Les transformacions experimentades en el món del voluntariat social, especialment durant el darrer quart de segle, tant pel que fa al creixement (increment considerable del nombre de voluntaris) com a la diversificació (ampliació dels àmbits d'atenció), i també a l'orientació donada (diferències entre el voluntariat tradicional i el modern), requereix una seriosa reflexió sobre el paper del voluntari/a social, especialment pel que fa a les característiques d'aquest moviment i a la manera de millorar qualitativament la tasca que desenvolupa. D'aquesta preocupació i d'aquesta necessitat sorgeixen els objectius de la tesi: conèixer les necessitats de formació que té el voluntari social, esbrinar el percentatge de voluntaris socials que, a Catalunya, reben formació i quin tipus de formació reben, detectar quina relació hi ha entre la formació del voluntari i el grau de satisfacció que sent, i conèixer el grau d'adequació que existeix entre la formació rebuda i la pràctica realitzada.