Gaining knowledge about methods of memory enhancement is important because it allows us to develop effective strategies and interventions to increase memory performance, optimize cognitive function, and potentially alleviate memory-related challenges such as age-related cognitive decline or memory disorders. This thesis aims to examine the influence of age on self-reported mental imagery (MI) experiences and investigate the potential effects of age and MI on memory training performance using the Method of Loci (MoL). The thesis utilizes data collected from a mobile application from a previous research project conducted at Umeå University. The main findings of this thesis indicate that older adults spent more time on encoding and retrieval tasks, suggesting a decline in cognitive processing speed. However, there was no significant decline in MI ability with age, challenging previous research and suggesting that MI ability may remain relatively stable throughout the lifespan. The findings also suggest that there was no significant correlation between higher MI ability and performance in MoL training. Participants rating themselves as having weaker MI were often achieving high levels in the MoL-training, indicating the potential utilization of alternative cognitive strategies than MI. Spending more time on encoding and retrieval tasks was associated with better performance in MoL training. The findings suggest that age-related declines in processing speed may not necessarily hinder individuals' ability to utilize MoL effectively. However, the findings challenge the idea that MI is such a decisive factor in MoL training and raise questions about which other mechanisms work together for a successful result.

Minnespalats eller locimetoden är en gammal mnemoteknik som använts sedan antikens Grekland och är idag väl använd hos världsmästare i minne. Mnemotekniken går ut på att mentalt visualisera en känd plats, och de saker man ska komma ihåg placeras sedan ut på olika delar av denna plats, vanligtvis i en specifik följd. Det har visat sig vara en strategi som man kan lära sig och bli bättre på och därmed öka mängden information som man kan komma ihåg. En förutsättning för att använda Locimetoden kan tänkas vara att man har förmågan att visualisera. I denna studie ville jag undersöka om personer som har afantasi; saknar förmågan att mentalt visualisera, kan använda Locimetoden. 18 personer deltog i experimentet. Genom en kvasiexperimentell design jämfördes deltagare med låg visualiseringsförmåga mot de med högre visualiseringsförmåga. De fick träna i två veckor på Locimetoden i en digital app där högre nivåer kunde uppnås ju längre sekvenser som de lyckades memorera. Resultatet visade endast signifikanta skillnader när det gällde självskattning för hur svårt det var att använda Locimetoden, i afantasi-gruppen svarade en majoritet att det var svårt i jämförelse med kontrollgruppen som svarade att det var enkelt. Det ska dock noteras att deltagandet var mycket lågt, specifikt för de i afantasi-gruppen men resultatet ger ändå en indikation. Det behövs merforskning för att kunna dra några slutsatser kring personer med afantasi och olika mnemotekniker. / Memory palace or the Method of Loci (MoL) is an old mnemonic technique that has been used since ancient Greece and is today well used by world champions in memory. The mnemonic technique involves mentally visualizing a known place and then placing the things to be remembered in different parts of this place, usually in a specific sequence. It has been shown to be a strategy that one can learn and become better at, thereby increasing the amount of information that one can remember. A prerequisite for using MoL could be that you have the ability to visualize. In this study I wanted to investigate if people who have aphantasia; lacks the ability to mentally visualize, can use MoL. 18 people participated in the experiment. Through a quasi-experimental design, participants with low visualization skills were compared to those with higher visualization skills. They practiced MoL for two weeks in a digital appwhere higher levels could be achieved if they managed to memorize longer sequences. The result only showed significant differences when it came to self-estimation of how difficult it was to use MoL, all participants in the aphantasia group answered that it was difficult compared to the control group who answered that it was easy., it should be noted that participation was very low, specifically for those in the aphantasia group, but the result still gives an indication. More research is needed to draw any conclusions about people with aphantasia and different mnemonic techniques.

I den här rapporten redovisar vi för studien vi gjorde på minnestekniken Method of Loci. Method of Loci, ofta förkortat till MoL, är en teknik som bygger på att man visualiserar ett välkänt rum för att sedan tänka sig att man placerar ut de föremål man vill memorera på olika platser i rummet. Detta ska göra det lättare att komma ihåg föremålen och även ordningen. I denna studie ville vi se om det kunde vara en fördel att använda ett virtuellt rum, visat i ett VR-set, i samband med tekniken. Vi utförde studien på totalt 40 personer, uppdelade i två lika stora grupper. Personerna i båda grupperna fick höra samma inspelning av uppläsningen av en lista med 20 föremål, som repeterades tre gånger. Personerna i den ena gruppen fick ta på sig en ögonbindel och visualisera ett välkänt rum och personerna i den andra gruppen fick använda rummet i VR-setet. Personerna i båda grupperna fick sedan repetera listan till oss tre gånger: direkt efter att de hade hört den och sedan över telefon efter en samt två veckor. Resultaten för båda grupperna var väldigt spridda. Dock fick vi det högsta medelvärdet för varje uppföljningstillfälle för gruppen som inte använde VR. / In this paper we present the study we did on the memory technique called Method of Loci. Method of Loci, often shortened to MoL, is a technique that’s based on visualizing a room that you’re familiar with and then, in your mind, placing the objects you’re supposed to memorize on different places in the visualized room. This is supposed to make it easier to remember the objects, especially when you want to remember them in a specific order. In the study we wanted to see if it could be beneficial to use a virtual room, shown in a VR headset, while using this technique. We performed the study on a total of 40 people, divided into two groups of 20. All people from the two groups got to hear the same recording of a list of 20 items, repeated three times. The people in one of the groups were blindfolded and instructed to visualize a familiar room, while the people in the other group got to use the room in the VR headset. Both groups then got to repeat the list to us three times: right after hearing the list and then over the phone after one and two weeks. The results for both groups were very scattered. Although, we got the highest mean for each check-up from the group without VR.

Cette étude des éléments égyptiens dans les arts et dans les sciences à Toulouse du XVIIe siècleau XXe siècle s’appuie sur un corpus d’archives et un corpus iconographique appartenant auxacadémies savantes et artistiques, et aux musées de la ville. Elle permet d’interroger la manièredont les académiciens toulousains créent, transmettent et modifient des représentations del’Égypte ancienne durant quatre siècles. Certains éléments sont privilégiés, comme la pyramide,l’obélisque, le sphinx et les dieux, tels Isis et Osiris. Leur sens et leur fonction, dans ladynamique des constructions identitaires et patrimoniales, permettent d’éclairer le rôle deséléments antiques dans les champs sociaux. Tout en conservant une symbolique forte et stableau fil du temps, ils sont sans cesse réinterprétés pour s’insérer dans des rhétoriques spécifiques.Le croisement des savoirs artistiques et savants sur l’Égypte ont permis de dégager troisdomaines privilégiés pour l’emploi de références égyptiennes : le rapport à la nature, le rapportau savoir et le rapport au pouvoir. Au sein de chacun d’entre eux, l’ancienne Égypte joue unrôle de liant, de médiateur entre les évènements du passé et la réinterprétation contemporainequi est traduit et mis en scène dans les différents musées de la ville. / This study of the Egyptian elements in the arts and sciences in Toulouse, from the seventeenthto the twentieth century is based on a corpus of archives and an iconographic corpus belongingto both scholarly and artistic academies and the city’s museums. It makes it possible to lookinto the way Toulouse scholars have created, trasmitted and modified representations of ancientEgypt over four centuries. Certain elements are favoured such as the pyramid, the obelisk, theSphinx as well as the gods Isis and Osiris. Their meaning and function in the dynamics of thefashioning of identities and heritage, shed light on the role played by antique elements in thesocial fields. While maintaining a strong and stable symbolic over time, they are constantlyreinterpreted to fit into a specific rhetoric. The crossing of the artistic and academic knowledgesof Egypt has yielded three choice fields to be used in Egyptian references: the relationship tonature, the relationship to knowledge and the relationship to power. Within each of them,ancient Egypt acts as a binder, a mediator between the events of the past and the contemporaryreinterpretation that is translated and staged in the city’s various museums.

Sedan en lång tid tillbaka har människor nyttjat minnespalats för att komma ihåg information med hjälp av spatial struktur och associationer med miljöns framträdande karaktärsdrag. Denna studie undersöker om en narrativ komponent inom dessa minnespalats kan vara förmånlig för informationsinkodning och återkallelse. Resultaten visar, med statistisk signifikans, att en narrativ komponent leder till en ökad minneskapacitet vilket indikerar intressanta utvecklingsmöjligheter för framtidens virtuella minnespalats.

No description available.

Tesis por compendio / [ES] Esta tesis tiene como objetivo promover la colaboración entre profesores de L2, profesionales de las Tecnologías de la Información y estudiantes de L2 que abordan la tecnología del siglo XXI con una mentalidad digital. Específicamente, busca proporcionar soluciones prácticas para la memorización y el compromiso eficientes del vocabulario SL/LE/L2 mediante el uso mnemónico de memoria espacial y entornos inmersivos. Metodológicamente cuenta con la recopilación de datos numéricos analizados estadísticamente y con la exploración subjetiva compartida por los participantes. El texto es un compendio de artículos publicados que destacan diferentes aspectos del contenido de la tesis. El autor tuvo en mente una pregunta común para los estudios cuantitativos: si el enfoque experimental demostraría resultados estadísticamente significativos en comparación con las técnicas de control donde las preguntas abiertas eran la base para las investigaciones cualitativas. Además, se utilizaron encuestas para obtener opiniones en un formato estandarizado. Todos los estudios realizados demostraron la efectividad de la espacialización mnemotécnica en combinación con AR, VR y dentro de un videojuego exploratorio, y reunieron información valiosa de los participantes individuales. Investigaciones complementarias confirmaron la predilección de los estudiantes por cursos personalizados y la necesidad de innovaciones didácticas. / [CA] Aquesta tesi té com a objectiu promoure la col·laboració entre professors de L2, professionals de les Tecnologies de la Informació i estudiants de L2 que aborden la tecnologia del segle XXI en una mentalitat digital. Específicament, persegueix proporcionar solucions pràctiques per a la memorització i el compromís eficients del vocabulari SL/L1/L2 mitjançant l'ús mnemònic de memòria espacial i entorns immersius. Metodològicament compta amb la recopilació de dades numèriques analitzades estadísticament i amb l'exploració subjectiva compartida pels participants. El text és un compendi d'articles publicats que destaquen diferents aspectes del contingut de la tesi. L'autor va tindre en ment una pregunta comuna per als estudis quantitatius: si l'enfocament experimental demostraria resultats estadísticament significatius en comparació a les tècniques de control on les preguntes obertes eren la base per a les investigacions qualitatives. A més, es van utilitzar enquestes per a obtenir opinions en un format estandarditzat. Tots els estudis realitzats van demostrar l'efectivitat de l'espacialització mnemotècnica en combinació amb AR, VR i dins d'un videojoc exploratori, i van reunir informació valuosa dels participants individuals. Investigacions complementàries van confirmar la predilecció dels estudiants per cursos personalitzats i la necessitat d'innovacions didàctiques. / [EN] This thesis is aimed at promoting collaboration among L2 teachers, IT professionals, L2 students tackling 21st century technology, and the modern digitally minded public. Specifically, it seeks to provide practical solutions for efficient SL/FL/L2 vocabulary memorisation and engagement via the use of visuospatial mnemonics in immersive environments. Methodologically it counts on a collection of numerical data analysed statistically and by exploring a subjective perspective shared by the participants. The manuscript is a compendium of published papers that highlight different aspects of the thesis content. The author kept in mind a common question for quantitative studies which was if the experimental approach would demonstrate statistically significant results in comparison to control techniques while open-ended questions were the base for qualitative inquiries. In addition, surveys were used to obtain opinions in a standardized format. All the studies conducted both demonstrated the effectiveness of mnemonic spatialization in combination with AR, VR and within an explorative videogame, and collected valuable insights from individual participants. Supplementary research confirmed students' predilection for tailor-made courses and the need for didactic innovations. / Larchen Costuchen, A. (2023). Spatial Mnemonics for L2 Vocabulary Recall. Customized Training for 21st Century Students [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/195731 / Compendio