Spelling suggestions: "subject:"mediastí"" "subject:"mediasta""
1 |
La ultrasonografia endobronquial per a l'estudi del mediastíGarcia Olivé, Ignasi 14 October 2010 (has links)
La punció aspirativa guiada per ultrasonografia endobronquial (PA-USEB) ha demostrat ser per a l’estadiatge del càncer de pulmó. L’objectiu d’aquesta tesi és estudiar la utilitat d’aquesta tècnica no només en l’estadiatge del càncer de pulmó, sinó també com a eina de diagnòstic inicial en pacients amb ocupació mediastínica, i també la possibilitat de detecció mutacions de l’epidermal growth factor receptor (EGFR) en mostres obtingudes mitjançant aquesta tècnica en pacients amb adenocarcinoma de pulmó, o carcinoma de pulmó de cèl·lula no petita (CPCNP). També es va investigar la seguretat de la tècnica, I la disminució de mediastinoscòpies que comportava la seva utilització.
Aquesta tesi es base en tres treballs, que són:
- Garcia-Olivé I, Monsó E, Andreo F, et al. Sensitivity of linear endobronchial ultrasonography and guided transbronchial needle aspiration for the identification of nodal metastasis in lung cancer staging. Ultrasound in Medicine and Biology 2009;35:1271-77.
- Garcia-Olivé I, Valverde EX, Andreo F et al. La ultrasonografía endobronquial lineal como instrumento de diagnóstico inicial en el paciente con ocupación mediastínica. Arch Bronconeumol 2009;45:266-70.
- Garcia-Olivé I, Monsó E, F Andreo F, et al. Endobronchial ultrasound-guided transbronchial needle aspiration for identifying EGFR mutations. Eur Resp J 2010;35:391-5.
La finalitat del primer estudi va ser determinar la sensibilitat de la PA-USEB en l’estadiatge del càncer de pulmó. Es varen mesurar els diàmetres major i menor durant els procediments en aquells pacients que havien estat remesos per a estadificació, i es va determinar la sensibilitat de la USEB per a la detecció de malignitat als ganglis.
Es varen realitzar 315 puncions ganglionars en 161 pacients, i en 87 d’aquests pacients es va confirmar metàstasis a N2/N3, amb la qual cosa es va fer innecessària la pràctica d’una mediastinoscòpia.
La mediana dels diàmetres menors (rang interquartílic) dels ganglis mediastínics i hiliars va ser, respectivament d’11 (8-15) i 8 (7-12) mm.
La punció va proporcionar mostres satisfactòries en 269 ganglis (85.4%), i es va assolir una sensibilitat del 100% per a la identificació de ganglis malignes en la citologia de la punció (agafant com a referència el resultat de la citologia de la punció) per a aquells ganglis amb diàmetre menor de més de 5 mm i aquells amb un quocient diàmetre menor/diàmetre major per sobre de 0.5.
La probabilitat que un gangli fos maligne era superior al 90% per ganglis amb un diàmetre menor de més de 20 mm, i del 55% per a ganglis rodons (quocient d’1).
En 18 dels 50 pacients amb mediastí normal a la TC, la ultrasonografia endobronquial va identificar ganglis augmentats de mida (36%), especialment a regió subcarinal, i la punció en va confirmar la malignitat en 5 (10%).
La PA-USEB obté mostres ganglionars satisfactòries en gairebé el 90% dels casos i millora la identificació de ganglis augmentats de tamany en pacients en què la TC mostra un mediastí normal.
Si s’agafa com a patró de referència el resultat de la citologia de la punció, el fet de tenir un diàmetre menor ≥ 5 mm i un quocient ≥ 0.5 detecta la malignitat d’un gangli amb una sensibilitat del 100%.
L’objectiu del segon treball va ser determinar la utilitat de la tècnica com a instrument diagnòstic en el pacient amb ocupació mediastínica de causa desconeguda després d’obtenir mostres amb exploracions no invasives i amb broncoscòpia amb llum blanca.
Es varen incloure a l’estudi tots els pacients explorats per PA guiada per USEB lineal per al diagnòstic de massa i/o adenopatia/es mediastinica/ques. Es consideraren diagnòstics finals aquells obtinguts amb PA guiada per USEB lineal i els assolits amb qualsevol altra tècnica quirúrgica realitzada posteriorment a la USEB, quan aquesta no havia estat diagnòstica.
Es varen estudiar 128 pacients (edat mitja ± desviació estàndard: 62.0 ± 11.2 anys) als quals es va realitzar 294 PA sobre 12 masses i 282 ganglis. A les masses mediastíniques es varen obtenir mostres valorables en 11 casos (91.7%) i als ganglis, en 233 casos (82.6%). La PA dirigida per USEB lineal va ser l’eina diagnòstica i va evitar la mediastinoscòpia en 115 pacients (sensibilitat diagnòstica: 89.8%). La tècnica va confirmar el diagnòstic en 85 dels 94% amb neoplàsia (90.4%), en 8 dels 10 amb tuberculosi (80.0%), i als 5 amb sarcoïdosi (100%).
La PA guiada per USEB lineal és una eina de diagnòstic útil en els pacients amb afectació mediastínica, el diagnòstic anatomopatològic dels quals no s’assoleix mitjançant exploracions no invasives ni broncoscòpia amb llum blanca.
Al tercer treball es va estudiar la utilitat de la USEB per obtenir mostres de ganglis malignes en les quals es pogués detectar mutacions de l’EGFR.
Es varen incloure tots aquells pacients amb adenocarcinoma pulmonar o CPCNP remesos per a estadificació mitjançant USEB. Es varen prendre mostres de tots aquells ganglis amb diàmetre menor de més de 5 mm, i es va obtenir DNA genòmic de cèl·lules tumorals per a analitzar els exons 19 i 21. Es va estudiar l’impacte dels resultats en el maneig del pacient.
L’anàlisi del gen de l’EGFR en mostres obtingudes per PTB-USEB va ser possible en 26 (72.2%) dels 36 pacients amb metàstasis ganglionars mediastíniques. Es varen detectar mutacions somàtiques del gen de l’EGFR en teixit obtingut per USEB en 2 (10%) dels 20 pacients amb adenocarcinoma pulmonar metastàtic.
Les mostres de teixit maligne obtingudes per USEB dels pacients amb metàstasis ganglionars de CPCNP són útils per a la detecció de mutacions de l’EGFR en la majoria dels casos, i aquesta tècnica evidencia la presència de cèl·lules neoplàsiques mutades en una desena part dels pacients amb adenocarcinoma, als qual no va caldre fer-los una mediastinoscòpia
No varen haver-hi complicacions derivades de la tècnica durant la realització de la mateixa o en les 48 hores posteriors en cap dels pacients inclosos als estudis.
Com a conclusions, la PA-USEB ha demostrat ser útil i segura a l’hora d’estudiar masses i ganglis mediastínics i/o hiliars en pacients amb càncer de pulmó, fins i tot els que tenen TC normal. També pot ser útil com a eina diagnòstica en pacients amb afectació mediastínica sense diagnòstic. També permet obtenir mostres en què és possible detectar mutacions del gen de l’EGFR en pacients amb CPCNP. / Linear endobronchial ultrasound-guided transbronchial needle aspiration
(EBUS-TBNA) has proven useful for staging lung cancer. The objective of this thesis is to assess the usefulness of this technique not only in lung cancer staging but also as a diagnostic tool in patients with mediastinal disease, and the possibility of detecting epidermal growth factor receptor (EGFR) mutations in samples obtained through this technique in patients with lung adenocarcinoma or non small cell lung cancer (NSCLC). The safety of the technique and the decrease in the need for mediastinoscopy were also assessed.
This thesis is based on three studies, which are:
- Garcia-Olivé I, Monsó E, Andreo F, et al. Sensitivity of linear endobronchial ultrasonography and guided transbronchial needle aspiration for the identification of nodal metastasis in lung cancer staging. Ultrasound in Medicine and Biology 2009;35:1271-77.
- Garcia-Olivé I, Valverde EX, Andreo F et al. La ultrasonografía endobronquial lineal como instrumento de diagnóstico inicial en el paciente con ocupación mediastínica. Arch Bronconeumol 2009;45:266-70.
- Garcia-Olivé I, Monsó E, F Andreo F, et al. Endobronchial ultrasound-guided transbronchial needle aspiration for identifying EGFR mutations. Eur Resp J 2010;35:391-5.
The aim of the first study was to determine the sensitivity of EBUS-TBNA in lung cancer staging. Short- and long-axis node diameters were measured during EBUS in patients referred for lung cancer staging and sensitivities for the identification of nodal malignancy at TBNA determined. Three hundred fifteen real-time EBUS-guided TBNA nodal sampling procedures were performed in 161 patients and in 87 of them, N2/N3 metastasis was confirmed (50.9%), eliminating the need for mediastinoscopy. The median (interquartile range [IQR]) short-axis diameters of the sampled mediastinal and lobar nodes were 11 (8–15) and 8 (7–12) mm, respectively. TBNA provided satisfactory
samples from 269 nodes (85.4%) and a sensitivity of 100% for the identification of malignant TBNA samples was reached for a short-axis diameter cut-off of 5mmand a short- to long-axis ratio of 0.5. The probability of malignancy was over 90% for nodes with a short-axis diameter .20 mm and 55% for round nodes (short- to long-axis ratio of 1). In 18 out of 50 patients with a normal mediastinal computed tomography (CT) scan, EBUS identified enlarged nodes in the mediastinum (36%), mainly in the subcarinal region and confirmed mediastinal malignancy in 5 (10%). Real-time EBUS-guided TBNA obtains satisfactory node samples in almost 90% of cases and improves the identification of enlarged nodes in patients with a normal mediastinum at CT. If sampling all nodes with a short-axis diameter of >5 mm and a short- to long-axis ratio >0.5, a sensitivity of 100% for the cytological identification of malignant nodes can be expected.
The aim of the second study was to assess the usefulness of this diagnostic tool in patients with indications of mediastinal disease that could not be diagnosed by non invasive methods or white light bronchoscopy.
All patients undergoing linear EBUS for the diagnosis of mediastinal masses and/or adenopathy at our endoscopy unit were included in the study. Diagnoses obtained by linear EBUS or any surgical technique performed alter a non diagnostic EBUS were considered as final. In the study population of 128 patients with a mean (SD) age of 62.0 (11.2) years, a total of 294 TBNAs were performed on 12 masses and 282 nodes. Satisfactory samples were obtained in 11cases (91.7%) from masses and in 233 cases (82.6%) from nodes. Linear EBUS was diagnostic, obviating the need for mediastinoscopy in 115 patients (diagnostic sensitivity, 89.8%). The technique confirmed the diagnosis in 85 of the 94 patients with cancer (90.4%), in 8 of the 10 patients with tuberculosis (80.0%), and in the 5 patients with sarcoidosis.
The usefulness EBUS for the detection of EGFR mutations in cells recovered from malignant mediastinal nodes in patients with NSCLC was assessed in the third article. All patients with lung adenocarcinoma or NSCLC referred for staging with EBUS were included. Nodes with a short-axis diameter of 5 mm were sampled, and genomic DNA from metastatic tumour cells was obtained for analysis of exons 19 and 21. The impact of sampling on management was assessed. EGFR gene analysis of the EBUS-TBNA sample was feasible in 26 (72.2%) out of the 36 patients with lymph node metastasis. Somatic mutations of the EGFR gene were detected in tissue obtained through EBUS-TBNA in two (10%) out of 20 patients with metastasic lung adenocarcinoma, eliminating the need for mediastinoscopy in these patients.
Malignant tissue samples obtained by EBUS-TBNA from patients with nodal metastasis of NSCLC are suitable for the detection of EGFR mutations in most cases, and this technique demonstrates mutated neoplastic cells in a tenth of patients with adenocarcinoma.
No complications related to the procedure developed during its performance or in the following 48 hours in any of the patients included in any of the three studies.
To conclude, EBUS-TBNA has shown to be useful and safe in detecting metastatic mediastinal and/or hilar lymph nodes in patients with lung cancer, even in those with radiologically normal mediastinum. It can also be useful as a diagnostic tool in other mediastinal diseases. It is possible to detect EGFR gene mutations in samples obtained with this technique from patients with NSCLC.
|
Page generated in 0.0367 seconds