La presente tesis doctoral tiene como objetivos principales valorar el efecto del tipo de carbohidratos en el alimento sobre el engrasamiento de la canal, en dos razas porcinas: el cerdo ibérico y el landrace. En una primera fase experimental se utilizaron 48 cerdos (88,4 kg PV), 24 Ibéricos y 24 Landrace, a los que se administraron dos raciones que diferían en las principales fuentes de carbohidratos: maíz (Dieta MZ), altamente digestible, o maíz-sorgo y bellota (Dieta SB), más resistente a la digestión enzimática y con mayor tendencia a ser fermentada. Cuando los animales alcanzaron un peso vivo medio de 110 kg, se sacrificó a la mitad. La segunda fase se llevó a cabo con los 24 animales restantes, 12 ibéricos y 12 landrace (108 kg PV). Se mantuvieron los tratamientos dietéticos, incrementando el aporte de bellota en la dieta SB en detrimento del maíz. El sacrificio se realizó a un peso vivo medio de 135 kg.Durante el periodo experimental, los cerdos ibéricos manifestaron una superior ingestión voluntaria (entre un 25 y 35%: P < 0.01), que les impuso los peores índices de transformación. Entre dietas experimentales no se observaron diferencias en los rendimientos productivos, salvo en la segunda fase experimental donde el incremento del aporte de bellota provocó un descenso de la ingestión voluntaria (P = 0,08). La digestibilidad ileal de la materia orgánica fue superior en los cerdos landrace que en los ibéricos (P < 0,05) y con la dieta MZ que con la SB (P < 0.01). La fermentación en el tracto digestivo posterior de los animales permitió compensar en parte estas diferencias, salvo en el caso del cerdo ibérico alimentado con SB, que continuó presentando los menores coeficientes de digestibilidad para el tracto digestivo total. Esta incapacidad por parte del cerdo ibérico para fermentar todo el substrato alcanzaba su intestino grueso vino determinada, principalmente, por la superior velocidad de tránsito de la digesta en su compartimento digestivo, calculada con el marcador inerte. Todas estas diferencias entre razas y entre dietas afectaron a la extensión y tipo de fermentación en el intestino grueso. En concreto, se observaron diferencias en la concentración y el perfil de ácidos grasos volátiles. También en la concentración de bases púricas, como medida cuantitativa de la flora microbiana presente, y en la actividad enzimática de esta flora microbiana frente a diferentes substratos de carbohidratos. En general, los cerdos landrace tuvieron una mayor presencia microbiana en el ciego (P < 0,05), y menor en el colon (P < 0.05) que los cerdos ibéricos. Sin embargo, la flora microbiana presente en el ciego de los cerdos ibéricos presentó una mayor actividad in vitro frente a todos los substratos de carbohidratos analizados.Con referencia al engrasamiento, los cerdos ibéricos presentaron una mayor actividad enzimática lipogénica que los cerdos landrace, tanto en el depósito subcutáneo como en el intramuscular. Estos resultados se correspondieron con un superior (P < 0,001) espesor de la grasa dorsal y contenido de grasa intramuscular. Además, la grasa del cerdo ibérico se caracterizó por tener un menor contenido de AG poliinsaturados y superior de monoinsaturados. Entre dietas, no hubo diferencias importantes salvo una tendencia (P = 0,07) en el espesor de la grasa subcutánea dorsal, superior para la ración MZ que para la SB. Como conclusión, es evidente la participación genética en muchas de las diferencias que definen al cerdo ibérico y al landrace. Sin embargo, el tipo de carbohidratos de la ración puede promover en cada raza diferentes estrategias digestivas para su aprovechamiento. Como resultado, también podrían tener cierta influencia en el metabolismo lipídico, aunque de forma diferente para cada raza. / This current thesis has as main objectives to assess the effect of the source of dietary carbohydrates on the carcasse fatness in two different swine breeds: the Iberian and the Landrace pigs. In one first experimental phase 48 pigs were used (88.4 kg LW), 24 Iberian and 24 Landrace, which were fed with two experimental diets differing in the main sources of carbohydrates: maize (Diet MZ), highly digestible, or maize-sorghum and acorn (Diet SB), more resistant to the enzymatic digestion and with a higher tendency to be fermented. When animals reached an average body weight of 110 kg, the half of them were slaughtered. The second experimental phase were developed with the rest of pigs, 12 iberian and 12 landrace (108 kg LW). Dietary treatments were maintained, increasing the proportion of acorn in the diet SB in spite of maize. Pigs were slaughtered at an average body weight of 135 kg.Along the experimental period, Iberian pigs showed a higher voluntary feed intake (about 30%: P < 0.01), promoting worse feed:gain ratios. Between experimental diets were not observed differences in productive performances, except for a lower feed intake in pigs fed diet SB in the second experimental phase (P = 0,08), when acorn proportion was increased. Ileal digestibility of the organic matter was higher in landrace than in iberian pigs (P < 0,05) and in diet MZ than in SB (P < 0.01). Fermentation in hindgut allowed to compensate these differences in part, except for Iberian pigs fed diet SB, which showed the lowest digestibility coefficients in the whole of the digestive tract. The lower ability to ferment the whole of the substrate that reached the hindgut by Iberian pig was mainly associated to the lower transit time of digesta throughout its digestive compartment, calculated based on an indigestible flow marker.All these differences between breeds and diets affected to the extent and type of fermentation in the hindgut. In particular, differences were observed in the volatile fatty acids concentration and profile. Differences were also observed in purine bases concentration, as a quantitative value of the microflora, and in enzymatic activity of this microflora against different carbohydrate substrates. Landrace pigs showed a higher microflora concentration in caecum (P < 0,05), and lower in colon (P < 0.05) than Iberian pigs. However, microflora in caecum of Iberian pigs showed a higher in vitro activity against all carbohydrate substrates analysed. In reference to the fatness, Iberian pigs showed a higher lipogenic enzymatic activity than Landrace ones in both, subcutaneous and intramuscular depots. These results were associated with a higher (P < 0.001) backfat thickness and intramuscular fat content. Moreover, the Iberian pig fat had a lower polyunsaturated and higher monounsaturated FA contents. Between diets, there were not differences except for a tendency (P = 0,07) in backfat thickness, higher for diet MZ than for diet SB. In conclusion, it is evident a genetic contribution in many differences between Iberian and Landrace pigs. However, the type of dietary carbohydrates can promote in each breed different digestive strategies to their digestion. As a result, carbohydrates also could influence in lipid metabolism, although in different way depending on breed.

Antecedents del tema: La mesura de la força muscular es molt útil en la rehabilitació. Tant per planificar-la com per monitoritzar-la. Igualment es una eina fonamental en l’avaluació del dany corporal o seqüeles. La dinamometria isocinètica és una eina fiable de mesura de la força muscular dinàmica. No obstant per la seva validesa s’ha de garantir que el subjecte avaluat faci un esforç màxim. En certes poblacions (com ara els pacients laborals) avaluar el nivell de col•laboració durant la realització d'una prova esdevé crucial per les possibles implicacions mèdico-legals. En diferents articulacions i accions i, en concret, pel que fa a rotadors externs d'espatlla s'ha trobat que la diferència entre les ràtios excèntric-concèntric a velocitat alta i baixa (DEC) és un bon paràmetre per identificar esforços submàxims en una població de voluntaris sans. No obstant això, no es tenen dades sobre la seva utilitat en pacients laborals reals. Hipòtesi: El DEC és un paràmetre vàlid per estimar el nivell de col•laboració durant la realització d'una prova isocinètica de rotadors externs a una població de pacients laborals reals. Objectius: Analitzar el comportament, i eventual utilitat, del DEC en una mostra de pacients reals afectats de patologia de l'espatlla i avaluats mitjançant dinamometria isocinètica al final del procés de rehabilitació. Metodologia: Estudi observacional de 74 pacients laborals amb patologia musculoesquelètica d'espatlla avaluats mitjançant dinamometria isocinètica de rotadors externs al costat afecte i contralateral. La prova es realitza a 30º/s i 120º/s a modalitat concèntrica i excèntrica .Es recullen dades demogràfiques (edat, sexe i pes), clíniques (diagnòstic, durada del procés i situació funcional a l'alta) i dinamomètriques (Pic de moment de força, Ràtios excèntrics concèntrics, DEC i dèficits comparant extremitat afecta i sana). Les dades s'analitzen per separat per a dones i homes i en relació al resultat del DEC. Resultats: Utilitzant el nivell de tall de DEC marcat per l'estudi previ en subjectes sans (0.81) la proporció de pacients etiquetats de no col•laboradors, especialment dones, era enorme. Per tant es va decidir usar els valors de l'extremitat sana per avaluar l'afectació. Aplicant aquest criteri, cinquanta-dos pacients van mostrar el costat afecte uns valors de DEC dins dels rangs considerats com normals i, per tant, es van etiquetar de col• laboradors. Deu tenien uns DEC superiors al límit superior i es van considerar no col•laboradors. Finalment hi havia 12 pacients amb uns valors de DEC extremadament baixos que es van considerar com no col•laboradors. La comparació entre sexes va mostrar una gran diferència significativa proporció de col•laboradors a favor dels homes . En els col•laboradors els dèficits registrats dels pacients sense incapacitat al final del procés mostraven uns valors molt significativament més baixos que els pacients que van acabar en incapacitat. Conclusions: El DEC pot ser una bona eina pel mesurament del nivell de col•laboració -i per tant per assegurar la validesa- durant la realització d'una prova isocinètica de rotadors externs d'espatlla en pacients laborals. No obstant això, es necessiten més estudis en dones i poblacions no laborals per definir millor la seva utilitat. La validesa de la dinamometria isocinètica, i implícitament la del DEC, en poblacions laborals es indicada per relació significativa entre els dèficits de força analitzats i el nivell d’incapacitat. / Introduction: Muscle strength measurement is crucial in rehabilitation Planning and results assessment. Isokinetic dynamometry is a reliable and valid strength measurement tool. However, its validity depends on the veracity of the measurements. Among other factors, patient collaboration during test performance is crucial. Thus an estimate of collaboration is highly desirable. The DEC (High and low velocity eccentric to concentric ratios difference) has been proven to be an efficient tool to assess maximility of effort in a number of joints and actions. However, its usefulness in real patient shoulder external rotator effort measurement has not been previously assessed. Hypothesis: The DEC is a valid parameter to assess the collaboration level in work injury patient during shoulder external rotator isokinetic tests. Objectives: to analyze DEC behavior and usefulness in maximality of effort assessment in a sample of shoulder work injury patient undergoing rehabilitation. Methods: Observational study of 74 shoulder injury patients evaluated through shoulder external rotator isokinetic tests. Concentric and eccentric performances of injured and uninjured sides were recorded at 30 and 120º/s. Results: Fifty-two patients had their injured side DEC values within the normal range and were thus labeled as maximal performers. Ten patients had higher than cutoff DEC values, indicating submaximal effort whereas 12 patients had exceedingly low DEC values. Gender comparison showed a significantly different proportion of maximal performers. Strength deficits registered in patients demonstrating maximal performance correlated with the final outcome. The findings support the application of the DEC for determination of the extent of weakness of shoulder external rotators in male patients. Conclusion: In terms of shoulder external rotators status in male worker injury, the results support the application of isokinetic tests both in the clinical and medico legal sense. However, the gender discrepancy warrants further research.

El diagnóstico de la tuberculosis (TB) se basa en gran medida en métodos microbiológicos convencionales: a) un cribado mediante microscopía de bacilos ácido-alcohol resistentes que permite de forma rápida, sencilla y económica una primera orientación hacia el diagnóstico de TB en caso de que la baciloscopia sea positiva; y b) el cultivo de las muestras clínicas en medios específicos para micobacterias. El cultivo micobacteriano es el método considerado gold standard en el diagnóstico microbiológico de la TB, y además, permite obtener el aislamiento clínico con el que posteriormente se puede estudiar la sensibilidad a los fármacos antituberculosos o realizar análisis epidemiológicos. Sin embargo, estos métodos fenotípicos convencionales son insuficientes para un control eficaz de la tuberculosis, debido sobre todo a la baja sensibilidad de la microscopía y a la lentitud del cultivo micobacteriano. En este sentido se han desarrollado técnicas basadas en la amplificación genómica por PCR (polymerase chain reaction) y posterior estudio post-amplificación, fundamentalmente mediante hibridación en fase líquida o sólida, con sondas complementarias a los genes de interés, tanto para la detección del microorganismo como de su resistencia a los fármacos. En esta tesis se trata de evaluar, en un primer bloque, dos de los sistemas comerciales más recientes para el diagnóstico rápido de la TB. Uno de ellos es el sistema integrado de PCR a tiempo real, Xpert MTB/RIF (Cepheid, EEUU). Así se propuso determinar la eficacia de este sistema en casos de alta sospecha de tuberculosis y baciloscopia negativa, en nuestra área. En términos de sensibilidad se detectó un 78,2% de los casos de tuberculosis pulmonar y un 58,3% en los casos de tuberculosis extrapulmonar. Además, se determinó, en un estudio de rentabilidad potencial del uso en rutina de esta técnica, que el uso del Xpert MTB/RIF puede adelantar en una media de una semana el inicio del tratamiento antituberculoso, además de ahorrar recursos económicos en el diagnóstico (hasta 2000 euros). Por otro lado, la evaluación el sistema GenoQuick MTB (Hain LIfescience, Alemania) de PCR convencional y posterior hibridación rápida en fase sólida (lateral-flow dipstick), mostró a esta técnica como una alternativa a la previamente descrita al comprobarse que la sensibilidad obtenida en muestras con baciloscopia negativa fue de 78,1%, con una discreta mayor complejidad técnica pero también con un menor coste económico. Estos sistemas de PCR e hibridación se revelan como métodos muy útiles para la detección directa en muestra clínica de M. tuberculosis complex. Otro aspecto muy relevante, sobre el que también se ha investigado en los últimos años, es el de la detección de mutaciones genéticas implicadas en la resistencia a los principales fármacos antituberculosos. De esta forma se planteó, en un segundo bloque de la tesis, el diseño y desarrollo de un sistema propio de microarrays (sistemas miniaturizados de amplificación e hibridación con oligonucleótidos fijados en una matriz orgánica) para la detección rápida de la resistencia de algunos de los fármacos antituberculosos más importantes. Tras caracterizar las mutaciones presentes en los aislamientos resistentes de nuestra área y basándose también en las mutaciones más frecuentemente descritas en la literatura, se diseñaron dos microarrays de baja densidad y bajo coste, 1) para la detección de mutaciones relacionadas con la resistencia a la estreptomicina y las fluoroquinolonas (obteniéndose una sensibilidad del 92,5% y el 87,5%, respectivamente; y 2) al etambutol (con una sensibilidad y especificidad del 100%). Este sistema de microarrays se plantea como una buena alternativa a los sistemas comercialmente disponibles, al tener un coste económico menor y ofrecer la flexibilidad de añadir más o diferentes dianas de resistencia, en función del perfil de mutaciones de cada área geográfica. / Tuberculosis remains one of the biggest health threats, causing around 8.5 million of new cases and 1.5 million deaths worldwide, each year. The two cornerstones for the tuberculosis control are rapid diagnosis and rapid detection of drug resistance, allowing prompt initiation of the adequate pharmacological treatment and avoiding the spread of the disease to other individuals. Conventional microbiological methodologies for tuberculosis diagnosis are the smear microscopy and the mycobacterial culture. Nevertheless, the microscopy has low sensitivity especially in cases of extrapulmonary tuberculosis, and Mycobacterium tuberculosis complex culture is very slow. In the past two decades, molecular methodologies have emerged as valuable tools for rapid diagnosis in the field of tuberculosis. In the first block of the thesis, we determined the effectiveness of two techniques for direct detection of M. tuberculosis complex. The sensitivity of the Xpert MTB/RIF (Cepheid) was 78.2% in pulmonary samples and 58.3% in extrapulmonary specimens, all smear-negative. The sensitivity of the GenoQuick MTB (Hain Lifescience) was 78.1% among smear-negative specimens. Given the high economical cost of the Xpert MTB/RIF test, but once proven its advantages for rapid diagnosis, we tried to determine the potential cost-effectiveness of using this technique in daily routine, in an area of low-medium incidence of tuberculosis. In terms of economical costs, the performance of the Xpert MTB/RIF could save a median of 2,000 € among smearnegative patients. In the second part of the thesis, we developed and evaluated a low-cost low-density microarray (LD-SQ) designed for the detection of the main mutations most frequently described to be related to streptomycin, second-line anti-tuberculous injectable drugs (rrs and rpsL genes) and fluoroquinolones (gyrA gene). The microarray detected 92.5% of the mutations related to streptomycin and 87.5% to fluoroquinolones. We also characterized the most prevalent embB mutations related to resistance to ethambutol in our area, and developed a low-cost low-density microarray (LD-EMB) for the rapid detection of these mutations, obtaining a 100% of sensitivity and specificity. The microarray platforms developed for rapid detection of streptomycin, fluoroquinolones and ethambutol showed up as an alternative for rapid diagnosis of drug resistance, with the advantage, compared to other commercially available techniques, of being lower cost and including more targets and codon substitutions, as well as the flexibility to exchange them, depending on the needs of each setting.

La calidad de los oocitos es sinónimo de competencia oocitaria y se define como la capacidad de un oocito para reanudar la meiosis, dividirse después de la fertilización, desarrollarse hasta la etapa de blastocisto, inducir la preñez y conseguir el nacimiento de un animal sano. La selección de los oocitos más competentes es un punto clave en los programas de producción in vitro de embriones (PIVE). El test de Azul de Cresol Brillante (BCB) es un método no invasivo que separa los oocitos que han finalizado su crecimiento (BCB+: citoplasma azul) de los oocitos con la enzima G6PDH activa o oocitos en proceso de crecimiento (BCB-: citoplasma incoloro). En esta tesis, hemos llevado a cabo 3 estudios para probar la capacidad del BCB en seleccionar los oocitos más competentes para la producción in vitro de embriones utilizando corderas como donantes de oocitos. Además se estudiará la competencia oocitaria en relación con el citoplasma y factores moleculares, sus respuestas a las diferentes técnicas de fecundación y nuevos medios de maduración para mejorar la PIVE. En el Experimento 1, se analizaron diferentes concentraciones del BCB (13, 26, 39 y 52 µM) y los oocitos fueron MIV-FIV y CIV. Se evaluó: diámetro de los oocitos, actividad mitocondrial, actividad del factor promotor de la maduración (MPF), la expresión de genes relacionados con el metabolismo (ATP1A1 y COX1) y la función constitutiva de la célula (CPEB y S100A10) y el desarrollo hasta el estadio de blastocisto. Los resultados mostraron que 13 µM de BCB es una concentración adecuada que diferencia los oocitos más grandes (BCB+: 123,66 µm), competentes para desarrollar hasta blastocisto (21%) y con más células (69,71±6,19) que los BCB- (106,82 µm, 9% y 45,91±3,35, respectivamente). La actividad mitocondrial fue mayor en los BCB+ que en los BCB- (3369 y 1565 unidades arbitrarias, respectivamente) y también la actividad de MPF (1,479±0,09 y 1,184±0,05 densidad óptica, respectivamente). La expresión de genes no mostró correlación con la calidad de los oocitos. El objetivo del experimento 2 fue mejorar la producción in vitro de los oocitos BCB- mediante la adición de insulina transferrina selenio y ácido ascórbico durante 12 y 24 h de la MIV. El MPF y el contenido de ATP se midieron antes y después de la MIV. Los resultados no mostraron diferencias en la producción de blastocistos entre los oocitos BCB-. El MPF y el ATP aumentaron en todos los grupos (P <0,001) después de la MIV. En el Experimento 3 se estudiaron técnicas de fecundación como la FIV, ICSI y la activación partenogénetica (AP) en los oocitos BCB+ y BCB-. Se analizó el contenido del ATP intracelular. Los oocitos BCB+ tuvieron un desarrollo hasta blastocito significativamente mayor tras la FIV y la AP (31,7% y 20,5%, respectivamente) que los BCB- (6,7% y 8,8%, respectivamente). Sin embargo los oocitos inyectados (ICSI) no mostraron diferencias en los blastocistos producidos entre los BCB+ y BCB- (14,3% vs 11,8%, respectivamente). Los oocitos BCB+ mostraron tener mayor concentración de ATP que los BCB-. Finalmente podemos concluir que el test del BCB es una metodología fácil, rápida y adecuada para seleccionar los oocitos de corderas más competentes. Los oocitos BCB+ mostraron una mayor producción de blastocistos, actividad mitocondrial y del MPF y mayor contenido de ATP que los BCB-. El test de BCB es un método útil para ser incorporado en los protocolos de PIVE cuando se trabaja con un gran y heterogéneo número de oocitos. Sin embargo este test es menos interesante cuando se trabaja con un pequeño número de oocitos, como en laparoscópica o ICSI. / The oocyte quality is used as synonymous of oocyte competence defined as the ability of an oocyte to resume meiosis, cleave following fertilization, develop to the blastocyst stage, induce a pregnancy and bring the offspring to term in good health. The selection of more competent oocytes is an important point in in vitro embryo production programs. The Brilliant Cresyl Blue (BCB) test has been successfully used as a non invasive methodology to classify oocytes according to their cytoplasm coloration as grown (BCB+: blue cytoplasm) or growing (BCB-: colorless cytoplasm) oocytes. To our knowledge there are no previous reports using this test to select competent oocytes in sheep. We have carried out 3 studies to test the ability of the BCB to select the most competent prepubertal sheep oocytes for in vitro blastocyst embryo production. Furthermore, we pretend to improve the knowledge about oocyte competence related to their cytoplasmic and molecular performances, their responses to different techniques of fertilization and to test new maturation media to improve the blastocyst production. In Experiment 1, different concentrations of the BCB test (13, 26, 39 and 52 µM) were analyzed. After BCB culture all of oocytes were IVM-IVF and IVC. The parameters assessed in this study were: oocyte diameter, mitochondrial activity, maturation-promoting factor (MPF) activity, mRNA relative expression (RE) of genes related to metabolism (ATP1A1 and COX1) and constitutive function of the cell (CPEB and S100A10) and the blastocyst development. The results showed that 13 µM BCB during 60 min could be a suitable concentration to differentiate largest (BCB+, 123.66 µm) and most competent oocytes to develop to the blastocyst stage (21%) and with a higher number of cells (69.71±6.19 S.E.M.) compared with non-stained BCB- oocytes (106.82 µm, 9% and 45.91±3.35 S.E.M., respectively). Mitochondrial activity, assessed by MitoTracker Orange CMTMRos probe, was significantly higher in BCB+ than in BCB- oocytes after in vitro maturation (3369 and 1565 Arbitrary Units, respectively) and the MPF activity, assessed by CDC2 kinase activity assay, showed significantly higher activity at metaphase II stage in BCB+ than in BCB- oocytes (1.479±0.09 and 1.184±0.05 optical density, respectively). The mRNA RE of the different genes analyzed in this work did not show a correlation with the oocyte quality. In Experiment 2, the objective was to improve blastocyst production of small (BCB-) oocytes by addition of Insulin Transferrin Selenium and Ascorbic Acid during 12 and 24 h of IVM. MPF and ATP content were measure before and after IVM. Results showed no differences in blastocyst production between BCB oocytes. The MPF and ATP increased in all groups (P<0.001) after the IVM. In Experiment 3, the aim was to test the blastocyst production after IVF, ICSI and PA of BCB+ and BCB- oocytes. ATP content was analyzed. BCB+ oocytes developed significantly higher up to the blastocyst stage after IVF and PA (31.7% and 20.5%, respectively) than BCB- (6.7% and 8.8%, respectively) oocytes. However, ICSI treated oocytes did not show these differences between BCB+ and BCB- oocytes (14.3% vs 11.8%, respectively). BCB+ oocytes had significantly more ATP content than BCB- oocytes. Finally we can conclude that the BCB test is an easy, fast and suitable methodology to select the more competent sheep oocytes. Good quality oocytes (BCB+) showed higher blastocyst production, mitochondrial and MPF activity and ATP content than BCB- oocytes. The BCB test is a useful method to be incorporated in the embryo production protocol where a large and heterogeneous number of oocytes are use to be in vitro fertilized. However, BCB test is less interesting when working with a small number of oocytes such as in Laparoscopic Ovum Pick Up (LOPU) or ICSI.

El sobrepès en la infància s’ha convertit en un problema de salut pública ja que està relacionat amb importants comorbiditats mèdiques i cada cop nens més petits tenen sobrepès. Objectius: Examinar de manera transversal i longitudinal les associacions entre problemes de conducta i el sobrepès, i identificar els factors de risc pel sobrepès. Mètode: Una mostra comunitària de n=622 nens de 3 anys va ser seguida fins als 5 anys, registrant anualment l’altura, el pes i la psicopatologia. Els següents instruments van ser administrats als pares: el Qüestionari de Fortaleses i Dificultats, l’Entrevista Diagnostica per Nens i Adolescents i l’Entrevista de Factors de Risc. L’anàlisi del pes i l’altura va considerar l’índex de massa corporal (IMC) i el sobrepès definit segons els estàndards de l’Organització Mundial de la Salut. Els anàlisis estadístics van incloure els models generals lineals i regressions binaries logístiques. Resultats: Els nens que tenien sobrepès i un IMC més elevat, tenien més risc de tenir problemes amb els companys i símptomes del trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). L’anàlisi longitudinal va mostrar que un major IMC als 3 anys era predictiu de puntuacions més elevades en la dimensió problemes amb els companys als 4 i 5 anys i majors puntuacions en la dimensió d’hiperactivitat i TDAH als 4 anys. Addicionalment, els resultats van mostrar dos factors de risc pel sobrepès i l’IMC en l’etapa preescolar: nivell socioeconòmic baix i major pes al néixer. Conclusions: Aquest estudi és el primer, que usant un instrument psicològic de diagnòstic, mostra una relació entre el IMC/sobrepès i el TDAH en preescolars. Els nens que tenen sobrepès, ja des de ben petits, podrien beneficiar-se del cribratge per problemes de conducta i problemes de relació amb els companys. A més, la identificació en una etapa primerenca dels nens amb un major risc de tenir sobrepès ofereix el potencial per l’elaboració de programes de prevenció de sobrepès. / Childhood overweight is a public health concern that poses serious threats to children’s health and is being found at ever younger ages. Objectives: To examine cross-sectional and longitudinal associations between behavioral problems and weight status, and to identify risk factors in early life for overweight in preschoolers. Methods: A community sample of n=622 three-year-olds was followed until the age of 5, their height and weight and psychopathology were registered annually. The Strengths and Difficulties Questionnaire, the Diagnostic Interview for Children and Adolescents, and the Schedule of Risk Factors were administered to their parents. Weight status considered body mass index (BMI) and overweight status defined by World Health Organization standards. Statistical analysis included general linear models and binary logistic regressions. Results: Children who were overweight and had a higher BMI were at increased risk of having peer problems and attention-deficit/hyperactivity disorder (ADHD) symptoms. Prospective analyses showed that a higher BMI at the age of 3 years was predictive of higher scores in the peer problems dimension at ages 4 and 5 years and higher scores in the hyperactivity dimension and ADHD symptoms at the age of 4 years. Furthermore, two strong risk factors for overweight and a higher z-BMI in the preschool years were a family’s low socioeconomic status and high birth-weight. Conclusions: This is the first study using a psychological diagnostic-based instrument that shows a relationship between weight status and ADHD symptoms in preschoolers. Overweight children might benefit from screening for behavioral disorders and peer relationship problems. Moreover, identification in early life of groups of children at higher risk of becoming overweight offers the potential for early prevention programs.

Este estudio busca investigar y analizar cómo piensan y actuan entrenadores de proyectos sociales brasileños con respecto a la enseñanza de competencias de vida a jóvenes que viven en áreas de riesgo de exclusión social. Entrevistamos a seis entrenadores de fútbol y otros deportes de distintas clases de proyectos de educación por el deporte. Se implementó un análisis cualitativo identificando y organizando Meaning Units, que resultó en la creación de cuatro grandes dimensiones: Trabajo en Equipo, Disciplina, Actuación y Vínculo, y Educación Integral; formadas por 28 categorías que reflejan las filosofías y prácticas de los educadores. Los resultados indican que todos los entrenadores entrevistados tienen un perfil análogo al “modelo de entrenamiento de competencias de vida” de Gould, Collins, Lauer y Chung (2007) que utilizan estrategias para la enseñanza de competencias de vida, como por ejemplo fomentar la autonomía, estimular el esfuerzo y dar feedback, aunque carecen de un planteamiento sistemático y tiene recursos precarios para llevar a cabo dicho modelo. / This study aims to investigate and analyze how coaches of Brazilian social projects think and act when teaching life skills to young people who live in areas of social risk. We interviewed six coaches of both football and other sports about different types of educational projects delivered through sport education. A qualitative analysis was developed through the identification of Meaning Units resulting in the creation of four large dimensions: Teamwork, Discipline, Performance and Bonding, and Integral Education, composing of 28 categories which reflect the philosophies and practices of these educators. The results show that all coaches that participated in this study have a similar profile "coaching life skills model" Gould, Collins, Lauer & Chung (2007) using strategies for teaching life skills, such as fostering autonomy, stimulate the effort and give feedback, but lack a systematic approach and has weak resources to carry out this model.

OBJECTIUSObjectiu general és la creació d'una escala per la predicció de les conductes de risc que es pugui utilitzar en l'àmbit de la consultaObjectius específics: A) estudiar les associacions entre les conductes de risc (consum de drogues, sexualitat de risc, i seguretat viària); B) identificar factors personals, familiars i escolars que influeixen en la presa de conductes de risc a l'adolescència en una mostra d'adolescents escolaritzats; i C) analitzar la capacitat predictiva de l'escala en les mostres d'adolescents escolaritzats de Barcelona de 1993 i 1999.MATERIAL I MÈTODESS'ha fet servir les dades de l'Enquesta de Salut als Adolescents de la Ciutat de Barcelona 1993. Les variables conductuals són 10 agrupades en tres grans grups: consum de drogues, conducta sexual i seguretat viària. Les variables independents són de tipus personal, familiar i escolar. Per l'anàlisi bivariada, que s'ha fet separadament per gènere, s'ha creuat cadascuna de les 10 variables conductuals entre elles i posteriorment amb cadascuna de les variables independents. S'han calculat els estadístics Xi-quadrat i Odds Ratio (OR) per les variables qualitatives i la t de Student per les variables quantitatives. Totes les variables independents significativament associades amb 5 o més de les variables conductuals en els nois i en les noies han estat introduïdes en una anàlisi multivariada per detectar almenys una conducta de risc. Aquelles variables que es mantenen significatives i compleixen els criteris establerts conformen l'escala. Posteriorment, l'escala s'aplica als resultats de l'Enquesta de Salut als Adolescents Escolaritzats de Barcelona 1999 per confirmar la seva capacitat predictiva. RESULTATSLes deu variables conductuals estan significativament associades entre elles, amb l'excepció del fet de no portar sempre el cinturó de seguretat que no s'associa amb el consum de tabac, alcohol o altres drogues en les noies ni amb els consum de cannabis i altres drogues en els nois. Pel que fa a les variables independents, a més de l'edat i el sexe, hi ha 15 variables que s'associen amb la majoria de les variables conductuals. D'aquestes, només vuit (edat, religiositat, hàbit tabàquic de la mare, consum d'alcohol del pare, relació amb els pares, relació amb l'escola, notes mitjanes, relació amb els mestres) es mantenen significatives en l'anàlisi multivariada. Dues d'aquestes variables (hàbit tabàquic de la mare i consum d'alcohol del pare) han estat finalment excloses perquè depenen de la quantitat consumida. Repetint l'anàlisi multivariada sense elles, no s'observen diferències. Les cinc variables finalment incloses en l'escala reben una puntuació de 0 si son protectores (alt nivell de religiositat, bona relació amb els pares, agrada anar a l'escola, notes mitjanes d'aprovat o més, bona relació amb els mestres) i de 1 en cas contrari, el que dona una puntuació entre 0 i 5. Mitjançant una corba ROC, el millor punt de tall per detectar almenys una conducta de risc és quan la puntuació és >1. Aplicant l'escala als resultats de l'enquesta de 1993, trobem que aquells adolescents que presenten una puntuació >1 tenen significativament més probabilitats de prendre qualsevol de les 10 conductes de risc. Quan ho estratifiquem per edats, totes les variables són significatives pels més joves (14-16 anys), però pels més grans (17-19 anys) no són significatives les dues variables relacionades amb la sexualitat. Quan apliquem l'escala a l'enquesta de 1999, es manté significativa per a totes les variables conductuals menys no portar sempre el cinturó. El mateix succeeix quan ho estratifiquem per edats, però pels més joves tampoc no és significativa per haver conduït intoxicat ni per haver tingut relacions sexuals coitals.CONCLUSIONSLes conductes de risc estan altament relacionades entre elles.Hi ha factors personals, familiars i escolars que estan relacionats amb la presa de conductes de risc.L'escala és senzilla d'aplicar i d'avaluar i permet detectar aquells adolescents que prenen almenys una conducta de risc.L'escala és sobretot un bon predictor del consum de drogues.L'escala permet detectar millor les possibles conductes de risc en els adolescents més joves (14-16 anys).Atès que hi ha una forta associació entre les conductes de risc, encara que l'escala serveixi principalment per la detecció del consum de drogues, també ens està indicant, ni que sigui de manera indirecta, que poden haver-hi altres conductes nocives per a la salut que cal explorar. / PURPOSEThe main purpose is to create a scale to predict risky behaviors that can be used in clinic.Specific objectives are: A) to study the association between risky behaviors (drug use, risk sex and vehicle-related behavior); B) to identify personal, family and school-related factors that influence risk taking among a sample of school-aged adolescents; and C) to analyze the predictive capacity of the scale in the samples of school-aged adolescents of Barcelona of 1993 and 1999.MATERIAL AND METHODSData were drawn from the Barcelona Adolescent Health Survey 1993. There are 10 behavioral variables divided in 3 groups: drug use, sexual risk, and vehicle-related behavior. Independent variables are personal, family and school-related. Bivariate analysis, performed separately by gender, crossed behavioral variables between them and with each independent variable. Chi-square and odds ratio were used to compare qualitative variables and Student's t for quantitative variables. All independent variables statistically significant for 5 or more behavioral variables among boys and among girls were included in a multivariate analysis to detect at least one risky behavior. Statistically significant variables were included in the scale. Afterwards, the scale is applied to the Barcelona Adolescent Health Survey 1999 to confirm its predictive capacity.RESULTSAll the behavioral variables are significantly associated between them, with the exception of not always using the seat-belt that is not significant for tobacco, alcohol or other illegal drugs use among girls nor with cannabis and other illegal drugs use among boys. Fifteen independent variables, plus gender and age are significant for most behavioral variables. Of those, only 8 (age, religiosity, mother' smoking, father's drinking, relationship with parents, relationship with school, grades, relationship with teachers) are significant in the multivariate analysis. Two of these variables (mother' smoking, father's drinking) were not included because they depend on the quantity used. Redoing the multivariate analysis without them no differences were found. The five variables finally included in the scale score 0 if they are protective (high religiosity, good relationship with parents, likes going to school, above mean grade average, good relationship with teachers) and score 1 when risky, giving a final score ranging from 0 to 5. Through ROC curve, the best cut-off point to detect at least one risky behavior is a score over 1. Applying the scale to the 1993 survey, all adolescents with a score >1 are significantly more likely to take any of the 10 risky behaviors. When stratifying by age, all variables are significant for the younger ones (14-16 years), but for the older group (17-19 years) the two risk sex variables are not significant. In applying the scale to the 1999 survey, it is significant for all the variables with the exception of not always using a seat belt. The same is true when we stratify by age, but for the younger group having had sexual intercourse and having driven while intoxicated were not significant.CONCLUSIONSRisky behaviors are significantly linked between them.There are personal, family, and school-related behaviors related to risk taking behaviors.The scale is easy to use and assess and permits to detect those adolescents that take at least one risky behavior.The scale is mainly a good predictor of drug use.The scale works better to detect risk behaviors among younger adolescents (14-16 years).Since there is an association between risk behaviors, even though the scale is more useful to detect drug use, it also indicates, even indirectly, that other risk-taking behaviors that need to be explored may be present.

Objetivo. Conocer la prevalencia y los tipos del Virus de papiloma humano (VPH) y evaluar la magnitud de la asociación entre la presencia del VPH y otros cofactores y las lesiones intraepiteliales escamosas de bajo y alto grado (LIEBG y LIEAG) y cáncer invasor en mujeres VPH positivas de Morelos. Material y métodos. Estudio transversal de base poblacional realizado entre 1997 y 1999. Se definió como caso todas aquellas mujeres VPH positivas que presentaran LIEBG y LIEAG/cáncer invasor, diagnosticados por medio de citología cervical, colposcopía y confirmados a través de histopatología. El grupo de comparación fueron mujeres VPH positivas sin lesión cervical. Se colectaron células endo y exocervicales utilizando citobrush y se utilizo utilizó un ensayo de tirillas de nylon ( Strip assay) empleando un formato de hibridación reversa. Resultados. Se estudiaron un total de 246 mujeres VPH positivas, 24 diferentes tipos del VPH fueron identificados siendo los tipos más frecuentes el 16, 18, 31 y 33. La prevalencia del VPH 16 en mujeres con LIEAG y cáncer invasor fue del 53.6%. El riesgo de presentar LIEAG/CC es treinta y siete veces mayor LIEAG/CC (RM= 37.8 IC 17.1-83.5) si se tiene una infección con un VPH de alto riesgo. Posibles cofactores además del VPH serian la multiparidad y 2 o más parejas sexuales. Conclusiones. En las mujeres de Morelos, el factor más fuertemente asociado con el desarrollo de LIEAG y cáncer cervical invasor es la infección por virus del papiloma humano de alto riesgo ( especialmente el VPH 16). / Objetive: To know the prevalence and the types of the Human papilloma viruses being (HPV) and to evaluate the magnitude of the association between the presence of the HPV and other cofactors and the injuries intraepiteliales scaly of low and high degree (LIEBG and LIEAG) and invading cancer in women positive HPV. Material and methods. Transversal study of population base realized between(among) 1997 and 1999. It was defined as a case all those women positive VPH who were presenting LIEBG and invading LIEAG/cancer, diagnosed by means of cervical screening, colposcopy and confirmees across histopathology. The group of comparison they were women positive VPH without cervical injury. Cells were collected endo and exocervicales using citobrush and I use a Strip assay. They were studied a total of 246 women VPH positive, 24 different types of the VPH were identifying being the most frequent types the 16, 18, 31 and 33. The prevalence of the VPH 16 in women with LIEAG and invading cancer was of the 53.6%. The risk to present LIEAG/CC is thirty-seven times greater LIEAG/CC (RM = 37.8 IC 17.1-83.5) if has an infection with a VPH of high risk. Possible cofactors besides the VPH be the multiparidad and 2 or more sexual couples. Conclusions. In the women of the most hardly associated factor with the development of LIEAG and invading cervical cancer is the infection by virus of the HPV of high risk (especially the HPV 16).

L'Autoestimulació Elèctrica Intracranial (AEIC) del feix prosencefàlic medial facilita l'adquisició i posterior retenció d'un aprenentatge quan és administrada immediatament després de l'entrenament. Aquest efecte és especialment potent en rates que parteixen de baixos nivells d'aprenentatge, i es creu que és degut a un efecte activador general de l'AEIC sobre diferents estructures encefàliques.Es va decidir estudiar els efectes del tractament d'AEIC post-entrenament sobre l'adquisició i la retenció d'un condicionament d'evitació activa de dos sentits en rates velles (16-17 mesos), i sobre l'adquisició i retenció d'una tasca de memòria declarativa dependent de l'hipocamp (alternança en laberint en T) en rates joves (3 mesos).Per assolir aquests objectius es van realitzar dos experiments amb rates albines de la soca Wistar. En el primer treball vam observar com el tractament d'AEIC post-entrenament va facilitar l'adquisició del condicionament d'evitació activa de dos sentits, sense afectar sobre la retenció a llarg termini. Aquests resultats demostren que els animals vells, que generalment parteixen de baixos nivells d'aprenentatge, mantenen els mecanismes de plasticitat necessaris perquè es faciliti l'adquisició d'aquest condicionament, encara que possiblement de manera menys eficaç que en els animals joves, el que planteja la necessitat de desenvolupar un model de tractament amb AEIC que sigui igual d'efectiu pels diferents grups d'edat.En el segon treball vam constatar un efecte facilitador del tractament d'AEIC post-entrenament sobre l'expressió flexible d'una memòria declarativa, una característica essencial dels aprenentatges que depenen d'aquest sistema de memòria. Aquests efectes no es van observar en la retenció a llarg termini, indicant un efecte específic sobre la fase de consolidació de la informació entre sessions d'aprenentatge.Aquestes dades mostren com els efectes facilitadors del tractament d'AEIC post-entrenament poden ser generalitzar a dues situacions prèviament no estudiades d'alt interès per a l'estudi i desenvolupament de tractaments compensadors dels trastorns de la memòria, com són l'envelliment i les tasques de memòria declarativa. / Intracranial self-stimulation (ICSS) of the medial forebrain bundle improves learning acquisition and subsequent retention when administered immediately after training. This effect is particulary marked in rats with low initial learning levels, and this is thought to be due to a general arousing effect on different structures of the brain.We decided to study post-training ICSS effects on acquisition and retention of a two-way active avoidance conditioning in aged rats (16-17 months), and on acquisition and retention of a hippocampus-dependent declarative memory task (delayed alternation in a T-maze) in young rats (3 months).We conducted two experiments with albino rats of the Wistar strain. In the first, we observed a facilitatory effect of post-training ICSS on the acquisition of the two-way active avoidance conditioning, and no effect on long-term retention. These results show that aged animals, which generally show poor initial learning levels, do maintain the necessary plastic mechanisms for facilitating acquisition of this conditioning, although probably in a less efficient way than young rats, raising the need for developing a model of ICSS equally effective in young and old rats.In the second experiment, we observed a facilitatory effect of post-training ICSS on the flexible expression of declarative memory, which is the hallmark of the learning tasks that depend on this memory system. These effects were not observed in the retention session, suggesting a specific effect on the consolidation phase between learning sessions.This data generalize the facilitatory effects of post-training ICSS to two conditions, never tested before, of high interest for the study and development of compensating treatments for memory disorders, such as aging and declarative memory.

La neuropatologia degenerativa inclou un grup de malalties que cursen amb la degeneració progresiva del teixit nerviós tant en animals com en persones, i causant una pèrdua neuronal i una reacció glial, majoritàriament astrocítica en el Sistema Nerviós Central. La distribució d'aquestes lesions degeneratives acostuma a ser focal o multifocal.En neuropatologia veterinària existeixen múltiples malalties neurodegeneratives que afecten a diferents espècies animals. En la present tesi s'estudien quatre malalties degeneratives que afecten a l'espècie canina, l'equina, l'ovina i la bovina. Les malalties són: la distròfia neuroaxonal canina i l'envelliment en el gos, la mieloencefalopatia degenerativa equina, l'atròfia muscular espinal en vedells i l'scrapie en un model experimental murí. Es creu que la pèrdua neuronal pot ser causada o pot causar una disminució o una alteració en la sinapsi o transmisió nerviosa. Per això en aquesta tesi es pretén investigar si existeix alteració de la sinapsi i si la pèrdua neuronal present en les malalties neurodegeneratives animals és deguda a mort neuronal apoptòtica. Alhora es pretén que els resultats obtinguts puguin encaminar la recerca en neuropatologia veterinaria cap a la creació de nous models animals que poden ser de gran utilitat pel millor coneixement dels processos neurodegeneratius que afecten actualment a l'espècie humana. / Degenerative neuropathology brings together all animal and human disorders in which the nervous tissue has features of neurodegneration such as neuronal loss and gliosis, preferently astrocytosis. The distribution of the lesions is usually focal or multifocal.In veterinary science, there are several neurodegenerative diseases that affected diferent animal species. This thesis is based on four animal diseases present in the canine, the equine, the ovine, and the bovine specie. The diseases are as follows: neuroaxonal dystrophy and aging in the canine specie, the equine degenerative myeloencephalopathy, the bovine spinal muscular atrophy, and the scrapie in an experimental murine model. Several recent studies describes a relation between the neuronal cell death and the synapse. It is thought that abnormalities at the synapse might let neurons to die.The aim of this thesis is to investigate if synapses are altered in the previous mentioned animal disorders, and if cell loss is due to apoptosis.Moreover, it is also our interest that results obtained in this thesis may give possible insights to the creation of new animal models and contribute its human counterparts.