Return to search

Poliment de vidre amb làser de CO2: tractament del feix i aplicació a grans superfícies

En nombrosos processos de modificació induïda per làser de les propietats d'una superfície (enduriment de metalls, formació d'aleacions, cristalització de semiconductors, etc...) és necessari que la temperatura de la superfície assoleixi durant el temps adequat, uns valors acotats en un interval molt estret. Per tant l'èxit de l'aplicació es fonamenta en aconseguir que la distribució d'intensitat del feix làser aplicada làser indueixi sobre la superfície de la mostra una distribució uniforme de temperatura.El treball que es presenta en aquesta tesis incideix sobre aquest aspecte clau en les aplicacions amb feixos làser d'alta potència: com obtenir distribucions d'intensitat que permetin generar tractaments tèrmics uniformes. És convenient destacar que l'estudi dels processos d'uniformització/integració del feix que es realitza, té com objectiu desenvolupar una nova aplicació en el camp del tractament superficial dels materials: el poliment làser de grans superfícies de vidre. En aquest cas, la necessitat d'uniformitat en la distribució de temperatura encara és més gran degut al menor valor de la conductivitat tèrmica dels vidres en comparació amb la dels metalls o semiconductors.Pel que fa als aspectes concrets, es realitza un estudi teòric i experimental de les distribucions d'intensitat que s'obtenen amb els sistemes de integració de feixos làser de CO2 d'alta potència: miralls facetats i calidoscopis. Aquests sistemes es basen en la superposició de diferents porcions del front d'ona ("beamlets") en el pla de millor integració per obtenir així una distribució d'intensitat uniforme. Tot i així i de la manera com s'analitza en el treball, si s'utilitzen làsers de cavitats inestables que proporcionen feixos monomode de coherència espacial i temporal elevada, la superposició dels beamlets origina un patró interferencial que modula la distribució de intensitat. Una aportació especialment rellevant que s'inclou en el treball ha estat desenvolupar un nou sistema "d'integració activa" que permet reduir extraordinàriament la contribució no uniforme lligada al patró interferencial. La combinació d'aquesta nova tècnica d'integració i un sistema òptic ha permès processar superfícies de vidre de grans dimensions (mostres de 80mm de diàmetre).Respecte als resultats concrets obtinguts en el poliment làser de vidre, el treball demostra que aquest procés és factible en vidres termorresistents amb coeficients de dilatació linial compressos entre 80 i 100 x 10-7 ºC-1. Aquest resultat és una altra de les aportacions originals de treball i es basa en el pre-escalfament de les mostres de vidre abans del procesament làser, a una temperatura lleugerament superior a la corresponent al punt de transformació.Un altre aspecte destacable és que s'acota la viabilitat de la tècnica discutint per a tots els mètodes d'uniformització/ integració del feix, quin és l'efecte de la irradiació amb làser sobre la textura de la superfície (rugositat i ondulacions) i la seva forma geomètrica. Així es demostra que la tècnica de poliment làser és extraordinàriament eficaç per eliminar les components d'alta freqüència espacial de la rugositat mentre que no és adequada per eliminar o reduir les ondulacions de període espacial major. Pel que fa a la forma geomètrica es demostra que sempre es modifica després del procesament làser, però que aquesta modificació és parametritzable i repetitiva de manera que pot controlar-se amb el disseny correcte dels experiments i de les mostres.Per acabar senyalar que la qualitat científica de la tesis ve avalada per quatre publicacions[*] en revistes indexades i que el treball s'ha realitzat en el marc d'un ampli projecte científic-tecnològic dirigit a desenvolupar un prototip preindustrial pel poliment de superfícies òptiques amb làser de CO2, la financiació del qual ha corregut a càrrec majoritàriament d'empreses privades vinculades al sector de l'òptica oftàlmica.

Identiferoai:union.ndltd.org:TDX_UPC/oai:www.tdx.cat:10803/6753
Date14 December 2000
CreatorsArmengol Cebrian, Jesús
ContributorsVega Lerín, Fidel, Laguarta Bertran, Ferran, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Òptica i Optometria
PublisherUniversitat Politècnica de Catalunya
Source SetsUniversitat Politècnica de Catalunya
LanguageCatalan
Detected LanguageSpanish
Typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Formatapplication/pdf
SourceTDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
Rightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Page generated in 0.0174 seconds