Aquesta tesi ha tingut com a objectiu, l'estudi dels processos de funcionament institucional en el marc de l'actual sistema escolar i el papel que hi tenen els conflictes. S'ha fet un estudi integrat entre les estructures i les pràctiques socials. Bàsicament l'anàlisi es centra en les estructures contextuals, ja siguin generals o especifiques que tenen com a resultat una determinada acció col.lectiva.S'ha tractat de fer possible una anàlisi que integri les formes dinàmiques de l'anàlisi estructural amb la comprensió de l'acció dels subjectes socials implicats en el mon de l'educació formal. En la primera part he estudiat els modes de constitució de les principals formes que pren la vida col.lectiva, econòmica, politica, cultural, etc. i la seva manera d'influir en l'escolarització.El primer pas l'he fet repassant quatre elements que he considerat elementals per enmarcar l'acció político-social: Un estat democràtic, de benestar, subjecte a unes coordenades polítiques i econòmiques fruit de la transició, i amb una determinada manera d'entendre la planificació cara al futur.En la primera part es situa l'acció política-social en un Estat democràtic, de benestar, subjecte a una determinada visió de la planificació. En la segona part, en canvi, s'analitza l'educació com a acció político-social i sobretot el paper dels seus agents. L'interès d'aquest treball s'ha centrat en els aspectes relatius als efectes sobre l'estructura i l'organització del sistema escolar i, sobretot, en la composició de forces, el joc d'interessos i el conflicte entre diferents instàncies de poder: acadèmica-professional, local, familiar, empresarial, burocràtica-funcional, etc.En realitat, l'escola ha quedat subjecte a una imposició organitzativa que és el marc real que limita la seva lògica. Autors com H. Giroux (1), B. Bernstein(2) o M.W. Apple(3) aporten opcions enriquidores ja que tracten de recuperar l'espai de l'activitat humana sense perdre de vista les estructures on aquesta es desenvolupa. Expliquen els processos actius mitjançant els quals les persones perceben les relacions en les que estan inmersos, s'apropien dels significats que se'ls ofereixen i els reelaboren. Per això s'analitza des del punt de vista sociològic els conflictes i des d'aquesta perspectiva es destaquen les tensions que en l'escenari de l'escolarització tenen relevància i acaben configurant determinats conflictes d'interessos.És per això que s'ha tractat de registrar, en la part empírica que es situa en el final de la tesi, les estrategies dels diferents actors, els mecanismes concrets mitjançant els quals lea persones estructuren les seves relacions de poder i les regularitzen.La meva idea bàsica ha estat la d'anar dibuixant una alternativa fonamentada en valors públics, democràtics i col.lectius que situi el conflicte com un element necessari per a la vida en general i per al desenvolupament de l'educació formal en particular. D'aqui que hagi optat per tractar d'analitzar el procés que es desenvolupa entorn d'un suposat conflicte o conflictes d'interessos.En concret s'ha analitzat el procés conflictiu generat a partir de l'aplicació de la Reforma Educativa desenvolupada a partir de l'aprovació de la LOGSE (1990) en una comarca de Catalunya (El Bages, 120.000 hab.) i, en concret les accions, estrategies i posicions que han prof agonitzat els diferents actors socials després de fer-se públic el Mapa Escolar de Catalunya (1994).Per tant, he analitzat aquest procés dividint-lo en cinc apartats que m'han permès entendre els elements bàsics: Primer: com es defineix el procés públicament, com es manifesten les xarxes d'oposicions?; segon: com es desenvolupa, com es construeixen les posicions?; tercer: perquè existeix la necessitat de fer public el conflicte per a alguns i per a altres, en canvi, la seva arma és el silenci?; quart: quina simbologia pren el conflicte? Són les convocatòries públiques la mesura de la força? És la mostra del consens en l'interior dels grups? És la del silenci?; cinquè: que és i com es valora el resultat per cada grup en litigi?El joc dels actors en l'escenari és prou important per definir fins a quin punt té sentit l'acció dels subjectes i els efectes que provoca, les reaccions que genera i les pràctiques que comporta.Es des d'aquesta perspectiva que té sentit per a mi assajar instruments que ajudin a valorar i ubicar les posicions de cada actor i, en certa manera, arribar a detectar intencions i sobretot les conseqüències que se'n deriven.Les coordenades de l'escenari en el panorama de la comarca del Bages es sintetitzen en sis punts que són la plasmació en la realitat del que s'ha vingut assajant fins aquí:- En primer lloc ha aflorat el malestar existent d'algunes instàncies presents en la vida escolar i que són rellevants.- En segon lloc hi ha hagut l'oportunitat de donar a conèixer les posicions de cada un dels actors presents.- En tercer lloc s'ha vist fins a quin punt el poder real estava repartit entre les parts implicades.- En quart lloc ha estat un instrument de mesura i control de tots per tots.- En cinquè lloc s'ha consolidat en aquest escenari un moviment diferent a l'existent en èpoques passades i amb un contingut ideològic i simbòlic ben diferent.- Finalment s'ha evidenciat la importància que té l'educació el lloc que es mereix en l'àmbit local i comarcal.BIBLIOGRAFIA ESMENTADA:(1) GIROUX, H.A. Educación y ciudadanía para una democracia critica: Más allá de lo trivial."Revista Aula" Núm.1, Págs. 77-80. Barcelona, 1992.(2) BERNSTEIN, B. (1990). Poder, Educación y Conciencia. Barcelona: El Roure.(3)APPLE, M. H. (1989). Maestros y textos. Madrid: Paidos / MEC. / The aim of this thesis was to study the processes of institutional functioning in the framework of the present school system and the role of contents. An integrated study has been performed of the structures and social practices. The analysis is basically centred on the contextual structures, be they general or specific, that give rise to a determinate collective action.An attempt has been made to facilitate an analysis that would integrate the dynamic forms of structural analysis with an understanding of the action of the social subjects involved in the world of formal education. In the first part, politico-social action is situated in a democratic welfare state subjected to a determinate vision of planning. In the second part, in contrast, education is analyzed as a politico-social action, with special attention to the role of its agents. To this end the conflicts are analyzed from the sociological perspective, and emphasis is laid on the tensions that appear in the context schooling and that may give rise to determinate conflicts of interest.For this reason an attempt has been made to record the strategies of the various actors and the specific mechanisms by which they structure and regulate their power relationships. This is outlined in the empirical part of the study, which appears at the end of the thesis.In particular, an analysis has been performed of the conflict generated by the application of the educational reform deriving from the LOGSE (1991) in one country (comarca) of Catalonia (El Bages, 120.000 inhabitants). Special attention is paid to the actions, strategies and positions adopted by the various social actors following the publication of the School Map of Catalonia ("Mapa Escolar de Catalunya", 1994).
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/2943 |
| Date | 29 October 1995 |
| Creators | Recasens i Guitart, Josefina |
| Contributors | Heras i Trias, Pilar, Universitat de Barcelona. Departament de Teoria i Història de l'Educació |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0031 seconds