El nostre treball s'emmarca dins l'àmbit de la delinqüència, i parteix de la base teòrica que si volem aconseguir la reinserció social dels interns en els centres penitenciaris hem de treballar la inserció laboral.És una evidència que la situació del mercat laboral dificulta la tasca de trobar feina, i més per aquelles persones que han passat per un centre penitenciari, ja que aquesta experiència actua com a factor de discriminació social. Al problema de la manca de llocs de treball s'hi afegeix la manca de preparació dels interns dels centres penitenciaris a l'hora de participar en els mecanismes del mercat laboral. En la majoria dels casos, no tenen una formació professional ni una preparació per a la recerca d'ocupació.A partir d'una anàlisi de necessitats, hem elaborat i avaluat el Programa d'orientació per a la recerca d'ocupació (PORO) integrat en el currículum dels cursos de formación ocupacional (FO) que es duen a terme en els centres penitenciaris de Catalunya, i que té l'objectiu de millorar el nivell d'inserció laborat dels interns, augmentant ets coneixements i les habilitats per a la recerca d'ocupació.La Teoria Integradora de Farrignton sobre la delinqüència, que interacciona tant factors personal com socials, ens ha donat la base per fonamentar el nostre programa, conjuntament amb et model d'inserció laboral elaborat per Montané (1990).A partir de la teoria de Farrignton (1990) pensem que, si volem treballar a favor de la reinserció social dels interns, com a mínim hem d'encaminar els nostres esforços de manera que aquests, puguin aconseguir les seves motivacions de forma legal i no sigui l'única solució recórrer als mètodes il.legals.Per intervenir en la inserció laboral ens hem basat en el model d'inserció elaborat per Montané, que es fonamenta en la interacció dinàmica dels tres elements pnncipals que condicionen la inserció:A) Els moviments del mercat de treball: les ofertes del mercat de treball i les exigències, els requisits de les ocupacions.B) Un segon element a tenir en compte a l'hora de la inserció laboral és el propi individu demandant d'ocupació. Els factors que intervenen a l'hora de trobar feina són el currículum, la capacitat per a l'aprenentatge teòrico-tècnic i les actituds d'inserció del subjecte, com són l'autoestima ocupacional, la maduresa ocupacional i la disponibilitat laboral.C) Les tècniques i els processos necessaris per a la inserció laboral. La probabilitat d'èxit en el procés de recerca d'ocupació també dependrà del nivell de coneixements i estratègies d'inserció de què disposi l'individu i la capacitat de dur-los a la pràctica amb la finalitat de superar els processos de selecció.El programa d'orientació per a la recerca d'ocupació (PORO) no és un programa aïllat de la intervenció general dels centres penitenciaris, sinó que queda emmarcat dins de l'orientació ocupacional que es du a terme i que té quatre nivells:En concret, el nostre programa (PORO) coincideix amb el primer nivell i es tracta integrar-lo en el currículum de la FO.En el segon nivell s'aplica el PORO, amb caràcter voluntari a aquells interns que ja gaudeixen de permisos ordinaris de sortida.Mentre que el tercer i quart són responsabilitat dels centres oberts i de la Comissió d'Assistència Social Penitenciària i van adreçats als interns que estan classificats en tercer grau o bé gaudeixen de la llibertat condicional.Els continguts que inclou el programa d'orientació per a la recerca d'ocupació (PORO) es distribueixen en 20 hores i la seva aplicació es du a terme des de l'enfocament d'assessorament , on l'orientació no la realitza l'assessor-orientador, sinó que és assumida pels professors d'FO que es converteixen en els responsables de l'aplicació del programa.Quant a l'avaluació dels resultats del programa, l'hem feta a través del model CIPP d'Stufflebeam (1989), seguint un disseny quasiexperimental pretest-postest amb grup control:- Per valorar l'eficàcia vam comparar els resultats inicials i finals, tant del grup experimental com del grup control. En termes generals podem observar que en el grup experimental ha augmentat significativament el nivell d'inserció, és a dir, els coneixements, els recursos i les habilitats, així com també l'autoestima professional; mentre que el grup control s'ha mantingut estable.- Per valorar l'efectivitat del programa, vam comprovar la inserció laboral dels interns que han participat en el programa, i hem comparat els índexs d'inserció aconseguits amb el grup control. De fet el 70% del grup experimental i quasi el 60% del grup control es troben encara en els centres penitenciaris, això fa que la mostra dels interns en llibertat sigui molt reduïda, però, des del nostre punt de vista, els resultats obtinguts es poden considerar satisfactoris, ja que el 48,8% dels subjectes det grup experimental i el 23,8% del grup control que gaudeixen de llibertat s'han inserit laboralment.- Per valorar l'eficiència, hem de destacar que l'aplicació del PORO no suposa cap esforç considerable ni funcionalment ni econòmicament. Quant als recursos funcionals, si considerem les hores destinades a la preparació (8 hores) i a l'aplicació (18 hores i 1/2), al seguiment i a la fonnació dels professors (10 hores), podem afirmar que el nostre programa suposa un esforç raonable, si tenim en compte els avantatges que comporta.- Quant a l'impacte, hem de dir que, una vegada acabada la investigació no hem detectat conseqüències no previstos produïdes per l'aplicació del nostre programa.Finalment, podem afirmar que és viable l'aplicació del programa PORO per part dels professors. Aquest procediment aporta, des del nostre punt de vista, dos avantatges:a) D'una banda, l'orientació per a la recerca d'ocupació no està solament en mans d'una persona (assessor), per la qual cosa augmenten les probabilitats d'aplicació.b) D'una altra banda, a mesura que els interns assumeixen el mòdul d'orientació com una part més del currículum dels cursos d'FO, la seva participació i actitud són més positives.És cert que la nostra investigació no és la solució definitiva a la inserció laboral dels ex-interns, tanmateix, però, sí que obre un primer pas, clar i definit, en aquesta direcció. S'hauria de continuar treballant en aquest sentit i entre d'altres aspectes, pensem que el programa PORO s'hauria de completar amb l'adaptació del programa d'habilitats socials proposat per Garrido Genovés (1992) als centres penitencaris, í quedar també inclòs dins del currículum de la formació ocupacional. / When we are within a criminality atmosphere, we are sure that if we want to rehabilitate prisoners we must work with the labour market integration, so that without it we are not able to talk about an optimal rehabilitation.If we analyse the whole needs, we offer a Guidance program to find a job (PORO) which is integrate in the occupational curriculum training's courses (FO) which are under taken at Catalonian's prisons. The aim of this program is to improve the integration in the labour market, increasing knowledge and skills in order to find a job.Our program is based in two theories: the Integrate Farrignton Theory about delinquency, in which interact personal and social factors, and it is also based on occupational integration model done by Montané (1990).The program (PORO) is the first stage of vocational guidance in prisons. It is applied with a consulting method in which the guidance is the trainer courses duty who is responsible for the program application.Once the results have been evaluated by CIPP model at Stufflebeam, we can come to the conclusion that the experimental group, which has followed PORO, has increased the integration level, their knowledge, their recourses, their skills and their professional self-esteem too, while the control group has remained stable.We consider the results are satisfactory, when we verify the real labour market integration of prisoners, because the 48'8% of subjects of experimental group in freedom have find a job and also the 23,8% have done the control group.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/2939 |
| Date | 10 April 1996 |
| Creators | Filella Guiu, Gemma, 1966- |
| Contributors | Amador i Guillem, Miquel, Universitat de Barcelona. Departament de Teoria i Història de l'Educació |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0032 seconds