La investigació ofereix en primer lloc l'anàlisi dels diferents significats que ha adquirit el terme Centreeuropa al llarg del segle XX, des de la consigna alemanya per la conquesta de les regions a l'est del seu territori (Drang nach Osten) fins a una visió nostàlgica de la Monarquia Austrohongaresa. Els anys vuitanta, el terme va adquirir un altre significat i va donar origen a un nombre considerable d'escrits que des de les posicions centreeuropees intentaven repensar la bipartició d'Europa. L'anàlisi comprèn també l'estat de la qüestió després dels grans canvis produïts en aquesta regió entre 1989 i 1991. Un cop definida la necessitat d'evitar el concepte ahistòric de Centreeuropa, la investigació aborda les diferents teories de la nació que han tingut en compte aquesta regió i intenta aclarir a partir d'exemples concrets quin és el rol de la literatura i dels poetes en l'acte de pensar una nació, alhora que vol descriure la relació entre l'art i la societat d'una manera teòrica. Al final es fan paleses les tensions d'un context intercultural des del camp estricte de la història de la literatura i es defensa que no només en el cas de Centreeuropa, sinó també en molts altres casos, l'estudi de la literatura no es pot basar només en les literatures nacionals o bé només en una genèrica literatura mundial, sinó que el context intermedi de les regions literàries és necessari i resulta molt aclaridor. / The thesis provides firstly an analysis of the different meanings that the term "Central Europe" has acquired in the course of the twentieth century, from the German expression for the conquest of its eastern regions (Drang nach Osten) to a nostalgic vision of the Austro-Hungarian monarchy. In the eighties, the term acquired a further meaning and gave rise to a considerable number of writings that tried, from Central European positions, to re-think the partition of Europe. This analysis also includes the state of the issue following the huge changes that occurred in the region between 1989 and 1991. After explaining the need to avoid the ahistorical concept of Central Europe, the thesis looks at the different theories of nationhood that have referred to this region and attempts to clarify, on the basis of specific examples, the role played by literature and poetry in the act of thinking a nation, while at the same time it describes in theory the relationship between art and society. The conclusion shows these tensions strictly from the viewpoint of the history of literature, and argues that not only in the case of Central Europe but in many other cases too the study of literature cannot only be based on national literatures, or only on a generic world literature, but that the intermediate context of the literary regions is both necessary and highly revealing.

Aquesta tesi ha estat realitzada en cotutela entre la Universitat de Toulouse- Le Mirail (França) i la Universitat Autònoma de BarcelonaAl llarg del segle XVII, nombroses guerres van enfrontar França i Espanya, modificant la relació de forces entre ambdues potències. El regne de França, particularment sota la batuta de Lluís XIV, es va imposar políticament i militarment a una Espanya cada vegada més feble, que no atorgava una sortida a la seva pluralitat institucional. Catalunya fou un dels exemples més evidents: jugà la carta de França contra Castella el 1640 (revolta dels Segadors) fins que el 1659 (tractat dels Pirineus) Espanya acabà cedint el Rosselló i part de Cerdanya a França, tot i que va recuperar el control sobre la resta de Catalunya. Entre algunes de les conseqüències, destaquen: l'exili del personal polític català, que més s'havia compromès i implicat en la guerra contra Castella, cap a Perpinyà; la posada en marxa de l'administració francesa al Rosselló; i el creixement del sentiment antifrancès a Catalunya. En definitiva, la implicació francesa en els problemes de Catalunya provocà l'afirmació d'una identitat catalana definida segons alguns criteris concrets (geografia, política, justícia, etc.), davant d'una contraidentitat francesa, reforçada per la guerra i la pressió militar constant. / This Thesis has been done in codirection between the University of Toulouse- Le Mirail (France) and the Autonoma's University of BarcelonaDuring the 17th century, many conflicts took place in Europe, mostly between France and Spain, which lead to a shift in political powers. Indeed, the French Kingdom, and particularly under the reign of Louis XIV, expanded over a declining Spain which was trying to solve its internals conflicts. Catalonia is the most obvious example of this expansion: it joined France in its fight against Castilla in 1640 (Revolt of Segadors) until Spain left Roussillion and half Cerdanya to France in 1659 (Peace of Pyrenees) and recuperated the control over Barcelona. As a consequence, many politicians had to move to Perpignan, Roussillion got deeply transformed and anti-French feelings grew among Catalan people. A Catalan identity emerged from these new elements, defined by geographic, legal and political elements, against a strong French identity, reinforced by a permanent military pressure on Catalonia until the end of the century.

No description available.

A diferencia de la importancia de las investigaciones que, tradicionalmente, han dado protagonismo al mundo andino, son muy pocos los estudios que, desde el ámbito disciplinario de la historia, han abordado los territorios y las sociedades de las denominadas tierras bajas. En Bolivia, esto significa referirse, fundamentalmente, a la Amazonía que era percibida como “tierras baldías”, sin dueño, al margen de la civilización y susceptibles de ser ocupadas. En este sentido, desde mediados del siglo XIX, la amazonía boliviana pasó a ser administrada por el recién creado departamento del Beni, cuya historia sólo ha sido abordada recientemente y focalizada en acontecimientos del siglo XX. No obstante, se desconocen los aspectos más significativos de la historia socioeconómica y política del Beni durante la etapa de construcción de Bolivia como estado-nación siendo el estudio de este proceso el objetivo general de la tesis. Entendiendo que la conformación y consolidación del estado boliviano pasaba por el control de la amazonía, este trabajo aborda los avances y retrocesos producidos en el proceso de construcción del departamento del Beni, a través de las distintas políticas desarrolladas por el Estado. Ello ha permitido comprender los aspectos más importantes de la región beniana desde 1842, año de la creación del departamento, hasta el establecimiento definitivo de sus límites interestatales e interdepartamentales, en 1938. Así, se han analizado los programas y disposiciones estatales que pretendían nacionalizar la amazonía, siendo de especial interés aquellas que perseguían la exploración y colonización del territorio, la organización político-administrativa del departamento y su definición jurisdiccional; se han considerado también las relaciones, actitudes y prácticas desarrolladas por los grupos dirigentes, los grupos de poder local y regional y las poblaciones indígenas en el ejercicio de sus derechos y el acceso a las cotas de poder político y económico, que permitieron la construcción de la sociedad regional; y, finalmente, se han identificado las principales transformaciones de carácter socioeconómico de la región y, por ende, en la gestión de los recursos naturales y la tierra. Los principales aportes de esta investigación radican en la disección de las políticas estatales relativas hacia el Beni, y el uso y apropiación de éstas por parte de la sociedad local (blanco-mestiza e indígena) en el contexto de construcción del estado-nación boliviano. De ello se desprende que la construcción del departamento y de la sociedad beniana fue posible, fundamentalmente, por el control privado de los recursos naturales y económicos -tierras, ganadería, bosques- existentes en la región por parte de los actores locales y regionales en detrimento, en la mayor parte de las ocasiones, del Estado y también de las poblaciones indígenas. En fin, consideramos que la investigación realizada muestra la incapacidad de todos los gobiernos bolivianos para desarrollar sus políticas orientalistas –defensa de la soberanía, colonización del territorio, etc.- siendo lo acontecido en el Beni, buen indicador de la debilidad e incapacidad de los dirigentes bolivianos para incorporar la amazonía a la república a lo largo del siglo XIX e inicios del siglo XX. / “For a history of Beni. A socioeconomic, political and ideological study of the Bolivian Amazon, centuries XIX-XX.” SUMMARY: There are very few studies that approach, from the discipline of history, to the territories and the societies of the lowlands. In Bolivia, refers principally to the Amazon, perceived as "the uncultivated lands" that must be occupied. From the middle of 19th century, the Bolivian Amazon was administrated by the department of Beni, whose history in the republican era has been poorly approached. Thus, the general aim of this thesis is the study of the most significant political and socioeconomic aspects of the history of Beni during the construction of Bolivia as nation-state. The control of the Amazon was basic for the consolidation of the Bolivian nation-state. Through diverse policies developed by the State, this thesis examines the progress and setbacks in the construction of the department of Beni, since 1842, the year of the department’s creation, until the final demarcation of their borders in 1938. It analyzes the government programs and regulations that wanted to nationalize the Amazon through the exploration and colonization of the territory, political and administrative organization of the department of Beni and its jurisdiction. Also considers the relationships, attitudes and practices developed by the local and regional groups and indigenous peoples in the exercise of their rights and access to political positions and economic power. And finally, identifies the main socioeconomic transformations in the region and in the management of natural resources and land. The main contributions of this research are in the dissection of state policies concerning the Beni, and the use and the appropriation of them by local society (white-mestizo and indigenous) in the context of construction of the Bolivian nation-state. Thus, the construction the department of Beni and their society was possible mainly by the private control of natural and economic resources of the region -land, livestock and forests- by local and regional groups against, in occasions, the State and indigenous populations. In short, the history of Beni shows the weakness and inability of Bolivian leaders to incorporate the Amazon to the republic during the 19th and early 20th century.

En aquesta tesi s'estudia el federalisme executiu canadenc. Entenem per aquest concepte el model de relacions intergovernamentals caracteritzat pel fet que les relacions entre els diferentes nivells de poder a l'interior d'una federació estan monopolitzades pels respectius executius, en detriment d'altres institucions polítiques - parlaments, partits polítics. La hipòtesi que sostinc és que, al Canadà, aquest model de relacions intergovernamentals s'ha vist influenciat per la centralitat que històricament ha tingut en la dinàmica política interna, el debat entorn la qüestió nacional. Aquest debat sorgeix arran de la voluntat política d'una part de la societat quebequesa, i en conseqüència dels governs quebequesos, d'autogovernar-se i d'evitar el risc de la minorització. Això no obstant, els successius governs federals tracten el Quebec com "una província més", igual que la resta de províncies. La negativa d'Ottawa a reconèixer el Quebec com a nació ha reforçat els partidaris de l'accessió a la sobirania. / In this thesis it is studied Canadian Executive Federalism. We define this concept as an intergovernmental relation's model characterized by the fact that relations between different levels of power within a federation are monopolized by executives, rather than by other political institutions -such as parliaments or political parties. The hypothesis defended is that, in Canada, this intergovernmental relation's model has been influenced by the centrality that the national question debate has play historically. This debate starts as part of Quebec's society will, and consequently, of Quebec executives will, of self-government as a measure to avoid minorisation risks. However, successive federal governments treat Quebec as a province like the rest. The Ottawa opposition to recognize Quebec as a nation has reinforced those who prone for accession to sovereignty.

The aim of this essay is to discover how the protagonist constructs her identity, through her discourse, in the work I, Rigoberta Menchú: An Indian Woman in Guatemala. While the work is considered a testimony, the oral narrative has been modified by the author. Hence in this essay, the work is considered narrative literature, characterised by the narrator as the protagonist. The postcolonial theory of Edward Said is applied, as well as the description of the social structures and the dominant discourse in Latin America, and the concepts of Critical Discourse Studies by Teun Adrianus van Dijk. It has been argued that the discourse by the protagonist, reproduces the existence of the separation between “Us” and the “Others”. The protagonist constructs a discourse where she must break the rules of her own community and adapt to the cultural hegemony of the society, to be able to expand her knowledge and develop herself. In addition, the protagonist creates a discourse in which she must have a pluricultural identity, to be accepted, outside of her community. In conclusion, the protagonist must follow the norms that maintain the social structures of the society, that originate from the colonial era, to be able to attain power.

La competició de països, nacions, ciutats i regions per captar recursos, talent, infraestructures o esdeveniments, entre altres aspectes, ha provocat l’adveniment d’una lluita renovada per la singularitat, pel reconeixement i per la diferenciació, per una hegemonia simbòlica que cotitza a l’alça en el context d’una emergent economia de la identitat. En aquest context, els territoris cedeixen les seves projeccions habituals d’identitat territorial a una nouvinguda identitat simbòlica, gestionada, en part, mitjançant la transformació de territoris en marques. La determinació d’un estat de la qüestió amb voluntat holística, que endreci i alhora ordeni el que s’ha dit i el que s’ha fet sobre això, per tal de situar en perspectiva les implicacions inherents a la construcció de marques (branding) per a espais geogràfics, esdevé un dels objectius principals d’aquesta investigació, al qual s’hi arribarà amb l’ajut d’una triangulació metodològica d’investigació. En primer lloc, mitjançant una revisió amb voluntat interpretativa i crítica de la literatura existent vinculada a les marques de territori, en segon lloc per mitjà d’una consulta a un panel d’experts (mètode Delphi) i, finalment, i en tercer lloc, a través de l’estudi de tres marques de territori implícites (el Lluçanès, el Priorat i la vall de Camprodon) analitzades per mitjà de l’organització de tres grups focals de discussió (GFdD). Així mateix, la concreció d’un model teòric d’anàlisi per a la marca experiència individual amb el territori des d’una perspectiva transdisciplinària coincideix amb el segon gran objectiu que pretén abastar aquesta tesi doctoral. / La competición de países, naciones, ciudades y regiones para captar recursos, talento, infraestructuras o eventos, entre otros aspectos, ha provocado el advenimiento de una lucha renovada por la singularidad, por el reconocimiento y por la diferenciación, por una hegemonía simbólica que cotiza al alza en el contexto de una emergente economía de la identidad. En este escenario, los territorios ceden sus proyecciones habituales de identidad territorial a una recién llegada identidad simbólica, gestionada, en parte, mediante la transformación de territorios en marcas. La determinación de un estado de la cuestión con voluntad holística, que incorpore y a la vez ordene lo que se ha dicho y lo que se ha hecho al respecto, con el fin de situar en perspectiva las implicaciones inherentes a la construcción de marcas ('branding') para los espacios geográficos, resulta ser uno de los objetivos principales de este trabajo, al cual se llegará mediante una triangulación metodológica de investigación. En primer lugar, a través de una revisión pretendidamente interpretativa y crítica de la literatura existente vinculada a las marcas de territorio; en segundo lugar, por medio de una consulta a un panel de expertos (método Delphi); finalmente, y en tercer lugar, a partir del estudio de tres marcas de territorio implícitas (el Lluçanès, el Priorat y la vall de Camprodon) analizadas mediante la organización de tres grupos focales de discusión (GFdD). Asimismo, la concreción de un modelo teórico de análisis para la marca experiencia individual con el territorio desde una perspectiva transdisciplinaria coincide con el segundo gran objetivo que pretende alcanzar la presente tesis doctoral. / The competition between countries, nations, cities and regions to attract resources, talent, infrastructures or events, among others aspects, has caused the coming of a renew struggle for singularity, recognition and differentiation, for a symbolic hegemony that is rising in the context of an emerging economy of identity. In this context, places transfer their usual projections of place identity to a newly arrived symbolic identity negotiated partly by the transformation of places in brands. The determination of a current status of the issue with a holistic wish that organize and at the same time arrange what it is said and is done about the topic, in order to locate in view the inherent implications to the building of brands (branding) for geographic locations, becomes one of the main aims of this research, which is going to reach through the help of a methodological triangulation of investigation. Firstly, through checking the existent literature linked in the place brands with an interpretative and critic wish, secondly, by means of consulting an expert’s panel (Delphi method) and, finally and thirdly, through the study of three implicit place brands (el Lluçanès, el Priorat and the Camprodon’s valley) analyzed by the organization of three focal groups of discussion (FGoD). Likewise, the specification of a theoretical method of analysis for the individual experience brand with the places from an interdisciplinary perspective coincides with the second main aim that this doctoral thesis expects to reach.