El treball té com centre d'atenció principal l'estudi de la historiografia catalana del segle XVII. En primer lloc es presenta un estat de la qüestió sobre el tema, incidint en les causes i motius que han ocasionat que aquest període de la història de la historiografia catalana hagi estat en general poc estudiat i valorat fins fa pocs anys, ja que sovint se li ha considerat un apèndix poc rigorós de la historiografia catalana medieval, tradicionalment ben valorada pels especialistes. Posteriorment es presenta un marc de reflexió teòric en el qual es presenta i analitza el concepte d'historiografia, ressaltant les teories interpretatives i heurístiques de Carbonell, Ricoeur, Gadamer i Kosselleck, entre d'altres. A continuació es presenten una sèrie de trets característics de la cosmovisió i la cultura en temps del Barroc, prestant especial atenció als textos de literats, filòsofs i historiadors d'aquella centúria. A partir d'aquí es porta a terme un recorregut per la historiografia catalana del segle del Barroc. En primer lloc es delimita a nivell cronològic i geogràfic el concepte de Barroc català, tractant de precisar sobretot els orígens del discurs historiogràfic que habitualment es defineix com "Barroc" (els textos generats a partir de la crucial batalla de Lepant l'any 1571, amb un origen immediat en la historiografia generada a partir de l'assalt turc de Malta en 1565) i la seva cesura final (que podria situar-se en la Guerra de Successió provocada arran de la mort sense descendència de Carles II l'any 1700). El recorregut fa esment als períodes i autors més coneguts (Jeroni Pujades o Narcís Feliu de la Penya) però sobretot s'incideix en autors i matèries que sovint han estat poc estudiats, les obres dels quals moltes vegades no s'han reimprès o bé han quedat en la seva versió manuscrita. En aquest sentit, l'estudi de la vida, obra i aportacions d'Esteve de Corbera (1563-1632) i Francesc de Montcada (1586-1635) constitueixen un dels blocs centrals del treball. El primer ja ha estat estudiat per Sánchez Marcos al llarg dels últims anys, i el segon ha estat estudiat en aquest treball, fent esment al seu recorregut biogràfic (conegut a partir de la correspondència amb Felip IV i amb Olivares) i a les seves obres, ja sigui la més coneguda, l' Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos (1623) i la més desconeguda, la Vida de Boeçio (publicada pòstumament en 1642). Aquesta última és una mostra clara de la tendència neoestoica que es deixa sentir en els literats i historiadors del segle XVII europeu. En aquest sentit, es presenta com annex de la tesi doctoral una selecció d'un centenar de textos representatius de la cultura històrica en la Catalunya del segle XVII, i es presenta el text complet de la Vida de Boeçio amb les pertinents notes aclaridores. Finalment, es reflexiona sobre les aportacions de la historiografia catalana del Barroc al conjunt de la historiografia espanyola del període i, al mateix temps, al conjunt de la historiografia catalana, ressaltant que les aportacions que es van fer en el segle XVII foren en molts casos molt destacables per a la configuració de la historiografia il·lustrada i per als mites i llegendes que van sorgir i van definir la Renaixença vuitcentista a Catalunya.

“Destino”, des dels anys quaranta i sobretot en els cinquanta i primers seixanta del segle XX, mitjançant una fórmula culta, va protagonitzar un doble debat, polític i cultural. Polític, en defensa de més llibertat i d'un cert liberalisme europeu, però no tant nacional o de país. Cultural, en defensa d'una cultura castellana, i catalana feta aquí, però majoritàriament en castellà (premis Nadal, Brunet de periodisme, etc.). Aquest doble debat anava adreçat a una societat bàsicament catalana, culta i amb inquietuds intel.lectuals, que desitjava tenir una finestra oberta al que passava al món, en tots els camps, de les arts, de la cultura, de la literatura, de la música, del cinema o de la política, etc., i que no ho trobaven en altres mitjans de comunicació, ni molt menys en la cultura oficial del règim. Aquest era partidari d’una cultura de pensament únic, claustrofòbica, que ofegava qualsevol testimoni o iniciativa que s’apartés de la línia oficial marcada. I no ho feia només amb propaganda i consignes; si havia d’emprar la violència per aconseguir-ho, no dubtava en aplicar-la. L’arribada de Fraga al ministeri, i la famosa "Llei de Premsa" de març de 1966, que atorgava, més llibertat d’expressió, per una part; i el sorgiment d'altres publicacions (Serra d'Or) i de grups socials (Òmnium Cultural), i que donaven més contingut a la "identitat nacional" d'aquesta mateixa societat, van anar desplaçant lentament a “Destino”, com a referència, fins a portar-la a la marginalització, per acabar extingint-se, a finals dels setanta. Les disputes amb aquells grups, que utilitzaven la cultura catalana com a “eina per la recuperació de la dignitat i la reconstrucció nacional del país”, en uns moments en que creixia el sentiment nacionalista en el sí de la societat, els enfrontaments amb el règim, la situació perifèrica de “Destino”, i l’aparició a Madrid de revistes com “Tiempo” o “Cambio16”, de caire més modern i d’àmbit estatal, exercint una sistemàtica oposició política que no va fer mai aquella, varen fer inexorable la seva desaparició. Del que s'ocupa aquest treball és de tota aquesta decadència. El debat polític que tracto d’abordar, es circumscriurà només a la política nacional, la de l’Estat espanyol, malgrat fer incursions ocasionals a tres països veïns, França, el Marroc i Portugal, en moments puntuals. Es evident que aquest debat polític té moltes cares, i tractaré de donar, també una pinzellada a altres vessants, com la religiosa (L’Església catòlica anava de la mà del règim, recolzant-se mútuament; la separació Església-Estat no existia), o la crítica social (La universitat fou un pou de maldecaps per a l’Administració i una font d’enfrontaments en aquests anys; la situació de la dona, el feminisme que començava a créixer al nostre país, l’especulació immobiliària,...). Tanmateix, limitaré el debat cultural del treball al voltant de la literatura, en castellà i en català; la llengua com a vehicle d’una cultura. La defensa del català i de la cultura catalana feta en castellà esdevindrà un tema recurrent en les pàgines de “Destino” al llarg d’aquests anys. Què defensaven, cóm ho defensaven i per què ho feien serà fil conductor que ens portarà pel recorregut d’aquesta etapa, des del 1966 fins la mort de Franco, el 1975. / “Destino” and the Catalan culture at the end of Francoism (1966-1975) “Destino” magazine starred a double discussion, cultural and political, directed by a Catalan society, educated, who wished to have an open window to what was happening in the world, in every field, and what was not found it in other media, even in the “official culture” of the system. Political, defending more liberty and European liberalism, not even national or from the country. Cultural, defending the Castilian and Catalan culture done here, but in Castilian (Nadal Prizes, Brunet from journalism, etc.). The system, supporter of an unique thinking culture, claustrophobic, that is drowning any testimony or initiative that was far from the official line. And it did it not only with political material and slogans, but also, if necessary, using violence to get it. Fraga’s arrival to the ministry, and the famous “Press Law” from March 1966, by one side, and the appear of other publications (Serra d’Or) and social groups (Ommium Cultural), that gave more content to “national identity”, from the other, moved “Destino” from reference place to isolation, arriving to extinction at the end of the 70’s. Arguments between these groups, which used Catalan culture as a “dignity recovery tool and country national reconstruction”, put face to face to the system. “Destino”’s peripheral situation, and the appearance of “Tiempo” or “Cambio16” magazines in Madrid, made his extinction inexorable. What this dissertation talks is about all of this decay. Political discussion is only about the Spanish national politics. It also gives you a small view to other aspects, as religious (Catholics and the system were holding themselves) or social criticism (university as a source of conflict during these years; woman’s situation, feminism, real state speculation, etc.). Cultural discussion is limited to literature in Castilian and Catalan, with language as a vehicle of a culture. Defence of Catalan language and culture done in the Castilian language will be a recurrent argument in “Destino” pages during these years. What they defended it, how they defended it and why did they defended it is what take us the route during these years.

Aquesta investigació té com a objectiu analitzar la relació entre el discurs religiós del Nacionalcatolicisme i la religiositat viscuda per les classes populars a Lleida durant el període franquista. A través dels documents eclesiàstics de l'època i de la informació recollida en històries de vida es tracta de veure com s'han relacionat ambdós nivells i com les classes populars han viscut la ideologia del Nacionalcatolicisme en aquesta etapa de la història contemporània d'Espanya i de Catalunya. Aquest estudi s'allunya, per tant, de les investigacions sobre les estructures institucionals de l'Església i les relacions d'aquesta amb el règim franquista, així com dels estudis quantitatius de sociologia basats en enquestes sobre el nivell de pràctica religiosa. En aquest cas es tracta d'entendre, a través de l'anàlisi dels documents orals, com es va viure en la vida quotidiana una ideologia que s'imposava des de l'Estat i des de l'Església; com aquella ideologia hegemònica va condicionar la vida de les classes populars i com aquestes, des d'una posició de subalternitat, van respondre amb estratègies diverses a aquests condicionaments.El marc geogràfic d'aquesta investigació és la ciutat de Lleida perquè tots els testimonis orals, així com la documentació escrita, han estat recollits allí.En canvi, com es veurà, sovint es fan referències a la vida religiosa dels pobles o de les partides rurals que envolten la ciutat, ja que la vida dels lleidatans ha estat tradicionalment caracteritzada per una estreta relació entre el nucli urbà i el món rural. A més, fins a la meitat d'aquest segle no es pot dir que Lleida comencès a experimentar un creixement i un procès d'urbanització generalitzat. Per tant, les característiques del nucli urbà no eren abans d'aquesta data massa diferents de la resta i formava amb el territori circumdant un conjunt ben integrat. No tenia sentit, doncs, establir uns límits geogràfics rígids quan el funcionament quotidià de la ciutat i del món rural proper implicava - i implica - una constant dinàmica de relacions diverses.Pel que fa als límits temporals d'aquesta investigació, el franquisme constitueix el seu eix principal. De tot el període franquista però, interessen especialment els anys en què el règim utilitzà la ideologia del Nacionalcatolicisme com a font de legitimitat. Tot i que aquesta ideologia no desaparegué mai de forma oficial, és sobre tot fins els anys 60 que s'utilitzà tant des de l'Estat com des de l'Església. Per tant, em centraré especialment en el període que va des de l'acabament de la guerra civil fins les darreries dels 60, quan la contestació política al règim començà a fer-se fins i tot des de medis eclesials. Cal advertir, però, que temporalment tampoc no es poden donar uns límits rígids ja que la repercussió d'aquella etapa arriba fins els nostres dies i els esquemes mentals que subjauen encara en els discursos religiosos de bona part de la població tenen les seves arrels en una forma de vida més pròpia dels anys 40 i 50 que de la Lleida actual. Les mental.litats canvien més lentament que les estructures polítiques o econòmiques, per tant no es poden establir límits temporals estrictes quan s'estudien les idees i actituds de la vida quotidiana. / Esta investigación tiene como objetivo analizar la relación entre el discurso religioso del Nacionalcatolicismo y la religiosidad vivida por las clases populares a Lleida durante el periodoperíodo franquista. A través de los documentos eclesiásticos de la época y de la información recogida en historias de vida se trata de ver como se han relacionado ambos niveles y como las clases populares han vivido la ideología del Nacionalcatolicismo en esta etapa de la historia contemporánea de España y de Catalunya. Este estudio se aleja, por lo tanto, de las investigaciones sobre las estructuras institucionales de la Iglesia y las relaciones de esta con el régimen franquista, así como de los estudios cuantitativos de sociología basados en encuestas sobre el nivel de práctica religiosa. En este caso se trata de entender, a través del análisis de los documentos orales, como se vivió en la vida cotidiana una ideología que se imponía desde el Sido y desde la Iglesia; como aquella ideología hegemónica condicionó la vida de las clases populares y como estas, desde una posición de subalternidad, respondieron con estrategias diversas a estos condicionamientos.El marco geográfico de esta investigación es la ciudad de Lleida porque todos los testigos orales, así como la documentación escrita, han sido recogidos allí.A cambio, como se verá, a menudo se hacen referencias a la vida religiosa de los pueblas o de las partidas rurales que rodean la ciudad, puesto que la vida de los leridanos ha sido tradicionalmente caracterizada por una estrecha relación entre el casco urbano y el mundo rural. Además, hasta la mitad de este siglo no se puede decir que Lleida empezase a experimentar un crecimiento y un proceso de urbanización generalizado. Por lo tanto, las características del casco urbano no eran antes de esta fecha demasiada diferentes del resto y formaba con el territorio circundando uno conjunto bien integrado. No tenía sentido, pues, establecer unos topes geográficos rígidos cuándo el funcionamiento cotidiano de la ciudad y del mundo rural cercano implicaba - y implica - una constante dinámica de relaciones diversas.Con respecto a los topes temporales de esta investigación, el franquismo constituye su eje principal. De todo el periodoperíodo franquista pero, interesan especialmente los años en qué el régimen utilizó la ideología del Nacionalcatolicismo como fuente de legitimidad. Aun cuando esta ideología no desapareció nunca de forma oficial, es sobre todo hasta los años 60 que se utilizó tanto desde el Sido como desde la Iglesia. Por lo tanto, me centraré especialmente en el periodoperíodo que va desde el acabamiento de la guerra civil hasta las finales de los 60, cuándo la contestación política al régimen empezó a hacerse incluso desde medios eclesiásticos. Hay que advertir, pero, que temporalmente tampoco no se pueden dar unos topes rígidos puesto que la repercusión de aquella etapa llega hasta nuestros días y los esquemas mentales que subyacen aun en los discursos religiosos de buena parte de la población tienen sus raíces en una forma de vida más propia de los años 40 y 50 que de la Lleida actual. Las mentalidades cambian más lentamente que las estructuras políticas o económicas, por lo tanto no se pueden establecer topes temporales estrictos cuándo se estudian las ideas y actitudes de la vida cotidiana.

La Rosa Vera és el nom d'una editorial catalana sota el peu de la qual es varen publicar llibres i col.leccions amb gravats originals entre el 1945 i el 1984, i per on hi desfilaren més d'un centenar d'artistes plàstics i d'escriptors.Jaume Pla, el director tècnic d'aquesta editorial, va escollir aquest nom inspirat en una frase d'un poema de Jacint Verdaguer titulat "Rosa de la Mare de Déu" que li va semblar adient per encapçalar les seves obres.a) Contingut de la tesi- Volum l: Exposició del tema recollida en cinc capítols, conclusions i bibliografia.- Volum II: Apèndix amb l'anàlisi exhaustiva de cadascun dels llibres de La Rosa Vera il.lustrats amb gravats.- Volum III: Apèndix amb l'anàlisi completa de les col.leccions de La Rosa Vera.La tesi està enfocada des del punt de vista d'una gravadora, amb una aportació personal i d'innovació en l'estudi de cada llibre i de cada gravat.b) Fonts utilitzades1. La persona i les obres de Jaume Pla (Rubí, 1914), director tècnic de l'editorial.2. Erasme d'Imbert, fill de Víctor Mª d'Imbert (Barcelona, 1903-1978), editor i promotor de "La Rosa Vera". 3. La Biblioteca de Catalunya.4. La Secció de Gravats del Museu d'Art Modern de Barcelona.5. El taller de Jaume Coscolla i Jordi Sànchez, on es varen estampar les últimes obres de "La Rosa Vera".6. Artistes plàstics, escriptors i col.laboradors que varen prendre part en Ia comesa.c) Aspectes innovadors aportats per la tesi1. L'estudi i anàlisi dels IIibres que mai no s' havia fet i que ha esdevingut una de les parts més creatives del treball.2. L'ampliació i aprofundiment de l'estudi de les col.leccions a través de les proves addicionals i els dibuixos preparatoris.3. La realització de tres fitxes tècniques elaborades personalment i que són fruit de l'anàlisi minuciosa de cada obra.4. La distribució i catalogació de la bibliografia.5. El contacte directe amb persones que van col.laborar amb "La Rosa Vera" i el recull d'opinions i articles apareguts sobre aquesta obra pública.d) Què és La Rosa Vera"La Rosa Vera" fou una empresa cultural en pro del gravat original i la bibliofília dirigida tècnicament per Jaume Pla i promocionada per Víctor Mª d'Imbert. La idea va néixer a Barcelona, però després, el 1955, es va estendre a Madrid, sota el patrocini de Juana Mordó, i també a França amb la col.laboració d'artistes estrangers, però que no s'arribà a dur a terme."La Rosa Vera" fou una editorial de reafirmació catalana. Un conjunt de llibres esdevinguts objecte d'art per l'acurada tipografia, per la qualitat del paper, per la integració entre el text i la imatge i per convertir el gravat en única tècnica d'il.lustració."La Rosa Vera" fou l'obra conjunta de més de cent artistes plàstics i artístiques, aportant-hi la novetat de la incorporació d'uns textos escriptors en mútua col.laboració."La Rosa Vera" fou el risc a l'aventura d'enfrontar-se per primer cop a una planxa de metall. El repte de crear un text literari sobre una imatge gravada lliurement i a priori."La Rosa Vera" fou una col.lecció d'estampes "ll.lustrades" per uns textos literaris. La recuperació d'un públic que estima l'obra ben feta. Una innovació en el món del col.leccionisme. La popularització del gravat, oferint la mateixa qualitat que l'original a un preu assequible.A "La Rosa Vera" l'artista plàstic feia un dibuix lliurement, Jaume Pla deia quina era la tècnica de gravat més adient i els l'ensenyava. Després aquell gravat era comentat amb paraules per un escriptor. El canvi de papers entre l'il.lustrador i l'il.lustrat fou una novetat curiosa en el camp de l'estampa i la seva difusió."La Rosa Vera" fou una proposta nova i creativa que, sobretot amb les col.leccions de gravats, va llançar al mercat un gran nombre d'estampes artístiques, aportant-hi la novetat de l'incorporació d'uns textos literaris que les comentaven.Amb "La Rosa Vera" va néixer a Catalunya un dels moviments de gravat capdavanters en l'intent de popularitzar i revaloritzar aquest art, esdevenint un exemple de reivindicació i de defensa de la identitat del país en una època difícil per la nostra cultura. / "La Rosa Vera" is the name of a Catalan publishing company under whose auspices books and collections of original engravings, were pubIished from 1945 to 1984, an enterprise which involved a succession of artists and writers numbering over one hundred.CONTENTS OF THIS THESISVolume I: Introduction to the subject, general conclusions and bibliography.Volume ll: Analysis of the books published by La Rosa Vera.Volume III: Analysis of the collections published by La Rosa Vera.The thesis' subject matter is considered from an engraver's paint of view, bringing to the study of each book and each engraving a new outlook, at once personal and creative."La Rosa Vera" was a cultural initiative whose aim was to promote original engravings and a general appreciation of books; it was technically directed by Jaume Pla and promoted by Víctor Mª d'Imbert. The idea itself arose in Barcelona but later caught on in Madrid, under the patronage of Juana Mordó, and also in France.In "La Rosa Vera" the artist would produce a drawing freestyle, after which Jaume Pla would both advise him which was the most appropriate engraving technique and give him practical tuition in it. A writer was then commissioned to provide a commentary in words to accompany the engraving. This role-reversal between illustrator and illustrated constituted a curious innovation in the field of prints and their dissemination."La Rosa Vera" was a new creative initiative which, particularly with its collections of engravings, launched onto the market a large number of artistic prints in an attempt to introduce this art form to a wider public; it brought the added novelty of literary texts which had been specially written as a commentary on the pictures.With "La Rosa Vera", Catalonia saw the birth of one of the pioneer movements in the field of engraving which aim to popularise and to reassess this art form. This was an example of how the country' s identity was reasserted and defended in the midst of a difficult period for our culture.

Enric Prat de la Riba i Sarrà fou un destacat polític català que, en el període comprès entre 1907 i 1917, des de la presidència, primer, de la Diputació provincial de Barcelona i, més endavant, també de la Mancomunitat de Catalunya, impulsà una destacada actuació en els àmbits de les obres públiques, la beneficència i la cultura. L'obra i l'actuació de Prat s'han estudiat des d'una triple orientació: com a home d'idees, que sistematitzà els principis doctrinals del nacionalisme catalanista; com a home de partit, que defensà els objectius polítics del catalanisme; i com a home de govern, que aconseguí dur a la pràctica alguns dels objectius que s'havien formulat des del catalanisme polític. A la nostra recerca ens hem plantejat l'objectiu d'estudiar si l'obra institucional de cultura que impulsà Prat de la Riba com a home de govern, des de la presidència de la Diputació de Barcelona i de la Mancomunitat de Catalunya, va respondre al pensament polític i social que formulà en l'obra que escrigué com a home d'idees i que defensà com a home de partit. Utilitzant com a font de dades primàries, amb un criteri cronològic, el corpus format per l'obra escrita completa de Prat la Riba, es desenvolupen els objectius generals següents:- Conèixer el pensament de Prat de la Riba fins a l'any 1905, en què fou elegit diputat provincial, en referència al marc social i polític, a l'anàlisi que en feia i a les propostes que presentava: és la concreció del plantejament polític i social que Prat formulà com a home d'idees i com a home de partit abans de ser escollit diputat i president de la Diputació provincial de Barcelona.- Conèixer quins eren els objectius que es proposà assolir Prat des de l'actuació política i a través de l'obra institucional que, de 1907 a 1917, promogué des de la presidència, primer, de la Diputació provincial i, més tard, també de la Mancomunitat de Catalunya.- Analitzar si existeix una correspondència directa entre les propostes que presentà, com a home d'idees i com a home de partit, i les realitzacions concretes que impulsà des de les institucions en l'àmbit de la cultura catalana, com a home de govern. Complementàriament, prenent com a referent el marc polític i social del període, es desenvolupen els objectius específics següents:- Presentar els objectius polítics que formulà el catalanisme polític a les sis primeres Assemblees de Delegats que celebrà la Unió Catalanista.- Presentar les demandes de regeneració de la política espanyola que es feren des de Catalunya i la petició d'establir un concert econòmic.- Presentar l'ús que Prat va fer del recurs de l'emissió de deute públic per a poder dur a terme l'obra institucional que impulsà des de la Diputació provincial de Barcelona i des de la Mancomunitat de Catalunya. La tesi s'organitza en una part primera, en què es presenta l'obra de Prat de la Riba publicada en el període anterior a la seva entrada a la vida política activa, fins el març de 1905, obra que per la varietat de les temàtiques tractades i del públic a qui es dirigia tenia una component pedagògica de divulgació de l'ideari catalanista i dels objectius del catalanisme polític; una part segona, en què es presenta l'obra de Prat de la Riba publicada en el període comprés entre la incorporació a la vida política activa i la seva mort, des d'abril de 1905 fins a juliol de 1917, que es correspon amb el desenvolupament de l'obra de cultura; la recapitulació i conclusions de la tesi, la bibliografia i els annexos. / Enrique Prat de la Riba y Sarrá fue un destacado político catalán que, en el período comprendido entre 1907 y 1917, desde la presidencia, primero, de la Diputación provincial de Barcelona y, más tarde, también de la Mancomunidad de Cataluña, impulsó una destacada actuación en los ámbitos de las obras públicas, la beneficencia y la cultura. La obra y la actuación de Prat se han estudiado desde una triple orientación: como hombre de idees, que sistematizó los principios doctrinales del nacionalismo catalanista; como hombre de partido, que defendió los objetivos políticos del catalanismo; y como hombre de gobierno, que consiguió llevar a la práctica algunos de los objetivos que se formularon desde el catalanismo político. En nuestra investigación nos hemos planteado el objetivo de estudiar si la obra institucional de cultura que impulsó Prat de la Riba como hombre de gobierno, des de la presidencia de la Diputación de Barcelona y de la Mancomunidad de Cataluña, se corresponde con el pensamiento político y social que formuló en la obra que escribió y que defendió como hombre de idees y como hombre de partido. Utilizando como fuente de datos primarios, con un criterio cronológico, el corpus formado por la obra escrita completa de Prat la Riba, es desarrollan los objetivos generales siguientes:- Conocer el pensamiento de Prat de la Riba hasta el año 1905, en que fue elegido diputado provincial, en referencia al marco social y político, al análisis que hacía y a las propuestas que presentaba: es la concreción del planteamiento político y social que Prat formuló como hombre de ideas y como hombre de partido antes de ser elegido diputado y presidente de la Diputación provincial de Barcelona.- Conocer cuáles eran los objetivos que se propuso alcanzar Prat desde la actuación política y a través de la obra institucional que, de 1907 a 1917, promovió desde la presidencia, primero, de la Diputación provincial y, más tarde, también de la Mancomunidad de Cataluña.- Analizar si existe una correspondencia directa entre las propuestas que presentó, como hombre de ideas y como hombre de partido, y las realizaciones concretes que impulsó desde las instituciones en el ámbito de la cultura catalana, como hombre de gobierno. Complementariamente, tomando como referencia el marco político y social del período, se desarrollan los objetivos específicos siguientes:- Presentar los objetivos políticos que formuló el catalanismo político en las seis primeras Asambleas de Delegados que celebró la Unión Catalanista.- Presentar las demandas de regeneración de la política española que se presentaron desde Cataluña y la petición de establecer un concierto económico.- Presentar el uso que Prat hizo del recurso de la emisión de deuda pública para poder llevar a cabo la obra institucional que impulsó desde la Diputación provincial de Barcelona y desde la Mancomunidad de Cataluña. La tesis se organiza en una parte primera, en que se presenta la obra de Prat de la Riba publicada en el período anterior a su entrada en la vida política activa, hasta marzo de 1905, obra que por la variedad de las temáticas tratadas y del público a quien se dirigía tenia una componente pedagógica de divulgación del ideario catalanista y de los objetivos del catalanismo político; una parte segunda, en que se presenta la obra de Prat de la Riba publicada en el período comprendido entre la incorporación a la vida política activa y su muerte, desde abril de 1905 hasta julio de 1917, que se corresponde con el desarrollo de la obra de cultura; la recapitulación y conclusiones de la tesis, la bibliografía y los anexos. / Enric Prat de la Riba i Sarrà was a very important catalan politician. Since 1907 to 1917 he was the president (firstly in the provintial Deputation of Barcelona and later in the Catalonia Union, too). He stimulated a emphasized actuation in the public works, the charity an the culture fields. In the culture field Prat de la Riba worked on an extensive whole of actions that treated about the ortographic normalization of catalan language and the creation of institutions as, for example, the Catalan Studies Intitute, the Catalonia Library, the Popular Libraries, the Theatre Institute, the Industrial School and the Work School. Prat's work and action have been studied from a triple point of view: as an ideas' man (systematizing the doctrinal points of catalan nationalism), as a party-s man (defending the politic catalanism objectives) and as a government's man (he attained to lead to practice some objectives that had been formulated from politic catalanism). In our searching we have proposed the objective to study if the culture insitutional work that Prat de la Riba carried out as a government man (from the provintial Deputation of Barcelona and the Catalonia Union presidency) answered to the political and social thought that formulated in the work that wrote as an ideas man and he defended as a party man. The corpus shaped by the complete writen work of Prat de la Riba has been used as a mainly source. The following objectives are developed:- To know the Prat de la Riba thought until 1905, when he was elected provincial delegate, in reference to the social and political framework, to the analysis that he did and the proposals that he show: this is the summary of the political and social exposition that Prat designed as a ideas man and as a party man before been elected delegate and president of the provincial Deputation of Barcelona.- To know the objectives that Prat de la Riba was thinking on since the politic action and trough the institutional work that, since 1907 to 1917, promoted from the presidence (firtsly, from provincial Deputation of Barcelona and later from Catalonia Union).- To analyze if exists a direct correspondence between the proposal that he shows, as an ideas man and as a party man, and the concrete accomplishments that he carried out from the institutions in the catalan culture field, as a government man. In addition, using as a reference the social and politic framework of the period, the following specific objectives are developed:- To show the politic objectives that politic catalanism formulated to the six first ones Delegate Assemblies that celebrated the Catalanism Union.- To show the regeneration requests of the Spanish politic that were done from Catalonia and the request to stablish an economic agreement.- To show the use that Prat did from the emission's resort of the public debt to be able to carry out the institutional work that he did from the provincial Deputation of Barcelona and from the Catalonia Union. The thesis is organized in two parts. The first one shows the work of Prat de la Riba published in the previous period to his active political life, until the March of 1905. The work pedagogic component of Catalanist ideology and the objectives of the Catalanist politic were caused by the extent topics treated and the public. The second one, shows the Prat de la Riba's work published in the period between the insertion in the active politic life and his death, from April of 1905 to June of 1917, that corresponds to the culture work development. Finally, the recapitulation and the thesis' conclusions, the bibliography and the annexe.

L'humor permet entendre i organitzar el món. És un aspecte en l'educació de la identitat cultural que comença tan aviat com la canalla pot seguir una narració oral, i que s'intensifica a mesura que la lectura esdevé un hàbit. L'humor escrit ofereix recursos expressius i camps semàntics determinats per la llengua, i continguts i referents culturals determinats pels valors socials; el seu codi inclou convencions amb el lector sobre la presentació i l'argument. Com a estratègia d'adaptació, l'humor es va modificant segons les circumstàncies socials al llarg del temps. El present treball es centra en la literatura per a infants i joves escrita en català com a idioma original i editada entre el 1904 i el 2004. / Humour helps us to understand and organise the world. It is an aspect in the formation of cultural identities which develops as soon as children can follow an oral narrative, and is further intensified as reading becomes a habit. Written humour displays expressive resources and semantic fields determined by the language, and contents and referents determined by social values; its code includes conventions with the reader regarding form and plot. Being a social strategy, humour evolves through time depending on the circumstances. This research focuses on literature for children and adolescents originally written in the Catalan language and published between 1904 and 2004.