211 |
La comprensió infantil de la distinció entre l'emoció externa i l'emoció interna en situacions d'engany i de joc de ficció.Sidera Caballero, Francesc 26 January 2009 (has links)
Diverses investigacions del desenvolupament infantil han estudiat la capacitat dels nens i de les nenes de comprendre que l'emoció que algú mostra pot ser diferent de com es sent aquesta persona realment. Aquests estudis han utilitzat bàsicament situacions d'engany, on els seus protagonistes tenien un motiu per a amagar la seva emoció interna a un observador. Els resultats suggereixen que la capacitat infantil de comprendre que algú pugui amagar com es sent realment és molt rudimentària als 4 anys, mentre que als 6 anys ja són capaços d'articular-la en paraules. L'objectiu de la nostra recerca era comparar la comprensió de la distinció entre l'emoció externa i l'emoció interna en situacions d'engany amb situacions de joc de ficció, on aquesta habilitat encara no havia estat estudiada. La nostra hipòtesi era que els infants comprendrien aquesta distinció més fàcilment en situacions de joc de ficció que en situacions d'engany. Un total de 337 infants de 4 a 12 anys participaren en l'estudi. Els resultats mostren que, tal com ocorre en situacions d'engany, els infants de 4 anys tenen dificultats en comprendre que quan algú simula una emoció dins del joc de ficció, la seva emoció interna pot ser diferent de l'emoció que es mostra, fet que posa en dubte que la comprensió del joc de ficció en aquesta edat tingui una naturalesa metarepresentacional. Als 6 anys, els infants comencen a comprendre aquesta distinció en situacions de joc de ficció, no obstant, la realització de la tasca és pitjor quan l'emoció que es simula és positiva que quan aquesta és negativa. Una possible explicació és que els infants comprenen que el joc de ficció pot ser utilitzat com una forma de canviar les emocions negatives. A més, també hem estudiat la comprensió de les conseqüències que té simular una emoció en les creences dels observadors. Els resultats suggereixen que entre els 4 i els 8 anys existeix un canvi fonamental en la comprensió infantil dels efectes que tenen les expressions emocionals fictícies en els observadors de les situacions de joc de ficció / Several investigations have studied children's understanding that external and internal emotion might be different. These studies have basically used deception stories whose protagonists had a reason to hide their internal emotion to an observer. Their results suggest that children's capacity to understand that people can hide the way they feel is very rudimentary at the age of 4, whereas 6 year-olds are already capable of articulate this comprehension in words. The aim of the present research is to compare children's understanding of the distinction between external and internal emotion in deception situations with pretend play situations, where this understanding has not yet been studied. Our main hypothesis was that children would understand better this distinction in pretend play situations rather than in deception situations. A total of 337 children aged from 4 to 12 participated in the study. The results show that, as occurs in deception situations, 4-year-olds have difficulties in understanding that emotions expressed in pretend play may not correspond to internal emotions, which questions that these children understand pretend play in a metarepresentational way. At the age of 6, children start to understand the distinction between external and internal emotions in pretend play situations, however, it is more difficult for them to solve the tasks when the simulated emotion is positive rather than negative. A possible explanation is that children assume that pretend play might be used as a tool to change negative internal emotions. Furthermore, we also studied the effects of simulating an emotion on the observer's beliefs. Results suggest that between the ages of 4 and 8 exists a fundamental change in children's understanding of the effects that simulated emotional expressions have in the observers of pretend play situations.
|
212 |
Factors emocionals associats a la conducta alimentària en adolescents. Adaptació i validació de l'EES-C i de l'EPI-CThomas, Mònica 24 July 2012 (has links)
Study of the impact of some emotional factors related to food intake. The research is based on the design and observational cross-cultural adaptation and validation of assessment tools for emotional eating (EES-C) and eating behavior (EPI-C) in 379 non-pathological adolescents (14 -18 years old).
The factorial structure, the concurrent validity, the discriminant and reliability of the original scales were maintained.
The girls showed a higher emotional intake in AAF in the EES-C and higher scores in DIER and EEAT in the EPI-C. The boys showed the higher scores in PAR.
We found significant differences between different types of emotional eating and sex in the AAF, and DEP subscales. A higher percentage of girls belonged to the type II and obtained the highest scores in Diet ChEAT and depressive symptoms by CDI assessment.
Diet restriction increased 3 times the risk of eating disorders, and greater parental control increased the risk of TCA twice. / Estudi de la incidència de factors emocionals relacionats amb ingesta alimentaria. Disseny descriptiu, observacional i transversal d’adaptació i validació cultural dels instruments d’avaluació de la ingesta emocional (EES-C) i de la conducta alimentària (EPI-C) en 379 adolescents no clínics (14 -18 anys).
Es mantingué estructura factorial, validesa concurrent, discriminant i fiabilitat de les escales originals. Les noies presentaren major ingesta emocional en AAF i UNS de l’EES-C i puntuacions més elevades en DIER i EEAT en l’EPI-C. Els nois presentaren puntuacions més elevades en PAR. Es trobaren diferències significatives entre tipologies d’ingesta emocional en AAF, DEP i UNS i diferències de sexe. Un percentatge més elevat de noies pertanyien a la tipologia II i obtingué puntuacions més elevades en DIETA mesurada pel ChEAT i simptomatologia depressiva avaluada pel CDI. La restricció dietètica augmentà 3 vegades el risc de TCA, i un major control parental n'augmentà el risc 2 vegades.
|
213 |
Desarrollo de competencias emocionales en la educación superiorSouto Romero, María del Mar 13 July 2012 (has links)
La creación del EEES contempla como eje fundamental del planteamiento educativo común a toda la Unión Europea, el énfasis en una educación centrada en el aprendizaje, frente a una educación centrada en la enseñanza. Al contraponer enseñanza y aprendizaje se pretende resaltar la importancia que en el nuevo paradigma educativo debe tener la educación en términos de adquisición por parte del estudiante de capacidades, habilidades, competencias y valores que le permitan una progresiva actualización de los conocimientos a lo largo de toda su vida
Además, el EEES introduce un aspecto novedoso al invocar al mercado de trabajo, en concreto, a los perfiles profesionales demandados como base para diseñar las enseñanzas universitarias oficiales. Así lo expresaba también el Documento-marco sobre la Integración del Sistema Universitario Español en el Espacio Europeo de Educación Superior (Ministerio de Educación y Ciencia, 2003) para las enseñanzas de grado: “Los objetivos formativos de las enseñanzas oficiales de nivel de grado tendrán, con carácter general, una orientación profesional, es decir, deberán proporcionar una formación universitaria en la que se integren armónicamente las competencias genéricas básicas, las competencias transversales relacionadas con la formación integral de las personas y las competencias más específicas que posibiliten una orientación profesional que permita a los titulados una integración en el mercado de trabajo”
Esta preocupación creciente acerca de la empleabilidad implica que las personas van a tener que adoptar un papel más activo en las decisiones que afecten a sus carreras y posterior desarrollo profesional (Coetzee y Schreuder, 2009). Para conseguir esto las tituladas y titulados universitarios necesitarán disponer del conocimiento, habilidades y competencias que les ayuden a la hora de gestionar su empleabilidad. Para Coetzee (2008), y en el contexto del siglo XXI, las personas no serán más que competency traders y su empleabilidad dependerá de su conocimiento, competencias transferibles, experiencia y atributos diferenciadores. Por tanto, y en opinión de Coetzee (2008) la empleabilidad depende de lo que él llama meta-competencias de carrera que son las responsables de la adquisición de las competencias que facilitan la empleabilidad, como las competencias emocionales.
Del planteamiento realizado y de la literatura revisada, parece razonable asumir que el desarrollo de competencias emocionales de las futuras tituladas y titulados es un factor determinante de la empleabilidad y, en consecuencia, un factor decisivo para la mejora de su inserción laboral y de su capacidad para aprender a lo largo de la vida. / The creation of the European Higher Education Area highlights the need of a learning-centered education opposite to a teaching-centered one as a main aim in the common education approach sponsored by the European Community. By placing teaching opposite to learning, we intend to emphasize the importance education should have in terms of capacity, ability, competences and values that promote and develop life-long learning skills.
Moreover, The European Higher Education Area mentions a new and innovative concept due to the fact that it refers to the job market, and in particular, to specific professionals who are sought in order to design higher education curricula. The framework on the integration of the Spanish Higher education system (Ministry of Education, 2003) states that “The main goals of the official teachings will mainly be job-oriented, this is to say, they should promote a higher education where basic specific competences and crosscurricular competences are integrated. The basic specific competences will aim at developing job-oriented skills that allow professionals a quick integration in the job market, whereas crosscurricular competences aim at achieving integral training skills.
The growing concern about employability means that people will have to take an active role in the decisions they make regarding their degrees and their later careers ( Coetzee and Schereuder,2009). In order to achieve the goals we have commented so far the people holding a bachelors degree will have to be competent to manage their employability. Cotzee(2008) thinks that people in XXIst century will be no more than competency traders and their easiness to find a job will just depend on their awareness of transferrable competences, experience and differentiated skills.
Employability will depend on meta-competences which will derive to the acquisition of subcompetences that will help people find a job such as emotional competences,
Taking into account the reviewed literature, It seems reasonable to assume that the emotional competences in future bachelors are a key point for them to be able to find a job and , subsequently, to increase their work placement and their ability to develop life-long learning skills.
|
214 |
La Inteligencia emocional y las estrategias de aprendizaje como predictores del rendimiento académico en estudiantes universitariosLópez Munguía, Olimpia January 2008 (has links)
Estudio multivariado cuyo objetivo es conocer si la inteligencia emocional y las estrategias de aprendizaje son factores predictivos del rendimiento académico. Fueron evaluados 236 estudiantes de cuatro facultades de una universidad pública de Lima, a quienes se les aplicó la Escala de Estrategias de Aprendizaje (ACRA) y el Inventario de Inteligencia Emocional de BarOn. Se recopilaron las notas de los diferentes cursos (promedio ponderado) al final del año lectivo 2005. Los estudiantes presentan una Inteligencia emocional promedio; existen diferencias altamente significativas en cuanto al sexo, aunque en función a las facultades, sólo en dos sub-escalas presentan diferencias. Respecto a las Estrategias de Aprendizaje, se encontró que la más utilizada por los estudiantes en un 69% es la Estrategia de Codificación, existiendo diferencias altamente significativas en las 4 estrategias de aprendizaje según sexo favoreciendo a las mujeres, ocurriendo lo mismo con la variable rendimiento académico. El modelo final predictivo quedó constituido por 5 componentes de la inteligencia emocional (Intrapersonal, interpersonal, adaptabilidad, manejo del estrés, y estado de ánimo en general). Y la estrategia de Codificación, con un 16% de explicación de la variación total del rendimiento académico.
|
215 |
Relación de la inteligencia emocional en el liderazgo del equipo directivo en las instituciones educativas de la zona de Canto Grande, UGEL Nº 05 del Distrito de San Juan de LuriganchoSalvador Atanacio, Adelina January 2010 (has links)
La presente investigación tiene como objetivo investigar la relación que existe entre la inteligencia emocional y la capacidad de liderazgo de directores. En este estudio de investigación participaron 34 directivos de ambos sexos, cuyas edades fluctúan entre 35 y 66 años, con más de tres años de servicio en los cargos pertenecientes a la zona de Canto Grande UGEL Nº 05, distrito de San Juan de Lurigancho. Los instrumentos de medición fueron el inventario de Bar – On (I-CE), adaptado por Ugarriza (2001), y el cuestionario para medir la capacidad de liderazgo de los directivos. El procedimiento se desarrolla en dos etapas la primera descriptiva y la otra comparativa, en la cual se realizó el estudio correlacional de las variables a través del coeficiente (r) de Pearson. Los resultados señalan que la Escala de evaluación del liderazgo presenta confiabilidad y validez de construcción, asimismo el nivel de Inteligencia Emocional General se encuentra en nivel Promedio y el nivel de Liderazgo del equipo directivo en las instituciones educativas de la muestra es de Nivel Alto. Asimismo se encontraron diferencias significativas en inteligencia emocional según el sexo, y finalmente relación positiva y significativa entre las dimensiones de inteligencia emocional y la evaluación de liderazgo. / This research aims to investigate the relationship between emotional Intelligence and the leadership of Directors. This research study involved 34 directors of both sexes, whose ages range from 35 to 66 years, with more than three years of service in the area of Canto Grande UGEL No. 05, district of San Juan of Lurigancho positions. The measurement instrumentation were inventory Bar - On (I-CE), adapted by Ugarriza (2001), and the questionnaire to measure leadership managers. The procedure takes place in two stages the descriptive first and the other comparative, in which the variables correlational study was conducted from Pearson coefficient (r). The results indicate that the leadership assessment scale has reliability and construct validity also the General Emotional Intelligence level is in average level and the level of leadership of the management team in educational institutions in the sample is high. Also found significant differences in emotional intelligence according to sex, and ultimately positive and significant relationship between the dimensions of emotional intelligence and leadership assessment.
|
216 |
EFICÁCIA ADAPTATIVA DE MULHERES E HOMENS INSERIDOS NUM PROGRAMA DE FERTILIZAÇÃO IN VITRO / Adaptive Efficacy Of Men And Women Inserted In An In Vitro Fertilization ProgrammeCorrêa, Káthia Regina Ferreira D`campos 31 May 2004 (has links)
Made available in DSpace on 2016-08-03T16:34:44Z (GMT). No. of bitstreams: 1
KATHIA REGINA FERREIRA D CAMPOS CORREA.pdf: 517203 bytes, checksum: d8206938f7219dce9fc92b03777c0ea1 (MD5)
Previous issue date: 2004-05-31 / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior / The aim of this work was to characterize a sample of patients inserted in an in vitro fertilization programme; evaluate the adaptive efficacy of men and women inserted in this programme; analyze two representative clinical cases of the sample, regarding micro and macro indicant factors of psychological adaptation. The data were collected in a Center of Human Reproduction, where 65 men and 65 women were selected, in the period of March to October of 2002, and characterized according to social-economical-cultural data. 57 pairs were extracted: 57 men and 57 women diagnosed by Operationalized Adaptive Diagnostic Scale, representing the greatest concentration of cases with the following medical diagnosis: infertile women and fertile men. Afterwards, two cases were selected (a man and a woman) who represented this group; they were studied in clinical, and qualitative analysis according to the presuppositions of the adaptation theory. The men were found between the ages of 23 and 56, and the women from 23 to 45. Regarding the diagnosis, there were the following concentrations: the men (64.9%) were classified in Group 2 Light Ineffective Adaptation and the women (52.6%) in Group 4 Severe Ineffective Adaptation. During the diagnosis, it was revealed that 20.2% of the subjects were in crisis: 8.8% of the men and 31.6% of the women. In the representative report case, where the men (group 2) showed a better adaptive condition than their spouses (group 4), it was verified that the adequacy of the men in the sectors was: Affective-Relational not very appropriate answer; Productivity appropriate answer; Social-Cultural appropriate answer and Organic appropriate answer. Their spouses, in the meantime, diagnosed as group 4 Severe Ineffective Adaptation without crisis, showed very little appropriate answer on Affective-Relational sector, and not very appropriate answer on Productivity, Social-Cultural and Organic sectors. We have come to the conclusion that the men who took part of this sample had a better adaptive efficacy compared to the women during the in vitro fertilization process. There is a need of preventive psychological attendance up against a possible start of crisis, and specific interventions to the crisis moment. / Este estudo teve como objetivos: caracterizar uma amostra de pacientes inseridos num programa de fertilização in vitro; avaliar a eficácia adaptativa de homens e mulheres inseridos neste programa; analisar dois casos clínicos representativos da amostra, quanto aos micro e macro fatores indicadores de adaptação psicológica. Os dados foram coletados num Centro de Reprodução Humana, tendo sido selecionados 65 homens e 65 mulheres, num período de março a outubro de 2002 e caracterizados segundo dados sócio-econômico-culturais. Foram extraídos 57 pares, sendo 57 homens e 57 mulheres diagnosticados pela Escala Diagnóstica Adaptativa Operacionalizada representando a maior concentração de casos com diagnóstico médico de mulheres inférteis e homens férteis, dos quais foram realizados os diagnósticos adaptativos. Depois, foram selecionados dois casos um homem e uma mulher, representativos deste grupo, que foram estudados em análise qualitativa, clínica, seguindo-se os pressupostos da teoria da adaptação. Os homens encontravam-se em faixa etária de 23 a 56 anos e as mulheres de 23 a 45 anos. Em relação ao diagnóstico, houve as seguintes concentrações: os homens (64,9 %) foram classificados no Grupo 2 Adaptação Ineficaz Leve e as mulheres (52,6 %) no Grupo 4 Adaptação Ineficaz Severa. Durante o diagnóstico, verificou-se que 20,2 % dos sujeitos estavam em crise, sendo 8,8 % dos homens e 31,6 % das mulheres. No estudo de caso representativo sendo H = Grupo 2 em condição adaptativa melhor do que a sua parceira que se encontrava no Grupo 4, verificou-se, que neste homem sua adequação nos setores era: Afetivo-Relacional - resposta pouco adequada; Produtividade - resposta adequada; Sócio-Cultural - resposta adequada, e Orgânico - resposta adequada. Sua parceira, entretanto, com diagnóstico do Grupo 4 Adaptação Ineficaz Severa sem crise, apresentou resposta pouquíssima adequada no setor Afetivo-Relacional, resposta pouco adequada no setor Produtividade, resposta pouco adequada no Sócio-Cultural e resposta pouco adequada no Orgânico. Concluímos que os homens desta amostra possuíam melhor eficácia adaptativa em relação às mulheres durante o processo de fertilização in vitro. Levantamos a necessidade de acompanhamento psicológico preventivo ante possível entrada em crise e de intervenções específicas para o momento de crise.
|
217 |
Emotional dependence of female victims of intimate partnership violence / Dependencia emocional en mujeres víctimas de violencia de parejaAiquipa Tello, Jesús Joel 25 September 2017 (has links)
The following study aims to identify the relationship between emotional dependency and intimate partner violence in a sample of women who utilize the psychology service of a national health establishment. A quantitative approach is followed with a comparative associative strategy. The sample consisted of two groups of women, female victims of intimate partner violence (25 women) and women who were not victims of intimate partner violence (26 women). The results suggest that there is a statistically significant relationship between the variables of study, since differences between the two study groups was found and it was found that the value assumed correlation coefficient between variables was highly significant. / El siguiente estudio tiene como objetivo identificar la relación entre la dependencia emocional y la violencia de pareja en una muestra conformada por mujeres usuarias del servicio de psicología de un establecimiento de salud nacional. Para esto, se sigue un enfoque cuantitativo y se utiliza una estrategia asociativa comparativa. La muestra estuvo constituida por dos grupos de mujeres, mujeres víctimas de violencia de pareja (25 usuarias) y mujeres que no fueron víctimas de violencia de pareja (26 usuarias). Los resultados sugieren que existe relación estadísticamente significativa entre las variables de estudio, puesto que se encontró diferencias entre los dos grupos de estudio y se halló que el valor que asumió el coeficiente de relación entre las variables fue altamente significativo.
|
218 |
The Infant Facial Expressions Of Emotions From Looking at Pictures. Peruvian version / El Infant Facial Expressions of Emotions from Looking at Pictures. Versión peruanaTraverso Koroleff, Pierina, Nóblega, Magaly 25 September 2017 (has links)
The Peruvian version of the Infant Facial Expression of Emotions from Looking at Pictures (IFEEL), instrument that assessed the interpretation of emotions from children’s faces pictures is presented. The original version from Emde, Osofsky & Butterfield (1993) was developed in the United States and involves 30 stimuli. The Peruvian version involves 25 pictures of children with prototypic facial features of the majority of Peruvian population. A sample of 363 men and women of middle and low socio-economic status between 19 and 45 years old was recruited to develop the Peruvian version. From the results, a lexicon was created with the words that were used by the participants to designate the 14 groups of emotion that were obtained. The majority of these groups had an adequate reliability for temporal stability. Finally, it was found that the socio-economic status (SES) is a variable that generates significant differences in the way how persons interpret the emotions. Therefore, referential values of differentiated interpretation were created from this variable. / Se presenta la versión peruana del Infant Facial Expressions of Emotions from Looking at Pictures (IFEEL), que evalúa la interpretación de emociones a partir de fotografías de rostros de niños. La versión original del instrumento de Emde, Osofsky & Butterfield (1993) fue construida en Estados Unidos y tiene 30 estímulos. La versión peruana considera 25 fotografías de niños con rasgos faciales comunes en la población peruana. A partir de las respuestas obtenidas con una muestra de 363 hombres y mujeres de nivel socioeconómico medio y bajo (19-45 años) se creó un léxico propio de 14 emociones que incluye las formas de verbalización para cada uno de los grupos de emoción obtenidos en la muestra peruana. La mayoría de los grupos muestra confiabilidad por estabilidad temporal. Finalmente, se halló que el nivel socioeconómico (NSE) es una variable que genera diferencias significativas en la manera como las personas interpretan las emociones y se crearon valores referentes de interpretación diferenciados a partir de esta variable.
|
219 |
Exploración y Reflexiones acerca de los Procesos Emocionales-Relacionales de la Propia Familia de Origen, Vinculadas a la Formación del Terapeuta, desde la Teoría de los Sistemas Naturales de Murray Bowen: un Estudio de Casos mediante la Utilización de Diagramas Familiares o GenogramasLuna Herrera, Isabel, Portela Rojas, Sebastián, Rojas Awad, Claudia January 2003 (has links)
No description available.
|
220 |
Inteligencia emocional y su relación con el rendimiento académico en estudiantes de la Escuela Profesional de Enfermería de una universidad nacional. Lima. 2017Prado Ñaupas, Jenifer Beatriz January 2018 (has links)
Publicación a texto completo no autorizada por el autor / Determina la relación entre inteligencia emocional y el rendimiento académico en los estudiantes universitarios de enfermería de 4to y 5to año de la UNMSM del año 2017. Realiza un estudio de tipo cuantitativo, nivel aplicativo, y método descriptivo simple de corte transversal. La muestra estuvo constituída por 100 estudiantes que cursan el 4to y 5to año de enfermería de la UNMSM. La técnica fue la encuesta, el instrumento un cuestionario y el registro de promedios finales. Encuentra que del 100% (100), 40% (40) de los estudiantes de 4to y 5to año con respecto a la relación de la inteligencia emocional y el rendimiento académico es de nivel medio, con tendencia de un 17% (17) a muy bueno; el 49%(49) de los estudiantes tienen un nivel de inteligencia emocional medio con respecto a la dimensión personal y el 38%(38) de los estudiantes un nivel medio con respecto a la dimensión interpersonal; el 61%(61) de estudiantes tienen un rendimiento académico bueno con tendencia a muy bueno con un 29%(29). Concluye que mediante la fórmula estadística chi-cuadrado se acepta la hipótesis te investigación; existe correlación significativa entre el nivel de inteligencia emocional y el rendimiento académico en los estudiantes de 4to y 5to año; en la mayoría de estudiantes predomina el nivel medio con tendencia a alto de inteligencia emocional tanto, en la dimensión personal e interpersonal; la mayoría de los estudiantes de enfermería tienen un nivel de rendimiento académico bueno con tendencia a alto. / Tesis
|
Page generated in 0.0738 seconds