La globalització de l'economia entesa com el procés dinàmic d'integració a nivell mundial dels mercats de béns i serveis, treball, tecnologia i capitals, derivat de l'eliminació progressiva de les traves al comerç i les finances internacionals és un dels trets distintius del nostre temps.L'obertura dels mercats de béns i serveis a l'exterior i les polítiques de liberalització han permès l'expansió del comerç internacional, la millora de la productivitat i el desenvolupament econòmic dels països emergents. De la mateixa manera, la supressió de les restriccions als moviments de capitals i la liberalització dels sistemes financers nacionals estimulen uns nivells d'inversió més alts, generen externalitats tecnològiques, afavoreixen el desenvolupament dels mercats financers nacionals i estan associades a unes taxes de creixement econòmic superiors.Però, alhora, la creixent integració d'aquestes economies emergents als mercats internacionals les ha fet vulnerables a una nova tipologia de crisis: les "crisis que s'autoconfirmen" o self-fulfilling crises. De fet, la proliferació de las crisis canviàries i financeres d'aquesta naturalesa sovint és considerada com una de les característiques definitòries de la intensificació de la globalització financera durant la dècada dels '90. A més, el fet que els diferents episodis de crisis hagin afectat principalment als països en desenvolupament més integrats als mercats financers internacionals, ha motivat que aquests fenòmens s'hagin erigit en una referència de la distribució desigual dels beneficis i costos de la globalització.Per això, aquest tipus de crisis constitueixen una amenaça per al bon funcionament de les economies de lliure mercat i l'avanç de la mundialització del comerç i les finances, doncs molts dels països emergents podrien tornar-se proteccionistes davant la fragilitat financera que imposa l'obertura comercial i financera a l'exterior.La tesi d'aquest treball d'investigació planteja que l'augment de la vulnerabilitat que comporta la globalització de l'economia -l'expressió més dramàtica de la qual són les crisis canviàries i financeres- és només un problema transitori, perquè la pròpia dinàmica d'integració comercial i financera acaba solucionant, a mig i llarg termini, les distorsions que inicialment genera. En conseqüència, la qüestió no és tant liberalitzar o no liberalitzar, sinó més aviat com preparar l'economia per reduir els riscs d'una reversió sobtada en el flux d'entrada de capitals financers i assimilar de la millor manera els beneficis potencials de la llibertat dels moviments de capitals. / La globalización de la economía entendida como el proceso dinámico de integración a nivel mundial de los mercados de bienes y servicios, trabajo, tecnología y capitales, derivado de la eliminación progresiva de las trabas al comercio y las finanzas internacionales es uno de los rasgos distintivos de nuestro tiempo.La apertura de los mercados de bienes y servicios al exterior y las políticas de liberalización han permitido la expansión del comercio internacional, la mejora de la productividad y el desarrollo económico de los países emergentes. Del mismo modo, la supresión de las restricciones a los movimientos de capitales y la liberalización de los sistemas financieros nacionales estimulan unos niveles de inversión más altos, generan externalidades tecnológicas, favorecen el desarrollo de los mercados financieros nacionales y están asociadas a unas tasas de crecimiento económico superiores.Pero, al mismo tiempo, la creciente integración de estas economías emergentes a los mercados internacionales las ha hecho vulnerables a una nueva tipología de crisis: las "crisis que se autoconfirman" o self -fulfilling crises. De hecho, la proliferación de las crisis cambiarias y financieras de esta naturaleza a menudo es considerada como una de las características definitorias de la intensificación de la globalización financiera durante la década de los '90. Además, el hecho de que los diferentes episodios de crisis hayan afectado principalmente a los países en desarrollo más integrados a los mercados financieros internacionales, ha motivado que estos fenómenos se hayan erigido en una referencia de la distribución desigual de los beneficios y costes de la globalización.Por esto, este tipo de crisis constituyen una amenaza para el buen funcionamiento de las economías de libre mercado y el avance de la mundialización del comercio y las finanzas, pues muchos de los países emergentes podrían volverse proteccionistas ante la fragilidad financiera que impone la apertura comercial y financiera al exterior.La tesis de este trabajo de investigación plantea que el aumento de la vulnerabilidad que comporta la globalización de la economía -cuya expresión más dramática son las crisis cambiarias y financieras- es sólo un problema transitorio, porque la propia dinámica de integración comercial y financiera acaba solucionando, a medio y largo plazo, las distorsiones que inicialmente genera. En consecuencia, la cuestión no es tanto liberalizar o no liberalizar, sino más bien como preparar la economía para reducir los riesgos de una reversión repentina en el flujo de entrada de capitales financieros y asimilar de la mejor manera los beneficios potenciales de la libertad de los movimientos de capitales. / SUMMARY:The economic globalization understood as the dynamic process of world integration of the markets on goods and services, labour, technology and equity, derived of removal of the obstacles to the international trade and finance is one of the distinctive features of our time.The external openness of markets on goods and free-trade policies have allowed the growth of the international trade, productivity improvements and the economic development of emergent countries. In the same way, the suppression of the restrictions to the capital movements and the financial liberalization policies stimulate a higher level of investment, generate technological spill-overs, feed the development of domestic financial markets and favour a sound economic growth.But, at the same time, the increasing integration of these emergent economies to the international markets has made them vulnerable to a new typology of crisis: self-fulfilling crises. In fact, the proliferation of the exchange rate and financial crises of this nature often is considered to be one of the main characteristics of the growing financial globalization in -90. Moreover, since the different episodes of crises have especially affected to development countries more integrated in international financial markets, these phenomena have erected in a reference of the unequal distribution of the benefits and costs of the economic globalization.Because of that, this type of crises are a threat for the good operation of the free markets economies and the advance of the trade and finance globalization, since many of the emergent countries could become protectionists in front of the financial fragility that imposes external openness of trade and finance.The thesis of this doctoral dissertation raises that the increase of the vulnerability that involves the economic globalization -whose most dramatic expression are the exchange rate and financial crises- is only a transitory problem, because the dynamics of trade and financial integration ends up solving, in mid and long term, the troubles that initially generates. Consequently, the question is not so much to liberalize or not to liberalize, but rather how to prepare the economy to reduce the risks of a sudden stops and to find the best way to catch-up the potential benefits of free capital movements.