According to the Duvergerian theories, only viable parties would be
expected to stand for elections alone in the long run, whereas nonviable
parties would be thought to join a pre-electoral coalition with
another party or to withdraw from competition altogether. However,
non-viable political parties throughout the world have been shown to
continue presenting candidacies, calling into question the Duvergerian
theories. Developing from this apparent paradox, I argue that it is the
overlap of electoral arenas that generates opportunities for viable
parties to present candidacies in arenas where they are non-viable.
Through in-depth interviews with political leaders in Canada and
Spain, I show that the overlap of electoral arenas turns the decision to
present candidacies when non-viable into the dominant strategy,
whereas coalescing or withdrawing becomes the least favoured
alternatives. This situation leads to an extra supply of parties competing
to what the Duvergerian theories predict. Through a cross-national
quantitative analysis with data from 46 countries, I address the
institutional and the sociological determinants that account for variation
in the number of parties competing, even if non-viable. / D’acord amb les teories Duvergerianes a llarg termini només els partits
polítics viables s’haurien de presentar en solitari a les eleccions, mentre
que els partits no viables haurien de crear coalicions preelectorals o
retirar-se de la competició. Tanmateix, arreu del món partits no viables
continuen presentant candidatures, posant en qüestió les teories
Duvergerianes. Partint d’aquesta paradoxa, argumento que la
superposició d’arenes electorals genera oportunitats per partits viables
perquè presentin candidatures en arenes on no són viables. Mitjançant
entrevistes en profunditat a líders polítics del Canadà i d’Espanya
mostro com la superposició d’arenes electorals converteix la decisió de
presentar candidatures quan no s’és viable en l’estratègia dominant,
mentre que crear coalicions o retirar-se de la competició esdevenen
alternatives subòptimes. Aquesta situació porta a un excés d’oferta de
partits polítics competint en comparació amb el que les teories de
Duverger prediuen. Mitjançant una anàlisi comparada amb dades per
46 països analitzo els mecanismes institucionals i sociològics que
expliquen variació en el nombre de partits polítics que competeixen
quan no són viables.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UPF/oai:www.tdx.cat:10803/96195 |
| Date | 26 October 2012 |
| Creators | Guinjoan Cesena, Marc |
| Contributors | Lago Peñas, Ignacio, Universitat Pompeu Fabra. Departament de Ciències Polítiques i Socials |
| Publisher | Universitat Pompeu Fabra |
| Source Sets | Universitat Pompeu Fabra |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 289 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0021 seconds