[ES] Se espera que las futuras comunicaciones móviles experimenten una revolución técnica que vaya más allá de las velocidades de datos de Gbps y reduzca las latencias de las velocidades de datos a niveles muy cercanos al milisegundo. Se han investigado nuevas tecnologías habilitadoras para lograr estas exigentes especificaciones. Y la utilización de las bandas de ondas milimétricas, donde hay mucho espectro disponible, es una de ellas. Debido a las numerosas dificultades técnicas asociadas a la utilización de esta banda de frecuencias, se necesitan complicados modelos de canal para anticipar las características del canal de radio y evaluar con precisión el rendimiento de los sistemas celulares en milimétricas. En concreto, los modelos de propagación más precisos son los basados en técnicas de trazado de rayos deterministas. Pero estas técnicas tienen el estigma de ser computacionalmente exigentes, y esto dificulta su uso para caracterizar el canal de radio en escenarios interiores complejos y dinámicos. La complejidad de la caracterización de estos escenarios depende en gran medida de la interacción del cuerpo humano con el entorno radioeléctrico, que en las ondas milimétricas suele ser destructiva y muy impredecible. Por otro lado, en los últimos años, la industria de los videojuegos ha desarrollado potentes herramientas para entornos hiperrealistas, donde la mayor parte de los avances en esta emulación de la realidad tienen que ver con el manejo de la luz. Así, los motores gráficos de estas plataformas se han vuelto cada vez más eficientes para manejar grandes volúmenes de información, por lo que son ideales para emular el comportamiento de la propagación de las ondas de radio, así como para reconstruir un escenario interior complejo. Por ello, en esta Tesis se ha aprovechado la capacidad computacional de este tipo de herramientas para evaluar el canal radioeléctrico milimétricas de la forma más eficiente posible. Esta Tesis ofrece unas pautas para optimizar la propagación de la señal en milimétricas en un entorno interior dinámico y complejo, para lo cual se proponen tres objetivos principales. El primer objetivo es evaluar los efectos de dispersión del cuerpo humano cuando interactúa con el canal de propagación. Una vez evaluado, se propuso un modelo matemático y geométrico simplificado para calcular este efecto de forma fiable y rápida. Otro objetivo fue el diseño de un reflector pasivo modular en milimétricas, que optimiza la cobertura en entornos de interior, evitando la interferencia del ser humano en la propagación. Y, por último, se diseñó un sistema de apuntamiento del haz predictivo en tiempo real, para que opere con el sistema de radiación en milimétricas, cuyo objetivo es evitar las pérdidas de propagación causadas por el cuerpo humano en entornos interiores dinámicos y complejos. / [CA] S'espera que les futures comunicacions mòbils experimenten una revolució tècnica que vaja més enllà de les velocitats de dades de Gbps i reduïsca les latències de les velocitats de dades a nivells molt pròxims al milisegundo. S'han investigat noves tecnologies habilitadoras per a aconseguir estes exigents especificacions. I la utilització de les bandes d'ones millimètriques, on hi ha molt espectre disponible, és una d'elles. A causa de les nombroses dificultats tècniques associades a la utilització d'esta banda de freqüències, es necessiten complicats models de canal per a anticipar les característiques del canal de ràdio i avaluar amb precisió el rendiment dels sistemes cellulars en millimètriques. En concret, els models de propagació més precisos són els basats en tècniques de traçat de rajos deterministes. Però estes tècniques tenen l'estigma de ser computacionalment exigents, i açò dificulta el seu ús per a caracteritzar el canal de ràdio en escenaris interiors complexos i dinàmics. La complexitat de la caracterització d'estos escenaris depén en gran manera de la interacció del cos humà amb l'entorn radioelèctric, que en les ones millimètriques sol ser destructiva i molt impredicible. D'altra banda, en els últims anys, la indústria dels videojocs ha desenrotllat potents ferramentes per a entorns hiperrealistes, on la major part dels avanços en esta emulació de la realitat tenen a veure amb el maneig de la llum. Així, els motors gràfics d'estes plataformes s'han tornat cada vegada més eficients per a manejar grans volums d'informació, per la qual cosa són ideals per a emular el comportament de la propagació de les ones de ràdio, així com per a reconstruir un escenari interior complex. Per això, en esta Tesi s'ha aprofitat la capacitat computacional d'este tipus de ferramentes per a avaluar el canal radioelèctric millimètriques de la manera més eficient possible. Esta Tesi oferix unes pautes per a optimitzar la propagació del senyal en millimètriques en un entorn interior dinàmic i complex, per a la qual cosa es proposen tres objectius principals. El primer objectiu és avaluar els efectes de dispersió del cos humà quan interactua amb el canal de propagació. Una vegada avaluat, es va proposar un model matemàtic i geomètric simplificat per a calcular este efecte de forma fiable i ràpida. Un altre objectiu va ser el disseny d'un reflector passiu modular en millimètriques, que optimitza la cobertura en entorns d'interior, evitant la interferència del ser humà en la propagació, per a així evitar pèrdues de propagació addicionals. I, finalment, es va dissenyar un sistema d'apuntament del feix predictiu en temps real, perquè opere amb el sistema de radiació en millimètriques, l'objectiu del qual és evitar les pèrdues de propagació causades pel cos humà en entorns interiors dinàmics i complexos. / [EN] Future mobile communications are expected to experience a technical revolution that goes beyond Gbps data rates and reduces data rate latencies to levels very close to a millisecond. New enabling technologies have been researched to achieve these demanding specifications. The utilization of mmWave bands, where a lot of spectrum is available, is one of them. Due to the numerous technical difficulties associated with using this frequency band, complicated channel models are necessary to anticipate the radio channel characteristics and to accurately evaluate the performance of cellular systems in mmWave. In particular, the most accurate propagation models are those based on deterministic ray tracing techniques. But these techniques have the stigma of being computationally intensive, and this makes it difficult to use them to characterize the radio channel in complex and dynamic indoor scenarios. The complexity of characterizing these scenarios depends largely on the interaction of the human body with the radio environment, which at mmWaves is often destructive and highly unpredictable. On the other hand, in recent years, the video game industry has developed powerful tools for hyper-realistic environments, where most of the progress in this reality emulation has to do with the handling of light. Therefore, the graphic engines of these platforms have become more and more efficient to handle large volumes of information, becoming ideal to emulate the radio wave propagation behavior, as well as to reconstruct a complex interior scenario. Therefore, in this Thesis one has taken advantage of the computational capacity of this type of tools to evaluate the mmWave radio channel in the most efficient way possible. This Thesis offers some guidelines to optimize the signal propagation in mmWaves in a dynamic and complex indoor environment, for which three main objectives are proposed. The first objective has been to evaluate the scattering effects of the human body when it interacts with the propagation channel. Once evaluated, a simplified mathematical and geometrical model has been proposed to calculate this effect in a reliable and fast way. Another objective has been the design of a modular passive reflector in mmWaves, which optimizes the coverage in indoor environments, avoiding human interference in the propagation, in order to avoid its harmful scattering effects. And finally, a real-time predictive beam steering system has been designed for the mmWaves radiation system, in order to avoid propagation losses caused by the human body in dynamic and complex indoor environments. / Romero Peña, JS. (2022). Human Body Scattering Effects at Millimeter Waves Frequencies for Future 5G Systems and Beyond [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/191325

Tesis por compendio / [ES] Las tortugas bobas son organismos de gran movilidad que ocupan hábitats extensos y diversos, lo que las expone a varias amenazas que pueden afectar negativamente a la persistencia de sus poblaciones. Delinear medidas prioritarias de conservación para esta especie es todo un reto debido a la escasez del conocimiento integrado sobre su supervivencia, uso de hábitat y exposición relativa a amenazas, especialmente durante las primeras etapas de su ciclo vital. En la cuenca occidental del mar Mediterráneo esto adquiere mayor relevancia si se contextualiza en el proceso de colonización que está teniendo lugar en la zona durante la última década. Se ha registrado un aumento en el número de nidos y hembras nidificantes, para cuya protección se han tomado medidas de gestión como la reubicación de nidos y la inclusión de neonatos en programas de "head-starting". Esta coyuntura ha ofrecido una oportunidad única para incrementar el conocimiento sobre la supervivencia, dispersión y uso de hábitat de hembras nidificantes y post-neonatos de tortuga boba. Ninguna investigación previa ha realizado un seguimiento por satélite de hembras nidificantes en el Mediterráneo occidental, ni de post-neonatos mediterráneos con tamaño inferior a 35 cm. La finalidad de esta tesis es abordar las lagunas de conocimiento mencionadas y aportar herramientas para mejorar las estrategias de planificación marina dirigidas a la conservación de la tortuga boba en el Mediterráneo. Los principales objetivos fueron: i) proporcionar las primeras estimaciones empíricas de supervivencia de post-neonatos, ii) dilucidar las rutas de dispersión y el uso de hábitat en las diferentes etapas del ciclo vital, iii) identificar áreas relevantes para su protección, iv) evaluar la eficacia de las actuales áreas marinas protegidas (AMPs) para la conservación de la tortuga boba, y v) proponer medidas de conservación basadas en el análisis espacial. Para ello, se analizaron las trayectorias de 117 tortugas seguidas vía satélite entre 2003 y 2022. Estos datos incluyen las primeras trayectorias de hembras nidificantes en España y de post-neonatos mediterráneos, que se han publicado en un repositorio. Además, se realizó la primera evaluación del uso de hábitat y de AMPs por tortugas bobas marcadas en el Mediterráneo occidental, a lo largo de su ciclo vital. Los resultados de esta tesis muestran, por primera vez, la capacidad de supervivencia y dispersión, así como uso de hábitat de post-neonatos de tortuga boba en el Mediterráneo. Los mares Jónico y de Levante se identificaron como zonas potenciales de desarrollo de post-neonatos. Por otro lado, las hembras mostraron dos comportamientos diferentes durante el periodo de inter-anidación: i) fidelidad a la zona de nidificación, o ii) comportamiento exploratorio de nidificación. Durante la etapa no reproductora, la mayoría de las hembras permanecieron alimentándose en aguas oceánicas de la cuenca argelina. Además, se registró por primera vez la reemigración de esta especie para nidificar de nuevo en España, lo que confirma que las hembras pueden mostrar un cierto grado de fidelidad al lugar de nidificación entre ciclos reproductores. La presente tesis confirma la importancia de la cuenca argelina para las tortugas bobas del Mediterráneo occidental, en particular para los juveniles y adultos. Otras zonas identificadas como importantes son el sur del mar Balear, el mar de Alborán, el canal de Sicilia, el noreste de Túnez, las aguas de Malta, el mar Tirreno y el mar Jónico, según la etapa vital. El análisis de la distribución espacial de la tortuga boba también ha revelado que la distribución y cobertura actuales de las AMPs mediterráneas no contribuyen a alcanzar los objetivos de conservación para esta especie. Los resultados obtenidos en esta tesis contribuyen al conocimiento de la supervivencia y uso espacial de la tortuga boba a lo largo de su ciclo vital en el mar Mediterráneo. / [CA] Les tortugues babaues són organismes de gran mobilitat que ocupen hàbitats extensos i diversos, la qual cosa les exposa a diverses amenaces que poden afectar negativament la persistència de les seues poblacions. Delinear mesures prioritàries de conservació per a aquesta espècie és tot un repte degut a l'escassetat del coneixement integrat sobre la seua supervivència, ús d'hàbitat i exposició relativa a amenaces, especialment durant les primeres etapes del seu cicle vital. En la conca occidental de la mar Mediterrània això adquireix major rellevància si es contextualitza en el procés de colonització que està tenint lloc en la zona durant l'última dècada. S'ha registrat un augment en el nombre de nius i femelles nidificants, per a la protecció de les quals s'han pres mesures de gestió com la reubicació de nius i la inclusió de nounats en programes de "*head-*starting". Aquesta conjuntura ha oferit una oportunitat única per a incrementar el coneixement sobre la supervivència, dispersió i ús d'hàbitat de femelles nidificants i post-nounats de tortuga babaua. Cap investigació prèvia ha realitzat un seguiment per satèl·lit de femelles nidificants en el Mediterrani occidental, ni de post-nounats mediterranis amb grandària inferior a 35 cm. La finalitat d'aquesta tesi és abordar les llacunes de coneixement esmentades i aportar eines per a millorar les estratègies de planificació marina dirigides a la conservació de la tortuga babaua al Mediterrani. Els principals objectius van ser: i) proporcionar les primeres estimacions empíriques de supervivència de post-nounats, *ii) dilucidar les rutes de dispersió i l'ús d'hàbitat en les diferents etapes del cicle vital, *iii) identificar àrees rellevants per a la seua protecció, *iv) avaluar l'eficàcia de les actuals àrees marines protegides (*AMPs) per a la conservació de la tortuga babaua, i *v) proposar mesures de conservació basades en l'anàlisi espacial. Per a això, es van analitzar les trajectòries de 117 tortugues seguides via satèl·lit entre 2003 i 2022. Aquestes dades inclouen les primeres trajectòries de femelles nidificants a Espanya i de post-nounats mediterranis, que s'han publicat en un repositori. A més, es va realitzar la primera avaluació de l'ús d'hàbitat i de *AMPs per tortugues babaues marcades en el Mediterrani occidental, al llarg del seu cicle vital. Els resultats d'aquesta tesi mostren, per primera vegada, la capacitat de supervivència i dispersió, així com ús d'hàbitat de post-nounats de tortuga babaua al Mediterrani. Les mars Jònic i de Llevant es van identificar com a zones potencials de desenvolupament de post-nounats. D'altra banda, les femelles van mostrar dos comportaments diferents durant el període de *inter-implantació: i) fidelitat a la zona de nidificació, o *ii) comportament exploratori de nidificació. Durant l'etapa no reproductora, la majoria de les femelles van romandre alimentant-se en aigües oceàniques de la conca algeriana. A més, es va registrar per primera vegada la reemigració d'aquesta espècie per a nidificar de nou a Espanya, la qual cosa confirma que les femelles poden mostrar un cert grau de fidelitat al lloc de nidificació entre cicles reproductors. La present tesi confirma la importància de la conca algeriana per a les tortugues babaues del Mediterrani occidental, en particular per als juvenils i adults. Altres zones identificades com a importants són el sud de la mar Balear, la mar d'Alborán, el canal de Sicília, el nord-est de Tunísia, les aigües de Malta, la mar Tirrena i la mar Jònica, segons l'etapa vital. L'anàlisi de la distribució espacial de la tortuga babaua també ha revelat que la distribució i cobertura actuals de les *AMPs mediterrànies no contribueixen a aconseguir els objectius de conservació per a aquesta espècie. Els resultats obtinguts en aquesta tesi contribueixen al coneixement de la supervivència i ús espacial de la tortuga babaua al llarg del seu cicle vital en la mar Mediterrània. / [EN] Loggerhead sea turtles (Caretta caretta) are highly mobile organisms, which occupy diverse habitats that often span large distances, exposing them to threats that can negatively impact the ability of their populations to persist. Delineating conservation priority measures for this species is challenging since integrated knowledge on survival, habitat use and the relative exposure to threats remains scarce, especially during the early life stages. In the western Mediterranean basin this is particularly relevant when considering the current colonization process taking place in the area within the last decade. During recent years, records on nesting females and clutches have increased and, when possible, management measures such as nest relocation and head-starting programs have been undertaken. This offers a unique opportunity to fill in the knowledge gaps on survival, dispersal routes and habitat use of loggerhead nesting females and post-hatchlings. No research prior to this thesis has satellite-tracked nesting and post-nesting females in the western Mediterranean, nor Mediterranean post-hatchlings smaller than 35 cm. The present thesis aims to address the aforementioned knowledge gaps and enhance marine planning strategies for loggerhead conservation in the Mediterranean Sea. The main objectives were: i) to provide the first empirical survival estimates for head-started post-hatchlings, ii) to elucidate the dispersal routes and habitat use at different life stages, iii) to identify areas that should be considered for protection, iv) to assess the effectiveness of current marine protected areas (MPAs) and other protection measures for loggerhead conservation, and v) to propose spatial conservation measures based on research findings. To achieve these objectives, trajectories of 117 turtles satellite-tracked between 2003 and 2022 were analyzed. This dataset includes the first tracking data of nesting and post-nesting females in Spain and Mediterranean post-hatchlings, which have been made publicly available in a data repository. Moreover, the first assessment of habitat use and the use of MPAs for loggerhead sea turtles tracked from western Mediterranean thorough their life cycle was conducted. The outcomes of this thesis revealed, for the first time, the capability of survival and dispersal, as well as the habitat use of post-hatchlings in the Mediterranean Sea. The Ionian and Levant Seas were identified as potential developmental areas for post-hatchlings. Nesting females exhibited three different behaviours during the inter-nesting period: i) some degree of fidelity to a nesting area, ii) an exploratory nesting behavior, or iii) movement towards oceanic waters after tagging. In addition, the first-time remigration of this species to nest in Spain was recorded, confirming that females show some degree of nest site fidelity between breeding cycles. During the non-breeding stage, females remained in most cases foraging in oceanic waters of the Algerian basin. The present thesis has validated the significance of the Algerian basin for loggerhead sea turtles satellite-tracked from the western Mediterranean, particularly for juveniles and adults. In addition, other important areas inhabited by the loggerhead turtles were identified in the southern Balearic Sea, the Alboran Sea, the Sicilian Channel, the Northeast Tunisia, Maltese waters, the Tyrrhenian Sea and the Ionian Sea, depending on the life stage. The analysis of the spatial distribution of the loggerhead sea turtle has also revealed that the current distribution and coverage of Mediterranean MPAs are not effective in achieving this species' conservation goals. Outcomes from the present thesis significantly enhance our understanding of the survival and spatial use of the loggerhead sea turtle throughout its life cycle in the Mediterranean Sea. / I would like to express my gratitude to the Ministry of Education, Culture and Sports of Spain for the opportunity to develop this thesis under the predoctoral training grant [FPU15/01823], MEC, Spain. Satellite tagging conducted in the Valencia region was supported by the “Servicio de Vida Silvestre de la Generalitat Valenciana”. Additionally, I am thankful for the support received from the contracts: “Seguimiento mediante marcaje satelital de 10 crías de tortuga boba (Caretta caretta) nacidas en 2016 en el litoral valenciano" and "Marcaje satelital y seguimiento de hembras reproductoras de tortuga boba (Caretta caretta) ante episodios de anidación en las playas del Mediterráneo peninsular y Baleares en 2019", both contracts in the framework of the project "LIFE IP-PAF INTEMARES [LIFE15 IPE ES 012] "Gestión integrada, innovadora y participativa de la Red Natura 2000 en el medio marino español”, coordinated by the Biodiversity Foundation. Similarly, I would like to mention and thank the support received from the contract "Marcaje satelital y seguimiento de hembras reproductoras de tortuga boba (Caretta caretta) ante eventos de anidación en el litoral español" funded by the "Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico", Spain. The results of Chapter 6 "Marine protected areas and loggerhead turtles in the Mediterranean Sea" are also part of action C2.2 of the project LIFE IP INTEMARES. / Abalo Morla, S. (2023). Habitat use and distribution of the loggerhead sea turtle (Caretta caretta) in the Mediterranean Sea: Implications for marine planning strategies [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/199233 / Compendio