Spelling suggestions: "subject:"ciències dde lla salud"" "subject:"ciències dde laa salud""
441 |
Estudio comparativo de las representaciones maternas durante el tercer trimestre de la gestación e incidencia de la ecografía en su establecimiento. Embarazos únicos normales, gemelares y únicos patológicosArteaga Manieu, Mauricio 03 February 2003 (has links)
El interés por los temas y situaciones que se abordan en este trabajo, vienen desde hace un tiempo, en especial el interés por el modo en que una madre logra lidiar, en lo real y en lo fantaseado, con sus bebés en el caso de que sean gemelos. En una investigación anterior (Arteaga y Mitjavila, 2001), también en el marco del Doctorado en Psicopatología Infantojuvenil del Departamento de Psicología de la Salud y Psicología Social de la Universidad Autónoma de Barcelona, donde se inscribe el presente estudio, abordamos el tema de la interacción comunicativa precoz entre una madre y sus bebés gemelos, desde los 4 meses de edad de los niños, hasta casi el año cumplido. Dentro de los resultados y conclusiones que logramos extraer de las observaciones que realizamos, hubo una que nos llamó mucho la atención. Se trataba de que las diferenciaciones interactivas que detectamos entre la madre y cada uno de sus bebés gemelos, no sólo se debían a las características temperamentales y/o preferencias de cada bebé, sino que también, a que la madre mantenía claras representaciones sobre el temperamento de cada uno de ellos desde el período prenatal. Así, la madre diferenciaba a cada gemelo desde que comenzaron a moverse dentro del útero, calificando a uno de ellos como el activo ('el atlético') y al otro como el pasivo ('el intelectual'), diferenciación que se mantuvo al menos hasta el año cumplido de los bebés (período que duró la observación), tanto a nivel representacional como interactivo. A partir de estos hallazgos nos interesamos por explorar los estadios tempranos del proceso en que una mujer embarazada comienza a representar a su futuro bebé, o bebés en el caso particular de la experiencia gemelar. Paralelamente, a propósito de la lectura de la obra de la Dra. Alessandra Piontelli (2002), que se ha dedicado al estudio sistemático del proceso de formación del vínculo entre una futura madre y el futuro bebé (feto), desde el período prenatal, a partir de la observación directa de las exploraciones ecográficas rutinarias a las que es sometida la gestante, nos interesamos por el papel e incidencia que esta técnica exploratoria podría tener en el proceso mediante el cual una mujer deviene madre. Para desarrollar nuestra investigación, hemos estructurado el siguiente esquema: Primero exponemos nuestra hipótesis de investigación y objetivos, para luego presentar el marco teórico que sustenta nuestras ideas a través de una revisión de la literatura especializada en el tema. Seguidamente exponemos la metodología que seleccionamos para alcanzar nuestro objetivos, la descripción del instrumento que utilizamos, el modo en que seleccionamos las muestras y el procedimiento general de la investigación. Para finalizar exponemos los resultados obtenidos, seguidos con la discusión y conclusiones que hemos sido capaces de extraer de las exploraciones realizadas.
|
442 |
estudio exploratorio acerca del vínculo entre la sensibilidad intercultural del maestro y la presencia de alumnado de origen extranjero en la escuelaGonzález Montoto, Iosbel 06 October 2015 (has links)
La finalidad de este trabajo ha sido indagar acerca del nivel de sensibilidad intercultural de los maestros en educación primaria, en función del índice de matrícula de alumnado de origen extranjero presente en la escuela. Partimos de preguntarnos si la presencia de este alumnado influye en la sensibilidad de los maestros para dar respuestas educativas inclusivas a la diversidad cultural.
La estrategia para abordar este objetivo consistió, en primer lugar, en evaluar el nivel de sensibilidad intercultural de grupos de maestros pertenecientes a dos centros de educación primaria con diferencia significativa de concentración de alumnado de origen extranjero. En segundo lugar, nos propusimos contrastar los resultados de las evaluaciones con las reflexiones de los maestros acerca de sus experiencias educativas ante la diversidad cultural en sus respectivos centros.
Los presupuestos teóricos que guiaron nuestro trabajo estuvieron enfocados en: (1) el desarrollo de políticas educativas ante la diversidad cultural en el ámbito escolar; (2) precisiones acerca de los planteamientos inclusivos e interculturales en el contexto educativo; (3) las actitudes del profesorado hacia la diversidad cultural del alumnado y el reflejo de su gestión educativa en elementos asociados al clima del centro, la participación de las familias y la apertura a la comunidad; y (4) puntualizaciones conceptuales acerca de la sensibilidad intercultural como componente afectivo y esencial en el desarrollo de la competencia intercultural.
El enfoque metodológico de estudio de casos fue oportuno para llevar a cabo nuestros propósitos, por su adecuación y pertinencia al estudio de la realidad socioeducativa, así como por la flexibilidad metodológica que ofrece al permitir la combinación de técnicas propias de la metodología cuantitativa y cualitativa. Las técnicas utilizadas para la recogida de datos fueron: el Inventario de Desarrollo Intercultural, como instrumento de medida de la sensibilidad intercultural de los maestros; los grupos de discusión para tratar cuestiones esenciales de interés para el estudio; así como el análisis de documentos y la observación no participante para recabar datos complementarios al análisis.
Los resultados evidenciaron que, independientemente de la presencia de alumnado de origen extranjero en los centros educativos, los maestros participantes sobreestiman su nivel de Sensibilidad Intercultural. Además, existe una propensión a resaltar similitudes en todas las culturas que pueden ocultar (Minimizar) diferencias culturales significativas. No obstante, la experiencia educativa con la diversidad cultural en el marco de interacciones con alumnado y familias de origen extranjero, se manifiesta como un factor que repercute en el desarrollo de la Sensibilidad Intercultural de los maestros y, aparentemente, en la orientación de sus prácticas educativas por trayectorias más o menos inclusivas e interculturales. En este sentido, se identificaron algunas variables en las actuaciones educativas de los maestros que vinculan el desarrollo de la Sensibilidad Intercultural con la mayor o menor exposición a la diversidad cultural en la escuela. En concreto, nos referimos a la flexibilidad y la apertura estratégica del centro a otros agentes del sistema educativo, sobre todo a las familias y a la comunidad; así como un liderazgo que promueva la innovación y el desarrollo de una cultura de colaboración y cooperación docente.
Más allá de reconocidas limitaciones del estudio, nuestra propuesta de reflexión y mirada hacia la propia práctica contribuye a tomar conciencia de limitaciones y potencialidades para gestionar la diversidad cultural en el quehacer profesional docente. Desde este enfoque se genera una predisposición favorable al cambio de actitudes en las relaciones interculturales, aumentando la propia conciencia de las diferencias culturales y su gestión educativa. Al mismo tiempo, esto puede convertirse en un punto de partida para la intervención y el asesoramiento individual o grupal, orientado al desarrollo de la competencia intercultural de los docentes. / The purpose of this study was to explore teachers' intercultural sensitivity in primary education, depending on the proportion of foreign origin students at school. We start by questioning if an increased presence of foreign origin students influences the likelihood of inclusive educational responses to issues of cultural diversity.
The strategy to address this objective was, first, to assess the intercultural sensitivity of teachers groups from two primary schools with significantly different concentrations of foreign origin students. Secondly, we compared the assessment results with the teachers' own reflections on their educational experiences around cultural diversity at their schools.
The theoretical framework that guided our work was focused on: (1) the development of educational policies dealing with cultural diversity at schools; (2) the inclusive and intercultural educational approaches; (3) teachers' attitudes toward cultural diversity of students and its educational management related with school climate, family involvement and schools’ openness to community; and (4) conceptual remarks about intercultural sensitivity, as an essential component in the development of intercultural competence.
The case study methodological approach was ideal to carry out our objectives, as it allowed inquiring into the social and educational reality, and it applied a combination of quantitative and qualitative techniques. The data collection techniques utilized were: the Intercultural Development Inventory, to measure the intercultural sensitivity of teachers; focus groups to discuss key issues of interest to the study; as well as document’s analysis and non-participant observation to collect additional data.
Results showed that, regardless of the presence of foreign origin students at schools, participant teachers overestimate their level of intercultural sensitivity. In addition, there is a tendency to emphasize similarities in all cultures which can minimize significant cultural differences. However, educational experience with cultural diversity, in the context of interactions with foreign origin students and families, appeared to be a factor affecting teacher’s intercultural sensitivity and, apparently, their educational practices’ orientation through more or less inclusive and intercultural paths. In this sense, some variables were identified in teacher’s educational actions linking intercultural sensitivity with more or less exposure to cultural diversity at school. In particular, we refer to school’s flexibility and strategic openness to families and community, as well as a leadership that promotes innovation and teacher collaboration and cooperation.
Beyond admitted limitations of this study, our practice based reflective proposal highlights obstacles and potentialities for managing cultural diversity in the classroom. Our approach generates a favorable predisposition to changing attitudes around intercultural relations, increasing self-awareness of cultural differences and its educational management. At the same time, it can become a starting point for intervention and individual or group advising, aimed at the development of intercultural competence in teachers.
|
443 |
Epidemiology of pestivirus infection in pyrenean Chamois (rupicapra pyrenaica pyrenaica) and other wild and domestic ruminantsFernández Sirera, Laura 13 July 2012 (has links)
Des de l’any 2001, diferents brots d’una malaltia associada a la infecció per un pestivirus, concretament un virus de la malaltia de la frontera de genotip 4 (BDV-4, de l’anglès border disease virus), han causat reduccions importants en el nombre d’efectius d’isard (Rupicapra pyrenaica pyrenaica). L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral va consistir en estudiar l’epidemiologia de la infecció per BDV a l’isard i a altres remugants salvatges i domèstics, ja que els pestivirus no són hoste-específics estrictes.
La principal zona d’estudi va consistir en els Pirineus Catalans i Andorrans, però també es van estudiar diferents zones dels Ports de Tortosa i Beseit i Sierra Nevada, a Espanya, i dels Alps italians i suïssos. Les espècies estudiades van ser l’isard, el mufló europeu (Ovis aries), el cérvol (Cervus elaphus), el cabirol (Capreolus capreolus), la daina (Dama dama), l’isard alpí (Rupicapra rupicapra), l’íbex (Capra ibex) i la cabra salvatge (Capra pyrenaica), així com l’oví, caprí i vaquí que pasturen en els prats d’alta muntanya.
Es va determinar la presència d’anticossos enfront a pestivirus en sèrum mitjançant una tècnica d’ELISA. En els sèrums positius es va dur a terme un test de seroneutralització vírica comparada amb una soca del virus de la diarrea vírica bovina (BVDV, de l’anglès bovine viral diaorrhea virus) i diferents soques de BDV locals i de referència. La detecció vírica es va realitzar mitjançant una tècnica de reacció en cadena de la polimerasa inversa i/o un test ELISA. Per últim, es va seqüenciar la regió no codificant 5’ dels virus detectats i es van aïllar.
L’estudi de poblacions d’isard prèviament afectades per brots de malaltia va indicar que la infecció per BDV ha esdevingut endèmica en determinades zones i que possiblement aquest fet està relacionat amb la manca de recuperació de certes poblacions. Tanmateix, en altres zones, el virus aparentment ha deixat de circular i la recuperació de la població d’isards després dels brots és bona. L’estudi a la reserva nacional de caça de Freser-Setcases, va establir que el BDV-4 és mantingut a la població d’isards sense causar cap efecte negatiu a la dinàmica poblacional. És possible que en aquesta població hi circulin soques menys virulentes de BDV-4, causant una elevada seroprevalença i evitant la dispersió d’altres soques més virulentes, i l’aparició d’un brot de malaltia. En totes les poblacions els isards seropositius van presentar títols més alts d’anticossos contra les soques BDV, i la majoria contra les BDV-4, concretament.
En tots els remugants salvatges que comparteixen hàbitat amb l’isard es va detectar una seroprevalença baixa. La seroprevalenca en oví i caprí va variar depenent de l’origen geogràfic, i al vaquí sempre va ser elevada. L’oví va presentar títols d’anticossos més alts enfront a les soques BDV-4, el vaquí a BVDV i les cabres enfront a BDV-4 i BVDV.
Als estudis realitzats al sud-oest dels Alps italians es va detectar una elevada seroprevalença a l’isard alpí. Aquest fet suggereix que la infecció per pestivirus és freqüent a les ambdues espècies del gènere Rupicapra. Per altra banda, als íbex i a les cabres salvatges de totes les zones es va detectar una seroprevalença molt baixa, i la majoria dels individus positius van mostrar anticossos enfront a BDV. A Suïssa, tots els cérvols analitzats i un isard alpí van mostrar anticossos enfront a BVDV, mentre que la resta d’isards van mostrar títols més alts enfront a BDV. Aquest resultat indica que els remugants salvatges de Suïssa es poden infectar amb les dos espècies de pestivirus. / Since 2001 several outbreaks of a new disease associated to Border Disease Virus (genus Pestivirus) of genotype 4 infection (BDV-4) have caused important declines in the Pyrenean chamois (Rupicapra pyrenaica pyrenaica) populations. The main goal of the present research work was to study the epidemiology of BDV infection in Pyrenean chamois and other wild and domestic ruminants, since pestiviruses are not strictly host-specific.
The main study areas consisted of the Catalan and Andorran Pyrenees, but also different areas from the Ports de Tortosa i Beseit and Sierra Nevada Spanish mountains and from the Italian and Swiss Alps. The studied species were the Pyrenean chamois, European mouflon (Ovis aries), red (Cervus elaphus), roe (Capreolus capreolus), and fallow deer (Dama dama), Alpine chamois (Rupicapra rupicapra), Alpine (Capra ibex) and Iberian ibex (Capra pyrenaica), and sheep, goats and cattle that share the habitat with chamois. Sera were tested for the presence of antibodies against pestivirus with a commercial blocking ELISA assay. Comparative virus neutralization tests were performed in positive sera by using a bovine viral diarrhoea virus (BVDV) strain and reference and local BDV strains. Viral detection in wild ruminants was performed by reverse transcription-polymerase chain reaction (RT-PCR) using the panpestivirus primers 324 and 326 and/or with a commercial sandwich ELISA assay. As last, the sequence analyses of the 5’UTR region from positive samples and virus isolation were performed.
The study of pestivirus epidemiology in Pyrenean chamois populations previously affected by BDV-infection outbreaks revealed that in some populations the disease has become endemic and BDV circulates frequently in the chamois population, possibly having a negative impact on host population dynamics. Contrarily, in some populations BDV does not seem to circulate after the disease outbreak. The study of a Pyrenean chamois population from the Eastern Pyrenees unaffected by disease outbreaks revealed that BDV-4 is self-maintained in this population, apparently without causing negative population dynamic effects. The circulation of weakly virulent strains could have been the cause of the high seroprevalence detected, which could hinder the spread of more virulent strains within this chamois population and the appearance of disease outbreaks. The seropositive Pyrenean chamois had BDV antibodies in all the studied populations, and most of them had higher titres against the BDV-4 strains.
All the wild ruminants sharing habitat with Pyrenean chamois showed a low seroprevalence. The seroprevalence in sheep and goats, varied depending on the geographical origin, while in cattle it was constantly high. Sheep had higher antibody titres against the BDV-4 strains, cattle against BVDV, while goats showed higher titres against both BVDV and BDV strains.
The study of pestivirus epidemiology in the south-western Italian Alps revealed a high seroprevalence in Alpine chamois, suggesting that members of the genus Rupicapra are likely to be infected with pestiviruses. Otherwise, Alpine and Iberian Ibex from all zones had a low seroprevalence, and most of the positive ibex had BDV antibodies. In Switzerland, the analyzed red deer and one Alpine chamois, had antibodies to BVDV, and the rest of chamois had antibodies to BDV. This results shows that the wild ruminants from this country can be infected with both pestivirus species, BVDV and BDV.
|
444 |
Heat stress and antioxidant agents: Effects on gamete developmentMaya Soriano, Maria José 06 November 2012 (has links)
El objetivo principal de esta tesis es el estudio de los efectos de las altas temperaturas en el desarrollo gamético y cómo el uso de agentes antioxidantes suplementados a los medios de maduración o mantenimiento/congelación de espermatozoides podría contrarrestar los efectos negativos del estrés térmico y/o de la excesiva producción de radicales libres de oxígeno (ROS), con la finalidad de encontrar métodos adicionales que mejoren la fertilidad durante la época cálida del año.
En el capítulo 1 se ha evaluado la influencia del estrés térmico sobre la maduración de ovocitos bovinos en comparación con ovocitos sobremadurados. Los ovocitos estresados térmicamente (41.5ºC, entre las 18-21h de maduración; HSO) y sobremadurados (28h de maduración; OMO) tienen 17.1 y 18 veces más probabilidades de presentar maduración ovocitaria anómala en comparación con los ovocitos madurados bajo condiciones fisiológicas (38.5ºC). Así pues, el estrés térmico produce un envejecimiento ovocitario mediante la aceleración de los procesos nucleares y citoplasmáticos de una forma similar a los que se producen durante la sobremaduración.
El objetivo del segundo capítulo fue comparar los efectos del estrés térmico en la maduración ovocitaria según si estos son obtenidos en la época fría (Febrero-Marzo) o cálida (Mayo-Junio) del año. Sólo pudo detectarse la interacción entre la época del año y el tratamiento al que fueron expuestos los ovocitos en cuanto a maduración citoplasmática, siendo los ovocitos obtenidos durante la época fría 25.96 veces más probables de mostrar una maduración anómala cuando se someten a estrés térmico. Así pues, existe una mayor tolerancia al estrés térmico cuando los ovocitos provienen de la época cálida del año en comparación con los obtenidos en la época fría.
En el capítulo 3, se evaluó el supuesto efecto protector de agentes antioxidantes suplementados en el medio de maduración de HSO bovinos. El retinol mejoró la progresión de los ovocitos a MII (P = 0.031), aunque retinyl y ácido oleico no pudieron contrarrestar los efectos del estrés térmico. Así, el retinol parece ser válido protegiendo la maduración nuclear en ovocitos estresados térmicamente.
El objetivo del capítulo 4 fue evaluar el efecto de una exposición prolongada a ciclos circadianos de estrés térmico (31ºC, 3 horas/día) sobre los espermatozoides epididimarios de conejo. La motilidad total y la progresividad se vieron afectadas negativamente por las altas temperaturas (P < 0.05). Además, el estrés térmico incrementó la ratio de subpoblaciones menos mótiles aunque manteniendo los porcentajes de subpoblaciones más mótiles.
En el capítulo 5, se evaluó el efecto del suplemento de agentes antioxidantes (albúmina sérica bovina, retinol y retinyl) en un medio de congelación comercial como método para mejorar la calidad de los espermatozoides descongelados de conejo, ya que la congelación produce un incremento de los niveles de ROS. El hecho de añadir agentes antioxidantes no mejoró la calidad espermática post-congelación, aunque el suplemento con retinyl parece ser tóxico. Por todo ello, es necesario realizar más estudios con el fin de encontrar el antioxidante apropiado y la concentración más efectiva con la cual pueda mejorarse la calidad espermática post-congelación.
El objetivo del último capítulo fue evaluar el efecto de las altas temperaturas sobre los espermatozoides epididmarios de toro y cómo suplementar retinol al medio de mantenimiento como agente antioxidante podría mejorar los parámetros de calidad espermática. Retinol en el medio de mantenimiento no mostró ningún efecto sobre los parámetros de calidad espermática con excepción del porcentaje de acrosomías, el cual se redujo. Así pues, el retinol podría estabilizar la membrana acrosomal de los espermatozoides en situaciones de estrés oxidativo debido a las altas temperaturas. / The general aim of this thesis has been the study of the effects of high temperatures on gamete development and how the use of antioxidant agents supplemented to the maturation medium and sperm storage/freezing extenders could counteract the negative effects of heat stress and/or the excessive production of reactive oxygen species (ROS), in order to find additional methods to improve fertility during the warm season of the year.
In chapter 1, the influence of heat stress on bovine oocyte maturation was evaluated and compared with overmatured oocytes. Based on the odds ratio, heat-stressed (41.5ºC, 18-21h of maturation; HSO) and overmatured (28h of maturation; OMO) oocytes were, 17.1 and 18 times more likely to show anomalous oocyte maturation, respectively, than control oocytes (38.5ºC; CO). Hence, heat stress proved to be valuable in aging oocytes by advancing nuclear and cytoplasmic processes in a similar form to that of oocyte overmaturation.
The aim of chapter 2 was to compare the effects of heat stress on bovine oocyte maturation from oocytes collected during the cold (February-March) or warm (May-June) periods of the year. Only a significant interaction between season of collection and treatment was found in terms of cytoplasmic maturation, being oocytes collected during the cold season 25.96 times more likely to show an anomalous maturation when exposed to the heat treatment. From this chapter, it can be concluded that exists a higher tolerance to heat stress from oocytes harvested in the warm season compared to those collected in the cold period of the year.
In chapter 3, the presumptive protective effects of antioxidant agents (retinol, retinyl and oleic acid) on maturation medium were evaluated on bovine HSO. Retinol allowed to improve the oocyte MII progression under heat stress conditions (P = 0.031), although retinyl and oleic acid, at the concentrations used in this study, could not counteract adverse effects of HS. Hence, retinol proved to be valuable in heat-stressed oocytes protecting nuclear maturation.
Chapter 4 aimed to assess the effect of long exposure to summer circadian heat stress cycles (31ºC, 3 hours/day) on epididymal sperm cells from rabbit bucks. Sperm total motility and progressivity were negatively affected by high temperatures (P < 0.05). According to motile sperm-subpopulations, heat stress significantly increased ratio of less motile subpopulations, although maintaining percentage of the high motile subpopulation. Hence, the induced changes in sperm motility produced by environmental heat stress are linked to concomitant changes in the proportion of motile sperm-subpopulations of the epididymis, although these changes did not affect the subpopulation with the highest motile epididymal sperm cells.
In the chapter 5, the effect of antioxidant agents (bovine serum albumin, retinol and retinyl) supplemented at different concentrations into a commercial freezing extender was evaluated in order to improve post-thaw rabbit sperm quality since cryopreservation increases ROS levels. The addition of antioxidant agents did not improve thaw-sperm quality, although retinyl supplementation seems to be toxic. More studies are required in order to find the appropriate antioxidants and their most effective concentrations, which will improve rabbit post-thaw sperm quality.
The aim of the last chapter was assess the effect of high temperatures on bull epididymal sperm cells and how the addition of retinol as antioxidant agent in the storage extender could improve sperm quality parameters. Sperm quality parameters are mainly affected by high temperatures (41.5ºC) and the addition of retinol to the storage extender did not show any effect on sperm quality parameters with an exemption of the percentage of altered acrosomes, which was reduced in presence of retinol. Thus, retinol may stabilize sperm acrosomal membrane in situations of oxidative stress due to high temperatures.
|
445 |
Insights on the interaction between Haemophilus parasuis and alveolar macrophagesCosta Hurtado, Mar 26 March 2012 (has links)
Haemophilus parasuis és un bacteri de la família Pasteurellaceae. És un
colonitzador del tracte respiratori superior en animals sans i l’agent etiològic de la
malaltia de Glässer. Les soques de H. parasuis presenten diferències en virulència,
que han estat observades tant en infeccions in vivo com en proves de fagocitosi in
vitro amb macròfags alveolars porcins (PAMs).
La patogenicitat de les soques ha estat correlacionada amb la resistència a la
fagocitosi, però els factors de virulència implicats son desconeguts. Per la
identificació dels factors implicats en la resistència a la fagocitosi, es va generar
una llibreria genòmica de la soca virulenta de referència Nagasaki. De la incubació
d’aquesta llibreria amb PAMs, es varen seleccionar dos clons amb gens codificant
dos autotransportadors trimètrics associats a virulència (VtaA), vtaA8 i vtaA9.
Mitjançant citometria de flux, es va aprofundir en el paper d’aquestes molècules en
ambdós clons, els quals van mostrar una menor interacció amb els PAMs. La
producció d’anticossos monoclonals (mAb) contra les proteïnes recombinants
VtaA8 i VtaA9 van permetre determinar‐ne la localització a la superfície dels clons.
Els mateixos mAb detectaren aquestes proteïnes a la superfície de la soca resistent
a la fagocitosi PC4‐6P, però no a la soca avirulenta F9. Addicionalment, estudis amb
microscòpia de fluorescència varen determinar l’efecte de VtaA8 i VtaA9 en el
transport a la ruta endocítica, tot detectant un retard en la co‐localització dels
clons vtaA8 i vtaA9 amb compartiments àcids. Aquests resultats són compatibles
amb una inhibició parcial del transport del bacteri a través de la degradació per
fagosoma. Finalment, els anticossos contra un epítop comú a VtaA8 i VtaA9 van ser
opsonitzadors i varen promoure la internalització de la soca resistent a la
fagocitosi PC4‐6 pels PAMs. Globalment, aquests resultats indiquen que VtaA8 i
VtaA9 són proteïnes de superfície i juguen un paper en la resistència a la fagocitosi.
La infecció de garrins privats de calostre nascuts de part natural amb soques de H.
parasuis va mostrar diferències en el grau de virulència. Es varen emprar quatre
soques de H. parasuis: les soques de referència virulenta Nagasaki i avirulenta
SW114, la soca de camp IT29205 (obtinguda d’una lesió i virulenta en una infecció
anterior) i la soca F9 (aïllada de la cavitat nasal d’un garrí sa). Els animals es varen
inocular per via intranasal amb 107‐108 CFU per individu. Dos animals no infectats s’utilitzaren com a controls. A diferents temps (1, 2, 4 i 7 dies post‐infecció [dpi]),
dos animals de cada grup es varen eutanasiar, i es varen prendre mostres de sèrum
i del fluid bronquialveolar. Mitjançant citometria de flux, es varen analitzar els
macròfags alveolars avaluant l’expressió dels marcadors de superfície CD163,
CD172a, SLAI, SLAII, sialoadhesina, CD14 i SWC8. En funció de la virulència de la
soca es varen poder observar canvis en el fenotip dels macròfags. A la fase inicial
de la infecció (1 dpi), les soques no virulentes SW114 i F9 varen induir major
expressió de CD163, sialoadhesina, SLAII i CD172a que les soques virulentes
Nagasaki i IT29205. A 2 dpi, la situació canvià diametralment. Les soques
virulentes generaren una forta inducció de l’expressió de CD172a, CD163 i
sialoadhesina, seguida a continuació d’un sobtat increment d’IL‐8 i CD163 soluble
a 3‐4 dpi. L’activació primerenca dels macròfags per part de les soques virulentes
podria ser crítica per originar malaltia.
L’associació entre el retard produït per les proteïnes VtaA8 i VtaA9 i la ruta
endocítica, així com el retard en l’activació del macròfag, requereix estudis
ulteriors. / Haemophilus parasuis, a member of the family Pasteurellaceae, is a colonizer of the
upper respiratory tract of healthy pigs and the etiological agent of Glässer’s
disease. Differences in virulence among H. parasuis strains have been widely
observed by different tests, including in vivo infections and in vitro phagocytosis
assays with porcine alveolar macrophages (PAMs).
The pathogenicity of the strains has been correlated with resistance to
phagocytosis, but the bacterial factors implicated are not known. To identify
virulence factors involved in phagocytosis resistance, a genomic library of the
virulent reference strain Nagasaki was produced and exposed to PAMs. After
incubation with PAMs, two clones carrying two different virulent‐associated
trimeric autotransporters (VtaA), vtaA8 and vtaA9, were selected. The role of these
molecules was further investigated and a reduction in the interaction of the two
clones with the macrophages was detected by flow cytometry. Monoclonal
antibodies (mAb) produced against the recombinant VtaA8 and VtaA9 proteins
demonstrated the presence of these proteins on the bacterial surface of the
corresponding clone. The same mAb also detected the proteins on the surface of H.
parasuis phagocytosis‐resistant strain PC4‐6P, but not on the non‐virulent strain
F9. The effect of VtaA8 and VtaA9 in the trafficking of the bacteria through the
endocytic pathway was examined by fluorescence microscopy and a delay was
detected in the localization of the vtaA8 and vtaA9 clones in acidic compartments.
Although VtaA8 and VtaA9 delayed phagocytosis, were not sufficient to completely
inhibit the process. These results are compatible with a partial inhibition of the
routing of the bacteria via the degradative phagosome. Finally, antibodies against a
common epitope in VtaA8 and VtaA9 were opsonic and promoted phagocytosis of
the phagocytosis‐resistant strain PC4‐6P by PAMs. Taken together, these results
indicate that VtaA8 and VtaA9 are surface proteins that play a role in phagocytosis
resistance of H. parasuis.
Infection of snatch farrowed, colostrum‐deprived piglets with different strains of
H. parasuis demonstrated differences in the degree of virulence. We used four
strains of H. parasuis: reference virulent strain Nagasaki, reference non‐virulent
strain SW114, and field strains IT29205 (from systemic lesion and virulent in a previous challenge) and F9 (from nasal cavity of a healthy piglet). The infection
was performed intranasally with 107‐108 CFU per animal. Two non‐infected
animals served as controls. At different times after infection (1, 2, 4 and 7 days
post‐infection [dpi]), two animals of each group were euthanized and
bronchoalveolar lavages and sera were collected. Alveolar macrophages were
analyzed for the expression of surface markers CD163, CD172a, SLAI, SLAII,
sialoadhesin, CD14 and SWC8 by flow cytometry. The phenotype of macrophages
changed along with the infection depending on the virulence of the strain. At early
time‐points (1 dpi), non‐virulent strains SW114 and F9 induced higher expression
of CD163, sialoadhesin, SLAII and CD172a than virulent strains Nagasaki and
IT29205. At 2 dpi, the situation switched to a strong induction of expression of
CD172a, CD163 and sialoadhesin by the virulent strains, which was followed by a
steep increase in IL‐8 and soluble CD163 at 3‐4 dpi. The early delay in macrophage
activation by virulent strains may be critical for disease establishment.
The association between the delay produced by VtaA8 and VtaA9 in the endocytic
route and the delay in macrophage activation needs further study.
|
446 |
Aneurismes de l’aorta abdominal en homes de 65-74 anys: prevalença i factors de risc associats a la seva presentacióSalvador González, M. Betlem 21 June 2013 (has links)
Objectius
Principal. Estimar la prevalença dels aneurismes d’aorta abdominal (AAA) en
homes de 65 a 74 anys en el nostre medi.
Secundaris. Estimar la prevalença d’ ectàsia abdominal (diàmetre màxim 25-29
mm),, avaluar els factors de risc associats a la presentació d’aneurismes i
ectàsia i la possible relació entre les categories del diàmetre aòrtic i la
mortalitat.
Metodologia
Tipus d’estudi. Estudi transversal de prevalença i de seguiment de cohorts.
Població diana. Homes de 65-74 anys adscrits a les Àrees Bàsiques del Servei
d’Atenció Primària (SAP) L’Hospitalet (Barcelona), amb una població total de
261.310 individus (2005).
Càlcul de la mostra. Amb una població de 12.122 homes de 65-74 anys, una
prevalença d’aneurismes abdominals esperada del 6% i una precisió en
l’estimació del ± 2%, es calcula la mida de la mostra en un mínim de 542
individus més un 30% com a previsió de no resposta/pèrdues de seguiment.
Selecció de la mostra. Mostreig aleatori simple a partir del llistat d’homes entre 65 i 74
anys adscrits als centres del SAP L’Hospitalet. Criteris exclusió: malalties amb expectativa de vida menor d’un any, qualitat de
vida limitada, diagnòstic d'AAA o cirurgia aorto-femoral prèvia, raça no
caucàsica.
Mesures.
- Antecedents personals i familiars: cardiopatia isquèmica, accident vascular
cerebral, arteriopatia perifèrica i aneurisma de l’aorta abdominal.
- Factors de risc cardiovascular (tabac, diabetis mellitus, hipertensió arterial,
dislipèmia, obesitat) segons interrogatori i registre en història clínica.
- Exploració física: pressió arterial, pes, talla i perímetre abdominal.
- Analítica de sang: hemograma, fibrinogen, colesterol total, HDL, LDL,
triglicèrids, glucèmia, HbA1c, creatinina, urats.
- Ecografia de l’aorta abdominal: diàmetre màxim de l’aorta abdominal
infrarenal.
Anàlisi estadística.
- Anàlisi descriptiva i estimació de la prevalença d’AAA i del seu interval de
confiança al 95%.
- Anàlisi bivariable de la possible associació de les variables amb la
presència d'aneurisma i amb les distintes categories de diàmetre aòrtic
(normal, ectàsia, aneurisma).
- Anàlisis de regressió logística per identificar variables predictores
independents de la presència d’aneurisma (si/no), i de l’ectàsia (normal
versus ectàsia).
- Anàlisi de supervivència mitjançant el mètode de Kaplan-Meier, en els
diferents grups definits pel diàmetre aòrtic (normal, ectàsia i AAA).
Resultats. n = 651. Taxa resposta 67%. Prevalença dels factors de risc
cardiovascular: HTA 53,3%, DM 24,5%, dislipèmia 45,3%, obesitat 31,6%,
fumadors actius 18,3%.
Prevalença aneurisma: 2,30% (IC 95% 1,30 - 3,77). Variables significatives en
la regressió logística: consum de tabac (OR 10-20 cig/d = 20,4,; OR >20 cig/d =
15,8), diagnòstic d’infart de miocardi (OR = 5,1) i talla superior a 165 cm (OR =
3,4).
Prevalença d’ectàsia 6,80% (IC 95% 4,92 - 9,11). Variables significatives en la
regressió logística: hàbit tabàquic (OR fumador= 5,85; OR ex fumador = 1,85),
diagnòstic d’HTA (OR = 2,15) i obesitat abdominal (OR=1,98).
Conclusions. La prevalença d’aneurismes en homes de 65-74 anys en el
nostre medi és comparable a la de països amb alta prevalença de malaltia
cardiovascular, i relacionada amb el consum de tabac, al igual que la ectàsia.El
consum de tabac, el diagnòstic d’infart de miocardi i una major talla s’associen
a la detecció d’AAA, i l’hàbit tabàquic, la HTA i l’obesitat abdominal a la
presència d’ectàsia. / Objective The primary end-point is to estimate the prevalence of abdominal aortic aneurysms in men aged 65-74 years in our area. The secondary end-points are to estimate the prevalence of ectasic aorta (maximum diameter 25-29 mm), to identify the risk factors associated with abdominal aortic aneurysms and ectasia and determine the possible relationship between categories of diameter and mortality. Methods Type of study. Cross-sectional prevalence study and cohort follow-up. Target population. Men aged 65-74 years belonging to the healthcare centers of the Primary Healthcare Service in L’Hospitalet (Barcelona) with a total population of 261,310 individuals (2005). Sample size. With a population of 12,122 men aged 65-74 years, an expected AAA prevalence of 6%, and a ± 2% accuracy of estimation, the calculated sample size was of at least 542 plus 30% as no response / loss to follow-up. Sample selection. Simple random sampling from the list of men aged between 65 and 74 attached to the Primary Healthcare centers of L’Hospitalet. Exclusion criteria: disease with life expectancy of less than one year, limited quality of life, previous diagnosis of AAA or aortic-femoral surgery, non- Caucasian. Anthropomorphic data. - Personal and family history: heart disease, stroke, peripheral vascular disease and abdominal aortic aneurysm. - Cardiovascular risk factors (smoking, diabetes mellitus, hypertension, dyslipidemia, obesity) based on clinical examination and clinical record. - Physical examination: blood pressure, weight, height and abdominal circumference. - Blood tests: blood count, fibrinogen, total cholesterol, HDL, LDL, triglycerides, glucose, HbA1c, creatinine, urates. - Ultrasound of the abdominal aorta: maximum diameter of the infrarenal abdominal aorta. Statistical analysis. - Descriptive analysis of all variables, and estimate of the prevalence of AAA and its 95% confidence interval. - Bivariate analysis to identify variables related to the presence of aneurysm (yes/no) and the different categories of aortic diameter (normal, ectasia, aneurysm). - Logistic regression analysis to identify predictive variables for the presence or absence of aneurysm and ectasia (normal versus ectasia). - Kaplan-Meier survival analysis was applied to the three groups defined by aortic diameter (normal, ectasia, aneurysm). Results. 651 individuals were included. Average response rate 67%. Prevalent cardiovascular risk factors: hypertension 53.3%, DM 24.5%, dyslipidemia 45.3%, obesity 31.6%, active smokers 18.3%. Prevalence of aneurysm: 2.30% (95% CI 1.30 to 3.77). Significant variables in the regression model: tobacco (OR 10-20 cig/d = 20.4, OR> 20 cig/d = 15.8), diagnosis of myocardial infarction (OR = 5.1) and height above 165 cm (OR = 3.4). Prevalence of ectasia 6.80% (95% CI 4.92 to 9.11). Significant variables in the regression model: smoking (smoker OR = 5.85, former smoker OR = 1.85), diagnosis of hypertension (OR = 2.15) and abdominal obesity (OR=1.98). Conclusions. The prevalence of abdominal aortic aneurysms in men aged 65- 74 years in our area is similar to the countries with high prevalence of cardiovascular disease and is related to smoking, like the ectasia Tobacco, diagnosis of myocardial infarction, and height are associated with AAA, whereas smoking, hypertension and abdominal obesity are associated with the presence of ectasia.
|
447 |
Estudio ecológico de la fiebre de la fiebre del Dengue y Dengue Hemorrafico en el municipio de Girardot (Colombia)Farietta Varela, Sandra M. 16 February 2004 (has links)
Se realizó un estudio Ecológico, cuya unidad de análisis fueron los barrios (agregaciones geográficas). Se calculo la Razón de Morbilidad Estandarizada (RME) para Fiebre del Dengue y Dengue Hemorrágico. Tras la obtención de los patrones geográficos se realizó un Análisis de Correspondencias, el cual nos permitió obtener una percepción general de los barrios, sintetizando y visualizando la información mediante representaciones gráficas, extrayendo las tendencias más notables y jerarquizarlas. La realización del Análisis de correspondencias, se realizó mediante el paquete estadístico SPAD v 4.5.Una vez obtenidas las asociaciones multivariantes más significativas, se analizaron a partir de esta información, que riesgos se asociaban a las mismas para discriminar entre barrios de exceso de riesgo (RME>1) y barrios con riesgo cero o deficitario (RME<1). Los resultados de este estudio han permitido detectar el nivel de heterogeneidad espacial o patrón de la Fiebre del Dengue y el Dengue Hemorrágico en los barrios del municipio de Girardot, identificar estratos de interés para la Fiebre del Dengue de acuerdo a sus factores de riesgo asociados, permitiendo clasificar a los barrios en función de su riesgo. De importancia se observa que en los barrios pertenecientes a la clase 1, reúnen las características de tener condiciones socio-económicas malas, en los cuales la recolección de basura se hace una vez en la semana, pertenecen a un estrato bajo, la calidad de vivienda es inadecuada y casi un 70% tienen un exceso de riesgo para Fiebre del Dengue. Se describieron un total de 7 variables relacionadas con el riesgo de transmisión de la Fiebre del Dengue en el municipio de Girardot entre las que se encuentran: Riesgo de Fiebre del Dengue por barrio, Calidad de la vivienda, Regularidad en la prestación de servicios de recogida de basuras, Regularidad en la prestación del Servicio de Acueducto, Hacinamiento, Estrato Socio-Económico e Índices Vectoriales. Se seleccionaron las variables que podrían presentar diferencias y se observó que aumenta el riesgo de presentar Fiebre del Dengue, cuando la calidad de la vivienda es inadecuada y el índice vectorial es alto. / Study whose unit of analysis was the districts (geographical aggregations). We calculate the Rate of Mobility Standardized (RME) for Dengue Fever ( DF) and Dengue hemorrhagic fever (DHF). Adequate epidemiological surveillance could serve as a basis to begin to stratify urban communities and identify the areas in then where control efforts should be focused.In this study we stratified Girardot, Colombia, a city with hyperendemic Dengue and Dengue Hemorrhagic, using a Analysis de Correspondences, system and analysing the perception general of the districts, synthesizing and visualizing information by means of graphics representations, extracting tendencies. Realization of the Analysis of correspondences, realize statistic package SPAD v 4.5.. Once obtained multivariate associations more significant, they analysed from this information, that risks were associated to the same ones to discriminate between districts of excess of risk (RME>1) and districts with risk zero or deficit one (RME<1). The results of this study have allowed to detect the level of space heterogeneity or patron of the Dengue Fever and Dengue hemorrhagic fever in the districts of the city of Girardot, to identify focus for the Fever of the Dengue according to its associated factors of risk, allowing to classify to the districts in strata of its risk. Was described a total of seven variables related to the risk of transmission of the DF and DHF in the city of Girardot between which they are: Risk of DF and DHF by district, Quality of the house, Regularity of the services of collection of sweepings, Regularity of the Service of Aqueduct, Ae. Aegypti infestation rate, layer Socio-Economics. Some conclusions that can be drawn from this study are as follows: Quality of the house is inadequate and Ae. Aegypti infestation rate is high can is increased the risk of the DF.
|
448 |
Validesa de l'automesura de la pressió arterial domiciliària en el diagnòstic de la hipertensió clínica aïllada a l'Atenció PrimàriaBayó i Llibre, Joan 01 March 2006 (has links)
OBJECTIU: Determinar el rendiment diagnòstic de l'automesura de la pressió arterial domiciliària (AMPAd) en el diagnòstic de la hipertensió clínica aïllada (HCA) utilitzant un programa de tres dies de lectures.MATERIAL I MÈTODES: Es va incloure a cent noranta pacients diagnosticats recentment d'hipertensió lleugera-moderada no tractats, seleccionats consecutivament a 4 centres d'atenció primària de la ciutat de Barcelona. Cada pacient va realitzar lectures de AMPAd per triplicat pel matí i per la nit durant 3 dies consecutius, seguidament se'ls practicà una monitorització ambulatòria de la pressió arterial (MAPA) de 24 hores. El punt de tall de normalitat per a l'AMPAd i la MAPA diurna era de 135/85 mmHg.RESULTATS: Seixanta-tres pacients van ser diagnosticats d'HCA amb AMPAd (34.8 %; IC95%: 27.9-42.2) i 74 amb MAPA (41.6%; IC95%: 33.7-48.4). No es varen observar diferències estadísticament significatives entre els valors d'AMPAd i els de la MAPA diurna (137.4 [14.3]/82.1[8.3] mmHg vs 134.8 [11.3]/81.3[9.5] mmHg). Els paràmetres de rendiment diagnòstic de l'AMPAd van ser: S 50.0% (IC95%: 38.3-61.7), E 75.7% (IC95%: 66.3-83.2), VPP i VPN 58.7%(IC95%: 45.6-70.8) i 68.6% (IC95%: 59.4-76.7), respectivament, i CPP i CPN 2.05 i 0.66 respectivament.L'anàlisi mitjançant una corba ROC (receiver operating characteristic) dels diferents punts de tall de normalitat no va suposar l'obtenció de millores significatives en el rendiment diagnòstic de l'AMPAd.CONCLUSIONS: Un programa de 3 dies de lectures d'AMPAd en el diagnòstic de l'HCA ha obtingut una escasa precisió diagnòstica. La MAPA continúa sent la prova d'elecció en aquesta indicació. / OBJECTIVE: To determine the diagnostic performance of home blood pressure self-monitoring (hBPSM) in white-coat hypertension (WCH) using a 3-day reading program.MATERIAL and METHODS: One hundred and ninety non-treated patients recently diagnosed of mild-moderate hypertension, selected consecutively at 4 primary health-care centers in the city of Barcelona, were included. Each patient underwent morning and night hBPSM with readings in triplicate for 3 consecutive days, followed by 24-hour ambulatory blood pressure monitoring (ABPM). The normality cut-off point value for hBPSM and daytime ABPM was 135/85 mmHg.RESULTS: Sixty-three patients were diagnosed of WCH with hBPSM (34.8 %; CI95%: 27.9-42.2) and 74 with ABPM (41.6%; CI95%: 33.7-48.4). No statistically-significant differences were observed between hBPSM values and those of diurnal ABPM (137.4 [14.3]/82.1[8.3] mmHg vs 134.8 [11.3]/81.3[9.5] mmHg). hBPSM diagnostic performance parameters were: sensitivity 50.0% (CI95%: 38.3-61.7), specificity 75.7% (CI95%: 66.3-83.2), positive and negative predictive values 58.7%(CI95%: 45.6-70.8) and 68.6% (CI95%: 59.4-76.7), respectively, and positive and negative probability coefficients 2.05 and 0.66 respectively. Analysis of different normality cut-off points using a ROC curve (receiver operating characteristic) failed to produce significant improvement in the diagnostic performance of hBPSM.CONCLUSIONS: The diagnostic accuracy of a 3-day hBPSM reading program in WCH was poor. ABPM continues to be the test of choice for this indication.
|
449 |
Pubarquia precoz idiopática: Relación con el síndrome metabólico y con el desarrollo de hiperandrogenismo ováricoJaramillo Villegas, Adriana María 18 July 2008 (has links)
INTRODUCCIÓN: La pubarquia precoz idiopática en niñas (aparición de vello púbico antes de los 8 años) se ha asociado a manifestaciones de síndrome metabólico en edad prepuberal (hiperinsulinismo, obesidad central y dislipemia), se ha relacionado con la secuencia: bajo peso al nacer, recuperación pondoestatural exagerada, desarrollo de pubarquia precoz y pubertad avanzada rápidamente progresiva y por último, se ha visto una mayor prevalencia de hiperandrogenismo ovárico (45%) en la edad adulta. La hipótesis de estudio fue que las mujeres con PP presentan manifestaciones comunes de hiperandrogenismo ovárico y síndrome metabólico en la edad adulta, siendo mayor la incidencia en las mujeres con antecedente de bajo peso al nacer y en las que no fueron tratadas con metformina en la adolescencia.METODOLOGÍA: Estudio retrospectivo, longitudinal (20 años) n= 20 mujeres (29,6 ± 3,3 años), diagnosticadas de pubarquia precoz idiopática entre 1980 y 1986, (se descartó la presencia de PP secundaria a hiperplasia suprarrenal congénita, síndrome de Cushing o tumores virilizantes) y seguidas analítica y ecográficamente hasta pasados 2 años de la menarquia, con una valoración en la edad adulta en la cual se realizó anamnesis, examen físico (peso, talla, IMC, cociente cintura/cadera), analítica (cociente neutrófilos/leucocitos, perfil lipídico, andrógenos, leptina y test de tolerancia oral a la glucosa), Ecografía pélvica (Doppler), Ecografía carotídea (Doppler) y densitometría ósea (DXA). Se realizó el estudio estadístico mediante SPSS, con significación estadística con p<0,05)RESULTADOS: 1) la prevalencia de hiperandrogenismo ovárico (criterios de Rótterdam) en las pacientes con PP fue del 35% y de síndrome metabólico del 20% (International Diabetes Federation). 2) La prevalencia de hiperandrogenismo ovárico fue mayor en la adolescencia que en la edad adulta (70% vs 35%). 3) La prevalencia de manifestaciones comunes al síndrome metabólico e hiperandrogenismo ovárico fue la siguiente: elevación del cociente neutrófilo/linfocito 70%, elevación de leptina y alteración en el metabolismo glucídico 45%, obesidad 40%, disfunción endotelial 35%, dislipemia 20% e hipertensión arterial 5%. 4) Las pacientes con pubarquia precoz presentaron mayor engrosamiento de la íntima carotídea en relación a un grupo control (n=16) de similares características con respecto a edad e IMC (0,51 ± 0,1 Vs 0,38 ± 0,07mm respectivamente) (p:0,005). 5) las pacientes con bajo peso (n=4) y peso adecuado al nacer al nacer (n=16) presentaron una prevalencia similar de hiperandrogenismo ovárico y síndrome metabólico. 6) Las pacientes que recibieron tratamiento con metformina y flutamida, iniciado durante la adolescencia y con una duración de 2 a 3 años, tuvieron una prevalencia de hiperandrogenismo ovárico menor que las pacientes que no lo tomaron (11% vs 64% respectivamente), no hubo diferencia en la prevalencia de síndrome metabólico (22% y 18%, respectivamente).CONCLUSIONES: Las pacientes con pubarquia precoz presentan alteraciones comunes al síndrome metabólico y al hiperandrogenismo ovárico en la edad adulta. Dichas alteraciones parecen ser independientes del peso al nacer, sin embargo se requiere una muestra de pacientes mayor para sacar conclusiones. El tratamiento con metformina y flutamida durante la adolescencia disminuye la incidencia de hiperandrogenismo ovárico en la edad adulta. Las pacientes con PP precisan un seguimiento clínico y analítico en la adolescencia y un control posterior en la edad adulta. / Background: Precocious pubarche in girls (PP, appearance of pubic hair before 8 yr) is associated with prepuberal hyperinsulinemia and dyslipemia, and with increased incidence of hyperinsulinemic ovarian hyperandrogenism -so called polycystic ovary syndrome (PCOS)-, at adolescence, which has been associated with endothelial dysfunction -specially with increased carotid intima-media thickness (IMT)-, and subsequent risk for cardiovascular disease and type 2 diabetes. 2) Aim and hypothesis: We hypothesized that young women with a history of PP show an increased prevalence of common manifestations for PCOS and metabolic syndrome (MS) (hyperglycaemia y/o hyperinsulinemia, dyslipemia, central adiposity, endothelial dysfunction and hypertension); PP patients small for gestational age (SGA) show a higher prevalence of PCOS and metabolic syndrome than those with adequate weight for gestational age (AGA); and women who received metformin and flutamide treatment at adolescence, have less prevalence of common manifestations of PCOS and MS at adulthood.3) Methods: A case-control study was conducted on 20 young women [age 29,6  3,3 yr; body mass index (BMI): 25,2  4,6] with a history of PP. In all cases, PP had been attributed to an amplified adrenarche, based on high circulating levels of dehydroepiandrosterona sulphate and/or androstenedione for chronological age at diagnosis. Endocrine-metabolic variables, body composition (by dual-energy X-ray absorptiometry), carotid IMT and ovarian morphology by transvaginal ultrasonography were assessed in all women.4) Results: 1) PP patients showed a 35% prevalence of PCOS (Rotterdam criteria) and a 20% prevalence of MS (International Diabetes Federation). 2) Prevalence of PCOS was higher at adolescence than at adulthood (70% vs 35%). 3) Prevalence of common manifestations for both pathologies was as follows: 45% insulin resistance and/or impaired glucose tolerance; 40% obesity, 35% endothelial dysfunction; 20% dyslipemia and 5% hypertension. 4) PP patients showed a higher carotid IMT in relation to a control group (n=16) of similar characteristics in terms of age and BMI (0,51 ± 0,1 and 0,38 ± 0,07mm, respectively) (p:0,005). 5) Patients SGA (n=4) and AGA (n=16) showed similar prevalence of PCOS and MS. 6) Patients who received metformin and flutamide treatment at adolescence (2-3 years), showed a lower prevalence of PCOS than patients who did not receive this treatment (11% and 64%, respectively), whereas the incidence of MS did not show a significant difference (22% and 18%, respectively).5) Conclusions: At adulthood, PP patients show alterations that are usually associated to MS and PCOS, independent of the weight at birth. Treatment with metformin and flutamide at adolescence decreases the incidence of PCOS at adulthood. PP patients require clinical and analytical follow-up during adolescence and a later control when they reach adulthood.
|
450 |
Variaciones en el "fitness" del VIH-1 durante la Terapia AntirretroviralGarcía Prado, Julia 26 September 2005 (has links)
El Virus de Inmunodeficiencia Humana Tipo-1 (VIH-1) es el agente etiológico responsable del Síndrome de Inmunodeficiencia Adquirida (SIDA). Esta enfermedad se caracteriza por una pérdida sostenida de linfocitos T CD4+, provocando una alteración global del sistema inmunitario, y dejando al individuo expuesto a infecciones oportunistas y al desarrollo de ciertas neoplasias.Desde la introducción de la zidovudina en el año 1986 hasta la implantación a partir del año 1996 de las Terapias Antirretrovirales de Gran Actividad o TARGA (combinaciones de al menos tres compuestos antirretrovirales) se han aprobado un total de 19 nuevos fármacos para el tratamiento de la infección por el VIH-1. En su conjunto, la quimioterapia contra la infección por el VIH-1 incrementa la esperanza de vida de los individuos infectados. Sin embargo, complicaciones surgidas por el uso de estas terapias (p.e una adherencia subóptima, alteraciones en el perfil fármaco-cinético de algunos pacientes o la falta de potencia de los tratamientos) propician la selección de mutaciones de resistencia frente a los fármacos antirretrovirales. La aparición de estas mutaciones en el genoma del VIH-1 constituye una barrera al éxito duradero de las terapias antirretrovirales.Nuestras investigaciones parten del interés por el estudio de la variación en la eficacia biológica o "fitness" del VIH-1 debido a la adquisición de mutaciones de resistencia. La relación entre el mantenimiento de cepas virales con bajo "fitness" y elevada resistencia con un posible beneficio clínico constituye uno de los ejes centrales en los estudios aplicados de "fitness" viral. A lo largo de este trabajo resumiré el conocimiento acumulado en los últimos años en el estudio del VIH-1: su estructura básica y aspectos más relacionados con esta tesis, como son los fenómenos de resistencia a antirretrovirales y sus consecuencias en la modulación del "fitness" del VIH-1. / Human Immunodeficiency Virus Tipo-1 (HIV-1) is the agent responsible of Acquired Immunodeficiency Syndrome (AIDS). This illness is characterized by a long-term loss of CD4+T cells producing a global alteration of the immune system leading to the dead of the individual.From the introduction of Zidovudine in 1986 to Highly Active Antiretroviral Therapies (HAART) (combinations of at least 3 antiretroviral drugs), in 1996 it has been approved a total of 19 new drugs against HIV. These regimens have contributed to decrease mortality and morbidity among HIV-1 infected patients. However, in the course of treatment drug resistant HIV-1 variants often emerge as a result of impotent regimens, suboptimal adherence, pharmacological hurdles or ineffectively treated compartments, which has been a major factor contributing to treatment failure. Our research begins for the interest in study changes in HIV-1 replicative capacity or viral fitness associated with the acquisition of resistance mutations. The relationship between the maintenance of viral strains with low viral fitness and high resistance with a better clinical outcome is one of the mains objectives in the studies of viral fitness. In this thesis we will resume the knowledge from the last years in the studies of HIV-1: its basic structure and aspect associated this thesis, the processes of resistance and their consequences in changes of viral fitness.
|
Page generated in 0.1079 seconds