This work is a study of the concept of progress in Bukhara between approximately 1860 and 1920. It is based on unpublished and published sources from this period. The study suggests that not only the technological and social developments that took place on a global scale between 1860 and 1920 affected the conceptualization of progress in Bukhara, but that globalized narratives on progress did so as well. Cosmographical concepts and explanations that previously were more common were notably absent in what during the 1910s became a discourse on progress, but the concept of progress still had an important eschatological dimension and was closely related to apocalypticism. Chapter One presents the context of the study. The second chapter discusses the theoretical framework and the analytical concepts. The next chapter continues by outlining the political, economic and cultural conditions in Bukhara during this period as well as providing a short historiographical discussion. The fourth chapter discusses the concept of geography and how it affected metaphorical constructions of time. Chapter Five is a study of how Bukharan travellers conceived of novelties. The following chapter discusses the direction of discontinuity and its eschatological implications. Chapter Seven studies how knowledge was temporalized and affected by a shift in the direction of discontinuity. Chapter Eight discusses the lexeme taraqqī, in which the concept of progress later was embedded, as well as various synchronic and diachronic orders. Chapter Nine discusses the eschatological and apocalyptic discourse in Bukhara during the 1910s. The last chapter contains general conclusions in the form of a discussion of the operational environment of progress in Bukhara between approximately 1860 and 1920.

La relation entre la peinture et la littérature persane était étroitement liée pendant toute l'histoire del'Iran après la conquête de l'Islam. Ce sont souvent les sujets mystiques qui dominent la littérature persane et ils se manifestent également dans la peinture par l'illustration des divans et des ouvrages soufis. C'est ainsi que la peinture persane est le grand témoin de l'approche gnostique et elle possède une dimension mystique transcendante. Les éléments et les symboles, inspirés des métaphores sublimes de la littérature soufie persane, nous orientent vers des interprétations mystiques dont on trouve la manifestation explicite dans la plupart des suppléments de la peinture persane. Les conceptions soufies se sont manifestées également dans la peinture des écoles dérivées de la peinture persane comme l'école de la peinture inde-persane et l'école de la peinture moghole. Il faut souligner que la circulation de la langue persane avait un rôle remarquable dans ce parcours. Notamment, d'une part le persan était la langue officielle de l'Inde sous le règne d'Akbar, l'empereur moghole passionnée de la culture persane, et de l'autre part les vagues d'émigrations des poètes et des peintres iraniens vers l'Inde, sous la pression des docteurs religieux safavides développaient l'influence de la culture persane dans le sous-continent indien.Les deux raisons essentielles qui préparaient la base d'un grand mouvement artistique. L'affection des rois moghols envers les confréries soufies, hérité de leur grand ancêtre Tamerlan, se manifestait par le respect qu'ils avaient pour les soufies et, en particulier, pour les Sheikh (s) naqšbandî. / Persian painting and Persian literature were closely linked during the history of Iran after the conquest of Islam. lt is often the mystical topics of Persian literature, which have an effect on the Persian painting. During the Timurid dynasty, Sufism has occupied a central place in the society of Iran. The Sufism ideology, in particular the naqsbandî beliefs, has brought a transcendent mystical dimension to the illustrations of this period of history of Persian art. We can find the explicit mystical influence of the big naqshbandî master and the last great medieval mystic, Jami, on the painting of Kamâl al-Dîn Bihzâd. Obviously, the success of Bihzâd disciples, who were under his influence, gave birth to the lndo-Persian painting in Mughal court.Moreover, Akbar (1542-1605) and his great passion for the Persian language and culture had adecisive role in the development of the Persian mystical thoughts in lndia. The Persian language became the official language of the lndian Mughal Empire du ring his reign.The devotion of Akbar for the Sufism was particularly manifested in his special respect toward naqsbandî Sheikhs. At the same time, under the religious pressure of the Safavid dynasty some of the lranians were obliged to leave their country. The big passion of Akbar in one hand and the immigration waves of lranians, especially Sufis, poets and artists to the lndia, on the other hand,prepared the society for intellectual and artistic movements.ln fact, the naqsbandî traditions and ideas have travelled from Iran to the northern lndia. Bokhara played a great role in the circulation of beliefs and ethics of the naqsbandî order between Persia and India.

[ES] Esta tesis lleva a cabo una investigación exhaustiva e interdisciplinaria sobre la compleja interrelación entre el turismo patrimonial y el desarrollo sostenible, centrada en el estudio del patrimonio de la Ruta de la Seda en Bujará, Uzbekistán. Utilizando métodos de investigación cualitativos y cuantitativos, incluyendo el análisis de estudios empíricos, entrevistas con interesados, encuestas y estudios de campo en sitios patrimoniales, la investigación proporciona una comprensión enriquecida de los problemas y oportunidades asociados con el aprovechamiento del patrimonio histórico para iniciativas de turismo sostenible. Este trabajo, centrado en cinco preguntas de investigación esenciales, examina los desafíos existentes en el camino del turismo sostenible de Bujará, tales como la insuficiencia de infraestructura, la falta de colaboración efectiva entre proveedores de turismo y el gobierno, y las perspectivas futuras de los interesados. Además, se presta especial atención a los principales agentes involucrados, incluyendo a los gerentes de instalaciones de alojamiento, operadores turísticos y dueños de restaurantes, el papel que desempeñan las asociaciones público-privadas a nivel de gobernanza regional, y su entendimiento conceptual de "Ruta de la Seda" y "Turismo sostenible". Uno de los componentes significativos de esta investigación es el diagnóstico y evaluación del patrimonio cultural de la ciudad de Bujará asi como de los proveedores e infraestructuras vinculadas con el destino turístico. Este diagnóstico y evaluaciónó concluye con la aplicación de un Índice de Aptitud Turística, un Índice de Potencial Turístico para Bujará y, basado en estos, un Modelo de Turismo. Este modelo está diseñado no solo para mejorar la confianza del cliente y el flujo de turistas, sino también para integrarse de manera fluida con las estructuras económicas y sociales del destino. Asimismo, se proponen estrategias prácticas para la conservación del patrimonio, vías para mejorar y promover la colaboración de interesados y facilitar el crecimiento económico sostenible. Se reconoce como un modelo que puede servir como base para otros sitios patrimoniales similares en Asia Central. La investigación ofrece reflexiones críticas sobre los resultados de sus hallazgos y aboga por una mayor colaboración entre el sector público y privado y la participación comunitaria, enfatizando la necesidad de un enfoque multidimensional en la implementación de la gobernanza. Asimismo, este estudio reitera la importancia de programas de educación y fortalecimiento de capacidades destinados a mejorar la comprensión de prácticas de turismo sostenible entre proveedores de servicios. En definitiva, esta investigación sirve como una contribución significativa a los campos del turismo patrimonial y el desarrollo sostenible aplicado al caso de estudio del sitio patrimonial de la ciudad de Bujará. El estudio demuestra que si el patrimonio histórico de la Ruta de la Seda en Bujará es gestionado aplicando prácticas estables e inclusivas contribuirá significativamente a la prosperidad económica y social del destino. Además, este modelo puede servir para ser extrapolado a otros sitios patrimoniales similares. / [CA] Aquesta tesi duu a terme una investigació exhaustiva i interdisciplinària sobre la complexa interrelació entre el turisme patrimonial i el desenvolupament sostenible, centrada en l'estudi del patrimoni de la Ruta de la Seda en Bujará, Uzbekistan. Utilitzant mètodes d'investigació qualitatius i quantitatius, incloent-hi l'anàlisi d'estudis empírics, entrevistes amb interessats, enquestes i estudis de camp en llocs patrimonials, la investigació proporciona una comprensió enriquida dels problemes i oportunitats associats amb l'aprofitament del patrimoni històric per a iniciatives de turisme sostenible. Aquest treball, centrat en cinc preguntes d'investigació essencials, examina els desafiaments existents en el camí del turisme sostenible de Bujará, com ara la insuficiència d'infraestructura, la falta de col·laboració efectiva entre proveïdors de turisme i el govern, i les perspectives futures dels interessats. A més, es presta especial atenció als principals agents involucrats, incloent-hi els gerents d'instal·lacions d'allotjament, operadors turístics i restaurants, el paper que exerceixen les associacions públic-privades a nivell de governança regional, i el seu enteniment conceptual de la "Ruta de la Seda" i el "Turisme sostenible". Un dels components significatius d'aquesta investigació és el diagnòstic i avaluació del patrimoni cultural de la ciutat de Bujará asi com dels proveïdors i infraestructures vinculades al desti turístic. Aquest diagnòstic i la evaluacion conclou amb l'aplicació d'un Índex d'Aptitud Turística, un Índex de Potencial Turístic per a Bujará i, basat en aquests, un Model de Turisme. Aquest model està dissenyat no sols per a millorar la confiança del client i el flux de turistes, sinó també per a integrar-se de manera fluida amb les estructures econòmiques i socials del destí. Així mateix, es proposen estratègies pràctiques per a la conservació del patrimoni, vies per a millorar i promoure la col·laboració d'interessats i facilitar el creixement econòmic sostenible. Es reconeix com un model que pot servir com a base per a altres llocs patrimonials similars a Àsia Central. La investigació ofereix reflexions crítiques sobre els resultats obtinguts i advoca per una major col·laboració entre el sector públic i privat i la participació comunitària, emfatitzant la necessitat d'un enfocament multidimensional en la implementació de la governança. Així mateix, aquest estudi reitera la importància de programes d'educació i enfortiment de capacitats destinats a millorar la comprensió de pràctiques de turisme sostenible entre proveïdors de serveis. En definitiva, aquesta investigació serveix com una contribució significativa als camps del turisme patrimonial i el desenvolupament sostenible aplicat al cas d'estudi del lloc patrimonial de la ciutat de Bujará. L'estudi demostra que si el patrimoni històric de la Ruta de la Seda en Bujará és gestionat aplicant pràctiques estables i inclusives contribuirà significativament a la prosperitat econòmica i social del destí. A més, aquest model pot servir per a ser extrapolat a altres llocs patrimonials similars. / [EN] This thesis conducts a comprehensive, interdisciplinary investigation into the complex interrelationship between heritage tourism and sustainable development, with a focus on the Silk Road heritage in Bukhara, Uzbekistan. Employing qualitative and quantitative research methods, including the analysis of empirical studies, interviews with stakeholders, surveys, and field studies at heritage sites, the research provides an enriched understanding of the issues and opportunities associated with leveraging historical heritage for sustainable tourism initiatives. Centered around five core research questions, the study scrutinizes existing challenges in Bukhara's sustainable tourism pathway, such as the inadequacy of infrastructure, lack of effective collaboration between tourism providers and the government, and future prospects of stakeholders. Furthermore, particular attention is paid to the key stakeholders involved, including managers of accommodation facilities, tour operators, and restaurant owners, their role in public-private partnerships at the regional governance level, and their conceptual understanding of "Silk Road" and "Sustainable Tourism". One of the significant components of the research the diagnosis and evaluation of the cultural heritage of the city of Bukhara as well as of the suppliers and infrastructure linked to the tourist destination. This diagnosis and evaluation conclude with the application of a Tourism Aptitude of the Heritages, a Tourism Potential Index for Bukhara and, based on these, a Tourism Model. This model is designed not only to enhance customer trust and the flow of tourists but also to integrate seamlessly with Bukhara's economic and social structures. It proposes practical strategies for heritage conservation, stakeholder collaboration, and sustainable economic growth, serving as a blueprint for similar heritage sites across Central Asia. The research offers critical reflections on the results of its findings and advocates for greater public-private sector collaboration and community participation, emphasizing the need for a multidimensional approach to governance implementation. Furthermore, this study reiterates the importance of education and capacity building programs aimed at improving understanding of sustainable tourism practices among service providers. Ultimately, this research serves as a significant contribution to the fields of heritage tourism and sustainable development applied to the case study of the Bukhara city heritage site. The study demonstrates that if the historical heritage of the Silk Road in Bukhara is managed by applying stable and inclusive practices it will contribute significantly to the economic and social prosperity of the destination. Furthermore, this model can be extrapolated to other similar heritage sites. / Kilichov, M. (2023). The Silk Road Heritage Enhancement for Local Sustainable Tourism Development in Bukhara (Uzbekistan). Analysis and Diagnosis about the Current Situation [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/201551