[ES] Los recintos de culto son construcciones patrimoniales de importantes valores culturales, históricos, artísticos y arquitectónicos. Además, presentan una sonoridad característica que debe ser objeto de especial protección. En este sentido, la Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura (UNESCO) ha reconocido el sonido de los recintos de culto como una parte importante de nuestro patrimonio cultural inmaterial, estableciendo como prioridad su preservación. En este ámbito, la acústica virtual se presenta como una herramienta muy eficaz para el estudio del patrimonio sonoro de los recintos de culto. A través de simulaciones acústicas, es posible analizar en detalle el comportamiento acústico de los diferentes espacios y estudiar la evolución sonora de los templos. La acústica virtual permite predecir y percibir el resultado acústico de cualquier propuesta de intervención antes de su realización práctica, con lo que se presenta una nueva variable a tener en cuenta a la hora de afrontar la restauración del patrimonio: la acústica arquitectónica. Asimismo, la simulación acústica y visual ofrece la posibilidad de realizar turismo virtual por los recintos de culto, fomentando el estudio y disfrute de sus valores patrimoniales. Con todo ello, en esta investigación se ha aplicado la acústica virtual en el estudio del patrimonio sonoro, tanto interior como exterior, de la Catedral de Valencia. / [CA] Els recintes de culte són construccions patrimonials d'importants valors culturals, històrics, artístics i arquitectònics. A més, presenten una sonoritat característica que ha de ser objecte d'especial protecció. En aquest sentit, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) ha reconegut el so dels recintes de culte com una part important del nostre patrimoni cultural immaterial, establint com a prioritat la seua preservació. En aquest àmbit, l'acústica virtual es presenta com una eina molt eficaç per a l'estudi del patrimoni sonor dels recintes de culte. A través de simulacions acústiques, és possible analitzar detalladament el comportament acústic dels diferents espais i estudiar l'evolució sonora dels temples. L'acústica virtual permet predir i percebre el resultat acústic de qualsevol proposta d'intervenció abans de la seua realització pràctica, amb el que es presenta una nova variable a tindre en compte a l'hora d'afrontar la restauració del patrimoni: l'acústica arquitectònica. Així mateix, la simulació acústica i visual ofereix la possibilitat de realitzar turisme virtual pels recintes de culte, fomentant l'estudi i gaudi dels seus valors patrimonials. Amb tot això, en aquesta investigació s'ha aplicat l'acústica virtual en l'estudi del patrimoni sonor, tant interior com exterior, de la Catedral de València. / [EN] Places of worship are patrimonial constructions of important cultural, historical, artistic and architectural values. In addition, they have a characteristic sound that must be the object of special protection. In this sense, the United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization (UNESCO) has recognized the sound of places of worship as an important part of our intangible cultural heritage, establishing its preservation as a priority. In this field, virtual acoustics is presented as a very effective tool for studying the sound heritage of places of worship. Through acoustic simulations, it is possible to analyze in detail the acoustic behavior of different spaces and study the sound evolution of temples. Virtual acoustics makes possible to predict and perceive the acoustic result of any intervention proposal before its practical implementation, thus presenting a new variable to consider when dealing with heritage restoration: architectural acoustics. Likewise, acoustic and visual simulation offers the possibility of carrying out virtual tourism around places of worship, promoting the study and enjoyment of their heritage values. With all this, in this research virtual acoustics has been applied in the study of the sound heritage, both inside and outside, of the Cathedral of Valencia. / Gracias al Ministerio de Ciencia e Innovación por los proyectos de investigación BIA2012-36896 y BIA2016-76957-C3-3-R en los que se enmarca este trabajo. / Díaz Rubio, E. (2023). La acústica virtual como herramienta para el estudio del patrimonio arquitectónico. Aplicación en la Catedral de Valencia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/193837

[ES] La música tropical realizada en el departamento colombiano de Antioquia en las décadas de 1960 y 1970 marcó el rumbo musical y comercial en la historia de la industria discográfica del país. Artistas y agrupaciones de gran trayectoria y trascendencia tuvieron en esta época la oportunidad de revolucionar la música juvenil con influencias del rock anglosajón y norteamericano y la música tropical tradicional de la costa atlántica colombiana. Para el estudio que motiva esta investigación es necesario tener en cuenta tanto las etapas previas como las posteriores a la época en cuestión. Primero, la historia, con las orquestas de los maestros Lucho Bermúdez y Edmundo Arias, al mejor estilo de las big band; segundo, el progreso, cuando la industria musical de Medellín, la capital de Antioquia, se identificó con lo que hoy es llamada "música raspa" o "chucu-chucu". Todo esto permitirá aprehender este lapso de tiempo como un legado de tradición e imaginario colectivo en el sentir musical bailable colombiano. A partir de este contexto social y cultural, el trabajo se enfoca en la construcción de un análisis estético sonoro de los diferentes procesos de la producción musical en torno a los roles específicos que involucran la cadena de producción artística y comercial, y que permitieron la construcción y consolidación de un sonido y una estética particulares. Las empresas discográficas disponían de grandes orquestas que permitían a los músicos y a los productores musicales desarrollar su creatividad en los géneros tradicionales en Colombia, ya fueran músicos populares empíricos o profesionales con educación formal. Este hecho dió las bases necesarias para realizar un análisis entre el paradigma de la música popular y su constante confrontación frente la música de arte occidental impartida en las academias formales. Desde el punto de vista técnico, esta época vivió importantes cambios, debido en gran parte a una tecnología del audio siempre cambiante, que permitió a los músicos, los ingenieros y los productores musicales dar rienda suelta a su imaginación en torno a temáticas y narrativas alrededor de la música tropical colombiana; este análisis permite determinar la influencia de la tecnología en la evolución de la estética sonora, así como también la influencia de la misma tecnología en las estrategias propias del mercadeo y del negocio de la música de la época. Un último análisis hará un comparativo entre la música tropical tradicional bailable de estos años y la realizada a modo de "reencauche" -de éxito efímero-, que pretendía imponer un nuevo sonido "digital" a aquellas grabaciones y convertirlas en éxitos. Se espera así realizar un trabajo que abarque los temas más importantes relacionados con la producción sonora, los sistemas y las formas de registro que permitieron a esta generación -de la que muchos de sus protagonistas aún viven- consolidar un estilo musical y, sobre todo, una estética sonora que trascendió las fronteras y marcó el devenir cultural y patrimonial en la música colombiana. / [CA] La música tropical realitzada en el departament colombià de Antioquia en les dècades de 1960 i 1970 va marcar el rumb musical i comercial en la història de la indústria discogràfica del país. Artistes i agrupacions de gran trajectòria i transcendència van tenir en aquesta època l'oportunitat de revolucionar la música juvenil amb influències del rock anglosaxó i nord-americà i la música tropical tradicional de la costa atlàntica colombiana. Per a l'estudi que motiva aquesta recerca és necessari tenir en compte tant les etapes prèvies com les posteriors a l'època en qüestió. Primer, la història, amb les orquestres dels mestres Lluito Bermúdez i Edmundo Arias, al millor estil de les big band; segon, el progrés, quan la indústria musical de Medellín, la capital de Antioquia, es va identificar amb el que avui és anomenada "música espina" o "chucu-chucu". Tot això permetrà aprehendre aquest lapse de temps com un llegat de tradició i imaginari col·lectiu en el sentir musical ballable colombià. A partir d'aquest context social i cultural, el treball s'enfoca en la construcció d'una anàlisi estètica sonora dels diferents processos de la producció musical entorn dels rols específics que involucren la cadena de producció artística i comercial, i que van permetre la construcció i consolidació d'un so i una estètica particulars. Les empreses discogràfiques disposaven de grans orquestres que permetien als músics i als productors musicals desenvolupar la seva creativitat en els gèneres tradicionals a Colòmbia, ja anessin músics populars empírics o professionals amb educació formal. Aquest fet **dió les bases necessàries per a realitzar una anàlisi entre el paradigma de la música popular i la seva constant confrontació front la música d'art occidental impartida en les acadèmies formals. Des del punt de vista tècnic, aquesta època va viure importants canvis, degut en gran part a una tecnologia de l'àudio sempre canviant, que va permetre als músics, els enginyers i els productors musicals donar curs a la seva imaginació entorn de temàtiques i narratives al voltant de la música tropical colombiana; aquesta anàlisi permet determinar la influència de la tecnologia en l'evolució de l'estètica sonora, així com també la influència de la mateixa tecnologia en les estratègies pròpies del mercadeig i del negoci de la música de l'època. Una última anàlisi farà un comparatiu entre la música tropical tradicional ballable d'aquests anys i la realitzada a manera de reencauche" -d'èxit efímer-, que pretenia imposar un nou so "digital" a aquells enregistraments i convertir-les en èxits. S'espera així fer un treball que abasti els temes més importants relacionats amb la producció sonora, els sistemes i les formes de registre que van permetre a aquesta generació -de la qual molts dels seus protagonistes encara viuen- consolidar un estil musical i, sobretot, una estètica sonora que va transcendir les fronteres i va marcar l'esdevenir cultural i patrimonial en la música colombiana. / [EN] Tropical music performed in the Colombian department of Antioquia in the 1960s and 1970s set the musical and commercial course in the history of the country's recording industry. Artists and groups of great trajectory and transcendence had at this time the opportunity to revolutionize youth music with influences from Anglo-Saxon and North American rock and traditional tropical music from the Colombian Atlantic coast. For the study that motivates this research, it is necessary to take into account both the previous and subsequent stages of the period in question. First, history, with the orchestras led by maestros Lucho Bermúdez and Edmundo Arias, in the best big band style; second, progress, when the music industry of Medellin, the capital of Antioquia, became identified with what is now called "scraping music (música raspa)" or "chucu-chucu". All this will allow us to apprehend this period as a legacy of tradition and collective imagination in the Colombian dance musical feeling. From this social and cultural context, the work focuses on the construction of a sound aesthetic analysis of the different processes of musical production around the specific roles that involve the chain of artistic and commercial production and that allowed the construction and consolidation of a particular sound and aesthetic. Record companies had large orchestras that allowed musicians and music producers to develop their creativity in traditional genres in Colombia, whether they were empirical popular musicians or professionals with formal education. This fact gave the necessary bases to carry out an analysis between the paradigm of popular music and its constant confrontation with Western traditional music taught in formal academies. From a technical point of view, this era saw significant changes, due in large part to an ever-changing audio technology, which allowed musicians, engineers and music producers to unleash their imaginations around themes and narratives of Colombian tropical music. This analysis allows us to determine the influence of technology in the evolution of sound aesthetics, as well as the influence of the same technology in the strategies of marketing and the music business of the time. A final analysis will make a comparison between the traditional tropical dance music of these years and that made as a "re-treading" -of ephemeral success-, which sought to impose a new "digital" sound on those recordings and turn them into hits. In this way, it is hoped to carry out a work that covers the most important issues related to sound production, systems and forms of recording that allowed this generation to consolidate a musical style -many of whose protagonists are still alive-. Above all, a sound aesthetic that transcended borders and marked the cultural and patrimonial evolution of Colombian music. / Caballero Parra, CA. (2023). La producción musical en Colombia en las décadas de 1960 y 1970. Formas de registro y estética sonora de la música tropical colombiana [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/192511