[ES] Los retos sociales y medioambientales a los que nos enfrentamos en el siglo XXI han sido el motor de la investigación en economía circular (EC). La EC se define como un sistema económico que minimiza la entrada y el desperdicio de recursos, las emisiones y las fugas de energía del sistema mitigando los impactos negativos sin poner en peligro el crecimiento y la prosperidad (Geissdoerfer et al., 2018).
Esta tesis persigue proporcionar un marco conceptual con el fin de analizar el esfuerzo requerido para implementar estrategias de EC en las organizaciones, así como el impacto que genera y la forma en que se mide su grado de avance.
Para ello se han realizado los siguientes estudios: (1) análisis bibliográfico del concepto de la EC, estrategias e indicadores; (2) análisis bibliométrico; (3) estudio del caso y análisis comparativo.
Esta investigación profundiza en la forma en que la aplicación de la EC está impactando en las organizaciones de la triple hélice: sector académico, empresarial y administración (Ranga et al., 2015), enfatizando los desafíos y lecciones aprendidas. De modo que se puedan identificar las oportunidades, fortalezas, debilidades y barreras que está teniendo la aplicación real de la EC en las organizaciones.
Con dicho fin, se han seleccionado once organizaciones que han sido entrevistadas y analizadas siguiendo los criterios de diversidad (representación internacional pero también una fuerte presencia de la Comunidad Valenciana en el modelo de innovación de triple hélice), autenticidad y relevancia (grado de conocimiento del concepto de EC en para analizar un entorno heterogéneo con diferentes niveles de experiencias, oportunidades, fortalezas, debilidades en el campo de la EC e indicadores.)
Los desafíos comunes identificados para todas las organizaciones analizadas son la monitorización de la EC, la heterogeneidad en la aplicación y monitorización de las estrategias EC, la dimensión social, el involucramiento de todos los acto-res de la sociedad y la pandemia COVID-19. Por otro lado, las lecciones aprendidas comunes a todos los casos de estudio son la cooperación en proyectos de I+D+i financiados, el impacto económico positivo en las cadenas de valor circulares y la formación permanente. Finalmente, los indicadores que son empleados por todas las organizaciones analizadas se centran en el carácter medioambiental (huella de carbono, LCA) o el carácter general (KPI) de los indica-dores. / [CA] Els reptes socials i mediambientals als quals ens enfrontem en el segle XXI han sigut el motor de la investigació en economia circular (EC). La EC es defineix com un sistema econòmic que minimitza l'entrada i el desaprofitament de re-cursos, les emissions i les fugides d'energia del sistema mitigant els impactes negatius sense posar en perill el creixement i la prosperitat (Geissdoerfer et al., 2018).
Aquesta tesi persegueix proporcionar un marc conceptual per a poder analitzar l'esforç requerit per a implementar estratègies de EC en les organitzacions, així com l'impacte que genera i la forma en què es mesura el seu grau d'avanç.
Per a això s'han realitzat els següents estudis: (1) anàlisi bibliogràfica del concepte de la EC, estratègies i indicadors; (2) anàlisi bibliomètrica; (3) estudi del cas i anàlisi comparativa.
Aquesta investigació aprofundeix en la forma en què l'aplicació de EC està im-pactant en les organitzacions de triple hèlice: sector acadèmic, empresarial i administració (Ranga et al., 2015), emfatitzant els desafiaments i lliçons apreses. De manera que es s'identifiquen les oportunitats, fortaleses, febleses i barreres que està tenint l'aplicació real de la EC en les organitzacions.
Amb aquesta fi, s'han seleccionat onze organitzacions que han sigut entrevista-des i analitzades seguint els criteris de diversitat (representació internacional però també una forta presència de la Comunitat Valenciana en el model d'innovació de triple hèlice), autenticitat i rellevància (grau de coneixement del con-cepte de EC en per a analitzar un entorn heterogeni amb diferents nivells d'ex-periències, oportunitats, fortaleses, febleses en el camp de la EC i indicadors).
Els desafiaments comuns identificats per a totes les organitzacions analitzades són el monitoratge de la EC, l'heterogeneïtat en l'aplicació i monitoratge de les estratègies EC, la dimensió social, l'involucrament de tots els actors de la socie-tat i la pandèmia COVID-19. D'altra banda, les lliçons apreses comunes a tots els casos d'estudi són la cooperació en projectes d'I+D finançats, l'impacte eco-nòmic positiu en les cadenes de valor circulars i la formació permanent. Finalment, els indicadors que són emprats per totes les organitzacions analitzades se centren en el caràcter mediambiental (empremta de carboni, LCA) o el caràcter general (KPI) dels indicadors. / [EN] The social and environmental challenges that we face in the 21st century have been the engine of the circular economy (CE) research. The CE is understood as an economic system that minimizes the resource input and waste, emissions and energy leakage from the system mitigating negative impacts without jeopardizing growth and prosperity (Geissdoerfer et al., 2018).
This thesis aims to provide a conceptual framework to be able to analyse the effort required to implement CE strategies in organizations, as well as the impact generated and the way in which its degree of progress is measured.
With the described purpose, the following studies have been carried out: (1) bibliographical analysis of the CE concept, strategies, and indicators; (2) bibliometric analysis; (3) case study and comparative analysis.
This research delves into the way in which the application of CE is impacting on the triple helix organization: scientific, industrial and administration sector (Ranga et al., 2015), emphasizing points for improvement and lessons learned. So that we can understand the opportunities, strengths, weaknesses, and challenges that the real application of CE is having in the organizations.
For this purpose, there have been selected eleven organizations that have been interviewed and analysed following the diversity criteria (international represen-tation but also a strong presence of the Valencian Community in the triple helix innovation model), authenticity and relevance (degree of knowledge of the concept of CE to analyse a heterogeneous environment with different levels of experiences, opportunities, strengths, weaknesses in the field of CE and indicators).
The common challenges identified for all the organizations analysed are the monitoring of CE, the heterogeneity in the application and monitoring of CE strategies, the social dimension, the involvement of all actors of society and the COVID-19 pandemic. On the other hand, the common lessons learned are cooperation in funded R&D projects, the positive economic impact on circular value chains, and continuous training. Finally, the indicators that are used by all the organizations analysed focus on the environmental character (carbon footprint, LCA) or the general character (KPI) of the indicators. / Palanca Roig, A. (2023). La Economía Circular en las organizaciones: estrategias e indicadores. Análisis de casos [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/195108
| Identifer | oai:union.ndltd.org:upv.es/oai:riunet.upv.es:10251/195108 |
| Date | 17 July 2023 |
| Creators | Palanca Roig, Ana |
| Contributors | Mas Verdú, Francisco, Roig Tierno, Honorat, Universitat Politècnica de València. Departamento de Economía y Ciencias Sociales - Departament d'Economia i Ciències Socials |
| Publisher | Universitat Politècnica de València |
| Source Sets | Universitat Politècnica de València |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/acceptedVersion |
| Rights | http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0025 seconds