[ES] Las tecnologías convencionales para el tratamiento de aguas contaminadas no logran abordar la eliminación de contaminantes de preocupación emergente (CECs), lo que subraya la necesidad de implementar nuevas estrategias aplicables a escala industrial. Los Procesos de Oxidación Avanzada (AOPs) surgen como una opción prometedora para la eliminación de contaminantes orgánicos, gracias a su capacidad para generar especies altamente reactivas como los radicales hidroxilo en concentraciones suficientes para purificar el agua. En este contexto, el objetivo principal de esta Tesis Doctoral es diseñar y sintetizar fotocatalizadores destinados a la remediación de aguas residuales con contaminantes orgánicos. En una primera etapa, se abordó la derivatización covalente de un conocido colorante, la Riboflavina (RF), sobre partículas de sílice (SiO2@RF) con el fin de generar una superficie altamente cargada de este colorante orgánico y así modificar sus propiedades fotofísicas. Tras estudiar los procesos fotocatalíticos de eliminación de contaminantes y realizar una exhaustiva caracterización fotofísica, se postuló un nuevo mecanismo fotocatalítico para este nuevo fotocatalizador heterogéneo. Así, debido a la gran proximidad entre las moléculas de Riboflavina en la superficie del fotocatalizador SiO2@RF se evitó que el colorante experimentara cruce intersistemas, excluyendo así la formación del estado excitado triplete y, por lo tanto, del oxígeno singlete. Consecuentemente, se mejoró la fotoestabilidad de la riboflavina heterogenizada en el fotocatalizador SiO2@RF respecto a su comportamiento en medio homogéneo. A su vez, el proceso de fotocatálisis heterogénea de degradación de contaminantes ocurrió mediante reacciones de transferencia electrónica desde el estado excitado singlete. A continuación, se exploró la influencia del grosor de la capa de TiO2 en la eficiencia fotocatalítica de fotocatalizadores soportados de SiO2@TiO2. El objetivo principal fue optimizar la eficiencia del TiO2 en los procesos fotocatalíticos de degradación de contaminantes. Se introdujeron modificaciones en el método sintético sol-gel para los fotocatalizadores SiO2@TiO2, controlando tanto la velocidad de formación como el grosor de la capa de TiO2 sobre las esferas de SiO2. Tras caracterizarlos, se evaluó la eficiencia fotocatalítica en relación con la cantidad de TiO2 presente en cada fotocatalizador SiO2@TiO2. Los resultados revelaron una dependencia significativa de la actividad fotocatalítica con el grosor de la capa de TiO2, que se correlacionó con la respuesta de la fotoluminiscencia de cada muestra. En este sentido, se llevó a cabo la síntesis y caracterización de un fotocatalizador de SiO2@TiO2, así como de lana de vidrio recubierta con TiO2 (GW_TiO2). Estos materiales fueron desarrollados para eliminar un CEC, el sulfametoxazol (SMX), en una matriz simulada de aguas urbanas. Se exploró la incorporación de nanocristales de Fe3O4 en la capa del fotocatalizador SiO2@TiO2 con la intención de que actúen como trampas para los electrones fotogenerados y así, minimizar su recombinación al tiempo que ayudan a la recuperación del fotocatalizador del medio de reacción. La sinergia entre el TiO2 y el Fe3O4 en el nuevo fotocatalizador SiO2@TiO2@Fe3O4 se evaluó en la eliminación de un contaminante orgánico modelo bajo radiación UV-A. Los resultados mostraron que el Fe3O4 unido al TiO2 puede desarrollar reacciones de foto-Fenton a pH neutro. Se evaluaron H2O2 y PMS como promotores de radicales, mejorando en gran medida el poder foto-oxidativo del nuevo fotocatalizador SiO2@TiO2@Fe3O4. Así, el PMS fue más eficiente que el H2O2. Finalmente, se diseñó y sintetizó un nuevo compuesto macroscópico que mejoraba las propiedades fotocatalíticas de los existentes. Este nuevo material está constituido por micropartículas de SiO2@TiO2 unidas covalentemente a lana de vidrio. El material final se implementó en un fotorreactor de flujo continuo especialmente diseñado. / [CA] Les tecnologies convencionals per al tractament d'aigües contaminades no aconsegueixen abordar l'eliminació de contaminants de preocupació emergent (CECs), el que subratlla la necessitat d'implementar noves estratègies que tinguin aplicació a escala industrial. Els Processos d'Oxidació Avançada (AOPs) emergeixen com una opció prometedora per a l'eliminació de contaminants orgànics, gràcies a la seva capacitat per generar espècies altament reactives com els radicals hidroxil en concentracions suficients per purificar l'aigua. Aquí, l'objectiu principal de la present Tesi Doctoral és el disseny i la síntesi de fotocatalitzadors destinats a la remediació d'aigües residuals amb contaminants orgànics. En una primera etapa, es va abordar la derivatització covalent d'un conegut colorant, la Riboflavina (RF), sobre partícules de sílice (SiO2@RF) amb la finalitat de generar una superfície altament carregada d'aquest colorant orgànic i així modificar les seves propietats fotofísiques. Després d'estudiar els processos fotocatalítics d'eliminació de contaminants i realitzar una exhaustiva caracterització fotofísica, es va postular un nou mecanisme fotocatalític per aquest nou fotocatalitzador heterogeni. Així, a causa de la gran proximitat entre les molècules de Riboflavina en la superfície del fotocatalitzador SiO2@RF es va evitar que el colorant experimentés creuament intersistemes, excloent així la formació de l'estat excitat triplet i, per tant de l'oxigen singlet. Conseqüentment, es va millorar la fotoestabilitat de la riboflavina heterogenitzada en el fotocatalitzador SiO2@RF respecte al seu comportament en medi homogeni. Al seu torn, el procés de fotocatàlisi heterogènia de degradació de contaminants va ocórrer mitjançant reaccions de transferència electrònica des de l'estat excitat singlet. A continuació, es va explorar la influència de l'espessor de la capa de TiO2 en l'eficiència fotocatalítica de fotocatalitzadors suportats de SiO2@TiO2. L'objectiu principal va ser optimitzar l'eficiència del TiO2 en els processos fotocatalítics de degradació de contaminants. Es van introduir modificacions en el mètode sintètic sol-gel per als fotocatalitzadors SiO2@TiO2, controlant tant la velocitat de formació com l'espessor de la capa de TiO2 sobre les esferes de SiO2. Després de caracteritzar-los, es va avaluar l'eficiència fotocatalítica en relació amb la quantitat de TiO2 present en cada fotocatalitzador SiO2@TiO2. Els resultats van revelar una dependència significativa de l'activitat fotocatalítica amb l'espessor de la capa de TiO2, que es va correlacionar amb la resposta de la fotoluminiscència de cada mostra. En aquest sentit, es va dur a terme la síntesi i caracterització d'un fotocatalitzador de SiO2@TiO2, així com de llana de vidre recoberta amb TiO2 (GW_TiO2). Aquests materials van ser desenvolupats per eliminar un CEC, el sulfametoxazol (SMX), en una matriu simulada d'aigües urbanes. Es va explorar la incorporació de nanocristalls de Fe3O4 en la capa del fotocatalitzador SiO2@TiO2 amb la intenció que actuïn com a trampes per als electrons fotogenerats i així, minimitzar la seva recombinació alhora que ajudin a la recuperació del fotocatalitzador del medi de reacció. La sinergia entre el TiO2 i el Fe3O4 en el nou fotocatalitzador SiO2@TiO2@Fe3O4 es va avaluar en l'eliminació d'un contaminant orgànic model sota radiació UV-A. Els resultats van mostrar que el Fe3O4 unit al TiO2 pot desenvolupar reaccions de foto-Fenton a pH neutre. Es van avaluar H2O2 i PMS com a promotors de radicals, millorant en gran mesura el poder foto-oxidatiu del nou fotocatalitzador SiO2@TiO2@Fe3O4. Així, el PMS va ser més eficient que el H2O2. Finalment, es va dissenyar i sintetitzar un nou composite macroscòpic que millorava les propietats fotocatalítiques dels existents. Aquest nou materialestà constituït per micropartícules de SiO2@TiO2 unides covalentment a llana de vidre. El material final es va implementar a un fotorreactor de flux continu. / [EN] Conventional technologies for treating contaminated water fail to address the removal of emerging contaminants of concern (CECs), highlighting the need for implementing new strategies applicable on an industrial scale. Among the various techniques used in contaminated water treatment, Advanced Oxidation Processes (AOPs) emerge as a promising option for organic contaminant removal, thanks to their ability to generate highly reactive species like hydroxyl radicals in sufficient concentrations to purify water. In this context, the main objective of this doctoral thesis is to design and synthesize photocatalysts for the remediation of wastewater with high concentrations of organic pollutants. First, the covalent derivatization of Riboflavin (RF) onto silica particles (SiO2@RF) was addressed to generate a highly charged surface of this organic dye and modify its photophysical properties. After studying the photocatalytic processes for contaminant removal and conducting the photophysical characterization, a new photocatalytic mechanism for this novel heterogeneous photocatalyst was proposed. Due to the close distance between Riboflavin molecules on the surface of the SiO2@RF photocatalyst, it prevented the dye from undergoing intersystem crossing, thus excluding the formation of the triplet excited state and therefore singlet oxygen. Consequently, the photo-stability of heterogenized riboflavin in the SiO2@RF photocatalyst was improved compared to its behavior in homogeneous media. Furthermore, the heterogeneous photocatalysis process for contaminant degradation occurred through electron transfer reactions from the singlet excited state. In the subsequent stage of research, the influence of the TiO2 layer thickness on the photocatalytic efficiency of supported photocatalysts SiO2@TiO2 was explored. The main objective was to optimize the efficiency of TiO2 in photocatalytic processes for contaminant degradation. Additionally, modifications were introduced in the sol-gel synthetic method for SiO2@TiO2 photocatalysts, intending to control both the rate of formation and the thickness of the TiO2 layer on the SiO2 spheres. After conducting a comprehensive characterization of these materials, the photocatalytic efficiency was evaluated in relation to the amount of TiO2 present in each SiO2@TiO2 photocatalyst. The results revealed a significant dependence of the photocatalytic activity on the thickness of the TiO2 layer, which correlated with the photoluminescence response of each sample. In this context, the synthesis and characterization of a SiO2@TiO2 photocatalyst, as well as glass wool coated with TiO2 (GW_TiO2), were carried out with the aim of eliminating an emerging contaminant of concern (CEC), sulfamethoxazole (SMX), in a simulated matrix of urban water under solar radiation. Furthermore, the incorporation of Fe3O4 nanocrystals into the shell of the SiO2@TiO2 photocatalyst was explored with the intention of acting as traps for photogenerated electrons, thereby minimizing their recombination while aiding in the recovery of the photocatalyst from the reaction medium. The synergy between TiO2 and Fe3O4 in the new SiO2@TiO2@Fe3O4 photocatalyst was evaluated in the removal of a model organic contaminant under UV-A radiation. The results showed that Fe3O4 attached to TiO2 can perform photo-Fenton reactions at neutral pH. Additionally, H2O2 and peroxymonosulfate (PMS) were evaluated as radical promoters, enhancing the photo-oxidative power of the SiO2@TiO2@Fe3O4 photocatalyst. Hence, PMS was more efficient than H2O2. Finally, a new macroscopic composite was designed and synthesized to improve the photocatalytic properties of existing ones. This new material consists of SiO2@TiO2 microparticles covalently bonded to glass wool, which in turn was coated with a layer of TiO2 crystals of optimized thickness according to previous chapter investigations (approximately 30 nm). The photocatalyst was implemented in a continuous flow photoreactr / Cabezuelo Gandía, O. (2024). Diseño y síntesis de nuevos fotocatalizadores para el tratamiento de aguas residuales [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/207353

Tesis por compendio / [ES] El cáncer de mama es una de las principales causas de muerte en mujeres de todo el mundo. Supone el 18.2% de las muertes por cáncer en la mujer y la primera causa de muerte en mujeres entre 40 y 55 años según la Sociedad Española de Senología y Patología Mamaria (SESPM). Una forma eficiente de disminuir este porcentaje es diagnosticarlo de forma temprana mediante exámenes de rayos x (Mamografía, Tomografía por emisión de positrones, Imagen de resonancia magnética, Tomografía computarizada), Ultrasonido, Tomosíntesis, Histopatología y Termografía. En la actualidad dentro del campo de la radiómica estos datos clínicos están siendo procesados con el uso de algoritmos de inteligencia artificial, especialmente para el preprocesamiento, segmentación y clasificación de lesiones malignas o benignas presentes en las imágenes médicas. Además, el desarrollo de estos sistemas computacionales asistidos para diagnóstico y detección temprana de anomalías presentes en la mama, ayudan al médico con una segunda opinión al diagnóstico manual tradicional. En consecuencia, el objetivo de este estudio es construir modelos de aprendizaje profundo y automático para la detección, segmentación y clasificación de lesiones mamarias en imágenes de mamografía y ultrasonido. Los hallazgos de este estudio brindan diversas herramientas de aumento de datos, super resolución, segmentación y clasificación automática de imágenes de mama para mejorar la precisión en los algoritmos de clasificación de lesiones mamarias. / [CA] El càncer de mama és una de les principals causes de mort en dones de tot el món. La mortalitat relacionada amb esta mena de càncer és més alta en comparación amb altres tipus de càncer. Una forma eficient de disminuir este percentatge és diagnosticar-lo de manera primerenca mitjançant exàmens de raigs x (Mamografia, Tomografía per emissió de positrons, Imatge de ressonància magnètica, Tomografia computada), Ultrasò, Tomosíntesi, Histopatologia i Termografia. En la actualidad dins del camp de la radiómica estes dades clíniques estan sent processados amb l'ús d'algorismes d'intel·ligència artificial, especialment per al preprocesamiento, segmentació i classificació de lesions malignes o benignes presents en les imatges mèdiques. A més, el desenvolupament d'estos sistemes computacionals asistidos per a diagnòstic i detecció precoç d'anomalies presents en la mama, ajuden al metge amb una segona opinió al diagnòstic manual tradicional. En conseqüència, l'objectiu d'este estudi és construir models d'aprenentatge profundo i automàtic per a la detecció, segmentació i classificació de lesions mamàries en imatges de mamografia i ultrasò. Les troballes d'este estudi brinden vaig donar-verses ferramentes d'augment de dades, super resolució, segmentació i classificación automàtica d'imatges de mama per a millorar la precisió en els algorismes de classificació de lesions mamàries. / [EN] Breast cancer is one of the most common causes of death in women worldwide. It accounts for 18.2% of cancer deaths in women and is the leading cause of death in women between 40 and 55 years of age, according to the Spanish Society of Senology and Breast Pathology (SESPM). An effective way to reduce this rate is through early diagnosis using radiological imaging (mammography, positron emission tomography, magnetic resonance imaging, computed tomography), Ultrasound, Tomosynthesis, Histopathology and Thermography. Currently, the field of radiomics is processing these clinical data using artificial intelligence algorithms, for pre-processing, segmentation, and classification of malignant or benign lesions present in medical images. In addition, the development of these computer-aided systems for diagnosis and early detection of breast abnormalities helps the radiologists with a second opinion to the traditional manual diagnosis. Therefore, the aim of this study is to build deep and machine learning models for the detection, segmentation, and classification of breast lesions in mammography and ultrasound images. The results of this study provide several tools for data augmentation, super-resolution, segmentation, and automatic classification of breast images to improve the accuracy of breast lesion classification algorithms. / This research project was co-funded by the Spanish Government Grant PID2019-107790RB-C22, which aimed to develop software for a continuous PET crystal system to be applied in breast cancer treatment. / Jiménez Gaona, YDC. (2024). Breast medical images classification through the application of deep learning processing technologies [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/208435 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] La recesión económica, cultural y política provocada por la pandemia de Covid-19 y los problemas geopolíticos han tenido un impacto significativo en la sociedad, desafiando la internacionalización de la educación superior. La educación en innovación y emprendimiento se vuelve esencial para el crecimiento socioeconómico. La internacionalización mejora las capacidades de innovación y la colaboración, elevando la calidad educativa. La transformación digital y la sostenibilidad han facilitado la inclusión de la Agenda 2030 mediante tecnologías digitales. Esta tesis doctoral analiza la internacionalización de la educación superior entre China y España, enfocándose en innovación, emprendimiento y digitalización, con el objetivo de mejorar la competitividad y apoyar el desarrollo local e internacional según los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS). El objetivo de la tesis es examinar la cooperación entre China y España en educación superior, especialmente en innovación y emprendimiento, y su impacto post-COVID-19. Ambos países enfrentan desafíos como la disminución de estudiantes internacionales, oferta limitada de programas en inglés, falta de becas conjuntas y barreras para el reconocimiento mutuo de créditos. La tesis se divide en tres objetivos específicos: analizar la relación entre globalización e internacionalización en ambos países, identificar las necesidades y obstáculos para la movilidad de estudiantes chinos a España, y explorar el papel de la digitalización y el metaverso en la educación en innovación y emprendimiento. La contribución principal es llenar el vacío en la investigación sobre la educación en innovación y emprendimiento desde la perspectiva de la internacionalización y la competitividad entre China y España y los pasos a seguir en el futuro. La metodología incluye entrevistas a expertos de universidades chinas y españolas, encuestas a académicos y representantes institucionales, y análisis cuantitativos y cualitativos, validando los cuestionarios con expertos en el campo. La tesis se estructura en introducción, estado del arte, metodología, resultados en tres capítulos, y conclusiones con discusión final. Se enfatiza la importancia de la educación en innovación y emprendimiento, la aplicación de nuevas tecnologías, y el papel de la internacionalización en el desarrollo local. Asimismo, se ejemplifica casos exitosos de ambos países, los problemas de calidad y privacidad en la tecnología, y los desafíos del aprendizaje híbrido mediante el metaverso que puede ofrecer oportunidades de interacción y colaboración, aunque presenta dificultades tecnológicas y de diseño de enseñanza. En este contexto, se necesita fortalecer la cooperación y planificación estratégica internacional en las universidades y aplicar tecnología para mejorar la cooperación desde una perspectiva sostenible. Aunque esta tesis presenta limitaciones como la influencia de la pandemia, el tamaño de la muestra, la profundidad de las entrevistas y la selección de universidades, sin embargo, puede ser referencia para otras instituciones que busquen mejorar su internacionalización, oferta educativa, uso de tecnologías y promoción del desarrollo sostenible. / [CA] La recessió econòmica, cultural i política provocada per la pandèmia de COVID-19 i els problemes geopolítics han tingut un impacte significatiu en la societat, desafiant la internacionalització de l'educació superior. L'educació en innovació i emprenedoria es torna essencial pel creixement socioeconòmic. La internacionalització millora les capacitats d'innovació i la col·laboració, elevant la qualitat educativa. La transformació digital i la sostenibilitat han facilitat la inclusió de l'Agenda 2030 mitjançant tecnologies digitals. Esta tesi doctoral analitza la internacionalització de l'educació superior entre la Xina i Espanya, enfocant-se en innovació, emprenedoria i digitalització, amb l'objectiu de millorar la competitivitat i donar suport al desenrotllament local i internacional segons els Objectius de Desenrotllament Sostenible (*ODS). L'objectiu de la tesi és examinar la cooperació entre la Xina i Espanya en educació superior, especialment en innovació i emprenedoria, i el seu impacte post-COVID-19. Tots dos països enfronten desafiaments com la disminució d'estudiants internacionals, oferta limitada de programes en anglés, falta de beques conjuntes i barreres pel reconeixement mutu de crèdits. La tesi es dividix en tres objectius específics: analitzar la relació entre globalització i internacionalització en tots dos països, identificar les necessitats i obstacles per a la mobilitat d'estudiants xinesos a Espanya, i explorar el paper de la digitalització i el *metaverso en l'educació en innovació i emprenedoria. La contribució principal és omplir el buit en la investigació sobre educació futura en innovació i emprenedoria des de la perspectiva de la internacionalització i la competitivitat entre la Xina i Espanya. La metodologia inclou entrevistes a experts d'universitats xineses i espanyoles, enquestes a acadèmics i representants institucionals, i anàlisis quantitatives i qualitatives, validant els qüestionaris amb experts al camp. La tesi s'estructura en introducció, estat de l'art, metodologia, resultats en tres capítols, i conclusions amb discussió final. La tesi emfatitza la importància de l'educació en innovació i emprenedoria, l'aplicació de noves tecnologies, i el paper de la internacionalització en el desenrotllament local. Exemplifica casos exitosos de tots dos països, ressalta els problemes de qualitat i privacitat en la tecnologia, i els desafiaments de l'aprenentatge híbrid mitjançant el *metaverso. Se sosté que el metaverso pot oferir oportunitats d'interacció i col·laboració, encara que presenta dificultats tecnològiques i de disseny d'ensenyament. Es necessita enfortir la cooperació i planificació estratègica internacional en les universitats i aplicar tecnologia per a millorar la cooperació des d'una perspectiva sostenible. Este estudi presenta limitacions com la influència de la pandèmia, la grandària de la mostra, la profunditat de les entrevistes i la selecció d'universitats. No obstant això, pot ser referència per a altres institucions que busquen millorar la seua internacionalització, oferta educativa, ús de tecnologies i promoció del desenrotllament sostenible. / [EN] The economic, cultural and political recession caused by the Covid-19 pandemic and geopolitical problems have had a significant impact on society, challenging the internationalisation of higher education. Education in innovation and entrepreneurship becomes essential for socio-economic growth. Internationalisation enhances innovation capabilities and collaboration, raising the quality of education. Digital transformation and sustainability have facilitated the inclusion of the 2030 Agenda through digital technologies. This PhD thesis analyses the internationalisation of higher education between China and Spain, focusing on innovation, entrepreneurship and digitisation, with the aim of improving competitiveness and supporting local and international development according to the Sustainable Development Goals (SDGs). The aim of the thesis is to examine the cooperation between China and Spain in higher education, especially in innovation and entrepreneurship, and its impact post-COVID-19. Both countries face challenges such as the decrease of international students, limited offer of programmes in English, lack of joint scholarships and barriers to mutual credit recognition. The thesis is divided into three specific objectives: to analyse the relationship between globalisation and internationalisation in both countries, to identify the needs and obstacles for the mobility of Chinese students to Spain, and to explore the role of digitalisation and the metaverse in innovation and entrepreneurship education. The main contribution is to fill the gap in research on future innovation and entrepreneurship education from the perspective of internationalisation and competitiveness between China and Spain. The methodology includes interviews with experts from Chinese and Spanish universities, surveys with academics and institutional representatives, and quantitative and qualitative analyses, validating the questionnaires with experts in the field. The thesis is structured in introduction, state of the art, methodology, results in three chapters, and conclusions with final discussion. The thesis emphasises the importance of education in innovation and entrepreneurship, the application of new technologies, and the role of internationalisation in local development. It exemplifies successful cases from both countries, highlights the issues of quality and privacy in technology, and the challenges of hybrid learning through the metaverse. It argues that the metaverse can offer opportunities for interaction and collaboration, although it presents technological and instructional design challenges. There is a need to strengthen international cooperation and strategic planning in universities and to apply technology to improve cooperation from a sustainable perspective. This study has limitations such as the influence of the pandemic, the size of the sample, the depth of the interviews and the selection of universities. However, it can be a reference for other institutions seeking to improve their internationalisation, educational offer, use of technologies and promotion of sustainable development. / Qiu, Y. (2024). Futura Internacionalización de la educación superior en China y España en era pos-Covid-19: innovación, emprendimiento y competitividad [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213986 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] Esta disertación doctoral explora el papel de las universidades en la mejora del desarrollo humano y el fomento de transiciones justas, abordando dos preguntas de investigación centrales: ¿Cómo pue-de la producción de conocimiento en las universidades mejorar el desarrollo humano dentro de sus comunidades académicas y las comunidades más amplias con las que interactúan? Y, ¿qué roles pue-den desempeñar las universidades en el fomento de transiciones justas para abordar eficazmente los desafíos sociales? Para responder a estas preguntas, la investigación abarca tres casos de estudio de dos universidades y un caso de política de innovación transformativa que reunió a investigadores, responsables políticos y profesionales de diversos orígenes. La disertación consta de cuatro publicaciones, cada una contribuyendo a los temas generales al abordar preguntas de investigación específicas a través de casos experimentales y análisis teóricos. Los hallazgos clave incluyen la expansión de las capacidades epistémicas a través de la toma de deci-siones participativa en entornos universitarios, la integración del marco de la Política de Innovación Transformativa (PIT) con el enfoque de Desarrollo Humano y Capacidades, y el desarrollo de un nuevo marco analítico para evaluar el papel de las universidades en las transiciones justas, particularmente en el Sur Global. Empíricamente, la investigación ofrece conocimientos sobre la aplicación práctica de marcos teó-ricos en escenarios del mundo real, como la creación de una lista de capacidades en la Universidad de Ibagué, los acuerdos de gobernanza experimental en la Universidad Autónoma Latinoamericana (Unaula) y el programa de Paz y Región. Estos estudios de caso demuestran la importancia de involu-crar a actores diversos, fomentar la deliberación democrática y crear espacios experimentales para impulsar la innovación transformativa y la sostenibilidad regional. La disertación concluye con recomendaciones de políticas prácticas para fomentar la innovación transformativa para lograr los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS), destacando la necesidad de inversión de tiempo, construcción de confianza e inclusión de voces diversas. El viaje de investigación continúa evolucionando, generando nuevas vías para explorar futuros deseables, perspectivas repara-doras y la transformación de los sistemas de educación superior para apoyar transiciones sostenibles y justas. / [CA] Aquesta dissertació doctoral explora el paper de les universitats en la millora del desenvolupa-ment humà i el foment de transicions justes, abordant dues preguntes d'investigació centrals: Com pot la producció de coneixement a les universitats millorar el desenvolupament humà dins de les seues comunitats acadèmiques i les comunitats més àmplies amb les quals interactuen? I, quins rols poden exercir les universitats en el foment de transicions justes per a abordar eficaçment els desafiaments socials? Per a respondre a aquestes preguntes, la investigació abasta tres estudis de cas de dues uni-versitats i un projecte de política pràctica que va reunir investigadors, responsables polítics i profes-sionals de diversos orígens. La dissertació consta de quatre publicacions, cadascuna contribuint als temes generals en abordar preguntes d'investigació específiques a través de compromisos experimentals i anàlisis teòriques. Les troballes clau inclouen l'expansió de les capacitats epistèmiques a través de la presa de decisions par-ticipativa en entorns universitaris, la integració del marc de la Política d'Innovació Transformativa (PIT) amb l'enfocament de Desenvolupament Humà i Capacitats, i el desenvolupament d'un nou marc analí-tic per a avaluar el paper de les universitats en les transicions justes, particularment en el Sud Global. Empíricament, la investigació ofereix coneixements sobre l'aplicació pràctica de marcs teòrics en escenaris del món real, com la creació de d'una llista de capacitats a la Universitat de Ibagué, els ca-cords de governança experimental a la Universitat Autònoma Llatinoamericana (Unaula) i el programa de Pau i Regió. Aquests estudis de cas demostren la importància d'involucrar actors diversos, fomen-tar la deliberació democràtica i crear espais experimentals per a impulsar la innovació transformativa i la sostenibilitat regional. La dissertació conclou amb recomanacions de polítiques pràctiques per a fomentar la innovació transformativa per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), destacant la necessitat d'inversió de temps, construcció de confiança i inclusió de veus diverses. El viatge d'investi-gació continua evolucionant, generant noves vies per a explorar futurs desitjables, perspectives repa-radores i la transformació dels sistemes d'educació superior per a donar suport a transicions sosteni-bles i justes. / [EN] This doctoral dissertation explores the role of universities in enhancing human development and fostering just transitions, addressing two central research questions: How can universities' knowledge production improve human development within their academic and broader communities? And what roles can universities play in fostering just transitions to effectively address social challenges? To an-swer these questions, the research encompasses three case studies from two universities and a practi-cal policy project that brought together researchers, policymakers, and practitioners from diverse backgrounds. The dissertation comprises four publications, each contributing to the overarching themes by ad-dressing specific sub-research questions through experimental engagements and theoretical analysis. Key findings include the expansion of epistemic capabilities through participatory decision-making in university settings, the integration of the Transformative Innovation Policy (TIP) framework with the Human Development and Capabilities approach, and the development of a new analytical framework for assessing the role of universities in just transitions, particularly in the Global South. Empirically, the research provides insights into the practical application of theoretical frameworks in real-world scenarios, such as the creation of a capability list at Universidad de Ibagué, the experi-mental governance engagements at Universidad Autónoma Latinoamericana (Unaula), and the Peace and Region program. These case studies demonstrate the importance of involving diverse actors, fos-tering democratic deliberation, and creating experimental spaces to drive transformative innovation and regional sustainability. The dissertation concludes with actionable policy recommendations for fostering transformative innovation to achieve the Sustainable Development Goals (SDGs), emphasising the need for time in-vestment, trust-building, and the inclusion of diverse voices. The research journey continues to evolve, generating new avenues for exploring desirable futures, reparative perspectives, and the transfor-mation of the higher education system to support just sustainability transitions. / Alejandra Boni acknowledges the support of the BEST-2019 Program of the Ministry of Education and Culture of the Generalitat Valenciana to write this chapter in the framework of research leave (BEST/2019/011). The fieldwork done in Colombia by Alejandra Boni was funded by BEST/2019 Programme of the Generalitat Valenciana (Valencia, Spain) and CYTED Programme through the Red Multibien (618RT0560). We also acknowledge the contribution of the Adsideo 2020 fund granted by the Universitat Politècnica de València.The fieldwork done in Colombia by Carlos Delgado was funded by the Universidad de Ibagué and Ingenio. The South African Department for Science has granted LCP, Technology and Innovation (Project No. K5: 2984). Alejandra Boni’s involvement has benefited from the Spanish Ministry of Science and Innovation (PID2019-107251RB-I00) / Velasco Malaver, DC. (2024). The Role of Universities in the Expansion of Human Capabilities and Just Sustainability Transitions [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213805 / Compendio

[ES] La fibrilación auricular (FA) es un factor importante en la aparición de accidentes cerebrovasculares, insuficiencia cardíaca y mortalidad, impulsada por mecanismos electrofisiológicos complejos y dinámicos que aún no se comprenden completamente. Las tecnologías disponibles actualmente en las clínicas presentan algunas limitaciones para la caracterización de la FA. El electrocardiograma tradicional es suficiente para diagnosticar la FA, pero no permite determinar el origen de la enfermedad. Los avances en estudios in silico, experimentales y clínicos sugieren que ciertos patrones recurrentes de alta frecuencia y actividad reentrante podrían constituir mecanismos mantenedores de la FA. Sin embargo, los sistemas de mapeo actuales están diseñados para arritmias regulares, lo que dificulta identificar los mecanismos mantenedores de la misma entre multitud de patrones complejos y cambiantes. La imagen electrocardiográfica (ECGI) es una técnica no invasiva prometedora que proporciona reconstrucciones globales de la actividad eléctrica del corazón, ofreciendo una forma de estudiar los patrones difusos y cambiantes de la FA. No obstante, la reconstrucción no invasiva y las estrategias de post-procesado para identificar los mecanismos mantenedores en FA aún están en desarrollo y evaluación. Esta tesis tiene como objetivo contribuir a la evaluación, análisis y comprensión del ECGI aplicado en FA mediante el desarrollo y validación de nuevos algoritmos diagnósticos. Uno de los principales enfoques de esta investigación es la propagación en ritmo sinusal, que puede resaltar áreas arritmogénicas donde la conducción lenta o los bloqueos pueden anclar la FA. La tesis introduce un marco bayesiano para la estimación de los tiempos de activación local (LAT) utilizando datos de ECGI, abordando las limitaciones de los métodos tradicionales de estimación de LAT, que a menudo presentan inexactitudes debido al suavizado temporal y espacial. El enfoque bayesiano integra datos de las deflexiones de ECGI con un modelo de propagación espacial, proporcionando mapas de LAT más precisos y suaves, especialmente en la localización de los sitios de activación temprana y evitando líneas de bloqueo de conducción artificiales. La tesis también evalúa la capacidad del ECGI para caracterizar el sustrato auricular durante la FA, estimando las tasas de activación regional mediante el análisis de la frecuencia dominante (DF). Se ha desarrollado un nuevo enfoque probabilístico de estimación de DF, que mostró mayor robustez frente a los métodos tradicionales al filtrar distorsiones armónicas. La validación experimental en un modelo animal de fibrilación ventricular confirmó su precisión y preservación de las áreas de alta frecuencia dominante (HDF), y el método mostró mayor estabilidad temporal en episodios reales de FA. Además, se utilizó ECGI para detectar actividad reentrante en pacientes con FA, midiendo la complejidad de la arritmia y la distribución de la actividad reentrante en diferentes regiones auriculares. Se observó un mayor número de reentradas estables en pacientes con malos resultados después del aislamiento de las venas pulmonares (PVI), relacionado con una mayor complejidad de la FA. También se encontró una mayor prevalencia de actividad reentrante en las venas pulmonares en pacientes que permanecieron en ritmo sinusal tras el PVI, estableciendo una relación directa entre los mecanismos de la FA y los parámetros electrofisiológicos obtenidos mediante ECGI. En resumen, esta tesis demuestra el potencial del ECGI para mejorar la caracterización de la FA, presentando nuevas metodologías que aumentan la precisión y aplicabilidad clínica. Estos desarrollos representan un avance en la caracterización no invasiva de episodios de FA, allanando el camino hacia una mejor gestión y tratamiento de los pacientes. / [CA] La fibril·lació auricular (FA) és un factor important en l'aparició d'accidents cerebrovasculars, insuficiència cardíaca i mortalitat, impulsada per mecanismes electrofisiològics complexos i dinàmics que encara no es comprenen completament. Les tecnologies disponibles actualment a les clíniques presenten algunes limitacions per a la caracterització de la FA. L'electrocardiograma tradicional és suficient per diagnosticar la FA, però no permet determinar l'origen de la malaltia. Els avenços en estudis in silico, experimentals i clínics suggereixen que certs patrons recurrents d'alta freqüència i activitat reentrant podrien constituir mecanismes mantenidors de la FA. No obstant això, els sistemes de mapatge actuals estan dissenyats per a les arítmies regulars, cosa que dificulta identificar els mecanismes mantenidors entre multitud de patrons complexos i canviants. La imatge electrocardiogràfica (ECGI) és una tècnica no invasiva prometedora que proporciona reconstruccions globals de l'activitat elèctrica del cor, oferint una manera d'estudiar els patrons difusos i canviants de la FA. Tot i això, la reconstrucció no invasiva i les estratègies de post-processament per identificar els mecanismes mantenidors de la FA encara estan en desenvolupament i avaluació. Aquesta tesi té com a objectiu contribuir a l'avaluació, anàlisi i comprensió de l'ECGI aplicat a la FA mitjançant el desenvolupament i la validació de nous algorismes diagnòstics. Un dels principals enfocaments d'aquesta investigació és la propagació en ritme sinusal, que pot destacar àrees arrítmiques on la conducció lenta o els bloquejos poden ancorar la FA. La tesi introdueix un marc bayesià per a l'estimació dels temps d'activació local (LAT) utilitzant dades d'ECGI, abordant les limitacions dels mètodes tradicionals d'estimació de LAT, que sovint presenten inexactituds a causa del suavitzat temporal i espacial. L'enfocament bayesià integra dades de les deflexions d'ECGI amb un model de propagació espacial, proporcionant mapes de LAT més precisos i fluids, especialment en la localització dels llocs d'activació primerenca i evitant línies artificials de bloqueig de conducció. La tesi també avalua la capacitat de l'ECGI per caracteritzar el substrat auricular durant la FA, estimant les taxes d'activació regional mitjançant l'anàlisi de la freqüència dominant (DF). S'ha desenvolupat un nou enfocament probabilístic d'estimació de DF, que va mostrar més robustesa enfront dels mètodes tradicionals al filtrar distorsions harmòniques. La validació experimental en un model animal de fibril·lació ventricular va confirmar la seva precisió i preservació de les àrees d'alta freqüència dominant (HDF), i el mètode va mostrar més estabilitat temporal en episodis reals de FA. A més, es va utilitzar ECGI per detectar activitat reentrant en pacients amb FA, mesurant la complexitat de l'arítmia i la distribució de l'activitat reentrant en diferents regions auriculars. Es va observar un major nombre de reentrades estables en pacients amb mals resultats després de l'aïllament de les venes pulmonars (PVI), relacionat amb una major complexitat de la FA. També es va trobar una major prevalença d'activitat reentrant a les venes pulmonars en pacients que es van mantenir en ritme sinusal després del PVI, establint una relació directa entre els mecanismes de la FA i els paràmetres electrofisiològics obtinguts mitjançant ECGI. En resum, aquesta tesi demostra el potencial de l'ECGI per millorar la caracterització de la FA, presentant noves metodologies que augmenten la precisió i l'aplicabilitat clínica. Aquests desenvolupaments representen un avenç en la caracterització no invasiva d'episodis de FA, obrint el camí cap a una millor gestió i tractament dels pacients. / [EN] Atrial fibrillation (AF) is a significant factor in the onset of stroke, heart failure, and mortality, driven by complex and dynamic electrophysiological mechanisms that are still not fully understood. The technologies currently available in clinics have certain limitations in characterizing AF. While traditional electrocardiograms are sufficient to diagnose AF, they cannot determine the origin of the disease. Advances in in silico studies, as well as experimental and clinical research, suggest that certain recurrent high-frequency patterns and reentrant activity may constitute drivers for AF. However, current mapping systems are designed for regular arrhythmias, making it difficult to identify the sustaining mechanisms within a multitude of complex and changing patterns. Electrocardiographic imaging (ECGI) is a promising non-invasive technique that provides global reconstructions of the heart's electrical activity, offering a way to study the diffuse and dynamic patterns of AF. Nevertheless, non-invasive reconstruction and post-processing strategies to identify AF drivers are still under development and evaluation. This thesis aims to contribute to the assessment, analysis, and understanding of ECGI applied to AF by developing and validating new diagnostic algorithms. One of the main focuses of this research is the propagation in sinus rhythm, which can highlight arrhythmogenic areas where slow conduction or blockages might anchor AF. The thesis introduces a Bayesian framework for estimating local activation times (LAT) using ECGI data, addressing the limitations of traditional LAT estimation methods, which often suffer from inaccuracies due to temporal and spatial smoothing. The Bayesian approach integrates data from ECGI deflections with a spatial propagation model, providing more precise and smooth LAT maps, especially in locating early activation sites and avoiding artificial conduction block lines. The thesis also evaluates ECGI's ability to characterize atrial substrate during AF by estimating regional activation rates through dominant frequency (DF) analysis. A new probabilistic DF estimation approach was developed, which showed greater robustness compared to traditional methods by filtering out harmonic distortions. Experimental validation in a ventricular fibrillation animal model confirmed its accuracy and preservation of high dominant frequency (HDF) areas, and the method demonstrated greater temporal stability in real AF episodes. Additionally, ECGI was used to detect reentrant activity in AF patients, measuring arrhythmia complexity and the distribution of reentrant activity in different atrial regions. A higher number of stable reentries were observed in patients with poor outcomes after pulmonary vein isolation (PVI), which was linked to greater AF complexity. There was also a higher prevalence of reentrant activity in the pulmonary veins of patients who remained in sinus rhythm after PVI, establishing a direct relationship between AF mechanisms and the electrophysiological parameters obtained through ECGI. In summary, this thesis demonstrates the potential of ECGI to improve AF characterization by presenting new methodologies that enhance precision and clinical applicability. These developments represent progress in the non-invasive characterization of AF episodes, paving the way for better patient management and treatment. / This thesis has been funded by the European Union’s Horizon 2020 research and in- novation program under the Marie Skłodowska-Curie grant agreement No 860974, PersonalizeAF. Additionally, this work has been developed as part of a national project funded by the spanish Agencia Estatal de Investigación with title: Desar- rollo de una herramienta de mapeo panorámico para la evaluación de sustratos electro-estructurales para guiar la ablación de la fibrilación auricular utilizando AI (PID2020-119364RB-I00). / Fambuena Santos, C. (2024). Post-Processing of ECGI to Detect Atrial Drivers [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213735

[ES] Se pretende configurar un tipo de arquitectura planetaria cuya concepción se establezca en torno a la búsqueda de las necesidades del astronauta como ser humano. A la hora de planificar un recinto planetario, debe tenerse en cuenta cómo combinar la generación de estímulos positivos para acompañar a un astronauta durante una estancia prolongada en el espacio, siendo el propósito del recinto actuar como refugio, junto a otros factores relacionados con el desarrollo de la vida humana dentro de la estructura. Estas consideraciones nos llevan entonces a la humanización de la arquitectura espacial como uno de los objetivos propuestos en esta investigación. La idea es promover el desarrollo de la actividad humana en todas sus formas posibles, dentro de las expectativas que la comunidad científica tiene sobre el posible establecimiento de una colonia humana extraterrestre y tratar de demostrar la capacidad de la arquitectura planetaria una vez que ha sido pensada al servicio de la condición humana. El objetivo es establecer criterios y pautas para la proyección y materialización de hábitats planetarios destinados, entre otras, a contribuir en mantener a los astronautas en el mejor estado físico y emocional posible durante su estancia durante largos periodos de tiempo al interior de dichos hábitats, en función de condiciones de confort ambiental como la iluminación, térmicas, acústicas, materiales, forma y composición, y relación con otros espacios necesarios para un desarrollo favorable, así como protección frente a agentes nocivos externos. De esta manera, se busca el confort y la respuesta positiva de la salud del astronauta, utilizando la arquitectura planetaria para ser considerada de acuerdo con aquellos aspectos relacionados con la funcionalidad, la construcción fuera del entorno terrestre e incluso la forma. Una vez registradas las necesidades arquitectónicas para su conformación, se consideran los aspectos formales relacionados con el hábitat, particularmente el estudio de los materiales autóctonos y el emplazamiento, destacando la importancia de la geología en la arquitectura planetaria, dadas las implicaciones del regolito lunar y marciano en los hábitats naturales a colonizar. / [CA] Es pretén configurar un tipus d'arquitectura planetària la concepció de la qual s'establisca entorn de la cerca de les necessitats de l'astronauta com a ésser humà. A l'hora de planificar un recinte planetari, ha de tindre's en compte com combinar la generació d'estímuls positius per a acompanyar a un astronauta durant una estada prolongada en l'espai, sent el propòsit del recinte actuar com a refugi, al costat d'altres factors relacionats amb el desenvolupament de la vida humana dins de l'estructura. Estes consideracions ens porten llavors a la humanització de l'arquitectura espacial com un dels objectius proposats en esta investigació. La idea és promoure el desenvolupament de l'activitat humana en totes les seues formes possibles, dins de les expectatives que la comunitat científica té sobre el possible establiment d'una colònia humana extraterrestre i tractar de demostrar la capacitat de l'arquitectura planetària una vegada que ha sigut pensada al servici de la condició humana. L'objectiu és establir criteris i pautes per a la projecció i materialització d'hàbitats planetaris destinats, entre altres, a contribuir a mantindre als astronautes en el millor estat físic i emocional possible durant la seua estada durant llargs períodes de temps a l'interior d'estos hàbitats, en funció de condicions de confort ambiental com la il·luminació, tèrmiques, acústiques, materials, forma i composició, i relació amb altres espais necessaris per a un desenvolupament favorable, així com protecció enfront d'agents nocius externs. D'esta manera, es busca el confort i la resposta positiva de la salut de l'astronauta, utilitzant l'arquitectura planetària per a ser considerada d'acord amb aquells aspectes relacionats amb la funcionalitat, la construcció fora de l'entorn terrestre i fins i tot la forma. Una vegada registrades les necessitats arquitectòniques per a la seua conformació, es consideren els aspectes formals relacionats amb l'hàbitat, particularment l'estudi dels materials autòctons i l'emplaçament, destacant la importància de la geologia en l'arquitectura planetària, donades les implicacions del *regolito lunar i marcià en els hàbitats naturals a colonitzar. / [EN] It is intended to configure a type of planetary architecture whose conception is established around the pursuit of the astronaut's needs as a human being. When planning a planetary enclosure, we must then take into consideration how to combine the generation of positive stimuli to accompany an astronaut during an extended stay, the purpose of the enclosure above all as a shelter, and other factors related to the ideal development of human life inside the structure. These considerations then lead us to the humanization of space architecture as one of the goals proposed in this research. The idea is to promote the development of human activity in all of its possible forms, within the expectations that the scientific community has about the possible establishment of an extra-terrestrial human colony and try to demonstrate the capacity of planetary architecture once it has been thought out in service of the human condition. The aim is to establish criteria and guidelines for the projection and materialization of planetary habitats specifically intended for the purpose, among others, of contributing to keeping the astronauts in the best possible physical and emotional state during their stay for long periods of time inside those habitats, based on environmental comfort conditions such as lighting, thermal, acoustic, material, form and composition, and relationship with other spaces necessary for favourable development, as well as protection against external harmful agents. In this way, we seek the comfort and positive response of the astronaut's health, using planetary architecture to be considered in accordance with those aspects related to functionality, construction outside the terrestrial environment and even form. Once the architectural needs for the conformation of the habitat have been recorded, we consider the formal aspects related to the habitat, particularly the study of indigenous material and the location itself, highlighting the importance of geology in planetary architecture, given the implications of the lunar and Martian regolith in the natural habitats to be colonized. / Eid-Macheh Sánchez, Y. (2024). Arquitectura planetaria: análisis de posibles hábitats naturales y artificiales en los entornos lunar y marciano, y su conveniencia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213734

[ES] La lengua es sólo un signo, no es correlato objetivo de la realidad, por lo que el concepto de anisomorfismo lingüístico e intraducibilidad ocupa un papel relevante en la transferencia de un idioma a otro. Un claro ejemplo es la traducción de las obras literarias escritas en la dinastía Ming (1368-1644 d.C.) del chino al español, donde confluyen ambas características, ya que además de la distancia cultural y geográfica, se añade el hecho de que han sido escritas en otros periodos históricos pero el acercamiento de esta obra al lector se hace en el siglo XXI. Esta tesis tiene como objetivo investigar la existencia del concepto de intraducibilidad y anisomorfismo lingüístico a través del estudio de las notas del traductor de los elementos culturales chinos en dos novelas escritas en chino en la dinastía Ming (1368-1644 d.C.), así como las estrategias utilizadas para acercar estas dificultades de transferencia a un lector contemporáneo. / [CA] La llengua és només un signe, no és correlat objectiu de la realitat, per la qual cosa el concepte d'anisomorfisme lingüístic i intraducibilitat ocupa un paper rellevant en la transferència d'un idioma a un altre. Un clar exemple és la traducció de les obres literàries escrites en la dinastia Ming (1368-1644 d. C.) del xinés a l'espanyol, on confluïxen totes dues característiques, ja que a més de la distància cultural i geogràfica, s'afig el fet que han sigut escrites en altres períodes històrics però l'acostament d'esta obra al lector es fa en el segle XXI. Esta tesi té com a objectiu investigar l'existència del concepte d'intraducibilitat i anisomorfisme lingüístic a través de l'estudi de les notes del traductor dels elements culturals xinesos en dos novel·les escrites en xinés en la dinastia Ming (1368-1644 d. C.), així com les estratègies utilitzades per a acostar estes dificultats de transferència a un lector contemporani. / [EN] Language is only a sign, not an objective correlate of reality, so the concept of linguistic anisomorphism and untranslatability plays a relevant role in the transfer from one language to another. A clear example is the translation of literary works written in the Ming dynasty (1368-1644 A.D.) from Chinese into Spanish, where both characteristics converge, since in addition to the cultural and geographical distance, it is added the fact that they have been written in other historical periods but the approach of this work to the reader is made in the XXI century. This thesis aims to investigate the existence of the concept of untranslatability and linguistic anisomorphism through the study of the translator's notes of the Chinese cultural elements in two novels written in Chinese in the Ming dynasty (1368-1644 A.D.), as well as the strategies used to approach these transfer difficulties to a contemporary reader. / Zhao, Y. (2024). Análisis de la intraducibilidad y los anisomorfismos lingüísticos en la traducción chino-español a partir de las obras literarias de la dinastía Ming [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213879

[ES] Esta tesis aborda el problema de fusión de datos en el ámbito de la neurociencia. El objetivo principal de este estudio es la fusión de modalidades, con énfasis en la fusión bimodal de señales biomédicas fMRI+EEG y de ECG+EEG. Las técnicas de fusión de datos tienen como objetivo alcanzar la exactitud y precisión en la toma de decisiones que sería más difícil con una sola modalidad. Hemos hecho una extensa revisión bibliográfica que contempla la fusión temprana y la fusión tardía de la siguiente manera: fusión temprana a nivel de sensores; fusión temprana a nivel de características; fusión tardía a nivel de scores; y fusión tardía a nivel de decisiones. En cada uno de esos apartados se presenta una tabla comparativa con las debilidades y fortalezas de cada método, así como los trabajos más citados. También hemos hecho aportes teóricos en esta área abordando el tema de la comparación entre la fusión temprana y la fusión tardía (soft y hard) para un problema multimodal de dos clases, dando elementos sobre la opción más adecuada a la hora de seleccionar la fusión temprana o tardía. Para este análisis hemos asumido inicialmente el conocimiento de los modelos utilizados., para después considerar modelos donde hay que estimar una serie de parámetros a partir de un conjunto de entrenamiento. El análisis se ha hecho para datos incorrelados y se ha extendido a datos con matrices de covarianza arbitrarias. Hemos realizado un estudio experimental como complemento del capítulo teórico. A partir de cuatro experimentos diferentes se destaca la efectividad de la fusión de datos multimodales para la mejora del rendimiento de los clasificadores. Los métodos de fusión y los clasificadores probados mostraron consistentemente un rendimiento superior en términos de métricas como el F1 score, la precisión, AUC y APR, en comparación con el uso de una sola modalidad de datos. Los resultados logrados subrayan la importancia de la fusión de datos en aplicaciones neurocientíficas y abren nuevas posibilidades para el desarrollo de sistemas de diagnóstico más precisos y robustos. / [CA] Aquesta tesi aborda el problema de la fusió de dades en l'àmbit de la neurociència. L'objectiu principal d'aquest estudi és la fusió de modalitats, amb èmfasi en la fusió bimodal de senyals biomèdiques fMRI+EEG i d'ECG+EEG. Les tècniques de fusió de dades tenen com a objectiu assolir l'exactitud i precisió en la presa de decisions que seria més difícil amb una sola modalitat. Hem fet una extensa revisió bibliogràfica que contempla la fusió primerenca i la fusió tardana de la següent manera: fusió primerenca a nivell de sensors; fusió primerenca a nivell de característiques; fusió tardana a nivell de puntuacions; i fusió tardana a nivell de decisions. En cadascun d'aquests apartats es presenta una taula comparativa amb les debilitats i fortaleses de cada mètode, així com els treballs més citats. També hem fet aportacions teòriques en aquesta àrea abordant el tema de la comparació entre la fusió primerenca i la fusió tardana (suau i dura) per a un problema multimodal de dues classes, donant elements sobre l'opció més adequada a l'hora de seleccionar la fusió primerenca o tardana. Per a aquesta anàlisi, hem assumit inicialment el coneixement dels models utilitzats, per després considerar models on cal estimar una sèrie de paràmetres a partir d'un conjunt d'entrenament. L'anàlisi s'ha fet per a dades incorrelades i s'ha estès a dades amb matrius de covariància arbitràries. Hem realitzat un estudi experimental com a complement del capítol teòric. A partir de quatre experiments diferents es destaca l'efectivitat de la fusió de dades multimodals per a la millora del rendiment dels classificadors. Els mètodes de fusió i els classificadors provats van mostrar constantment un rendiment superior en termes de mètriques com el F1 score, la precisió, AUC i APR, en comparació amb l'ús d'una sola modalitat de dades. Els resultats obtinguts subratllen la importància de la fusió de dades en aplicacions neurocientífiques i obrin noves possibilitats per al desenvolupament de sistemes de diagnòstic més precisos i robusts. / [EN] This thesis addresses the problem of data fusion in the field of neuroscience. The main objective of this study is to explore multimodal fusion, with an emphasis on bimodal fusion of biomedical signals such as fMRI+EEG and ECG+EEG. Data fusion techniques aim to achieve accuracy and precision in decision-making that would be more challenging with a single modality. We have conducted an extensive literature review covering early fusion and late fusion, as follows: early fusion at the sensor level, early fusion at the feature level, late fusion at the score level, and late fusion at the decision level. In each of these sections, we present a comparative table outlining the strengths and weaknesses of each method, as well as the most cited works. We have also made theoretical contributions to this area by addressing the comparison between early and late fusion (both soft and hard) for a two-class multimodal problem, providing insights into the most suitable choice between early and late fusion. For this analysis, we initially assumed knowledge of the models used, then considered scenarios where a series of parameters must be estimated from a training set. The analysis was conducted for uncorrelated data and extended to data with arbitrary covariance matrices. We conducted an experimental study to complement the theoretical chapter. Based on four different experiments, the effectiveness of multimodal data fusion in enhancing classifier performance was highlighted. The tested fusion methods and classifiers consistently demonstrated superior performance in terms of metrics such as F1 score, precision, AUC, and APR compared to using a single data modality. The results emphasize the importance of data fusion in neuroscientific applications and open up new possibilities for developing more accurate and robust diagnostic systems. / Pereira González, LM. (2024). Nuevas contribuciones en aplicaciones de fusión multimodal de bioseñales [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213614

[ES] El rápido ascenso de TikTok en el ranking de redes sociales, especialmente entre los jóvenes, representa un desafío para las universidades españolas en su comunicación con la Generación Z. Esta investigación revisa la literatura existente, analiza 3383 vídeos de TikTok publicados por 21 cuentas universitarias de lengua hispana en dos periodos consecutivos -2021-2022 y 2022-2023-, extrae información sobre el modo en que las universidades realizan esta comunicación en TikTok y estudia las correlaciones estadísticas existentes entre las diferentes variables estudiadas. A partir de los hallazgos, se propone una guía de uso que enfatiza el aumento del engagement o de la visibilidad de la marca y pretende servir de utilidad para la comunicación universitaria en TikTok. / [CA] El ràpid ascens de TikTok en el rànquing de xarxes socials, especialment entre els joves, representa un desafiament per a les universitats espanyoles en la seva comunicació amb la generació Z. Aquesta recerca revisa la literatura existent, analitza 3383 vídeos de TikTok publicats per 21 comptes universitaris de llengua hispana en dos períodes consecutius -2021-2022 i 2022-2023-, extreu informació sobre el mode en què les universitats realitzen aquesta comunicació en TikTok i estudia les correlacions estadístiques existents entre les diferents variables estudiades. A partir de les troballes, es proposa una guia d'ús que emfatitza l'augment del engagement o de la visibilitat de la marca i pretén servir d'utilitat per a la comunicació universitària en TikTok. / [EN] The rapid rise of TikTok in the ranking of social networks, especially among young people, represents a challenge for Spanish universities in their communication with generation Z. This research reviews the existing literature, analyzes 3383 TikTok videos posted by 21 Spanish-language university accounts in two consecutive periods -2021-2022 and 2022-2023-, extracts information on how universities perform this communication on TikTok and studies the existing statistical correlations between the different variables studied. Based on these findings, a usage guide is proposed that emphasizes the increase in engagement or brand visibility and aims to serve as a useful guide for university communication on TikTok. / Torrente Martínez, MJ. (2025). Análisis del uso de la red social TikTok en la comunicación universitaria de España y Latinoamérica [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214448

[ES] La terapia fotodinámica (PDT) y la terapia fototérmica (PTT) son alternativas prometedoras, poco invasivas y muy localizadas a los tratamientos tradicionales contra el cáncer. Ambas se basan en la acción de transductores de energía lumínica (fotosensibilizadores, PS o agentes fototérmicos, PTA) responsables de la transducción de la energía lumínica en mediadores químicos o energía térmica, respectivamente, y la consiguiente destrucción de los tejidos tumorales. En la PDT, la activación con luz de un PS, genera oxígeno singlete y otras especies de oxígeno reactivo (ROS) al reaccionar con el oxígeno molecular, y destruyendo los tejidos tumorales y su microvasculatura. El éxito de esta terapia se basa en la elección de un PS óptimo que absorba luz de la longitud de onda apropiada para penetrar suficientemente en los tejidos y que tenga las propiedades fotofísicas adecuadas. En este trabajo hemos sintetizado un panel de cinco PS del tipo BODIPY, tres de ellos completamente nuevos, y hemos caracterizado su estructura y actividad fotodinámica y citotóxica. En la terapia fototérmica, la irradiación de PTAs que actúan como transductores de la energía lumínica en energía térmica, provoca un aumento de temperatura localizado capaz de dañar las estructuras celulares, destruyendo el tejido tumoral y activando respuestas inmunitarias. En este trabajo utilizamos como PTAs nanopartículas de oro, que se caracterizan por sus propiedades ópticas únicas. En concreto utilizamos nanoestrellas de oro (AuNSt) cuya banda de resonancia de plasmón localizada (LSPR) se localiza en la región del infrarrojo cercano (NIR) del espectro electromagnético. La morfología y composición de las AuNSts provoca un fuerte aumento del campo electromagnético a su alrededor cuando sus electrones de conducción se excitan con luz NIR. Este efecto, además de provocar grandes aumentos de temperatura en su superficie, facilita la absorción multifotónica de ciertos compuestos orgánicos fotolábiles, lo que permite el desarrollo de nanodispositvos capaces de combinar la acción de la hipertermia localizada con la fotodisociación molecular para la liberación controlada de fármacos. En este contexto se desarrollaron cinco sistemas diferentes capaces de ejercer una acción sinérgica en sistemas celulares entre la PTT y la quimioterapia. Dos de ellos utilizan AuNSts para la activación de prodrogas de doxorrubicina (DOX) modificacadas con enlaces fotolábiles de tipo 2-nitrobencílico. El siguiente sistema utiliza AuNSts recubiertas de una capa mesoporosa de sílice (AuNSt@mSiO2), cargadas con DOX, y selladas con una puerta de parafinas termosensibles para la liberación de la DOX mediante el calor generado con la irradiación NIR. El cuarto sistema utiliza las mismas AuNSt@mSiO2 cargadas con DOX, pero selladas con un derivado voluminoso de polietilenglicol que contiene el espaciador fotolábil 2-nitrobencílico, para la liberación de la droga por la fotodisrupción molecular de este espaciador por absorción multifotónica. El último sistema utiliza nanopartículas de tipo Janus formadas por AuNSts funcionalizadas con un derivado del ácido succínico que contiene el espaciador 2-nitrobencílico y nanopartículas mesoporosas de sílice cargadas con DOX y funcionalizadas con un complejo supramolecular benzimidazol-ß-ciclodextrina sensible al pH. La fotodisrupción del enlace fotolábil, libera el mensajero químico (ácido succínico) que protonará la puerta sensible a pH, liberando la DOX. Se caracterizó la estructura, composición y actividad de todos los sistemas tanto in vitro como en sistemas celulares, obteniendo resultados sinérgicos entre la hipertermia localizada y la liberación intracelular de DOX, fotoinducida por luz NIR, en todos los sistemas desarrollados. / [CA] La teràpia fotodinámica (PDT) i la teràpia fototérmica (PTT) són alternatives prometedores, poc invasives i molt localitzades als tractaments tradicionals contra el càncer. Ambdós es basen en l'acció de transductors d'energia lumínica (fotosensibilitzadors, PS o agents fototérmicos, PTA) responsables de la transducció de l'energia lumínica en mediadors químics o energia tèrmica, respectivament, i la consegüent destrucció dels teixits tumorals. En la PDT, l'activació amb llum d'un PS, genera oxígen singlet i altres espècies reactive d'oxigen (ROS) al reaccionar amb l'oxígen molecular, i destrueixen els teixits tumorals i la seua microvasculatura. L'èxit d'esta teràpia es basa en l'elecció d'un PS òptim que absorbisca llum de la longitud d'ona apropiada per a penetrar prou en els teixits i que tinga les propietats fotofísiques adequades. En este treball hem sintetitzat un panell de cinc PSs del tipus BODIPY, tres d'ells completament nous, i hem caracteritzat la seua estructura i activitat fotodinámica i citotóxica. En la teràpia fototérmica, la irradiació de PTAs que actuen com transductors de l'energia lumínica en energia tèrmica, provoca un augment de temperatura localitzat capaç de danyar les estructures cel·lulars, destruint el teixit tumoral i activant respostes immunitàries. En este treball utilitzem com a PTAs nanopartícules d'or, que es caracteritzen per les seues propietats òptiques úniques. En concret utilitzem nanoestreles d'or (AuNSt), la banda de ressonància de plasmón localitzada (LSPR) de les quals es sitúa en la regió de l'infraroig pròxim (NIR) de l'espectre electromagnètic. La morfología i composició de les AuNSts provoca un fort augment del camp electromagnètic al seu voltant quan els seus electrons de conducció s'exciten amb llum NIR Este efecte, a més de provocar un gran augment de temperatura en la seua superfície, facilita l'absorció multifotónica de certs compostos orgànics fotolábils, la qual cosa permet el desenvolupament de nanodispositius capaços de combinar l'acció de l'hipertermia localitzada amb la fotodisociación molecular per a l'alliberament controlat de substàncies. En este context es varen desenvolupar cinc sistemes diferents capaços d'exercir una acció sinèrgica en sistemes cel·lulars entre la PTT i la quimioteràpia. Dos d'ells utilitzen AuNSts per a l'activació de prodrogues de doxorrubicina (DOX) modificades amb enllaços fotolábils de tipus 2-nitrobencílic. El següent sistema utilitza AuNSts recobertes d'una capa mesoporosa de sílice (AuNSt\@mSiO2), carregades amb DOX, i segellades amb una porta de parafina termosensible per a l'alliberament de la DOX per mitjà del calor generat amb la irradiació NIR. El quart sistema utilitza les mateixes AuNSt\@mSiO2 carregades amb DOX, però segellades amb un derivat voluminós de polietilenglicol que conté l'espaciador fotolábil 2-nitrobencílic, per a l'alliberament de la droga per la fotodisrupció molecular d'aquest espaciador per absorció multifotónica. L'últim sistema utilitza nanopartículas de tipus Janus formades per AuNSts funcionalitzades amb un derivat de l'àcid succínic que conté l'espaciador 2-nitrobencílic i nanopartícules mesoporosas de sílice carregades amb DOX i funcionaliezades amb un complex supramole-cular benzimidazol-ß-ciclodextrina sensible al pH. La fotodisrupció de l'enllaç fotolábil, allibera el missatger químic (àcid succínic) que protronarà la porta sensible a pH, alliberant la DOX. Es va caracteritzar l'estructura, composició i activitat de tots els sistemes tant in vitro com en models cel·lulars, obtenint resultats sinèrgics entre la hipertèrmia localitzada i l'alliberament intracel·lular de DOX, fotoinduït per llum NIR, en tots els sistemes desenvolupats. / [EN] Photodynamic therapy (PDT) and photothermal therapy (PTT) are promising, lowinvasive, very localized alternatives to traditional cancer treatments. Both are based on the action of light energy transducers (photosensitizers, PS or photothermal agents, PTAs) responsible for the transduction of light energy in chemical mediators o thermal energy, respectively, and the consequent destruction of tumor tissues. In PDT, light activation of a PS, generates singlet oxygen and other reactive oxygen species (ROS) by reacting with molecular oxygen, and destroying tumor tissues and their microvascu-lature. The success of this therapy is based on the choice of an optimal PS that absorbs light of the appropriate wavelength to penetrate the tissues sufficiently and that has adequate photophysical properties. In this work we have synthesized a panel of five BODIPY-type PSs, three of them completely new, and we have characterized their structure and photodynamic and cytotoxic activity. In photothermal therapy, the irradiation of PTAs which act as transducers of light energy into hermal energy, causes a localized temperature increase capable of damaging cellular structures, destroying tumor tissue and activating immune responses. In this work we use as PTAs gold nanoparticles, which are characterized by their unique optical properties. In particular, we use gold nanostars (AuNSt) whose localized surface plasmon resonance band (LSPR) is located in the near infrared (NIR) region of the electromagnetic spectrum. The morphology and composition of the AuNSts causes a strong increase in the electromagnetic field around them when their conductive electrons are excited by NIR light. This effect, besides causing large temperature increases on its surface, facilitates the multiphotonic absorption of certain photolabile organic compounds, which allows the development of nanodevices capable of combining the action of localized hyperthermia with molecular photodissociation for the controlled release of drugs. In this context, five different systems capable of carrying out a synergic action in cellular systems between PTT and chemotherapy were developed. Two of them use AuNSts for the activation of doxorubicin (DOX) prodrugs modified with photolabile linkages 2-nitrobenzyl-type. The next system uses AuNSts coated with a mesoporous layer of silica (AuNSt@mSiO2), loaded with DOX, and capped with a thermosensitive paraffin gate for the release of DOX by the heat generated by NIR irradiation. The fourth system uses the same DOX-loaded AuNSt@mSiO2, but sealed with a bulky polyethylene glycol derivative containing the photolabile 2-nitrobenzyl spacer, for drug release by the molecular photodisruption of this spacer by multiphoton absorption. The last system uses Janus-type nanoparticles formed by AuNSts functionalized with a succinic acid derivative containing the 2-nitrobenzylic spacer and mesoporous silica nanoparticles loaded with DOX and functionalized with a benzim-idazole-ß-cyclodextrin pH-sensitive supramolecular complex. The photodisruption of the photolabile bond releases the chemical messenger (succinic acid) that will protonate the pH-sensitive gate, releasing the DOX. The structure, composition and activity of all systems were characterized both in vitro and in cellular systems, obtaining syner-gistic results between localized hyperthermia and intracellular release of DOX, photoinduced by NIR light, in all developed systems. / Gorbe Moya, M. (2024). Nanodispositivos inteligentes para liberación controlada de fotosensibilizadores en terapia fotodinámica [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214342