Els sistemes integrats Fotovoltaics (FV) de doble pell, són components de l'edifici que combinen les funcions d'envolvent, amb les d'il·luminació natural, generació d'electricitat i generació d'energia tèrmica. La modelització dels processos de transferència d'energia d'aquests components, especialment en situacions de convecció natural, planteja una alta complexitat i és un dels inconvenients principals per a una disseminació massiva d'aquesta tecnologia. En les últimes dècades s'han dut a terme diferents intents per a superar aquest inconvenient i s'han desenvolupat diferents models de simulació. No obstant això, molt pocs estudis s'han enfrontat a una anàlisi detallat del rang de validesa d'aquestes correlacions i models i tampoc de les limitacions inherents en la seva definició. El segon inconvenient per a una àmplia propagació d'aquests components FV complexos, està relacionat amb la dificultat per a dur a terme campanyes experimentals de mesura del seu comportament energètic en condicions reals. A més dels mencionats inconvenients, s'hi afegeix una gran manca de coneixement per a la cal·libració dels models de simulació de components FV ventilats. Aquesta tesi doctoral aborda aquests inconvenients i introdueix una metodologia general per a la caracterització energètica i la validació experimental dels components FV ventilats. Aquesta investigació també contribueix a augmentar el coneixement sobre mètodes per a integrar el desenvolupament de models de simulació dinàmica, amb enfocaments innovadors per a la seva cal·libració. / Los sistemas integrados Fotovoltaicos (FV) de doble piel, son components del edificio que combinan las funciones de envolvente, con las de illuminación natural, generación eléctrica y generación de energía térmica. La modelización de los procesos de transferència de energía de estos components, especialmente en situaciones de convección natural, plantea una alta complejidad y es uno de los inconvenientes principales para una diseminación masiva de esta tecnología. En las últimas décadas, se han llevado a cabo diferentes intentos para a superar este inconveniente y se han desarrollado diferentes modelos de simulación para evaluar la eficiéncia energética global de estos sistemas. Sin embargo, muy pocos estudios se han enfrentado al análisis detallado del rango de validez de estas correlaciones y modelos y tampoco de las limitaciones inherentes en su definición. El segundo inconvenient para una amplia propagación de estos components FV complejos, está relacionado con la dificultad para llevar a cabo campañas experimentales de medida de su comportamento energético en condiciones reales. Además de estos inconvenientes, se constata una carencia significativa de conocimiento sobre métodos para la calibración de los modelos de simulación de componentes FV ventilados . Esta tesis doctoral aborda todos estos inconvenientes mencionados anteriormente e introduce una metodología general para la caracterización energética y la validación experimental de los componentes FV ventilados. Esta investigación también contribuye a aumentar el conocimiento sobre métodos para integrar el desarrollo de modelos de simulación dinámica, con estrategias innovadoras para su calibración. / Double skin semi transparent components with Photovoltaic integrated systems are building components which combine functions of the building envelope with natural lighting, electricity and thermal energy generation. The energy transfer modeling of these components, especially under free convection situations, raises a high complexity and is the first main drawback for a massive dissemination of this technology. Many attempts to fill this gap have been undertaken and some dynamic simulation models of these components have been obtained in the last decades. However, very few studies have faced a detailed analysis of the valid range of these mathematical expressions and simulation models and of the restrictions entailed. The second drawback for a wide spread of these complex PV components is related to the difficulty in setting up monitoring and experimental campaigns to measure their real energy performance with sufficient accuracy and precision. Besides these drawbacks, there is also a lack of knowledge on methods for calibrating building energy simulation models in general, and specifically in the calibration of dynamic models of ventilated PV components. This PhD thesis addresses these existing drawbacks and introduces an overall methodology for the energy characterization and experimental validation of ventilated PV components. This research also contributes in increasing the knowledge on methods for coupling the mathematical development of dynamic simulation models with innovative approaches for its calibration with experimental measures.

Organoleptic properties of water are the only means whereby a consumer can assess water quality and safety. Among these properties, taste and odour are the most important. The first part of this study displays the water bottles that showed obnoxious odour with the aim of relating the analyte that generated that off-odour to a defined smell. The second part contains a deep study about the analytes coming from the packaging, cleaning and bottling processes. To isolate the volatile (VOCs) and semivolatile (SVOCs) organic compounds capable of generating off odours, the extraction method Closed Loop Stripping Analysis (CLSA) has been optimized. In relation to packaging materials, SDE (Simultaneous Distillation Extraction, aka Likens-Nickerson) extraction method has been applied. Liquid-liquid extraction method has also been applied in several isolations. As regard identification and quantification of compounds extracted a method has been established by means of gas chromatography coupled to mass spectrometry (GC-MS). Quality parameters of the most meaningful compounds, which have been found most frequently, have been calculated. Smell descriptors like "earthy-musty", "rotten", and "gasoil" have been matched with their generating compounds. Several compounds coming from the bottles, caps and cleaning processes have been isolated and identified. In addition, several causes that could generate some off-flavour in water have been suggested. / Les propietats organolèptiques de l'aigua són la única via per la que un consumidor pot avaluar la seva qualitat i seguretat. De les esmentades propietats, el gust i la olor són les més importants. En la primera part d'aquest estudi s'han analitzat mostres d'aigua envasada que presentaven olors anòmales amb l'objectiu de relacionar l'analit que generava la mala olor amb una olor definida, i en la segona part s'ha profunditzat més en els analits provinents de l'envàs i dels processos de neteja de l'embotellament. Per a l'aïllament dels compostos orgànics volàtils (VOCs) susceptibles de generar l'olor anòmala s¿'ha optimitzat el mètode d'extracció closed loop stripping analysis (CLSA) mentre que per a l¿'estudi dels materials de l'envàs s'ha emprat la tècnica de destil·lació i extracció continua (SDE) també coneguda com a Likens Nickerson. Pel que fa a la identificació i la quantificació dels VOCs s'ha establert un mètode amb la tècnica de cromatografia de gasos acoblada a un detector d'espectrometria de masses (GC-MS). S'han calculat els paràmetres de qualitat del compostos més significatius trobats amb més freqüència. S'han pogut definir descriptors d'olors com "terra/mullada", "podrit" i "derivats de petroli". S'han descrit una sèrie de compostos provinents de l'ampolla, dels taps, dels processos de neteja de l'embotellament i de la contaminació externa. També es proposen una sèrie de causes que justificarien la presència dels compostos en aigua envasada trobats en aquets estudi. La concentració dels analits determinats en aquets estudi és de l'ordre de ng/L i no suposen cap risc per a la salut.

Fisheries are complex systems, in which the process of assessment and management should explicitly consider the ecological, social and economic attributes of the system. For a responsible and sustainable management of marine resources and their interaction with the fishing activity, both, managers and scientists, are necessary. The multidimensional view of the Ecosystem Approach to Fisheries Management (EAFM:) provides the most suitable context for managing small-scale fisheries, promoting-the participation of all members of society linked to the fishing activity, as co-management is a key factor in their development. In Catalonia, the fishermen guild of the port of Palam6s is one of the most important in the region of Baix Emporda and holds ample historical record of local fishing activity information. This PhD dissertation applies the information from the fishermen guild of the port of Palam6s, through a vision of EAFM:, considering fisheries as a socio-economic unit (systemic approach), but also as different ecosystem components representing different levels of the hierarchy on the biological organization (communities and individual species). From a systemic context, the use of the Living Planet Index (LPI) is proposed to describe the fishe:r:y dynamics in order to assess the performance of the fishery targeted by the fishermen guild of Palam6s, analyzing simultaneously the degree of compliance with the objectives of the Aichi Biodiversity Targets. The LPI index is suitable for multi-specific fisheries using different fishing strategies as the small­scale fisheries of the Palam6s port. At the level of the biological communities and through a network approach, potential management units were identified based on the analysis of by-catch, thus incorporating non-target species. According to the characteristics of each module, at least some of these could be considered management units not evident using a different approach. Finally, the effects of SSF were evaluated on a commercial interest species, Pagellus erythrinus. In that sense, it has been re-evaluated the reproductive cycle by means of an histological approach, various population parameters were estimated and the vulnerability of this species in relation to the activities of SSF was evaluated, in an attempt to show a practical application of the third hierarchical management level, that must be considered in an ecosystem approach to fisheries on the biological strategy of the species, since species individually, respond differently to different types of fishing pressure and any management carried out considering all the species as a whole, would probably fail. / Les pesqueres constitueixen sistemes complexos, en el quals el procés d'avaluació i gestió hauria de considerar explícitament els atributs ecològics, socials i econòmics del sistema. Per aconseguir una gestió responsable i sostenible del recursos marins és necessària la interacció de pescadors, gestors i científics. La visió multi-dimensional de l'Enfocament Ecosistémic de la Pesca (EEP) proporciona el context general més adequat per a la gestió de pesqueres a petita escala. El EEP promou la participació de tots els membres de la sacietat relacionats amb l'activitat pesquera, i per tant la cogestió és un element clau per al seu desenvolupament. A Catalunya, la Confraria del port de Palamós és una de les més importants de la regió del Baix Empordà i compta amb un ampli registre històric d' informació pesquera local. En aquesta tesi s'avalua com maximitzar l'ús de la informació provinent de la Confraria del part de Palamós, a través d'una visió d' EEP considerant a la pesquera com una unitat socioeconòmica (enfocament sistèmic) però també considerant els diferents components de l'ecosistema, representant diferents nivells de la jerarquia de l'organització biològica (com u ni ta ts i espècies individuals). En un context sistèmic, es proposa l'ús de l'Índex Planeta Viu (LPI per les seves sigles en anglès) per descriure la dinàmica pesquera, de Palamós, simultàniament analitzant el grau d'acompliment dels objectius d'Aichi Biodiversitat. Aquest índex, és adequat per pesqueres multi-específiques que fan servir diverses estratègies de pesca, com és el cas la pesca artesanal de Palamós. A nivell de comunitats biològiques, i través d'un enfocament de xarxes es van identificar possibles unitats de gestió, partint de l'anàlisi del descart, i incorporant d'aquesta manera les espècies no objectiu. D'acord a les característiques de cada mòdul, alguns podrien ser considerats com a unitats de gestió, fins ara no evidents com a tals eines de gestió. Finalment es van avaluar els efectes de la pesca a petita escala sobre una espècie d'interès comercial, Pagellus erythrinus. En aquest sentit, es va revaluar el cicle reproductiu a través d'una anàlisi histològica, es van estimar diversos paràmetres poblacionals i es va avaluar la vulnerabilitat d'aquesta espècie en relació a les activitats de la pesca artesanal. Aquest exemple pretén demostrar que l'estratègia biològica de l'espècie, és el tercer nivell jeràrquic que cal tenir present en un enfoc ecosistèmic de la pesca, atès que les espècies, individualment, responen de manera diferent als diferents tipus de pesca i a la pressió, i qualsevol gestió que es van estimar diversos paràmetres poblacionals i es va avaluar la vulnerabilitat d'aquesta espècie en relació a les activitats de la pesca artesanal. Aquest exemple pretén demostrar que l'estratègia biològica de l'espècie, és el tercer nivell jeràrquic que cal tenir present en un enfoc ecosistèmic de la pesca, atès que les espècies, individualment, responen de manera diferent als diferents tipus de pesca i a la pressió, i qualsevol gestió que es dugui a terme considerant les espècies com un conjunt, fracassarà.

En aquesta recerca s'han investigat el sòls des del paisatge al microscopi, i s’han datat i estudiat les microrestes vegetals presents. Així, s’aporten dades sobre la naturalesa dels loess, característiques, distribució i edat dels sòls llimosos de l’Est de la Depressió de l'Ebre. També informació sobre els principals processos formadors (translocació de carbonats, rubefacció, il•luviació d'argila) en sòls de referència del Baix Fluvià (Empordà,Girona) i la relació amb el temps, els materials parentals i l'acció antròpica. En els sòls amb predomini de processos antropogènics, bancals a les Garrigues (Lleida) i camps elevats (camellones) als Llanos de Moxos (Bolívia ), s'han determinat els processos formadors principals, les seves propietats i condicionants d'ús, l'edat i la història d'ús, alhora que s’han identificat característiques dels perfils que permeten precisar la seva classificació com a sòls antròpics. La recerca ha permès millorar el model sòl-paisatge aplicable en aquestes zones per obtenir mapes de sòls de més qualitat, que són la base per a la planificació i la gestió dels sòls. / En esta investigación se han estudiado los suelos desde el paisaje al microscopio, datándose e identificándose los microrestos vegetales. Ello ha permitido aportar datos sobre la naturaleza loésica, características, distribución y edad de los suelos limosos del Este de la Depresión del Ebro. También sobre los principales procesos formadores (translocación de carbonatos, rubefacción, iluviación de arcilla) en suelos de referencia del Bajo Fluvià (Empordà, Girona ) y su relación con el tiempo, el material originario y la acción antrópica .En los suelos con predominio de procesos antropogenéticos, bancales de la Garrigas (Lleida) y campos elevados (camellones) en los Llanos de Moxos (Bolivia) se han determinado los procesos formadores principales, sus propiedades y condicionantes de uso, así como la identificación de las características de los perfiles que permiten precisar su clasificación como suelos antrópicos. La investigación ha permitido mejorar el modelo suelo-paisaje aplicable a estas zonas para obtener mapas de más calidad, que es la base para la planificación territorial y el manejo del suelo. / In this research it has been investigated the soils from the landscape to the microscope, dated and studied the vegetal micro remains. It gave information about the loessic nature, characteristics, distribution and age of many silty soils from the Eastern Ebro Valley. Also about the main forming processes (calcium carbonate redistribution, rubification and clay illuviation) in benchmark soils from Baix Fluvia (Emporda ) and its relationship with time, parent material and anthropic action. In the soils where anthropogenic processes are dominant ,stone wall terraces at les Garrigues (Lleida ) and ridged fields (camellones ) Llanos de Moxos (Bolivia ),soil forming processes, properties and land use limiting factors have been investigated, as well as its age and land use history ;also profile characteristics useful to improve its classification as anthropogenic soils have been identified. The research has improved the soil-landscape model of these areas making possible have better soil maps, a base for land use planning and soil management. Also to know better the environmental conditions under these soils have developed.

La determinació de cabals ecològics en rius regulats s'ha convertit en un dels principals problemes a tenir en compte en l'ordenació i gestió de recursos hídrics als països desenvolupats de l'àmbit mediterrani. Existeixen nombroses metodologies per a la determinació de cabals ecològics, però per a la seva correcta aplicació normalment requereixen d'una extensa base de dades amb registres complets de cabals (moltes vegades inexistents, sobretot en conques no instrumentades) i/o de un treball de camp per aconseguir-los que de vegades pot ser molt exigent en temps i costos associats, especialment en l'ordenació de recursos hídrics de grans conques. En la present memòria es pretén avançar en el coneixement de dos dels principals problemes que envolten el concepte i determinació del cabals ecològics. En primer lloc, la recerca de una metodologia que pugui arribar a ser de general acceptació, a través de l'anàlisi del Mètode del Cabal Bàsic. Així, s'han avaluat els principals aspectes del mètode en termes d'objectivitat, senzillesa, universalitat i fonamentació científica, contrastant els resultats obtinguts des d'un punt de vista hidrològic i hidràulic. En segon lloc, es busca l'aplicació d'aquesta metodologia d'una forma extensiva a la Conca Hidrogràfica de l'Ebre, incloent situacions on no es tinguin estacions d'aforament ni un altre tipus de dades de camp. Per a això, s'ha realitzat primer una regionalització de la conca en zones homogènies, identificant en cada una d'elles les principals variables relacionades amb el Cabal Bàsic i obtenint equacions de predicció del mateix. Finalment, s'han examinat alguns models i/o eines que han donat bons resultats en la predicció i modelització de variables (en concret les xarxes neuronals artificials), per veure la seva possible validesa en l'estimació del Cabal Bàsic. / La determinación de caudales ecológicos en ríos regulados se ha convertido en uno de los principales problemas a tener en cuenta en la ordenación y gestión de recursos hídricos en los países desarrollados del ámbito mediterráneo. Existen numerosas metodologías para la determinación de caudales ecológicos, pero para su correcta aplicación normalmente requieren de una extensa base de datos con registros completos de caudales (muchas veces inexistentes, sobre todo en cuencas no instrumentadas) y/o de un trabajo de campo para conseguirlos que a veces puede ser muy exigente en tiempo y costes asociados, especialmente en la ordenación de recursos hídricos de grandescuencas. En la presente memoria se pretende avanzar en el conocimiento de dos de los principales problemas que rodean el concepto y determinación de los caudales ecológicos. En primer lugar, la búsqueda de una metodología que pueda llegar a ser de general aceptación, a través del análisis del Método del Caudal Básico. Así, se han evaluado los principales aspectos del método en términos de objetividad, sencillez, universalidad y fundamentación científica, contrastando los resultados obtenidos desde un punto de vista hidrológico e hidráulico. En segundo lugar, se busca la aplicación de esta metodología de una forma extensiva a la Cuenca Hidrográfica del Ebro, incluyendo situaciones donde no se tengan estaciones de aforo ni otro tipo de datos de campo. Para ello, se ha realizado primero una regionalización de la cuenca en zonas homogéneas, identificando en cada una de ellas las principales variables relacionadas con el Caudal Básico y obteniendo ecuaciones de predicción del mismo. Por último, se han examinado algunos modelos y/o herramientas que han dado buenos resultados en la predicción y modelización de variables (en concreto las redes neuronales artificiales), para ver su posible validez en la estimación del Caudal Básico. / Environmental flow determination in regulated rivers has become a major issue for watershed management in Mediterranean developed countries. There are many existing methodologies for environmental flows determination, but they usually require accurate hydrological long-term flow records, which sometimes are unavailable (ungauged catchments), and/or extensive field measurement campaigns, which can be very costly especially when managing water resources in large basins. The aim of this memory is to advance in the knowledge of two of the main problems related to the concept and determination of environmental flows. First, the search for a worldwide accepted technique to establish environmental flows, through the analysis of the Basic Flow Methodology. So, the main aspects of this methodology concerning objectivity, simplicity, universality and scientific bases have been evaluated. Results were also tested for hydraulic and hydrological significance. Second, the operational application of this methodology to the Ebro River basin, including river reaches without gauging stations or another type of field data. A previous regionalization of the watershed in homogenous zones was made, identifying the main variables related to the Basic Flow in each zone and obtaining separated equations for environmental flow prediction. Finally, some models and/or tools which have shown good results in the prediction and modelling of variables (in particular the artificial neuronal networks) have been examined, to test their possible application in Basic Flow estimation.

There is a growing concern about the combined effect of climate change and groundwater overexploitation on the availability of water resources in the Upper Guadiana basin (UppGb) in central Spain. General Circulation Models (GCMs) are used to evaluate the possible impact of climate change based on future scenarios of greenhouse gas emissions. However, the output of these models cannot be applied directly to hydrological models because their spatial resolution is coarse and because their simulated precipitation is highly biased. A stochastic downscaling method for generating daily spatial rainfall fields was developed. The model termed Stochastic Rainfall Generating Process (SRGP) incorporates two major non-stationarities -- changes in the frequencies of different precipitation generating mechanisms (frontal and convective), and spatial non-stationarities caused by the interactions of meso-scale atmospheric circulation patterns (ACP) with topography (orographic effects). SRGP was developed to incorporate good climate outputs simulated by GCMs (i.e. ACP), and actual observations. These capabilities enabled us to (1) use SRGP as a downscaling method for climate change impact study, and (2) generate stochastic rainfall fields conditioning to the information of rain gauges. The latter capability was used to investigate the effect of rainfall spatial variability (RSV) on the hydrological response in the UppGb. RSV exerted a major influence on the response of the system especially on the groundwater recharge and the aquifer related responses.GCMs considered in the fifth assessment report of the Intergovernmental Panel on Climate Change were used to evaluate the impact of climate change. The RCP8.5 future emission scenario (GCM-RCP8.5) and the GCM historical control (GCMH) were selected. The climate change was assumed to be the accumulated effects of increases in Temperature, changes in annual and climatological ACP frequency, and changes in probability and volume of rain. Transformations were applied to correct the bias in the temperature, probability and volume of rain, whereas the ACP sequences were used directly. The SRGP method was employed as a rainfall downscaling method for the GCMs. GCMH was used to evaluate the hydrological response obtained with GCMs as driving climate variables, introducing the concept of stochastic equivalence. This evaluation was based on the comparison of the hydrological response obtained with actual observations and transformed (bias correction and SRGP) GCMH. Although an exact stochastic equivalence response was not totally achieved, the seasonal variations were well captured and some response reported very good agreements. The combined effect of climate change and groundwater overexploitation in the UppGb was evaluated in two stages: (1) comparing the hydrological response of the system simulated under natural conditions (absence of pumping), using GCMH and GCM-RCP8.5 as climate driving variables. (2) Groundwater pumping was applied using the same GCM climate driving variables and again the responses were compared. Climate change led to reductions of 14% and 25% in the number of rainy days and volume of rain respectively and an increase of 20% in potential evapotranspiration. Under natural conditions because of climate change, soil moisture and the actual evapotranspiration were reduced by 20% and groundwater recharge, runoff generation, groundwater-river exchange and river discharge were reduced by 40%. As a result of the combined effects of pumping and climate change, all variables were reduced; soil moisture and actual evapotranspiration were reduced by 20% and recharge was reduced by 50%. Moreover, the aquifer related responses yielded annual average reductions of approximately 60%. In general, the results showed an increase in the dry season from April to October. / El efecto conjunto del cambio climático y la sobreexplotación de las aguas subterráneas podría llegar a ser crítico para la disponibilidad de recursos hídricos en la cuenca del Alto Guadiana (CAG) en el centro de España. Los modelos de circulación general del clima (GCM) son utilizados para evaluar el posible impacto del cambio climático en base a futuros escenarios de emisión de gases de efecto invernadero. No obstante, la salida de estos modelos no puede aplicarse directamente en modelos hidrológicos porque: (1) la resolución espacial es demasiado grande, y (2) el gran sesgo con que simulan la precipitación. Por tanto, se desarrolló un modelo para el downscaling diario de campos espaciales de precipitaciones. El modelo denominado Stochastic Rainfall Generating Process (SRGP) incorpora dos importantes no-estacionaridades: (1) cambios en la frecuencia de los mecanismos de generación de precipitación (frontal y convectivo), y (2) no estacionaridades espaciales causadas por la interacción de patrones de circulación atmosférica (ACP) con la topografía (efecto orográfico). El SRGP se diseñó para que incorpore variables simuladas por los GCMs con sesgo reducido (ACP), así como también observaciones. Estas prestaciones permiten: (1) utilizar el SRGP como un método de downscaling para el estudio del cambio climático, (2) poder generar múltiples realizaciones de campos de precipitación condicionando a la información de estaciones meteorológicas. Esta última función fue utilizada para investigar el efecto de la variabilidad espacial de la precipitación (RSV) en la respuesta hidrogeológica en la CAG. Se constató que la RSV afecta fuertemente la respuesta hidrológica especialmente para la recarga de agua subterránea y las respuestas asociadas al acuífero. GCMs utilizados en el quinto informe de evaluación del Panel Intergubernamental del Cambio Climático fueron empleados para evaluar el efecto del cambio climático. En todos los casos se consideraron las simulaciones correspondientes al periodo histórico (GCMH) (escenario de control) y el escenario futuro de emisiones RCP8.5 (GCM-RCP8.5). El cambio climático se evaluó como el efecto acumulado en el incremento de las temperaturas, cambios en la frecuencia climatológica anual de los ACP y cambios en la probabilidad y volumen de precipitación. Se aplicaron transformaciones para corregir el sesgo en la temperatura, probabilidad y volumen de precipitación, mientras que se utilizó de forma directa los ACP. Se aplicó el SRGP como método de downscaling de precipitaciones. El GCMH se utilizó para evaluar la respuesta hidrológica obtenida, introduciendo el concepto de equivalencia estocástica. Esta evaluación se basó en comparar la respuesta hidrológica obtenida al aplicar como forzantes la salida transformada (corrección del sesgo y SRGP) de los GCMH, en relación a la obtenida con observaciones. Se comprobó que no se alcanza una respuesta estocástica equivalente exacta para todas las respuestas, pero sí, reproducir variaciones estacionales. El efecto conjunto del cambio climático y la sobreexplotación por bombeo en la CAG se realizó en dos etapas: (1) Se simuló en condiciones naturales (sin bombeo) comparando la respuesta hidrológica obtenida de aplicar como forzantes la salida de GCMH y GCM-RCP8.5. (2) con los mismos forzantes se incorporó los bombeos y nuevamente se compararon las respuestas. Se determinó que el efecto del cambio climático produce una reducción de 14% y 25% en el número de días de lluvia y en el volumen de precipitación respectivamente. Mientras que un incremento del 20% en la evapotranspiración potencial. En condiciones naturales esto se tradujo en una reducción relativa del 20% para la humedad de suelo y la evapotranspiración real. En tanto que, para la recarga de agua subterránea, generación de escurrimiento, intercambio río-acuífero y caudal en el río la reducción fue del 40%. Finalmente, el efecto conjunto de los bombeos y cambio climático, resultó en una reducción para todas las variables, siendo la reducción relativa de un 20% tanto para la humedad del suelo y al evapotranspiración real y del 50% para la recarga. Para las respuestas asociadas al acuífero, la reducción fue del 60 %. Los resultados mostraron un incremento de la estación seca, extendiéndose de Abril a Octubre. / L'efecte conjunt del canvi climàtic i la sobreexplotació de les aigües subterrànies podria arribar a ser crític per a la disponibilitat de recursos hídrics en la conca de l'Alt Guadiana (CAG) en el centre d'Espanya. Els models de circulació general del clima (GCM) són utilitzats per avaluar el possible impacte del canvi climàtic sobre la base de futurs escenaris d'emissió de gasos d'efecte hivernacle. No obstant això, la sortida d'aquests models no pot aplicar-se directament en models hidrològics perquè: (1) la resolució espacial és massa gran, i (2) el gran biaix amb què simulen la precipitació. Per tant, es va desenvolupar un model pel downscaling diari de camps espacials de precipitacions. El model denominat Stochastic Rainfall Generating Process (SRGP) incorpora dos importants no-estacionaritats: (1) canvis en la freqüència dels diferents mecanismes de generació de precipitació (frontal i convectivo), i (2) no estacionaritats espacials causades per la interacció de patrons de circulació atmosfèrica (ACP) amb la topografia (efecte orogràfic). El SRGP es va dissenyar perquè pugui incorporar variables simulades pels GCMs amb biaix reduït (ACP), així com també observacions. Aquestes prestacions permeten: (1) utilitzar el SRGP com un mètode de downscaling per a l'estudi del canvi climàtic, (2) poder generar múltiples realitzacions de camps de precipitació condicionant a la informació d'estacions meteorològiques. Aquesta última funció va ser utilitzada per investigar l'efecte de la variabilitat espacial de la precipitació (RSV) en la resposta hidrogeologic en la CAG. Es va constatar que la RSV afecta fortament la resposta hidrològica especialment para la recarrega d'aigua subterrània i les respostes associades a l'aqüífer. GCMs utilitzats en el cinquè informe d'avaluació del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic van ser emprats per avaluar l'efecte del canvi climàtic. En tots els casos es van considerar les simulacions corresponents al període històric (GCMH) (escenari de control) i l'escenari futur d'emissions RCP8.5 (GCM-RCP8.5). El canvi climàtic es va avaluar com l'efecte acumulat en l'increment de les temperatures, canvis en la freqüència climatològica anual dels ACP i canvis en la probabilitat i volum de precipitació. Es van aplicar transformacions per corregir el biaix en la temperatura, probabilitat de pluja i volum de precipitació, mentre que es va utilitzar de forma directa els ACP. Es va aplicar el SRGP com a mètode de downscaling de precipitacions. El GCMH es va utilitzar per avaluar la resposta hidrològica obtinguda amb els GCMs, introduint el concepte d'equivalència estocàstica. Aquesta avaluació es va basar a comparar la resposta hidrològica obtinguda en aplicar com forçants la sortida transformada (correcció del biaix i SRGP) dels GCMH, en relació a l'obtinguda amb observacions. Es va comprovar que no s'aconsegueix una resposta estocàstica equivalent exacta per a totes les respostes, però sí, reproduir variacions estacionals. L'efecte conjunt del canvi climàtic i la sobreexplotació per bombament en la CAG es va realitzar en dues etapes: (1) Es va simular en condicions naturals (sense bombament) comparant la resposta hidrològica obtinguda d'aplicar com forçants la sortida de GCMH i GCM-RCP8.5. (2) amb els mateixos forçants es va incorporar els bombaments i novament es van comparar les respostes. Es va determinar que l'efecte del canvi climàtic produeix una reducció de 14% i 25% en el nombre de dies de pluja i en el volum de precipitació respectivament. Mentre que un increment del 20% en la evapotranspiració potencial. En condicions naturals això es tradueix en una reducció relativa del 20% per a la humitat de sòl i la evapotranspiració real. Mentre que, per la recarrega d'aigua subterrània, generació de escolament, intercanvio riu-aqüífer i cabal en el riu la reducció va ser del 40%. Finalment, l'efecte conjunt dels bombaments i canvi climàtic, va resultar en una reducció per a totes les variables, sent la reducció relativa d'un 20% tant per a la humitat del sòl i al evapotranspiració real i del 50% para la recarrega. Pel les respostes associades a l'aqüífer, la reducció arriba fins al 60 %. Els resultats van mostrar un increment de l'estació seca estenent-se d'Abril a Octubre.

This dissertation aims at extending our knowledge of the ESP OMZ through two main approaches. The first approach is based on tracer analysis and inverse modeling techniques. Such techniques are applied to hydrographic datasets in order to examine the water mass structure, its variability and its role on the ventilation of the ESP OMZ. The second approach brings a more dynamical perspective to the study of the ventilation of the ESP OMZ, with the assessment of the annual-mean advective and turbulent oxygen transports into the ESP OMZ from Argo and dissolved oxygen datasets. We describe the distribution of water masses offshore Chile, Peru and Ecuador and discuss their spreading pathways. A thorough characterization of the water masses has been accomplished, resulting in the first set of ESP water types accounting for inorganic nutrients and dissolved oxygen. The low oxygen waters that compose the ESP OMZ are mainly Equatorial Subsurface Water (ESSW). The ESP OMZ is ventilated from the south by the Antarctic Intermediate Water (AAIW) and by the shallower Subantarctic Water (SAAW). These water masses are transported into this region by the Peru Chile Current (PCC) or by the adjacent flow that forms part of the subtropical gyre. We also examine the changes induced by two opposite phases of ENSO in water mass distribution and biogeochemical activity. During La Niña, vigorous upwelling promotes the rise in depth of the upper part of the ESP OMZ and denitrification strengthens in the subsurface layer. Furthermore, the upward displacement of isopycnals induced by La Niña favors the ventilation of a different depth range of the OMZ by the upper portion of the AAIW. The opposite occurs during El Niño conditions. We find that, with a larger oxygen supply, respiration increases balancing most of the extra oxygen gain. This suggests that there is an excess of organic matter waiting to be remineralized whenever oxygen supply increases slightly and this situation favors the maintenance of the ESP OMZ. Furthermore, our results show that AAIW flowed along shallower isopycnals in 2009 than in 1993. Such shoaling is not caused by the ENSO phenomenon and changes the way AAIW ventilates the ESP OMZ. This finding might explain why an increase in oxygen content has been reported between 200 and 700m off Chile. A global picture of the main processes and predominant paths of oxygen supply into ESP OMZ is provided here for the first time. Two main advective routes are found, the traditional equatorial pathway and a previously unreported subtropical pathway. Remarkably, the subtropical pathway provides more net oxygen gain than the equatorial pathway at the core of the ESP OMZ. This finding challenges the common assumption that the ESP OMZ is only ventilated by the eastward flowing zonal currents of the Equatorial Current System. This result is endorsed by the independent water mass analyses accomplished in the first part of this dissertation where the fingerprint of AAIW and SAAW is clearly found in the ESP OMZ. In addition, an unreported eastward zonal current, located at intermediate depths between 12-15ºS, is found flowing all the way from the central Pacific into the ESP OMZ and its oxygen supply is quantified. Mean advection dominates oxygen supply in the upper layers due to the large supply by the eastward flowing equatorial zonal currents. However, epineutral turbulent diffusion becomes the dominant term at levels deeper than ¿n = 26.75 kg/m3. The annual mean oxygen budget for the whole volume of the ESP OMZ is unveiled. Epineutral turbulent diffusion provides a net oxygen supply of 417.4 ± 43.0 kmol/s, advection supplies 292.7 ± 25.2 kmol/s and dianeutral turbulent diffusion provides 85.8 ± 17.6 kmol/s. The mean biological consumption of oxygen required to close the budget is 795.9 ± 195.0 kmol/s. / El Pacífico Suroriental (ESP) es una región clave del océano con influencia directa sobre el clima global. Dos claros ejemplos son el fenómeno de El Niño-Oscilación del Sur (ENSO), el cual sucede en el Pacífico pero altera el tiempo atmosférico a nivel mundial, y el reciente descubrimiento de que la ralentización observada desde el 2001 en el incremento de la temperatura media mundial se debe parcialmente a un fortalecimiento del afloramiento de aguas frías en el ESP. Durante la última década la comunidad científica ha puesto su atención en las zonas de mínimo de oxígeno (OMZs) del océano global, estando una de las más intensas localizada en el ESP. Las OMZs parecen estar expandiéndose con el cambio climático, esto amenaza la existencia de productivos hábitats marinos a la vez que provoca una pérdida del nitrógeno oceánico, y la pérdida de este nutriente debilita la productividad primaria oceánica y por tanto la capacidad del océano para secuestrar dióxido de carbono. Dentro de las OMZs con núcleo subóxico, el nitrógeno disuelto es degradado y liberado a la atmósfera en forma de varios gases, uno de ellos es un gas de potente efecto invernadero, el óxido nitroso, y su emisión altera aún más el balance radiativo de la atmósfera. Esta tesis tiene como objetivo principal avanzar en el conocimiento de la OMZ del ESP a través de dos estrategias principales. La primera estrategia está basada en análisis de trazadores y en el uso de modelos inversos. Estos modelos han sido aplicados a datos hidrográficos con el objetivo de averiguar la distribución de masas de agua, su variabilidad y su papel en la ventilación de la OMZ del ESP. En la segunda estrategia se estudia la ventilación de la OMZ del ESP desde la perspectiva de la dinámica, mediante el cálculo de los transportes promedios anuales de oxígeno por advección y por turbulencia a partir de datos de oxígeno disuelto y de perfiladores Argo. En esta tesis se describe la distribución de masas de agua del océano abierto frente a Chile, Perú y Ecuador y se discuten las rutas que siguen al esparcirse por el océano. Para ello se ha realizado una caracterización rigurosa las propiedades (valores tipo) de las mismas. Se proporciona aquí el primer conjunto de valores tipo de nutrientes y oxígeno disuelto para las masas de agua presentes en el ESP. El agua pobre en oxígeno que constituye la OMZ del ESP es principalmente Agua Ecuatorial Subsuperficial (ESSW). Dicha OMZ se ventila desde el sur con Agua Antártica Intermedia (AAIW) y, a niveles más someros, con Agua Subantártica (SAAW). Estas masas de agua llegan a esta región transportadas por la Corriente de Perú-Chile (PCC) o por el flujo adyacente que forma parte del giro subtropical situado más al oeste. También se describen los cambios inducidos en la distribución de masas de agua y en la actividad biogeoquímica por fases opuestas del fenómeno ENSO. El vigoroso afloramiento característico de La Niña produce una ascensión en profundidad de la parte superior de la OMZ del ESP a la vez que favorece el proceso de denitrificación en capas subsuperficiales. La Niña induce un desplazamiento hacia capas más someras de las isopicnas y esto favorece la ventilación de un rango de profundidades distinto de la OMZ del ESP con la parte superior de la AAIW. Durante El Niño sucede lo contrario. Por otro lado, se ha observado que la respiración aumenta cuando se incrementa el aporte de oxígeno a la OMZ, balanceando de esta manera la ganancia extra de oxígeno. Esto sugiere que existe un exceso de materia orgánica esperando a ser remineralizada en cuanto se produzca un ligero incremento en el aporte de oxígeno. Este exceso de materia orgánica favorece por tanto la estabilidad de la OMZ del ESP. Nuestros resultados muestran que AAIW fluye en isopicnas más someras en 2009 respecto a 1993 y este cambio no es debido al fenómeno ENSO. Este cambio altera el patrón de ventilación de la OMZ del ESP por AAIW y podría ser la causa del incremento de oxígeno disuelto encontrado recientemente entre 200 y 700 m en el Pacífico chileno. En esta tesis se proporciona la primera imagen global de los principales procesos y rutas de aporte de oxígeno a la OMZ del ESP. Se han encontrado dos rutas principales, la tradicional ruta ecuatorial y la inexplorada ruta subtropical. La ruta subtropical proporciona una mayor ganancia neta de oxígeno que la ruta ecuatorial en el núcleo de la OMZ del ESP. Este hallazgo desafía la asunción generalizada de que la OMZ del ESP se ventila únicamente por el Sistema Ecuatorial de Corrientes. Los análisis de masas de agua realizados en la primera parte de esta tesis de manera independiente respaldan dicho hallazgo al delatar la presencia de AAIW y SAAW en la OMZ del ESP. Por otro lado, se ha descrito por primera vez una corriente que fluye hacia el este en capas intermedias entre 12-15ºS desde el Pacífico central hasta la región de la OMZ del ESP. El aporte de oxígeno de dicha corriente a la OMZ del ESP ha sido cuantificado aquí por primera vez. En lo referente al aporte de oxígeno, la advección es el término dominante en las capas superiores debido al gran aporte de las corrientes ecuaoriales zonales que fluyen hacia el este. Sin embargo por debajo de γn = 26.75 kg m-3, el término dominante es la difusión turbulenta epineutra de oxígeno. El balance medio anual de oxígeno para todo el volumen de la OMZ del ESP es el siguiente. La difusión turbulenta epineutra proporciona una ganancia neta de oxígeno de 417.4 ± 43.0 kmol s-1, la advección aporta 292.7 ± 25.2 kmol s-1 y la difusión turbulenta dianeutra la difusión turbulenta epineutra 85.8 ± 17.6 kmol s-1. Finalmente, el consumo biológico de oxígeno necesario para cerrar es 795.9 ± 195.0 kmol s-1.

Climate Change has become no longer a conjecture but an objective reality. The increase of the global average temperature, the seas level rise or the increase in the frequency and magnitude of extreme weather events are some examples observed during the past century that have turned the global warming into a sharply contrasted evidence. In this context of climate change, mountain regions have been defined as especially vulnerable areas. The rapid retreat of glaciers and permafrost surfaces, the decrease of snow precipitations, the increase of natural risks such as landslides or the alteration in the amount and distribution of some species prove the high sensitivity of mountain ecosystems. Moreover, in many mountain economies, reliable snowpack plays a key role as an important resource for the winter tourism industry, one of the main income source and driving force of local development in such regions. For this reason, research on the effects of Climate Change on the snowpack depth and duration is particularly necessary in order to assess the potential socioeconomic impacts in mountain regions. If we focus on Andorra and the Pyrenees, there is a research gap due to a clearly lack of academic studies in this field. For this reason, it is not accurately known how Climate Change will affect the ski industry and which are the most suitable adaptation strategies for this specific region. The main goal of this research is to analyze how climate change could affect the snow cover and the snowpack in the Pyrenean ski resorts and to assess the resulting vulnerability of the ski industry of this region. Moreover, the adaptive behavior of skiers to climate change has been included in the analysis in order to analyze the potential redistribution of visitors among the ski resorts due to heterogeneous climate change vulnerability. Based on the results, this study analyzes the suitability and sustainability of the adaptation techniques and strategies to offset the climate variability, first in a case study of Andorra in order to develop a preliminary model and finally extending the analysis to the whole Pyrenees in order to assess the potential concurrence among ski resorts with differentiated climate vulnerability and tourism attractiveness and the resulting redistribution of skiers based on their behavioral adaptation to climate effects. Four different scenarios are considered. Two scenarios assume an increase of winter mean temperature of +2°C and +4°C respectively, taking into account only natural snow conditions and two more including the effect of snowmaking. Results show differing vulnerability levels, allowing the classification of ski resorts into three distinct groups: (1) highly vulnerable ski resorts with a strong reduction in visitors attendance for all climate change scenarios, characterized by unfavorable geographical and attractiveness conditions, making it difficult to ensure snow availability in the future; (2) low vulnerability ski resorts, with moderate reduction in season length during a high climate change scenario but no reduction (or even an increase) in a low one, characterized by ski resorts with a medium capacity and attractiveness to ensure enough snow conditions and capture skiers from other ski resorts; and (3) resilient ski resorts, with good conditions to ensure future snow-reliable seasons and outstanding attractiveness, allowing them to offer longer ski seasons than their competitors and potentially attracting skiers from other closed or marginal resorts. Ski resorts included in this last group increase their skier attendance in all climate change scenarios. Although similar studies in the literature foretell a significant reduction of the ski market in the near future, another probable effect outlined in this study is a redefinition of this market due to a redistribution of skiers, from vulnerable ski resorts to more resilient ones. / En els darrers anys, el canvi climàtic ha passat de ser una conjectura a una realitat objectiva. L'increment de la temperatura en superfície, l'increment del nivell del mar o l'increment de la freqüència i la magnitud d'alguns fenòmens meteorològics extrems són alguns exemples de canvis observats durant el segle passat que han fet el canvi climàtic una evidència contrastada. En aquest context, les regions de muntanya han estat identificades com a zones especialment vulnerables. El retrocès de les glaceres, els canvis en els patrons de precipitacions en forma de neu o les alteracions en la quantitat i la distribució d'algunes espècies animals i vegetals són algunes proves de l'alta sensitivitat dels ecosistemes de muntanya. A més a més, en moltes economies de muntanya, la disponibilitat de neu juga un paper clau com a recurs fonamental del turisme d'hivern, una de les principals activitats econòmiques i important motor de desenvolupament local en aquestes regions. Per aquest motiu, entendre els efectes del canvi climàtic sobre la cobertura de neu, i especialment en les zones d'esquí, és especialment necessària per tal d'avaluar alguns dels possibles impactes socioeconòmics en les regions de muntanya. Si ens centrem en el cas d'Andorra i el Pirineu en general, existeix una manca d'estudis acadèmics que analitzin amb detall com el canvi climàtic pot afectar el turisme d'hivern i quines serien les estratègies d'adaptació més adequades. El principal objectiu d'aquesta tesi és analitzar com el canvi climàtic projectat pot afectar la cobertura de neu a les estacions d'esquí alpí del Pirineu i avaluar la vulnerabilitat del sector de l'esquí en aquesta regió. Degut a que la vulnerabilitat de les estacions no és homogenia a tota la regió Pirenaica, la tesi també analitza la capacitat adaptativa dels esquiadors per tal d'avaluar la potencial redistribució entre estacions menys vulnerables i més resilients. A partir d'aquests resultats, s'analitza la ideneïtat i sostenibilitat de les opcions d'adaptació en funció del grau de vulnerabilitat. Primer de tot, s'ha realitzat un primer cas d'estudi centrat en Andorra, per tal de desenvolupar la metodologia i un model preliminar. Finalment s'ha estés l'estudi a la resta del Pirineu afegint-ne l'efecte de l'adaptació dels esquiadors i la possible redistribució resultant entre les estacions amb una atractivitat turística i vulnerabilitat climàtica diferenciada. S'han considerat 4 escenaris diferents. Dos assumint un increment de la temperatura mitjana de +2°C i +4°C respectivament i tenint en compte només condicions de neu natural i dos més incorporant-ne l'efecte de la producció de neu de cultiu pels mateixos increments de temperatura. Els resultats mostren diferents graus de vulnerabilitat de les estacions, permetent-ne la seva classificació en tres grups: (1) estacions altament vulnerables amb fortes reduccions de la cobertura de neu i de la freqüentació per a tots els escenaris, caracteritzades per unes condicions geogràfiques i d'atractivitat turístiques menys favorables; (2) estacions de baixa vulnerabilitat, amb una reducció moderada de la temporada d'esquí en un escenari de major increment de temperatura pero amb poca o nula afectació en un escenari moderat, caracteritzades per una atractivitat mitja i millors condicions per assegurar una major temporada que les estacions més vulnerables; i (3) estacions resilients amb condicions geogràfiques privilegiades i una alta atractivitat turística, amb capacitat d'oferir temporades més llargues i amb millors condicions de neu i per tant amb el potencial d'atraure esquiadors d'aquelles estacions més vulnerables. Tot i que estudis similars projecten una reducció significativa del turisme d'hivern en diverses regions del planeta degut al canvi climàtic, els resultats d'aquesta tesi s'inclinen cap a una futura redefinició del sector com a conseqüència de la redistribució d'esquiadors de les estacions més vulnerables cap a les més resilients.

Esta tesis Doctoral aborda el origen, la evolución y las posibilidades de operativizar el concepto de Sostenibilidad en el Sector de la Construcción, y más especificamente en la construcción de edificios.El estudio se basa en los documentos propulsores del Desarrollo Sostenible de las Naciones Unidas, de los cuales se adopta el concepto de Sostenibilidad para establecer un grupo de principios que se vinculen con los agentes involucrados en los procesos de construcción.La cantidad de aspectos a tratar en el espacio que media entre los campos conceptual y pragmático del tema en cuestión, sugirió la conveniencia de organizar la investigación y la redacción de la tesis en cinco partes articuladas, compuestas por trece capítulos.En la primera de esas cinco partes (capítulos I, II y III) se establecen los propósitos del estudio y la orientación metodológica; asimismo se exponen el origen, la evolución y el debate persistente del Desarrollo Sostenible.La segunda parte (capítulos IV y V) contiene los instrumentos técnicos de apoyo que pueden coadyuvar a la operativización de la Sostenibilidad en el Sector de la Construcción. Se describe la implicación Termodinámica de la energía y los materiales con el medio ambiente, los métodos y técnicas adaptables al caso en cuestión, y la producción y consumo de bienes.Estas dos primeras partes proporcionan información básica para proponer la transición de las actividades de construcción a una fase socialmente más responsable denominada Construcción Sostenible, la cual se desarrolla en la tercera parte (capítulos VI, VII, VIII y IX). En esta porción medular de la tesis se establecen las premisas fundamentales para propender a una modalidad de construcción a través de la adecuación de las fases de planificación, diseño, construcción y desincorporación de los edificios.La cuarta parte (capítulos X, XI y XII) se orienta hacia la medición de la Sostenibilidad en el Sector de la Construcción. Para llevar a cabo ese ejercicio de mensuración se seleccionó una región real, donde se identificó un grupo de indicadores de Sostenibilidad en el Sector de la construcción local, y se aplicó un procedimiento híbrido (método convencional-diseñador concientizado) para seleccionar Sosteniblemente los principales materiales para construcción de un edificio.En la quinta parte (capítulo XIII) se acopian resultados, conclusiones y comentarios propositivos para la incorporación de los principios de Sostenibilidad en el Sector de la Construcción, al tiempo que se propone una sinergia de acciones que pueden llevar a cabo los Sectores Universitario, Gobierno, de la Construcción y público interesado en el tema.EXECUTIVE / In recent decades, the relationship between humankind and the environment has grown stronger. Indeed, over time the concern and active participation of citizens in ecological and environmental issues is becoming more frequent worldwise, and more recently the link from those issues to social and economic issues is leading to a new paradigm called sustainability.Accordingly, through this doctoral thesis the origin, evolution, and feasibility to operativize sustainability in the construction sector is studied.The meaning of sustainability is different among the earth´s nations; nevertheless, there are some important common themes such as a concern for the environment and its resource limits and sink limits, and a concern for both inter and intrageneration equity. Thus, those common aspects had brought about that most sustainability definitions appeal to the goodwill so sufficient resources for future generations be left, in order for they having a quality of life similar to ours.In this academic work the criteria from the main United Nations documents about sustainability has been adopted. A benchmark may thus be established by setting out the sustainability principles in order to approach them to the construction sector, dealing with new buildings specifically.To approach sustainability principles for the construction sector, conceptualization and pragmatic (quite different) aspects must to be addressed in order to join them in a common task, taking into account the number of theoretical and empirical themes to deal with. The research and the thesis writing were organized on five linked parts, which make up thirteen chapters.The first part (chapters I, II, and III) is the core of the thesis, because the methodology and the bottom line are set out in those chapters, and also because the origin, evolution, and the sustainable development debate are exposed.The second part (chapters IV and V) relates to the technical items for sustainability such as Thermodynamics, the entropy law and the environment; and then these concepts and their relationship with energy and matter. It is to be stressed that these last items are the main raw materials for the construction sector.This second part also contains tools and techniques to support sustainability, e.g. life-cycle assessment, multtiatribute decision analysis, the environmental impact assessment, sustainability indicators, ISO 14 000 standards, and life-cycle costs for building materials.The previous parts provide enough knowledge and information for conducting a proposal to a more socially responsible construction sector through, the so called, sustainable construction. That is the core subject of the thesis, for which in the third part (chapters VI, VII, VIII and IX) the fundamental premises for sustainable construction are established, those premises stress the adverse environmental impacts from buildings to be tackled by sustainability principles related to resources conservation, minimizing waste through re-use and recycling materials, construction quality, nature protection, and indoor air quality.The approach of sustainability to the construction sector is proposed from the planning, design, construction, maintenance, and deconstruction building phases. Selection of building materials, life-cycle of materials, and major environmental impacts as a result of buildings are highlighted in that third part.The sustainable aspiration requires a benchmark in order to set out the measures to be taken in approaching sustainability. To support that process, the fourth part (chapters X, XI and XII) is orientated to support sustainability, even though that concept is not something that can be gauged in most cases, and whenever possible not necessarily would it be in a quantitative way.To carry out such assessment, a real region and building case study were chosen. Then, a set of sustainabilty indicators was developed and the building materials selection in the

There are few documented cases and active programs of environmental education (EA) that support schools and teachers in their teaching for the care of the environment in the State of Guanajuato, Mexico. Two cases will be made in this research. The first, from 2001 to 2003, where the State Ecology Institute (IEEG) developed the project ‘Green School, the Agenda 21 of the educational center’, so that it addressed the needs of the schools in the field of EA, and they were helped and guided in the process of creating their own School Agenda 21, giving them training and the advice necessary to develop tools on environmental school promoters. The second case from the nineties, is currently lead by the Foundation of Support for children, Guanajuato Child A. C., which has developed an alternative model of sustainable child central development, and where there is an EA program for primary schools called ‘Friends of Nature’. The two cases are finally compared to give an assessment of their benefits / A l’estat de Guanajuato, Mèxic, hi ha pocs casos documentats i actius en matèria de programes d’Educació Ambiental (EA) que suportin a les escoles i als mestres en la seva labor docent per a la cura del Medi Ambient. En aquesta recerca se’n coneixeran dos casos. El primer, de 2001 a 2003, a on l’Institut d’Ecologia del Estat (IEEG) va desenvolupar el Projecte ‘Escuela Verde, La Agenda 21 del Centro Educativo’ per atendre les necessitats de les escoles en matèria de EA, i on aquestes van ser assessorades i guiades al procés de crear la seva pròpia Agenda 21 Escolar, donant-los la capacitació i assessoria necessària per a la formació de multiplicadors (promotors) ambientals escolars. El segon cas, a partir dels anys noranta, és el que actualment hi condueix la Fundación de Apoyo Infantil Guanajuato, A. C., la qual n’ha desenvolupat un model alternatiu de desenvolupament sustentable centrat en la infantesa, i on existeix un programa de EA per a escoles primàries anomenat ‘Escuelas Amigas de la Naturaleza’. Finalment, es compararan els dos casos per donar una valoració de les seves bondats