Aquest treball de recerca investiga la formació en valors ètics dels professionals de les TIC amb l’objectiu de destacar un marc educatiu on portar a terme el procés d’aprenentatge dins de les escoles d’enginyeria. Aquest marc educatiu s’estudia a través de tres eixos principals: quin paper juga l’ètica dins del context de les TIC; quines implicacions morals té l’ètica professional; quins són els requeriments educatius essencials necessaris per tal que els professionals de les TIC puguin desenvolupar un perfil ètic adequat. Conseqüentment, les principals contribucions d’aquest treball són dues. En primer lloc, detectar les implicacions morals de la tecnologia i com aquestes configuren i influencien l’exercici pràctic diari del professional de les TIC. En segon lloc, proveir els estudiants de les escoles d’enginyeria d’una ètica professional, la qual és implementada mitjançant un conjunt de recursos metodològics i pedagògics, per tal d’ensenyar-los a treballar d’acord amb els valors socials conjunturals, els quals són la base per a un ensenyament ètic adient. Els enfocaments de recerca sobre els quals basem aquest estudi són tres: l’hermenèutica, l’ètica discursiva i l’ètica de la virtut, aplicades a l’àmbit de l’ètica professional. Aquests mitjans busquen suscitar i representar els diferents punts de vista i experiències dels estudiants quan s’enfronten a dilemes morals. Per això, aquests plantejaments de recerca, conjuntament amb les eines d’aprenentatge corresponents permeten als estudiants augmentar la seva consciència respecte les qüestions ètiques relacionades amb la seva construcció moral, alhora que desenvolupen l’expertesa tècnica pròpia de la titulació d’enginyeria. Així doncs, la proposta presentada proporciona un marc de treball que consta d’un conjunt educatiu de recursos basats en eines d’aprenentatge que permeten la reflexió de qüestions ètiques i l’assoliment d’un ensenyament centrat en la millora pràctica de l’estudiant d’enginyeria. Els resultats d’aquest estudi culminen amb les conclusions següents: 1. La necessitat d’emfatitzar que el comportament ètic és sempre necessari en l’exercici d’una professió social com l’enginyeria, però no només quan les coses van malament. 2. La incorporació d’una dimensió ètica que ens permeti analitzar les accions, les conseqüències i les responsabilitats respecte a la relació existent entre la tecnologia i la professió de l’enginyeria tenint en compte el context social on es desplega. 3. La cerca d’una ètica amb característiques pròpies implementada a través de mètodes, eines d’aprenentatge i recursos tecnològics. Tot això amb la mirada posada a realitzar bones pràctiques que potenciïn la sensibilitat ètica entre els estudiants d’enginyeria. Basant-nos en els resultats anteriors, el professorat i l’alumnat dels graus d’enginyeria, on les tecnologies de les TIC tenen un paper rellevant i de lideratge, haurien de ser capaços d’avaluar com aborden l’ensenyament i l’aprenentatge ètic professional, si apunten per promoure una professió de qualitat i d’un evident vincle social, basada en una plena consciència de l’ètica dins de l’actual món professional de les TIC. / This study investigates the training in ethical values of ICT professionals with a view to highlighting an educative framework from which to carry out the learning process within engineering schools. This educative framework is explored through the following central points: what is the role of ethics within the context of ICT; what moral implications professional ethics has; what are the essential educative requirements that ICT professionals need to develop an appropriate ethical profile Consequently, the study’s principal contributions are twofold. On one hand, identifying moral involved with technology and how these shape the daily practical exercise in the scope of ICT professionals. On the other hand, providing the students of engineering schools with professional ethics by means of a set of methodological and pedagogical resources, in order to train students to work in accord with the relevant social values on which suitable ethics instruction is based. The research approaches employed in this study are three: the hermeneutic approach, the discursive ethics and the virtue ethics, applied within the field of professional ethics. These methods seek to elicit and represent the different perspectives and experiences of the students when facing ethical dilemmas. Thus, this research work approaches jointly the corresponding set of learning tools that allow students to raise their awareness regarding the ethical issues related to their moral construction, at the same time as they develop the technical expertise typical of an engineering degree. So this proposal provides a framework that consists of a set of educational resources based on learning tools that allow the deliberation of ethical issues, and the fulfilment of a training process aimed at the experiential improvement of the student of engineering. The study’s findings culminate in the following remarks: 1. The necessity of emphasizing that ethical behaviour is always appropriate in the exercise of a social profession such as engineering, not only when things goes wrong. 2. The incorporation of an ethical dimension that allows us to analyse the actions, outcomes and responsibilities with regard to the existing relationship between technology and the engineering profession taking into account the social context in which it is deployed. 3. The search for an ethics with typical features implemented through appropriate methods, learning tools, and technological resources. All of this with the aim of achieving good practice which strengthens ethical sensitivity among the students of engineering. Based on the preceding results, teaching staff and the student body of engineering degrees, where ICT technologies have an prominent and leading role, should be able to evaluate how they approach ethical professional training and learning, if they aim to promote a profession of quality and of clear social connectivity, based on a full awareness of the ethics within the current ICT professional world.

Aquesta tesi doctoral s’emmarca dins l’àrea d’estudi de l’educació, i posa el seu èmfasi en dos contextos determinats: l’educació formal, l’escola, i l’educació no formal, concretament l’educació en el lleure que es desenvolupa des dels centres d’esplai. El nexe d’unió entre ambdós àmbits gira al voltant de les competències bàsiques. D’aquesta manera, es pretén estudiar la relació entre les competències desenvolupades en els esplais amb les vuit competències bàsiques establertes a l’etapa d’Educació Primària a Catalunya, tot intentant esbrinar si la participació activa en un centre d’esplai per part dels infants afavoreix l’assoliment d’aquestes competències bàsiques. Es planteja una revisió teòrica sobre el concepte general de competència, així com de les vuit competències bàsiques de l’escola. D’altra banda, es desenvolupa el marc teòric sobre l’educació en el lleure en general i l’àmbit de l’esplai en particular. Pel que fa a la metodologia d’estudi, es conjuguen tècniques quantitatives, qüestionaris, amb d’altres de qualitatives com són les entrevistes i les observacions. Les dades recollides i analitzades condueixen a concloure que a l’esplai es desenvolupen totes les competències bàsiques escolars, amb major o menor intensitat, i no només aquelles tradicionalment descrites per la literatura sobre l’educació en el lleure, com poden ser la competència d’autonomia i iniciativa personal o la social i ciutadana. Les competències bàsiques es treballen a l’esplai sempre d’una manera pràctica i aplicada a la quotidianitat dels infants, partint de l’element lúdic i la pròpia vivència com a eixos vertebradors, i el monitor com a referent imprescindible i model per als infants

Ce projet de recherche cible l’étude et l’amélioration de la précision de la classification d’images de phytoplancton et la diminution du temps de traitement moyen requis par image. Deux solutions de classification sont proposées pour atteindre ces objectifs. La première solution vise à effectuer la classification d’images en passant par les phases de prétraitement, de discrimination et de classification, et la deuxième solution utilise uniquement les phases de prétraitement et de classification. En résumé, la phase de prétraitement manipule une image en vue de caractériser l’élément principal (le phytoplancton), la phase de discrimination utilise les arbres décisionnels à intervalles pour éliminer les catégories ayant peu ou pas de similitude avec l’image traitée et finalement, la phase de classification se sert de machines à vecteurs de support (SVM) pour prédire une catégorie d’appartenance à chaque image traitée. À la base, il y a un appareil de capture automatisée d’images qui transmet celles-ci à un classificateur. Selon la vitesse de classification, une portion ou l’ensemble des images générées seront classifiés. Donc, plus le nombre d’échantillons à classifier est grand, meilleure est l’approximation de la population de chaque groupe de phytoplanctons, à un temps donné. Le but étant d’obtenir une analyse qualitative, quantitative et temporelle plus précise de ce micro-organisme. Pour permettre la classification de ce type d’image, un logiciel nommé Biotaxis a été développé. Celui-ci offre à l’utilisateur l’option de choisir parmis les deux solutions de classification proposées ci-haut. Toutes deux débutent par l’entraînement d’un groupe de classification, qui est composé de plusieurs catégories d’image, suivi par des tests de classification, qui sont effectués sur ce groupe pour vérifier la précision de la classification des catégories d’image qui le compose. Pour entraîner et tester le classificateur du logiciel Biotaxis, deux ensembles d’images ont été employés. L’un d’eux sert uniquement à l’entrainement de groupes de classification et le second à tester ces derniers. Les résultats obtenus dans ce projet de recherche ont permis de confirmer la validité des deux solutions proposées. Il fut possible d’atteindre une précision de la classification moyenne de 87 % et plus avec des groupes de classification de 13 catégories et moins. De plus, un temps de traitement moyen inférieur à 200 ms par image a été réalisé à partir de ces mêmes groupes de classification. Le logiciel Biotaxis est proposé comme une nouvelle solution pour classifier rapidement des images de phytoplancton.

Aquesta tesi doctoral és fruit d’una recerca que des d’un enfocament ecològic qualitatiu d’investigació etnogràfica centrada a l’aula, explora d’una banda els avantatges del treball interdisciplinari de les assignatures d’anglès i música, i d’altra banda com incideix en la motivació de l’alumnat la creació d’un rap en anglès. Primerament es presenta un breu repàs al marc teòric, referent a l’ensenyament de l’anglès, l’ensenyament de la música, la relació entre la música i la llengua, i la motivació. Es relaciona la motivació amb els conceptes d’emoció, interès i creativitat i a partir d’aquests conceptes es creen unes categories apriorístiques que permeten l’anàlisi de les dades. Seguidament s’explica la proposta didàctica portada a terme en una aula de 6è de primària i es procedeix a l’anàlisi de les dades a partir dels diferents instruments de recollida i de les diverses perspectives dels integrants en el projecte. / This thesis presents a piece of ethnographic classroom-based qualitative research from an ecological perspective. The aim was, on one hand, to explore the potential of an interdisciplinary (English and Music) project and, on the other, the effect of creating their own English rap on pupils’ motivation. The theoretical framework examines current thinking on foreign language acquisition, music learning, and the relationship between music, language and motivation. The research relates motivation to other concepts such as emotion, interest and creativity, out of which aprioristic categories are established for use in the analysis. The work includes a description of the project, carried out in a Year 6 Primary school classroom, and an analysis of the data obtained. This data was gathered by using a range of different instruments which include the observations, from the varying perspectives, of the participants in the project.

Aquesta recerca analitza la capacitat que tenen els estudiants de mestre per posar en pràctica els seus aprenentatges referents a les teories d’ensenyament i aprenentatge de les ciències basades en la modelització (EACBM). Per assolir aquest objectiu: (i) s’ha dissenyat i implementat un programa de formació inicial de mestres d’educació primària basat en l’EACBM; (ii) s’han comparat 71 unitats didàctiques realitzades abans, durant i al final del programa de formació. L’anàlisi de dades ha suposat la creació d’un nou instrument d’anàlisi que pren com a referència la interactivitat, aprofundint en els processos d’ensenyament-aprenentatge al llarg dels temps, sense deixar de fer referència a aquells aspectes específics del contingut. Els resultats indiquen millores referents a l’exploració dels models inicials de l’alumnat així com a la planificació d’activitats per recollida de dades/evidències. També s’identifiquen limitacions específiques referents a l’adquisició de coneixements referents a EACBM i es suggereixen aspectes de millora per a la formació docent. / This study explores preservice teachers’ challenges to achieve the required skills to put Model-Centred Instruction (MCI) into practice. To this end: (i) specific MCI for preservice primary university courses has been designed and performed; (ii) a total amount of 71 lesson plan designs done prior; through and at the end of instruction have been compared. A new instrument for data analysis has been established. This instrument pretends to deepen the teaching-learning process through time while making reference to specific aspects of the content and taking the join activity as a reference. Findings indicate significant pedagogical gains related to the exploration of students’ prior models and the collection of data/evidence within inquiry activities. Specific constraints for the adequate acquisition of MCI have been identified. Based on these results, areas of focus to improve teacher education have been suggested.

No description available.

El objetivo general de este trabajo es explorar, analizar y describir los factores y elementos que intervienen en la transferencia del aprendizaje a las tareas laborales cotidianas como consecuencia de haber asistido a un curso de formación relacionado con el trabajo. Este trabajo explora y analiza el concepto de transferencia del aprendizaje desde diferentes enfoques teóricos e indaga sobre los factores que intervienen en este proceso a través de cuatro estudios realizados en dos contextos de formación para el trabajo y el empleo: dos en el contexto de formación profesional para empleo y otros dos el contexto de formación permanente del profesorado universitario. En la primera parte se presenta una aproximación teórica al concepto de transferencia del aprendizaje desde la psicología y la pedagogía y desde la perspectiva del desarrollo de recursos humanos. En la segunda parte se exponen cuatro estudiossobre transferencia del aprendizaje en contextos de formación para el trabajo y el empleo basados en una metodología empírico-analítica de investigación. Estos estudios, si bien son independientes entre sí, todos abordan la cuestión de la transferencia del aprendizaje y se asientan en una metodología de investigación empírico-analítica. / The work presents fourre search studies about the transfer of learning in job-related training contexts. The overall objective of these studies is to explore, analyze and describe the factors and elements in volved in the transfer of learning back to work after participants have attended a training course related to the ir work. The work explores and analyzes the concept of transfer of learning from different theor etical approaches and explores the factors in volved in this process through four studies in two contexts of job-related training: two studies were conducted in Subsystem professional training for employment context and other two studies were conducted in the context of academic teacher training in higher education institutions. The first part presents a conceptual literature review of the transfer of learning concept from a psychology and pedagogy approach and human resource development approach. These cond part presents four studies on transfer of learning in the context of job-related training. These studies, although they are independent of one another, all address theis sue of the transfer of learning and are based on an empirical-analytic research methodology.

Mémoire numérisé par la Direction des bibliothèques de l'Université de Montréal.

Mémoire numérisé par la Direction des bibliothèques de l'Université de Montréal.

Mémoire numérisé par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Université de Montréal. / Pour respecter les droits d'auteur, la version électronique de cette thèse ou ce mémoire a été dépouillée, le cas échéant, de ses documents visuels et audio-visuels. La version intégrale de la thèse ou du mémoire a été déposée au Service de la gestion des documents et des archives de l'Université de Montréal.