La préservation des ressources naturelles est un des enjeux majeurs dans les années à venir. Le secteur de la construction tant par les besoins auxquels il répond que par les ressources qu'il mobilise joue un rôle majeur dans ce challenge. Il est alors pertinent de s'intéresser à la fin de vie de bâtiments dont la gestion permet de potentiellement transformer des déchets en matières premières. A l'aide de l'Analyse de Cycle de Vie, il est possible d'estimer les impacts environnementaux de ces chantiers mais surtout d'estimer les bénéfices possibles d'une gestion plus durable. D'une démolition traditionnelle où le tri des déchets n'était pas ou peu réalisé nous sommes passés vers une démolition plus sélective où les différentes catégories de déchets étaient séparées puis envoyées dans les différentes installations et filières de gestion des déchets (plateforme de recyclage, incinérateurs ou installations de stockage par exemple). Le recyclage des déchets est aujourd'hui favorisé notamment pour des matériaux où les bénéfices environnementaux rejoignent ceux économiques comme les métaux. Notre travail a envisagé la réutilisation d'éléments structurels en béton armé en lieu et place d'un recyclage afin d'allonger leur durée de vie et de diminuer les besoins en ressources minérales. La pertinence environnementale de cette solution alternative a été ainsi regardée. Une deuxième contribution se situe au niveau de l'adaptation de données. Dans les différentes analyses ACV menées tout au long de cette thèse, la base Ecoinvent a été utilisée. Cependant, les données fournies sont souvent moyennées ce qui diminue la pertinence de leur utilisation dans un cas spécifique. Le procédé de transport par camion ainsi que celui de mise en décharge ont été étudiés de manière approfondie afin de les adapter à notre cas spécifique des chantiers de démolition situés en France. Dans le cas du transport, il a été nécessaire d'intégrer le retour à vide des camions évacuant les déchets tandis que les installations de stockage françaises ont des infrastructures différentes des décharges de référence suisses. Ainsi, ce travail d'adaptation des données Ecoinvent pourrait être étendue à d'autres modules de transports ou de décharges mais également à d'autres modules Ecoinvent afin de renforcer la pertinence des études ACV / The preservation of natural ressources is one of the biggest concerns for the years to come. The building sector that fulfills the need of a housing for every human being requires a lot of materials. Indeed, this industry plays a crucial role. Then, it seems relevant to study the building end of life which managing can transform waste into ressources. Thanks to the Life Cycle Assessment, it is possible to evaluate the environmental impacts of demolition sites and also to estimate the potential benefits of a more durable managing. From a traditional demolition where waste separation was not or little done, we are now going to a selective demolition where waste sorting is made and the different waste categories are sent to specific installations (recycling platforms, incinerators or landfills for example). Nowadays, waste recyling is being encouraged particularly for materials where the environmental benefits come with the economic ones like for metals. Our work considered the reuse of structural elements in reinforced concrete instead of their recycling. It allows to increase their lifetime while decreasing the need in mineral ressources. The environmental relevance of this solution was studied. The second contribution deals with the data adaptation needed in LCA. During the various LCA studies done in this work, the Ecoinvent database was used. However, the provided data was often too aggregated and consisted in average data which reduces the relevance of using it in specific cases. A deep analysis of the truck transportation and the landfill processes was made as well as the adaptation needed to be coherent with the specific case of demolition sites located in France. In the case of the transport process, the empty returns were more specifically taken into account. For the landfill process, one has to deal with the differences between the french and the swiss infrastructures used as the reference ones. Thus, this data adaptation could be extended to other transport and landfill processes but also to other Ecoinvent processes in order to reinforce the reliability of LCA studies

As the pressure on the chemical and process industries to improve environmental and economic performance increases, the need to move away from narrow system definitions and concepts in environmental system management is becoming more apparent. Life Cycle Assessment (LCA) has been a gaining wider acceptance as a holistic tool that enables quantification of environmental interventions and evaluation of the improvement options throughout the life cycle of process, product or activity. The stringent environmental legislation, especially in developing countries has warranted the need for intensive research in this field. Moreover, the capital cost for mitigation of emissions have put enormous pressure on the industries to reduce the overall process economic performance. This has not exempted the Pulp and Paper industry, being the producers of highly variable emissions quality and quantity are the prime candidates for the application of the technique. The application of the LCA in process selection has been necessitated by the fact that sometimes a technology intended to reduce wastes has created unanticipated impacts in other media and/or stages of the life cycle. Thus, LCA has been developed as a means to identify and deal with these impacts before they can occur. It differs from other pollution prevention techniques in that it views all the resource and energy inputs to a product (Life Cycle Inventory), as well as the associated wastes, health and ecological burdens (Impact Assessment), and evaluates opportunities to reduce environmental impacts (Improvement Analysis) from cradle to grave. LCA is often confused with other assessment tools, such as life cycle cost (LCC) or sometimes referred to as "environmental life cycle costing." This study was conducted at Mondi Packaging South African-Piet Retief Mill, a producer of linerboard, since this site has ample opportunity to minimse the environmental burden presented by operation of both Copeland Reactor and Boilers with significant emissions of SOx and NOx, and water effluent. The current mill strategy that is based on tight procurement specification of raw material is unsustainable. The environmental and economic performance analysis for this study followed from a mass balance of the pulp plant, power station, and paper machine as well as black liquor incinerating plant, and it was found that the most significant emissions come from pulp and steam generating processes. These emissions can be reduced by improving the mill energy efficiency and optimizing the Copeland scrubber absorption efficiency. The optimization of the Copeland scrubbing system will surely lead to improved environmental performance, however, the furnace stacks have to be modified to include the scrubbing system for absorption of SOx and NOx. / Dissertation (MEng (Chemical Engineering))--University of Pretoria, 2008. / Chemical Engineering / unrestricted

I denna livscykelanalys har olika typer av fönsterrenoveringsalternativ undersökts, i syfte att avgöra vilket av dessa tillvägagångssätt som ger störst respektive minst inverkan på global uppvärmning, försurning och övergödning. Rådhuset i Gävle ska renoveras och med hänsyn till förvanskningsförbudet är produkternas påverkan på byggnadens gestaltning av avgörande betydelse. De scenarion som granskats innefattar komplett fönsterbyte, invändig tilläggsisoleringsruta och slutligen en värmereflekterande fönsterfilm som lamineras på ena fönsterrutan. Indata saknades helt för det sistnämnda scenariot, vilket ledde till att det uteslöts helt från denna studie. Det undersökta systemet sträcker sig från råvaruutvinning till produktens livslängds ände. Information angående utsläpp från ingående material har samlats in och analyserats. Energisimuleringar av byggnaden har utförts för samtliga fall och energiförbrukningen har omvandlats till miljöpåverkan. Studien visar att nya fönster ger störst miljöpåverkan sett till produktion av råvaror och tillverkningsprocess. Nya fönster har ett lågt U-värde vilket leder till mindre miljöpåverkan över lång tid. Efter 50 år av användning har dock nya fönster fortfarande sammanlagt störst global uppvärmnings- och övergödningspotential. Förutsatt att utsläpp från tillverkning av isoleringsrutor stämmer överens med indata som fabrikören angett, har isoleringsrutorna minst miljöpåverkan i samtliga kategorier och nya fönster även störst försurningspotential. Används indata angående glastillverkning från Ecoinvent v3.2 ger däremot isoleringsrutor störst bidrag till försurning. I detta fall konstateras också att skillnaden mellan nya fönster och isoleringsrutor är marginell, till isoleringsrutornas fördel. Med hänsyn till beräknad miljöpåverkan, förvanskningsförbud samt bevarande av befintliga fönster anses isoleringsrutor vara renoveringsalternativet att föredra ur miljösynpunkt. / In this life cycle analysis, different types of window retrofit options have been investigated, with the purpose of determining which of these approaches gives the most and least significant impact on global warming, acidification and eutrophication. The City Hall in Gävle is to be renovated and, in view of the alteration prohibition, the impact of the products have on the design of the building is of crucial importance. The scenarios being reviewed include complete window change, upgrading of the internal panes with insulation glass and finally low emissivity film that is laminated onto one of the panes. Indata was completely lacking in the latter scenario, which led to the exclusion of this part of the study entirely. The examined system ranges from raw material extraction to the end of product life. Information on emissions from incoming materials has been collected and analyzed. Energy simulations of the building have been carried out for all cases and energy consumption has been transformed into environmental impact. The study shows that new windows give the most significant environmental impact condisdering the production of raw materials and manufacturing processes. New windows have a low U value, which leads to little environmental impact over a long period of time. However, after 50 years of use, new windows still have the largest global warming and eutrophication potential. Provided that emissions from the production of insulation glass panes correspond to inputs specified by the manufacturer, the insulating panes have the least environmental impact in all categories and new windows, conclusively, also the most significant acidity potential. However, using input data on glass production from Ecoinvent v3.2, provides insulating panes with the greatest contribution to acidification. In this case, it is also noted that the difference between new windows and insulation glass panes is marginal, to the advantage of the insulating panes. Considering the calculated environmental impact, alteration prohibitions and the preservation of existing windows, the insulating glass panes are the retrofit option to be preferred from an environmental point of view.

La recherche a porté sur l'évaluation de la durabilité des filières d'anchois (Engraulis ringens) au Pérou. Les pêcheries locales débarquent 6,5 millions de t par an, dont <2% est transformé en produits destinés à la consommation humaine directe (CHD) et 98% farine et huile de poisson (FHP), destinés à l'exportation. Plusieurs industries sont en concurrence pour les ressources d'anchois, générant des impacts locaux et mondiaux. La nécessité de comprendre ces dynamiques dans un but de recommandations de gestion et de politique de développement durable, a déterminé le développement d'un cadre d'évaluation de la durabilité: 1) caractérisation et modélisation des filières étudiées (avec l'évaluation du cycle de vie et d'autres outils) incluant l'aquaculture locale, 2) calcul d'indicateurs de durabilité (efficacité énergétique, valeur nutritive, performances socio-économiques), et 3) définition et comparaison de scénarios alternatifs d'exploitation. Les scénarios d'exploitation ont été définis en couplant un modèle écosystémique et un modèle de flux de matières: maintien du statu quo (scénario 1), augmentation de la proportion de production pour la CHD (scénario 2), et réduction radicale des captures d'anchois dans le but du rétablissement et de l'exploitation pour la CHD d'autres stocks de poissons (scénario 3). Le scénario 2 a été identifié comme étant le plus durable.Les recommandations de gestion et de politique comprennent l'amélioration: des contrôles de conformité aux mesures de gestion, des conditions sanitaires pour la CHD, des infrastructures pour le débarquement des pêcheries artisanales; le développement d'une chaîne nationale de distribution réfrigérée; et l'attribution de tolérances flexibles pour les rejets de différents processus CHD. / The research performed a sustainability assessment of supply chains of the anchoveta (Engraulis ringens) in Peru. The corresponding fisheries lands 6.5 million t per year, of which <2% is rendered into products for direct human consumption (DHC) and 98% reduced into feed ingredients (fishmeal and fish oil, FMFO), for export. Several industries compete for the anchoveta resources, generating local and global impacts. The need for understanding these dynamics, towards sustainability-improving management and policy recommendations, determined the development of a sustainability assessment framework: 1) characterisation and modelling of the systems under study (with Life Cycle Assessment and other tools) including local aquaculture, 2) calculation of sustainability indicators (i.e. energy efficiency, nutritional value, socio-economic performances), and 3) definition and comparison of alternative exploitation scenarios. Future exploitation scenarios were defined by coupling an ecosystem and a material flow models: continuation of the status quo (Scenario 1), shift towards increased proportion of DHC production (Scenario 2), and radical reduction of the anchoveta harvest in order for other fish stocks to recover and be exploited for DHC (Scenario 3). Scenario 2 was identified as the most sustainable.Management and policy recommendations include improving of: controls for compliance with management measures, sanitary conditions for DHC, landing infrastructure for small- and medium-scale (SMS) fisheries; the development of a national refrigerated distribution chain; and the assignation of flexible tolerances for discards from different DHC processes.

Biocomposites have gained increasing attention in recent years. The environmental impacts of common plastics have led researchers and industrials to develop alternatives to fully petro-sourced materials (Beigbeder et al., 2019). This paper presents the results obtained from the life cycle assessments conducted for polystyrene (PS) and biocomposite DuraSense® Pure S40 Impact D (DS40). The aim is for DS40 to serve as a more environmentally friendly option to fossil-based plastic in the manufacturing and recycling of hangers. By replacing 40% of the fossil-based PS with wood fibers, DS40 gains an advantage with regard to its environmental impact. Exercising an LCA on a product offers the opportunity to analyze its environmental impacts and sustainability performance based on a cradle to grave perspective. Thus, to determine which factors that could create an adverse effect in the multiple lifecycles of hangers when recycled, four potential environmental factors were used for modelling several scenarios: loss in quality, end-of-life, travel distance, and packaging. The Global Warming Potential (GWP) - kg CO2 equivalent/functional unit was calculated using the GaBi Envision LCA software for each scenario, which subsequently were compared between PS and DS40. After the modelling of multiple scenarios, this study concludes that a hanger recycling system can be a viable activity due to the improved environmental sustainability. However, to remain as the alternative with the lowest GWP, it is necessary to keep what could be detrimental throughout the lives of the hangers made with DS40 to remain out of the loop. Preventing that the incorrect EoL is chosen, abstaining from the use of PE film as packaging, creating products with competent mechanical properties to have good longevity, and reducing the wasted material in each conversion step, make altogether the replacement of PS with DS40 in the production of hangers a less polluting alternative. The result showed that except for travel distance, all other factors considered have the potential to affect the GWP account, and with this, showing that there is more to consider than just the raw materials needed in the manufacturing of goods.

The increased greenhouse effect is today a global environmental problem that affects all living things on our planet. One fifth of the domestic emissions of greenhouse gases in Sweden originate from the construction and real estate sector. The Swedish Government has taken action to reduce the climate impact and is therefore suggesting a climate declaration requirement. This means that all buildings whose planning permission is handed in after the 1st of January 2022 is obliged to follow this requirement. To climate declare implies to show the total amount of greenhouse gases related to the materials used. The purpose of this study is to increase knowledge about the challenges and possibilities the proposition of climate declaration might bring. Four structural engineers were interviewed with aim to investigate their point of view on this issue and how their way of working might be affected in the future. To identify challenges that might occur with reference to the proposition of climate declaration, two calculations of climate impact were done. Results from the interviews indicate that the structural engineers enter the process of a project too late to contribute in an optimal way to a reduced climate impact. The calculation of climate impact shows e.g. that glass wool contributes to a higher climate impact than insulation of cellulose regardless of which environmental data was used. Calculation of climate impact shows that the majority of the materials contributes to a higher climate impact if generic data was used instead of product specific data. When the climate declaration requirement is introduced it will be important to allocate resources to investigate alternative material and methods, in order to reduces the climate impact. The idea of who traditionally access the different stages of the process of building may need to be questioned. / Den förstärkta växthuseffekten är idag ett globalt miljöproblem som påverkar allt levande på vår planet. I Sverige beräknas en femtedel av utsläppen av de inhemska växthusgaserna härledas till bygg- och fastighetssektorn. Som ett steg mot en minskad klimatpåverkan föreslår Sveriges regering att alla byggnader vars bygglov söks från 1 januari 2022 ska klimatdeklareras och har gett Boverket i uppdrag att lägga fram ett förslag på utförandet. Att klimatdeklarera en byggnad innebär att redovisa det totala utsläppet av växthusgaser från de material som byggs in i en byggnad. Detta examensarbete har genomförts i samarbete med enheten för Hållbara byggnader på Ramboll Sweden AB med syfte att sprida kunskap om vilka utmaningar och möjligheter Boverkets förslag kan komma att innebära. I studien har fyra konstruktörer intervjuats för att undersöka deras syn på Boverkets förslag och hur det kan komma att påverka deras arbetssätt. För att få förståelse för de utmaningar som kan tänkas uppstå har det i studien även gjorts klimatberäkningar för att identifiera olika typer av problem. I intervjuerna vittnar respondenterna om att konstruktörer ofta kommer in för sent i byggprocessen för att optimalt kunna bidra till en minskad klimatpåverkan. Ur studiens klimatberäkningar framgår det till exempel att ett vindsbjälklag isolerat med glasull har en nästan dubbelt så stor klimatpåverkan som ett vindsbjälklag isolera med cellulosaisolering. Samtidigt ser man att beräkningsmetoderna och miljödatakällorna ger förhållandevis stor skillnad avseende materialens klimatpåverkan. Det kan vid införandet av klimatdeklarationer komma att bli viktigt att avsätta tid för att undersöka alternativa material och metoder i syfte att minska klimatpåverkan. Synen på byggprocessen, vilka aktörer som traditionellt medverkar i vilka skeden, kan även behöva utmanas.

Pour satisfaire de nouvelles exigences, notamment environnementales, la reconception des systèmes agricoles doit intégrer de nouveaux objectifs, modifier la façon dont les concepts et connaissances sont mobilisés et renouveler les méthodes d’évaluation et critères utilisés (Meynard et al., 2012). L’éco-conception vise à intégrer des aspects environnementaux dans la conception d’un produit (ISO 14006) et peut donc répondre à ces besoins et permettre de concevoir des systèmes agricoles éco-efficients. L’Analyse du Cycle de Vie (ACV) est une méthode d’évaluation environnementale recommandée pour outiller les démarches d’éco-conception. Par ailleurs, en France, où 93% de la production viticole est vendue sous signe de qualité (INAO, 2016), la qualité est souvent aussi importante que le rendement dans la définition des objectifs de production viticoles. Ce travail de thèse explore l’intérêt et les modalités d’un rapprochement entre l’écoconception et les démarches de co-conception de systèmes de culture. La problématique est ainsi articulée en trois temps : i) Pourquoi et comment mettre en place une démarche participative d’éco-conception en agriculture ? ii) ACV et démarche participative d’écoconception en viticulture : quelles questions et solutions méthodologiques ? iii) Comment intégrer un objectif de qualité du raisin à une démarche d’éco-conception en viticulture ? Ces questions ont été explorées au travers de la mise en place d’une démarche participative d’éco-conception intégrant viticulteurs et conseillers viticoles. Cette démarche a été définie et appliquée avec deux groupes de viticulteurs et leurs conseillers viticoles dans la vallée de la Loire. / To address new challenges, including environmental ones, the redesign of agricultural systems must incorporate new objectives, change the way concepts and knowledge are mobilized and renew the evaluation methods and criteria used (Meynard et al., 2012). Eco-design aims to integrate environmental aspects into the design of a product (ISO 14006) and can therefore meet these needs and make it possible to design ecoefficient agricultural systems. Life Cycle Assessment (LCA) is a recommended environmental assessment method to support eco-design approaches. Moreover, in France, where 93% of wine production is produced under quality labels (INAO, 2016), quality is often as important as yield in defining wine production objectives. This thesis work explores the interest and modalities of a convergence between ecodesign and co-design of cropping systems. The problem is thus articulated in three stages: i) Why and how can a participatory eco-design approach be implemented in agriculture? ii) LCA and participatory eco-design approach in viticulture: which methodological questions and solutions? iii) How to integrate a grape quality objective into an eco-design approach in viticulture? These questions were explored through the implementation of a participatory eco-design approach involving winegrowers and wine advisors. This approach was defined and applied with two groups of winegrowers and their wine advisors in the Loire Valley.

Den här uppsatsen handlar om fönsterunderhåll. Undersökningsmaterialet är intervjuer med hantverkare, fastighetsägare och verksamma byggnadsantikvarier. Tre fallstudier från Stockholmsförorterna Kärrtorp och Gröndal har också gjorts. Resultatet av studien visar att äldre fönster som är tillverkade fram till och med 60-talet innan industrialiseringen av byggprocesserna tog fart generellt sätt håller en god kvalitet. U-värdet på ett genuint äldre träfönster kan sänkas till 1,8 vid byte av innerglaset till ett lågemissionsglas (LE-glas). Med en ny isolerruta kan man komma ner till 1,3 på befintlig fönsterbåge om bågen klarar tyngden av den nya rutan. Boverkets byggregler förespråkar ett U-värde på 1,2. Där finns ett dilemma för byggnadsantikvarien. Studien visar att många äldre fönster av god kvalitet byts ut till nya aluminiumfönster med ett U-värde som närmar sig 1,0. Antikvariens främsta argument blir då att hänvisa till livscykelanalyser och hållbarhetstänkande vid sidan av estetiska och kulturhistoriska värden. I studien framgår det att fönster från framförallt 40- 50 och 60-talet befinner sig i ett kulturhistoriskt gränsland. Deras kulturhistoriska värde är inte alltid så högt värderat att de får vara kvar, ofta forslas de iväg till förmån för nya aluminiumfönster med ett lägre U-värde. Detta trots att redan genomförda livscykelanalyser visar att den totala miljöpåverkan som ett sådant fönsterbyte innebär är högre än den miljöpåverkan som uppstår vid renovering av befintliga fönster. Vidare slutsatser från studien är att valet mellan att byta fönster eller inte ofta är avhängigt av den rådgivare som fastighetsägaren anlitar.

Innovation is essential to promote human progress and to improve the humans' quality of life, but it should be done in a social and environmental context and in accordance with the principles of sustainable development. To achieve this challenge the environmental innovation guidelines should be taken into account. In this line, it is necessary to analyze the life cycle assessment (LCA) of any product, process or service and compute its environmental impacts. Despite the rapid evolution of environmental methods and tools and the increase of sustainability studies in recent years, LCA remains an area that still has to face major development challenges. This thesis provides an analysis from a new perspective with the intention to serve as a support in the conceptual and empirical application of the LCA in the Agri-food sector. It consists of a qualitative analysis designed to know the type of relationship between the different actors involved and their information exchange needs. The case study made it possible to compare the differences between the academic and the industrial fields, as well as the differences between Spanish and Brazilian LCA experts. Through expert panels, 40 specialists were interviewed and were asked to made a survey to evaluate experts' relationships using the Social Network Analysis method (SNA). Moreover, the network flow of environmental information in Brazil and Spain was mapped. A second quantitative study was carried out reviewing 70 scientific publications of LCA in the Agri-food sector according to a checklist based on the definition of 20 control variables. The objective was to evaluate the quantity and quality of the information enclosed in the different works. To do this, the entropy and diversity of information were calculated using the Shannon and the equitability indexes, using the number of inputs considered in each impact category. A threshold of minimum information is proposed, using percentiles 25 and 75 (Tukey values) of the calculated Shannon indexes from the papers sample. Moreover, a cluster analysis was done using 10 out the 20 control variable to classify LCAs into clusters with similar levels of performance for the LCAs of the same group and different from the LCA belonging to the other groups. Based on the analysis of the centers of resulting group, the strengths and weaknesses of each group were identified. Then, a roadmap or improvement plan was succinctly defined, pointing out the actions to be taken to improve the performance levels in each group in the short, medium and long term. Finally, a set of actions to improve and facilitate the implementation of LCA in the Agri-food sector was defined as a kind of good practice manual. In sum, it could be concluded that this present thesis could serve to improve the LCA studies performance levels for industry, and, at the same time, it could serve as a baseline with which to compare academic standards of a more academic works. / La innovación es esencial para promover el progreso de la humanidad y la mejora de la calidad de vida, pero debe realizarse respetando un suelo social y un techo ambiental de acuerdo con los principios del desarrollo sostenible. Para intentar conseguirlo surge la innovación ambiental. En esa línea, resulta necesario analizar el ciclo de vida (ACV) de cualquier producto, proceso o servicio y computar sus impactos ambientales. A pesar de la rápida evolución de los métodos y herramientas y del incremento de estudios en los últimos años, el ACV sigue siendo un área que se enfrenta a retos de desarrollo importantes. Esta tesis proporciona un análisis desde una perspectiva nueva con la intención de servir de apoyo en la aplicación conceptual y empírica del ACV en el sector agroalimentario. Consta de un análisis cualitativo destinado a conocer el tipo de relación entre los distintos actores involucrados y sus necesidades de intercambio de información. El caso de aplicación permite comparar las diferencias entre el mundo académico y el industrial, así como las diferencias entre expertos en ACV de España y Brasil. A través de paneles de expertos se entrevistó a 40 especialistas y con un cuestionario se evaluó la red de contactos usando el método de Análisis de Redes Sociales (SNA). Con todo se mapeó el flujo de información ambiental en Brasil y España. En un segundo estudio cuantitativo se realizó una revisión crítica de 70 publicaciones científicas de ACV pertenecientes al sector agroalimentario, evaluando las mejores revistas y congresos de todo el mundo entre 2010 y 2016 a partir de la definición de 20 variables de control. El objetivo era evaluar la cantidad y calidad de la información contenida en los distintos trabajos. Para ello se calculó la entropía y diversidad de la información a través del Índice de Shannon y del cálculo de la heterogeneidad en lo refiere al número de inputs considerados en cada categoría de impacto. Tras los valores obtenidos se proponen unos umbrales de información mínima aconsejable usando como límites el valor de las bisagras de Tukey de la distribución de los 70 índices de Shannon calculados. Por otra parte, a partir de 10 de las 20 variables de control se agruparon los distintos ACV analizados con objeto de clasificarlos en grupos con parecido nivel de desempeño para los ACV de un mismo grupo y distinto al de los ACV pertenecientes al resto de grupos. A partir del análisis del análisis de los centros de cada grupo, se identificó las fortalezas y debilidades de cada grupo, para más tarde definir de forma sucinta un mapa de ruta o plan de mejora apuntando las acciones a realizar para mejorar los niveles de desempeño en el corto, medio y largo plazo de cada grupo. Finalmente, se definió a modo de un manual de buenas prácticas un conjunto de acciones a realizar para mejorar y facilitar la realización de ACV en el sector agroalimentario. Con todo. Se podría concluir que la tesis puede servir para mejorar los niveles de desempeño de la realización futura de estudios de ACV en el sector industrial, al tiempo que podría servir como línea de base con la que comparar los estándares de estudios de carácter más académico. / La innovació és essencial per a promoure el progrés de la humanitat i la millora de la qualitat de vida, però ha de realitzar-se respectant un sòl social i un sostre ambiental d'acord amb els principis del desenrotllament sostenible. Per a intentar aconseguir-ho sorgix la innovació ambiental. En eixa línia, resulta necessari analitzar el cicle de vida (ACV) de qualsevol producte, procés o servici i computar els seus impactes ambientals. A pesar de la ràpida evolució dels mètodes i ferramentes i de l'increment d'estudis en els últims anys, l'ACV continua sent una àrea que s'enfronta a reptes de desenrotllament importants. Esta tesi proporciona una anàlisi des d'una perspectiva nova amb la intenció de servir de suport en l'aplicació conceptual i empírica de l'ACV en el sector agroalimentari. Consta d'una anàlisi qualitativa destinada a conèixer el tipus de relació entre els distints actors involucrats i les seues necessitats d'intercanvi d'informació. El cas d'aplicació permet comparar les diferències entre el món acadèmic i l'industrial, així com les diferències entre experts en ACV d'Espanya i Brasil. A través de panells d'experts es va entrevistar a 40 especialistes i amb un qüestionari es va avaluar la xarxa de contactes usant el mètode d'Anàlisi de Xarxes Socials (SNA). Amb tot es dissenyà el flux d'informació ambiental a Brasil i Espanya. En un segon estudi quantitatiu es va realitzar una revisió crítica de 70 publicacions científiques d'ACV pertanyents al sector agroalimentari, avaluant les millors revistes i congressos de tot el món entre 2010 i 2016 a partir de la definició de 20 variables de control. L'objectiu era avaluar la quantitat i qualitat de la informació continguda en els distints treballs. Per a això es va calcular l'entropia i diversitat de la informació a través de l'Índex de Shannon i del càlcul de l'heterogeneïtat en el que es refereix al nombre d'inputs considerats en cada categoria d'impacte. Després dels valors obtinguts es proposen uns llindars d'informació mínima aconsellable usant com a límits el valor de les frontisses de Tukey de la distribució dels 70 índexs de Shannon calculats. D'altra banda, a partir de 10 de les 20 variables de control es van agrupar els distints ACV analitzats a fi de classificar-los en grups amb paregut nivell d'excel·lència per als ACV d'un mateix grup i diferent del dels ACV pertanyents a la resta de grups. A partir de l'anàlisi de l'anàlisi dels centres de cada grup, es va identificar les fortaleses i debilitats de cada grup, per a més tard definir de forma succinta un mapa de ruta o pla de millora apuntant les accions a realitzar per a millorar els nivells d'exercici en el curt, mitjà i llarg termini de cada grup. Finalment, es va definir a manera d'un manual de bones pràctiques un conjunt d'accions a realitzar per a millorar i facilitar la realització d'ACV en el sector agroalimentari. Amb tot, es podria concloure que la tesi pot servir per a millorar els nivells d'exercici de la realització futura d'estudis d'ACV en el sector industrial, alhora que podria servir com a línia de base amb què comparar els estàndards d'estudis de caràcter més acadèmic. / Oliveira Barros, FM. (2017). Proposal for a LCA improvement roadmap in the Agri-food sector based on information exchange requirements and the enclosed data in recent LCAs works [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/89082 / TESIS

No description available.