In the master thesis a terminological glossary of energy economics was developed. Actuality of the research is determined by the necessity to compile a logically structured glossary of the energy economy, corresponding to the current developmentsin this industry, and very fragmented information relating to it. The object of the research is the German-language terminological units of the subject area energy economy (Gr.: ENERGIEWIRTSCHAFT) with translation into Russian. Theoretical significance: extensive materials related to the problems of the classification of terminology and the development of a glossarywas analyzed and systematized, a sequential algorithm for working on its compilationwas also described. Practical significance is based on the fact that the developed glossary performs both informational and educational functions, so it can be used in working with students of language specialties in practical classes on the translation of special texts. / В магистерской диссертации разработан терминологический глоссарий экономики энергетики. Актуальность темы определяется необходимостью составления логически структурированного глоссария экономики энергетики, соответствующего актуальному развитию данной отрасли, и весьма разрозненной информацией, относящейся к ней. Объектом исследования являются немецкоязычные терминологические единицы предметной области ENERGIEWIRTSCHAFT/ ЭКОНОМИКА ЭНЕРГЕТИКИ с переводом на русский язык. Теоретическая значимость: в работе произведены анализ и систематизация обширного материала, связанного с проблемами классификации терминологии и разработки глоссария, а также описан последовательный алгоритм работы над его составлением. Практическая значимость основана на том, что разработанный глоссарий выполняет как информационную, так и учебную функции, поэтому он может быть использован в работе со студентами языковых специальностей на практических занятиях по переводу специальных текстов.

Данная магистерская диссертационная работа посвящена исследованию особенностей терминологических глоссариев и разработке двуязычного глоссария для использования во врачебной кардиологической практике. Актуальность исследования обусловлена тем, что в современной лингвистике мы можем наблюдать постоянный рост интереса к проблемам терминологии, Особый интерес вызывает проблема перевода медицинской терминологии, обусловленная тем, что вместе с развитием медицины терминология в данной области постоянно обновляется, а лексика усложняется. Стоит также отметить проблему большого объёма узкоспециальной терминологии. Выбор темы был обусловлен практической необходимостью перевода англоязычного текста материала научного исследования в области кардиологии. Первая глава исследования является теоретической базой, в которой описываются терминологические глоссарии как объект лингвистического исследования, методические подходы и особенности составления специализированных глоссариев. Во второй главе описывается проектирование структуры и содержания глоссария, проводится анализ терминологических единиц на основании разработанного глоссария. В заключении делаются выводы о возможности применения данного глоссария при переводе англоязычных текстов научных исследований, прилагается разработанный терминологический глоссарий. / This master's thesis is devoted to the study of the features of terminological glossaries and the development of a bilingual glossary for use in medical cardiology practice. The relevance of the research is due to the fact that in modern linguistics we can observe a constant increase in interest in the problems of terminology, the problem of translating medical terminology is of particular interest, due to the fact that along with the development of medicine, terminology in this field is constantly being updated and vocabulary is becoming more complicated. It is also worth noting the problem of a large volume of highly specialized terminology. The choice of the topic was determined by the practical need to translate the English-language text of the scientific research material in the field of cardiology. The first chapter of the study is a theoretical framework that describes terminological glossaries as an object of linguistic research, methodological approaches and features of compiling specialized glossaries. The second chapter describes the design of the structure and content of the glossary, analyzes the terminological units based on the developed glossary. In conclusion, conclusions are drawn about the possibility of using this glossary in the translation of English-language texts of scientific research, a developed terminological glossary is attached.

La description des termes dans les ressources terminologiques traditionnelles se limite à certaines informations, comme le terme (principalement nominal), sa définition et son équivalent dans une langue étrangère. Cette description donne rarement d’autres informations qui peuvent être très utiles pour l’utilisateur, surtout s’il consulte les ressources dans le but d’approfondir ses connaissances dans un domaine de spécialité, maitriser la rédaction professionnelle ou trouver des contextes où le terme recherché est réalisé. Les informations pouvant être utiles dans ce sens comprennent la description de la structure actancielle des termes, des contextes provenant de sources authentiques et l’inclusion d’autres parties du discours comme les verbes. Les verbes et les noms déverbaux, ou les unités terminologiques prédicatives (UTP), souvent ignorés par la terminologie classique, revêtent une grande importance lorsqu’il s’agit d’exprimer une action, un processus ou un évènement. Or, la description de ces unités nécessite un modèle de description terminologique qui rend compte de leurs particularités. Un certain nombre de terminologues (Condamines 1993, Mathieu-Colas 2002, Gross et Mathieu-Colas 2001 et L’Homme 2012, 2015) ont d’ailleurs proposé des modèles de description basés sur différents cadres théoriques. Notre recherche consiste à proposer une méthodologie de description terminologique des UTP de la langue arabe, notamment l’arabe standard moderne (ASM), selon la théorie de la Sémantique des cadres (Frame Semantics) de Fillmore (1976, 1977, 1982, 1985) et son application, le projet FrameNet (Ruppenhofer et al. 2010). Le domaine de spécialité qui nous intéresse est l’informatique. Dans notre recherche, nous nous appuyons sur un corpus recueilli du web et nous nous inspirons d’une ressource terminologique existante, le DiCoInfo (L’Homme 2008), pour compiler notre propre ressource. Nos objectifs se résument comme suit. Premièrement, nous souhaitons jeter les premières bases d’une version en ASM de cette ressource. Cette version a ses propres particularités : 1) nous visons des unités bien spécifiques, à savoir les UTP verbales et déverbales; 2) la méthodologie développée pour la compilation du DiCoInfo original devra être adaptée pour prendre en compte une langue sémitique. Par la suite, nous souhaitons créer une version en cadres de cette ressource, où nous regroupons les UTP dans des cadres sémantiques, en nous inspirant du modèle de FrameNet. À cette ressource, nous ajoutons les UTP anglaises et françaises, puisque cette partie du travail a une portée multilingue. La méthodologie consiste à extraire automatiquement les unités terminologiques verbales et nominales (UTV et UTN), comme Ham~ala (حمل) (télécharger) et taHmiyl (تحميل) (téléchargement). Pour ce faire, nous avons adapté un extracteur automatique existant, TermoStat (Drouin 2004). Ensuite, à l’aide des critères de validation terminologique (L’Homme 2004), nous validons le statut terminologique d’une partie des candidats. Après la validation, nous procédons à la création de fiches terminologiques, à l’aide d’un éditeur XML, pour chaque UTV et UTN retenue. Ces fiches comprennent certains éléments comme la structure actancielle des UTP et jusqu’à vingt contextes annotés. La dernière étape consiste à créer des cadres sémantiques à partir des UTP de l’ASM. Nous associons également des UTP anglaises et françaises en fonction des cadres créés. Cette association a mené à la création d’une ressource terminologique appelée « DiCoInfo : A Framed Version ». Dans cette ressource, les UTP qui partagent les mêmes propriétés sémantiques et structures actancielles sont regroupées dans des cadres sémantiques. Par exemple, le cadre sémantique Product_development regroupe des UTP comme Taw~ara (طور) (développer), to develop et développer. À la suite de ces étapes, nous avons obtenu un total de 106 UTP ASM compilées dans la version en ASM du DiCoInfo et 57 cadres sémantiques associés à ces unités dans la version en cadres du DiCoInfo. Notre recherche montre que l’ASM peut être décrite avec la méthodologie que nous avons mise au point. / The description of terms in traditional terminological resources is limited to certain details, such as the term (which is usually a noun), its definition, and its equivalent. This description seldom takes into account other details, which can be of high importance for the users, especially if they consult resources to enhance their knowledge of the domain, to improve professional writing, or to find contexts where the term is realized. The information that might be useful includes the description of the actantial structure of the terms, contexts from authentic resources and the inclusion of other parts of speech such as verbs. Verbs and deverbal nouns, or predicative terminological units (PTUs), which are often ignored by traditional terminology, are of great importance especially for expressing actions, processes or events. But the description of these units requires a model of terminological description that takes into account their special features. Some terminologists (Condamines 1993, Mathieu-Colas 2002, Gross et Mathieu-Colas 2001 et L’Homme 2012, 2015) proposed description models based on different theoretical frameworks. Our research consists of proposing a methodology of terminological description of PTUs of the Arabic language, in particular Modern Standard Arabic (MSA), according to the theory of Frame Semantics of Fillmore (1976, 1977, 1982, 1985) and its application, the FrameNet project (Ruppenhofer et al. 2010). The specialized domain in which we are interested is computing. In our research, we compiled a corpus that we collected from online material and we based our method on an existing online terminological resource called the DiCoInfo (L’Homme 2008) in our pursuit to compile our own. Our objectives are the following. First, we will lay the foundations of an MSA version of the aforementioned resource. This version has its own features: 1) we target specific units, namely verbal and deverbal PTUs; 2) the developed methodology for the compilation of the original DiCoInfo should be adapted to take into account a Semitic language. Afterwards, we will create a framed version of this resource. In this version, we organize the PTUs in semantic frames according to the model of FrameNet. Since this frame version has a multilingual dimension, we add English and French PTUs to the resource. Our methodology consists of automatically extracting the verbal and nominal terminological units (VTUs and NTUs) such as Ham~ala (حمل) (download). To do this, we integrated the MSA to an existing automatic extractor, TermoStat (Drouin 2004). Then, with the help of terminological validation criteria, we validate the terminological status of the candidates. After the validation, we create terminological files with an XML editor for each VTU and NTU. These files contain elements, such as the actantial structure of the PTUs and up to 20 annotated contexts. The last step consists of creating semantic frames from the MSA PTUs. We also associate English and French PTUs to the created frames. This association resulted in the creation of a second terminological resource called “DiCoInfo: A Framed Version”. In this resource, the PTUs that share the same semantic features and actantial structures are organized in semantic frames. For example, the semantic frame Product_development groups PTUs such as Taw~ara (طور) (develop), to develop and développer. As a result of our methodology, we obtained a total of 106 PTUs in MSA compiled in the MSA version of DiCoInfo and 57 semantic frames associated to these units in the framed version. Our research shows that the MSA can be described using the methodology that we set up.

L'objectiu principal d'aquesta tesi és dissenyar un model d'un Sistema d'Extracció Automàtica de Candidats a Unitats de Significació Especialitzada (SEACUSE) basat en fonaments lingüístics de diferents tipus i adequat a les necessitats d'unes activitats professionals concretes.Per fer-ho, en el primer capítol es descriu els sistemes d'extracció automàtica de candidats a terme (SEACAT) i s'analitza i valora els principals SEACAT amb l'objectiu d'elaborar un estat de la qüestió en aquest camp que evidenciï les característiques i sobretot les limitacions d'aquests sistemes.En el segon capítol, en primer lloc, es validen les hipòtesis que vam postular en el treball de recerca sobre els patrons estructurals de les UTP i en segon lloc a comprovar les principals limitacions dels SEACAT que es basen en patrons morfosintàctics. Aquestes limitacions es manifesten en dos aspectes: el silenci (unitats pertinents no detectades per l'extractor) i el soroll (unitats no pertinents presentades com si ho fossin).Les dades que es desprenen de l'anàlisi del silenci i el soroll s'estudien en el tercer i quart capítol, respectivament. Així, primer s'analitzen els tipus i les causes de silenci que produeixen els SEACAT, i tot seguit els tipus i les causes del soroll generat per aquests sistemes.El cinquè proposa elements i estratègies perquè un sistema d'extracció automàtica redueixi el silenci i el soroll, i d'aquesta manera aconsegueixi que els seus resultats s'acostin més al reconeixement i delimitació manuals de les unitats de significació especialitzada.El sisè capítol introdueix el punt de vista de l'usuari i planteja el fet que no totes les activitats professionals requereixen els mateixos tipus ni el mateix nombre d'unitats especialitzades d'un text. Aquesta hipòtesi és verificada a través d'una prova experimental basada en les necessitats de quatre activitats professionals diferents.I, finalment, en el setè capítol, s'exposa una proposta de model de SEACUSE que, a més de les estratègies plantejades en el capítol cinquè, té en compte les finalitats dels professionals a l'hora de presentar els resultats. / El objetivo principal de esta tesis es diseñar un modelo de un Sistema de Extracción Automática de Candidatos a Unidades de Significación Especializada (SEACUSE) basado en fundamentos lingüísticos diferentes y adecuado a las necesidades de unas actividades profesionales concretas.En el primer capítulo se describen los sistemas de extracción automática de candidatos a término (SEACAT) y se analizan y valoran los principales SEACAT con el objetivo de elaborar un estado de la cuestión en este campo que evidencie las características y sobre todo las limitaciones de estos sistemas.En el segundo capítulo, primeramente, se validan las hipótesis que postulamos en el proyecto de investigación previo a la tesis doctoral sobre los patrones estructurales de las UTP y después se comprueba las principales limitaciones de los SEACAT que se basan en patrones morfosintácticos. Estas limitaciones se manifestar en dos aspectos: el silencio (unidades pertinentes no detectadas por el extractor) y el ruido (unidades no pertinentes presentadas como si lo fueran).Los datos que se desprenden del análisis del silencio y del ruido se estudian en los capítulos tercero y cuarto, respectivamente. Así, primero se analizan los tipos y las causas de silencio que producen los SEACAT, y seguidamente los tipos y las causas del ruido generado por estos sistemas.El quinto propone elementos y estrategias para que un sistema de extracción automática reduzca el silencio y el ruido, y de esta manera consiga que sus resultados se aproximen más al reconocimiento y delimitación manuales de las unidades de significación especializada.El sexto capítulo introduce el punto de vista del usuario y plantea el hecho de que no todas las actividades profesionales requieren los mismos tipos ni el mismo número de unidades especializadas de un texto. Esta hipótesis se verifica a través de una prueba experimental basada en las necesidades de cuatro actividades profesionales diferentes.Y, finalmente, en el último capítulo, se expone una propuesta de un modelo de SEACUSE que, además de las estrategias planteadas en el quinto capítulo, tiene en cuenta las finalidades de los profesionales en la presentación de los resultados. / The main objective of this dissertation is to design a model for an Automatic Extraction System for Candidates of Specialized Meaning Units (AESCSMU) based upon different types of linguistic foundations that are adequate to meet the needs of concrete professional activities.To achieve this purpose, the first chapter describes the automatic extraction systems for term candidates (AESTCs). It also analyzes and makes an evaluation of the main AESTCs with the purpose of presenting the state of the issue in this field of knowledge, while showing the characteristics and, above all, the limitations of these systems.The second chapter validates, in the first place, the hypotheses that are going to be taken for granted during the research project about the structural patterns of the multiword units, and, in the second place, tests the main limitations of the AESTCs that are based upon morphosyntactic patterns. These limitations become manifest in two aspects: silence (when the extractor does not detect pertinent units) and noise (when non-pertinent units are presented as if they were pertinent).Data derived from the analysis of silence and noise are studied both on the third and fourth chapters. There, we first analyze the types and causes of silence produced by the AESTCs, and then the types and causes of the noise generated by these systems.The fifth chapter proposes elements and strategies so that automatic extraction systems may reduce silence as well as noise. This way we can accomplish that their results may come closer to the manual identification and delimitation of specialized meaning units.The sixth chapter introduces of the user's point of view, and states the fact that not all the professional activities require the same type and the same number of specialized units from a text. This hypothesis is verified through an experimental test based upon the needs of four different professional activities.Finally, the seventh and last chapter proposes a possible model of an AESCSMU that, besides the strategies presented on chapter five, considers the goals of professionals at the time of presenting the results.