Tesi per compendi de publicacions / Society is gradually becoming aware that the current energy industry, based on the
use of fossil fuels, is inefficient, highly polluting and has a finite supply. Within the
scientific community, there are indications that hydrogen (H2) as an energy vector,
obtained from renewable energy sources, can represent a viable option to mitigate
the problems associated with hydrocarbon combustion. In this context, the change
from the current energy industry to a new structure with a significant involvement of
H2 facilitates the introduction of fuel cells as elements of energy conversion. Polymer
Electrolyte Membrane Fuel Cells (PEMFC) are gaining increased attention as viable
energy conversion devices for a wide range of applications from automotive,
stationary to portable. In order to optimize performance, these systems require active
control and thus in-depth knowledge of the system dynamics which include fluid
mechanics, thermal dynamics and reaction kinetics. One of the main issues, with
respect to proper control of these systems, is the understanding of the water
transport mechanisms through the membrane and the liquid water distribution. The
thesis is based on the publication of nine international journal articles that are divided
into 4 sub-topics: Dynamic fuel cell modeling, fuel cell system control-oriented
analysis, identification of parameters and performance indicators and finally, fault
and failure detection and system diagnosis. In the sub-topic of Dynamic Fuel cell
modeling, experimentally validated Computational Fluid Dynamics (CFD) modeling is
used to relate the effects of the physical phenomena associated with fluid mechanics
and thermal dynamics, that occur inside the fuel cell [Alonso, 2009][Strahl, 2011], to
water distribution. However, since these CFD models cannot be directly used for
control, control-oriented models [Kunusch, 2008][Kunusch, 2011] have been
developed in parallel. As well, another study is done in [Serra, 2006] which includes
a controllability analysis of the system for future development and application of
efficient controllers. The results of the above mentioned studies are limited because
either they do not incorporate an electrochemical model or the model is not experimentally validated. Moreover, these models do not take into account the
voltage losses due to liquid water inside the fuel cell. Therefore, there is a need to
properly relate the relevant effects of fluid mechanics and thermal dynamics,
including liquid water, to the fuel cell voltage. Primarily, methodologies are needed to
determine the relevant indicators associated to the effect of water on the fuel cell
performance. The works published in [Husar, 2008] and [Husar, 2011] treats
experimental parameter identification, mainly focused on water transport through the
membrane and fuel cell voltage loss indicators respectively. The implementation of
the indicators indirect measurement methodology provides an experimental way for
the isolation of three main types of voltage losses in the fuel cell: activation, mass
transport and ohmic losses. Additionally since these voltage loss indicators relate the
fuel cell operating conditions to the fuel cell voltage, they can be utilized to calibrate
and validate CFD models as well as employed in novel control strategies. On the
other hand, to develop reliable systems, the controller should not only take into
account performance variables during standard operation but should also be able to
detect failures and take the appropriate actions. A preliminary study on failure
indicators is presented in [Husar 2007] and fault detection methodologies are
described in [de Lira 2011]. As a whole, the compilation of articles represented in this
thesis applies a comprehensive experimental approach which describes the
implementation of novel methodologies and experimental procedures to characterize
and model the PEMFC and their associated systems taking into consideration
control oriented goals. / La societat s'està adonant que la indústria energètica actual, basada en l'ús de
combustibles fòssils, és ineficient, molt contaminant i té un subministrament limitat.
Dins de la comunitat científica, hi ha indicis que el hidrogen (H2) com vector
energètic, obtingut a partir de fonts d'energia renovables, pot representar una opció
viable per a mitigar els problemes associats amb la combustió d'hidrocarburs. En
aquest context, el canvi de la indústria energètica actual a una nova estructura amb
una important participació de el hidrogen exigeix la introducció de les piles de
combustible com elements de conversió d'energia. Les piles de combustible de
membrana polimèrica (PEMFC) estan tenint cada vegada més atenció com a
dispositius viables de conversió d'energia per a una àmplia gamma d'aplicacions
com automoció, estacionàries o portàtils. Amb la finalitat d'optimitzar el seu
rendiment, les piles PEM requereixen un control actiu i per tant un coneixement
profund de la dinàmica del sistema, que inclou la mecànica de fluids, la dinàmica
tèrmica i la cinètica de les reaccions. Un dels temes principals relacionat amb el
control adequat d'aquests sistemes és la comprensió dels mecanismes de transport
d'aigua a través de la membrana i la distribució d'aigua líquida. Aquesta tesi es basa
en nou articles publicats en revistes internacionals que es divideixen en 4 subtemes:
la modelització dinàmica de piles de combustible, l'anàlisi orientada al control
del sistema, la identificació de paràmetres i d’indicadors de funcionament i,
finalment, la detecció de fallades i la diagnosi dels sistemes. En el sub-tema de la
modelització dinàmica de piles PEM, la modelització basada en la Dinàmica de
Fluids Computacional (CFD) amb validació experimental s'ha utilitzat per a
relacionar els efectes dels fenòmens físics de la mecànica de fluids i de la dinàmica
tèrmica que es produeixen dintre de la pila [Alonso, 2009] [ Strahl, 2011] amb la
distribució d'aigua. No obstant això, com aquests models CFD no poden ser utilitzats
directament per al control, s'han desenvolupat models orientats a control [Kunusch,
2008] [Kunusch, 2011] en paral·lel. A més, en un altre estudi [Serra, 2006] s'inclou una anàlisi de control·labilitat del sistema per al desenvolupament i aplicació futurs
de controladors eficaços. Però els resultats dels estudis esmentats anteriorment són
limitats, ja sigui perquè no incorporen un model electroquímic o bé perquè no han
estat validats experimentalment. A més, cap dels models té en compte les pèrdues
de tensió degudes a l'aigua líquida dins de la pila de combustible. Per tant, hi ha una
necessitat de relacionar adequadament els efectes rellevants de la mecànica de
fluids i de la dinàmica tèrmica, incloent l'aigua líquida, amb el voltatge de la pila de
combustible. Principalment, són necessàries metodologies per a determinar els
indicadors rellevants associats a aquest efecte de l'aigua sobre el rendiment de la
pila de combustible. Els treballs publicats en [Husar, 2008] i [Husar, 2011] tracten la
identificació experimental de paràmetres, centrada en el transport d'aigua a través
de la membrana i els indicadors de pèrdua de tensió, respectivament. L'aplicació
d'una proposta de metodologia de mesura indirecte dels indicadors permet
l'aïllament dels tres tipus principals de pèrdues de voltatge en la pila de combustible:
l'activació, el transport de massa i les pèrdues ohmiques. Aquests indicadors de
pèrdua de tensió relacionen les condicions d'operació amb el voltatge de la pila de
combustible i per tant poden ser utilitzats per a calibrar i validar models CFD, així
com per a definir noves estratègies de control. D'altra banda, per a aconseguir
sistemes fiables, el controlador no només ha de considerar els indicadors de
funcionament de l'operació normal, sinó que també ha de detectar possibles fallades
per a poder prendre les accions adequades en cas de fallada. Un estudi preliminar
sobre indicadors de fallades es presenta en [Husar 2007] i una metodologia de
detecció de fallades completa es descriu en [Lira de 2011]. En el seu conjunt, el
compendi d'articles que formen aquesta tesi segueix un enfocament experimental i
descriu la implementació de noves metodologies i procediments experimentals per a
la caracterització i el modelatge de piles PEM i els sistemes associats amb objectius
orientats al control eficient d'aquests sistemes. / La sociedad se ésta dando cuenta de que la industria energética actual, basada en
el uso de combustibles fósiles, es ineficiente, muy contaminante y tiene un
suministro limitado. Dentro de la comunidad científica, hay indicios de que el
hidrógeno (H2) como vector energético, obtenido a partir de fuentes de energía
renovables, puede representar una opción viable para mitigar los problemas
asociados con la combustión de hidrocarburos. En este contexto, el cambio de la
industria energética actual a una nueva estructura con una importante participación
de H2 exige la introducción de pilas de combustible como elementos de conversión
de energía. Las pilas de combustible de membrana polimérica (PEMFC) están
ganando cada vez más atención como dispositivos viables de conversión de energía
para una amplia gama de aplicaciones como automoción, estacionarias o portátiles.
Con el fin de optimizar su rendimiento, las pilas PEM requieren un control activo y
por lo tanto un conocimiento profundo de la dinámica del sistema, que incluye la
mecánica de fluidos, la dinámica térmica y la cinética de las reacciones. Uno de los
temas principales relacionado con el control adecuado de estos sistemas, es la
comprensión de los mecanismos de transporte de agua a través de la membrana y
la distribución de agua líquida. Esta tesis se basa en la publicación de nueve
artículos en revistas internacionales que se dividen en 4 sub-temas: el modelado
dinámico de pilas de combustible, el análisis orientado a control del sistema, la
identificación de parámetros e indicadores de desempeño y, por último, la detección
de fallos y la diagnosis. En el sub-tema de la modelización dinámica de pilas PEM,
el modelado basado en Dinámica de Fluidos Computacional (CFD) con validación
experimental se ha utilizado para relacionar los efectos de los fenómenos físicos de
la mecánica de fluidos y la dinámica térmica que se producen dentro de la pila
[Alonso, 2009] [ Strahl, 2011] con la distribución de agua. Sin embargo, como estos modelos CFD no pueden ser utilizados directamente para el control, modelos
orientados a control [Kunusch, 2008] [Kunusch, 2011] se han desarrollado en
paralelo. Además, en otro estudio [Serra, 2006] se incluye un análisis de
controlabilidad del sistema para el futuro desarrollo y aplicación de controladores
eficaces. Pero los resultados de los estudios mencionados anteriormente son
limitados, ya sea porque no incorporan un modelo electroquímico o bien porque no
son validados experimentalmente. Además, ninguno de los modelos tiene en cuenta
las pérdidas de tensión debidas al agua líquida dentro de la pila de combustible. Por
lo tanto, hay una necesidad de relacionar adecuadamente los efectos relevantes de
la mecánica de fluidos y la dinámica térmica, incluyendo el agua líquida, con la
tensión de la pila de combustible. Principalmente, son necesarias metodologías para
determinar los indicadores relevantes asociados al efecto del agua sobre el
rendimiento de la pila de combustible. Los trabajos publicados en [Husar, 2008] y
[Husar, 2011] tratan la identificación experimental de parámetros, centrada en el
transporte de agua a través de la membrana y los indicadores de pérdida de tensió,
respectivamente. La aplicación de una metodología propuesta de medición indirecta
de los indicadores permite el aislamiento de los tres tipos principales de pérdidas de
tensión en la pila de combustible: la activación, el transporte de masa y las pérdidas
óhmicas. Éstos indicadores de pérdida de tensión relacionan las condiciones de
operación con la tensión de la pila de combustible y por lo tanto pueden ser
utilizados para calibrar y validar modelos CFD, así como para definir nuevas
estrategias de control. Por otro lado, para conseguir sistemas fiables, el controlador
no sólo debe considerar los indicadores de desempeño de la operación regular, sino
que también debe detectar posibles fallos para poder tomar las acciones adecuadas
en caso de fallo. Un estudio preliminar sobre indicadores de fallos se presenta en
[Husar 2007] y una metodología de detección de fallos completa se describe en [Lira
de 2011]. En su conjunto, el compendio de artículos que forman esta tesis sigue un
enfoque experimental y describe la implementación de nuevas metodologías y
procedimientos experimentales para la caracterización y el modelado de pilas PEM
y los sistemas asociados con objetivos orientados al control eficiente de estos
sistemas.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UPC/oai:www.tdx.cat:10803/81565 |
| Date | 07 March 2012 |
| Creators | Husar, Attila Peter |
| Contributors | Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Màquines i Motors Tèrmics |
| Publisher | Universitat Politècnica de Catalunya |
| Source Sets | Universitat Politècnica de Catalunya |
| Language | English |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 130 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0037 seconds