[EN] This research focused on the value enhancement strategy of the main graveyard in Valencia. This monumental cemetery, created at the beginning of the nineteen-century, has an important heritage needed of an urgent revalorization. Considering the sociocultural changes related to the management of cemeteries and their increasing role on heritage and tourism, a musealization route is created with the aim to contribute to the conservation and the diffusion of this heritage, particularly the Cementerio General de Valencia. Nowadays, many efforts have been carried out from the main European associations in order to set up different musealization projects. In fact, we took advantage of some of them to develop our approach in order to create a thorough, intelligible museum. A review to the history of the funeral ceremonies trough the different cultures in Valencia within the context in which the cemetery was founded, allowed us the discovery of the ancient bonds between the cemetery itself and the city, as well as the establishment of new ones, which contribute to the renewal between the cemetery and the citizenship. The present research revealed an important heritage focused on the anthropological point of view of the death and the recreation of the Valencia city in the nineteenth century, portrayed by the great urban alterations and the burgess start. Beyond the sightseeing perspective, this project turn the cemetery into an interpretive centre plenty of ancient ceremonies and traditions, distinguished figures as Blasco Ibañez and, moreover, a particular artistic language. On the other hand, the developed methodology is easily adaptable to similar projects in which the main objective focuses on the enhancement of forgotten heritage values. Connecting different heritage values as the basis of the value enhancement strategy designed, give the chances to create a new point of view for the monument. Finally, we have shown how the use of new technologies for the heritage management emerges as a key tool in the digital era. Nowadays, they contribute to the management of the resources for the conservation and diffusion. At the same time, they provide a significant advantage in terms of economization of resources, organization of spaces and possibilities for expansion of the project. / [ES] La investigación desarrollada en la presente tesis doctoral tiene como objetivo la puesta en valor del patrimonio latente en el Cementerio General de Valencia. Este cementerio creado a las primerias del siglo XIX, esconde un importante patrimonio que debe revalorizarse. Partiendo de los cambios socioculturales que afectan en la actualidad la gestión de cementerios, incluyendo el propio Cementerio General, y del creciente papel dentro del patrimonio y el turismo que están experimentando estos monumentos, esta tesis analiza la necesidad de desplegar un plan de musealización para el recinto que contribuya a su conservación y difusión. La atención que desde las instituciones están despertando los cementerios significativos europeos, se ha traducido ya en diferentes proyectos de musealización. Precisamente el análisis de estos proyectos nos ha permitido organizar una metodología de estrategias y recursos claves para la creación de un museo competitivo. A partir del repaso histórico de las costumbres funerarias de los diferentes pueblos que han ocupado la ciudad y el contexto en que se creó y desarrolló este cementerio decimonónico, hemos redescubierto los antiguos vínculos con la urbe, así como otros nuevos que suponen una reconexión respecto a la relación del cementerio con los ciudadanos. La investigación ha puesto de manifiesto la existencia de un gran patrimonio que no solo se centra en una visión antropológica de la muerte y sus rituales, sino que recrea la Valencia del cambio de centuria al siglo XX, con las grandes transformaciones urbanas y el despegar de una burguesía exultante. Más allá de una 'curiosa atracción' turística, el museo que hemos planteado para el Cementerio General se convierte en un centro de interpretación de antiguas costumbres, personajes ilustres de la talla de Blasco Ibáñez y, como no, de una visión artística muy peculiar. Por otra parte, hemos desarrollado una metodología de trabajo adaptable a otros casos cuyo objetivo sea resaltar valores olvidados. La reconexión de diferentes aspectos patrimoniales como base de la puesta en valor diseñada permite configurar para el monumento una óptica renovada y atractiva de cara a su difusión. Finalmente hemos demostrado como las nuevas tecnologías facilitan la gestión de nuestro patrimonio; conservación y difusión se adaptan con ellas a una actualidad caracterizada por la globalización y el auge del mundo digital. Al mismo tiempo que conforman una importante ventaja en cuanto a economización de recursos, organización de los espacios expositivos y posibilidades de ampliación del proyecto. / [CA] La investigació desenvolupada en la present tesis doctoral té com a objectiu la posada en valor del patrimoni latent en el Cementeri General de València. Aquest recinte monumental, creat als primers anys del segle XIX, amaga un important patrimoni que cal re valoritzar. Partint dels canvis socioculturals que afecten avui en dia la gestió de cementeris, incloent el mateix Cementeri General, i del creixent paper dintre del camp del patrimoni i el turisme que estan experimentant aquests monuments, aqueta tesis analitza la necessitat de plantejar un pla de museïtzació per al recinte que contribuïsca a la seua conservació i difusió. L'atenció que des de les institucions estan despertant els cementeris significatius europeus, s'ha traduït ja en diferents projectes de museïtzació. Precisament, l'anàlisi d'alguns d'aquests projectes ens ha permès organitzar una metodologia d'estratègies i recursos el més completa possible, per a la creació d'un museu competitiu. Mitjançant el repàs històric a les costums funeràries dels diferents pobles que han ocupat la ciutat i al context en el qual es va crear i desenvolupar aquest cementeri decimonònic, hem redescobert els antics lligams amb la urbs, així com d'altres nous que suposen una revitalització respecte a la relació del cementeri amb els ciutadans. La investigació ha posat de manifest l'existència d'un gran patrimoni que no sols se centra en una visió antropològica de la mort i els seus rituals, sinó que recrea la València del canvi de centúria noucentista, amb les grans transformacions urbanes i el despegar d'una burgesia exultant. Més enllà d'una 'curiosa' atracció turística, el museu que hem plantejat per al Cementeri General es converteix en un centre d'interpretació d'antigues costums, personatges il·lustres de la mida de Blasco Ibáñez i ,com no, d'una visió artística molt particular. D'altra banda, hem desenvolupat una metodologia de treball adaptable a altres casos, l'objectiu dels quals, siga ressaltar valors patrimonials oblidats. La reconnexió de diferents aspectes patrimonials com a base de la posada en valor dissenyada permet configurar per al monument una òptica renovada i atractiva de cara a la seua difusió. Finalment hem demostrat com les noves tecnologies faciliten la gestió del nostre patrimoni; la conservació i la difusió s'adapten als temps actuals caracteritzats per la globalització i l'auge del món digital. A la volta que conformen un gran avantatge en quant a economització de recursos, organització dels espais expositius y conciliació de ritmes de treball. / Escrivá Estevan, F. (2016). Nuevos museos y nuevas tecnologías: una propuesta de musealización para el cementerio general de Valencia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62193