Diverses investigacions del desenvolupament infantil han estudiat la capacitat dels nens i de les nenes de comprendre que l'emoció que algú mostra pot ser diferent de com es sent aquesta persona realment. Aquests estudis han utilitzat bàsicament situacions d'engany, on els seus protagonistes tenien un motiu per a amagar la seva emoció interna a un observador. Els resultats suggereixen que la capacitat infantil de comprendre que algú pugui amagar com es sent realment és molt rudimentària als 4 anys, mentre que als 6 anys ja són capaços d'articular-la en paraules. L'objectiu de la nostra recerca era comparar la comprensió de la distinció entre l'emoció externa i l'emoció interna en situacions d'engany amb situacions de joc de ficció, on aquesta habilitat encara no havia estat estudiada. La nostra hipòtesi era que els infants comprendrien aquesta distinció més fàcilment en situacions de joc de ficció que en situacions d'engany. Un total de 337 infants de 4 a 12 anys participaren en l'estudi. Els resultats mostren que, tal com ocorre en situacions d'engany, els infants de 4 anys tenen dificultats en comprendre que quan algú simula una emoció dins del joc de ficció, la seva emoció interna pot ser diferent de l'emoció que es mostra, fet que posa en dubte que la comprensió del joc de ficció en aquesta edat tingui una naturalesa metarepresentacional. Als 6 anys, els infants comencen a comprendre aquesta distinció en situacions de joc de ficció, no obstant, la realització de la tasca és pitjor quan l'emoció que es simula és positiva que quan aquesta és negativa. Una possible explicació és que els infants comprenen que el joc de ficció pot ser utilitzat com una forma de canviar les emocions negatives. A més, també hem estudiat la comprensió de les conseqüències que té simular una emoció en les creences dels observadors. Els resultats suggereixen que entre els 4 i els 8 anys existeix un canvi fonamental en la comprensió infantil dels efectes que tenen les expressions emocionals fictícies en els observadors de les situacions de joc de ficció / Several investigations have studied children's understanding that external and internal emotion might be different. These studies have basically used deception stories whose protagonists had a reason to hide their internal emotion to an observer. Their results suggest that children's capacity to understand that people can hide the way they feel is very rudimentary at the age of 4, whereas 6 year-olds are already capable of articulate this comprehension in words. The aim of the present research is to compare children's understanding of the distinction between external and internal emotion in deception situations with pretend play situations, where this understanding has not yet been studied. Our main hypothesis was that children would understand better this distinction in pretend play situations rather than in deception situations. A total of 337 children aged from 4 to 12 participated in the study. The results show that, as occurs in deception situations, 4-year-olds have difficulties in understanding that emotions expressed in pretend play may not correspond to internal emotions, which questions that these children understand pretend play in a metarepresentational way. At the age of 6, children start to understand the distinction between external and internal emotions in pretend play situations, however, it is more difficult for them to solve the tasks when the simulated emotion is positive rather than negative. A possible explanation is that children assume that pretend play might be used as a tool to change negative internal emotions. Furthermore, we also studied the effects of simulating an emotion on the observer's beliefs. Results suggest that between the ages of 4 and 8 exists a fundamental change in children's understanding of the effects that simulated emotional expressions have in the observers of pretend play situations.

Although a number of studies report that disgust exerts a special influence on moral judgments by making them more severe, these studies have not properly explained whether (a) the influence of disgust is moral-specific and (b) whether such influence results from specific disgust appraisals or if it is caused by a more basic affective computation. In this context, in the present investigation we test how affective priming by disgust and horror influences participant’s moral and nonmoral judgments. Additionally, by varying the stimulus-onset asynchrony (SOA) duration, the present study tests the way such an influence varies through the time course of affective priming. This is, to our knowledge, the first research testing the effects of the time course of affective priming on moral judgments. / Tot i que diferents investigacions suggereixen que l’emoció de repugnància incrementa la severitat dels judicis morals, aquests estudis no han acabat d’explicar prou si: (a) l’esmentada influència de la repugnància resulta específica dels judicis morals o afecta també als judicis no morals; (b) si l’efecte susdit resulta d’un procés de valoració (appraisal) específica o es tracta més aviat d’una influència de l’afecte. En el context descrit, aquesta investigació contrasta si el priming afectiu (a partir d’estímuls prime de repugnància i horror) influeix sobre els judicis morals i no morals, analitzant, alhora, si aquest efecte canvia segons els paràmetres temporals del priming, tot investigant com influeix la durada de l’interval entre l’aparició del prime i la del target (Stimulus-Onset Asynchrony, SOA). Aquest treball constitueix el primer estudi en torn dels efectes del priming afectiu de repugnància i horror (i del seu curs temporal) sobre els judicis morals i no morals / Aunque diversas investigaciones sugieren que la repugnancia incrementa la severidad de los juicios morales, estos estudios explican suficientemente: (a) si dicha influencia es específica de los juicios morales o afecta también a los no morales; (b) si el efecto descrito resulta de un proceso de valoración (appraisal) o se trata de una mera influencia del afecto. En el contexto descrito, esta investigación contrasta si el priming afectivo, utilizando primes de repugnancia y de horror, influye sobre los juicios morales y sobre los no morales, estudiando asimismo si dicho efecto cambia según los parámetros temporales del priming a partir del análisis de la influencia del intervalo entre la aparición del prime y la del target (stimulus-onset asynchrony, SOA). Este trabajo constituye el primer estudio en torno a los efectos del priming afectivo de repugnancia y horror, así como de su curso temporal, sobre los juicios morales vs. no morales.

Al llarg de la història, la visualització d’imatges s’ha estès a pràcticament qualsevol àmbit: pintura, fotografia, medicina o educació, són alguns exemples que il•lustren la importància de la imatge en les diferents societats. Estudis previs han demostrat que la visualització d’imatges té conseqüències en l’àmbit psicològic i emocional de l’usuari. Majoritàriament aquests estudis han enfocat els seus esforços a aprofundir com les imatges poden influir emocions i en la seva mesura. Amb el nostre treball pretenem avançar un pas més. La imatge per si mateixa té una mancança d’importància ja que és l’usuari qui la veu, interpreta i associa un significat. En el moment de la visualització, depenem de factors que influeixen en la generació de les emocions com ara el mitjà on es veu la imatge, la tipologia de la mateixa, l’usuari o l’ambient en el qual es realitza tot aquest procés, tots ells factors que haguessin d’haver-se tingut en compte a l’inici del procés: el moment del disseny de la imatge. De manera empírica hem obtingut dades que demostren com l’usuari, la imatge i el mitjà influeixen en el procés de generar una emoció. Les diferències obtingudes ens han de servir com a premisses en el disseny de continguts, de manera que siguem capaços de personalitzar cada element de l’estudi (usuari, imatge i mitjà) per maximitzar l’empatia de la informació visual, en concret per al nostre cas, el món de la imatge arquitectònica. / A lo largo de la historia, la visualización de imágenes se ha extendido a prácticamente cualquier ámbito: pintura, fotografía, medicina o educación, son algunos ejemplos que ilustran la importancia de la imagen en las distintas sociedades. Estudios previos han demostrado que la visualización de imágenes tiene consecuencias en el ámbito psicológico y emocional del usuario. Mayoritariamente estos estudios han enfocado sus esfuerzos en ahondar cómo las imágenes son capaces de influir emociones y en su medición. Con nuestro trabajo pretendemos avanzar un paso más. Una imagen por si sola carece de importancia ya que es el usuario quien la ve, interpreta y asocia a un significado. En el momento de la visualización, dependemos de factores que influyen en la creación de las emociones: el medio en el que se visualiza la imagen, la tipología de la misma, el usuario, el ambiente en el que se realiza dicho proceso, etc., y que debieran haberse tenido en cuenta en el inicio del proceso: el momento del diseño de la imagen. De manera empírica hemos obtenido datos que demuestran cómo el usuario, la imagen y el medio influyen en el proceso de generar una emoción. Las diferencias obtenidas nos deben servir como premisas en el diseño de contenidos de manera que seamos capaces de personalizar cada elemento del estudio (usuario, imagen y medio) para maximizar la empatía de la información visual, en concreto para nuestro caso, en el mundo de la imagen arquitectónica. / Throughout history, imagery visualization has extended practically to all fields: painting, photography, medicine or education, are some of the examples that illustrate the importance of imagery in different societies. Previous studies have demonstrated that imagery visualization has implications in the user’s psychological and emotional ambit. Mostly, these studies have focused their efforts in how and to what extent imagery is capable of influencing emotions. In our work, we pretend to go one step further. An image by itself lacks importance without the user who sees, interprets and associates a meaning. When viewing, we are dependent on factors that influence the emotional creation: the environment in which the image is visualized, the typology, the user, the surroundings where this process occurs, etc. and should have been taken into account at the beginning of the process: the moment when designing the image. In the empirical way, the data we have obtained, demonstrate how the user, imagery and environment influence the process of generating an emotion. The differences obtained must serve as premises in the designing of the contents so that we are capable of personalizing every element of the study (user, imagery and environment) in order to maximize the empathy of the visual information, in our case, architectural imagery.

La presente tesis aborda la temática del Diseño Industrial y los estímulos de tipo sensorial, perceptivo y emocional que las personas que utilizan los productos reciben en su experiencia de uso. Dichos estímulos, tales como el ajuste preciso en el funcionamiento de un mecanismo, la suavidad de una superficie, el ruido adecuado al cerrar una puerta, etc., se captan mediante los sentidos, se perciben y despiertan en el usuario emociones y reacciones, generando una relación con los objetos más allá del uso básico y práctico, llevando a preferirlos entre otros productos con prestaciones primarias similares, asociándolos a experiencias gratas, e incluso a evocar experiencias de vida a través de los productos que se utilizan. Este ámbito, enmarcado dentro de la disciplina del Diseño Industrial, pero también en la psicología, el marketing, la neurociencia y otras áreas, es enfocado actualmente de muy diversas formas. Así enfoques como la “Ingeniería Kansei”, el “Diseño Emocional”, el “Diseño para la Experiencia”, el “Análisis Sensorial”, son algunos modos y métodos de analizar y definir el tema, y se utilizan cada vez más en las grandes empresas. Esta tesis analiza diversos enfoques y metodologías de aplicación de este tipo de factores en el proceso de Diseño y desarrollo de productos y propone algunas herramientas adecuadas para su integración en las micro, pequeñas y medianas empresas (MiPyMEs). / Jacob Dazarola, RH. (2015). Percepción y Emoción en el Diseño de Productos. Análisis y Propuestas para su integración a las MIPYME [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/48551