El gironí Josep Claret Rubira (1908-1988), arquitecte de professió i artista-dibuixant de vocació, va obtenir el títol l'any 1933, a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. D'ençà d'aquella data i fins a mitjan dels anys 70, va projectar una quantitat enorme d'edificis de múltiples tipologies i nombrosos plans d'urbanització, arreu de les comarques gironines i menorquines. Amb ideologia primerenca propera a les esquerres catalanistes, es va haver d'adaptar al règim franquista, per poder continuar treballant i vivint a Catalunya. Malgrat que inicialment li deuria costar un gran esforç, el procés d'amotllament el va tenir planer (almenys aparentment), gràcies al seu parentiu -per via matrimonial- amb una família que hi estava estretament vinculada. És autor d'obres d'elevat nivell arquitectònic -amb poques que siguin conegudes i reconegudes- i un clar conformador del paisatge de les seves contrades, fet influent en la societat que hi ha estat habitant i que hi viu encara avui dia. La seva arquitectura és un magnífic exemple del que agradava a les generacions de durant cinc dècades. És també autor d'obres que, moltes vegades, no s'adiuen gens amb el que la Història de l'Arquitectura dóna per bones, però que reflecteixen el gust, les preferències i les prioritats d'una societat determinada. / Josep Claret Rubira (Girona, 1908-1988), architect of profession and artist-sketcher of vocation, obtained his university degree from the School of Architecture of Barcelona in 1933. From this year to the middle seventies, he projected an enormous amount of buildings of multiple typologies and numerous plans of urbanization throughout Girona and Menorca. His early political ideology was close to left wing, so he had to adapt to the pro-Franco regime to be able to continue working and living in Catalonia. Although it had probably been hard at the beginning, the connection process was easy (at least apparently), thanks to his relationship by marriage with a family who was closely linked to it. He is the author of works of high architectural level (being a few of them known and recognised) and a clear organiser of the landscape of his territory, an influential fact in the society that has been living there since then. His architecture is a magnificent example of what people from five decades liked. He is also the author of works that do not often fit in with what is considered correct, according to the History of Architecture, but reflect the taste, the preferences and the priorities of a certain society.