyze the rest of Medem's filmography¿including his documentary work and some of his short films and commercials up to 2018¿which were created following a similar formula, emphasizing landscape and speaking through it. For a deeper understanding of his work, and as essential support in the analysis of Vacas, we studied the deities and numens present in Basque mythology, as there are numerous mythological references in his work, particularly in productions from the 1990s. As a result of certain personal and intellectual factors, the author developed her own project, TERRA. Paisaje valenciano en el Guadalquivir [TERRA. Valencian Landscape in the Guadalquivir]. This project began in 2019 and consists of a photographic series, a photobook, and a short film. In TERRA, the author discusses the history of her hometown, Isla Mayor, in the province of Seville, specifically in the Guadalquivir Marshes. Isla Mayor was established in the 1950s after several successful rice farming campaigns, growing to become the leading rice producer in Europe and the second globally. Due to the emigration of hundreds of Valencian families who worked the land and shared their knowledge of rice cultivation as expert rice farmers, Isla Mayor is a town with a hybrid culture between Andalusian and Valencian traditions. This was the starting point for a personal project in which landscape takes center stage. In her research on Medem's filmography, the author noticed similarities to her own work, such as using the semiotics of landscape to tell her town's story and convey her complex emotions towards it, along with a photographic style that echoes traits of magical realism. In this thesis, we find a journey towards Medem's filmography and the landscape semiotics he presents in most of his works, and a return journey to TERRA, with distance, self-knowledge, maturity, and through a Medem-inspired perspective. / Palacios Ferri, A. (2025). A este lado Vacas, al otro lado TERRA. La semiótica del paisaje mito-mágico de Julio Medem y reminiscencias en la producción propia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214737