Ma double culture d’aménagement (franco-allemande) et le travail pour la mise en place d’un dispositif encourageant l’urbanisme durable, l’innovation et l’excellence environnementale pour les élus bretons, avaient fait de mon questionnement personnel de longue date un sujet d’actualité: Peut-on transposer des méthodes et des expériences extraterritoriales d’une culture à une autre pour dynamiser et faire évoluer la qualité des projets et les approches des acteurs locaux ? La réponse à ce questionnement, déterminant pour ma propre pratique professionnelle, n’existe pasdans la littérature en 2005. Partant de la Région Bretagne, à première vue, le choix du Land de la Saxe s’imposait pour la comparaison à cause d’un jumelage datant de 1995. Après enquête, il s’avère que peu d’actions et projets concrets se sont développés. Cela n’est peut-être pas étonnant compte tenu des caractéristiques territoriales très différentes de la Bretagne et la Saxe (passé très industriel, peu d’agriculture, pas de littoral, de nombreuses grandes villes). En conséquence, le Land du Mecklenburg-Vorpommern avec son littoral étendu, ses nombreuses îles, son économie qui separtage entre l’agriculture et le tourisme, semblait plus intéressant pour la comparaison (et pour un partenariat futur, si mes recherches montreraient l’intérêt réel d’une collaboration autour de l’urbanisme durable). Je suis convaincue de la pertinence de l’échelon régional européen (la « Région » en France et le « Land » en Allemagne) pour initier des politiques publiques et stratégies d’aménagement cohérentes sans perdre le lien avec l’identité territoriale mobilisateur. Un état des lieux des potentialités et freins aux transferts d’expériences introduit ma thèse. Un zoom sur les politiques régionales encadrant les dispositifs novateurs dédiés spécifiquement à l’urbanisme durable et la prospective paysagère (Eco-FAUR et Städtebau- und Dorferneuerungsprogramm) permet de situer ces derniers dans leur contexte. La comparaison de 16 projets exemplaires et récents en Bretagne et en Mecklenburg-Vorpommern m’a permis d’analyser en détail les approches, les méthodes, l’intervention des acteurs, les points forts et faibles des projets. Le face-à-face de ces exemples locaux se structure autour de 8 sujets, actuellement dans les discussions des experts européens de l’urbanisme durable et de la prospective paysagère : la revitalisation des coeurs de villes, le renouvellement urbain, les paysages urbains, le grand paysage et la ville, la nouvelle dynamique rurale, l’urbanisme littoral, le tourisme vert et les extensions urbaines sous forme d’éco-lotissements. Mon analyse et les échanges avec plus de 250 acteurs m’ont amenée d’émettre des conclusions positives (sous conditions) concernant les potentialités d’une coopération renforcée dans les domaines analysés entre deux régions européennes non voisines. Ma thèse de doctorat conclut avec des recommandations pour l’amélioration d’efficience des échanges, car l’intérêt pour des projets innovants, concrets et autour d’un groupe d’acteurs restreint et motivé, s’annonce prometteur / My urban planning dual culture (German and French), the works to implement of a device for encouraging the sustainable urban design, the innovation and the environmental excellence for the Brittany elected representatives, had been my personal questioning a long standing concern: Can we transpose extraterritorial experiences from one culture to another and methods to boost and develop the quality of the projects and the approaches of local actors? The answer to this question, determinant for my own professional practice and my standing concern, does not exist in the literature in 2005. Starting from the Brittany region, at first glance, the choice of the Saxony Land was required for comparison resulting of a twinning since 1995. After investigation, it turns out that only few concrete projects and actions were developed. This is, perhaps, not surprising given the very different territorial characteristics from Britain and Saxony (very industrial past, little agriculture, no coastline, many large cities).. Accordingly, the Mecklenburg-Vorpommern Land with its extensive coastline, its many islands, its economy which is shared between agriculture and tourism, seemed more interesting to compare (and for a future partnership, if my research would showed the real interest of collaboration on sustainable urban design). I am convinced of the relevance of the European regional level (the "region" in France and the "Land" in Germany) to introduce public policies and consistent urban planning strategies without losing the link with the mobilizing territorial identity.A State of art of the potential and limits of the transfer experiences introduced my thesis. A focus on the regional policies give a framework for the innovative devices specifically dedicated to the sustainable urban design and the prospective landscape (Eco-FAUR and Städtebau-und Dorferneuerungsprogramm) to place them in context. Comparison of 16 best and recent projects in Brittany and in Mecklenburg-Vorpommern allowed me to analyze in detail the approaches, methods, the intervention of the actors, the best and weak points of the projects. The face to face of these local examples give a framework on 8 topics currently in the discussions of the prospective and sustainable urban landscape Europeanexperts: the revitalization of the cities centers, the urban renewal, the urban landscapes, the great landscape and the city, the new rural dynamic, urban coastal planning, green tourism and urban eco-subdivisions as extensions. My analysis and exchanges with more than 250 actors led me some positive issues (under conditions) concerning the potential of enhanced cooperation between two non-adjacent European areas. My PhD thesis concludes with recommendations for the improvement of trade efficiency, because the interest for the innovative and concrete projects, and around a limited motivated actors group looks promising / Meine doppelte deutsch-französische Raumplanungskultur und meine Arbeit für Politiker der Bretagne (Aufbau eines Förderprogrammes für nachhaltigen Städtebau, Innovation und hohe Umweltverträglichkeit) machen aus meiner langjährigen persönlichen Fragestellung ein Thema der Aktualität: Kann man Erfahrungen, die auf einer anderen, außerterritorialen Planungskultur aufbauen transferieren, um die Qualität der Projekte und die Herangehensweise der Akteure vor Ort zu „dynamisieren“, zu verbessern ? Die Antwort auf diese Frage existierte im Jahr 2005 nicht in der wissenschaftlichen Literatur. Von der Bretagne ausgehend bot sich eigentlich Sachsen zum Vergleich an, da eine offizielleRegionalpartnerschaft seit 1995 besteht. Bei den Voruntersuchungen stellte sich aber heraus, dass sich sehr wenige Aktionen und konkrete Projekte entwickelt haben. Das ist vielleicht nicht verwunderlich wenn man sich die sehr unterschiedlichen territorialen Charakteristiken der Bretagne und Sachsens (Industriestandort, wenig Landwirtschaft, keine Küste und viele große Städte) vor Augen führt. So schien mir der Vergleich mit Mecklenburg-Vorpommern (ausgedehnte Küste mit Inseln, eine auf Landwirtschaft und Tourismus basierende Wirtschaftsstrukture) viel versprechender, vor allem wenn meine Forschungen ein reelles Interesse für eine Zusammenarbeit im Gebiet des Nachhaltigen Stadtbaus und der Landschaftsentwicklungsplanung aufzeigen sollten. Ich bin überzeugt, dass es der regionale Ansatz (die Region in Frankreich und das Land in Deutschland) ist, der im europäischen Rahmen kohärente Lösungen für lokale Entwicklungsstrategien hervorbringt, weil ein genügend großes Territorium mit der mobilisierenden Identität der Akteure verbunden werden kann. Eine Bestandsanalyse der positiven und negativen Faktoren für einen Erfahrungstransfer führtmeine Dissertation ein. Eine Fokussierung auf die Rahmenbedingungen (globale Regionalpolitik) ermöglicht, die beiden auf nachhaltigen Städtebau- und Landschaftsentwicklungsplanung spezialisierten Programme (Eco-FAUR und Städtebau- und Dorferneuerungsprogramm) einzuordnen. Der Vergleich von 16 innovativen und aktuellen Projekten der Bretagne und Mecklenburg- Vorpommerns gab mir die Möglichkeit, im Detail die Herangehensweisen, Methoden, Beteiligung derAkteure sowie die Stärken und Schwachpunkte der Projekte aufzuzeigen. Die Gegenüberstellung bedient sich 8, die aktuelle Fachdebatte der europäischen Experten in Städtebau und ländlicher Entwicklung anregende, Themen: Innenstadtrevitalisierung, Stadtumbau, Stadtlandschaft, Landschaftsplanung und Stadt, Dynamik des ländlichen Raumes, Küstenbebauung, Ökotourismus, Ökoquartiere. Meine Analyse und der Austausch mit über 250 Akteuren erlauben mir einen optimistische Einschätzung (unter entsprechenden Rahmenbedingungen) der Möglichkeiten der Intensivierungder Zusammenarbeit in den analysierten Gebieten und zwischen nichtbenachbarten europäischen Regionen. Meine Dissertation schließt mit Vorschlägen zur Verbesserung des Erfahrungsaustausches ab, da die Zusammenarbeit von motivierten, kleinen Gruppen von Akteuren mit konkreten, innovativen Projekten, vielversprechend erscheint

[ES] Las cubiertas ajardinadas forman parte de las soluciones, diseños y sistemas constructivos de la arquitectura sostenible. El equilibrio entre las dimensiones ambiental, social y económica en aras de conseguir el máximo bienestar y desarrollo de nuestras sociedades influye en cómo se construye. La rehabilitación energética de un parque de viviendas cada día más envejecido y deteriorado permite reducir el consumo energético desde dos puntos de vista: aprovechando recursos ya existentes, al ampliar la vida útil de edificios todavía estructuralmente funcionales, pero en una condiciones térmicas, de salubridad o equipamiento deficientes; y reduciendo el consumo energético de estos edificios, con los beneficios que ello supone para el medio ambiente, la economía y el bienestar social de sus usuarios y del entorno. En la presente tesis doctoral se profundiza en el comportamiento energético y térmico de las cubiertas ajardinadas en rehabilitación, estructurándose en dos apartados que abordan el estudio de la reducción del consumo energético y las consideraciones constructivas para una correcta ejecución de estos sistemas ajardinados. En el primer apartado se analiza la distribución de temperaturas y humedades relativas en las diferentes capas de modelos reales a escala de cubiertas ajardinadas. Las conclusiones extraídas de estos datos tomados mediante data-loggers, para la ciudad de València, se comparan con el funcionamiento de los mismos sistemas constructivos de cubierta, diseñados y simulados a través de modelos informáticos. Este proceso permite estudiar no solo el comportamiento térmico de la cubierta, sino también su funcionamiento energético y el posible ahorro a conseguir en diferentes hipótesis de rehabilitación de una vivienda, considerando también la posible intervención sobre otros elementos de la envolvente térmica. El mecanismo de evapotranspiración presenta un papel importante en la disipación de calor de las cubiertas ajardinadas, por lo que se profundiza en su estudio para el caso de cubiertas autosuficientes, es decir, sin aporte de agua de riego. Este sistema de cubierta ajardinada pretende responder a la problemática escasez de agua a la que se enfrenta parte del territorio español, especialmente en la costa mediterránea en la que se ubica la ciudad de València. También se profundiza en la comprensión sobre qué variables climáticas, de entre temperatura ambiente, radiación solar y precipitaciones, son más influyentes en este proceso. La relación de la evapotranspiración con el agua almacenada, en las capas de la cubierta dispuestas a tal fin, queda patente, reduciéndose este proceso a menor disponibilidad de agua, especialmente en climas como el mediterráneo, con escasas precipitaciones y elevada temperatura ambiental y radiación solar. Todas las reflexiones obtenidas permiten confirmar las limitaciones en las pérdidas de calor por evapotranspiración derivadas de la escasez de agua, lo que conlleva la necesidad de buscar posibles soluciones que mejoren su comportamiento energético. Cada una de las situaciones estudiadas, conocidas y planteadas sus debilidades y fortalezas, permite concluir cuál es el mejor sistema constructivo de cubierta ajardinada para el caso de rehabilitación, principal aportación de este trabajo. En el segundo y último apartado, se realiza el estudio constructivo de una rehabilitación mediante el sistema de cubierta ajardinada escogido previamente. Esto permite detectar y conocer los problemas y soluciones que afrontar para conseguir una correcta ejecución, la cual supondrá mejorar la accesibilidad, mantenimiento, sostenibilidad y vida útil del sistema ajardinado de cubierta. Comprender el comportamiento energético de las cubiertas ajardinadas, así como las particularidades de instalación y construcción, permite ampliar su difusión, aplicación y los beneficios ambientales, sociales y económicos que de su uso se derivan. / [CA] Les cobertes enjardinades formen part de les solucions, dissenys i sistemes constructius de l'arquitectura sostenible. L'equilibri entre les dimensions ambiental, social i econòmica a fi d'aconseguir el màxim benestar i desenvolupament de les nostres societats influeix en com es construeix. La rehabilitació energètica d'un parc d'habitatges cada dia més envellit i deteriorat permet reduir el consum energètic des de dos punts de vista: aprofitant recursos ja existents, en ampliar la vida útil d'edificis encara estructuralment funcionals, però en una condicions tèrmiques, de salubritat o equipament deficients; i reduint el consum energètic d'aquests edificis, amb els beneficis que això suposa per al medi ambient, l'economia i el benestar social dels seus usuaris i de l'entorn. En la present tesi doctoral s'aprofundeix en el comportament energètic i tèrmic de les cobertes enjardinades en rehabilitació, estructurant-se en dos apartats que aborden l'estudi de la reducció del consum energètic i les consideracions constructives per a una correcta execució d'aquests sistemes enjardinats. En el primer apartat s'analitza la distribució de temperatures i humitats relatives en les diferents capes de models reals a escala de cobertes enjardinades. Les conclusions extretes d'aquestes dades preses mitjançant data-loggers, per a la ciutat de València, es comparen amb el funcionament dels mateixos sistemes constructius de coberta, dissenyats i simulats a través de models informàtics. Aquest procés permet estudiar no sols el comportament tèrmic de la coberta, sinó també el seu funcionament energètic i el possible estalvi a aconseguir en diferents hipòtesis de rehabilitació d'un habitatge, considerant també la possible intervenció sobre altres elements de l'envolupant tèrmica. El mecanisme d'evapotranspiració presenta un paper important en la dissipació de calor de les cobertes enjardinades, per la qual cosa s'aprofundeix en el seu estudi per al cas de cobertes autosuficients, és a dir, sense aportació d'aigua de reg. Aquest sistema de coberta enjardinada pretén respondre a la problemàtica escassetat d'aigua a la qual s'enfronta part del territori espanyol, especialment en la costa mediterrània en la qual se situa la ciutat de València. També s'aprofundeix en la comprensió sobre quines variables climàtiques, d'entre temperatura ambient, radiació solar i precipitacions, són més influents en aquest procés. La relació de l'evapotranspiració amb l'aigua emmagatzemada, en les capes de la coberta disposades a tal fi, queda patent, reduint-se aquest procés a menor disponibilitat d'aigua, especialment en climes com el mediterrani, amb escasses precipitacions i elevada temperatura ambiental i radiació solar. Totes les reflexions obtingudes permeten confirmar les limitacions en les pèrdues de calor per evapotranspiració derivades de l'escassetat d'aigua, la qual cosa comporta la necessitat de buscar possibles solucions que milloren el seu comportament energètic. Cadascuna de les situacions estudiades, conegudes i plantejades les seues febleses i fortaleses, permet concloure quin és el millor sistema constructiu de coberta enjardinada per al cas de rehabilitació, principal aportació d'aquest treball. En el segon i últim apartat, es realitza l'estudi constructiu d'una rehabilitació mitjançant el sistema de coberta enjardinada triat prèviament. Això permet detectar i conéixer els problemes i solucions que afrontar per a aconseguir una correcta execució, la qual suposarà millorar l'accessibilitat, manteniment, sostenibilitat i vida útil del sistema enjardinat de coberta. Comprendre el comportament energètic de les cobertes enjardinades, així com les particularitats d'instal·lació i construcció, permet ampliar la seua difusió, aplicació i els beneficis ambientals, socials i econòmics que del seu ús es deriven. / [EN] Green roofs are part of the solutions, designs and construction systems of sustainable architecture. The balance between the environmental, social and economic dimensions in order to achieve the maximum well-being and development of our societies influences how to build. The energy renovation of an increasingly aged and deteriorated housing stock allows energy consumption to be reduced from two points of view: taking advantage of already existing resources, by extending the useful life of buildings that are still structurally functional, but in thermal, health or equipment poor conditions; and reducing the energy consumption of these buildings, with the benefits that this implies for the environment, the economy and the social well-being of its users and the surroundings. This thesis delves into the energy and thermal behaviour of green roofs under renovation, structured into two sections that address the study of energy consumption reduction and construction considerations for proper execution of these vegetated systems. The first section analyses the distribution of temperatures and relative humidity in the different layers of real-scale models of green roofs. The conclusions drawn from these data taken by data-loggers, for the city of València, are compared with the running of the same roof construction systems, designed and simulated through computer models. This process makes it possible to study not only the thermal behaviour of the roof, but also its energy performance and the possible savings to be achieved in different housing renovation scenarios, also considering the possible intervention on other elements of the thermal envelope. The evapotranspiration mechanism plays an important role in the heat dissipation of green roofs, so its study is deepened in the case of self-sustaining roofs, that is, without irrigation water supply. This green roof system aims to respond to the problematic water shortage that part of the Spanish territory is facing, especially on the Mediterranean coast where the city of València is located. It also deepens the understanding of which climatic variables, among outdoor temperature, solar radiation and precipitation, are most influential in this process. The relationship of evapotranspiration with stored water, in the roof layers arranged for this purpose, is evident, reducing this process to less water availability, especially in climates such as the Mediterranean, with low precipitation and high outdoor temperature and solar radiation. All the reflections obtained make it possible to confirm the limitations in heat losses due to evapotranspiration derived from water scarcity, which entails the need to look for possible solutions that improve their energetic behaviour. Each of the situations studied, known and raised their weaknesses and strengths, allows us to conclude which is the best green roof construction system for the case of renovation, the main contribution of this work. In the second and last section, the constructive study of a renovation is carried out using the previously chosen green roof system. This makes it possible to detect and learn about the problems and solutions to be faced in order to achieve correct execution, which will mean improving the accessibility, maintenance, sustainability and useful life of the green roof system. Understanding the energy behaviour of green roofs, as well as the particularities of installation and construction, allows to expand its diffusion, application and the environmental, social and economic benefits derived from its use. / Garcia Borràs, J. (2023). Estudio hidrotérmico de cubiertas ajardinadas. Análisis y recomendaciones de diseño para una mayor eficiencia energética [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/195341