La importancia de Egipto en el mundo árabe y sus características particulares despertó nuestro interés y nos planteó muchas preguntas: ¿Cómo los regímenes respectivos de Nasser, Sadat y Mubarak lograron permanecer en el poder? ¿Por qué los egipcios se mantuvieron dóciles durante tantos años? ¿Por qué las fuerzas de oposición se vieron incapaces de desafiar al régimen autoritario? ¿Fue la Hermandad Musulmana una fuerza de oposición real? ¿Por qué y cómo El Cairo sigue siendo el aliado más cercano de Washington? La "tercera revolución egipcia" puso fin al régimen autoritario de Mubarak. Inspirados por la revuelta de Túnez, los egipcios se lanzaron a las calles con el lema: "Túnez no es mejor que Egipto", y después de 18 días de protestas masivas los egipcios lograron lo impensable: deponer a su presidente. Estos acontecimientos recientes agregaron más preguntas: ¿Cuáles son los factores que permitieron la caída de Mubarak? ¿Los "días de la ira" pusieron fin al autoritarismo? ¿Cuáles son las fuerzas democráticas del actual Egipto? Y por último, ¿es la transición democrática alcanzable? Con el fin de dar respuestas a estas preguntas, vamos a desarrollar un marco teórico -la Sociología del poder-, que se va a aplicar en el caso de Egipto en un largo período a partir de la revolución de los Oficiales Libres en 1952 hasta el comienzo de la "tercera revolución egipcia". El presente trabajo se divide en diez secciones, además de la teórica representando cada uno un capítulo separado. La línea de demarcación del estudio de caso es marcada por importantes acontecimientos históricos de la historia moderna de Egipto, desde 1952 hasta 2010. Esta división temporal, la cual representa sólo una de las posibles opciones para estructurar la investigación, se introdujo a fin de facilitar el trabajo y también la tarea de los lectores. En cada capítulo, los principales intereses de las élites principales son examinados. En el plano interno, después de identificar los principales agentes y de los recursos de poder que cada uno de ellos controla, tratamos de ofrecer explicaciones de las diferentes coaliciones formadas y rivalidades dentro de la escena egipcia. Esta tarea, ofrece toda la información necesaria para comprender las políticas adoptadas, ya sean de carácter nacional, regional o internacional. En el ámbito internacional, nuestro principal objetivo es relacionar estas políticas, producto de los intereses de las élites primarias a los intereses de las elites extranjeras. Egipto forma parte de la periferia, por lo que sus élites dependen en gran medida de sus relaciones con elites globales y extranjeras. Por lo tanto, las élites egipcias, por lo general privadas del poder necesario para el control de los recursos de poder más allá del ámbito nacional, están obligadas a aprovechar la coyuntura internacional a fin de promover sus objetivos. / The importance of Egypt in the Arab world and its particular features triggered our interest on the Egyptian case and raised many questions: How the respective regimes of Nasser, Sadat and Mubarak managed to remain on power? Was Egypt one man’s stooge? Why Egyptians remained docile for so many years? Why opposition forces are seen incapable of challenging the authoritarian rule? Is Muslim Brotherhood a real opposition force? Why and how Cairo remains Washington’s closest ally? The ‘third Egyptian revolution’ put an end Mubarak’s authoritarian rule. Inspired by the Tunisian revolt, Egyptians took to the streets with the slogan: “Tunisia is not better than Egypt”, and after 18 days of massive protests Egyptians managed the unthinkable: oust their rais. These recent developments added more questions: What are the factors that permitted Mubarak’s fall? Did the ‘days of anger’ put an end to the authoritarianism? Which are the democratic forces of the actual Egypt? And finally, is the democratic transition attainable? In order to give answers to these questions we are going to develop a theoretical framework –the Sociology of power-, which is going to be applied on the Egyptian case in a long period starting from the Free Officers’ revolution in 1952 up to the beginning of the ‘third Egyptian revolution’. The present work is divided into ten sections in addition to the theoretical one each one representing a separate chapter. The demarcation line of the case study is drawn by significant historic events of the Egyptian modern history, from 1952 until 2010. This chronological division, which represents only one of the possible choices to structure the research, was introduced so as to facilitate our work and also the task of the readers. In each chapter, the main interests of the principal elites are examined. In the internal level, after identifying the principal agents and the power resources that each one of them controls, we try to furnish explanations of the different coalitions and rivalries formed inside the Egyptian scene. This task, offers all the necessary information in order to comprehend the policies adopted, whether those are national, regional or international. In the international field, our main focus is to relate these policies, product of the interest of the primary elites to the interests of the foreign elites. As Egypt forms part of the periphery relying heavily on central powers, the power capabilities of the Egyptian elites are strongly related to their relations with foreign-international elites. Therefore, the Egyptian elites, usually deprived of the necessary power to control extra national power resources, are obliged to exploit the international conjuncture so as to further their aims.

Un dels principals reptes de la demografia formal ha estat incloure la informació sobre les taxes vitals tant dels homes com de les dones als models de creixement i renovació de la població; és l'anomenat problema dels dos sexes. El problema dels dos sexes és un subconjunt dels problemes analítics que comporta el modelatge de poblacions amb múltiples subgrups. En aquest treball, caracteritzo el problema dels dos sexes per mitjà de la descomposició dels components de les taxes vitals dels homes I de les dones en la diferència entre les taxes intrínseques de cada sexe. Presento un conjunt de models ajustats pels dos sexes i estructurats per edat cronològica basats en la literatura existent. Una de les contribucions d'aquest treball és una nova varietat de l'estructura d'edat; l'edat en base als anys restants de vida. Desenvolupo un model de creixement i de renovació per a les poblacions unisex estructurades per anys restants de vida i extensions de dos sexes. Aplicant la meva metolodologia observo que les poblacions estructurades per anys restants de vida produeixen menys divergència entre els sexes que els models estructurats per edat, la qual cosa redueix alguns dels desavantatges inherents de les decisions de modelatge dels dos sexes. En general, les poblacions estructurades per anys restants de vida són més estables en el temps i es troben més a prop de les seves estructures estables que els casos de poblacions estructurades per edat cronològica. Hi ha divergència entre els models de creixement de les poblacions estructurades en base a anys restants de vida respecte les estructurades en anys transcorreguts des del naixement. Caracteritzo aquesta divergència en termes del problema dels dos sexes i l'anomeno problema de les dues edats. / One of the foremost problems in formal demography has been including information on the vital rates from both males and females in models of population renewal and growth, the so-called two-sex problem. The two-sex problem can be conceived as a subset of the analytical problems entailed by multigroup population modeling. This dissertation characterizes the two-sex problem by means of decomposing the vital rate components to the sex-gap between the male and female single-sex stable growth rates. A suite of two-sex models for age-structured models from the literature are presented in a standard reproducible format. A new variety of age-structure, age based on remaining years of life, is presented. Analogous models of population growth for the singlesex and two-sex cases are developed for populations structured by remaining years of life. It is found that populations structured by remaining years of life produce less sex-divergence than age-structured models, thereby reducing some of the trade-offs inherent in two-sex modeling decisions. In general, populations structured by remaining years are found to be more stable over time and closer to their ultimate model stable structures than age-structured populations. Models of population growth based on remaining-years structure are found to diverge from like-designed age-structured models. This divergence is characterized in terms of the two-sex problem and we call it to two-age problem.

La presente tesis analiza los debates académicos en torno a la "construcción de paz posbélica", esto es, el tipo de operaciones de paz desplegadas desde finales de los ochenta en aquellos países que habían sufrido un conflicto armado. Dichas operaciones, lideradas por Naciones Unidas y por otros actores internacionales, se caracterizaron desde un inicio por significar un salto cuantitativo y, sobre todo, cualitativo que ha llevado a estas misiones a aspirar no sólo al mantenimiento de la paz (como durante el período de guerra fría) sino a la transformación de los diferentes ámbitos de la sociedad en la que se interviene (político, social, económico, cultural, etc.). En el ámbito académico, este tipo de operaciones han suscitado un importante debate, especialmente en la última década y el cual se caracteriza por una crítica a la forma y el fondo del modelo de construcción de paz posbélica que ha ido configurándose. La principal hipótesis de la tesis considera que este debate crítico ha realizado cuatro grandes aportaciones académicas al debate sobre la construcción de paz: i) analizando los fundamentos metateóricos del modelo de construcción de paz posbélica y apuntando la existencia de un "consenso liberal" en el que han confluido diferentes corrientes ideológicas; ii) problematizando algunos de los principales aspectos que caracterizan a estas operaciones (el tipo de resultados que logran, la inviabilidad de sus planteamientos o las verdaderas agendas políticas y domésticas de los actores internacionales que participan); iii) señalando la necesidad de poner en prácticas otros enfoques alternativos al modelo de construcción de paz posbélica dominante, haciendo especial énfasis en al consideración de lo "local" como aspecto irrenunciable para poder construir la paz, y iv) analizando críticamente si el concepto de "apropiación local", surgido en los últimos años en la agenda internacional de construcción de paz, puede ser una fórmula que mejore los problemas de sostenibilidad y legitimidad que parecen existir en el modelo de construcción de paz posbélica. Mientras que el marco teórico desglosa en cinco capítulos las características del modelo de construcción de paz posbélica y las cuatro aportaciones que los debates críticos han realizado en los últimos años, otros tres capítulos analizan en detalle si el caso de Sierra Leona es capaz de mostrar algunos de los aspectos señalados en los apartados teóricos. Finalmente, la tesis establece algunas conclusiones a partir del caso de Sierra Leona y algunas de tipo general que sirven para constatar que, como mínimo, las aportaciones críticas han favorecido una repolitización de un debate que inicialmente era abordado en términos estrictamente técnicos / This thesis analyzes the academic debates about "post-conflict peacebuilding", that is, the kind of peace operations that have taken place since the late eighties in those countries that had suffered an armed conflict. These operations led by United Nations and other international actors, were characterized from the very beginning to mean a quantitative leap and, above all, a qualitative leap leading to these missions to aspire not just to peacekeeping (as during the Cold War) but to the transformation of the different areas of society in which it intervenes (political, social, economic, cultural, etc.).. In academia, these operations have raised an important debate, especially in the last decade. This debate is characterized by a critique of the form and substance of the model of post-conflict peace-building that has taken shape. The main hypothesis of the thesis considers that this critical debate has made four large academic contributions to the debate on peace-building: i) analyzing the metatheoretical model of post-conflict peacebuilding and pointing to the existence of a "liberal consensus" that have come together various ideological currents ii) problematizing some of the main aspects that characterize these operations (the kind of results they achieve, the poor viability of its approach or the real political and domestic agendas of international actors involved), iii) noting the need to put into practice alternative approaches to the dominant model of post-conflict peacebuilding, with particular emphasis on the consideration of the "local" as indispensable aspect in order to build peace, and iv) critically analyzing whether the concept of “local ownership” that emerged in recent years on the international agenda of peacebuilding, can be a formula to improve the sustainability and the legitimacy problems that seem to exist in the model of post-conflict peacebuilding. While the theoretical framework divides into five chapters the features of the post-conflict peacebuilding model and the four contributions to critical debates that have been conducted in recent years, three other chapters analyze in detail whether the case of Sierra Leone is able to show some of the points raised in the theoretical sections. Finally, the thesis provides some conclusions from the case of Sierra Leone and some of the general type used to confirm that, at least the critical contributions have favoured a re-politicization of a debate that was initially addressed in strictly technical terms.

Aquesta tesi doctoral parteix de la premissa següent: el model de construcció i gestió de l’autonomia a Catalunya està passant per una fase de crisi i/o esgotament pel que fa a l’encaix amb el model autonòmic impulsat per l’Estat espanyol concretat amb la llei de la LOAPA de l’any 1982. Una crisi que en els darrers mesos ha generat una extensa profusió analítica sobre aquesta dificultat d’encaix entre Catalunya i Espanya, especialment en premsa, però també en l’àmbit acadèmic2. De fet, el procés d’elaboració d’un nou estatut que actualitzés la relació de Catalunya amb les estructures polítiques i jurídiques de l’Estat espanyol, impulsat pel govern de coalició, PSC‐PSOE, ERC i ICV–EUIA, sorgit de les eleccions de novembre de 2003, i amb el suport del principal partit de l’oposició ―CiU―, ja és un indicador de la pressumpta caducitat del model autonòmic sorgit de la transició. Al llarg d’aquest darrers cinc anys hem assistit a un procés estatutari que ha comptat amb un llarg procés de redacció, aprovació, negociació, validació en referèndum i que finalment ha estat revocat parcialment per un Tribunal Constitucional deslegitimat a ulls de l’opinió pública catalana. Un procés estatutari que ha durat set anys i que, si bé no ha aconseguit un dels objectius de l’estatut ―posar noves bases de relació amb l’Estat― ha provocat canvis importants en el que s’anomena catalanisme polític. Entre alguns d’aquests canvis hi ha l’augment del coneixement i el reconeixement de la reivindicació independentista, que ha agafat una intensitat gens menyspreable. En el marc de la temporalitat que abraça aquesta tesi ―2005–2010― un partit polític independentista, ERC, ha format part de la coalició governamental, s’han produït les tres manifestacions més imortants de signe nacional fetes a Catalunya des de la transició, s’han fet 560 consultes populars que preguntaven explícitament per la independència, s’ha constatat un desplaçament en clau sobiranista d’una part de les elits polítiques catalanes i, en definitiva, mai com ara s’havia parlat, en l’esfera pública central, de la possibilitat d’independència de Catalunya. Tot plegat permet apuntar a una sobiranització del catalanisme en clau independentista, reflectida als mitjans de comunicació, l’opinió publica i els programes electorals de 2010. En aquesta tesi no aprofundirem en els motius d’aquest desencaix i/o crisi, però sí que explicarem els motius i el perquè de la visibilització del debat sobre la independència, i si aquest debat s’ha donat per motius cojunturals, o bé s’ha donat degut al moviment que l’ha impulsat. A partir d’un marc teòric provinent de la literatura de moviments socials, el paradigma de la governança i les teories sobre nacionalisme, s’ha realitzat un cas d’estudi centrat en un dels actors que ha estat més actiu en l’etapa que analitzem – 2003/2010-amb expressa voluntat d’anàlisi micro i emmarcant-lo en el debat estructura/agència. Es tracta de la Plataforma pel Dret de Decidir, un nou actor polític i social nascut al caliu de l’aprovació del nou estatut i la temuda retallada que es produiria al Congrés dels Diputats uns mesos després, i evolucionant cap a una plataforma que actuava en paràmetres de nation i state‐builduing.3 Una plataforma coneguda per les dues manifestacions organitzades ―18 de febrer de 2006 i 1 de desembre de 2007― que li van donar una categoria d’actor polític rellevant, especialment pel que fa al propi espai sociopolític, l’independentisme català. / This thesis is based on the following premise: model construction and management autonomy in Catalonia is going through a phase of crisis and / or exhaustion as for fitting the model-driven autonomic Spain with specified LOAPA’s law in 1982. A crisis in recent months has led to a extensive analysis of this difficulty profusion of lace between Catalonia and Spain especially in media, but also in the acadèmic fields. In fact, the process of developing a new status update to the relationship between Catalonia and the legal and political structures in Spain, promoted by the coalition government, PSC-PSOE, ERC and ICV-EUiA, emerged from the elections of November 2003 and the support of the main opposition party (CiU) an indicator of the presumed expiry of the autonomous model emerged from the transition. Throughout the past five years have witnessed a statutory process which has had a long process of drafting, approval, negotiation, validation referendum was finally revoked by the Constitutional Court partially discredit in the eyes of public opinion Catalan. A statutory process that has lasted seven years and, while it has achieved the objectives of the statute bases, put new relationship with the state has caused major changes in the so-called Catalanism politician. Among some of these changes are increasing the understanding and recognition of the independence claim, which took a considerable intensity. Under the temporary embracing this thesis -2005-2010 - a separatist party ERC, has been part of the coalition government, there have been three national manifestations most importants sign made in Catalonia since the transition, 560 consultations that have been explicitly asked for independence, there has been a shift in terms of sovereignty Catalan political elites and, ultimately, had never before spoken in public sphere Central to the possibility of independence for Catalonia. All this to point to a key in increase of Catalan independence, reflected in the media, public opinion, and electoral papers. This thesis will not discuss the reasons for this dislocation and / or crisis, but explain the reasons and because of the visibility of the debate on independence, and if this debate has been motivated cojunturals or has been due to the movement that has promoted. From a theoretical framework from the literature of social movements, the paradigm of governance and theories of nationalism has been a case study focused on one of the actors has been more active in stage analyze - 2003/2010- and expressed desire to analyze micro and framing it in the discussion of the structure / agency. This is the Plataforma pel Dret a Decidir (Platform for the Right to Decide), a new social and political actor born in the heat of the adoption of the new statute and the dreaded cuts that would occur to the Congress a few months later, and evolving into a platform that operated on parameters of state and nation-builduing. This platform known for two events organized -18 February 2006 and December 1, 2007 - which gave him a significant political actor category, especially with regard to their own socio-political space, the Catalan independence movement.

La Unió Europea (UE) va presentar la Política Europea de Veïnatge (PEV) el 2004 per tal d'enfortir la cooperació en àrees como ara la immigració. La dimensió exterior de la política d'immigració de la UE a Europa Oriental (Associació Oriental i Rússia) ha estat molt activa i objecte de nombrosos treballs acadèmics, en gran part centrats en afirmar que la UE exporta les seves pròpies normes. Tanmateix, la teoria d'europeïtzació no té en compte els interessos i capacitats dels països d'Europa Oriental, així com les seves percepcions de legitimitat. Una dècada després de la posada en marxa de la PEV, la tesi respon a la qüestió sobre quines normes la UE i Europa Oriental adopten en la convergència normativa en matèria d'immigració. S'identifiquen tres models de convergència (envers normes de la UE, normes internacionals i normes acordades bilateralment), en funció fonamentalment de l'estructura de poder i de les percepcions de legitimitat a Europa Oriental. La convergència normativa en política d'immigració s'aplica als casos de (I) readmissió, (II) visats, (III) gestió de fronteres i (IV) immigració laboral. La tesi doctoral conclou que la cooperació en política d'immigració entre la UE i Europa Oriental no consisteix en l'adopció sistemàtica de normes de la UE. Argumenta que la UE ha promogut fonamentalment normes de la UE en l'àmbit de seguritat (acords de readmissió i Gestió Integrada de Fronteres). Malgrat tot, a causa de la manca de poder suficient de la UE i a baixes percepcions de legitimitat de la UE entre els veïns d’Europa Oriental, la UE ha ofert incentius en l'àmbit de la mobilitat (política de visats i associacions per a la mobilitat). L'evidència empírica mostra debilitats en la convergència normativa envers normes de la UE, que consisteixen en gran part en mesures de socialització (intercanvi d'informació i formació). Uns dels resultats més significatius de la tesi és que la UE promou activament, en el marc de la liberalizació de visats, la convergència normativa cap a normes internacionals en matèria d'estat de dret. Les normes que emanen del Consell d'Europa i de Nacions Unides són de fet percebudes com a més legítimes que les normes de la UE. No obstant, aquest rol de la UE como a transmissora de normes cal matitzar-lo pel fet que la UE ha jugat ara com ara un rol limitat en promoure normes internacionals de drets dels immigrants. Finalment, la convergència envers normes acordades bilateralment ha estat el model menys predominant. La comparativa entre els països d'Europa Oriental mostra que els instruments adoptats són similars per l'objectiu de la UE de ser coherent. Tanmateix, el poder de negociació de cada país amb la UE ha donat peu a condicions més o menys favorables pel país. A més a més, les percepcions de legitimitat i la voluntat de cada país d'apropament a la UE són elements clau. En conjunt, Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia són països favorables a l'apropament a la UE mentre que Rússia ha construït una cooperació pragmàtica en matèria d'immigració amb la UE, influint en la institucionalització de l'agenda d'immigració amb Europa Oriental. Finalment, la tesi contribueix globalment al debat sobre el soft power de la UE al veïnatge, concluent que els instruments d'immigració adoptats estan molt més orientats a promoure la seguretat que la mobilitat. / La Unión Europea (UE) presentó la Política Europea de Vecindad (PEV) en 2004 para fortalecer la cooperación en áreas como la inmigración. La dimensión exterior de la política de inmigración de la UE hacia Europa Oriental (Asociación Oriental y Rusia) ha sido muy activa y objeto de numerosos trabajos académicos, en gran parte centrados en afirmar que la UE exporta sus propias normas. Sin embargo, la teoría de europeización no tiene en cuenta los intereses y capacidades de los países de Europa Oriental, así como sus percepciones de legitimidad. Una década después de la puesta en marcha de la PEV, la tesis responde a la cuestión sobre qué normas la UE y Europa Oriental adoptan en la convergencia normativa en materia de inmigración. Se identifican tres modelos de convergencia (hacia normas de la UE, normas internacionales y normas acordadas bilateralmente), en función fundamentalmente de la estructura de poder y de las percepciones de legitimidad en Europa Oriental. La convergencia normativa en política de inmigración se aplica a los casos de (I) readmisión, (II) visados, (III) gestión de fronteras e (IV) inmigración laboral. La tesis doctoral concluye que la cooperación en política de inmigración entre la UE y Europa Oriental no consiste en la adopción sistemática de normas de la UE. Argumenta que la UE ha promovido fundamentalmente normas de la UE en el ámbito de seguridad (acuerdos de readmisión y Gestión Integrada de Fronteras). Aun así, debido a la falta de poder suficiente de la Unión y a bajas percepciones de legitimidad de la Unión entre los vecinos de Europa Oriental, la UE ha ofrecido incentivos en el ámbito de la movilidad (política de visados y asociaciones para la movilidad). La evidencia empírica muestra debilidades en la convergencia normativa hacia normas de la UE, que consisten en gran parte en medidas de socialización (intercambio de información y formación). Uno de los resultados más significativos de la tesis es que la UE promueve activamente, en el marco de la liberalización de visados, la convergencia normativa hacia normas internacionales en materia de estado de derecho. Las normas que emanan del Consejo de Europa y de Naciones Unidas son de hecho percibidas como más legítimas que las normas de la UE. No obstante, este rol de la UE como transmisora de normas hay que matizarlo por el hecho de que la UE ha jugado hasta la fecha un rol limitado en promover normas internacionales de derechos de los inmigrantes. Finalmente, la convergencia hacia normas acordadas bilateralmente ha sido el modelo menos predominante. La comparativa entre los países de Europa Oriental muestra que los instrumentos adoptados son similares por el objetivo de la UE de ser coherente. Sin embargo, el poder de negociación de cada país con la UE ha dado pie a condiciones más o menos favorables para el país. Además, las percepciones de legitimidad y la voluntad de cada país de acercamiento a la UE son elementos clave. En conjunto, Ucrania, Moldavia y Georgia son países favorables al acercamiento a la UE mientras que Rusia ha construido una cooperación pragmática en materia de inmigración con la UE, influyendo en la institucionalización de la agenda de inmigración con Europa Oriental. Finalmente, la tesis contribuye globalmente al debate sobre el soft power de la UE en la vecindad, concluyendo que los instrumentos de inmigración adoptados están mucho más orientados a promover la seguridad que la movilidad. / In 2004, the European Union (EU) launched the European Neighbourhood Policy (ENP) to strengthen cooperation in areas such as migration. In particular, the external dimension of the EU migration policy in Eastern Europe (the Eastern Partnership countries and Russia) has been very active and under huge academic scrutiny, mostly with studies claiming that the EU exports its own norms. Yet, this Europeanisation approach does not take into account the interests and capacities of Eastern European countries, as well as their perceptions of legitimacy. A decade after the launch of the ENP, this thesis addresses the question of what norms are actually adopted in the EU-Eastern Europe migration policy convergence. Three models of policy convergence (towards EU norms, towards international norms and towards bilaterally-agreed norms) are identified, depending mainly on the structure of power and perceptions of legitimacy in Eastern Europe. Migration policy convergence is applied to the cases of (I) readmission, (II) visa, (III) border management and (IV) labour migration. The doctoral dissertation concludes that the EU-Eastern Europe migration cooperation has not consisted in the systematic adoption of EU norms. It argues that the EU primarily has promoted security-related EU norms (readmission agreements and Integrated Border Management). However, due to lack of enough EU leverage and low perceptions of EU legitimacy among the Eastern neighbours, the EU has offered incentives in the field of mobility (visa policy and mobility partnerships). Empirical evidence shows weaknesses in policy convergence to EU norms, consisting mainly in socialisation measures (information exchange and capacity-building). One of the main findings of the thesis is that the EU is actively promoting, in the framework of visa liberalisation, policy convergence towards international norms in the area of rule of law. In fact, norms emanating from the Council of Europe and the United Nations are perceived as more legitimate than EU norms. However, this EU role as norm-transmitter has to be nuanced by the fact that to date the EU has played a relatively limited role in promoting international norms in the area of migrants' rights. Finally, convergence to bilaterally-agreed norms has been the least predominant. A comparison across Eastern European countries shows that the policy instruments adopted are by and large similar for the sake of consistency. Nonetheless, the leverage of each country vis-à-vis the EU has usually shaped more or less favourable conditions for the country. In addition, the perceptions of legitimacy and willingness of each country to come closer with the EU are essential. Overall, Ukraine, Moldova and Georgia are willing countries whereas Russia has built a pragmatic cooperation on migration with the EU, playing a role in the institutionalisation of the migration agenda to Eastern Europe. Finally, the thesis contributes overall to debate on the EU soft power in the Neighbourhood, concluding that the adopted migration policy instruments are much more oriented at promoting security than mobility.

La formación de orquestas infantiles y juveniles como instrumento de educación musical e inclusión social es algo que está ganando cada vez más adeptos en diversos países. El principal objetivo de esta investigación es analizar el proceso de formación de las orquestas infantiles y juveniles de los Núcleos Comunitarios de Aprendizaje Musical (NUCAM) en México como alternativa de acceso a la enseñanza musical de niños y jóvenes en riesgo de exclusión. El epicentro de todo este movimiento orquestal y social está ubicado en Venezuela, “El Sistema Nacional de Orquestas y Coros Juveniles e Infantiles de Venezuela, que es la raíz del programa de los NUCAM. En esta tesis se han estudiado tres aspectos básicos del proceso: las condiciones intrínsecas –origen, gestión de recursos, características socioeconómicas y culturales–, su proceso de desarrollo –características pedagógicas y musicales–, y sus resultados –impacto sociocultural, fortalezas y debilidades–. De la población de 12 NUCAM se recogieron datos de 7 de ellos. El diseño metodológico se basa en un enfoque mixto; a partir de entrevistas, cuestionarios y la revisión de fuentes documentales. Los resultados del estudio reflejan que las orquestas de los NUCAM representaron una alternativa de acceso a la educación musical de niños y jóvenes en riesgo de exclusión social. El programa generó un impacto sociocultural positivo en los niños y jóvenes de las orquestas y en su comunidad. Y finalmente se concluyó que la carencia de una adecuada planeación de enseñanza, su aplicación y el seguimiento por parte de las autoridades implicadas en el proyecto, aunado a la falta de continuidad limitó su crecimiento musical y permanencia. / The creation of Child and Youth Orchestras as a tool for musical education and social inclusion is being more and more followed by several countries. First target of this investigation is to analyse the process for the creation of these Child and Youth Orquestras in Community Centers of musical learning (NUCAM) in Mexico as an option of musical education access for communties with risk of social exclusion. The main Center of this orchestral and social movement, is located in Venezuela, the National System of Child and Youth Orquestras and Chuorus of Venezuela, which is the origin of NUCAM programs. Three key pionts have been studied in this thesis: intrinsic condition-origin, resource management, socio economic and cultural context-, development-musical and pedagogical qualitie-, and the results-socio-cultural impact. strengths and weaknesses-. From an original population of 12 NUCAM, was collected data from 7 of them. The methodological structure used is based on a combined approach: with the utilization of interviews, questionnaires and the review of documentation sources. The outcome of the study shows that the NUCAM orchestras represent an option of musical education acces for children and young people with risk of social exclusion. This program produced a positive socio-cultural impact in the orchestra's children and young people participants and in their communities. And finally, has been concluded that the lack of a good educational planning, its application and a correct follow up from the authorities to the proyect, together with a lack of continuity , has been a limitation for its musical growth and its continuation.

Aquesta tesi doctoral estudia la recepció mediàtica dels principals col·lectius hispanoamericans que viuen a Barcelona amb un model d’anàlisi inspirat en la Pragmàtica Formal habermasiana. Això permet interpretar les apropiacions mediàtiques fora dels marcs teòrics i metodològics habituals, més enllà de les categories binàries de la societat d’acollida que estableixen relacions d’oposició amb les minories ètniques: integració-marginació; transnacionalisme-sedentarisme; assimilacionisme-biculturalisme. Aquest punt de partida ens ofereix una lectura menys condicionada pels pressupostos d’una de les parts i la generació d’un coneixement científic més lliure de prejudicis. La identificació nacional amb el país de naixement explica, en part, la dieta mediàtica del llatinoamericà en Barcelona i els recursos de què disposa a escala individual per fer front a les imatges dominants dels mitjans generalistes. La seva visió crítica dels mitjans autòctons es reforça en la interacció social dins la comunitat llatina i pot generar processos de coordinació de l’acció, de mobilització col·lectiva, en resposta a un discurs social ofensiu. Aquestes dinàmiques poden implicar als actors socials més importants de la comunitat llatina: els mitjans llatins, el teixit associatiu, els despatxos d’advocats especialitzats en estrangeria i la representació consular en última instància. Precisament les identitats nacionals estan en la matriu dels vincles transnacionals que mantenen amb la família en origen. En el fons és la mateixa inèrcia vers la identitat col·lectiva la que empeny la llatinoamericà a comunicar-se amb els seus familiars i a cercar els productes mediàtics del seu país de procedència. I és a través de l’omnipresència de la família en el dia a dia de la diàspora que el món de vida s’actualitza i articula, desenvolupant tot el seu potencial per a exercir la seva influència sobre els patrons de interpretació i apropiació en relació amb les TIC. Unes pautes d’interpretació que estan subjectes a autocrítica en la mesura que la comunicació amb la família en origen s’interromp, perquè significa que el món de vida originari perd vigència. Malgrat tots els avenços de les TIC, el canal prioritari per tal de comunicar-se amb la família continua sent la trucada internacional. Whatsapp sol definir-se com una eina de comunicació personal i privada i un pont de comunicació amb els catalans i espanyols a través dels xats que es creen en l’àmbit laboral, per exemple. En canvi, Facebook amplia els vincles transnacionals, però també la xarxa de relacions amb els membres de la seva comunitat en la societat d’origen. Per una altra banda, els mitjans llatins o de la diàspora són els portaveus del principal interlocutor de la comunitat llatina amb la societat d’acollida, les federacions llatines. Malauradament amb la crisi molts han desaparegut i han perdut posicions dins la variada dieta mediàtica dels llatins. La seva decadència porta com a conseqüència menys visibilitat de l’associacionisme, la caiguda de la participació en les associacions i la pèrdua de representativitat d’aquestes entitats, dintre i fora de la comunitat llatina. Davant el retrocés d’aquests mitjans guanyen rellevància dins la comunitat llatina els despatxos d’advocats especialitzats en estrangeria que generen fòrums de debat sobre l’actualitat informativa en les xarxes socials i en les seves pàgines web; moviments cristians que ofereixen seguretat, espais de comunicació qüotidiana i de solidaritat grupal diferents al món de vida i al sistema de la societat majoritària. / Esta tesis doctoral estudia la recepción mediática de la diáspora hispanoamericana en Barcelona a partir de un modelo de análisis inspirado en la Pragmática Formal habermasiana. Esto permite interpretar las apropiaciones mediáticas fuera de los marcos teóricos y metodológicos habituales, más allá de las categorías binarias de la sociedad de acogida que establecen relaciones de oposición con las minorías étnicas: integración-marginación; transnacionalismo-sedentarismo; asimilacionismo-biculturalismo. Este punto de partida nos ofrece una lectura menos condicionada por los presupuestos de una de las partes y la generación de un conocimiento científico más libre de prejuicios. La identificación nacional con su país de nacimiento explica, en parte, la dieta mediática del latino en Barcelona y los recursos socioculturales de que dispone a escala individual para hacer frente a las imágenes dominantes de los medios generalistas. Su visión crítica de los medios autóctonos se refuerza en la interacción social dentro de las comunidades latinas y puede generar procesos de coordinación de la acción, de movilización colectiva, en respuesta a un discurso social ofensivo. Dichas dinámicas pueden implicar a los actores sociales más importantes de la comunidad latina: los medios latinos, el tejido asociativo, los despachos de abogados especializados en extranjería y la representación consular en última instancia. Precisamente las identidades nacionales están en la matriz de los vínculos transnacionales que mantienen con la familia en origen. En el fondo es la misma inercia hacia la identidad colectiva la que empuja al latino a comunicarse con sus familiares y a buscar los productos mediáticos de su país de procedencia. Y es a través de la omnipresencia de la familia en el día a día de la diáspora que el mundo de la vida se actualiza y articula, desarrollando todo su potencial para marcar de cerca los patrones de interpretación y apropiación en la relación con las TIC. Unas pautas de interpretación que están más sujetas a autocrítica en la medida en que la comunicación con la familia en origen se interrumpe, porque significa que el mundo de la vida originario pierde vigencia. Pese a todos los avances de las TIC, el canal prioritario para comunicarse con la familia sigue siendo la llamada internacional. Whatsapp suele definirse como una herramienta de comunicación personal y privada y una vía de diálogo con los catalanes y españoles a través de los chats de grupo que se forman en el trabajo, por ejemplo. En cambio, Facebook amplía los vínculos transnacionales, pero también la red de relaciones con miembros de su comunidad en la sociedad de origen. Por otra parte, los medios latinos son los altavoces del principal interlocutor de la comunidad latina con la sociedad de acogida, las federaciones latinas. Sin embargo con la crisis muchos han desaparecido y han perdido posiciones dentro de la variada dieta mediática de los latinos. Su declive trae como consecuencia una menor visibilidad del asociacionismo, la caída de la participación en las asociaciones y la pérdida de representatividad de estas entidades, dentro y fuera de la comunidad latina. Ante el retroceso de estos medios ganan relevancia dentro de la comunidad latina los despachos de abogados especializados en extranjería, que generan foros de debate sobre la actualidad informativa en las redes sociales y en sus páginas web; movimientos cristianos que ofrecen seguridad, espacios de comunicación cotidiana y de solidaridad grupal frente al mundo de la vida y el sistema de la sociedad mayoritaria. / This doctoral dissertation studies the media reception of the Latin American diaspora in Barcelona from an analysis model inspired by the Habermans’ Formal Pragmatics. In doing so, mass media appropriations may be interpreted outside the usual theoretical and methodological frameworks, beyond the binary categories of the host society, which establish opposition relations with ethnic minorities: integration-exclusion; transnationalism-sedentarism; assimilation-biculturalism. This starting point provides a view which is less constrained by the presuppositions of the parties and an opportunity to create scientific knowledge freer of prejudices. National identification with one’s country of birth explains, in part, the media diet of the Latino in Barcelona and the cultural resources available to people to deal with the dominant images of the mainstream media. Host criticism of the indigenous media view is strengthened in social interaction within Latino communities and can generate coordinated action processes, collective mobilization in response to an offensive media and political discourse. These dynamics involve the most important stakeholders in the Latino community: Latino media, associations, and ultimately, law firms specializing in immigration and consular representation. National identity is the core of transnational bonds that keep the ties with the family of origin. Ultimately, the same inertia that leads to collective identity drives the Latin to communicate with their families and seek the media products from their country of origin. This diaspora updates and constructs its lifeworld (Lebenswelt), and develops its potential establishing interpretation and appropriation patterns via ICT (information and communications technology). Should communication with the family of origin become interrupted, the lifeworld becomes outdated and interpretative guidelines become more easily subject to criticism. Phone calls remain the main communication channel with family despite all the advances in ICT. Whatsapp is usually defined as a tool for personal and private communication and a communicative option used with Catalans and Spaniards for work purposes, for example. Facebook broadens transnational links and the network of relationships with host community members (Barcelona). Moreover, the Latino media are the main speakers of the Latino federations, that are the main social actor of the Latino community in the host society. But the economic crisis has led to a lesser presence or an increased disappearance of the Latino media in the Latino media consumption. Their decline has resulted in lesser visibility, a decrease in participation and a loss of representativity of these Latino federations within and outside the Latino community. These setbacks have increased not only the relevance of law firms specialized in immigration, which now generate discussion forums on current affairs on social networks and on their websites, but also the Christian movements that offer security, spaces for everyday communication and group solidarity to face the lifeworld and the majority society.

L'objecte principal d'estudi d'aquesta tesi doctoral es basa en la recerca i desenvolupament d'una nova metodologia per a l'elaboració d’insights publicitaris, realitzada a partir de l'anàlisi netnogràfic de les converses que els usuaris realitzen de forma lliure i espontània a la xarxa social Twitter (en el nostre àmbit de recerca i per raons de capacitat i conveniència, ho hem limitat a la xarxa social Twitter). A partir de l'anàlisi de la literatura acadèmica hem documentat les tècniques de recerca majorment utilitzades pels investigadors per a l'elaboració d’insights publicitaris. Aquestes tècniques es basen en entrevistes i reunions de grups reduïts d'entrevistats (habitualment amb menys de deu), dirigits per un entrevistador. Hem analitzat els seus avantatges i inconvenients valorant els estudis i treballs de referència en l'àmbit acadèmic i conclòs que els biaixos produïts per les pròpies dinàmiques de les reunions de grup i de la interpretació dels resultats per part dels entrevistadors suposen un inconvenient important. Amb l'objectiu de superar aquestes limitacions, tant de representativitat com de biaix, hem investigat les possibilitats que l'entorn d'Internet i les xarxes socials poden aportar per a l'obtenció d'una font d'informació més àmplia, representativa i sense biaix. D'una banda, hem substituït les reunions de grup per les converses que realitzen milers de persones en Twitter. D'altra banda, eliminem la figura de l'entrevistador per una recerca d'anàlisi de contingut mitjançant la tècnica netnogràfica, on el procés de recerca es basa en l'observació del consumidor sense intervenció directa de l'entrevistador, eliminant pràcticament el biaix que ocasiona la seva presència. Per poder aconseguir aquest objectiu principal de recerca s'ha requerit el desenvolupament d'una eina específica de resum i anàlisi de textos, tant des de l'anàlisi gramatical com dels sentiments expressats pels usuaris en les seves comunicacions. Hem utilitzat l'eina “SETAL”, acrònim de Sentiment Text Analysis. SETAL és una nova eina de resum i anàlisi gramatical i semàntic de textos en fase beta, desenvolupada pel Dr. Enric Monte, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, provada adequadament per a aquesta tesi doctoral. Per una costat, SETAL ordena tots els continguts per paraules, oracions, textos i fins i tot usuaris, segons la seva ordre d'importància, elaborat per la coocurrencia⁠ de paraules clau, les propietats de la Teoria de Grafs i de la seva distribució estadística (similar a l'algoritme utilitzat pel motor de cerca de Google per determinar el PageRank dels llocs web, a partir d'una cadena de Markov). Hem dedicat una part d'aquesta tesi a l'explicació del funcionament de SETAL. D'altra banda, hem incorporat a la recerca gramatical i semàntica la variable sentiment expressat pels usuaris en els seus comentaris en Twitter. La nostra intenció ha estat voler superar l'anàlisi de la polaritat positiva, negativa o neutra i passar a la precisió que permet puntuar cada oració en funció de l'expressió dels sentiments (dins d'un sentit ampli detallat en el punt 4 d'aquesta tesi). Per a això hem utilitzat com a punt de partida el diccionari LIWC (Linguistic Inquiry and Word Count), desenvolupat pel Dr. James Pennebaker et al., i adaptat al castellà i català per a aquesta tesi. Hem partit d'aquest diccionari per puntuar les paraules que formen les oracions i que reconeguts grups de recerca en psicologia han determinat que estan associades amb una determinada intensitat de sentiments/emocions. Afegim a l'anàlisi de sentiments la utilització dels adverbis i els temps gramaticals, així com els bigrames (combinacions de dues paraules la càrrega emocional de les quals es potencia a partir de la seva confluència). Mitjançant la prova realitzada amb l'eina SETAL hem donat resposta a la gestió d'1.200.000 tuits i ens ha resultat imprescindible per poder gestionar i analitzar de forma automàtica un volum d'informació tan elevat. En posar en pràctica l'eina seguint un procés propi emparat per les referències acadèmiques, proposem una nova metodologia per a l'elaboració d’insights. La seva principal aportació pot resumir-se en tres apartats. En primer lloc, ampliem considerablement la mostra de l'estudi superant amb escreix les limitacions de les entrevistes presencials i passem d'un màxim recomanat de deu entrevistats per a aquest tipus d'entrevistes a poder estudiar diversos centenars de persones amb la nostra metodologia. En segon lloc, aconseguim eliminar el biaix donada la no intervenció de la figura de l'entrevistador en el procés d'obtenció de la informació. En tercer lloc, proposem una sèrie de dades obtingudes de forma científica que ens permeten reduir o eliminar la dependència de la intuïció, el descobriment sobtat o el "ajá" associat a la troballa d'un insight (explicat detingudament en les parts teòriques d'aquesta tesi). En resum, aquesta tesi doctoral busca fer un pas més en el procés que ens permet elaborar continguts publicitaris amb la solidesa que aporta partir d'una base científica i objectiva. Per aconseguir-ho, aquesta visió científica ha estat vinculada al potencial que ofereix l'anàlisi dels continguts que els usuaris creen i desenvolupen en Internet, concretament a les xarxes socials, i que ens aporten una nova forma d'obtenir informació fonamental sobre tot allò que els importa i decideixen compartir. Per a una empresa, estar el més a prop possible del dia a dia del consumidor a través de les xarxes socials suposa una oportunitat de vital importància per seguir oferint-li tots els productes, serveis i comunicacions que necessita, amb la millor comunicació possible i podent demostrar-li que se l’escolta en ser el seu benestar la major prioritat i comesa de tota labor empresarial. / El objeto principal de estudio de esta tesis doctoral se basa en la investigación y desarrollo de una nueva metodología para la elaboración de insights publicitarios, realizada a partir del análisis netnográfico de las conversaciones que los usuarios realizan de forma libre y espontánea en la red social Twitter (en nuestro ámbito de investigación y por razones de capacidad y conveniencia, lo hemos limitado a la red social Twitter). A partir del análisis de la literatura académica hemos documentado las técnicas de investigación mayormente utilizadas por los investigadores para la elaboración de insights publicitarios. Dichas técnicas se basan en entrevistas y reuniones de grupos reducidos de entrevistados (habitualmente con menos de diez), dirigidos por un entrevistador. Hemos analizado sus ventajas e inconvenientes valorando los estudios y trabajos de referencia en el ámbito académico y concluido que los sesgos producidos por las propias dinámicas de las reuniones de grupo y de la interpretación de los resultados por parte de los entrevistadores suponen un inconveniente importante. Con el objetivo de superar estas limitaciones, tanto de representatividad como de sesgo, hemos investigado las posibilidades que el entorno de Internet y las redes sociales pueden aportar para la obtención de una fuente de información más amplia, representativa y sin sesgo. Por un lado, hemos sustituido las reuniones de grupo por las conversaciones que realizan miles de personas en Twitter. Por otro lado, eliminamos la figura del entrevistador por una investigación de análisis de contenido mediante la técnica netnográfica, donde el proceso de investigación se basa en la observación del consumidor sin intervención directa del entrevistador, eliminando prácticamente el sesgo que ocasiona su presencia. Para poder alcanzar este objetivo principal de investigación se ha requerido el desarrollo de una herramienta específica de resumen y análisis de textos, tanto desde el análisis gramatical como de los sentimientos expresados por los usuarios en sus comunicaciones. Hemos utilizado la herramienta “SETAL”, acrónimo de Sentiment Text Analysis. SETAL es una nueva herramienta de resumen y análisis gramatical y semántico de textos en fase beta, desarrollada por el Dr. Enric Monte, profesor de la Universidad Politécnica de Cataluña, probada adecuadamente para esta tesis doctoral. Por una lado, SETAL ordena todos los contenidos por palabras, oraciones, textos e incluso usuarios, según su orden de importancia, elaborado por la coocurrencia⁠ de palabras clave, las propiedades de la Teoría de Grafos y de su distribución estadística (similar al algoritmo utilizado por el motor de búsqueda de Google para determinar el PageRank de los sitios web, a partir de una cadena de Markov). Hemos dedicado una parte de esta tesis a la explicación del funcionamiento de SETAL. Por otro lado, hemos incorporado a la investigación gramatical y semántica la variable sentimiento expresado por los usuarios en sus comentarios en Twitter. Nuestra intención ha sido querer superar el análisis de la polaridad positiva, negativa o neutra y pasar a la precisión que permite puntuar cada oración en función de la expresión de los sentimientos (dentro de un sentido amplio detallado en el punto 4 de esta tesis). Para ello hemos utilizado como punto de partida el diccionario LIWC (Linguistic Inquiry and Word Count), desarrollado por el Dr. James Pennebaker et al., y adaptado al castellano y catalán para esta tesis. Hemos partido de este diccionario para puntuar las palabras que forman las oraciones y que reconocidos grupos de investigación en psicología han determinado que están asociadas con una determinada intensidad de sentimientos/emociones. Añadimos al análisis de sentimientos la utilización de los adverbios y los tiempos gramaticales, así como los bigramas (combinaciones de dos palabras cuya carga emocional se potencia a partir de su confluencia). Mediante la prueba realizada con la herramienta SETAL hemos dado respuesta a la gestión de 1.200.000 tuits y nos ha resultado imprescindible para poder gestionar y analizar de forma automática un volumen de información tan elevado. Al poner en práctica la herramienta siguiendo un proceso propio amparado por las referencias académicas, proponemos una nueva metodología para la elaboración de insights. Su principal aportación puede resumirse en tres apartados. En primer lugar, ampliamos considerablemente la muestra del estudio superando con creces las limitaciones de las entrevistas presenciales y pasamos de un máximo recomendado de diez entrevistados para ese tipo de entrevistas a poder estudiar varios cientos de personas con nuestra metodología. En segundo lugar, logramos eliminar el sesgo dada la no intervención de la figura del entrevistador en el proceso de obtención de la información. En tercer lugar, proponemos una serie de datos obtenidos de forma científica que nos permiten reducir o eliminar la dependencia de la intuición, el descubrimiento súbito o el "¡ajá" asociado al hallazgo de un insight (explicado detenidamente en las partes teóricas de esta tesis). En resumen, esta tesis doctoral busca dar un paso más en la dirección que nos permite elaborar contenidos publicitarios con la solidez que aporta partir de una base científica y objetiva. Para lograrlo, esta visión científica ha sido vinculada al potencial que ofrece el análisis de los contenidos que los usuarios crean y desarrollan en Internet, concretamente en las redes sociales, y que nos aportan una novedosa forma de obtener información fundamental acerca de todo aquello que les importa y deciden compartir. Para una empresa, estar lo más cerca posible del día a día del consumidor a través de las redes sociales supone una oportunidad de vital importancia para seguir ofreciéndole todos los productos, servicios y comunicaciones que necesita, con la mejor comunicación posible y pudiendo demostrarle que se le escucha al ser su bienestar la mayor prioridad y cometido de toda labor empresarial. / The main object of study of this doctoral thesis is the research and development of a new methodology for the improvement of advertising insights, through the netnographic analysis of the conversations that users of the social network Twitter perform freely and spontaneously (we have limited our field of study to Twitter for capacity and operational reasons). From the analysis of academic literature we have documented the investigation techniques reasearchers mostly use for the development of advertising insights. Such techniques are based on interviews and meetings of small groups of individuals (usually less than ten), led by an interviewer. We have analyzed their pros and cons evaluating the academic studies of reference and concluded that the biases produced by the dynamics of the group meetings and the interpretation of the results by the interviewers pose a major drawback. In order to overcome these limitations, regarding biases and representativeness, we have investigated the possibilities that the field of Internet and Social Media can contribute with towards the obtention of a broader, more representative and unbiased source of information. On one hand, we have replaced the group meetings by the conversations that thousands of people have on Twitter. On the other we have removed the interviewer, and have substituted its figure with a content analysis research of netnographic technique where the research process is based on the observation of consumers without the direct intervention of the interviewers, therefore virtually eliminating biases caused by their presence. The achievement of this main objective of research has required the development of a specific tool for the summary and analysis of texts, both grammatical and emotional, that users express in their communications. We have used "SETAL", which stands for Sentiment Text Analysis. SETAL is a new tool for grammatical and semantic summary analysis of texts in phase beta, developed by Dr. Enric Monte, professor of the Polytechnic University of Catalonia, and adequately tested for this thesis. On one hand, SETAL organized all content by words, sentences, texts and even users, according to their importance, elaborated by the concurrence of keywords, the properties of the Graph Theory and its statistical distribution (similar to the algorithm used by the search engine Google to determine the PageRank of websites, from a chain of Markov). We have devoted a part of this thesis in explaining the operation of SETAL. On the other, we have incorporated to the grammatical and semantic research the emotion variable expressed by users in their comments on Twitter. Our aim has been to take further the analysis of positive, negative or neutral polarity and reach an accuracy that scores each sentence on the basis of the expression of feelings (broadly detailed in paragraph 4 of this thesis). So we've used as a starting point the LIWC (Linguistic Inquiry and Word Count) dictionary developed by Dr. James Pennebaker et al., and adapted it to Castilian and Catalan for this thesis. We have started from this dictionary to score the words and sentences that recognized psychology research groups have identified as associated with certain intensity of feelings / emotions. We add to Sentiment Analysis the use of adverbs and grammatical tenses as well as bigrams (two-word combinations whose emotional power is increased by its confluence). Through the SETAL test we have managed 1,200,000 tweets. The tool has proved essential to manage and automatically analyze such an important volume of information. In implementing the tool following a proper process under academic references, we propose a new methodology for the development of insights. Its main contribution can be summarized in three sections. First, we significantly expand the study sample, far exceeding the limitations of face interviews and its recommended maximum of 10 subjects, to study several hundred people through our methodology. Second, we eliminate bias thanks to the non presence of the interviewer in the process of obtaining information. Thirdly, we propose a series of scientific data that reduces or eliminates the reliance on intuition, the sudden discovery or "aha" associated with the finding of an insight (that we carefully explain in the theoretical part of this thesis). In summary, this thesis seeks to go a step further in the direction that allows us to develop advertising content with the confidence provided by a scientific and objective basis. To achieve this, this scientific vision has been linked to the potential of the analysis of the content that users create and develop online, particularly on social networks, and we provide a novel way to obtain basic information about all that matters to them and that they decide to share. For a company, to be as close as possible to the daily life of consumers through social networks is of vital importance. To keep on offering all products, services and releases, with the best possible communication with them as a way to prove that they are listened, as their wellbeing is the highest priority and commitment of any business.

El treball d'investigació que a continuació es presenta és el resultat de la reflexió sobre la pràctica que he anat acumulant en la meva tasca com a professora de ciències socials a l'etapa secundària obligatòria durant divuit anys. Recull, bàsicament, l'experiència i la recerca dels darrers cursos escolars.El punt de partida d'aquesta recerca tracta de comprovar si, a través de la pràctica de l'argumentació en l'aprenentatge del coneixement social, els estudiants de secundària elaboren un pensament més qualitatiu. Aquesta hipòtesi es recolza en dos models teòrics: d'una banda, en la definició de coneixement social i en la caracterització d'un model didàctic per a l'ensenyament de les ciències socials; i, d'una altra banda, en el disseny de la metodologia i els materials didàctics i la seva experimentació per a: - Analitzar i caracteritzar el pensament social que elaboren els estudiants a través de l'argumentació.- Fer propostes de millora per a l'adquisició d'un pensament social més qualitatiu a les escoles.

Aquest treball tracta l’aparició i desenvolupament de la sociabilitat esportiva a les Illes Canàries Occidentals en un período comprès entre 1850 i 1936. És un treball que neix des d’una perspectiva teòrica i metodològica de caràcter sòcio-històric, atenent a una visió més inclusiva i oberta, pròpia de les ciències socials. Es fa a partir de diferents premises teòrico conceptuals: la reflexivitat dels actors socials i la seva adscripció a un camp social, propi i específic; el sentit obert del concepte sociabilitat, més enllà de l’estudi de les associacions; la complexitat del fenomen estudiat, dotat de particularitats i circunscrit a un context mediterrani més ampli; així com les similituds mantingudes amb les tesis de Guttmann (1977) i Elias i Dunning (1992). Així, els capítols del treball aborden els diferents àmbits o sentits de la sociabilitat, mostrant com apareixen i es desenvolupen el lleure, les pràctiques físiques i esportives en cadascun d’ells. Així, la sociabilitat vinculada a contextos recreatius i culturals, regeneracionistes, militars, de quadres o esportius, serà tractada per separat i en profunditat en aquest treball. En conseqüència, mostrem com i quan apareix i es legitima l’esport en cadascun dels contextos estudiats. La seva convivència amb altres pràctiques ja existents o noves. Com es constitueixen les societats vinculades, a tall d’espais de sociabilitat mitjanament formals i complexos. En conjunt, mostra com al llarg de la segona meitat del segle XIX es gesta un procés que comença a cristal•litzar en la dècada de 1890, amb la constitució de les primeres societats esportives. Més endavant, no només s’ampliarà el seu nombre sinó que el procés es farà més complex, amb un intercanvi de sentits i visions al voltant de l’esport, allunyant-nos així, de la idea de progrés lineal que tradicionalment s’ha establert. / Este trabajo trata el surgimiento y desarrollo de la sociabilidad deportiva en las Islas Canarias Occidentales en un periodo comprendido entre 1850 y 1936. Es un trabajo que nace desde una perspectiva teórica y metodológica de carácter socio-histórico, atendiendo a una visión más inclusiva y abierta, propia de las ciencias sociales. Lo hace partiendo de varias premisas teórico conceptuales: La reflexividad de los actores sociales y su adscripción a un campo social, propio y específico; el sentido abierto del concepto sociabilidad, yendo más allá del estudio de las asociaciones; la complejidad del fenómeno estudiado, dotado de particularidades y circunscrito a un contexto mediterráneo, más amplio; así como las similitudes mantenidas con las tesis de Guttmann (1977) y Elías y Dunning (1992). De este modo, los capítulos del trabajo atienden a los distintos ámbitos o sentidos de la sociabilidad, mostrando como hacen su aparición y se desenvuelven el ocio, las prácticas físicas y deportivas en cada uno de ellos. Así, la sociabilidad vinculada a contextos recreativo- culturales, regeneracionistas, militares, de cuadros o deportivos, será tratada por separado y en profundidad a lo largo del trabajo. Así, mostramos cómo y en qué momento aparece y se legitima el deporte en cada uno de los contextos estudiados. Cómo convive éste con otras prácticas ya existentes o novedosas. Cómo y en que modo se constituyen las sociedades vinculadas, al modo de espacios de sociabilidad medianamente formales y complejos. En conjunto, muestra cómo a lo largo de la segunda mitad del siglo XIX se va gestando un proceso que comienza a cristalizar en la década de 1890, mediante la constitución de las primeras sociedades deportivas. En adelante, no sólo se incrementará su número, sino que el proceso ganará en complejidad, produciéndose un intercambio de sentidos y visiones alrededor del deporte, distando así de la idea de progreso lineal, comúnmente establecida. / This work treats the emergence and development of the sports sociableness in the Western Canary Islands in a period understood between 1850 and 1936. It is a work that comes from a theoretical and methodological perspective of socio-historical character, based on a view more inclusive and opened, own vision of the social sciences. This work is based on several conceptual theoretical premises: the reflexivity of social actors and assignment to a social field, own and specific; open concept sociability sense, going beyond the study of the associations; the complexity of the phenomenon studied, equipped with special features and localized in a Mediterranean context; as well as similarities with the theses of Guttmann (1977) and Elias and Dunning (1992). Thus, the chapters work serve different areas or ways of sociability, showing how they make their appearance and leisure unfold, physical and sports in each practice. So, the sociableness linked to recreative - cultural contexts, regeneracionist, military, sports teams, will be treated separately and in depth along the work. In this way, we show how and when to appear and sport is legitimized in each of the contexts studied. How it coexists with other existing or new practices. How this one coexists with other already existing or new practices. How and in that way the linked companies are constituted, like moderately formal and complex spaces of sociableness. Overall, it shows how, over the second half of the nineteenth century to germinate a process that begins to crystallize in the 1890s, through the establishment of the first sports clubs. . En adelante, no sólo se incrementará su número, sino que el proceso ganará en complejidad, produciéndose un intercambio de sentidos y visiones alrededor del deporte, distando así de la idea de progreso lineal, comúnmente establecida. In forward, not only their number will increase, but the process will become more complex, resulting in an exchange of meanings and visions about sport and being far from the idea of linear progress, commonly established.