Faking is understood as a respondent’s active effort to distort his/her answers to create a positive image. Although the extensive existing literature, several questions are still unsolved. On one hand, virtually no attention has been paid to an issue considered by many authors as relevant, as is the impact of individual differences on faking. On the other hand, little has been done to examine the how highly undesirable personality measures, in our society, are impacted by faking. The present work aims to shed some light to these questions.
On the one hand, an indirect aggression questionnaire has been adapted. New psychometric procedures to assess the moment increments due to faking at trait level, for the group and individual levels were developed. The procedure also allows assessing the impact of individual differences on those increments.
Finally, the General Factor-Analytic Procedure was tested to contrast if controlling for social desirability on personality scores will efficiently control for faking. In addition, the impact of individual differences was assessed on the three main aggression traits: physical, verbal and indirect. / Se entiende por falseamiento el esfuerzo activo del que responde al cuestionario para distorsionar sus respuestas creando así imagen más favorable de sí mismo. A pesar de la amplia literatura existente, muchas cuestiones quedan aún sin resolver. Por un lado, prácticamente no se ha prestado atención a un aspecto señalado por varios autores como relevante, como es el efecto que las diferencias individuales tienen en el falseamiento. Por otro lado, poco se ha hecho para examinar como el falseamiento afecta a medidas de personalidad altamente indeseables en nuestra sociedad. El presente trabajo pretende arrojar algo de luz sobre estas cuestiones.
Por un lado, se ha adaptado un cuestionario de agresividad indirecta. También se han desarrollado nuevos procesos psicométricos que permiten calcular los incrementos momentáneos a nivel de rasgo debidos al falseamiento, tanto para el grupo como para el individuo y también permiten calcular el impacto que las diferencias individuales tienen en estos incrementos.
Finalmente se ha contrastado si el procedimiento analítico factorial general (General Factor-AnalyticProcedure), que controla el impacto de la deseabilidad sociales sobre las puntuaciones de personalidad, es eficazpara controlar falseamiento. Además, se ha medido el impacto de las diferencias individuales en los tres principales rasgos de agresividad: física, verbal e indirecta. / S’entén per falsejament el esforç actiu de qui respon a un qüestionari per a distorsionar les respostes creant així una imatge més favorable de si mateix. Malgrat l’amplia literatura existent, moltes qüestions queden encara per resoldre. Per una banda pràcticament no s’ha parat atenció a un aspecteassenyalat per varis autors com a rellevant, com es l’efecte que les diferències individuals tenen en el falsejament. Per altra banda, poc s’ha fet per examinar com el falsejament afecta a mesures de personalitat altament indesitjables en la nostra societat. El present treball pretén donar una mica de llum a aquestes qüestions.
Per una banda, s’ha adaptat un qüestionari d’agressivitat indirecta. També s’han desenvolupat nous procediment psicomètrics que permeten calcular els increments momentanis a nivell de tret deguts al falsejament, tant per al grup com per al individu i també permeten calcular l’impacte que les diferencies individualstenen en aquests increments.
Finalment s’ha contrastat si el procediment analític factorial general (General Factor-AnalyticProcedure), que controla l’impacte de la desitjabilitat social sobre les puntuacions de personalitat, es eficaç per a controlar falsejament. A més a més, s’ha mesurat l’impacte de les diferències individuals en els tres principals trets d’agressivitat: física, verbal i indirecta.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_URV/oai:www.tdx.cat:10803/101522 |
| Date | 18 January 2013 |
| Creators | Anguiano Carrasco, Cristina |
| Contributors | Ferrando Piera, Pere Joan, Vigil Colet, Andreu, Universitat Rovira i Virgili. Departament de Psicologia |
| Publisher | Universitat Rovira i Virgili |
| Source Sets | Universitat Rovira i Virgili |
| Language | English |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 144 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0029 seconds