Made available in DSpace on 2014-06-12T23:00:13Z (GMT). No. of bitstreams: 2 arquivo3740_1.pdf: 1569540 bytes, checksum: 85498f1647af8af44db39acac002382a (MD5) license.txt: 1748 bytes, checksum: 8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33 (MD5) Previous issue date: 2009 / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior / O presente estudo situa-se no debate sobre violências nas escolas a partir de uma abordagem sociocultural da psicologia social e do desenvolvimento. Nele investigou-se uma modalidade de violência que acontece no contexto escolar entre pares de adolescentes, denominada de bullying e/ou intimidação assunto que vem conquistando visibilidade nas mais diversas mídias e campos de pesquisa científica dados seu avanço e incidência em escolas públicas e privadas, frequentadas por diferentes classes sociais. A intimidação é definida como um fenômeno que ocorre através de ataques intencionais, físicos ou verbais, praticados por um ou mais sujeitos, ao longo do tempo, contra uma ou mais pessoas que estejam em situação de desvantagem física ou psicológica. Tal prática é considerada como uma violência relacional porque nega a alteridade e os direitos fundamentais de expressão subjetiva num contexto escolar, que deveria ser seguro e acolhedor. Portanto, o objetivo desta dissertação foi compreender os significados e sentidos produzidos por adolescentes, sobre as práticas de intimidação. Para tanto, foram investigados estudantes adolescentes de 16 a 18 anos (11 moças e 17 rapazes), que cursavam o 1º e o 2º ano do Ensino Médio num colégio público de excelência na cidade do Recife/PE. Os referenciais teóricos do estudo foram a psicologia sociohistórica, a psicologia cultural e a Rede de Significações. A metodologia utilizada foi a qualitativa, com uso dos recursos da observação participante e grupos focais. Nos grupos e entre pares, os adolescentes expressaram, através da técnica de construção de imagens, dos comentários e do procedimento de autoscopia, reflexões, sentimentos, depoimentos e preocupações sobre a intimidação. De todas as informações registradas, destacou-se o significado das relações horizontais, construídas ao longo dos anos entre pares, circunscritas ao contexto escolar. Principalmente as relações de amizade, base afetiva e instrumental, que configuravam diversas dinâmicas de sustentação e silenciamento diante das práticas de intimidação entre os colegas. O senso crítico as situações de exposição e desrespeito aos colegas era sacrificado a favor da manutenção da homogeneidade e da cultura do grupo de amigos, da conservação da intimidade, do apoio às práticas de intimidação, devido ao medo de perder a posição conquistada no grupo. Essa rede de interações promovia intimidações a partir dos valores culturalmente significativos para aquela escola. Intimidações que feriam e magoavam os intimidados, despertando conflitos internos e externos, os quais eram relevados por serem iniciados por amigos e ao se apresentarem mascarados pelo tom de brincadeiras, perpetuando um ciclo de violência relacional

Cerebral Pares är en paraplybenämning på permanenta störningar i hjärnans neurologiska utveckling som inträffat under de tre första levnadsåren. Ungefär två av 1000 födda barn drabbas och det finns inget botemedel. Syftet med denna litteraturstudie var att beskriva hur personer med Cerebral Pares upplever möten med andra människor. Tre självbiografiska verk med fyra olika inifrånperspektiv analyserades med kvalitativ innehållsanalys med manifest ansats, vilket resulterade i fem kategorier; att bli sedd för den jag är bakom funktionsnedsättningen, att vilja vara som alla andra trots funktionsnedsättningen, att vara i beroendeställning, att bli dömd på förhand och att mötas av respektlöshet och illa behandling. Resultatet visade att personer som levde med CP kände samhörighet när andra människor såg förbi deras funktionsnedsättning. De upplevde också att det gick åt mycket kraft när de skulle försöka vara som alla andra. Personer som levde med CP kände sig ofta särbehandlade och möttes av fördomar och att andra människor inte såg dem som jämställda personer. De upplevelser som beskrivs i denna studie kan tillsammans med vidare forskning bidra till att sjuksköterskor och annan vårdpersonal förstår dessa personer bättre och kan utforma omvårdnaden på bästa sätt.

[EN] Peer Learning in English Language for Specific Purposes The present study, inspired by the trends in Action Research and Constructive Alignment, originated from previous reflections on effective methodology most suitable for use in English for Specific Purposes (ESP) subjects, in Engineering Degree Programs. A methodology that would improve student learning outcomes, enhance motivation for knowledge acquisition and be viable in similar learning contexts is the quest of this research. Any active learning methodology is focused on both participation and interaction of students. However, it proves to be inefficient when no real involvement can be observed. This research proposes a method which aims at the acquisition of specific language competencies while enhancing the development of core competencies, as well. The main objectives of this study are to implement peer learning and collaborative work strategies so as to measure the level of acquisition of those competencies through classroom research. The research question this study attempts to answer is whether peer learning is more effective than the conventional methodology used in English for Specific Purposes subjects. The hypotheses that arise from the research question are as follows: - Peer learning in English for Specific Purposes is an effective strategy for improvement of grammar. - Peer learning in English for Specific Purposes is an effective strategy for improvement of oral comprehension. - Peer learning in English for Specific Purposes is an effective strategy for improvement of reading comprehension. - Peer learning in English for Specific Purposes is an effective strategy for improvement of written expression. - Peer learning in English for Specific Purposes is more effective than conventional methodology. To verify these hypotheses, a quasi-experimental research study was performed, in which two different learning methods were applied to two different groups of students. The control group (C) followed a conventional methodology and the experimental group (E) used peer learning, a method which enhances participation and the acquisition of core competences. The present study includes a theoretical approach and a review of similar case studies. Materials and method used in the research are described. The data obtained through pre- and post-testing of the two groups were examined in quantitative and qualitative analyses to confirm the hypotheses aforementioned. Additionally, a Likert questionnaire was used to verify that quantitative analyses were ecologically valid and to prove that peer learning in English for Specific Purposes is more effective. The analysis of results shows the benefits of peer learning in the experimental group, although the conventional methodology has proved adequate in the control group, as well. Hence, the conclusion that arises is that the differences between the two methods are not significant. Future studies on the effects of student learning styles or the influence of independent variables, among others, could reveal new results and might offer a new, different research perspective. / [ES] El aprendizaje entre pares de la lengua inglesa de especialidad El presente trabajo, inspirado por la corriente de investigación en acción y el alineamiento constructivo, surge de las reflexiones sobre cuál podría ser la metodología más adecuada en el aprendizaje del inglés como lengua extranjera, en un contexto académico de ingeniería. Una metodología que consiga mejorar los resultados de aprendizaje de los alumnos, lograr una mayor motivación por la adquisición de conocimiento y que pueda utilizarse en entornos académicos similares al de este trabajo. Las metodologías activas, que priorizan la intervención del alumno, resultan poco efectivas si no hay una responsabilidad de los alumnos en el proceso de su aprendizaje. En este trabajo se presenta una propuesta metodológica que, además de tratar de que el alumno consiga unas competencias lingüísticas específicas, fomenta el desarrollo de competencias transversales. Se trata de adquirir dichas competencias a través de una estrategia fundamentalmente colaborativa y de aprendizaje compartido, y de medir el grado de adquisición a través de la investigación en el aula. La pregunta de investigación que origina este estudio es si la metodología del aprendizaje entre pares es más efectiva que una metodología más convencional para el aprendizaje de la lengua inglesa de especialidad. Las hipótesis que se formulan en torno a esta pregunta de investigación son las siguientes: - La metodología del aprendizaje entre pares de la lengua inglesa de especialidad es una estrategia efectiva para la mejora de la gramática. - La metodología del aprendizaje entre pares de la lengua inglesa de especialidad es una estrategia efectiva para la mejora de la comprensión oral. - La metodología del aprendizaje entre pares de la lengua inglesa de especialidad es una estrategia efectiva para la mejora de la comprensión lectora. - La metodología del aprendizaje entre pares de la lengua inglesa de especialidad es una estrategia efectiva para la mejora de la expresión escrita. - La metodología del aprendizaje entre pares de la lengua inglesa de especialidad es más efectiva que una metodología más convencional. Para demostrar las hipótesis se hace un estudio cuasi experimental donde se comparan dos estrategias diferentes de aprendizaje de la lengua inglesa, en dos poblaciones diferentes. Una población control (C) sigue una metodología más convencional y una población experimental (E) sigue una metodología que fomenta la participación y competencias transversales, el aprendizaje entre pares. Este trabajo comienza con una aproximación teórica y hace referencia a estudios previos similares. Asimismo, se detallan los materiales y el método utilizados en esta investigación. A través de pruebas pre- y post-tratamiento con la población C y E, se han obtenido unos resultados con los que se ha realizado diferentes análisis cuantitativos para comprobar si se cumplen las distintas hipótesis. A través de un cuestionario Likert, cumplimentado por la población experimental, se trata de comprobar la validez ecológica de los análisis cuantitativos y reafirmar la hipótesis de que la metodología de aprendizaje entre pares de la lengua inglesa de especialidad es más efectiva. En el análisis de resultados se observa el beneficio de la metodología experimental, aunque se comprueba que la metodología más convencional también es eficaz. Por lo tanto, las diferencias entre ambas metodologías no resultan ser significativas. Estudios futuros como el efecto de los estilos de aprendizaje de la población, o la influencia de variables independientes, entre otros, podrían aportar nuevos resultados y plantear una perspectiva diferente de la investigación. / [CAT] L'aprenentatge entre pars de la llengua anglesa d'especialitat El present treball, inspirat pel corrent de recerca en acció i l'alineament constructiu, sorgeix de les reflexions sobre quina podria ser la metodologia més adequada en l'aprenentatge de l'anglés com a llengua estrangera, en un context acadèmic d'enginyeria. Una metodologia que aconseguesca millorar els resultats d'aprenentatge dels alumnes, assolir una major motivació per l'adquisició de coneixement i que puga utilitzar-se en entorns acadèmics similars al d'aquest treball. Les metodologies actives, que prioritzen la intervenció de l'alumne, resulten poc efectives si no hi ha una responsabilitat dels alumnes en el procés del seu aprenentatge. En aquest treball es presenta una proposta metodològica que, a més de tractar que l'alumne aconseguesca unes competències lingüístiques específiques, fomenta el desenvolupament de competències transversals. Es tracta d'adquirir aquestes competències a través d'una estratègia fonamentalment col·laborativa i d'aprenentatge compartit, i de mesurar el grau d'adquisició a través de la recerca en l'aula. La pregunta de recerca que origina aquest estudi és si la metodologia de l'aprenentatge entre pars és més efectiva que una metodologia més convencional per a l'aprenentatge de la llengua anglesa d'especialitat. Les hipòtesis que es formulen entorn d'aquesta pregunta de recerca són les següents: - La metodologia de l'aprenentatge entre pars de la llengua anglesa d'especialitat és una estratègia efectiva per a la millora de la gramàtica. - La metodologia de l'aprenentatge entre pars de la llengua anglesa d'especialitat és una estratègia efectiva per a la millora de la comprensió oral. - La metodologia de l'aprenentatge entre pars de la llengua anglesa d'especialitat és una estratègia efectiva per a la millora de la comprensió lectora. - La metodologia de l'aprenentatge entre pars de la llengua anglesa d'especialitat és una estratègia efectiva per a la millora de l'expressió escrita. - La metodologia de l'aprenentatge entre pars de la llengua anglesa d'especialitat és més efectiva que una metodologia més convencional. Per a demostrar les hipòtesis es fa un estudi quasi-experimental on es comparen dues estratègies diferents d'aprenentatge de la llengua anglesa, en dues poblacions diferents. Una població control (C) segueix una metodologia més convencional i una població experimental (E) segueix una metodologia que fomenta la participació i competències transversals, l'aprenentatge entre pars. Aquest treball comença amb una aproximació teòrica i fa referència a estudis previs similars. Així mateix, es detallen els materials i el mètode utilitzats en aquesta recerca. A través de proves pretractament i posttractament amb la població C i E, s'han obtingut uns resultats amb què s'han realitzat diferents anàlisis quantitatives per a comprovar si es compleixen les distintes hipòtesis. A través d'un qüestionari Likert, emplenat per la població experimental, es tracta de comprovar la validesa ecològica de les anàlisis quantitatives i reafirmar la hipòtesi que la metodologia d'aprenentatge entre pars de la llengua anglesa d'especialitat és més efectiva. En l'anàlisi de resultats s'observa el benefici de la metodologia experimental, encara que es comprova que la metodologia més convencional també és eficaç. Per tant, les diferències entre ambdues metodologies no resulten ser significatives. Estudis futurs, com l'efecte dels estils d'aprenentatge de la població, o la influència de variables independents, entre altres, podrien aportar nous resultats i plantejar una perspectiva diferent de la recerca. / Aznar Más, L. (2016). El aprendizaje entre pares de la lengua inglesa de especialidad [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61446 / TESIS

El procesamiento digital de imágenes es un área de la ciencia y la tecnología cuyo desarrollo ha crecido enormemente durante los últimos años. Este desarrollo se debe entre otras cosas a los grandes avances en la fabricación de los circuitos integrados y a las nuevas tecnologías de computación. En el ámbito del procesamiento de imágenes esta Tesis estudia el impacto del hardware y el software en un sistema de adquisición de imágenes en tiempo real que se usa en la investigación del comportamiento depredador-victima de animales marinos. Esta investigación nace del estudio de la conducta de animales marinos, y en específico en el análisis de las trayectorias de escape del camarón Litopenaeus vannamei, el registro de los eventos se graban en video y un investigador posteriormente revisa los mismos para encontrar las interacciones entre la jaiba y el camarón, y una vez detectadas dentro de los videos, se evalúa cuadro por cuadro cada una de estas interacciones para marcar en el monitor los puntos importantes, y poder calcular ángulos (manualmente en el monitor), velocidades (manualmente, en base a distancia medida en el monitor y número de cuadros transcurridos), entre otras. La respuesta inicial de escape del animal, está determinada por el movimiento rotacional y la energía cinemática con la que se mueve. En esta Tesis se plantea una solución para resolverlo de manera automática, aumentando la eficiencia de los investigadores y reduciendo los errores debido a los métodos manuales que se están utilizando. Esta Tesis tiene como objetivo fundamental generar una instrumentación (hardware y software) para el seguimiento en tiempo real de diferentes especies en el estudio de la conducta de animales marinos, en especifico, en esta Tesis los experimentos que se realizaron fueron para estudiar la conducta de camarones ante la presencia de un depredador natural (jaiba). Sin embargo los algoritmos desarrollados pueden ser adaptados fácilmente para el estudio de animales fu / Luján Ramírez, CA. (2012). ADQUISICIÓN Y PROCESAMIENTO DIGITAL DE IMÁTENES PARA LA OBTENCIÓN DE LA TRAYECTORIA DE LOS VECTORES DE POSICIÓN DEL CAMARÓN Y LA JAIBA [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/17502 / Palancia

Approximately 50 % of all people with cerebral palsy (CP) have some form of speech or language disorder. Many of these have dysarthria, a neurological disorder that causes an impaired ability to articulate and effects respiration and phonation. Many people with CP consider dysarthria to be the biggest impairment as it has a major impact on their communication. Despite this there are limited voice and speech treatments for this group of patients. The purpose of this study was to evaluate whether treatment of speech and voice functions with intensive voice treatment (LSVT LOUD) can improve the speech intelligibility in patients with dysarthria secondary to CP. Five participants (3 male and 2 female) were recruited and underwent 16 one-hour sessions of intensive voice treatment. A single-case experimental design (SCED) was used and testing occurred two weeks prior to (PRE), during (TREAT) and immediately following (POST) treatment. Measures of sound pressure level (SPL) in decibel (dB) and speech intelligibility on word and sentence level were conducted, alongside perceptual ratings of voice quality. Before and after treatment, participants answered a self-response form to evaluate their speech and communication. In addition to this the participants also estimated how effortful the treatment was. The results showed improvement in speech intelligibility and increased dB SPL on word and sentence level for four of the five participants. Perceptual ratings showed minor improvements in voice quality. Two out of five participants rated an improvement in their speech and communication. Overall the participants estimated the treatment as “very strenuous”. This study has contributed knowledge about the effects of LSVT LOUD on a new age group of people with dysarthria secondary to CP. More research is needed to draw conclusions on the effects of LSVT LOUD on speech intelligibility for people with dysarthria secondary to CP. / Ungefär 50 % av alla personer med cerebral pares (CP) har någon form av tal- eller språksvårighet. Många av dessa har dysartri, vilket innebär nedsatt artikulationsförmåga samt påverkan på andning och fonation till följd av neurologisk skada. Många personer med CP anser att dysartri är den största funktionsnedsättningen då den försvårar kommunikationen. Trots detta saknas utvärderade tal- och röstbehandlingsmetoder för patientgruppen. Syftet med denna studie var att undersöka om behandling av tal- och röstfunktionen med intensiv röstbehandling (LSVT LOUD) kan påverka talförståeligheten för patienter med dysartri sekundärt till CP. Fem deltagare rekryterades (3 manliga och 2 kvinnliga): dessa genomgick 16 behandlingssessioner med intensiv röstbehandling á 1 timme. Till studien användes en single-case experimental design (SCED) där testning utfördes två veckor innan (PRE), under (TREAT) och direkt efter (POST) behandling. Mätningar gjordes på sound pressure level (SPL) i decibel (dB) och talförståelighet på ord - och meningsnivå. Dessutom gjordes perceptuella bedömningar av röstkvaliteten. Innan och efter behandling utvärderades tal- och kommunikationsförmågan genom ett självsvarsformulär. Deltagarna skattade dessutom hur ansträngande de upplevt behandlingsperioden. Behandlingen resulterade i förbättringar för fyra av fem deltagare gällande röststyrka och ökad talförståelighet på ord- och meningsnivå. Perceptuella bedömningar visade på små förbättringar beträffande röstkvalitet. Två av fem deltagare skattade att deras tal- och kommunikationsförmåga förbättrats efter behandling. Generellt sett upplevde deltagarna behandlingen som “väldigt mycket ansträngande”. Studien har bidragit med kunskap om effekten av LSVT LOUD på en ny åldersgrupp av personer med dysartri till följd av CP. Mer forskning behövs för att kunna dra slutsatser om effekten av LSVT LOUD på talförståeligheten för personer med dysartri sekundärt till CP.

Bakgrund: Personer Cerebral pares är en heterogen grupp med skilda upplevelser av att leva med en kropp som inte fungerar som andras. Forskning har utförts på vad personer med Cerebral pares i olika åldrar har för erfarenhet av fysioterapi och fysisk aktivitet. Däremot saknas det en litteraturöversikt inom området som skulle kunna ge en djupare insikt i vad personer med Cerebral pares anser om fysioterapi och fysisk aktivitet samt faktorer som motiverar eller hindrar till detta.  Syfte: Syftet med den systematiska litteraturöversikten var att var att sammanställa tidigare utförda kvalitativa studier som undersöker vad personer med Cerebral pares har för erfarenhet av fysioterapi och fysisk aktivitet, för att beskriva faktorer som motiverar eller hindrar utförandet av fysioterapi och fysisk aktivitet, enligt ICF:s ramverk. Metod: Studien genomfördes i form av en systematisk litteraturöversikt med stöd av ENTREQ guidelines. Sökningar utfördes i databaserna PubMed och CINAHL. Inkluderade studier analyserades, kvalitetsgranskades och sammanställdes slutligen med hjälp av en deskriptiv analys, för att beskriva faktorer som motiverar eller hindrar utförandet av fysioterapi och fysisk aktivitet enligt ICF:s ramverk.  Resultat: Sökningarna resulterade i sex vetenskapliga artiklar med kvalitativ ansats. Faktorer som personer upplevde vara hinder i samband med fysioterapi och fysisk aktivitet kunde vara att leva i en kropp som inte fungerar som andras eller att inte bli accepterad av personer utan funktionsnedsättning. Samtidigt kan fysioterapi och fysisk aktivitet bidra till en känsla av frihet, självständighet och förverkligande av personliga mål. Bland unga kan det vara diffust att förstå vikten av den fysioterapeutiska interventionen, då det av föräldrar och vårdprofession ofta sätts i en komplex kontext. I vuxen ålder kan det vara lättare att ha förståelse för behovet av kontinuerlig träning och behandling. Konklusion: Resultatet visar delade åsikter om vad som motiverar eller hindrar utförandet av fysioterapi och fysisk aktivitet. Bristande underlag inom forskningsfrågan gör att det här är ett relativt outforskat område. Vidare forskning bör därför fokusera ytterligare på undersökning av vad personer med CP har för erfarenheter av fysioterapi och fysisk aktivitet, vilket kan underlätta samt förbättra utformning av fysioterapeutisk intervention och patientmöte

El objetivo de esta tesis es examinar el papel de las interacciones entre naturaleza y crianza en el desarrollo del capital humano y de la salud. En particular, si las cualidades innatas de los niños (naturaleza) pueden afectar a las características económicas y de salud no solo directamente mediante canales biológicos sino también indirectamente mediante respuestas ambientales. En el primer capítulo estudio cómo la, bien documentada, brecha escolar entre individuos con discapacidades y sin ellas está afectada por respuestas parentales y por asignación de recursos dentro de los hogares en México. Uno de los canales importantes a través de los cuales una discapacidad puede derivar en el empeoramiento del bienestar y pobreza es la falta de educación formal para las personas discapacitadas. Ya que la decisión de escolarizar y continuar en la escuela la toman, principalmente, los padres, entender cómo los padres responden ante las discapacidades de los hijos puede arrojar luz en las causas primarias de la brecha escolar. Esta es, precisamente, la meta del primer capítulo. Particularmente, analizo el nivel educativo alcanzado por individuos con discapacidades en el contexto de un modelo de asignación de recursos dentro del hogar con el objetivo de inferir si la brecha escolar asociada con las discapacidades puede ser parcialmente explicada por la respuestas parentales a las discapacidades de los hijos. En concreto, los padres podrían invertir de manera distinta en la educación de los hijos discapacitados y de los no-discapacitados dependiendo de si el comportamiento de los padres está motivado por cuestiones de eficiencia o de igualdad. Si las decisiones de los padres están motivadas por cuestiones de eficiencia, entonces los padres asignarán recursos con la intención de maximizar las ganancias esperadas totales de sus hijos. Por otro lado, si las decisiones parentales están motivadas por cuestiones de igualdad, los padres asignarán los recursos con la intención de reducir las diferencias innatas entre sus hijos. Por lo tanto, los padres que sean aversos a la desigualdad proveerán recursos adicionales a los hijos discapacitados, reasignando recursos de los hermanos sin discapacidades (reduciendo la brecha escolar, por tanto). Para analizar las respuestas de los padres ante las discapacidades de sus hijos, primero desarrollo un modelo de preferencias parentales que permite que el coste educativo difiera con los niveles de dotación de los niños, mientras que también incorpora aversión a la desigualdad en los padres. Para testar predicciones teóricas construyo un modelo econométrico basado en la variación en el tamaño de la familia y el estatus de discapacidad. Aplico esta estrategia empírica a datos censales de México. El resultado principal da soporte a la idea de que a los padres en México son aversos a la desigualdad. El segundo capítulo aprovecha avances recientes en genómica molecular para revisitar una pregunta clásica en economía: ¿cómo responden los padres a las dotaciones de los hijos y a las diferencias en dotación entre los hermanos? Uso puntuaciones poligénicas educativas -una medida basada en las variantes genéticas que predicen desempeño educativo- como un indicador de la dotación o propensión genética a la educación de los niños. Encuentro evidencia que los padres americanos de hermanos no-mellizos demuestran aversión a la desigualdad porque, dado el nivel absoluto de propensión genética a la educación de un niño, invierten menos en él o ella si su hermano/a tiene una dotación más baja, mientras que se mantienen constantes otras características específicas a nivel de hermanos y familia. Los padres de hermanos mellizos no responden significativamente a diferencias en las dotaciones genéticas de sus hijos. Esto es consistente con la idea de que es más difícil invertir de manera distinta entre hermanos que están más próximos en edad que entre hermanos que se distancian más, así que el papel que juegan los bienes públicos en las inversiones parentales se espera que sean más importantes para los primeros que para los últimos. El tercer capítulo está motivado por la escasa evidencia hasta la fecha sobre “efectos nutricionales genéticos” fuera de la familia, o también llamados efectos socio-genéticos. Específicamente, investigo si la obesidad adolescente y adulta está afectada no solo por los propios genes, sino también por los genes de sus compañeros con los que interactúan en el mismo curso durante la escuela. Estimamos que un incremento de una desviación estándar en propensión genética a obesidad de los compañeros aumenta la probabilidad de obesidad para las mujeres en 2.8 puntos porcentuales, alrededor de la mitad de la magnitud del impacto de un aumento de una desviación estándar en el propio puntaje poligénico. En el largo plazo, sin embargo, el puntaje poligénico del índice de masa corporal de los compañeros no tiene ningún efecto en la obesidad adulta, ni para hombres ni para mujeres. Analizamos los mecanismos potenciales y los resultados sugieren que los hábitos nutricionales y una percepción distorsionada del tamaño del cuerpo puede ayudar a explicar nuestros resultados en el corto plazo para las mujeres.

Bakgrund Cerebral pares är ett samlingsnamn för hjärnskador på den omogna hjärnan som kan uppstå under fosterlivet, i samband med förlossningen eller under spädbarnsperioden fram till två års ålder. Då den omogna hjärnan har en förmåga att till viss del kompensera för skadade delar och där det är stor skillnad från fall till fall, kan det vara svårt att tidigt ställa diagnosen Cerebral Pares. För föräldrarna kan det innebära en lång process fram till beskedet, där stor ovisshet råder. Bemötandet från vårdpersonalens sida har en central roll i den här processen och kan med fördel anta ett personcentrerat perspektiv. Syfte Syftet var att beskriva föräldrars upplevelse av vårdpersonalens bemötande i samband med mottagandet av beskedet om att deras barn har cerebral pares. Metod En kvalitativ design med semistrukturerade intervjuer tillämpades. Sex intervjuer genomfördes. Intervjuerna transkriberades och analyserades med innehållsanalys. Resultat Föräldrarna redogjorde för vikten av ett bra bemötande under processen då de fick beskedet om att barnet hade en CP-skada. Ett bra bemötande beskrevs av föräldrarna som personligt, informativt, empatiskt samt med känslan av att tillräckligt med tid fanns avsatt för dem. De uttryckte att behovet av stöd och uppföljning genom hela processen var viktiga faktorer för att orka med sin situation, samt att vårdpersonalen inte enbart riktade sitt fokus mot barnet. Slutsats Personcentrerad omvårdnad var en viktig aspekt vid bemötandet av föräldrar som får besked om att deras barn har en CP-skada. Det var önskvärt att kommunikationen var rak och informativ men samtidigt inkännande och bekräftande. Vad det gällde behovet av information skiftade det mellan föräldrarna i föreliggande studie och somliga uppskattade ovissheten mer än fakta.

Introduktion: Vart femte barn med Cerebral pares (CP) har knäkontraktur vid femton års ålder. Fysioterapi som är huvudbehandling av kontrakturer har beskrivits kunna vara smärtsam av personer med CP. Ökad frekvens i kontakt har varit gynnsamt för behandlingseffekt och relation till fysioterapeut har beskrivits stöttande för positiv behandlingsupplevelse. Syfte: Undersöka genomförbarhet av period av frekvent fysioterapi mot knäkontraktur. Metod:  Fyra deltagare med CP och knäkontraktur, deltog i en 8 veckors period av frekvent fysioterapeutkontakt vars syfte var att optimera individanpassning av kontrakturbehandling. Rörelseomfång mättes med goniometer, aktivitetsutförande skattades enligt Patientspecifik Funktionellskala (PSFS) samt utvärderades enligt Goal Attainment Scale (GAS). Upplevelse av perioden, inklusive hindrande och stöttande faktorer fångades via intervjuer med deltagare/assistent, förälder samt behandlande fysioterapeut. Single Subject Experimental Design (SSED) A-B användes för effektmått. Mätningar genomfördes i baslinjefas A respektive, behandlingsfas B och grafer för respektive period skapades och granskades genom visuell analys för deltagare separat. Tematisk analys (TA) användes för att beskriva viktiga teman från intervjuer. Resultat: Behandlingsperioden var genomförbar och utan negativa effekter som påverkade möjlighet att fullfölja behandling. Minskad knäkontraktur sågs hos tre deltagare och hälften av studerade knän. Måluppfyllelse för aktivitet enligt GAS uppnåddes för två deltagare, ingen ökade sin aktivitetsförmåga enligt PSFS. Stöttande faktorer som beskrevs gällde relationer, samarbete, effekter, professionalitet samt tid och plats. Hindrande faktorer sågs gällande arbetsförutsättningar och ansvarsfördelning. Slutsats: Period av frekvent fysioterapi kan vara en genomförbar metod där indikation på effekt på knäkontraktur ses för vissa individer. Kontrollerade studier med fler individer behövs för att befästa värdet av behandlingsmodellen.

Bakgrund: Cerebral pares är den vanligaste orsaken bakom fysisk funktionsnedsättning hos barn. Cerebral pares kännetecknas av motorikstörningar med spasticitet och ett samband mellan spasticitet och försämrad hälsorelaterad livskvalitet har setts. Neuromodulerande dräkt är en ny behandlingsform som syftar till att minska spasticitet genom TENS. Syfte: Syftet med studien var att mäta och beskriva funktion och livskvalitet över tid för barn och unga med cerebral pares som under en period på sex månader använt neuromodulerande dräkt.  Metod: En deskriptiv fallstudie utifrån kvantitativa och kvalitativa utfallsmått genomfördes utifrån erhållna resultat från en pågående studie. Resultat från EQ-5D-Y livskvalitet, COPM, SCI-SET, MAS samt inspelat material analyserades och sammanställdes.  Resultat: Användande av neuromodulerande dräkt minskade ej spasticitet mätt med MAS på gruppnivå men individuella skillnader framkom där spasticiteten efter sex månader i ett antal muskelgrupper uppmättes minskat. Neuromodulerande dräkt hade positiv effekt på måluppfyllelse, upplevelse av spasticitetens påverkan på vardagen samt livskvalitet. Konklusion: Neuromodulerande dräkt kan ha positiv effekt för barn och unga med cerebral pares med avseende på livskvalitet, måluppfyllelse samt upplevelse av spasticitets påverkan i vardagen. Vidare studier med större studiepopulation behövs för att kartlägga neuromodulerande dräkt som behandlingsalternativ vid cerebral pares.