Syftet var att granska sjuksköterskans dokumentation avseende intagningsorsak, andra identifierade problem/behov utefter CGA och vilka åtgärder det ledde till samt beskriva sjuksköterskans erfarenheter av att använda instrumentet CGA. Metod: Studien har en beskrivande design med kvantitativ och kvalitativ ansats. Totalt granskades 50 bedömningsinstrument och datajournaler. Frågeformulär utformades och 13 sjuksköterskor valde att delta. Journalgranskningarna utfördes med kvantitativ retrospektiv analys och frågeformulären analyserades enligt kvalitativ manifest innehållsanalys. Resultat: Under journalgranskningen framkom 11 olika intagningsorsaker där försämrat allmäntillstånd var den största gruppen. Totalt identifierades 205 problem/behov och 186 initierade åtgärder varav 7 åtgärder/person var högsta antal. Flest initierade åtgärder fanns inom nutrition, social bakgrund och fallrisk. Sjuksköterskornas erfarenheter av att använda CGA var att det fanns behov av tydliga arbetsrutiner gällande CGA, att CGA fungerade bra som checklista men var tidskrävande. De upplevde att CGA gav dubbelarbete men viljan fanns att använda CGA men däremot svårt att få det att fungera i arbetet samt att sjuksköterskorna identifierade problem/behov utan att använda CGA. Sjuksköterskorna upplevde inte att omhändertagandet förändrades men däremot fick teamet helhetsperspektiv på patientens livssituation. Samverkan med anhöriga och kommunen var viktigt. Slutsats: Studiens resultat visade att förutom inskrivningsorsak fanns även andra identifierade problem/behov utefter CGA som hade stor betydelse för att den äldre skulle uppleva hälsa. Sjuksköterskorna upplevde brister inom rutinen runt CGA samt erfor att sjuksköterskornas omhändertagande av den geriatriska patienten inte förändrades efter implementeringen av CGA. / Aim was to examine nurses documentation regarding admission cause, other identified problems/needs by the CGA and the actions that led to and describe nurses experiences of using the instrument CGA. Method: The study has a descriptive design with quantitative and qualitative approach. Total audited 50 assessment instruments and data records. Questionnaires were designed and 13 nurses chose to participate. Journal audits performed by quantitative retrospective analysis and the questionnaires were analyzed by the inspiration of qualitative manifest content analysis. Results: In the journal audit identified 11 different admission causes which reduced general condition was the largest group. Total identified 205 problems/needs and 186 initiated measures which 7 action/person was the highest number. Most measures were initiated in nutrition, social background and risk of falling. Nurses experiences of using the CGA was that there was a need for clear work procedures regarding the CGA, the CGA worked well as a checklist but was time consuming. They felt that the CGA gave duplication but the desire was to use the CGA but hard to make it work at work and the nurses identified problems / needs without using the CGA. The nurses did not feel that the care was changed but got the team holistic view of the patients life situation. Collaboration with families and the municipality was important. Conclusion: The study results showed that in addition the cause enrollment were other identified problems/needs along the CGA that had great importance for the elderly would experience health. The nurses experienced deficiencies in routine around the CGA and required that the nurses taking care of the geriatric patient did not change after the implementation of CGA.

Le concept d’Hôpital Promoteur de Santé (HPS) a pris beaucoup d’importance depuis son élaboration vers la fin des années quatre-vingt. Dans le contexte de la dernière réforme, le réseau montréalais des HPS et CSSS a été créé. Le Centre Universitaire de Santé McGill (CUSM) fait partie de ce réseau depuis 2007. Cette étude vise la création d’un milieu hospitalier promoteur de la santé pour les patients et s’adresse à l’expérience d’un repas pour les personnes âgées nécessitant une diète purée. Une étude de cas qualitative a été utilisée pour explorer la perception de patients vis-à-vis les aspects relatifs à leur cabaret, l’assistance qu’ils recevaient et le contexte social de leur repas. Les impressions des professionnels de la santé quant à l’expérience des patients ont aussi été obtenues. Les résultats indiquent que l’identification difficile des aliments en purée, la saveur, l’apparence et la variété sont tous des éléments qui affectent négativement leur expérience repas. Des sentiments d’impuissance ont aussi été rapportés par les patients et les professionnels de la santé. Le contexte social du repas a été souligné comme étant un aspect à cibler pour améliorer l’expérience des patients. Un programme utilisant des purées formées pourrait contrecarrer les effets négatifs de la prescription d’une diète purée. Des changements dans les pratiques infirmières, à savoir la création d’une ambiance sociale agréable au moment des repas, semble être une option peu couteuse qui pourrait améliorer l’expérience repas des patients et diminuer les sentiments d’impuissance relevés par les professionnels de la santé à l’égard de cet aspect de soin. / The Health Promoting Hospital (HPH) concept has gained much momentum since its development in Europe in the late nineteen eighties. The Montreal network of HPH was created in 2005, within the context of the last reform. The McGill University Health Center (MUHC) is a part of this network since 2007. This study focuses on the creation of a health promoting hospital setting for patients and addresses the mealtime experience of older hospitalized patients requiring a puree diet. A qualitative case study design was used to explore patients’ perceptions of aspects of their puree meal tray, assistance provided by staff and the social context in which the meal was taken. Health professionals’ view of the patients’ experience were also obtained. Results indicate that the difficult identification of food items, flavour, appearance and variety were all important factors negatively affecting the mealtime experience. Feelings of loss of control were also reported by patients and staff. The social context in which the meal was taken was highlighted as an area which could be targeted to improve mealtimes. A program using formed puree food items could help lessen the negative impact of the prescription of a puree diet. Changes in nursing practices regarding the creation of a pleasant social atmosphere were identified as an inexpensive option to improve the mealtime experience for patients and decrease feelings of lack of control for staff in this aspect of care.

Obiettivo: Accrescere la conoscenza relativa a come supportare il coinvolgimento attivo dei pazienti anziani, descrivendo i contenuti di interventi per il coinvolgimento attivo con pazienti anziani attualmente presenti sul panorama scientifico, sviluppando un nuovo intervento e studiando le prime fasi della sua implementazione. Metodo: Nel primo studio, in risposta al primo obiettivo, è stata condotta una analisi sistematica della letteratura scientifica sul tema. Il secondo studio ha visto la conduzione di focus groups con professionisti sanitari e interviste individuali a pazienti anziani per raffinare e validare qualitativamente un nuovo intervento per il coinvolgimento attivo. Nel terzo studio, si è studiata l’implementazione iniziale dell’intervento in un contesto italiano di cure integrate attraverso una ricerca partecipativa. Risultati: Il principale risultato del primo studio è stato la sbilanciata attenzione tra i 35 interventi per il coinvolgimento attivo presenti in letteratura per le componenti emotive a favore di quelle educative e comportamentali. È sulla base dei risultati del primo studio e di un modello teorico che è stata sviluppata una prima bozza di intervento. Nel secondo studio, la prospettiva di professionisti sanitari e pazienti anziani ha fornito indicazioni per modificare l’intervento e renderlo potenzialmente implementabile nella pratica clinica. L’intervento che è risultato consiste di almeno due incontri mensili individuali, più un set personalizzato di esercizi riflessivi per il paziente da compilare in autonomia a casa. Infine, il terzo studio ha osservato come le diverse pratiche educative presenti nei diversi setting – ospedaliero, ambulatoriale, territoriale - di un contesto di cura integrato hanno generato diverse, specifiche, difficoltà per l’implementazione. Un certo sforzo di flessibilità e personalizzazione dei contenuti e delle procedure dell’intervento è stato dunque richiesto. Implicazioni: L’intervento sviluppato mostra potenzialità nel supportare il coinvolgimento attivo dei pazienti anziani, ma necessita di ulteriori studi relativi all’implementabilità sul lungo termine e alla sua efficacia. / Aim: To contribute knowledge about how patient engagement support can be provided to older adults, by describing the contents of interventions aimed at patient engagement for older adults, developing a patient engagement intervention, and studying its early-stage implementation. Methods: In study 1, a systematic review of the literature was performed. In study 2, a qualitative study with focus groups involving healthcare professionals and individual interviews to older adults was conducted to develop the intervention. In study 3, a qualitative study of a participatory process was accomplished to explore the early-stage implementation of the intervention in one integrated-care organization. Results: The main finding of study 1 was that the emotional dimension was less used than the educational and behavioural dimensions among the 35 patient engagement interventions for older adults. The findings from the study 1 were used, together with a theory of patient engagement, to develop a draft of an individual patient engagement intervention for older adults (PHEinAction). In the study 2, the views of healthcare professionals and older adults were used to refine and finally endorse it. The final version of PHEinAction consisted of at least two face-to-face one hour individual sessions one month apart, plus a set of personalized home-based exercises aimed to facilitate a range of emotional, behavioural, cognitive changes for patient engagement. Finally, the study 3 observed how the existing patient education practice of inpatient, outpatient and territorial settings differently challenged the implementation. A certain degree of flexibility of PHEinAction’s contents and procedures was required to address these challenges. Implications: PHEinAction shows promise as an intervention to improve patient engagement in older adults. However, more research is needed, especially focusing on long-term implementation studies and evaluation of effects with experimental studies.

Andelen äldre i befolkningen blir fler och fler och med det behövs ökade insatser från vård och omsorg. Om förändrat vårdbehov upptäcks hos en patient i samband med sjukhusvistelse bör ett planeringsmöte bokas inför utskrivningen från sjukhuset. Under planeringsmötet skapas en vårdplan som ska vara individuell och personcentrerad där patientens resurser ska tillvaratas. Syftet med studien var att belysa den äldre patientens upplevelse av sitt planeringsmöte vid utskrivning från sjukhus. En kvalitativ metod genomfördes med en induktiv ansats. Åtta patienter intervjuades. Intervjuerna analyserades genom en kvalitativ innehållsanalys och resulterade i två huvudkategorier: osäkerhet inför planeringsmötet och underläge under planeringsmötet. Resultatet visade att informationen som ges inför mötet ofta upplevs otydlig men det uppskattas att det är en sjuksköterska som ger informationen. Patienterna upplevde även anhörigas närvaro som en trygghet under mötet. Resultatet visar även på att det under mötet framkommer många okända begrepp och att informationen under mötets gång är överväldigande. Tydlig information, individuella förutsättningar och patientens delaktighet är förbättringsområden för en hållbar utveckling inom området. / The proportion of older people in the population is increasing and with this increased health efforts are needed. If a changed need for care is daiscovered in connection with a hospital stay, a discharge meeting can be booked upon discharging from the hospital care. During the discharge meeting, a care plan is created that should be individual and person-centered where the patient's resources are to be utilized. The aim of the study was to illustrate the older patient's experience of their discharging meeting. Eight patients were interviewed using a qualitative method with inductive approach. The interviews were then analyzed through a qualitative content analysis and resulted in two main categories: uncertainty before the discharge meeting and be at a disadvantage during the discharge meeting. The result showed that the information given before the discharge meeting was often unclear but it was appreciated by the patients that it was a nurse who provided the information. The patients also experienced the presence of relatives created the feeling of being safe for the patient during the discharge meeting. The results also show that many unknown concepts emerged during the meeting and that the information during the meeting is overwhelming. Distinct information, individual prerequisite and the patients participation are clear areas of improvement for sustainable development in the area.

The overall aim was to study nurses’ and managers’ attitudes towards micro social patient advocacy (I) and factors related to patient advocacy (II, III) with the main focus being on advocacy in the care of older patients in community health care together with psychometric testing of the instrument 'Attitudes toward Patient Advocacy Scale-Attitudes toward MIcrosocial Advocacy' (IV). Methods: A quantiative cross-sectional study and a qualitative study were carried out. Nurses (n=207) and managers (n=23) in community health care responded to a questionnaire about patient advocacy, nursing competence, personal traits, quality of care and organisational climate (I, II, IV). Nurses' (n=18) perceptions of influencers of patient advocacy was studied in a phenomenographic study (III). The results showed that nurses and managers reported positive attitudes to patient advocacy (I, II), especially for patients unable to speak for themselves (I). Two areas of nursing competence (Performing the nursing process, Supervision and cooperation) and a dimension of quality of care of older patients were positively associated with attitudes towards patient advocacy (II). Two organisational dimensions were, negatively (dynamism) respectively positively (playfulness), associated with attitudes towards patient advocacy. The nurses' perceptions of influencers of patient advocacy consist of three hierarchically related levels: The nurse's character traits, The nurse’s bond with the patient and The organisational conditions (III). The Swedish version of APAS-AMIA consists of 33 items in a four-factor structure (APAS-AMIA/SE): Support patients’ beliefs and decision-making, Safeguard patients' health care, Support patients to communicate their wishes and Respect patients’ wishes not to participate in decisions regarding care (IV). Conclusions: Maintaining the continuing professional competence of nurses is important, and is ensuring the organisational prerequisites to enable nurses' advocacy for patients. / Det övergripande syftet var att studera sjuksköterskors och chefers attityder till mikrosocialt företrädarskap för patienter (I), faktorer relaterade med företrädarskap (II, III) med huvudsakligt fokus på företrädarskap för äldre patienter inom kommunal hälso- och sjukvård samt psykometriskt testa instrumentet Attitudes toward Patient Advocacy Scale-Attitudes toward MIcrosocial Advocacy (IV). Metod: En kvantitativ tvärsnittstudie och en kvalitativ studie genomfördes. Sjuksköterskor och chefer (n=230) i kommunal hälso-och sjukvård besvarade frågor om företrädarskap, yrkeskompetens, personlighet, vårdkvalitet och organisationsklimat (I, II, III). Sjuksköterskors (n=18) uppfattningar av vad som påverkar företrädarskap studerades i en fenomenografisk studie (III). Resultat: Sjuksköterskor och chefer rapporterade positiva attityder till företrädarskap (I, II), framför allt för oförmögna patienter (I). Två områden av yrkeskompetens (Att utföra omvårdnadsprocessen, Arbetsledning och samarbete) liksom en dimension av kvalitet i vården av äldre var positivt associerade med attityder till företrädarskap (II). Två organisatoriska dimensioner var negativt (livfullhet) respektive positivt (lekfullhet) associerade med attityder till företrädarskap. Sjuksköterskors uppfattningar av vad som påverkar företrädarskap omfattar tre hierarkiskt relaterade nivåer: Sjuksköterskans karaktärsdrag, Sjuksköterskans förhållande till patienten och Arbetsplatsens beskaffenhet (III). Den svenska versionen av APAS-AMIA omfattar 33 påståenden i en fyrfaktorstruktur (APAS-AMIA/SE): Stödja patienternas önskemål och beslutsfattande, Värna om patienternas vård, Stödja patienterna att kommunicera sina önskemål och Respektera patienternas önskemål om att inte delta i beslut (IV). Konklusioner: Sjuksköterskors yrkeskompetens bör upprätthållas för att de ska ha förutsättningar att företräda patienter. Det är viktigt att skapa organisatoriska förutsättningar för att sjuksköterskor ska kunna etablera en relation till patienten som underlag till företrädarskap.

Andelen äldre personer ökar i Sverige och världen vilket innebär att efterfrågan av vård ökar, men all vård behöver inte ske på sjukhus. Insatser som kan förhindra undvikbar slutenvård bör vara viktiga att arbeta fram dels ur ett hållbarhetsperspektiv, men även viktigt för att minska den påfrestning, förvirring och försämrad hälsostatus en sjukhusvistelse kan innebära för den äldre sköra patienten. Mobila närsjuksvårdsteam som utgår från sjukhusen är en relativt ny vårdform i Sverige och introducerades i Västra Götalandsregionen för ungefär 10 år sedan. Mobila närsjukvårdsteam gör insatser för sköra patienter med komplexa behov i hemmet och i teamen arbetar bland annat sjuksköterskor. Inom sjuksköterskans kompetensområde ingår att självständigt kunna ansvara för omvårdnad av patienter, inneha förmågan att se hela patientens livsvärld samt arbeta för en säker vård.  Syftet med den här studien är att belysa sjuksköterskans arbete med sköra patienter i mobila närsjukvårdsteam. Denna studie har genomförts som kvalitativ metod med induktiv ansats och bygger på intervjuer som datainsamlingsmetod. Vi har intervjuat sjuksköterskor verksamma på tre olika mobila närsjukvårdsteam. Resultatet av vår studie har visat att sjuksköterskan i mobila närsjukvårdsteam har en viktig roll då de utför avancerad vård i hemmet genom samverkan i team och med andra vårdaktörer. Sjuksköterskan har ett helhetsperspektiv med patienten i fokus och på så sätt kan andelen onödiga sjukhusinläggningar minska. Vår studie visar att snabb uppföljning i hemmet av sköra patienter som skrivs ut från sjukhus skapar trygghet samt minskar återinläggningar. Dessutom är rätt vård av sköra äldre patienter en organisatorisk fråga och vården behöver bedrivas av rätt kompetens. Sjuksköterskans arbete i mobila närsjukvårdsteam innebär att arbeta med hållbar utveckling genom att konsumtion av slutenvård minskar. / The proportion of older people is increasing in Sweden and the world, which means that the demand for care is increasing, but all care need not executed in hospitals. Efforts that can prevent avoidable outpatient care should be important to work on from a sustainability perspective, but also important to reduce the stress, confusion and deteriorating health status a hospital stay can cause for the older fragile patient. Mobile local health care teams executed from the local hospital are a relatively new form of care in Sweden. Mobile local health care teams were introduced in the Västra Götaland region about 10 years ago. Mobile local health care teams makes efforts for fragile patients with complex needs in their home.  The registered nurse’s expertise includes being able to independently be responsible for the care of patients, having the ability to see the entire patient's needs and working for patient's safety. The aim of this study is to illustrate the nurse's work with fragile older patients in mobile local health care teams. This study has been conducted as a qualitative method with an inductive approach and is based on interviews as a data collection method. We have interviewed nurses working on three different mobile local health care teams. The result has shown that the registered nurse in mobile local health care teams plays an important role as they carry out advanced care in the home through collaboration in teams and with other healthcare players. The registered nurse has a holistic perspective with the patient in focus, unnecessary hospitalizations and re-admission can be reduced. This study shows that fast follow-up in the home of fragile patients who are discharged from hospitals creates security and reduces re-admissions. In addition, proper care of fragile elderly patients is an organizational issue and care needs to be conducted by the right expertise. Registered nurse's work in mobile local health care teams means working with sustainable development by reducing the consumption of inpatient care.

[ES] Los Cuidados Paliativos (PC) son cuidados médicos especializados cuyo objetivo esmejorar la calidad de vida de los pacientes con enfermedades graves. Históricamente,se han aplicado a los pacientes en fase terminal, especialmente a los que tienen undiagnóstico oncológico. Sin embargo, los resultados de las investigaciones actualessugieren que la PC afecta positivamente a la calidad de vida de los pacientes condiferentes enfermedades. La tendencia actual sobre la PC es incluir a pacientes nooncológicos con afecciones como la EPOC, la insuficiencia de funciones orgánicas ola demencia. Sin embargo, la identificación de los pacientes con esas necesidades escompleja, por lo que se requieren herramientas alternativas basadas en datos clínicos. La creciente demanda de PC puede beneficiarse de una herramienta de cribadopara identificar a los pacientes con necesidades de PC durante el ingreso hospitalario.Se han propuesto varias herramientas, como la Pregunta Sorpresa (SQ) o la creaciónde diferentes índices y puntuaciones, con distintos grados de éxito. Recientemente,el uso de algoritmos de inteligencia artificial, en concreto de Machine Learning (ML), ha surgido como una solución potencial dada su capacidad de aprendizaje a partirde las Historias Clínicas Electrónicas (EHR) y con la expectativa de proporcionarpredicciones precisas para el ingreso en programas de PC. Esta tesis se centra en la creación de herramientas digitales basadas en ML para la identificación de pacientes con necesidades de cuidados paliativos en el momento del ingreso hospitalario. Hemos utilizado la mortalidad y la fragilidad como los dos criterios clínicos para la toma de decisiones, siendo la corta supervivencia y el aumento de la fragilidad, nuestros objetivos para hacer predicciones. También nos hemos centrado en la implementación de estas herramientas en entornos clínicos y en el estudio de su usabilidad y aceptación en los flujos de trabajo clínicos. Para lograr estos objetivos, en primer lugar, estudiamos y comparamos algoritmos de ML para la supervivencia a un año en pacientes adultos durante el ingreso hospitalario. Para ello, definimos una variable binaria a predecir, equivalente a la SQ y definimos el conjunto de variables predictivas basadas en la literatura. Comparamos modelos basados en Support Vector Machine (SVM), k-Nearest Neighbours (kNN), Random Forest (RF), Gradient Boosting Machine (GBM) y Multilayer Perceptron (MLP), atendiendo a su rendimiento, especialmente al Área bajo la curva ROC (AUC ROC). Además, obtuvimos información sobre la importancia de las variables para los modelos basados en árboles utilizando el criterio GINI. En segundo lugar, estudiamos la medición de la fragilidad de la calidad de vida(QoL) en los candidatos a la intervención en PC. Para este segundo estudio, redujimosla franja de edad de la población a pacientes ancianos (≥ 65 años) como grupo objetivo. A continuación, creamos tres modelos diferentes: 1) la adaptación del modelo demortalidad a un año para pacientes ancianos, 2) un modelo de regresión para estimarel número de días desde el ingreso hasta la muerte para complementar los resultadosdel primer modelo, y finalmente, 3) un modelo predictivo del estado de fragilidad aun año. Estos modelos se compartieron con la comunidad académica a través de unaaplicación web b que permite la entrada de datos y muestra la predicción de los tresmodelos y unos gráficos con la importancia de las variables. En tercer lugar, propusimos una versión del modelo de mortalidad a un año enforma de calculadora online. Esta versión se diseñó para maximizar el acceso de losprofesionales minimizando los requisitos de datos y haciendo que el software respondiera a las plataformas tecnológicas actuales. Así pues, se eliminaron las variablesadministrativas específicas de la fuente de datos y se trabajó en un proceso para minimizar las variables de entrada requeridas, manteniendo al mismo tiempo un ROCAUC elevado del modelo. Como resultado, e / [CA] Les Cures Pal·liatives (PC) són cures mèdiques especialitzades l'objectiu de les qualsés millorar la qualitat de vida dels pacients amb malalties greus. Històricament, s'hanaplicat als pacients en fase terminal, especialment als quals tenen un diagnòstic oncològic. No obstant això, els resultats de les investigacions actuals suggereixen que lesPC afecten positivament a la qualitat de vida dels pacients amb diferents malalties. Latendència actual sobre les PC és incloure a pacients no oncològics amb afeccions comla malaltia pulmonar obstructiva crònica, la insuficiència de funcions orgàniques o lademència. No obstant això, la identificació dels pacients amb aqueixes necessitats éscomplexa, per la qual cosa es requereixen eines alternatives basades en dades clíniques. La creixent demanda de PC pot beneficiar-se d'una eina de garbellat per a identificar als pacients amb necessitats de PC durant l'ingrés hospitalari. S'han proposatdiverses eines, com la Pregunta Sorpresa (SQ) o la creació de diferents índexs i puntuacions, amb diferents graus d'èxit. Recentment, l'ús d'algorismes d'intel·ligènciaartificial, en concret de Machine Learning (ML), ha sorgit com una potencial soluciódonada la seua capacitat d'aprenentatge a partir de les Històries Clíniques Electròniques (EHR) i amb l'expectativa de proporcionar prediccions precises per a l'ingrés enprogrames de PC. Aquesta tesi se centra en la creació d'eines digitals basades en MLper a la identificació de pacients amb necessitats de cures pal·liatives durant l'ingréshospitalari. Hem utilitzat mortalitat i fragilitat com els dos criteris clínics per a lapresa de decisions, sent la curta supervivència i la major fragilitat els nostres objectiusa predir. Després, ens hem centrat en la seua implementació en entorns clínics i hemestudiat la seua usabilitat i acceptació en els fluxos de treball clínics.Aquesta tesi se centra en la creació d'eines digitals basades en ML per a la identificació de pacients amb necessitats de cures pal·liatives en el moment de l'ingrés hospitalari. Hem utilitzat la mortalitat i la fragilitat com els dos criteris clínics per ala presa de decisions, sent la curta supervivència i l'augment de la fragilitat, els nostresobjectius per a fer prediccions. També ens hem centrat en la implementació d'aquesteseines en entorns clínics i en l'estudi de la seua usabilitat i acceptació en els fluxos detreball clínics. Per a aconseguir aquests objectius, en primer lloc, estudiem i comparem algorismesde ML per a la supervivència a un any en pacients adults durant l'ingrés hospitalari.Per a això, definim una variable binària a predir, equivalent a la SQ i definim el conjuntde variables predictives basades en la literatura. Comparem models basats en Support Vector Machine (SVM), k-Nearest Neighbours (kNN), Random Forest (RF), Gradient Boosting Machine (GBM) i Multilayer Perceptron (MLP), atenent el seu rendiment,especialment a l'Àrea sota la corba ROC (AUC ROC). A més, vam obtindre informaciósobre la importància de les variables per als models basats en arbres utilitzant el criteri GINI. En segon lloc, estudiem el mesurament de la fragilitat de la qualitat de vida (QoL)en els candidats a la intervenció en PC. Per a aquest segon estudi, vam reduir lafranja d'edat de la població a pacients ancians (≥ 65 anys) com a grup objectiu. Acontinuació, creem tres models diferents: 1) l'adaptació del model de mortalitat a unany per a pacients ancians, 2) un model de regressió per a estimar el nombre de dies desde l'ingrés fins a la mort per a complementar els resultats del primer model, i finalment,3) un model predictiu de l'estat de fragilitat a un any. Aquests models es van compartiramb la comunitat acadèmica a través d'una aplicació web c que permet l'entrada dedades i mostra la predicció dels tres models i uns gràfics amb la importància de lesvariables. En tercer lloc, vam proposar una versió del model de mortalitat a un any en formade calculadora en línia. Aquesta versió es va di / [EN] Palliative Care (PC) is specialized medical care that aims to improve patients' quality of life with serious illnesses. Historically, it has been applied to terminally ill patients, especially those with oncologic diagnoses. However, current research results suggest that PC positively affects the quality of life of patients with different conditions. The current trend on PC is to include non-oncological patients with conditions such as Chronic Obstructive Pulmonary Disease (COPD), organ function failure or dementia. However, the identification of patients with those needs is complex, and therefore alternative tools based on clinical data are required. The growing demand for PC may benefit from a screening tool to identify patients with PC needs during hospital admission. Several tools, such as the Surprise Question (SQ) or the creation of different indexes and scores, have been proposed with varying degrees of success. Recently, the use of artificial intelligence algorithms, specifically Machine Learning (ML), has arisen as a potential solution given their capacity to learn from the Electronic Health Records (EHRs) and with the expectation to provide accurate predictions for admission to PC programs. This thesis focuses on creating ML-based digital tools for identifying patients with palliative care needs at hospital admission. We have used mortality and frailty as the two clinical criteria for decision-making, being short survival and increased frailty, as our targets to make predictions. We also have focused on implementing these tools in clinical settings and studying their usability and acceptance in clinical workflows. To accomplish these objectives, first, we studied and compared ML algorithms for one-year survival in adult patients during hospital admission. To do so, we defined a binary variable to predict, equivalent to the SQ and defined the set of predictive variables based on literature. We compared models based on Support Vector Machine (SVM), k-Nearest Neighbours (kNN), Random Forest (RF), Gradient Boosting Machine (GBM) and Multilayer Perceptron (MLP), attending to their performance, especially to the Area under the ROC curve (AUC ROC). Additionally, we obtained information on the importance of variables for tree-based models using the GINI criterion. Second, we studied frailty measurement of Quality of Life (QoL) in candidates for PC intervention. For this second study, we narrowed the age of the population to elderly patients (≥ 65 years) as the target group. Then we created three different models: 1) for the adaptation of the one-year mortality model for elderly patients, 2) a regression model to estimate the number of days from admission to death to complement the results of the first model, and finally, 3) a predictive model for frailty status at one year. These models were shared with the academic community through a web application a that allows data input and shows the prediction from the three models and some graphs with the importance of the variables. Third, we proposed a version of the 1-year mortality model in the form of an online calculator. This version was designed to maximize access from professionals by minimizing data requirements and making the software responsive to the current technological platforms. So we eliminated the administrative variables specific to the dataset source and worked on a process to minimize the required input variables while maintaining high the model's AUC ROC. As a result, this model retained most of the predictive power and required only seven bed-side inputs. Finally, we evaluated the Clinical Decision Support System (CDSS) web tool on PC with an actual set of users. This evaluation comprised three domains: evaluation of participant's predictions against the ML baseline, the usability of the graphical interface, and user experience measurement. A first evaluation was performed, followed by a period of implementation of improvements and corrections to the pla / Blanes Selva, V. (2022). Clinical Decision Support Systems for Palliative Care Referral: Design and Evaluation of Frailty and Mortality Predictive Models [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/190993