Es tracta d'una recerca d'història que s'aplica al camp de la producció artística i literària en xarxa i que pretén explicar com apareix, es desenvolupa, es consolida i es legitima un nou camp cultural, com el mode de producció informacional està fent emergir una superstructura cibercultural i com s'hi integren l'art i la literatura digitals. Volem esbrinar si la revolució digital i Internet estan a la base de la constitució d'un nou camp cultural i, en cas afirmatiu, en volem definir els seus components i estructura.El treball s'ha estructurat en cinc blocs:Primer: una descripció històrica "del 1945 al 2003" que estudia el procés de convergència entre art, literatura i ordinador. Segon: una presentació teòrica de l'art digital i la seva conceptualització, fent un èmfasi especial en els processos que el caracteritzen, com la hipermedialització, la modelització, la generació, la performativitat, l'experimentació i la memorització. També s'hi analitza la nova relació que s'estableix entre autor, obra i receptor i s'hi proposa una certa desmitificació del concepte d'interactivitatTercer: un treball de camp sobre el Net.art i les comunitats virtuals d'artistes, que ens ha permès establir una possible proposta de taxonomia de les obres i un aprofundiment en temàtiques específiques, com ara sobre el cos digital, la identitat en xarxa i la concepció del planeta TerraQuart: una construcció del discurs hacker i de les seves pràctiques d'artivisme en xarxa, entre les quals s'enumeren des del simple activisme informatitzat fins a la resistència a la guerra passant per la desobediència civil electrònica, per a desembocar en el discurs sobre el ciberterrorisme i la política de la por de l'administració nordamericana, des de l'era Clinton, i les grans inversions en seguretat justificades, però innecessàries, en nom de la defensa nacional.Cinquè: la confirmació de la nostra hipòtesi de partida: existeix un nou camp cultural, basat en les tecnologies digitals i Internet, que comporta un nou sistema de representació de l'artista, un nou sistema de producció, distribució i recepció de les imatges i els textos digitals i la crisi dels models tradicionals de mercat, mostració i crítica. / Joan Campàs Montaner: The role of Internet in the culture emergent from the present world (1945-2003). Interactive installations, Net.Art and hypertexts on line as studies of caseThe thesis is a research in history applied to the fields of artistic and literary production in the network. It attempts to explain how a new cultural field turns up, develops, is consolidated and is legitimated. It also deals with how the mode of informational production is making a cyber cultural superstructure emerge and how the art and the digital literature are integrated into it. We want to find out if the digital revolution and Internet are on the basis of the constitution of a new cultural field and, in affirmative case, we want to describe its components and structures.The work has been structured in five blocks:First: a historical description -of 1945 in 2003 that studies the process of convergence among art, literature and computer. Second: a theoretical presentation of the digital art and its conceptualization, making a special emphasis in the processes that characterize it, like the hypermedia, modelisation, generation, performance, the experimentation and the memorization. The new relationship established among author, work and receiver is also analyzed and a certain demystification of the concept of interactivity is proposedThird: a fieldwork about the Net.art and the virtual communities of artists, that it has allowed us to establish a possible proposal of taxonomy of the works and a going deeper in some thematic subjects such as the digital body, the identity in net and the conception of the planet Earth.Fourth: a construction of the hacker discourse and of its practices of artivism in the Net, among which they enumerate themselves from the simple activism computerized until the resistance to the war or the electronic civil disobedience, to leading the discourse to cyberterrorism and the politics of fear in the North American administration, since the era Clinton, and the great investments in security justified, but unnecessary, in the name of the national defense.Fifth: the confirmation of our hypothesis of game: there is a new cultural field, based on the digital technologies and Internet, which entails a new system of representation of the artist, a new system of production, distribution and reception of the images and the digital texts and the crisis of the traditional models of market, show and criticism.

Uno de los ámbitos de actuación de la estética filosófica, con referencia a las artes aplicadas, sería el relativo a los nuevos medios digitales computacionales emergentes y, dentro de éstos, el desarrollo de los mundos virtuales y de las nuevas realidades que propugnan, de gran interés para la investigación crítica tanto del arte como de la estética actual.Las investigaciones más recientes en este sentido se han centrado en la definición y contraste entre los conceptos de realidad y virtualidad, y en la búsqueda de una nueva estética adaptada a los nuevos medios.A partir de lo anterior, el presente trabajo desarrolla una investigación, fundamentada en una estética basada en el paradigma constructivista, de las relaciones y los nuevos parámetros que se establecen entre los diferentes ámbitos de actuación que intervienen en el fenómeno estético: el creativo; la obra o el objeto; el espectador, observador o usuario, y los contextos donde se desenvuelve todo ello. / One of the scopes of aesthetic performance of the philosophical one, in reference to the applied arts, he would be the relative one to new emergent computational digital means and, within these, the development of virtual worlds and the new realities that they advocate, of great interest for the critical investigation as much of the art as of aesthetic the present one. The most recent investigations in this sense have been centered in the definition and resists between the concepts of reality and virtuality, and in adapted the new search of an aesthetic one to new means. From the previous thing, the present work develops an investigation, based on an aesthetic cradle in the constructivist paradigm, of the relations and the new parameters that settle down between the different scopes of performance which they take part in the aesthetic phenomenon: the creative one; the work or the object; the spectator, observer or user, and the contexts where it develops all.

Esta tesis propone dar cuenta de un área aún inexplorada en las ciencias sociales: “La Antropología del Hecho Teatral” y sentar las bases de un nuevo marco teóricometodológico. Su campo de estudio corresponde a un grupo de alumnos que fueron los primeros en terminar su formación actoral en un espacio de creación y formación teatral que dirijo en Barcelona: Porta 4 (www.porta4.cat). El trabajo etnográfico explora un teatro dentro del teatro, en tanto experiencia metateatral, cuyo énfasis metodológico se centra en la búsqueda de distancia sobre el campo del cual el investigador es parte central. En este sentido, es un ensayo donde la mirada autorreferencial sobre el objeto de estudio, intenta salir de la reflexividad testimonial, para ponerla a la luz del mismo campo de juego –sea antropológico- sea teatral-. El recorrido de esta tesis buscará asimismo explorar un proceso de creación teatral, desde el punto de vista de los actores, básicamente analizando los tránsitos que una persona realiza para convertirse en un personaje. Uno de los núcleos de significación más relevantes de esta investigación ha sido hallar que la práctica teatral tiene la capacidad de cristalizarse en un dispositivo complejo y posibilitador de transformación humana y social. / "The Anthropology of theatre" ENGLISH SUMMARY: This thesis proposes to account for an unexplored area in social sciences: "The Anthropology of theatre" and lay the foundations for a new theoretical and methodological framework. The ethnographic work explores a play within a play, as a metatheatrical experience, whose emphasis is focused on methodological search distance on the field from which the researcher is central. In this sense, is a trial where the self-referential gaze on the object of study, trying to escape the testimonial reflexivity, to bring it to light the same playing field-anthropology or theatrically. The course of this thesis also seeks to explore a theatrical creation process, from the point of view of the actors, basically analyzing the transits that a person does to become a character. One of the most important core significance of this research has been found that the practice of theatre has the ability to crystallize a complex device and enabler of human and social transformation.