[EN] We propose, based on the case study "the irrigation of the Royal Acequia of Moncada" the most important one of the "huertas" surrounding Valencia, to focus on: the process of growth in irrigated area over time, the use of water resources and the role played by political and economic elites in leading the process. The human impact on the current irrigation RAM area would go back to the beginning of the Roman colonial presence in the second century BC and the founding of the city of Valencia, with rainfed crops based on the typical Mediterranean within a parcel division based on the typical Roman land although it left few traces on the territory. From the eighth century, the consolidation of a new social group formed by Arabized Berber Islamic clans will be a commitment to a change in the model farm. With irrigation they will seek to overcome limited climate and provide more consistent production for the dietary needs of the new ethno-social group. The first option of these clans would be the use of water resources from natural springs and around them the settlement process would begin with farms as productive core housing-mark which will be the preeminent form of occupation and territorial organization for several centuries. A space that would combine the presence set of spaces inhabited and cultivated with intermediate spaces dedicated to preservation, supply of raw materials and grazing. The second option would start in the late tenth century with the construction of the bypass channel of Turia river. It was an entirely designed and built channel with successive derivations where water would get continuous and proportional to each of the farmhouses exits. The third option, up to date, started in the thirteenth century after the process of military conquest, colonization and feudalization by the Catalan-Aragonese Christian Crown and opted for continuing increasing the social option of irrigated agriculture. Space with a concentration of housing that will decrease in number and increase in size will be restructured, plus the irrigation network will expand irrigation to places where technical conditions of that time allowed. The Andalusian proportional model will be gradually replaced by one based on permanent attachment from water to land and equal rights to regulate irrigation. The result of the new process of occupation will be the creation of a space with full water use from Turia river, the Jovedat, and some external spaces to the system with the use of local water resources and the use of surplus which will be named as "Extremal". Both spaces: Extremal and Jovedat have been expanding over time with almost any relation between them despite their contiguity. The Jovedat centrally managed by an institution unanimous recognized, the Commune; the Extremal (the "Extremales") selfgoverned or exclusive managed by the municipality. Local elites, owners of economic and political power in an agrarian society, would have controlled the government of the Commune over centuries promoting a consented hiding of irrigated lawless space growth to their advantage. The profound change in the political structure that marked the begin (1931) of the 2nd Spanish Republic showed the historical beginning of a modernized management of the Commune. After the Spanish Civil War (1936-1939) a process of assimilation began with Extremal spaces by the Commune with similar rights to use the water of the River Turia. The process would have been favored by river regulation that promised greater safety provision of water resources, by the need to finance the Turia regulation works and the modernization of the canal, but also by consensus among local elites' beneficiaries in the end of the common right to water use in all the irrigated space. / [ES] Nos proponemos, a partir de un estudio de caso, el del regadío de la Real Acequia de Moncada, el más importante de la huerta de Valencia, profundizar en el proceso de crecimiento de la superficie irrigada, en el uso de los recursos hídricos y en el papel desarrollado por las élites políticas y económicas. La antropización de los espacios sobre los que se asienta el actual regadío de la RAM se remontaría al inicio de la presencia colonizadora romana en el siglo II a.C, con una agricultura de secano basada en los cultivos típicos de la trilogía mediterránea y una apropiación del espacio basada en el catastro típico romano. A partir del siglo VIII la consolidación sobre el territorio de un nuevo grupo social: grupos clánicos bereberes arabizados de religión islámica, supondrá un cambio en el modelo de explotación agrícola. Con el regadío se buscará superar el limitante climático con tal de obtener producciones más acordes con las necesidades dietéticas del nuevo grupo étnico-social. La primera opción de regadío pasaría por el aprovechamiento de los recursos hídricos autóctonos y alrededor de los cuales se iniciaría el proceso de asentamiento. La alquería como núcleo habitacional-productivo marcará la forma de ocupación y organización territorial que combinaría la presencia de islotes poblados y cultivados, con espacios intermedios dedicados a reserva, aprovisionamiento de materias primas y pastoreo. La segunda opción se iniciará a finales del siglo X con la construcción del canal derivado del río Turia. Un canal diseñado y construido en toda su extensión y que mediante sucesivas derivaciones haría llegar el agua de manera continua y proporcional a cada una de las alquerías. La tercera opción, definitiva hasta el momento actual, se inicia a partir del siglo XIII tras del proceso de conquista militar, colonización y feudalización por parte de la corona cristiana catalano-aragonesa que optará por continuar con la opción social de la agricultura irrigada. Se reestructurará el espacio y se ampliará la red de riegos buscando la irrigación de todo el espacio que los condicionantes técnicos de la época permitieron. El modelo proporcional andalusí será paulatinamente sustituido por otro basado en la adscripción permanente del agua a la parcela y a la igualdad de derechos de éstas al disfrute regular del agua. El resultado del nuevo proceso de ocupación será la creación de un espacio con pleno derecho al uso del agua del Turia, el Jovedat y unos espacios externos al sistema unidos al uso de recursos hídricos autóctonos y al aprovechamiento de sobrantes que daremos por denominar Extremal. Ambos espacios: Jovedat y Extremal habrían ido ampliándose a lo largo del tiempo en un casi completo extrañamiento del uno respecto del otro a pesar de su contigüidad. El Jovedat gestionado de forma centralizada por una institución de reconocimiento unánime, la Comuna; El Extremal (los extremales) autogestionados o con la exclusiva gestión municipal. Las élites locales, detentadoras del poder económico y político, habrían controlado el gobierno de la Comuna a lo largo del tiempo promoviendo una consentida ocultación del crecimiento alegal del espacio irrigado en su propio beneficio. El profundo cambio en la estructura política que supuso el advenimiento (1931) de la 2ª República Española puso de manifiesto la histórica ocultación y el inicio de una gestión modernizada de la Comuna. Tras de la Guerra Civil Española (1936-1939) se inició un proceso de asimilación de los espacios de Extremal por parte de la Comuna de Moncada y la equiparación de derecho al uso del agua del río Turia. El proceso se habría visto favorecido por la regulación del río que prometía una mayor seguridad del recurso hídrico, por la necesidad de financiar las obras de regulación del Turia y modernización del canal, y por el consenso entre las élites locales beneficiarias a / [CA] Ens proposem, a partir d'un estudi de cas, el del regadiu de la Reial Séquia de Moncada, el més important de l'horta de València, aprofundir en el procés de creixement de la superfície irrigada al llarg del temps, en l'ús dels recursos hídrics i en el paper desenrotllat per les elits polítiques i econòmiques en la conducció del procés. L'antropització dels espais sobre els quals s'assenta l'actual regadiu de la RAM es remuntaria a l'inici de la presència colonitzadora romana en el segle II a.C, amb una agricultura de secà basada en els cultius típics de la trilogia mediterrània i una apropiació de l'espai basada en el cadastre típic romà. A partir del segle VIII la consolidació sobre el territori d'un nou grup social: grups clanics berbers arabitzats de religió islàmica, suposarà un canvi en el model d'explotació agrícola. Amb el regadiu es buscarà superar el limit climàtic per tal d'obtindre produccions més coincidents amb les necessitats dietètiques del nou grup etnic-social. La primera opció de regadiu passaria per l'aprofitament dels recursos hídrics autòctons al voltant dels quals s'iniciaria el procés d'assentament. L'alqueria com a nucli habitacional-productiu marcarà la forma d'ocupació i organització territorial que combinaria la presència d'illots poblats i cultivats, amb espais intermedis dedicats a reserva, aprovisionament de matèries primeres i pasturatge. La segona opció s'iniciarà a finals del segle X amb la construcció del canal derivat del riu Túria.Un canal dissenyat i construït en tota la seua extensió i que per mitjà de successives derivacions faria arribar l'aigua de manera contínua i proporcional a cada una de les alqueries. La tercera opció, definitiva fins al moment actual, s'inicia a partir del segle XIII després de del procés de conquista militar, colonització i feudalització per part de la corona cristiana catalano-aragonesa que optarà per continuar amb l'opció social de l'agricultura irrigada. Es reestructurarà l'espai i s'ampliarà la xarxa de regs buscant la irrigació de tot l'espai que els condicionants tècnics de l'època van permetre. El model proporcional ndalusí serà gradualment substituït per un altre basat en l'adscripció permanent de l'aigua a la parcel¿la i a la igualtat de drets d'estes al gaudi regular de l'aigua. El resultat del nou procés d'ocupació serà la creació d'un espai amb tot el dret a l'ús de l'aigua del Túria, el Jovedat i uns espais externs al sistema units a l'ús de recursos hídrics autòctons i a l'aprofitament de sobrants que donarem per denominar Extremal. Ambdós espais: Jovedat i Extremal haurien anat ampliant-se al llarg del temps en un quasi complet estranyament de l'un respecte de l'altre a pesar de la seua contigüitat. El Jovedat gestionat de forma centralitzada per una institució de reconeixement unànime, la Comuna; L'Extremal (els extrema'ls) autogestionats o amb l'exclusiva gestió municipal. Les elits locals, detenidores del poder econòmic i polític, haurien controlat el govern de la Comuna al llarg del temps promovent una consentida ocultació del creixement alegal de l'espai irrigat en el seu propi benefici. El profund canvi en l'estructura política que va suposar l'adveniment (1931) de la 2a República Espanyola va posar de manifest la històrica ocultació i l'inici d'una gestió modernitzada de la Comuna. Després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) es va iniciar un procés d'assimilació dels espais d'Extremal per part de la Comuna de Moncada i l'equiparació de dret a l'ús de l'aigua del riu Túria. El procés s'hauria vist afavorit per la regulació del riu que prometia més seguretat del recurs hídric, per la necessitat finançar les obres de regulació del Túria i modernització del canal, i pel consens entre les elits locals beneficiàries a la fi de la igualació del dret a l'ús de l'aigua. / Sales Martínez, V. (2015). Las ampliaciones modernas en los regadíos históricos. Jovedat y Extremal de la Real Acequia de Moncada [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59407