Type 2 diabetes mellitus (T2DM) has become a major health problem worldwide. The St. Vincent declaration emphasized the urgent need to improve the epidemiological knowledge of this disease in Europe. Within Europe, research on the link between socioeconomic position (SEP) and type 2 diabetes is scarce. The objective of this thesis was to conduct an extensive review of the current literature on socioeconomic inequalities in type 2 diabetes within European countries, while analyzing the relationship between, incidence, prevalence and mortality due to T2DM and SEP. In addition, we also analyzed trends on SEP inequalities in the prevalence of T2DM in Spain (1983-2006). Finally, we also assessed the appropriate use of health surveys with self-reported diagnosis in order to further analyze the relation between SEP and T2DM. Different sources of information were used throughout the study. The systematic review was completed using the PUBMED database while the empirical studies used data of two European projects, the EUROTHINE, SHARE and the Spanish National Health Survey (study of trends in SEP inequalities in T2DM) along with the Catalonia health surveys (study of validation). The thesis consists of 5 papers that attempt to respond to the different objectives. The studies included in this thesis suggest that socio-economic position (SEP) inequalities affect the incidence, prevalence and mortality by T2DM in Europe. These SEP inequalities are partly explained for body mass index, diet and physical activity. Moreover, these inequalities seemed to have remained constant or increased over time. Finally, health interview surveys with self-reported T2DM seems to be a good instrument to evaluate SEP inequalities in T2DM. / La Diabetis Mellitus Tipus 2 (DM2) ha esdevingut un dels principals problemes de salut a nivell mundial. La declaració de ST VINCENT emfatitzava la necessitat i la urgència de millorar-ne el coneixement epidemiològic a nivell Europeu. Els estudis a nivell europeu sobre les desigualtats per Posició Socioeconòmica (PSE) en la DM2 eren força escassos. L’objectiu d’aquesta tesi era fer una revisió extensa dels estudis publicats sobre desigualtats per PSE en la DM2 a Europa, així com analitzar la relació entre la incidència, la prevalença i la mortalitat per DM2 i la PSE. Un altre objectiu també era analitzar la tendència de les desigualtats per PSE en la prevalença de DM2 a Espanya (1983-2006). Finalment, com a objectiu també hi figurava el valorar l’ús adequat de les enquestes de salut amb auto - declaració de DM2 per tal d’avaluar les desigualtats per PSE en la DM2. Per tal de dur a terme els objectius es van emprar diferents fonts d’informació. Per tal de dur a terme la revisió sistemàtica es va emprar la base de dades de PUBMED mentre que pels estudis empírics es van utilitzar les dades de dos projectes europeus com són el projecte EUROTHINE i el SHARE i les enquestes nacionals de salut d’Espanya (per la tendència de diabetis) i de Catalunya (per la validació). La tesi consta de 5 articles que intenten donar resposta als diferents objectius. Els estudis inclosos en aquesta tesi suggereixen que existeixen desigualtats per posició socioeconòmica (SEP) en la DM2, tant en la incidència, en la prevalença com en la mortalitat a Europa. Aquestes desigualtats per PSE s’expliquen en part per l’índex de massa corporal, la dieta o l’activitat física. A més a més, aquestes desigualtats sembla que s’han mantingut constants o han crescut al llarg del temps. Finalment, s’ha vist que les enquestes de salut amb la pregunta d’auto-declaració de la diabetis són un bon instrument per avaluar les desigualtats per PSE en la DM2.

El objetivo general de esta tesis es analizar las desigualdades socioeconómicas en la mortalidad debida a lesiones por causas externas en las áreas pequeñas de diferentes ciudades europeas y españolas. En consecuencia, se han realizado cuatro estudios: el primero enfocado a validar la información recogida en los documentos estadísticos en las muertes que requieren intervención médico-legal, dos enfocados al estudio de las desigualdades socioeconómicas en la mortalidad por lesiones y el último dedicado al estudio de la evolución de dichas desigualdades. Los estudios de desigualdades son estudios de diseño ecológicos donde la unidad de análisis son las áreas pequeñas de las diferentes ciudades. La población de estudio son todos los residentes en las ciudades. Las fuentes de información utilizadas son los registros de mortalidad y el censo de población. Con el objetivo de analizar las desigualdades socioeconómicas se han utilizado modelos jerárquicos Bayesianos que tienen en cuenta la estructura espacial de los datos. Los estudios de esta tesis muestran la existencia de desigualdades socioeconómicas en la mortalidad debida a lesiones en la mayoría de ciudades estudiadas. Además, estas desigualdades se han mantenido estables o incluso han aumentado. Sin embargo, estos resultados varían según el tipo de lesión. Por último, los resultados también han evidenciado que la validez de las causas externas en el registro de mortalidad de Barcelona es escasa. / The general objective of this dissertation is to analyse socio-economic inequalities in mortality due to injuries in small areas of different Spanish and European cities. Therefore, four different studies have been done: one is focused on the validation of information obtained from the statistical documents on deaths that require medico-legal intervention, two are focused on the study of socio-economic inequalities in injury mortality and the last one is dedicated to analyse the trends of these inequalities. The inequality studies consist of an ecological design where the unit of analysis are small areas of different cities and the study population consists of all residents in the cities. The information sources used are death records and the population and housing census. In order to analyse socio-economic inequalities, hierarchical Bayesian models have been used to take into account the spatial structure of the data. The studies of this dissertation show the existence of socio-economic inequalities in mortality due to injuries in most cities studied. In addition, these inequalities have either remained stable or increased. However, these results can vary depending on the type of injury. Finally, the results have also shown that the validity of the external causes of mortality in the register of Barcelona is sparse.

[CA] A la Comunitat Valenciana s’han produït en les últimes dècades un important desenvolupament econòmic simultàniament amb profunds canvis institucionals. Des de la incorporació de Espanya a la Unió Europea, el sector agrari valencià ha incrementat la seva competitivitat, y la economia en el seu conjunt s’ha beneficiat de les elevades inversions baix la protecció de les subvencions europees (Regió Objectiu 1). Aquest canvi a afectat a les polítiques agràries, ambientals e inclús al propi marc legislatiu (descentralització de l’Estat i assumpció de competències exclusives per la Comunitat Valenciana e ingrés en la Unió Europea) però també a les polítiques agràries (Reforma de la PAC, Agenda 2000, etc.) y liberalització dels intercanvis comercials amb països tercers (Organització Mundial del Comerç). Tot açò ha suposat una creixent i diversificada competència per l’ús dels factors de producció escassos (sol, aigua i treball) i, en conseqüència, ha provocat importants i ràpids canvis en el paper que desenvolupa la agricultura en la economia valenciana. La adaptació dels agricultors als nous escenaris ha segut diversa reflectint una gran heterogeneïtat. El anàlisis de les estratègies seguides per els agricultors en resposta als canvis de les polítiques, als mercats i la competència intersectorial per els usos del sol es de gran interès per a comprendre la lògica interna del sistema. El treball que presentem proposa una tipologia dels agricultors de la Comunitat Valenciana establerta d’acord amb les variables que han provocat els majors canvis en l’ús del sol. Per tot açò, hem seleccionat municipis representatius i hem analitzat les estratègies de les categories d’agricultors tipo en els canvis de ús del sol. El anàlisi de les estratègies dels agricultors, les seves pràctiques i actituds, ens han permès conèixer la diversitat real de estratègies dels agricultors que corresponen a diferents actituds i sensibilitats front als usos del sol agrari i el medi ambient. / [ES] En la Comunidad Valenciana se ha producido en las últimas décadas un importante desarrollo económico simultáneo a profundos cambios institucionales. Desde la incorporación de España a la Unión Europea, el sector agrario valenciano ha aumentado su competitividad, y la economía en su conjunto se ha beneficiado de las elevadas inversiones bajo la protección de las subvenciones europeas (Región Objetivo 1). El cambio ha afectado a las políticas agrarias, ambientales e incluso al propio marco legislativo (descentralización del estado y asunción de competencias exclusivas por la Comunidad Valenciana e ingreso en la Unión Europea) pero también a las políticas agrarias (Reforma de la PAC, Agenda 2000, etc.) y liberalización de los intercambios comerciales con países terceros (Organización Mundial del Comercio). Ello ha supuesto una creciente y diversificada competencia por el uso de los factores de producción escasos (suelo, agua y trabajo) y, en consecuencia, ha provocado importantes y rápidos cambios en el papel que desempeña la agricultura en la economía valenciana. La adaptación de los agricultores al nuevo escenario ha sido diversa reflejando una gran heterogeneidad. El análisis de las estrategias seguidas por los agricultores en respuesta a los cambios de las políticas, los mercados y la competencia intersectorial por los usos del suelo es de gran interés para comprender la lógica interna del sistema. El trabajo que presentamos propone una tipología de los agricultores de la Comunidad Valenciana establecida de acuerdo con las variables que han provocado los mayores cambios en el uso el suelo. Por ello, hemos seleccionado municipios representativos y analizado las estrategias de los categorías de agricultores tipo en los cambios de uso del suelo. El análisis de las estrategias de los agricultores, sus prácticas y actitudes, nos ha permitido conocer la diversidad real de estrategias de los agricultores que responden a diferentes actitudes y sensibilidades hacia los usos del suelo agrario y del medio ambiente. / [EN] An outstanding economic development has taken place in the Comunidad Valencia, simultaneously with several deep institutional changes. Since the Spanish entry in the European Community, the agrarian sector of Valencia has increased its competitiveness, and the economy as a whole has profited of the high investments performed under the shelter of the European subsidies (Region Obj. 1) This institutional change has affected the agricultural policies (CAP reform, Agenda 2000, etc.), the environmental policies, and even the actual legislative framework (State decentralisation, assumption of exclusive competences by the Comunidad Valenciana and entry in the European Community), and also the liberalisation of the trade exchanges with Third Countries (WTO). All of the above has given rise to a growing and diversified competition for the scarce means of production (land, water and labour) and, as a consequence, has led to rapid, important changes in the role played by the agriculture in the Valencian economy. The farmers adaptation to the new scenario has been diverse, reflecting a great heterogeneity. The analysis of the strategies followed by farmers as an answer to changes in policies, in markets, and in those issues related to intersectorial competition in land use, has got a notable interest for the understanding of the internal logic of the system. The paper that we present here is comprehended in a wider research project carried out for the JRC (Spatial Impact of Rural Environments EU Policies: A regional Comparative Analysis of Land Use Changes. Ispra 2001), in which we propose a typology of the Mediterranean agricultures in the Comunidad Valenciana, according to the most important variables affecting land use changes. Thus, we are able to select a few representative municipalities for each category, in which we carry out an analysis of the strategies adopted by several categories of farmers as an answer to changes in the independent variable. The analysis of the farmers opinions, their practices and their attitudes, allows for checking the existence of a real diversity of strategies between farmers, that may correspond to different attitudes and sensitivities towards the land and environment management. / Calafat Marzal, MC. (2004). Contribución al estudio de los cambios de uso del suelo en la Comunidad Valenciana [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/135294

L'organització del treball artesà de les societats preindustrials en gremis o confraries d'ofici semblava reforçar les tesis que postulaven la rigidesa i la immobilitat de les societats d'Antic Règim. Però, els pocs treballs realitzats a Catalunya sobre les estratègies familiars adoptades pels menestrals han apuntat que la transmissió intergeneracional de l'ofici i les estratègies matrimonials dirigides a casar-se amb membres del mateix entorn professional potser no es donaven d'una manera tan general com la historiografia havia subratllat. Aquestes haurien estat dues de les fórmules seguides per les famílies menestrals a fi de preservar un patrimoni força eteri en un marc econòmic ple d'incerteses i serien les responsables de la imatge de societats estàtiques o poc mòbils. Respondre aquestes dues qüestions és el punt de partida d'aquest treball. Per dur-lo a terme s'han analitzat les estratègies familiars dels menestrals d'un centre urbà català, Mataró, entre els segles XVII i XIX. / La organización del trabajo artesanal de las sociedades preindustriales en gremios o cofradías de oficio parecía reforzar las tesis que postulaban la rigidez y la inmovilidad de las sociedades de Antiguo Régimen. Pero, los pocos trabajos sobre las estrategias familiares seguidas por las familias menestrales basados en Cataluña, han apuntado como la transmisión intergeneracional del oficio y las estrategias matrimoniales dirigidas a casarse con miembros del mismo entorno profesional, quizá no se daban tan extensiblemente como siempre había subrayado la historiografía. Éstas habrían estado dos de las fórmulas seguidas por las familias menestrales para preservar un patrimonio bastante etéreo en un marco económico lleno de incertidumbre y serian las responsables de la imagen de sociedades estáticas o poco móviles. Responder a estas dos preguntas es el punto de partida de este estudio. Para ello, se han analizado las estrategias familiares de los menestrales de un centro urbano catalán, Mataró, entre los siglos XVII y XIX. / The organization of the home-produced work in pre-industrial societies in guilds or brotherhoods seemed to reassert the thesis which postulates the rigidity and immovability of societies during the Old Regime. But the few jobs done in Catalonia about the familiar strategies adopted by artisans, have pointed out that the intergenerational transmission of professions and marriage strategies in order to get married to members from the same professional area was not as usual as the historiography had shown. These strategies had been two of the ways followed by families of artisans in order to preserve an ethereal patrimony in an economical setting full of uncertainties, and they would be the responsible of the static and immovable societies. The aim of this study is to answer these two questions. In order to do so, familiar strategies of artisans from Mataró, an urban Catalan settlement during the XVIIth-XIXth centuries, have been analysed.