[EN] The function of art has always been present in human development and in its multiple forms of expression, attending to the reality of each moment. Beyond its function as an aesthetic experience, artistic expression has become the ideal way to generate participatory projects with society by creating "support networks to reinforce the sense of belonging to a community and readjust vital relationship systems at the family level, group and social "(Abad, 2009, p.2). In this qualitative research work, of participatory action and with an autoethnographic perspective, I am framed in the studies of art as a tool for local and educational development, the dimensions of artistic expression and the meaning of the results in low-income communities making their identity and realities visible. So, I intend to accommodate projects that favor, on the one hand, individual growth and, consequently, that of an entire community, creating links and spaces for creative encounters through different artistic disciplines, to be developed with the community. rural of the Ecuadorian south coast; The Ancestral Commune Las Tunas.
In this study I go into the sociocultural, environmental and educational context of the Las Tunas Ancestral Community, to empathize with its inhabitants and learn about the reality of their lives, where gender issues are also an important point to address. I will talk about its identity, found in a very important archaeological heritage that reflects the anthropological studies carried out by the researcher Presley Norton. A past that has marked the current customs of a people that, at this time, shows a continuous symbiosis due to the changes that global capitalism implies.
With this research, I want to strengthen the hypothesis of favoring the local and educational development of this community through art. With which, in the theoretical framework, I first study the concept of development from the different written theories and from those institutions such as the UN, which work in an educational and social environment, to find the support that my study argues. On the other hand, I investigate art from a deep perspective, as a transformative tool capable of empowering the individual and an entire community with the support of authors and projects, from the appearance in the 70s of the concept of art and community, to the present. As an active teacher, I do not lose sight of those studies and initiatives that expose artistic practice as an educational strategy for low-income or vulnerable groups. And finally, I will show what has been happening in Ecuador from artistic practice such as activism, education and the management of cultural policies to realize that, despite the fact that it is a country that does not have sufficient government support in the cultural and artistic field, creative-collective practices are developed willing to generate social change.
I narrate some personal episodes that strengthened the idea of an alternative proposal to favor the local and educational development of the Las Tunas community. With the creation of the Camaleón Colectivo cultural platform, I began to put the theories discussed into practice. Through this proposal, I have managed the basic resources that have accommodated the projects and artistic activities developed in the community. With Camaleón Colectivo, I have generated different encounters between artists and / or groups and local agents, where recurrent practices have been contextualized and carried out regarding the identity of the town, its landscape and gender issues and, where the collective experience, has been part of mutual learning and growth. In this thesis I focus all my attention on putting theories of art into practice as a strategy for social transformation from different creative-educational proposals, culminating in the management and implementation of an artistic residency; Camaleón Residence. / [ES] La función del arte siempre ha estado presente en el desarrollo humano y en sus múltiples formas de expresión atendiendo a la realidad de cada momento. Más allá de su función como experiencia estética, la expresión artística ha llegado a ser la vía idónea para generar proyectos participativos con la sociedad creando "redes de apoyo para reforzar el sentido de pertenencia a una comunidad y reajustar los sistemas de relaciones vitales a nivel familiar, grupal y social" (Abad, 2009, p.2). En este trabajo de investigación cualitativa, de acción participativa y con una mirada autoetnográfica, me enmarco en los estudios del arte como herramienta para el desarrollo local y educativo, las dimensiones de la expresión artística y el significado de los resultados en las comunidades de bajo recursos visibilizando su identidad y realidades. De manera que, pretendo dar cabida a proyectos que favorezcan, por un lado, el crecimiento individual y, en consecuencia, el de toda una comunidad, conformando vínculos y espacios de encuentros creativos a través de diferentes disciplinas artísticas, para ser desarrollados con la comunidad rural de la costa sur ecuatoriana; La Comuna Ancestral Las Tunas. En este estudio me adentro en el contexto sociocultural, ambiental y educativo de la Comunidad Ancestral Las Tunas, para empatizar con sus habitantes y conocer la realidad de sus vidas, donde las cuestiones de género también son un punto importante a tratar. Hablaré de su identidad, hallada en un importantísimo patrimonio arqueológico que reflejan los estudios antropológicos realizados por el investigador Presley Norton. Un pasado que ha marcado las costumbres actuales de un pueblo que, en estos momentos, evidencia una simbiosis continua por los cambios que el capitalismo global supone. Con esta investigación, quiero afianzar la hipótesis de favorecer al desarrollo local y educativo de esta comunidad a través del arte. Con lo cual, en el marco teórico estudio primeramente el concepto de desarrollo desde las diferentes teorías escritas y de aquellas instituciones como la ONU, que trabajan en un ámbito educativo y social, para encontrar el apoyo que argumente mi estudio. Por otro lado, indago en el arte desde una mirada profunda, como una herramienta transformadora capaz de potenciar al individuo y toda una colectividad con el soporte de autores y proyectos, desde la aparición en los años 70 del concepto de arte y comunidad, hasta la actualidad. Como docente activa, no pierdo de vista aquellos estudios e iniciativas que exponen a la práctica artística como una estrategia educadora para grupos con escasos recursos o vulnerables. Y, por último, mostraré qué ha ido sucediendo en Ecuador desde la práctica artística como activismo, la educación y la gestión de las políticas culturales para darme cuenta de que, pese a que es un país que no cuenta con el suficiente apoyo gubernamental en el ámbito cultural y artístico, se desarrollan prácticas creativas-colectivas dispuestas a generar un cambio social.Narro algunos episodios personales que afianzaron la idea de una propuesta alternativa para favorecer al desarrollo local y educativo de la comunidad Las Tunas. Con la creación de la plataforma cultural Camaleón Colectivo, comienzo a poner en práctica las teorías tratadas. A través de esta propuesta, he gestionado los recursos básicos que han dado cabida a los proyectos y las actividades artísticas desarrolladas en la comunidad. Con Camaleón Colectivo, he generado diferentes encuentros entre artistas y/o colectivos y los agentes locales, donde se ha contextualizado y se han llevado a cabo prácticas recurrentes a la identidad del pueblo, su paisaje y las cuestiones de género y, donde la experiencia colectiva, ha formado parte de un aprendizaje y crecimiento recíproco. En esta tesis centro toda mi atención en llevar a la práctica las teorías del arte como estrategia de transformación social desde diferentes propuestas
creativas-educativas, culminando en la gestión y realización de una residencia
artística; Residencia Camaleón. / [CAT] La funció de l'art sempre ha sigut present en el desenvolupament humà i en les seues múltiples formes d'expressió atesa la realitat de cada moment. Més enllà de la seua funció com a experiència estètica, l'expressió artística ha arribat a ser la via idònia per a generar projectes participatius amb la societat creant "xarxes de suport per a reforçar el sentit de pertinença a una comunitat i reajustar els sistemes de relacions vitals a nivell familiar, grupal i social" (Abad, 2009, p.2). En aquest treball de recerca qualitativa, d'acció participativa i amb una mirada autoetnográfica, m'emmarque en els estudis de l'art com a eina per al desenvolupament local i educatiu, les dimensions de l'expressió artística i el significat dels resultats en les comunitats de baix recursos visibilitzant la seua identitat i realitats. De manera que, pretenc donar cabuda a projectes que afavorisquen, d'una banda, el creixement individual i, en conseqüència, el de tota una comunitat, conformant vincles i espais de trobades creatives a través de diferents disciplines artístiques, per a ser desenvolupats amb la comunitat rural de la costa sud equatoriana; La Comuna Ancestral Les Estudiantines. En aquest estudi m'endinse en el context sociocultural, ambiental i educatiu de la Comunitat Ancestral Les Estudiantines, per a empatitzar amb els seus habitants i conéixer la realitat de les seues vides, on les qüestions de gènere també són un punt important a tractar. Parlaré de la seua identitat, trobada en un importantíssim patrimoni arqueològic que reflecteixen els estudis antropològics realitzats per l'investigador Presley Norton. Un passat que ha marcat els costums actuals d'un poble que, en aquests moments, evidència una simbiosi contínua pels canvis que el capitalisme global suposa. Amb aquesta investigació, vull afermar la hipòtesi d'afavorir al desenvolupament local i educatiu d'aquesta comunitat a través de l'art. Amb la qual cosa, en el marc teòric estudi primerament el concepte de desenvolupament des de les diferents teories escrites i d'aquelles institucions com l'ONU, que treballen en un àmbit educatiu i social, per a trobar el suport que argumente el meu estudi. D'altra banda, indague en l'art des d'una mirada profunda, com una eina transformadora capaç de potenciar a l'individu i tota una col·lectivitat amb el suport d'autors i projectes, des de l'aparició en els anys 70 del concepte d'art i comunitat, fins a l'actualitat. Com a docent activa, no perd de vista aquells estudis i iniciatives que exposen a la pràctica artística com una estratègia educadora per a grups amb escassos recursos o vulnerables. I, finalment, mostraré què ha anat succeint a l'Equador des de la pràctica artística com a activisme, l'educació i la gestió de les polítiques culturals per a adonar-me que, malgrat que és un país que no compta amb el suficient suport governamental en l'àmbit cultural i artístic, es desenvolupen pràctiques creatives-col·lectives disposades a generar un canvi social. Narre alguns episodis personals que van afermar la idea d'una proposta alternativa per a afavorir al desenvolupament local i educatiu de la comunitat Les Estudiantines. Amb la creació de la plataforma cultural Camaleó Col·lectiu, començament a posar en pràctica les teories tractades. A través d'aquesta proposta, he gestionat els recursos bàsics que han donat cabuda als projectes i les activitats artístiques desenvolupades en la comunitat. Amb Camaleó Col·lectiu, he generat diferents trobades entre artistes i/o col·lectius i els agents locals, on s'ha contextualitzat i s'han dut a terme pràctiques recurrents a la identitat del poble, el seu paisatge i les qüestions de gènere i, on l'experiència col·lectiva, ha format part d'un aprenentatge i creixement recíproc. En aquesta tesi centre tota la meua atenció a portar a la pràctica les teories de l'art com a estratègia de transformació social des de diferents propostes creatives-educatives, culminant en la gestió i realització d'una residència artística; Residència Camaleó. / Navas Guzmán, L. (2021). Camaleón Colectivo: una plataforma cultural para el desarrollo local y educativo en la Comuna Ancestral Las Tunas, Ecuador [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/176008
Identifer | oai:union.ndltd.org:upv.es/oai:riunet.upv.es:10251/176008 |
Date | 04 November 2021 |
Creators | Navas Guzmán, Lidia |
Contributors | Marín Jordá, Eva María, Henríquez Coronel, Patricia, Universitat Politècnica de València. Facultad de Bellas Artes - Facultat de Belles Arts |
Publisher | Universitat Politècnica de València |
Source Sets | Universitat Politècnica de València |
Language | Spanish |
Detected Language | Spanish |
Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/acceptedVersion |
Coverage | east=-80.45264399999999; north=-1.0543434; name=Manabi, Equador |
Rights | http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0241 seconds